El Refugi
El Refugi
Programa

El Refugi

Magazín de tarda, amb Jaume Elias

Presentat perJaume Elias·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 17:00 - 19:00 ·687 episodis
RSS

episodis

169-180 de 687
  • 1h 51min

    #520 - El Refugi del 17/12/2025 — Vi ecològic, Barça a la Copa i cinema en clau Nadal

    Visió general de l’episodi El Refugi d’avui combina actualitat política, crònica esportiva, cultura del vi, recomanacions de cinema i sèries i agenda local de Sant Just Desvern, tot amb un to molt pre‑Nadal. 1. Zoom informatiu: política, societat i llengua Política i corrupció a l’Estat espanyol • Declaració de Santos Cerdán al Senat pel cas Coldo: es presenta com a víctima d’una persecució política, nega vincles amb l’empresa Servi Navar i denuncia el suposat estat profund. • El relat xoca amb proves incriminatòries que apunten que sí que tenia relació amb l’empresa. • Assegura que tot s’intensifica arran de la negociació de l’amnistia amb Junts i la foto amb Carles Puigdemont. Desallotjament massiu a Badalona • Desallotjament de l’antic Institut B9 al barri de Sant Roc, on hi vivien unes 400 persones. • Operatiu amb gran desplegament de Mossos, Policia Nacional, serveis socials i SEM. • Moments de molta tensió, llançament d’objectes i presència de col·lectius de suport com el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. • Entitats denuncien manca total d’alternatives d’habitatge mentre l’alcalde Xavier García Albiol defensa l’enderroc per construir-hi una comissaria. Trama de la joventut de Vox • La marca juvenil La Revuelta, afí a Vox, hauria recaptat centenars de milers d’euros per la DANA que no haurien arribat als destinataris. • Àudios filtrats apunten que Vox coneixia les irregularitats i buscava controlar l’organització juvenil i desmarcar-se de l’escàndol. • Denúncia presentada per Arturo Villarroya, ex president de La Revuelta i assessor a Brussel·les. • Vox nega desviament de fons i acusa PP i PSOE d’orquestrar la polèmica; Santiago Abascal defensa la “neteja” del partit. Neologisme de l’any • “Vespreig” és escollit neologisme de l’any 2025. • Defineix l’activitat de sortir al vespre a fer un beure, tapes i conversa, equivalent al tardeo castellà. • Ha guanyat amb un 25,6% dels vots a la convocatòria de la Universitat Pompeu Fabra, IEC, TERMCAT i 3CAT; darrere queden IA i neurodivergent. Escalada EUA – Veneçuela • Donald Trump ordena el bloqueig total dels petrolers sancionats que entrin o surtin de Veneçuela. • Washington acusa Nicolás Maduro de finançar narcotràfic, terrorisme i tràfic de persones amb el petroli. • Caracas denuncia un bloqueig naval il·legal i un intent d’apropiar-se de les riqueses del país. • L’objectiu dels EUA seria asfixiar les exportacions de petroli, sobretot cap a la Xina. • La població veneçolana viu entre el desig de canvi polític i el rebuig majoritari a una intervenció militar. 2. Actualitat de Sant Just Desvern Titulars municipals • Ple de desembre: entrada d’un nou regidor, revisió de la taxa de residus, actualització de l’inventari de béns i suport a la declaració pel Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Agenda juvenil i cultural • Casal de Joves: monogràfic d’estilisme i vestuari en arts escèniques (20 de desembre), per a joves de 12 a 40 anys, a la Sala Utopia. Treball de colors, textures, simbologia i expressivitat escènica. • Aula d’Extensió Universitària: conferència “Pavarotti” a càrrec de Pol Avinyó a l’Auditori de la Residència La Mallola. Repàs biogràfic i musical de la figura del tenor. Entrevista a l’alcalde Joan Basagañas • L’alcalde de Sant Just, Joan Basagañas, destaca l’aprovació definitiva dels pressupostos 2026 com a gran fita del darrer ple. • Tres grans eixos pressupostaris: - Finalitzar grans inversions del mandat (pista poliesportiva de Mas Lluí, teatre de l’Ateneu de Sant Just). - Reforçar el manteniment d’equipaments i espai públic. - Millorar l’atenció a la ciutadania, amb 2 M€ per ajudes directes (Servei d’Atenció Domiciliària, teleassistència, extraescolars, habitatge). • L’entrevista completa es pot escoltar al web de Ràdio Desvern. 3. Esports: Copa del Rei i premis FIFA Resultats i prèvies de Copa • El FC Barcelona es classifica pels vuitens de Copa del Rei guanyant 0–2 al Guadalajara (Primera RFEF): - Gol de Christensen de cap al minut 76. - Rashford sentencia al descompte després d’una gran acció assistida per Lamine Yamal. • Avui juguen Reial Madrid – Talavera i Atlètic de Madrid – Atlètic Balears, entre d’altres eliminatòries destacades. Premis The Best de la FIFA • Aitana Bonmatí i Ousmane Dembélé són escollits millors jugadors 2025. - Aitana suma el tercer The Best consecutiu, fita històrica. • Luis Enrique (PSG) és designat millor entrenador masculí. • Serena Wiegman rep el premi a millor entrenadora femenina. • Pedri i Lamine Yamal entren a l’11 ideal, amb l’absència destacada de Raphinha. • En el femení, clara majoria de jugadores espanyoles i del Barça. Notícia bomba al tennis • Carlos Alcaraz trenca la relació professional amb el seu entrenador Juan Carlos Ferrero. Anuncia a Instagram que és una separació amistosa però que toca “separar camins”. Altres apunts esportius • Barça femení juga a París a la Champions; una victòria assegura el primer lloc de grup i el pas als quarts. • Jornada intensa de bàsquet europeu i d’handbol (Granollers a la Lliga Asobal). 4. Cançó del dia: nostàlgia i retorn a casa “Deslocado” – NAPA (Portugal, Eurovisió) • Tema en portuguès, molt viral a xarxes, estrenat el març de 2025 i participant a Eurovisió. • Cançó íntima i emocional sobre: - El desarrelament i la nostàlgia. - La sensació de no pertinença a una gran ciutat de formigó. - El vincle profund amb el lloc d’origen (mar, calma, identitat). • La idea de casa va més enllà de l’espai físic: és memòria, relació emocional i possibilitat de retorn. • La lletra contraposa: - La ciutat anònima, on “mai pertanyeré a aquella ciutat”. - L’illa natal (Madeira) com a espai de pau i reconeixement: “A minha casa, ilha, paz, Madeira”. • El presentador reflexiona sobre com molta gent emigra per feina o necessitat i viu aquesta tensió entre futur i identitat. 5. Efemèride: l’arribada de “Els Simpsons” (1989) Impacte cultural • El 17 de desembre de 1989 s’emet per primera vegada “Els Simpsons”. • Sèrie d’animació que passa de simple entreteniment a fenomen cultural global. De la rialla a la crítica social • Present a les tardes després de l’escola, sopars, caps de setmana i moments familiars. • Amb la mirada adulta es descobreix una sàtira molt intel·ligent: - Crítica a desigualtats socials, racisme, classisme. - Retrat del consumisme desmesurat i del somni americà. • Han creat un univers reconeixible amb personatges imperfectes i humans que fan riure i pensar alhora. “No només celebrem l’aniversari d’Els Simpsons, sinó el valor d’una sèrie que ha sabut entretenir, emocionar i fer reflexionar.” 6. Secció «El món del vi» – Celler Albet i Noya (DO Penedès) 6.1. Context: una visita de tancament d’any • Jaume Elias i Jordi Clavero visiten el celler Albet i Noya (Sant Pau d’Ordal, DO Penedès) i en fan un especial de final d’any. • Zona de vinyes, oliveres i presseguers, molt vinculada al sector primari i encara poc coneguda molt a prop de Barcelona. 6.2. Història del celler i pioners de l’ecologia • Orígens el 1903 amb Joan Albet Rubirósa, que arriba com a masover a la finca Can Vendrell de la Codina. • El masover vivia en una casa annexa i cobrava un percentatge de la collita. • Dècades després, Josep Maria Albet i Noya compra la finca quan els propietaris burgesos no volen fer-se càrrec de la casa i la troben en ruïnes. • Als anys 70, el celler es converteix en el primer de Catalunya en apostar per l’agricultura ecològica, en un context en què se’ls veia com “hippies i bojos”. • Josep Maria Albet, vegetarià i animalista, es nega a matar bestiar i defensa una filosofia avançada de respecte a la natura. 6.3. Entrevista amb la sommelier Núria Origen del nom i naixement del projecte • Albet i Noya són els cognoms del propietari, Josep Maria Albet i Noya. • L’empresa neix com a tal als anys 80, però el punt clau és el 1978, quan una empresa danesa demana vins ecològics per exportar. • A Catalunya ningú en feia, en una època d’“entusiasme químic” al camp; per la seva trajectòria personal, Albet és el candidat ideal per provar-ho. 100% ecològics i influència a la DO Penedès • Des del 1978 elaboren vins 100% ecològics i han contribuït a impulsar el sector. • La DO Penedès es converteix recentment en la primera DO de l’Estat 100% ecològica. • També formen part de Clàssic Penedès per als vins escumosos, amb criança mínima de 15 mesos, i prefereixen parlar de vi escumós en lloc de cava. Varietats i vins especials • La sommelier destaca: - El xarel·lo com a varietat identitària del Penedès i de la casa (fan quatre vins 100% xarel·lo, tots diferents). - Una línia de vins experimentals, varietats recuperades i resistents, mirant al futur. Canvi climàtic i varietats resistents • Denuncia un clima d’extrems (sequera o pluja intensa) que dificulta trobar l’equilibri. • Projecte propi de creació de varietats resistents: - Per suportar millor la sequera. - Per reduir tractaments contra míldiu i oïdi en anys plujosos. • Defensa que, provat que es pot fer vi d’alta qualitat sense pesticides, la deriva cap a l’ecologia és irreversible. Canvi de gustos del consumidor • Cada cop costen més els negres pesants i tànics. • Creixen els vins blancs i sobretot els escumosos: - Més frescos, menys graduació alcohòlica. - Ideals per beure fàcilment en celebracions. Recomanació de Nadal • Núria sentencia: “No hi ha Nadal sense bombolles.” • Recomana apostar pels escumosos d’Albet i Noya per aquestes festes. 6.4. Punts clau de Jordi i tast de vins Conceptes que destaquen Jordi i Jaume • Importància del xarel·lo a la casa i al Penedès. • Vinya d’assaig per a varietats PIWI (resistents a fongs): menys tractaments i coherència amb la filosofia ecològica. • Recuperació de varietats autòctones: - El fundador anava literalment al bosc a buscar vinyes salvatges. - Recuperen varietats com balat i Maria Carrión, autèntic patrimoni vitícola de Catalunya. Vins tastats durant la visita La Volada (blanc de varietats resistents) • Vi molt fresc, aromàtic i floral, ideal per: Vermuts de Nadal (olives, patates, pica‑pica) sense necessitat de vermut clàssic. Beure a copes, ben fred. Fànio (blanc de xarel·lo amb criança complexa) • Elaboració en tres recipients: Barrica de fusta. Ou de formigó (moviment constant de lies i líquid). Tina d’acer inoxidable. • Boca untuosa, amb cos i cremositat, ideal per maridar plats contundents: Steak tàrtar, canelons, plats de rostit. Bosc Negre (blanc brisat / orange wine) • Blanc elaborat amb macració amb pells, que li dona color taronja i estructura. • Sensacions molt properes a un vi negre: cos, tanicitat, persistència. • Maridatges recomanats: Roast beef nadalenc. Croquetes de rostit, fricandó. • Ideal per sorprendre amants del vi que creuen que un blanc no pot tenir cos. Balat (negre de varietat recuperada) • Varietat autòctona balat, similar en estil a la Pinot Noir, però catalana. • Vi fresc, de tànnins suaus i bona finor. • Jordi insisteix que recuperar aquesta vinya salvatge és com salvar patrimoni de Catalunya. Les Granes (escumós rosat) • Escumós rosat brut, amb punt lleugerament dolç. • Bombolla fina i elegant (18 mesos de criança). • Maridatge: cheesecake, formatges blaus i postres làctics. Les Nords (escumós de llarga criança) • Escumós 2021 amb 36 mesos de criança. • L’han rebut com a regal de Núria i el guarden per Cap d’Any com a vi per a una ocasió molt especial. 6.5. Compres de Nadal i consells de botiga Compres del Jordi • Per satisfer els gustos del pare, molt de Rioja: - Ramon Bilbao Crianza 2019 (tempranillo, cos mitjà, estil clàssic elegant). - Hacienda López de Haro Reserva 2018 (tempranillo + graciano, 20 mesos de barrica). • Preu molt competitiu (menys de 10 € per ampolla), fàcils de trobar en grans superfícies com Carrefour. Blancs escollits • Protos Verdejo amb criança sobre lies fines (uns 7 €); fresc però amb volum. • L’Ermita d’Espiells (Juvé & Camps): - Blanc penedesenc amb macabeu, xarel·lo, chardonnay, parellada i viognier. - Ampolla molt vistosa, ideal per fer “bona impressió” a taula sense un cost alt. Compres de Jaume i dificultats amb el vi català • Busca el vi Mireia de Pinord i vins d’Albet i Noya i Domènia Wines a Vila Viniteca, però no els troba. • constata que la botiga té molt pes en vins internacionals i d’altres DO i poca presència de vi català més enllà de DO Penedès i Priorat. • Jordi recomana botigues especialitzades en vi català: - Divi Montaner (focus en DO catalanes). - Vinyasons i Masia (amb projectes dins i fora de DO per filosofia pròpia). 7. Anàlisi Barça – Guadalajara (Copa del Rei) 7.1. Plantejament del partit • Taula rodona amb Jordi Clavero i Daniel Aragón. • Partit duríssim davant un Guadalajara molt ordenat al darrere, amb blocs molt junts a l’àrea pròpia. • Sensació de partit “típic de Copa” per al Barça: - Molt domini, però poca claredat per trencar el mur. - Risc que una contra al minut 80 et castigui. 7.2. Clau tàctica i ambient • Defensa molt física del Guadalajara i arbitratge permissiu amb les entrades. • Estadi ple i ambient hostil per al Barça, amb instruments sonant constantment (la famosa “gaita/bubuzela” que recorda Sud-àfrica 2010). • El rival gairebé no genera ocasions, però hi ha un xut perillós de Mendes que obliga Ter Stegen a intervenir. 7.3. Ter Stegen vs. Iñaki Peña i el debat de la Copa • Gran tema: el retorn de Marc-André ter Stegen a la porteria. • Jaume defensa que, si Ter Stegen es queda, seria just que fos el porter de la Copa per jerarquia i trajectòria. • Dani creu que: - El més probable és que la Copa sigui per Iñaki Peña. - El millor per Ter Stegen podria ser una sortida a l’hivern, per tenir minuts i consolidar-se com a porter titular d’Alemanya. • Es comenta el “hate” a xarxes quan es va anunciar que jugaria Ter Stegen i el pes mediàtic de la seva lesió i decisions recents; tot i això, tots coincideixen en el respecte que mereix el porter alemany. 7.4. Paper de Lamine Yamal i de Fermín • Partit molt complicat per a Lamine Yamal: - És un jugador de 1 contra 1, però es troba davant dues línies de 4–5 jugadors enganxats a l’àrea. - Malgrat això, genera desequilibri i participa a l’assistència del segon gol. • S’insisteix que, amb l’edat que té, és normal que hi hagi irregularitat i partits menys lluïts. • Fermín és considerat el jugador ideal per aquest tipus de duels: - Coneix bé els camps petits i les batalles físiques. - Aporta intensitat, pressió, arribada i lectura d’espais. 7.5. Aspiracions del Barça a la Copa • Coincideixen que el Barça és clar candidat a revalidar el títol. • Recorden la tradició especial del Barça amb la Copa, fins i tot en temporades difícils. • Apunten també l’Athletic Club com a altre gran especialista històric de la competició. 8. Prèvia de Lliga: Villarreal – Barça 8.1. Villarreal, revelació silenciosa • El Villarreal és tercer amb dos partits menys; si els guanyés, quedaria a només dos punts del Barça. • Equilibra una Lliga excel·lent amb una Champions nefasta, on encara no ha guanyat cap partit i ha perdut fins i tot contra rivals com el Copenhaguen o el Pafos. 8.2. Fortaleses del “submarí groc” • Equip molt ben construït, capaç de refer-se tot i vendes importants (com Yeremy Pino). • Plantilla plena de jugadors de nivell: - Gerard Moreno com a davanter referència i “esperico” perillós. - Rafa Marín en defensa, Thomas Partey al mig, Mikautadze, Moleiro, Nicolás Pépé, Ayose Pérez, Buchanan, Solomon… - Dani Parejo, veterà cervell de l’equip (36 anys i encara clau en la creació). • Dades curioses: han marcat 8 davanters diferents, cosa que els fa menys dependents d’una sola estrella. 8.3. Clau del partit i pronòstics • Es remarca que el Barça juga millor contra equips que busquen l’atac (com el Madrid) que contra blocs tancats com l’Osasuna. • Clau: marcar aviat per evitar sofrir i que el partit es compliqui. • Porres: - Jordi: 0–3, amb un 70% de probabilitats de victòria culer. - Dani: també 0–3, amb un 75% per al Barça, confiant en la velocitat de Rashford, Lamine, Vitor Roque o Ferran Torres. 9. Cinema i sèries: “La pantalla gran” amb Daniel Aragón 9.1. Què estan veient? • Jaume està immers a “Stranger Things” (temporada nova) i en el documental històric “La mort de Iugoslàvia”. • Dani recomana el documental de 50 Cent sobre P. Diddy (Diddy, Puff Daddy) a Netflix, on es mostren vídeos íntims que havien de servir de defensa i acaben incriminant-lo. 9.2. Guerra de gegants: Netflix, Warner Bros. i Paramount • Continua el pols corporatiu: - Netflix i Warner Bros. impulsen una gran aliança i ja han publicat una web conjunta on celebren la unió. - Malgrat l’OPA hostil de Paramount, Warner ha demanat als accionistes no acceptar-la. • A la web conjunta hi apareixen combinats universos com: - Harry Potter, Stranger Things, Superman, Demon Hunters, Joc de Trons, Glass Onion (Punyales por la espalda 2) o Wednesday. • El missatge implícit de Netflix: confien que no hi haurà veto per monopoli i que la fusió tirarà endavant. 9.3. Marvel: filtracions massives Avengers: Doomsday • Suposat teaser vist en preestrenes d’“Avatar”: - Es veu Chris Evans novament com a Capità Amèrica (Steve Rogers) vivint al passat. - Escenes on guarda l’uniforme i apareix amb un nadó als braços, fill seu amb Peggy Carter. - Es suggereix que un fet del passat provoca la tragèdia de Doctor Doom (pèrdua de família) i la seva venjança. • Marvel planificaria tres teasers individuals (Capità Amèrica, Robert Downey Jr. com a Doom, Chris Hemsworth com a Thor) i un tràiler general. Spider-Man: Brand New Day • També s’hauria filtrat un teaser amb: - Aparició del Punisher. - Participació de Sadie Sink (Max a Stranger Things) en un paper encara desconegut. • Dani creu que Sadie Sink té potencial per ser la gran estrella futura de la generació Stranger Things, potser fins i tot per sobre de Millie Bobby Brown. 9.4. Recomanació principal: “Punyales por la espalda: Entre los muertos” (Knives Out 3) • Tercera entrega de la saga “Knives Out” (Punyales por l’esquena), dirigida per Rian Johnson amb Daniel Craig com el detectiu Benoit Blanc. • Cada pel·lícula és un whodunit independent (es pot veure sense les anteriors): - 1a: misteri clàssic en una mansió familiar. - 2a (Glass Onion): cas en una illa de luxe; Dani la troba la més fluixa. - 3a (Entre los muertos): crim en una església, amb el pare mort i els feligresos com a sospitosos. Cast i punts forts de la tercera part • Repartiment de luxe: Cailee Spaeny, Andrew Scott, Mila Kunis, Jeremy Renner, Glenn Close i Josh O’Connor. • Dani destaca especialment Josh O’Connor (el pare Jot), que es “roba” la pel·lícula. • Elements clau: - Tracta fe i religió, fidelitat i hipocresia. - Explora per què la gent creu o deixa de creure. - Flashbacks amb colors i enquadraments diferents segons el punt de vista del narrador, mostrant com dues versions poden ser simultàniament certes. • Dani lamenta que s’estreni essencialment a Netflix i no al cinema comercial, perquè la fotografia i posada en escena mereixen pantalla gran. 10. El “top 4” de Jaume al Letterboxd (pel·lícules preferides) 10.1. 4) Cinema bèl·lic – “1917” • Jaume agrupa el seu amor pel cinema bèl·lic (Salvar el soldado Ryan, Fury, etc.) i tria “1917” com a representant. • Pel·lícula rodada com un fals pla seqüència continu, que submergeix l’espectador en una missió de missatgers a la Primera Guerra Mundial. • Retrata un tipus de soldat poc vist: el que ha de portar un missatge decisiu travessant el front. • Es recomana també veure “Civil War” (A24) com a complement, sobre una guerra civil als EUA des del punt de vista de fotoperiodistes. 10.2. 3) “Green Book” • Basada en la història real del pianista afroamericà Don Shirley i el seu xofer italoamericà Tony Lip. • Road‑movie pel sud profund dels EUA, marcadament racista, guiats pel “Green Book”, guia d’hotels on poden dormir persones negres. • Mostra com el xofer, inicialment ple de prejudicis, va transformant la seva visió a mesura que coneix realment el pianista. • Jaume subratlla que és una pel·lícula que fa millor persona a qui la mira; Dani recorda que Mahershala Ali va guanyar l’Òscar a millor actor secundari. 10.3. 2) “El padrí” • Clàssic absolut de Francis Ford Coppola. • Jaume en destaca la construcció del mite mafiós i el pes de figures com Marlon Brando (Vito Corleone) i Al Pacino (Michael Corleone), malgrat el lapsus inicial amb els noms. • Considerada la gran referència del cinema de màfia, amb impacte gegant sobre tot el cinema posterior. 10.4. 1) “El club de la lluita” (Fight Club) • Pel·lícula preferida de Jaume i una de les que més impacte li ha causat. • Interpretacions brillants de Brad Pitt, Edward Norton, Helena Bonham Carter i Jared Leto. • Pel·lícula que no es pot espatllar amb espòilers: el gir final canvia completament la percepció de tot el metratge. • Dani remarca que és d’aquelles obres (com El sexto sentido) que s’han de tornar a veure un cop entès el gir. • Temes claus: - Crítica al consumisme, la masculinitat tòxica i l’alienació moderna. - La necessitat de sentit vital més enllà de la feina i el consum. • Per a tots dos, és una pel·lícula imprescindible que tothom hauria de veure. 11. Tancament del programa • L’episodi acaba anunciant un programa especial de Nadal d’El Refugi per l’endemà. • S’insisteix en el to festiu: combinar vi, futbol i cinema per celebrar les festes. • Es mantenen les falques habituals de Càritas Sant Just (Cafè de les 3), la Generalitat (polítiques d’habitatge) i la promoció de programes de Ràdio Desvern com La Rambla.

  • 1h 50min

    #519 - El Refugi del 16/12/2025 — Volta al món a peu, cultura i teatre local

    Panorama general de l’episodi Episodi complet d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, amb format magazín: informació d’actualitat, cançó i efemèride, una llarga entrevista central i seccions culturals i teatrals. 1. Zoom informatiu i titulars municipals Actualitat general • Sanitat animal a Catalunya: 26 casos confirmats de pesta porcina africana en senglars a l’àrea de Cerdanyola del Vallès. El virus sembla confinat al focus inicial, fet que permet mantenir les restriccions tal com estan: prohibició d’accés al medi natural en la primera corona (0-6 km) i limitacions més laxes a la segona (on s’inclou Sant Just Desvern). • Dermatosi nodular contagiosa en bovins: focus contingut. Entre el 26 de desembre i el 8 de gener s’aixecaran restriccions a Cassà de la Selva i Castelló d’Empúries, amb indemnitzacions previstes per a les granges afectades. • Aranzels de la Xina al porcí europeu: Pequín fixa nous aranzels de fins al 20%, però Catalunya queda en un 9,8%, molt per sota del risc inicial (fins al 62%). Això es presenta com un avantatge competitiu per a empreses catalanes i espanyoles (Noel, Costa Brava, Friselva, El Pozo) en un context complicat per la pesta porcina. • Política estatal: les formacions de Sumar amb responsabilitats de govern exigeixen una reunió urgent amb el PSOE per casos de presumpta corrupció i assetjament sexual dins el partit. Reclamen remodelació de l’executiu i més transparència, però descarten sortir del govern. • Transport públic a Catalunya: acord entre Govern i Comuns per mantenir el 50% de descompte als abonaments T-usual i T-jove durant tot el 2026, combinable amb un nou abonament estatal anunciat per al gener de 2026. • Guàrdia Civil i corrupció: nomenament de Pedro Merino Castro com a nou cap de l’UCO, unitat clau en les investigacions de corrupció que afecten el PSOE. Perfilat com a especialista en delictes fiscals, crim organitzat i blanqueig de capitals. Notícies de Sant Just Desvern • Sant Just queda dins la zona de risc moderat per pesta porcina africana: accés permès al medi natural però amb mesures preventives estrictes (prohibició de caça no autoritzada, limitació d’activitats esportives organitzades, protocols de biosseguretat, etc.). • Mobilitat sostenible: Sant Just es consolida com un referent metropolità en ús quotidià de la bicicleta, amb la ràtio més alta d’usos per habitant respecte a altres municipis. Es destaca tant la xarxa ciclista com la implicació ciutadana. • Agenda cultural local: sessió especial "Comptem i cantem per Nadal" amb Mercè Martínez a la Biblioteca Joan Margarit, a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar, adreçada a infants a partir de 3 anys i amb inscripció prèvia. Esports • Futbol – Copa del Rei: debut del FC Barcelona als setzens de final contra el Guadalajara (Primera RFEF). Dubte a la porteria (Chesny o retorn de Ter Stegen). També es repassen els partits de l’Atlètic de Madrid i el Real Madrid. • Cas Negreira: nova escalada dialèctica. Florentino Pérez qualifica el cas com el major escàndol de la història del futbol i critica la inacció de LaLiga i la RFEF. Joan Laporta respon dient que Florentino pateix "barcelonitis aguda". • Tenis: Carlos Alcaraz confirma participació al Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó 2026, cercant el seu tercer títol al torneig després de 2022 i 2023. 2. Cançó del dia: "Como te atreves" de Morat Context i significat El programa presenta la cançó "Como te atreves" del grup colombià Morat com un himne de dignitat en una ruptura: • Relata el retorn d’algú que ha fet molt de mal, "com si el temps ho hagués esborrat tot". • El protagonista ha madurat a través del patiment i decideix no tornar a una relació tòxica. • Temes clau: traïció, mentides, ferides emocionals que perduren i la necessitat de posar límits i valorar-se. "La cançó és un crit de dignitat, de dir prou, de donar-se que estimar també vol dir saber marxar quan no et respecten." Es destaquen tres pistes per endevinar-la: forma part del primer àlbum de Morat (2016), la banda és colombiana i la cançó els va donar fama mundial. Després sona un fragment ampli del tema. 3. Efemèride del dia: Dia internacional contra la soledat no desitjada El 16 de desembre es commemora el Dia internacional contra la soledat no desitjada. El presentador fa una reflexió molt personal i emocional: Reflexió personal • Confessa que és una de les grans pors de la seva vida: la por de sentir-se sol, que passin els anys sense que ningú pregunti per ell. • Descriu la soledat de la gent gran com a especialment colpidora: persones que han estimat i cuidat però que ara viuen "sense visites, sense trucades, sense converses". • Remarca que en dates de Nadal la soledat s’accentua: carrers plens de llums i anuncis de famílies felices en contrast amb vides molt solitàries. Crida a l’acció • Proposa gestos petits però poderosos: - Anar a veure avis i àvies si fa temps que no es visiten. - Trucar veïns que viuen sols. - Preguntar a botiguers sense família com estan. • Missatge clau: "Feu-ho abans que sigui massa tard, abans que ja no ho pugueu solucionar, perquè ningú hauria de sentir-se sol quan no vol estar-ho." La secció posa accent ètic en la responsabilitat familiar i comunitària i en la necessitat de retornar l’amor rebut. 4. Gran entrevista: Enric Luzán i la volta al món a peu L’eix central de l’episodi és una llarga entrevista amb Enric Luzán, youtuber català (canal Enric Adventus) que ha iniciat una volta al món a peu prevista d’uns 3 anys. 4.1. Origen del projecte • El 2020 descobreix Naciodin, un noi que havia fet la volta al món a peu, i se n’obsessiona: "això ho vull fer". • Inicialment ho descarta per sacrifici personal i cost econòmic. • Obre el seu canal de YouTube amb una idea al cap: construir una base de subscriptors per algun dia poder emprendre la volta al món i monetitzar vídeos diaris. 4.2. La beca que ho canvia tot • La Generalitat convoca unes beques per creadors de contingut en català a YouTube (format llarg). • Es presenta amb el projecte de la volta al món a peu, però no l’hi atorguen a la primera. • La decepció és tan gran que interpreta la tristesa com un senyal: si no ho fa, se’n penedirà tota la vida. • Decideix insistir: programa tornar-s’hi a presentar i, tant si li donen la beca com si no, fer la volta. • Finalment, l’hi concedeixen, i això li dona suport econòmic i institucional per arrencar el projecte el 2025. 4.3. Perfil com a creador: bolets, senderisme i reputació • Canal Enric Adventus amb tres línies principals: - Vídeos de TOR (ultratrails de muntanya). - Senderisme i travesses (Transpirinenca, Via Alpina, Geòrgia...). - Bolets, la vertadera explosió del canal: vídeos de caça bolets amb 20.000 visualitzacions en català, que li donen notorietat mediàtica i credibilitat. 4.4. Renúncies i reacció de l’entorn • Per fer la volta al món a peu ho deixa tot: - A casa: la família (especialment els pares) ho viu com una bogeria i reacciona malament al principi. Amb la repercussió mediàtica comencen a veure que és un projecte gran i ho entenen una mica més. - A la feina: ho comunica tres setmanes abans de marxar; tampoc agrada (els deixa descoberts), però després l’empresa acaba patrocinant el projecte. • Un dels grans temors inicials era l’economia, més que la distància emocional, però admet que també li pot pesar estar tant temps lluny de casa i caminant cada dia. Possibles motius per abandonar: malaltia greu d’un familiar, lesió important, accident, bloqueig mental o esgotament emocional. 4.5. Ruta i situació actual Arrencada i ritmes de caminada • Comença el viatge el 30 de novembre. • Declaració d’objectius: 30–40 km diaris (aproximant-se a una marató cada dia). En estiu ha arribat a fer fins a 50 km/dia. • Porta uns 17 dies de ruta quan fa l’entrevista, es troba als afores de Montpeller, a la zona de la Camarga. Dia a dia tipus • S’aixeca a la tenda de campanya, fa una mica el ronso, es prepara cafè amb fogonet i galetes. • Recull el material dins la tenda, desmunta tenda i en 30–40 minuts està llest. • Camina fins a mig matí, fa segon esmorzar (sovint en un forn/cafeteria), compra baguette, iogurts, etc. • Dinar: sobretot entrepans. • Tarda: tram de caminada més intens. • Cap a les 17:30, quan es fa fosc, busca lloc per acampar (de vegades planificat, de vegades improvisat). Zones rurals de França li permeten acampar pràcticament on vulgui. • Vespre: treball intens d’edició - Es proposa penjar un vídeo diari a YouTube. - Inverteix ~1,5 h en edició + temps per pujada, subtítols, miniatura i publicació: total, unes 3 hores de feina cada dia. 4.6. Ruta global planificada La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre, però amb marge per improvisar. El recorregut previst (amb possibles variants) és: Europa • França → Costa Blava. • Nord d’Itàlia per la plana (Milà, Vèneto) per evitar les Dolomites i anar ràpid. • Des de la regió adriàtica, per evitar el fred dels Balcans interiors: - Albània, Bòsnia, Croàcia, Montenegro → Grècia (meteora) → Istanbul. Àsia occidental i central • D’Istanbul, seguint la costa del Mar Negre fins a Geòrgia. • A Geòrgia, vol anar fins a la frontera amb l’Azerbaidjan, però no es pot creuar per terra; solució logística: - Tornar a Tbilisi. - Vol fins a Bakú (Azerbaidjan). - Bus fins a la frontera per mantenir una línia seguida de recorregut. • Des de Bakú, ferri pel mar Caspi fins a Kazakhstan. • Kazakhstan: llarg desert, recorregut dur però assumible. • Uzbekistan: tram desèrtic fins a Samarkanda (Ruta de la Seda). • Tadjikistan: zona de muntanyes espectaculars. • Petit tram de Xina (regió especial) que requereix un permís específic (encara pendent de decidir si el farà). • Pakistan per la carretera del Karakoram, zona del K2, fins a Islamabad i Lahore. Índia, Nepal, Bangladesh i sud-est asiàtic • Objectiu: entrar a l’Índia per terra des de Pakistan, tot i que la frontera pot estar tancada. • A l’Índia, pujar ràpidament als Himalayas per evitar la calor extrema. • Travessa de Nepal i retorn breu a l’Índia. • Bangladesh fins a Dhaka. • Des de Dhaka, vol fins a Tailàndia (zones de frontera tancades obliguen a usar l’avió). • Ruta terrestre fins a Singapur, passant per Malàisia. Oceania • Avió des de Singapur cap a Austràlia i/o Nova Zelanda, encara per decidir: - Nova Zelanda té el sender de 3.000 km que creua les dues illes (Te Araroa), molt atractiu però molt car. - Austràlia implica trams molt llargs i semidesèrtics, semblants a Kazakhstan. - Decisió dependrà del pressupost i suport econòmic en aquell moment. Amèrica del Nord i del Sud • Vol cap als Estats Units, recorrent el país del Pacífic a l’Atlàntic. • Considera el Canadà però ho veu més car, més llarg i condicionat per l’estació. • Per a Sud-amèrica, la ruta més probable és: - Vol des de Houston a Colòmbia. - Descens a peu pels Andes: Colòmbia, Equador, Perú. - Xile: desert d’Atacama, un dels llocs més àrids del món. - Creuar els Andes cap a Santiago de Xile → Argentina → Buenos Aires. • Des de Buenos Aires, vol fins a Santiago de Compostel·la i fa el Camí de Sant Jaume a l’inrevés fins a Plaça Catalunya (Barcelona), tancant el cercle. Àfrica, per què no? • Descarta Àfrica per dos motius principals: - Seguretat i clima (zones tropicals, malalties, inestabilitat política, deserts extrems). - Coherència visual de la ruta: vol una línia est-oest clara; baixar a Àfrica implicaria repetir longituds ja recorregudes a Europa, perdent l’efecte de "volta" neta. 4.7. Visats, fronteres i dificultats logístiques Visats • Encara no té cap visat de llarga distància aconseguit. Raó: molts visats (com el de l’Índia) només permeten entrar en els 6 mesos posteriors a la concessió, i ell encara no hi haurà arribat. • Estratègia: tramitar-los pel camí, per exemple a Istanbul. • Complicacions especials: - Myanmar: descartat per guerra civil i fronteres tancades. - Petit tram de Xina especial (per entrar des de Tadjikistan), amb permís complex. - Visats de pas per Uzbekistan i Kazakhstan poden requerir extensions si el ritme caminant no permet travessar el país a temps. Clima i deserts • Desert de Kazakhstan i trams remots: potser necessitarà carretó amb 8–10 litres d’aigua per tenir autonomia de 3 dies entre punts d’abastiment. • Nepal: preocupa la manca de cobertura i connexió per pujar vídeos. - Idea: gravar diaris i després pujar-los en bloc quan tingui internet, o fer resums setmanals. Por i seguretat • No li fa por extrema la part desèrtica (sempre hi ha la carretera, cotxes, comunicador per satèl·lit i possibilitat de trucar emergències). • On té més respecte és en alguns països de Sud-amèrica percebuts com insegurs, i en algunes zones de l’Índia amb cert sentiment anti-occidental. • Idees per gestionar la seguretat: dormir a gasolineres a l’Índia (com fan altres caminants) per aprofitar vigilància i llum; usar més hotels en zones delicades. 4.8. Economia, finançament i patrocinis Fonts d’ingressos • Beca de la Generalitat per creadors en català (peça clau). • YouTube: monetització dels vídeos diaris. • Patrocinadors privats: - Antiga empresa de l’Enric (patrocinadora principal). - Corredoria catalana d’assegurances que li ha pagat una assegurança de llarga estada (365 dies, trekking), molt cara. - Marcas de calçat de muntanya interessades a proporcionar-li sabates (encara per concretar). • Micromecenatge a l’Aixeta: - Persones que fan una donació mensual. - A canvi, l’Enric promet enviar postals físiques del lloc on es trobi. - Admet que el nombre de mecenes és tan alt que no sap com podrà escriure tantes postals. Relació amb futurs patrocinadors • De moment no busca activament patrocinadors (no envia e-mails massius). Espera que el projecte parli per si sol i que les marques el contactin, especialment quan es vegi que és un projecte seriós i sostingut en el temps. 4.9. Logística de vida: motxilla, higiene i descans Motxilla ultralleugera • Pes base inicial: 7 kg, ampliats a 7,5 kg després d’afegir alguna cosa per por. • Amb menjar i aigua: uns 10–11 kg, depenent del tram. • Menys és més: ja hi ha objectes que considera prescindibles (especialment el fogonet, que li fa mandra muntar i sobretot netejar cada nit). Material clau • Tenda de campanya, sacs, bosses estanc per evitar humitats, roba limitada. • Roba: una sola muda per caminar i una per dormir; renta la roba cada 3–4 dies quan passa per un hotel. • Equip de pluja: jaqueta i pantalons impermeables. • Equip de fred: guants gruixuts d’esquí i un buff, que gairebé no ha necessitat encara, però que guarda pensant en Itàlia i Balcans. Higiene • No es dutxa cada dia: massa fred per fer-se dutxes "de botella" a l’aire lliure. • S’atura en hotels cada 3–4 dies per dutxar-se, rentar roba i descansar millor. • Confessa que no fa gaire olor i que cap amic que l’ha visitat li ha comentat res (atribueix part d’això a la seva fisiologia i al clima fresc). Descans i possibles vacances • Calcula la durada total del viatge entre 2 anys i pico i 3 anys. Dona oficialment la xifra de 3 anys per no pecar d’optimisme. • Sap que haurà de programar setmanes de descans real (no només dies intermitents): ho veu com una certesa, no una possibilitat. • També planifica fer 5–6 vídeos per setmana en el futur, i no 7, per acostar-se a una jornada laboral humana. 4.10. Família, emocions i normes de la "volta al món a peu" Regles i possible retorn temporal a casa • Esmenta unes regles no oficials definides per una comunitat de caminants de volta al món: - Pots descansar fins al 25% del temps total de ruta. - Només compten com a descans llarguesa les aturades de més de 4 dies. • Això li dona marge per, si cal, tornar temporalment a casa i reprendre després el recorregut sense "trencar" la volta dins aquestes normes. Nadals i catalans pel món • La mare li demana que torni per Nadal, però ell decideix no tornar. • Com a part del projecte de la beca, proposa que en cada país on passi farà una entrevista a un català que hi visqui, en l’estil del programa Afers Exteriors. • Per aquest Nadal l’ha contactat un català que viu prop de Marsella (en Josep) i que l’acollirà a casa seva. Allà farà la primera entrevista d’aquest format. • Fa crida a l’audiència per contactar catalans residents a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, on encara no té contactes. Visites de familiars • El seu pare vol anar-lo a veure al gener a Croàcia. • Espera que familiars i amics el visitin també en altres punts del recorregut, tot i que reconeix la dificultat logística (ell es mou ràpid i cal comprar vols amb molta anticipació). 4.11. Relació amb altres caminants • Esmenta diversos referents: - Naciodin, el malaguanyat noi que li va inspirar el somni inicial. - Un australià que també fa la volta al món a peu però en sentit contrari i que ell espera trobar-se a mig camí per entrevistar-lo. - Un italià que acaba de completar una volta al món a peu amb carretó i que li ha donat idees sobre logística a l’Índia (dormir en gasolineres, per exemple). 5. Secció teatral "Mare meva, quin xou" Segona hora del programa dedicada íntegrament a teatre i musicals, amb els col·laboradors Carles i Javi. 5.1. Ambient i to • Conversa informal i plena d’humor sobre refredats, epidèmies i mascaretes, que dona peu a parlar de la pesta porcina africana en to de broma. • Tenen una agenda teatral molt plena: assagen, veuen obres, preparen contingut per xarxes i anuncien projectes escènics propis. 5.2. Review de "Gola" (Oriol Pla) Escolten un àudio gravat per Gerard Cruzet i Elisabet Giné amb la seva crítica de l’obra "Gola", dirigida i interpretada per Oriol Pla (cocreació amb Pau Matas). Contingut de l’obra • Monòleg físic i teatral de llarga durada (unes 2 h 30 min), amb l’Oriol Pla fent clown, comèdia i moments molt durs. • Metàfora central: engolir com a imatge de l’avidesa i l’avarícia contemporània: - Voler-ho tot ràpid i amb vici. - Desig compulsiu de consum, immediatesa i satisfacció instantània. • L’actor explora preocupacions i angoixes de la societat actual, interpel·lant el públic i generant gran empatia. Valoració artística • L’Oriol Pla és definit com un actor espectacular: - Domini total del cos, veu i espai escènic. - Control tècnic impecable, però que no resulta mecànic. - Habilitat per fer riure mentre diu coses molt dures, generant incomoditat i reflexió. • L’espectacle inclou música en directe, molt impactant. • Visualment és descrit com a "brutal", amb construcció escènica potent. • Conclusió dels crítics: "Això és teatre. Veureu teatre, però teatre tal dur." Gira • Estrenat a Temporada Alta 2024. • Representacions recents al Teatre Artesà del Prat de Llobregat. • Próxim bolo destacat: Reus, 19 de desembre (data que entra en conflicte amb altres plans teatrals dels col·laboradors). 5.3. Avanç de "Germans de sang" (Blood Brothers) Musical "Germans de sang" (adaptació catalana de Blood Brothers), al Teatre Condal. Context del musical • Clàssic del West End amb més de 10.000 representacions. • A Barcelona ja s’havia fet el 1994 amb molt èxit, i una posterior reposició menys exitosa. Sinopsi • Dos germans bessons són separats en néixer i creixen en contextos socials molt diferents. • De grans, malgrat els esforços de les mares perquè no es coneguin, acaben fent-se millors amics i es juren amistat eterna amb un ritual de "germans de sang" (es tallen el dit i barregen la sang). • Sense saber que realment són germans, s’enamoren de la mateixa noia, desencadenant un drama que explora: - La dicotomia innat vs adquirit. - El pes de la classe social. - El destí i la tragèdia. Repartiment i producció • Còctel d’actors joves i coneguts: - Triquell (cantant) en un dels papers destacats. - Mariona Castillo. - Albert Salazar (actor, que aquí descobreixen també com a cantant protagonista). - Roc Bernadí, entre d’altres. • Gran producció musical, amb nombrosos covers. Els col·laboradors comenten la curiositat de veure qui hi haurà en el repartiment la nit que hi vagin. Funcions i preus • Estrena: 15 de desembre. • Temporada: fins al 25 de gener (inclou funció especial de Cap d’Any, amb entrades més cares). • Preu orientatiu: entre 31 i 47 € segons localitat (platea, centre, platea final, etc.). La setmana següent prometen fer-ne review completa després de veure-la. 5.4. Altres recomanacions teatrals "Un estat" – Teatre Acadèmia • En cartell del 12 de desembre a l’11 de gener. • Drama centrat en una actriu veterana que treballa amb un director jove que li demana un nu integral en escena. • Tema central: consentiment, límits personals i poder en les relacions professionals artístiques. • Direcció i dramatúrgia de Francesc Cuéllar. • Durada aproximada: 1 h 15 min. • Preu: uns 20 €. "Casa Calores" – Sala Beckett • En cartell del 16 de desembre a l’11 de gener, a la sala de baix de la Sala Beckett (Poblenou, Barcelona). • Sinopsi deliberadament críptica, però centrada en: - Un poble pesquer. - El port (muelle), el pas del temps i el pes del passat. • Tò de drama poètic amb atmosferes. • Sala de mida mitjana-petita, adequada per a propostes intimistes. "El fil invisible" – Teatre Goya • Espectacle familiar basat en el llibre de Míriam Tirado. • Versió catalana a Barcelona (Goya) i versió castellana simultània a Madrid. • Tema principal: la idea que els infants estan sempre units als pares per un fil invisible que surt del melic, metàfora del vincle emocional. • Recomanada per a tota la família; molts adults expliquen que han plorat tot i ser teatre infantil. • Dates: del 22 de desembre al 25 de gener. • Horaris molt family friendly: sessions matinals (12:30) i de tarda (16:00). • Preu orientatiu: 24 €. 5.5. Pastorets de Sant Just i teatre local Pastorets de Sant Just • Representats a l’Ateneu de Sant Just, una tradició local molt arrelada. • Funcions: 19, 20, 21, 22 i 26 de desembre. • Hi participen les mares dels col·laboradors Carles i Javi, com a tramantinaire i en altres papers, i també hi estan implicades Daniela i Elisabet (directores/col·laboradores teatrals locals). • Encara hi ha entrades disponibles a la plataforma local de venda (esmenten Poliplis com a sistema de reserves). Projectes propis de Carles i Javi • Esmenten els seus espectacles "Purpurina" i "Eurodrama" (obres llargues, 2h20–2h40), amb comentaris sobre durada i recepció. • Avancen que preparen un nou projecte per al 21 i 22 de març a Sant Just i demanen a l’audiència que es reservi les dates. 5.6. Agenda immediata i contingut per xarxes Els col·laboradors tenen una setmana plena de teatre: • Veuran: - "Super Sapiens" (amb el mateix Jaume Elias) – i prometen contingut per xarxes. - "Desaparellats". - "Germans de sang" al Condal. - Pastorets de Sant Just (funció del 21 de desembre a la tarda). • Anuncien que la setmana que ve hi haurà moltes reviews acumulades al programa. 5.7. Recomanació musical de la secció Per tancar, Carles recomana "Church" de Jade (exintegrant de Little Mix), del seu disc "That’s Showbiz Baby" (i la versió deluxe recent). El tema es punxa al programa com a sortida de secció. 6. Butlletins de notícies de Catalunya Ràdio i Sant Just A l’equador de l’episodi s’emet un butlletí de Catalunya Ràdio i posteriorment un de Ràdio Desvern amb focus municipal. 6.1. Catalunya Ràdio Política barcelonina • Gerardo Pisarello (Comuns, ex-tinent d’alcaldia d’Ada Colau) anunciarà la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona per a les municipals de 2027. • S’haurà de sotmetre a primàries, possiblement contra Bob Pop (Roberto Enríquez), que també s’ha postulat. • La regidora Gés González ha estat escollida per liderar la nova executiva de Barcelona en Comú. Economia del porcí • El sector porcí català rep amb satisfacció moderada els aranzels del 10% fixats per la Xina (millor que el 20% de la resta d’Europa), però esperaven zero aranzels. Casos d’assetjament al PSOE gallec • Nova denúncia per assetjament laboral contra un alcalde d’Ourense, al qual el partit demana que deixi tots els càrrecs. • Pressió també sobre el president de la Diputació de Lugo per casos similars. • El secretari general del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, es nega a dimitir però defensa haver actuat amb prudència i rapidesa. Ministeri de l’Interior • Fernando Grande-Marlaska afirma que no estava informat de la condemna per assetjament sexual de l’antic cap de la Policia Nacional a Lleida, defensant la gestió del cas. Estats Units i política • La cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, qualifica Donald Trump de tenir una "personalitat d’alcohòlic" en una entrevista a Vanity Fair, comparant la seva manera de ser amb patrons addictius (tot i que Trump és abstemi). • També titlla el vicepresident J.D. Vance de teòric de la conspiració i critica diverses figures com Elon Musk (a qui acusa de consumir ketamina) i la fiscal Pam Bondi. • Davant la polèmica, Wiles al·lega que han tret les seves declaracions de context. Cultura catalana • La periodista Anna Guitart és nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, rellevant Pere Almeda. Assumirà el càrrec l’8 de gener de 2026. Esports (resum ràpid) • Recordatori del partit del Barça a Guadalajara. • Reforç del relat sobre el cas Negreira i la resposta de Laporta. • S’anuncia que Castelló acollirà la Supercopa femenina, i que el Barça femení és a París per jugar contra el Paris FC a la Champions. 6.2. Notícies municipals de Sant Just Repetició ampliada d’alguns punts ja destacats al Zoom informatiu, amb més context local: • Pesta porcina africana: explicació detallada del perímetre d’actuacions (0–6 km risc alt, 6–20 km risc moderat). Sant Just queda a la zona moderada, amb: - Recuperació d’accés a espais naturals i fluvials amb condicions de prudència. - Prohibició de caça excepte en batudes autoritzades. - Restricció d’activitats esportives multitudinàries. - Protocols de biosseguretat per a gestió forestal i ramaderia. • Collserola: reobertura parcial d’accessos com la Carretera de les Aigües, però es manté la prohibició de creuar el parc de banda a banda. • Biblioteca Joan Margarit: detall de l’activitat "Comptem i cantem per Nadal" a Can Ginestar, amb inscripció i edat mínima d’assistents. • Mobilitat ciclista: insistència en Sant Just com a municipi capdavanter en ús de bicicleta, i reconeixement explícit a la cultura ciclista arrelada gràcies a l’impuls ciutadà i als projectes municipals. 7. Secció "Cultura al dia" amb Sara Vito: Jane Austen La secció final, Cultura al dia amb Sara Vito, se centra en la figura de Jane Austen, escriptora preferida de la col·laboradora. 7.1. Efemèride i importància • Enguany es compleixen 250 anys del naixement de Jane Austen (nascuda un 7 de desembre). • Figura clau de la literatura anglesa i universal, coneguda per novel·les costumistes que retraten la societat de finals del segle XVIII i inicis del XIX amb humor i sàtira. 7.2. Context vital i social • Pertany a la Gentry, la burgesia agrària anglesa: família amb finca i subsistència basada en l’agricultura. • Aquest context li permet tenir accés a una biblioteca familiar i a clàssics com Shakespeare, cosa que alimenta la seva vocació literària. • Va publicar les seves primeres novel·les anònimament, perquè era molt complicat guanyar-se la vida com a dona escriptora en aquella època. 7.3. Vida personal: amor i emancipació • Jane Austen no es va casar mai. • Va tenir un gran amor, Thomas Lefroy, advocat, però la família d’ell no va acceptar el matrimoni per qüestions econòmiques (ella no era prou rica). • Rep altres peticions de matrimoni però les refusa: decideix que, sense amor, no es casaria. La Sara defineix Jane Austen com "una feminista abans que existís el concepte de feminisme". Això es reflecteix en les seves decisions vitals i en com aborda el matrimoni a les seves novel·les. 7.4. Estil literari i personatges • Novel·les de costums: retraten la vida quotidiana, els codis socials i les hipocresies del seu temps, sovint amb sàtira subtil. • Personatges humans, imperfectes i en evolució: no són herois idealitzats, sinó persones que s’equivoquen, aprenen i rectifiquen. • Això fa que, tot i la distància temporal, els lectors actuals encara s’hi puguin identificar. 7.5. "Orgull i prejudici" (Pride and Prejudice) Importància personal • És el llibre preferit de la Sara, no només de Jane Austen sinó de tota la seva vida lectora. Trama principal • Se centra en la família Bennet: pare, mare i cinc filles. Economia modesta però estable gràcies a la finca familiar. • Com que no hi ha fills mascles, l’herència de la finca, per llei, no pot recaure en les filles, sinó que passarà a un cosí llunyà quan mori el pare. • La mare està obsessionada amb casar les filles per garantir el seu futur econòmic i social. Arribada de nous veïns • Mr. Bingley: home ric, amable, sociable, es converteix en el centre d’atenció de totes les mares casadores. • Mr. Darcy: amic de Bingley, ric, distant i orgullós. Xoca des del principi amb la protagonista, Elizabeth Bennet. Relació Elizabeth–Darcy • Elizabeth desenvolupa prejudicis contra Darcy per la seva actitud altiva. • Darcy pateix d’orgull de classe: es considera per sobre dels altres, especialment de famílies d’inferior condició. • Hi ha malentesos, xocs verbals i una confessió d’amor rebutjada per Elizabeth. S’escolta un fragment doblat de la pel·lícula (adaptació de 2005) en què Elizabeth retreu a Darcy la seva arrogància i li diu que seria "l’últim home del món" amb qui es casaria. Evolució dels personatges • Al llarg de la novel·la, els dos protagonistes: - Reconeixen errors i rectifiquen. - Elizabeth supera els seus prejudicis. - Darcy rebaixa el seu orgull i es mostra més humil i atent. D’aquí el títol Orgull i prejudici: combina les dues falles principals que han d’aprendre a superar. Adaptacions recomanades • La Sara recomana dues versions: - Pel·lícula de 2005 (Keira Knightley i Matthew Macfadyen): no és 100% fidel al llibre però la considera magnífica per la música, els plans i el to. - Minisèrie de la BBC (6–8 capítols): és la més fidel al text original. 7.6. "Emma" Segona obra preferida de la Sara, també molt representativa de l’estil Austen. Personatge principal • Emma Woodhouse és: - Jove, rica i molt ben educada. - Intel·ligent, segura de si mateixa i molt malconsentida pel seu pare. - Convençuda que mai es vol casar, ja que viu còmodament i no necessita mari per sobreviure. La frase icònica Es cita una de les frases més famoses atribuïdes a Emma: "Si una dona dubta en si ha d’acceptar un home o no, és evident que hauria de refusar-lo." La Sara la qualifica de molt trencadora per l’època i perfectament aplicable avui tant a dones com a homes. Trama essencial • Emma creu que és una gran casamentera i es dedica a intervenir en la vida amorosa dels altres. • Quan coneix Harriet, una noia sense pares que viu en una mena d’internat, decideix buscar-li un bon marit. • Convenç Harriet que rebutgi un pretendent honest i adequat perquè creu que ella mereix algú superior, generant desencerts i patiment. Personatge de Mr. Knightley • Veí i amic de la família, germà del marit de la germana d’Emma. • L’única persona que no li riu les gràcies i que li diu obertament quan s’equivoca. • Aquest contrast li crea a Emma un conflicte intern: està acostumada a tenir sempre la raó. • A mesura que passa el temps, la relació entre Emma i Knightley evoluciona cap a l’atracció, culminant en una història d’amor que ella no esperava. Desenvolupament i aprenentatge • Emma, com Elizabeth Bennet, ha d’afrontar els seus errors: - Acceptar que no té la veritat absoluta. - Reconèixer que les seves bones intencions han causat mal. - Revisar el seu propi rebuig al matrimoni i les seves idees sobre l’amor. Adaptació cinematogràfica recomanada • Pel·lícula "Emma" (2020) amb Anya Taylor-Joy com a protagonista. • La Sara l’ha revisada recentment i la troba molt gaudible, visualment atractiva i fidel a l’esperit de la novel·la. 7.7. Tancament de secció La conversa deriva en comentaris personals de la Sara sobre: • El significat de l’orgull i com ha evolucionat la seva relació amb l’error. • El tema dels "quasi algo" sentimentals i com encaixa amb l’experiència dels personatges d’Austen. Finalment, es fixa cita per a la propera secció, amb la promesa d’un programa especial dijous i de seguir aprofundint en cultura i literatura. 8. Estructura i to global de l’episodi • Format magazín de tarda: combina informació general, notícies locals, esports, música, reflexió social, entrevista de viatge extrem, crítica teatral i literatura clàssica. • To proximal i emotiu: especialment en la reflexió sobre la soledat i en la conversa distesa amb l’Enric Luzán i els col·laboradors teatrals. • Fort arrelament local (Sant Just Desvern i entorn) però amb mirada totalment internacional (volta al món a peu, política global, Jane Austen, etc.). L’episodi ofereix una imatge clara de Ràdio Desvern com a ràdio de proximitat amb alt contingut cultural i molta atenció a la comunitat, sense renunciar a temes globals i experiències extraordinàries com la volta al món a peu d’Enric Luzán.

  • 1h 50min

    #518 - El Refugi del 15/12/2025 — Nadal, cultura pop i ciència a El Refugi

    Panorama general de l’episodi Episodi d’El Refugi molt variat i marcadament nadalenc, amb una barreja de: • Actualitat política, social i internacional (Pedro Sánchez, Marató de TV3, Airbnb, conflictes internacionals…) • Agenda local de Sant Just Desvern (aules d’estudi, tallers per gent gran, recitals i concerts de Nadal, Pastorets) • Cultura i música (homenatge a Robe Iniesta, especial Nadales modernes en català, programació nadalenca local) • Secció històrica sobre el ballet El trencanous • Secció científica amb un xisme molt crític sobre el món de les publicacions científiques L’episodi combina el to distès habitual d’El Refugi amb reflexions serioses sobre democràcia, salut, alimentació infantil i ètica científica. 1. Zoom Informatiu i actualitat general (secs. 80–826) Política espanyola i balanç de Pedro Sánchez • Pedro Sánchez fa el balanç de 2025 defensant la resposta del PSOE als casos d’assetjament i corrupció. • Reconeix un problema estructural però assegura tolerància zero i compromís amb els drets de les dones. • Carrega contra PP i Vox per oposar-se a avanços en matèria d’igualtat: "Cero lecciones de una derecha y una ultraderecha que siempre se aplican la misma ley, la ley del embudo." • Anuncia un abonament únic mensual de transport a partir de gener de 2026 (60 € general, 30 € menors de 26 anys) per viatjar per tot l’Estat. • Adverteix a comunitats del PP que no permetrà retallades de drets (com l’avortament) ni infrafinançament de serveis públics. • Reivindica haver aprovat 52 lleis sense majoria absoluta i descarta eleccions anticipades: vol esgotar la legislatura fins 2027. • Situa com a prioritari el combat contra l’emergència climàtica i un pacte d’Estat imminent. Pesta porcina africana a Catalunya • El govern relaxa les mesures en la segona corona de protecció (6–20 km del focus de Cerdanyola del Vallès). • Municipis com Sant Just Desvern recuperen l’accés a boscos, rieres i camps, després de setmanes de restriccions. • Encara es prohibeixen activitats organitzades i grans concentracions al medi natural. • A la primera corona (12 municipis com Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Rubí) la prohibició es manté. • Han començat captures de senglars al segon radi; de moment, no hi ha nous positius fora de la primera zona. La Marató 2025 de TV3 i Catalunya Ràdio • Recauda més de 9,7 milions d’euros per a la recerca sobre el càncer, amb el lema “Detectem-ho, arreglem-ho”. • Eix central: prevenció, detecció precoç i investigació del càncer. • Programa conduït per Ramon Escapa i Ramon Pellicer amb més de 3.000 activitats solidàries arreu del territori. • Des dels inicis, La Marató ha superat els 257 milions d’euros, consolidant-se com a motor clau de la recerca biomèdica a Catalunya. • Es recorda que es pot seguir donant fins al 31 de març de 2026. Abusos i assetjament a la Universitat de Barcelona • La UB investiga el catedràtic Ramon Flecha arran d’acusacions de presumptes abusos sexuals, violència psicològica i explotació laboral. • Ja són 13 denunciants (dones i homes) per fets acumulats durant més de 30 anys al grup de recerca CREA. • La UB obre una investigació independent, fet inèdit en una universitat espanyola. • Si es confirmen indicis penals, el cas es traslladarà a la justícia. • Les víctimes expliquen un sistema de control emocional, dependència afectiva i subordinació laboral/sexual, amb treball no remunerat i articles no signats. • El CREA ho nega tot i parla de campanya de difamació. Multa històrica a Airbnb • El Ministeri de Consum imposa una multa de 64 milions d’euros a Airbnb. • Motiu: anunciar milers d’habitatges turístics sense llicència o amb registres falsos i informació enganyosa. • La sanció equival a 6 vegades el benefici il·lícit de la companyia en el període investigat. • Més de 65.000 anuncis vulneraven la normativa. • Airbnb ha de retirar anuncis il·legals, corregir incompliments i fer pública la sanció. • El Ministeri anuncia que seguirà actuant contra plataformes que vulnerin la llei d’habitatge i de consum. Atac antisemita a Sydney • Tiroteig a Bondi Beach durant la festa jueva de Hanukkà: almenys 16 morts i una quarantena de ferits. • La policia ho investiga com a atemptat terrorista d’origen antisemita. • Dos atacants (pare de 50 anys i fill de 24) obren foc amb armes llargues; el pare mor al moment, el fill està crític. • El primer ministre australià, Anthony Albanese, confirma que l’objectiu era la comunitat jueva. • Es localitza un artefacte explosiu improvisat en un vehicle vinculat als sospitosos. • Es destaca l’actuació d’Ahmed el Ahmed, que desarma un dels atacants en solitari. Gir polític a Xile • José Antonio Kast, líder d’ultradreta i obertament vinculat al pinochetisme, guanya la presidència de Xile amb el 58,1 % dels vots. • Supera la candidata d’esquerres Janet Jara (41,8 %), en unes eleccions amb vot obligatori reintroduït. • Es converteix en el president més votat de la història del país. • Anuncia un govern d’emergència amb tres eixos: seguretat, control de la immigració i creixement econòmic. • Governarà fins al 2030. Esports (Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC) • Barça 2–0 Osasuna: partit espès però victòria clau per mantenir el lideratge a la Lliga. Doble gol de Raphinha. • Debut a la Copa del Rei contra el Guadalajara; Hansi Flick anuncia que el porter no serà Joan Garcia, sense aclarir si jugaran Szczęsny o Ter Stegen. • Reial Madrid guanya 1–2 a l’Alabès (gol decisiu de Rodrygo al 76’) i es manté a 4 punts del Barça. • Girona guanya 1–2 al camp de la Reial Societat però continua en zona de descens. • Espanyol encadena victòries amb un 0–1 al Getafe, consolidant la seva candidatura europea. • Bàsquet: el Barça venç el Manresa 62–89 a la Lliga ACB amb un gran segon temps liderat per Darío Brizuela. • Notícia d’última hora: Ilia Topuria renuncia temporalment a defensar el títol de la UFC per amenaces i intents d’extorsió amb falses acusacions de maltractament. 2. Cançó del dia: “Física o Química” (secs. 876–1153) Presentació i context de la cançó • Jaume presenta una cançó del 2008 que va marcar una generació: “Física o Química” de Despistaos. • Característiques: • Pop-rock fresc i directe • Centrada en la passió i tensió emocional de les relacions • Dilema constant entre raó i sentiment • La lletra mostra: • Atracció intensa tot i sentir-se ferit • Contradicció entre desig físic i dubtes emocionals • Momenta contradictoris de gelosia i dependència afectiva Importància cultural • El grup Despistaos es caracteritza per parlar de sentiments juvenils i relacions contradictòries. • La cançó va ser la intro de la sèrie “Física o Química” (2008–2011), sèrie generacional sobre la vida d’un grup de joves. • Jaume destaca que aquesta sèrie reflectia les vivències de molts joves de l’Estat, convertint la cançó en un himne nostàlgic. 3. Efemèride del dia: Referèndum de la Llei per la Reforma Política (secs. 1196–1316) Context històric • 15 de desembre de 1976: referèndum sobre la Llei per la Reforma Política a l’Estat espanyol. • Punt clau de la Transició després de gairebé 40 anys de dictadura franquista. • La societat reclama llibertat, democràcia i participació ciutadana. Resultats i significat • Resultat aclaparador: 94 % de vots a favor de la reforma. • Interpreta aquest resultat com: • Suport massiu a la democràcia • Expressió de la voluntat col·lectiva de decidir el futur • Inici del camí que porta a: • Primeres eleccions democràtiques • Constitució de 1978 • Bases d’un país lliure, plural i respectuós amb els drets humans Reflexió actual • Jaume subratlla que la democràcia no està garantida per sempre. • En un context de polarització i retorn de discursos absolutistes i confrontacionals, cal: • Participació activa • Respecte • Molt de diàleg • Idea clau: La victòria del 1976 no va ser d’uns polítics, sinó de tota la societat. • Conclusió: la llibertat és compromís present i llegat per al futur. 4. Publicitat i serveis locals (secs. 1347–1404, 4951–4999) Campanya contra les violències masclistes • Espot d la Generalitat de Catalunya que visibilitza: • Comentaris i actituds aparentment “innocents” • Situacions de pressió i menyspreu cap a les dones • Missatge central: “Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes.” • Es recorda que moltes violències s’amaguen sota bromes o rols normalitzats, però no són inofensives. App BitPaid a Sant Just Desvern • Presentació de l’aplicació BitPaid per a: • Obrir contenidors d’orgànica i resta amb el mòbil • Consultar obertures • Comunicar incidències a l’Ajuntament • Informar-se sobre la gestió de residus • Impuls de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, dins la transició cap a un model de residus més controlat i tecnificat. Altres espots breus • Servei públic sobre els danys del tabac i la necessitat d’espais lliures de fum. • Campanya de la Generalitat per fomentar el reciclatge (contenidor blau per paper i cartró). • Promoció de bicicletes elèctriques compartides (ambici) a l’àrea metropolitana de Barcelona. 5. Sons de casa amb Montse Baquès: Robe Iniesta i Nadal musical (secs. 1443–2872) 5.1. Homenatge a Robe Iniesta (Extremoduro) • S’anuncia la mort de Robe Iniesta (Robe Iniesta), líder d’Extremoduro, amb 63 anys. • Perfil: • Figura capdalt del rock en castellà • Nascut a Plasència (1962) • Fundador d’Extremoduro el 1987 • Més d’una desena d’àlbums • Artista de gran influència en múltiples generacions • Montse i Jaume el descriuen com: • No només cantant, sinó poeta i filòsof del rock • Considerat per alguns com “l’últim gran poeta i literat de la llengua hispana” • Lletres plenes d’introspecció, humor negre, rebel·lia i reflexions sobre llibertat, dolor, amor i vida quotidiana • Després de la dissolució d’Extremoduro, Robe va seguir amb carrera en solitari, explorant nous sons sense perdre l’essència poètica. Impacte de la seva mort • La notícia de la seva mort (dimecres 10 de desembre) genera: • Onada de reaccions emocionades a xarxes • Homenatges públics i cites de músics d’arreu de l’Estat • Reconeixement de la seva influència transversal en el panorama musical • Exemples: • Alfred García li dedica una cançó en un programa de TV3 (Zenit) i s’emociona en directe. • Melendi li ret un homenatge en concert, destacant la seva capacitat d’unir generacions. • Homenatge multitudinari a Plasència (diumenge 14 de desembre): • Palacio de Congresos ple de milers de persones vingudes d’arreu d’Espanya • Acte carregat d’emoció, flors, missatges i música • Se subratlla el seu llegat cultural impressionant més enllà del rock. • Reflexió personal de Montse: • No coneixia gaire Extremoduro, però la notícia la porta a descobrir la seva obra i a valorar-ne la profunditat. • Jaume sí que el seguia i el defineix com un artista únic i molt especial del país. 5.2. Especial Nadales modernes en català Montse canvia de tema i dedica el gruix de la secció al Nadal i les Nadales, amb un enfoc molt generacional i català. Debat: estimar o odiar les Nadales? • Jaume admet que les Nadales són polèmiques: o agraden molt o es detesten. • Montse es declara fan total del Nadal: • Comença a escoltar Nadales l’1 de desembre (o fins i tot després de Halloween). • Recorden Nadales clàssiques com: • “25 de desembre” • “El noi de la mare” • “El dimoni escuat” Però Montse vol centrar-se en propostes més modernes que també creen ambient nadalenc. “Quan somrius” – Josep Thió • Considerada una Nadala a mig camí entre clàssica i moderna. • Any 2000: ja adulta però no tan antiga com els grans clàssics. • Molt coneguda, s’han fet moltes versions. • Versió destacada: per La Marató de fa cinc anys amb Doctor Prats, Els Catarres, Búhos i Elena Gadel. • Temes que transmet: • Nits llargues i retrobaments • Carrers il·luminats • Família, amics i germanor “Aquí és Nadal i estic content” – La Pegatina • Cançó que ha marcat la infància/adolescència de Montse i molta gent de la seva generació. • Tot i que és del 2019, la percebien més antiga. • Molt animada i perfecta per posar de bon humor. • La Pegatina s’auto-relaciona amb el bon rotllo, i la cançó n’és una mostra clara. • El grup anuncia nova gira i parada al Festival Empremtes del Poble Espanyol (29 de maig), després d’un any de descans. Disc “Nadal Mix 2023” • Álbum col·lectiu del 2023 amb artistes de l’escena catalana actual: • The Tyets, Figaflauas, Maria Hein, Danisic, Ziza, Triquell, Moxca, entre d’altres. • Montse destaca una Nadala del grup Saxeni com una de les seves preferides del disc. • Sonoritat urbana i moderna però mantenint les vibres nadalenques. • Jaume remarca la cançó “La millor època de l’any” de The Tyets, una de les més populars del disc. • Es valora positivament que tants músics catalans s’unissin en un projecte nadalench sense rivalitats. Joan Dausà, l’artista del Nadal • Identificat com l’“artista del Nadal per excel·lència”. • Cada any fa concerts especials a la Basílica de Santa Maria del Mar: • Format íntim: piano i veu • Entrades exhaurides • S’hi pot escoltar la seva Nadala “Per nosaltres i els de dalt”: • Barreja l’estil emocional de “Jo mai mai” amb to nadalenc • Parla d’abraçades, retrobaments i ganes d’estar bé "És Nadal i em fas una abraçada... brindem per nosaltres i els de dalt." • Jaume destaca el to càlid i casolà de Joan Dausà, ideal per imaginar-se Nadal davant la llar de foc. Nadales clàssiques preferides • Parlen breument de les Nadales clàssiques: • “Fum, fum, fum” • “25 de desembre” • “El noi de la mare” • Montse admet que li agraden, però se sent més identificada amb les propostes modernes. 5.3. Agenda nadalenca a Sant Just Després del bloc musical, Montse repassa la programació de Nadal al municipi. Concerts i actes de la setmana • Dijous: Concert de Nadal de l’Escola de Música de l’Ateneu amb: • Agrupacions corals • Grups instrumentals • Dissabte al matí (carrer Bonavista): • 11:00 – Cantada de Nadales amb el grup Flouk • 13:00 – Recital del “Poema de Nadal” de Sagarra, interpretat per Roger Cónsul i acompanyat de Nadales. • Dissabte a la tarda: • 19:00 – Cantada de Nadal de la Casa d’Extremadura a La Vagoneta • 20:00 – Concert de Nadal de Just Gospel Choir a l’església • Diumenge: • 11:00 – Concert de Nadal del Cor Flor de Llum a la Llar Nostra Senyora de Lourdes • 21:00 – Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església Pastorets de Sant Just • Diverses funcions dels Pastorets durant la setmana i la següent. • Primera representació: divendres a les 19:30. • Es descriuen com una versió força clàssica, tot i que altres produccions modernes incorporen: • Papers femenins protagonistes • Escenes més trencadores i humorístiques • Recomanen molt assistir-hi com a tradició nadalenca local. 5.4. Tancament musical de la secció • Per acomiadar la secció, Jaume demana a Montse una cançó que tingui al cap. • Ella tria “M’hauria de despertar” de The Tyets amb Javi Pablo, recentment publicada. • Curiositat: la cançó és una reversió en català d’un tema previ del mateix Javi Pablo. 6. Butlletins informatius generals (secs. 3008–3316) Economia i borsa • L’IBEX 35 marca nou rècord històric superant els 17.000 punts. • Revalorització de gairebé un 50 % des de principi d’any, el millor registre en més de 20 anys. • Els valors bancaris lideren els guanys. • Borses europees també pugen malgrat el retrocés de Wall Street. Guerra d’Ucraïna i negociacions • Volodímir Zelenski qualifica les converses amb els EUA per acabar la guerra com a difícils però productives. • Denuncia que Rússia utilitza els bombardejos per obtenir avantatge a la taula de negociació. • Recorda que cap central elèctrica ucraïnesa s’ha lliurat dels atacs. • En la trobada amb emissaris de la Casa Blanca (Steve Whitcock i Jared Kushner), Zelenski accepta renunciar a entrar a l’OTAN a canvi de garanties de seguretat. • Es preveuen més contactes nocturns entre delegacions. Política espanyola: casos del PSOE i aliances • Sánchez intenta recuperar la iniciativa política després d’escàndols de corrupció i assetjament sexual al PSOE. • A banda de l’abonament de transport, anuncia nous gestos cap a Junts i ERC. • Defensant l’acció del PSOE: “Nosotros somos los primeros en abrir camino, en cumplir con la ley…” • Reclama que la resta de partits també activin protocols interns de control i transparència. Política municipal: renúncia d’un alcalde • Joan Roig, alcalde del Canal (Montsià), anuncia que deixa el càrrec. • Motiu: desgast per la gestió continuada de les inundacions dels últims 7 anys. • Explica que és insostenible compatibilitzar la gestió de la catàstrofe amb el dia a dia dels veïns. Mobilitat i incidències viàries • La C-17 resta tallada en un tram cap a Granollers i Vic per un pont malmès per un camió. • Hi ha 5 km de via fora de servei. • Es recomanen desviaments per la N-150 i sortir de Barcelona per la C-33 o la C-58. Crònica negra internacional • A Los Angeles, la policia deté el fill mitjà de Rob Reiner com a principal sospitós de l’assassinat del cineasta i la seva dona. • S’apunta a un homicidi amb arma blanca. • El president Donald Trump emet un missatge polèmic insinuant que la víctima patia una malaltia derivada del seu “antitrampisme”. Esports (butlletí breu) • Hansi Flick confirma que Joan Garcia no jugarà a la porteria del Barça a la Copa. • Clàudia Pina renova amb el Barça fins al 30 de juny de 2029. • Lliga: Rayo Vallecano – Betis tanca la jornada a les 21h. • Florentino Pérez torna a vincular el Barça amb el cas Negreira, dient-se sol davant les institucions. • Pablo Álvarez no seguirà al Barça d’hoquei patins la pròxima temporada, després de 12 temporades i essent un dels màxims golejadors històrics. 7. Notícies locals de Sant Just Desvern (secs. 3316–3476) Aules d’estudi ampliades • Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants i Serafini habiliten aules d’estudi del 13 de desembre al 25 de gener. • Pensades per a alumnat en període d’exàmens i persones que necessiten espais de treball. • Horaris: • Biblioteca: 10:00–13:30 i 16:00–22:00 • Dies 24–31 de desembre i 5 de gener: només matins • Centre Cívic: 10:00–02:00 (cada dia), amb el mateix horari reduït en festius • Ambdós equipaments tancats el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Taller d’estimulació cognitiva a La Vagoneta • Taller “de joc i estimulació cognitiva” per a gent gran a La Vagoneta. • Objectius: • Prevenir deteriorament cognitiu • Combatre la soledat no desitjada • Treballar memòria, atenció, percepció, planificació • Enfortir habilitats socials i emocionals • Metodologia: jocs de taula per reforçar competències matemàtiques i lingüístiques. • Horari: cada dimarts en dos torns (17:00–18:30 i 18:30–20:00), fins al 23 de març. • Organitza: IAC (Associació d’Inclusió i Acompanyament a la Comunitat). Poema de Nadal a la plaça del mercat • L’actor local Roger Cónsol i el grup de folk Flouk tornen a representar el “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. • Serà dissabte 20 de desembre, a la 13:00, davant del mercat municipal. • Tercera edició consecutiva del recital poètic i musical. • Combina: • Declamació del text clàssic • Nadales tradicionals amb arranjaments d’arrel • Vol ser una experiència cultural i comunitària en ple carrer, lluny del Nadal més comercial. • S’oferirà caldo calent als assistents (cortesia de Granja Carbonell), fomentant una comunió de poble. • Es convida a escoltar l’entrevista completa al web de Ràdio Desvern. 8. Un salt enrere amb Jesús Martín: El trencanous (secs. 3512–4799) 8.1. Ràpid repàs d’efemèrides Abans d’entrar al tema principal, Jesús fa un cop d’ull exprés a efemèrides de les properes setmanes: • 15 de desembre: fa 100 anys que l’Hospitalet de Llobregat adquireix la denominació oficial de ciutat. • 17 de desembre: es compleixen 36 anys de la primera emissió de “The Simpsons” als EUA, en un especial de Nadal vist per 26,7 milions d’espectadors. • 19 de desembre (1843): publicació d’“A Christmas Carol” (Conte de Nadal) de Charles Dickens. • 20 de desembre (2015): es compleixen 10 anys d’unes eleccions espanyoles que trenquen el bipartidisme, amb l’entrada forta de Podemos i Ciutadans. • 25 de desembre (1991): fa 34 anys de la dimissió de Mikhail Gorbatxov i la caiguda de la URSS. • 26 de desembre (2004): terratrèmol de magnitud 9,1 a l’oceà Índic i tsunami posterior amb 260.000 morts (inspiració de la pel·lícula “L’impossible” de Bayona). • Jaume hi afegeix l’efemèride espanyola del dia: referèndum de la reforma política de 1976 (tema que ell mateix ha treballat abans a l’efemèride del dia). 8.2. Origen de la figura del trencanous • Al segle XVIII a Alemanya, la figura de fusta del trencanous era vista com un talisman protector: • Es creia que tenia poders sobrenaturals • Protegia les llars i portava bona sort • Es penjava a la porta de casa com a símbol de protecció 8.3. De conte a ballet: Hoffman, Dumas i Txaikovski • 1816 – L’escriptor E. T. A. Hoffmann publica el conte “El trencanous i el rei dels ratolins”, primera versió literària de la història. • 1844 – Alexandre Dumas adapta i simplifica el conte en “Història d’un trencanous”, que esdevé la versió que inspirarà el ballet. • El director dels teatres imperials russos, Ivan Vsevolozhsky, llegeix l’adaptació de Dumas i encarrega un ballet. • 1892 – Encarrega a Piotr Ílitx Txaikovski la composició de la música del ballet “El trencanous”, amb coreografia de Marius Petipa. 8.4. Argument del ballet: dos actes Jesús avisa que hi ha moltes versions (llibres, pel·lícules, dibuixos animats, adaptacions Disney, episodis de sèries com The Simpsons). Ell explica la versió més clàssica del ballet, on la protagonista es diu Clara Stahlbaum (tot i que en Hoffman es deia Marie). Primer acte: la nit de Nadal i la batalla Escena inicial • Casa de la família Stahlbaum, família acomodada alemanya del segle XIX. • Nit de Nadal: Clara, el seu germà Fritz i els pares decoren l’arbre i preparen l’arribada dels convidats. • A les 8 del vespre, el rellotge de cucut fa sonar un mussol i apareix Drosselmeyer: • Mag, inventor de joguines • Padrí de la Clara Llegenda del trencanous • S’explica que Drosselmeyer va inventar una trampa per ratolins que va aniquilar la meitat de la seva població. • El rei dels ratolins es venja convertint el nebot de Drosselmeyer en una figura de fusta: el trencanous. • Per trencar l’encanteri, el soldat ha de vèncer els ratolins. La festa i el regal especial • Drosselmeyer reparteix regals a tots els nens, menys a Clara. • Ella es mostra trista veient com la resta de nens juguen. • Més tard, el padrí li fa el veritable regal: un soldat de fusta amb uniforme vermell i barret negre de copa: el trencanous. • Clara s’enamora de seguida del ninot. • Per gelosia, el seu germà Fritz li pren el trencanous i el trenca. • Clara plora desconsolada; Drosselmeyer el repara amb presses i màgia. La transformació a mitjanit • A mitjanit, Clara baixa al saló per veure el seu trencanous. • Succeeixen fets màgics: • Apareix una colla de ratolins • L’arbre de Nadal creix desmesuradament (un dels moments més espectaculars al teatre) • El trencanous i les altres joguines prenen vida La batalla • Es desencadena una batalla entre: • El trencanous i el seu exèrcit (homes de gingebre, soldadets de plom, nines infermeres…) • El rei dels ratolins i el seu exèrcit • Amb l’ajuda de Clara, el trencanous aconsegueix vèncer el rei dels ratolins. • Per primer cop, Clara coneix el trencanous en la seva forma humana i se n’enamora encara més. Transició al món màgic • Junts viatgen cap a una pineda nevada, on ballen flocs de neu, fades i reines. • Baixa el teló: final del primer acte. Segon acte: el Regne dels Dolços Arribada al Regne dels Dolços • Clara i el trencanous arriben al Regne dels Dolços, regit per la Fada de Sucre i el seu príncep. • La Fada és un dels papers de ballarina principal més importants del repertori clàssic. Relat de la batalla • El trencanous explica a la Fada de Sucre la lluita contra el rei dels ratolins i com ha conegut Clara. • La Fada, contenta, revela que ha preparat un gran espectacle en honor dels dos. Danses nacionals i dolços personificats • Desfilen diversos personatges-dolços amb característiques humanes i nacionals: • Xocolata (Espanya) – Dansa espanyola • Cafè (Àrabs) – Dansa oriental • Te (Xinesos) – Dansa xinesa • Massapà (França) – Dansa francesa • Bastó de caramel (Rússia) – Ball rus “Trepak”, un dels fragments més famosos Vals de les flors • Les flors de sucre ballen el Vals de les flors, un altre fragment icònic del ballet. Pas de deux de la Fada de Sucre i el príncep • Moment culminant: pas de deux (ball per a dues persones) entre • La Fada de Sucre • El seu príncep • Inclou: • Adagio lent i exigent tècnicament • Dues variacions (solos per a cada ballarí) • Coda final • En la variació de la Fada sona la famosíssima “Dansa de la Fada de Sucre”. Desenllaç: somni o realitat? Hi ha versions que presenten tota la història com un somni de Clara, però Jesús opta per l’original: • En la versió de Txaikovski i d’Hoffmann, no és un somni. • Després de l’espectacle, tothom s’acomiada de Clara i ella es desperta. • El dia de Nadal, Clara surt al carrer a buscar Drosselmeyer. • A la seva botiga de joguines hi troba el nebot en forma humana, lliure de l’encanteri. • El malefici del trencanous s’ha trencat – final romàntic. 8.5. El trencanous a la cultura popular i a Barcelona • Jesús subratlla que la música d’El trencanous és present a milers d’adaptacions: • Especials de Nadal de The Simpsons (ex. temporada 17, episodi 9) • Referències a pel·lícules i sèries de tot tipus • Parlen d’una possible inspiració de “Toy Story” en la idea de joguines que cobren vida. • Esmenten que el ballet s’està representant a Barcelona al Teatre Coliseum (companyia de ballet de Kíiv), entre el 10 i el 21 de desembre. • Recomanen assistir-hi com a experiència nadalenca molt completa. 8.6. Conversa de Nadal • Parlen dels llums de Nadal a Barcelona: • Passeig de Gràcia – llums ja coneguts i reciclats • Diagonal – llums d’estil modernista, considerats molt bonics • Passeig de Sant Joan – Jesús els troba una mica “cutres” però simpàtics • Jaume li recomana especialment els llums de Sant Just Desvern. • Jesús diu que el seu moment preferit del Nadal és Cap d’Any (per la festa, l’estrena d’any i els propòsits nous). 9. Xisme científic amb Jan Bigata (secs. 4999–6567) Secció molt rica que combina divulgació sobre nutrició infantil i un xisme duríssim sobre el sistema de publicació científica. 9.1. Dietes vegetarianes/veganes en infants Titular: Les dietes vegetarianes i veganes en nens s’associen a una millor salut cardiovascular, però exigeixen una planificació molt acurada. Context • Jan presenta un metaanàlisi (metaanàlisi = estudi que combina dades de molts estudis previs) sobre alimentació infantil. • Es comparen tres perfils dietètics en menors: • Dieta vegana (cap producte animal) • Dieta ovo-lacto-vegetariana (amb ous i lactis, sense carn) • Dieta omnívora (amb vegetals i carn) Resultats principals • Les dietes basades en vegetals (vegana i ovo-lacto-vegetariana) s’associen a: • Menor colesterol total • Menor colesterol LDL (el que s’associa més a obturació d’artèries) • Menys sobrepès → Perfil globalment millor per a la salut cardiovascular. • Però també presenten més risc de dèficits nutricionals, sobretot en: • Ferro • Vitamina D • Vitamina B12 (especialment crítica per a vegans) • En vegans, cal vigilar també zinc, calci i ferro. Sobre la vitamina B12 • No la produeixen directament els animals, sinó les bactèries. • Abans, en menjar aliments menys esterilitzats, s’ingerien més bacteris del sòl i, per tant, B12. • Avui, amb aliments molt més nets, en dietes veganes és freqüent necessitar suplementació directa de B12. Dades de l’estudi • El metaanàlisi inclou 59 estudis amb gairebé 48.000 menors. • Perfil de distribució: • Vegetarians (ovo-lacto): 15 % • Vegans: 2,6 % (uns 1.300 infants) • Omnívors: 82,4 % Associació vs causalitat Jan insisteix molt en una idea clau de metodologia científica: • Els resultats actuals són associacions estadístiques, no proves de causalitat. • Possibles factors confusors: • Famílies que trien dietes vegetals poden tenir més consciència de salut en general • Poden cuidar més l’activitat física, el tipus de producte (més fresc, menys processat)… → Això també podria explicar part del millor perfil de salut. • Per demostrar causalitat caldrien estudis controlats a llarg termini (p. ex. bessons amb dietes diferents i seguiment estricte), cosa complexa i poc freqüent. Recomanacions de Jan • Sí: és possible una infància vegana o vegetariana segura, sempre que: • Hi hagi planificació molt acurada • Es consulti amb professionals de la salut (pediatres, nutricionistes) • Es monitoritzin regularment els nivells de ferro, B12, vitamina D, zinc i calci, sobretot en dietes veganes. • Per infants, és clau no improvisar i evitar deficiències silencioses. • Les guies nutricionals no obliguen a menjar carn, però insisteixen en: • Més fibra (més vegetals) • Menys sucres i greixos saturats • Control de la sal • Jan apunta que els motius principals per fer-se vegà/vegetarià solen ser més ètics i ambientals que no pas estrictament de salut. • Recomana limitar el consum de carns vermelles i processades (vedella, porc) i prioritzar-ne un ús més ocasional, utilitzant més carns blanques (pollastre, gall dindi) si es menja carn. • Sobre els excessos de Nadal i “trampes” alimentàries: • El que importa és la dieta global i el patró habitual • Alguns dies d’excés a l’any no són un drama si la resta de l’any hi ha equilibri • A nivell mental també és sa permetre’s flexibilitat. 9.2. El xisme científic: una revista de prestigi, sota sospita Titular: Expulsada una gran revista científica de la llista de revistes de prestigi. Protagonista: la revista “Science of the Total Environment” • Revista de l’editorial Elsevier, una de les quatre grans editorials científiques mundials. • És una de les 15 revistes que publica més articles científics del món. • El 28 de novembre, la base de dades Clarivate (referència en avaluació científica) expulsa la revista dels seus rànquings per manca de qualitat i rigor. Paper del CSIC i Emili Barceló • La tercera institució que més articles hi havia publicat era el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), màxima institució científica espanyola. • L’exdirector de la revista (fins al març de 2025) és el químic espanyol Emili Barceló. • Barceló multiplica per 10 el nombre d’articles publicats en 10 anys, fins a gairebé 10.000 articles anuals. • Arriba a publicar un article amb el seu nom cada cinc dies, quan un article científic de qualitat pot requerir mesos o anys de feina. • Aquesta hiperproducció el porta a ser considerat un dels 7.000 autors més citats del món per Clarivate. El cas Aràbia Saudita • El diari El País destapa el 2023 que Aràbia Saudita subornava autors molt citats amb 70.000 € per declarar falsament que treballaven per una universitat saudita. • Això ajudava a inflar el prestigi internacional d’aquestes universitats. • Emili Barceló apareix com a professor de la Universitat Rei Saud des del 2016, mentre en realitat treballava a Girona. • Barceló nega haver cobrat diners, però lligar el seu nom a una universitat saudita genera sospites de connivència. Fraus en el procés de revisió per parells • Elsevier reconeix haver hagut de retraure (retirar) una cinquantena d’articles d’un autor, Guilherme Malafaia. • Motiu: aquests articles presentaven revisions d’experts falsificades: • Utilitzaven noms reals de científics que mai havien revisat aquests treballs. • Es simulava l’existència d’un procés de revisió per parells rigorós que en realitat no s’havia fet. Com funciona la revisió per parells? Jan explica el mecanisme perquè s’entengui la gravetat: • Un investigador envia un article a una revista. • L’editor en cap decideix si, en principi, és publicable (tema adequat i mínim de qualitat). • Si passa el filtre inicial, es busca 2 experts en el tema per fer la revisió per parells (peer review). • Sovint es fa “a doble cec”: ni revisors ni autor saben la identitat de l’altre. • Els revisors recomanen acceptar, rebutjar o revisar l’article. • Només superant aquest procés s’hauria de publicar. En el cas Malafaia, aquest mecanisme va ser simulat i manipulat per fer passar articles sense avaluació real. Mega-revistes i negoci editorial • El càtedra Emili Delgado (Universitat de Granada) defineix aquestes revistes com: “Revista de portes obertes, un atrapa-ho-tot. Una mega-revista. És un mega-negoci.” • Jan denuncia que el món de les publicacions científiques és un gran negoci opac: • Les editorials cobren quantitats enormes per publicar i donar accés a articles • Els autors no cobren res per publicar • Els revisors treballen gratuïtament • Les institucions i biblioteques paguen subscripcions molt cares per accedir als continguts • El 2024, les quatre editorials científiques més grans han facturat 600.000 milions d’euros amb marges de rendibilitat superiors al 30 %. • Ni científics ni lectors ni revisors veuen ni un euro directe d’aquests beneficis. • Jan critica que la pressió per publicar molt (per aconseguir beques, prestigi i llocs de treball) fomenta: • Publicació d’articles de menor qualitat • Recórrer a revistes menys exigents • En casos extrems, fraus com els exposats. Posicionament d’Elsevier • Elsevier assegura que els seus estàndards de rigor i ètica no s’han perdut i que vol “rehabilitar completament” la revista. • Jan es mostra escèptic, ja que la reputació ha quedat greument tacada i la magnitud del negoci fa sospitar de conflictes d’interès estructurals. 10. Cloenda de l’episodi (secs. 6567–final) • Jaume tanca el programa resumint que ha estat un dilluns intens i el primer programa de la setmana. • Recorda que El Refugi torna dimarts a les 17:00 a Ràdio Desvern. • El to és cordial i proper, mantenint l’esperit de magazín de tarda que barreja informació, cultura, humor i reflexió crítica. Temes principals tractats • Política espanyola i internacional: balanç de Pedro Sánchez, Pesta porcina africana, Marató 2025, UB i abusos, multa a Airbnb, atac a Sydney, eleccions a Xile. • Esports: resultats de Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC. • Memòria històrica: referèndum de 1976 i naixement de la democràcia espanyola. • Música i cultura popular: homenatge a Robe Iniesta, anàlisi de “Física o Química”, Nadales modernes catalanes, Joan Dausà com a icona nadalenca. • Cultura local i Nadal a Sant Just: concerts de Nadal, Pastorets, Poema de Nadal, tallers per gent gran, aules d’estudi. • Història del ballet: origen, argument i influència d’El trencanous. • Ciència i salut: dietes vegetarianes/veganes en infants i el seu impacte; crítica profunda a la indústria editorial científica i als seus abusos. En conjunt, un episodi que combina actualitat, memòria, cultura pop, proximitat local i esperit crític, tot impregnat d’un ambient molt nadalenc i amb voluntat clara de divulgar i fer pensar l’audiència.

  • 1h 50min

    #517 - El Refugi del 12/12/2025 — Política en crisi, salut, videojocs i Barça

    Context general de l’episodi Programa d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias. Estructura clàssica de magazín de tarda amb: • Zoom Informatiu (política espanyola i internacional, economia, successos) • Bloc local de Sant Just Desvern • Esports nacionals i internacionals • Cançó del dia i Efemèride • Seccions especialitzades: nutrició, videojocs i tertúlia esportiva Barça 1. Zoom Informatiu: crisi política i casos de corrupció 1.1. Pressió extrema sobre el govern de Pedro Sánchez • Es descriu un “nou terratrèmol polític” que deixa el govern espanyol a la corda fluixa. • Diversos casos de corrupció i d’assetjament sexual esquitxen dirigents del PSOE. • L’oposició (sobretot PP i Alberto Núñez Feijóo) incrementa la pressió i qüestiona la continuïtat de la legislatura. Yolanda Díaz: reclama “un canvi absolutament profund en l’equip de govern”, marcant distància amb Sánchez des de dins de la coalició. 1.2. Cas d’assetjament sexual a l’entorn del PSOE • Cas central: Paco Salazar, exassessor de Pedro Sánchez, acusat d’assetjament sexual. • Un informe intern del PSOE qualifica de “versemblants” les denúncies, però el partit diu que no té mitjans legals per comprovar-les del tot. • Rebeca Torró (secretaria d’organització) anuncia: - Suport jurídic a les denunciants que vagin a la justícia. - Reforç dels protocols interns d’assetjament amb més assessorament legal i campanyes internes. Torró demana disculpes a les dones denunciants i admet que “no s’ha estat a l’alçada” i que la comunicació amb les víctimes ha fallat. • Aquest escàndol es presenta com el “Me Too del PSOE”, ja ha provocat dimissions (Antonio Navarro, José Tomé, Javier Izquierdo) i es reconeix responsabilitat a la cúpula del partit. 1.3. Trames de corrupció vinculades a l’administració de l’Estat a) Trama CEPI / ENUSA / L’Eire Díaz • La UCO investiga una xarxa de contractació pública fraudulenta que implicaria: - L’Eire Díaz (exresponsable de comunicació d’ENUSA) - Vicente Fernández Guerrero (expresident de CEPI) - Empresaris com Anxon Alonso • S’investiguen possibles comissions i blanqueig a través de correus, organismes d’Hisenda i Transició Ecològica. • Escorcolls en pisos, empreses energètiques (Forestalia) i locals sospitosos de blanqueig (restaurant La Bola a Sevilla). • Es dibuixa una xarxa de favors i contractes irregulars dins d’empreses públiques. b) Trama d’hidrocarburs i Ábalos • Una altra investigació de la UCO apunta a una trama liderada per Claudio Ribas i el comissionista Víctor de Aldama. • S’haurien destinat 1 milió d’euros a comprar la voluntat de: - José Luis Ábalos (exministre de Transports) - El seu exassessor Coldo García • Objectiu: facilitar l’entrada de l’empresa Villafuel al mercat majorista d’hidrocarburs incomplint requisits legals. • Es crea una empresa instrumental per defraudar 49 milions d’euros en dos anys. • Contraprestació clau: un xalet de 585.000 € per a Ábalos, presentat formalment com a lloguer però utilitzat com si fos seu. • Es vincula aquesta trama amb la trama de mascaretes de la pandèmia, que ja té obert judici oral. 1.4. Plus Ultra i blanqueig de capitals • Detenen el president i el CEO de Plus Ultra per un presumpte cas de blanqueig de diners procedents de la corrupció a Veneçuela. • S’investiga si part dels 53 M€ del rescat públic del 2021 es van usar per tornar préstecs simulats i integrar diners bruts en el circuit legal. • Operació amb ramificacions a Espanya, França, Suïssa i Panamà, i possible connexió amb la CEPI. • El cas s’havia arxivat, però la denúncia d’Anticorrupció l’ha reobert. 1.5. Altres notícies polítiques i judicials d’àmbit estatal • Aragó: - El president Jorge Azcón convoca eleccions anticipades per al 8 de febrer. - Fracàs d’un acord amb Vox pels pressupostos. - Enquestes apunten a possible pujada del PP però sense majoria absoluta. • Dana del 29 d’octubre de 2024: - Una jutgessa cita Alberto Núñez Feijóo com a testimoni. - Li demana que aporti registres de trucades i missatges relacionats amb Carlos Mazón durant els fets. 2. Actualitat general: economia, drets humans i mobilitat 2.1. SEAT Martorell i el vehicle elèctric • S’inaugura la planta de muntatge de bateries a Martorell, pas clau per fabricar 300.000 cotxes elèctrics l’any. • El CEO Markus Hopp explica que la planta dona flexibilitat per combinar: - Cotxes de combustió - Híbrids endollables - 100% elèctrics • Es presenta el futur Cupra Raval, que incorporarà navegador en català, i es defensa que la transformació assegura el futur industrial de Martorell. 2.2. Drets humans a l’Iran • Nargess Mohamadi, Premi Nobel de la Pau 2023, és detinguda novament de forma violenta a l’Iran. • La versió oficial parla de detenció “temporal” per criticar el règim en un funeral. • L’episodi s’insereix en el context de repressió del règim iranià contra activistes i defensors de drets humans. 2.3. Avaria ferroviària al Vallès • Incidència greu entre Mollet – Sant Fost i Granollers Centre per una avaria d’electrificació a Montmeló. • Circulació reduïda a una sola via i servei alternatiu amb una trentena d’autobusos. • Afecta línies R2, R2 Nord, R8 i R11, amb freqüències de pas d’uns 30 minuts. 3. Esports: Barça, Eurolliga i altres disciplines 3.1. Barça – cas Negreira i futbol • Joan Laporta declara com a testimoni pel cas Negreira: - Defensa que el Barça només va pagar per informes tècnics arbitrals. - Assegura que no va conèixer mai Negreira ni el seu fill. - Situa el coneixement dels informes l’any 2003 i els descriu com a molt elaborats. • Hansi Flick (entrenador del Barça) en roda de premsa: - Demana calma abans del partit contra l’Osasuna, malgrat liderar la Lliga. - Insisteix a centrar el relat en el Barça i no en el Real Madrid. - Referma que Joan García és el porter número 1, i manté privades les converses amb Ter Stegen. 3.2. Barça de bàsquet i Eurolliga • El Barça de bàsquet rep l’Olympiakos al Palau Blaugrana, duel d’alt nivell a l’Eurolliga. • L’equip de Xavi Pascual busca la cinquena victòria consecutiva i consolidar-se a la zona alta. • Es destaca: - Millora defensiva del Barça. - Gran moment de forma de l’Olympiakos (9 victòries en els últims 11 partits). - Necessitat d’intensitat, defensa i suport del Palau. 3.3. Altres titulars esportius • Girona obre jornada de Lliga contra la Reial Societat. • Espanyol juga a Getafe, amb Xiula Gil Manzano arbitrant (recordat pel descens de 2023). • Handbol: Freikin Granollers juga a la pista del Conca. • Trial Indoor: proves del Mundial a Itàlia amb Toni Bou com a líder. • Automobilisme: Mohamed Ben Sulayem és reelegit president de la FIA. • Esquí: Lindsey Vonn (41 anys) es converteix en l’esquiadora més veterana a guanyar una prova de Copa del Món des de 2018. 4. Cançó del dia: “Viva la vida” de Coldplay 4.1. Lectura simbòlica de la cançó • La cançó escollida és “Viva la vida” de Coldplay. • El locutor en fa una lectura política i moral: - Retrata la caiguda simbòlica d’un líder que havia tingut poder absolut. - Remarca la fragilitat del poder i la inevitabilitat de la decadència. - Sosté que el poder sense humilitat ni veritat condueix a la soledat i la caiguda. “El lideratge autèntic només pot sostenir-se sobre bases sinceres i justes.” • Es vincula emocionalment amb el barcelonisme, associant la cançó a l’era Guardiola i el sextet, carregada de nostàlgia per l’època daurada del Barça. 5. Efemèride: Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal 5.1. Defensa de la sanitat pública • Efemèride del 12 de desembre: Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal. • Missatge central: - La salut és un dret fonamental que només es garanteix amb una sanitat pública, universal i gratuïta. - La sanitat pública és un pilar de la igualtat i la dignitat. 5.2. Diagnosi de la situació actual • Es denuncia: - Allargament de llistes d’espera - Urgències saturades - Manca de recursos als centres de salut • Es posa l’accent en la tensió constant del personal sanitari: metges, infermeres, auxiliars, administratius, tècnics, neteja, ambulàncies… Es remarca que ells sostenen el sistema amb jornades llargues i poca reconeixença. 5.3. Crida col·lectiva • No n’hi ha prou amb agrair: cal defensar i reforçar la sanitat pública. • S’adverteix que no és una conquesta garantida: cal protegir-la sempre, perquè quan s’afebleix, el que està en joc és la vida i la igualtat de moltes persones. 6. Publicitat institucional i campanyes socials 6.1. Salut pública • Campanya contra el tabac: llista de substàncies tòxiques i crida a espais lliures de fum. • Missatge d’ictus amb Mireia Belmonte: importància de trucar ràpid al 112 davant símptomes sobtats (pèrdua de força, alteracions de parla o rostre). 6.2. Llengua i cultura • Campanya “Treu la llengua”: empoderar l’ús del català en espais socials, feina, xarxes i internet. • Es convida a consultar la guia de l’activista pel català. 6.3. Reciclatge i medi ambient • Anuncis de la Generalitat sobre la importància de separar la brossa i reciclar. 6.4. Esport femení i reconeixement • Campanya del CAC, Generalitat i CCMA: Si no veus esport femení, “t’estàs perdent la meitat de l’espectacle”. • Es destaquen figures com Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas, reivindicant la visibilitat mediàtica. 6.5. Acreditació de competències professionals • Campanya sobre el Servei d’acreditació de competències professionals: - Permet obtenir certificats oficials d’experiència i formació no reconeguda. - Objectiu: millorar la trajectòria professional i l’accés a nova formació. 7. Notícies municipals de Sant Just Desvern 7.1. Habitatge social i per a gent gran • S’obre la convocatòria per accedir a: - Habitatges de lloguer per a gent gran al Mil·lenari (3 pisos disponibles). - Habitatge de lloguer social gestionat per Promunsa (1 pis disponible). • Termini: fins al 9 de febrer de 2026 a les 14 h. • Procés: - Per a gent gran (més de 65 anys): adjudicació per sorteig davant notari. - Per a persones en risc de vulnerabilitat social: concurs per baremació. • Presentació de sol·licituds: - Telemàticament a promunsa.cat - Presencialment a les oficines de Promunsa i al Centre Social del Mil·lenari. 7.2. Cultura local i Nadal: rifa d’art a l’Espai Carme Malaret • L’Espai de lliure creació Carme Malaret impulsa una rifa nadalenca innovadora: - Dues paneres plenes d’obres d’art de 20 creadors locals. - Sorteig: 5 de gener a les 12 h a l’espai. • Sistema de participació: - Compra de cadiretes de ceràmica (tres mides) que equivalen a números per la rifa. - Sèrie limitada, cal reserva prèvia per correu i recollida presencial. 7.3. Pastorets de Sant Just: nova etapa • La companyia dels Pastorets de Sant Just presenta una edició renovada a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just (5 funcions entre el 19 i el 26 de desembre). • Novetats: - Guió completament nou, amb humor, crítica social i referències a l’actualitat del municipi. - Direcció escènica de Daniela Fumadó i direcció musical d’Elisabet Giner. • Es manté l’essència clàssica de la lluita entre el bé i el mal, però amb un enfocament modern i local. • Els membres de la companyia, Joan Sàlvia i Rosa Barber, asseguren una posada en escena molt còmica; es recorda que l’entrevista sencera és disponible al web de Ràdio Desvern. 8. Secció de nutrició amb Elvira: medicació per a l’obesitat 8.1. Context: nous fàrmacs avalats per l’OMS • L’Organització Mundial de la Salut ha avalat recentment nous tractaments injectables per a l’obesitat. • L’Elvira mostra escepticisme perquè l’obesitat és multifactorial i no es pot abordar només amb medicació. 8.2. Com funcionen aquests medicaments? • Són injeccions basades en substàncies semblants a les que produeix el nostre intestí (hormones incretines, com GLP-1 i d’altres com semaglutida, liraglutida, tirzepatida). • Mecanisme principal: - Enviament de senyals al cervell per disminuir la sensació de gana. - Desaceleren el buidatge gàstric, fent que la sacietat arribi abans i duri més. • És clau entendre que no “cremen greix” directament; faciliten menjar menys. 8.3. Cost, elitisme i riscos del mercat negre • Tractament molt car: uns 300 € al mes, fent-lo elitista i poc accessible. • Proliferació de productes falsos o imitacions a Internet (Amazon, eBay, etc.) amb riscos greus per a la salut. • L’Elvira insisteix que: - Només es poden utilitzar amb recepta mèdica. - Qualsevol compra sense recepta és sospitosa i potencialment perillosa. 8.4. Pacients candidats i efectes secundaris • Només un metge (habitualment un endocrinòleg) pot avaluar si cal aquest tractament, després d’analítiques completes (tiroide, cortisol, insulina, etc.). • No són adequats per a: - Embarassades - Pacients amb determinades patologies (diabetis, hipertensió, apnea del son) sense un estudi exhaustiu • Efectes secundaris freqüents: - Nàusees, vòmits, diarrea - Possible pèrdua de massa muscular, especialment si es menja malament. 8.5. Resultats i límits dels fàrmacs • S’estima una pèrdua de 10–20% del pes corporal en alguns casos, però: - No hi ha garantia: hi ha pacients que només han perdut 10 kg quan s’esperaven 30–40 kg. - Existeix un important efecte rebot en deixar el medicament si no s’han canviat els hàbits. L’Elvira relata casos de pacients desesperats per haver passat-ho malament, no assolir els objectius i recuperar pes ràpidament. 8.6. Importància dels hàbits i de la visió global • L’Elvira defensa el seu “triangle” de l’obesitat: alimentació, exercici, salut mental i descans. • Estratègia recomanada: - 1 any mínim de reeducació alimentària amb ella (aprenent a menjar, trencant creences limitants com “cal acabar sempre el plat”). - Només després valorar amb l’endocrinòleg la medicació com a eina complementària. • Clau: si quan deixes el fàrmac ja tens bons hàbits consolidats, és molt més probable mantenir el pes. 8.7. Bàscula, cos i autoestima • Es critica l’obsessió pel número a la bàscula: - El pes no reflecteix salut ni composició corporal (aigua, múscul, ossos, greix). - Són freqüents els estancaments de pes mentre sí que es perden centímetres i volum. • L’Elvira prefereix que les persones s’escoltin, mesurin canvis en roba i forma física, i no condicionin l’autoestima a la xifra del pes. • També alerta del model estètic extremadament prim promogut per algunes celebritats, amb risc de reforçar trastorns alimentaris. Missatge final: la salut és un camí global, i la medicació només és una eina més, mai la solució única ni màgica. 9. Secció “Bit a Bit” amb Sergio Fernández: els GOTY i la indústria del videojoc 9.1. Presentació de la secció • Estrena de la secció “Bit a Bit” amb Sergio Fernández, quinzenalment els divendres a les 18 h. • Objectiu: analitzar actualitat i tendències del món del videojoc. • L’estrena coincideix amb la recent celebració dels The Game Awards (GOTY) a Los Angeles. 9.2. Què són els The Game Awards (GOTY)? • Són els “Oscars dels videojocs”: - Gala anual que premia el joc de l’any i moltes categories (narrativa, direcció, banda sonora, interpretació, jocs familiars, etc.). - L’any passat ja va superar la Super Bowl en nombre d’espectadors, mostra de la força del sector. • GOTY ve de l’acrònim Game Of The Year, el premi estrella de la gala. 9.3. Orígens i evolució • Idea inicial dels 90 amb el periodista canadenc Geoff Keighley. • Primer format televisiu: Cybermania 94. • Després produeix els Spike Video Game Awards (2003–2013), encara minoritaris. • El 2014 Keighley crea uns premis independents: The Game Awards, que es converteixen en referent mundial. 9.4. Funció i impacte dels premis • Serveixen com a termòmetre de qualitat i tendències de consum. • Donen visibilitat i prestigi a: - Jocs triple A - Estudis indie petits però molt creatius • El públic també pot votar (amb pes reduït en el resultat final), contribuint a la sensació de comunitat global. 9.5. Principals guanyadors de l’edició 2025 9.5.1. Joc de l’any: Expedition 33 • Guanyador del premi Game of the Year i gran triomfador de la nit amb 9 estatuetes. • Es tracta d’un RPG per torns en un món postapocalíptic. • Premissa narrativa: - Una entitat anomenada “la pintora” redueix cada any l’esperança de vida de la humanitat. - Les persones d’una edat marcada en un monòlit s’evaporen en un esdeveniment anomenat l’esborrat. - L’Expedició 33, formada per joves de 33 anys, ha d’aturar aquesta entitat abans que arribi el seu torn. • Temes centrals: desesperació, esperança, art, pèrdua i sentit de la vida. • L’estudi francès creador del joc també destaca per la seva posada en escena humorística (recollint el premi vestits d’estereotip de pintors francesos). 9.5.2. Millor joc d’aventura: Hollow Knight: Silksong • Seqüela del mític Hollow Knight. • Publicat el 4 de setembre de 2025 i en pocs mesos ja rep el guardó. • Protagonista: Hornet, personatge secundari al joc original. • Ambientació: nou regne subterrani, Pharloom, dominat per la seda i la cançó. • Mecànica: metroidvania i plataformes d’alta dificultat, combinant exploració i combats tècnics. 9.5.3. Millor joc familiar: Donkey Kong Venansa • Nou títol de la saga Donkey Kong per a la Nintendo Switch 2. • Història: li roben els plàtans a Donkey Kong, que s’uneix a Pauline per descendir al centre del planeta i recuperar gemmes. • Mecànica híbrida: - Combina elements de Minecraft (manipulació d’entorns) i Mario Galaxy (plataformes). - El jugador pot modificar l’escenari amb cops i accions, aportant gran dinamisme. 9.5.4. Millor interpretació: Jennifer English • Guanya el premi a millor interpretació pel seu paper com Miley a Expedition 33. • Miley és una noia de 16 anys, independent però tímida, una de les més joves de l’expedició. • Jennifer English és una actriu especialment activa al doblatge i interpretació per videojocs. • Supera en la votació actors de gran perfil com Charlie Cox (Daredevil a Marvel). Actors i videojocs • Les interpretacions poden ser: - Només de veu, quan el personatge és animat. - De cos i rostre complets, amb escaneig 3D i motion capture (exemple: Norman Reedus a Death Stranding). • Cada cop més actors de cinema i TV s’incorporen als videojocs com a protagonistes. 9.5.5. Millor joc d’esports/carreres: Mario Kart World • Nou lliurament de Mario Kart per Nintendo Switch 2. • Derrota títols com EAFC 26 (FIFA) i el videojoc oficial de la Fórmula 1. • Principal novetat: - Passa de circuits tancats a un “món obert”. - Objectiu: anar del punt A al punt B travessant biomes (desert, jungla, etc.) en un mapa ampli. • Manté l’essència arcade i multijugador que el fa atemporal i intergeneracional. 9.5.6. Joc més esperat: GTA VI • Guanya per segon any consecutiu el premi a joc més esperat. • Retards constants: - Inicialment previst per 2025. - Ara datat oficialment per al 19 de novembre de 2026. • Expectatives enormes: - S’ha filtrat un pressupost estimat d’1.000–2.000 M€, superant de llarg pel·lícules com Avatar o Avengers. - Ambientat en una ciutat tipus Miami, amb gran llibertat d’acció i món obert molt viu. • L’estudi Rockstar ve precedit per l’èxit narratiu i tècnic de Red Dead Redemption 2, cosa que alimenta encara més les expectatives. El Sergio creu que complirà les expectatives, tot i ser un projecte molt diferent de Red Dead Redemption 2 (més boig i menys pausat). 10. Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu: Barça, Champions, Lliga i grada d’animació 10.1. Champions del Barça: classificació i dubtes • Es comenta la victòria recent del Barça contra l’Eintracht Frankfurt (fase de grups de Champions). • Sensacions barrejades: - Resultats positius, però joc irregular. - L’equip sovint comença perdent i ha de remuntar. • Àlex Masdeu defensa que l’objectiu és arribar al Top 8 del grup per accedir directament als vuitens de final, evitant setzens. • Estratègia: guanyar el proper partit (contra l’Slavia de Praga o Copenhaguen, segons el tram comentat) i arribar a l’última jornada amb pressió per als rivals. 10.2. Partit de Lliga: Barça – Osasuna • Partit al Spotify Camp Nou contra un Osasuna molt irregular. • Dades clau: - Osasuna va 15è a la classificació. - Fora de casa és un equip molt feble; no guanya a domicili a Lliga des del 20 d’abril de 2024 (camp del Valladolid) i, abans, des d’octubre de 2023 (Reial Societat). • Osasuna té jugadors perillosos (Budimir, Aimar Oroz, Víctor Muñoz, Moncayola), però baixa molt el rendiment lluny del Sadar. • El Barça ha d’aprofitar la ratxa de partits a casa i la fortalesa del nou estadi remodelat (fins ara, tots victòries). • Predicció d’Àlex: - 70% opcions de victòria del Barça - 20% empat - 10% victòria d’Osasuna 10.3. Nou Spotify Camp Nou i capacitat • Es comenta la situació de l’estadi en obres: - Algunes zones (com el Gol Nord) segueixen tancades per qüestions d’accessos i seguretat. - Es preveu que, un cop obertes, l’aforament pugi fins a uns 62.000 espectadors. • El presentador i l’Àlex valoren positivament l’horari del partit (18:30 h): permet assistir al camp i arribar a casa a una hora raonable. 10.4. Polèmica de la grada d’animació • Tema molt sensible: la grada d’animació del Barça. • Antecedents: - Expedients sancionadors per càntics en partits contra Madrid i Athletic. - Els grups d’animació (Mugàvers, Nostra Ensenya, Suporters Barça, Front, etc.) volien veure els expedients abans de pagar multes. - El club no ha obert prou via de diàleg, segons Àlex. • Conseqüència: actualment el Barça no té grada d’animació activa al nou estadi, i l’afició ho nota. Àlex defensa que un club gran no es pot permetre estar sense grada d’animació i que aquesta no hauria de ser una “marioneta” del club. 10.4.1. Nova proposta de “Grada Jove 1957” • El club planteja una nova “Grada Jove 1957” amb requisits molt estrictes: - Edat: 18–25 anys. - Ser soci i figurar a la llista d’espera amb mínim 5 anys d’antiguitat. - No haver estat sancionat pel club. - Assistir com a mínim al 80% dels partits. • L’Àlex: - Entén la necessitat de garantir alta assistència, perquè la grada d’animació no pot ser només un descompte econòmic. - Però critica que el model limiti massa l’accés i no integri els grups d’animació històrics. 10.4.2. Model ideal de grada segons Àlex • Grada de fons gran i unificada, amb: - Participació de penyes i col·lectius (Mugàvers, Suporters, Nostra Ensenya, etc.). - Estructura jeràrquica interna per coordinar càntics i evitar l’anarquia. - Autonomia relativa respecte a la Junta, encara que amb coordinació i normes bàsiques compartides. • Es posa com a exemple positiu, en estructura (no en ideologia), les grades del Betis o l’Atlètic de Madrid. • Es preveu que al partit de Copa del Rei contra l’Oviedo (25 de gener) pugui aparèixer una nova grada d’animació, però hi ha molta expectació per veure quin model exactament s’implementa. 10.5. Copa del Rei: Guadalajara – Barça • Debut del Barça a Copa contra el Guadalajara (Primera RFEF). • Àlex veu el Barça enormement superior i dona un 100% d’opcions de classificació, tot i recordar sorpreses com les que han patit altres equips (Espanyol). • Creu que el Barça ha de prendre seriosament la competició, ja que la Copa sovint deixa nits màgiques i títols valuosos. 10.6. Apunt final: Vilanova i la Geltrú i futbol modest • Àlex, seguidor del Vilanova i la Geltrú, aprofita per comentar la seva trajectòria: - Dos ascensos consecutius (des de Segona Catalana fins a Tercera RFEF). - Fa pocs anys patia golejades; ara lluita a la zona alta i somia amb play-off d’ascens. • Objectiu realista: permanència; a partir d’aquí, si es pot somiar amb play-off, millor. • Es recorda el partit imminent contra el Vilassar / Espanyol C, de gran importància a la categoria. 11. Tancament del programa • El programa es tanca amb música (Espurna de Stay Homas & Figa Flawas) i els últims espais publicitaris. • Jaume Elias acomiada la setmana i convida l’audiència a tornar el dilluns següent a El Refugi a Ràdio Desvern. Idees clau de l’episodi • Crisi política profunda a nivell estatal: escàndols d’assetjament sexual i corrupció que tensionen el govern de Pedro Sánchez. • Denúncia de la precarització de la sanitat pública i reivindicació de la seva defensa col·lectiva. • Actualitat local de Sant Just Desvern centrada en habitatge social, cultura nadalenca i uns Pastorets de Sant Just renovats. • Secció de nutrició molt crítica amb l’ús indiscriminat de fàrmacs per aprimar, insistint en la importància dels hàbits i la visió global de la salut. • Estrena de la secció “Bit a Bit” amb un repàs exhaustiu als The Game Awards i reflexió sobre l’impacte econòmic i cultural dels videojocs. • Tertúlia esportiva focalitzada en el Barça, la seva situació a Champions i Lliga, el debat obert sobre la grada d’animació i la importància de l’afició organitzada.

  • 1h 51min

    #516 - El Refugi del 11/12/2025 — Informatius, Erasmus i jocs de taula a El Refugi

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern combina actualitat informativa, contingut local de Sant Just i seccions temàtiques sobre joventut i jocs de taula. El to general és àgil i entretingut, amb blocs molt diferenciats i ben marcats per la locució de Jaume Elias. 1. Zoom informatiu: política, corrupció i geopolítica 1.1. Trames de corrupció vinculades al PSOE • Detenció d’Anxon Alonso, soci de Santos Cerdán, en una operació de la Guàrdia Civil per una presumpta trama de comissions il·legals i irregularitats en contractes públics. • La investigació implica empreses públiques com SEPI, Denussa, Cepidis i Mercasa i s’hi atribueixen delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal. • En paral·lel, el Tribunal Suprem obre judici oral contra José Luis Ábalos, el seu exassessor Coldo García i l’empresari Víctor de Aldama pels contractes de mascaretes en pandèmia. • La Fiscalia demana penes de fins a 24 anys de presó per Ábalos i es manté la presó preventiva per a ell i per a Coldo. 1.2. Casos d’assetjament i crisi interna de partits • Dimissió de José Tomé com a president de la Diputació de Lugo després d’una nova denúncia per assetjament sexual, que ell qualifica de falsa; manté l’alcaldia de Monforte de Lemos com a no adscrit. • El PSOE obre investigació interna, mentre que, en paral·lel, denuncia a la Fiscalia del Suprem l’alcalde d’Algesires (PP), José Ignacio Landaluce, per assetjament sexual, malversació i tràfic d’influències. 1.3. Eurovisió i boicot per la participació d’Israel • Islàndia es converteix en el cinquè país que es retira d’Eurovisió 2026 per la presència d’Israel al festival. • S’afegeix a Espanya, Irlanda, Eslovènia i Països Baixos, mentre que Portugal i altres països es plantegen el boicot si no s’exclou Israel. 1.4. Crisi a Veneçuela i escalada militar • Reaparició de Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau 2025, després d’un any amagada a Veneçuela. • Defensa que no hi pot haver pau sense democràcia ni llibertat i denuncia la presència d’agents russos, grups criminals i Hezbollah al país. • Els EUA, sota presidència de Donald Trump en aquest escenari, intercepten i confisquen un petrolier veneçolà, fet que Maduro qualifica de pirateria i robatori. • Es parla d’una nova ofensiva militar nord-americana a la regió i de pressions també sobre el president colombià Gustavo Petro. 2. Actualitat de Sant Just Desvern 2.1. Festa de Cap d’Any a La Bonaigua • S’anuncia la revetlla de Cap d’Any a La Bonaigua (CEM Sant Just) de la 1 a les 6 del matí. • Música a càrrec de DJ John Kiep i Beca DJ Team. • Entrades: • 13 € anticipada amb accés garantit si s’hi entra abans de les 2 h. • 15 € a taquilla, condicionat a l’aforament a partir de les 2 h. • Menors de 16 anys només hi poden accedir amb pare, mare o tutor. 2.2. Conferència sobre hidratació a la muntanya a l’Ateneu • A l’Ateneu de Sant Just, xerrada «La hidratació a l’alta muntanya, un problema seriós» dins el cicle Salut i Muntanya. • Ponent: Daniel Cardona-Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. • Continguts clau: • Riscos de la deshidratació en activitats d’alta muntanya. • Resultats d’estudis científics que la vinculen a molts accidents. • Recomanacions pràctiques per prevenir la pèrdua de líquids. 2.3. Tancament de Cuina Miracle • L’establiment Cuina Miracle tanca els seus dos locals a Sant Just després de més de 30 anys de trajectòria. • La fundadora, Miracle Serra, explica que la decisió respon a motius d’edat i salut, i a la dificultat de mantenir el ritme i l’exigència del negoci. • El seu fill, Joan Targarona, gestionava el dia a dia, però el suport familiar era clau. • Ràdio Desvern ofereix una entrevista completa en podcast sobre aquest comiat. 3. Esports: Barça i competicions europees 3.1. Barça femení a la Champions • El Barça femení s’imposa 3–1 al Benfica al Johan Cruyff. • Alexia Putellas signa una actuació destacada, participant en el 2–1 (autogol d’Ukiebe) i en la jugada del 3–1 de Laia Alexandri. • El Barça es manté líder de la lligueta de la Champions League femenina. 3.2. Reial Madrid – Manchester City • El Reial Madrid perd 1–2 al Bernabéu contra el Manchester City de Pep Guardiola, segona derrota consecutiva a casa. • Gols: Rodrigo avança el Madrid, però Riyad Mahrez (Rili) i Haaland de penal remunten. • El tècnic Xabi Alonso queda encara més qüestionat. • Ambient crispat: l’afició xiula l’equip, el joc és poc clar i Courtois evita un resultat més ampli. 3.3. Altres titulars esportius • Presentació oficial de la renovació d’Eric Garcia amb el FC Barcelona. • El Barça reclama danys i perjudicis a l’Eintracht de Frankfurt pels actes vandàlics de la seva afició al Camp Nou: seients arrencats, objectes llançats i destrosses en lavabos. • El club envia un informe complet a la UEFA i reclama mesures perquè no es repeteixin fets similars. 4. Cançó del dia: «Hey Jude» de The Beatles 4.1. Introducció i pistes • El Jaume presenta «Hey Jude» com un clàssic universal del rock. • La lletra funciona com un consell íntim a algú que ho passa malament: • Transformar la tristesa en motor de canvi. • Obrir el cor, perdre la por i deixar de carregar culpes que no pertoquen. • No fingir que tot va bé quan no és cert. • Tres pistes per endevinar-la: • Any de publicació: 1968. • Banda originària de Liverpool. • Final llarg i repetitiu, molt característic. 4.2. Valoració • Es destaca que The Beatles van canviar per sempre la música rock, convertint melodies senzilles en himnes emocionals. 5. Efemèride: Dia Internacional de les Muntanyes 5.1. Valor natural i emocional • El programa recorda que les muntanyes són espais de pau i serenor, llocs on el temps sembla aturar-se. • Activitats com caminar, respirar aire fresc i contemplar els cims permeten una connexió única amb la natura. 5.2. Biodiversitat i recursos • Les muntanyes són claus per a la biodiversitat: • Allotgen espècies vegetals i animals úniques. • Actuen com a reserves naturals que sostenen l’equilibri ambiental. • A casa nostra, es posen com a exemple els Pirineus: valls, llacs cristal·lins i cims imponents. • També tenen un paper essencial per a la ramaderia i la pagesia: • Pastures d’alta muntanya. • Rius i aqüífers que neixen als cims i alimenten cultius i comunitats. 5.3. Amenaces i responsabilitat • Principals riscos: • Escalfament global. • Contaminació. • Explotació indiscriminada. • Preservar les muntanyes vol dir: • Protegir la biodiversitat. • Assegurar l’abastament d’aigua. • Mantenir l’activitat pagesa i ramadera. • Garantir que les generacions futures gaudeixin de la mateixa bellesa i serenor. «Les muntanyes són molt més que pedra i terra. Són vida, són pau i són un recordatori constant de la nostra responsabilitat amb el planeta.» 6. Secció Foodcat: història del Can Vidalet CF Secció Foodcat amb Víctor Cortines, centrada en descobrir joies amagades del futbol català. 6.1. Context històric i fundació del club • El Can Vidalet CF neix en el context de l’expansió del barri de Can Vidalet (Esplugues) entre els anys 50 i 60, en plena dictadura franquista i amb una forta immigració interna. • Davant la manca d’equipaments esportius i d’oci, els veïns s’organitzen per crear espais on practicar esport i socialitzar. • El club es funda l’any 1966 per Manuel Juan Magdaleno d’Eres i veïns com Zeferino Vaniano i Pablo de la Osa. • Objectiu inicial: oferir espais d’esbarjo i esport i allunyar la joventut de la delinqüència. • El nom del club reforça la identitat de barri, seguint l’exemple d’altres clubs com el Sant Cristóbal. 6.2. Vida de barri i seus als bars • Com en molts clubs modestos de l’època, les reunions es feien als bars perquè no hi havia seus pròpies. • Inicialment es reuneixen a la Peña Hortencia (del bar del Germón Casas), però desacords interns fan que el grup es traslladi al bar del president Manuel Magdaleno, al carrer Pubilla Casas, 28. • El programa remarca la essència popular i de barri del futbol d’aquells anys, molt lligada a bars, tapes i tertúlies. 6.3. Colors i escut del club Colors de l’equip • Debat inicial entre colors del Barça i colors del Madrid. • Per evitar conflictes, s’opta per copiar els colors d’un tercer club (blanc i blau), inspirats en el CE Sabadell: • No en franges, sinó en composició a quadres/quarters. • Es consolida així una identitat pròpia però connectada amb el futbol català. Disseny de l’escut original • Escut d’estètica medieval: • Forma triangular a baix i trapezoïdal a dalt. • Proporció aproximada 1,4 vegades més alt que ample. • Elements simbòlics: • Cantó superior dret: quatre barres vermelles sobre fons groc (senyera) com a símbol de club català. • Cantó superior esquerre: una mà de la bandera d’Esplugues sobre un cercle blau, que alhora simbolitza una pilota de futbol. • Part inferior: franges en blau i blanc, representant els colors del club. • Una faixa central groga amb el nom del club en negre. • Contorn vorejat per una franja blanca. Evolució i modernitzacions de l’escut • 2008: primera gran modernització, amb un redisseny més actual però mantenint l’essència. • 2011: nova remodelació aprovada en Junta Ordinària: • Redistribució de les quatre barres de la senyera. • Substitució de la mà original per una versió més esquemàtica i neta. • Eliminació de les línies negres que separaven colors. • 2016 (50è aniversari): • Es modifica l’escut per incorporar-hi el text «50 aniversari» com a homenatge a la història del club. El Víctor recomana visitar la web del Can Vidalet per veure l’evolució gràfica de l’escut, amb imatges i descripcions detallades. 6.4. Fites esportives i categoria actual • Millor classificació històrica: temporada 2025–26, quan el club assoleix l’ascens a Tercera Federació per primer cop. • Actualment juga al Grup 5 de Tercera Federació, amb rivals com l’Hospitalet o el Sant Cristóbal. • El Can Vidalet ocupa la catorzena posició amb 12 punts, en zona mitja-baixa però fora del descens, fet que es valora molt positivament per ser un equip acabat d’ascendir. 6.5. Filosofia del club: «Primer persones, després futbolistes» El Can Vidalet té com a màxima: «Primer persones, després futbolistes» Objectius principals del club: • Que els jugadors siguin feliços jugant a futbol. • Complementar formació esportiva i formació en valors per aconseguir una formació integral. • Utilitzar una metodologia comuna i entrenadors qualificats que garanteixin aquests objectius. • Ser competitius només quan s’han complert prèviament els objectius educatius i humans. La conversa destaca la responsabilitat dels futbolistes professionals com a models per als nens, i critica actituds poc exemplars (esmenten el cas de Vinícius com a mal referent). 6.6. El mètode Econ: entrenar el cervell i els valors Des de 2007, el club aplica el mètode Econ, una metodologia de qualitat i entrenament cognitiu que busca crear jugadors intel·ligents i compromesos. • S’aplica a tots els equips del club. • Basat en: • Formació contínua d’entrenadors i jugadors. • Entrenament de les capacitats cognitives (presa de decisions, percepció, lectura de joc). • El Can Vidalet destaca que aquesta metodologia s’està implementant també al futbol base del Paris Saint-Germain, fet que reforça el seu prestigi. Les quatre característiques del mètode Econ Joc • Es fan servir jocs com a eina didàctica principal per aprendre futbol. • Cada joc planteja un problema concret que el jugador ha de resoldre en situació real de joc. Percepció • S’entrena la capacitat de recollir informació rellevant sense pilota. • Es treballa l’orientació corporal i la cerca activa d’informació abans de rebre. • Es cita l’exemple de Pedri: saber on estan companys i rivals abans de controlar. Preguntes • Durant els exercicis, l’entrenador formula preguntes guiades perquè el jugador: • Identifiqui el problema. • Entengui què ha passat. • Proposi solucions i prengui consciència de les seves decisions. Conceptes • Els entrenaments han de tancar-se amb nous conceptes apresos sobre el joc. • Es treballen tres fases de comprensió: • Egocèntrica: l’individu i la seva acció. • Sumativa: coordinació amb uns quants companys. • Col·lectiva: funcionament global de l’equip. La secció conclou remarcant que el futbol és un esport col·lectiu i que, com en un efecte dòmino, si un falla, pot caure tot el sistema. 7. Secció Sense Filtres: l’Erasmus vist pels joves Secció Sense Filtres amb Ariadna Cruz, dedicada a les preocupacions dels joves. En aquest episodi, el tema central és l’experiència Erasmus. 7.1. Què és un Erasmus i per què preocupa • Es defineix l’Erasmus com un programa d’intercanvi universitari europeu on l’estudiant passa un semestre o un curs complet estudiant en un altre país. • L’Ariadna explica que no hi va anar finalment, tot i haver aconseguit plaça a Coimbra (Portugal), i haver hagut de signar una renúncia formal, fet que relata com una experiència emocionalment dura. 7.2. Entrevista inversa: el presentador com a testimoni En una inversió de rols, Ariadna entrevista el Jaume, que sí que va viure un Erasmus, per conèixer la seva experiència de primera mà. Decisió i destí • El Jaume tenia clar abans d’entrar a la universitat que volia marxar d’Erasmus. • Destí: Pàdova (Itàlia), primera opció en el seu llistat; les cinc primeres preferències eren totes ciutats italianes (Florència, Siena, etc.). • També havia considerat Polònia, coneguda per la vida social Erasmus. • Va viure el procés de selecció (nota mitjana, idiomes, etc.) amb nervis i expectació, refrescant constantment la plataforma de l’Autònoma. Idioma i adaptació • Abans de marxar no sabia italià, però es va preparar amb música, podcasts i una mica de Duolingo. • Diu que entendre l’italià li va resultar relativament fàcil, però parlar-lo no tant. • Totes les seves assignatures eren en anglès, triades expressament així; Pàdova ofereix molta oferta en anglès. 7.3. Diferències acadèmiques: Itàlia vs. Catalunya • Percepció clara: la universitat italiana és més fàcil que la catalana. • Menys exigència en projectes, exàmens i càrrega de treball. • Moltes classes no són obligatòries, tot i que el Jaume afirma que hi anava sempre que era a la ciutat. • Assignatures convalidades (per ex. periodisme de dades, història del periodisme) no sempre coincidien en contingut amb les de l’Autònoma, però igualment li van ser reconegudes. Exàmens orals • A Itàlia la majoria d’exàmens són orals: • L’estudiant s’asseu davant el professor, respon un parell de preguntes i marxa. • Si les preguntes no encaixen amb el que s’ha estudiat, no hi ha marge de compensació. 7.4. Vida social, amistats i festa • El Jaume hi va anar pràcticament sol, només amb un conegut amb qui després va fer bona amistat. • Eina clau: grup de WhatsApp d’Erasmus espanyols. Quedaven massivament en un bar de referència per a Erasmus a Pàdova. • Dinàmica social: • Grups de taules grans, molta gent nova cada dia. • Es formen grups d’afinitat (el seu, d’uns 15–16 amics de tota Espanya) que encara avui es retroben (Saragossa, Madrid, etc.). • S’assumeix el tòpic: els espanyols acaben fent “piña” entre ells, sovint més que amb locals o altres internacionals. Ritme de festa • El Jaume reconeix que va fer molta festa (3–4 nits per setmana) però que aconseguia compaginar-la amb les classes gràcies a tenir horari de tarda (a partir de les 15 h). • Comparativa de festa: • A Itàlia les discoteques tanquen a les 4 h, fet que li sembla poc en comparació amb Espanya. • Malgrat això, s’hi adapta i ho viu com una part natural de l’experiència. 7.5. Viatges i millors records • A banda de la vida a Pàdova, el grup d’amics fa molts viatges: • Diverses ciutats d’Itàlia. • Albània, Grècia, Suècia, Polònia… • El Jaume destaca especialment els viatges en grup com els records més divertits i significatius. 7.6. Tornar a casa i depressió post-Erasmus • S’aborda la depressió post-Erasmus, que molts estudiants pateixen en tornar a la rutina. • El Jaume explica que ell gairebé no en va tenir temps: • Va tornar el 28 de febrer. • El 3 de març era el seu aniversari. • El 4 de març començava pràctiques a Catalunya Ràdio i classes al matí. • L’alta càrrega de feina i la il·lusió per les pràctiques van fer que la transició fos més suau. • Reconèixer, però, que molta gent ho passa malament, fins al punt d’haver d’anar al psicòleg. 7.7. Recomanació final • Tant l’Ariadna com el Jaume coincideixen que, si algú s’ho està pensant, val la pena anar-se’n d’Erasmus. • L’experiència permet: • Viure una bombolla temporal de llibertat i aprenentatge. • Fer amistats duradores i trencar prejudicis. • Millorar idiomes i conèixer altres cultures. 8. La vida és joc: jocs històrics de Looping Games Secció La vida és joc, centrada en jocs de taula. Malgrat alguns problemes tècnics, el Jaume (convidat) aconsegueix explicar un joc principal de l’editorial catalana Looping Games. 8.1. La sèrie «1900» de Looping Games • Looping Games ha creat una col·lecció de jocs de taula compactes (caixa petita) ambientats en esdeveniments del segle XX. • Cada joc porta un any al títol i té una temàtica històrica concreta, per exemple: • 1902 – «El viatge a la lluna» de Georges Méliès. • Reconstrucció de San Francisco després del terratrèmol. • Crack de Wall Street. • Segona Guerra Mundial al front del Pacífic. • Restauració de la Capella Sixtina. • Construcció del túnel del Canal de la Mànega. • Estació Espacial Internacional (ISS). • Són jocs curts (uns 60 min), amb molta rejugabilitat i una forta component temàtica i històrica. 8.2. Focus en «1975: White Christmas» Context històric • El joc «1975: White Christmas» se centra en l’evacuació de Saigon al final de la Guerra del Vietnam. • Detall clau: la cançó «White Christmas» a la ràdio era el senyal codificat perquè tot el personal nord-americà i col·laboradors locals sabessin que havia començat l’evacuació. • Instrucció: quan sonés la cançó, calia pujar al terrat més proper (ambaixada, hotels, edificis alts) i esperar els helicòpters que els evacuarien cap als portaavions nord-americans. Fitxa tècnica • Jugadors: 1 a 4 (inclou mode solitari). • Dissenyador: Albert Reyes. • Artista: Pedro Soto. Mecànica bàsica • Cada jugador gestiona un portaavions amb dos helicòpters. • Al centre de la taula hi ha diversos terrats (nombre variable segons jugadors). • Objectiu: enviar helicòpters als terrats, rescatar personatges (soldats, civils, personal d’ambaixada, etc.) i portar-los al portaavions complint missions concretes. Tipus d’accions • Primera fase: robar cartes (fins a 5) i executar-ne els efectes com a accions: • Millorar la reputació. • Moure helicòpters. • Mirar quins personatges apareixeran a un terrat. • Guanyar punts o millores. • Segona fase: jugar cartes per • Activar accions específiques. • O bé rescatar personatges concrets, si l’helicòpter és al terrat adequat. • Tercera fase: complir missions (combinacions de personatges que donen punts addicionals). Avistament de l’avioneta i minijoc de punts • S’inclou un minijoc d’avistament amb binocles inspirat en un fet real: • Un pilot vietnamita va apropar una avioneta carregada amb la seva família als portaavions nord-americans. • Volava molt baix perquè la família pogués saltar a l’aigua a prop dels vaixells i ser rescatats. • Finalment, l’avioneta va acabar caient al mar. • En el joc, l’últim torn representa aquest episodi, i l’avistament atorga punts extra mitjançant una mena de subhasta entre jugadors. Gestió d’espai i dramatització històrica • A mesura que arriben evacuats, el portaavions s’omple de gent. • Es reprodueix un altre element històric: un cop ja no calien, alguns helicòpters es llançaven al mar per fer espai per a més persones. • El joc permet millorar els helicòpters (capacitat de càrrega, punts per certs personatges) i ampliar espai al portaavions. Sensacions de joc • Explicació ràpida (uns 20 minuts) i partida d’uns 60 minuts. • Gran rejugabilitat gràcies a: • Terrats i personatges que canvien cada partida. • Missions variables. • Diferents estratègies possibles. • Combina: • Planificació (quines accions jugar, quins personatges rescatar). • Interacció (es poden frustrar objectius dels altres jugadors). • Narrativa històrica molt marcada. El Jaume recomana explorar tota la col·lecció a la plataforma BoardGameGeek (BGG) cercant Looping Games i destaca també el joc dedicat a la Capella Sixtina com a especialment atractiu a nivell visual i temàtic. 9. Música i tancament del programa Al llarg de l’episodi sonen diverses cançons que actuen com a ponts entre seccions: • «Hey Jude» – The Beatles (cançó del dia). • «Citebas» – Extremoduro, en homenatge al líder Robe Iniesta. • «Malibú» – Rusowsky, escollida per l’Ariadna. • «Tu Bacin» i altres temes urbans/latins per omplir espais mentre es resolen problemes tècnics amb la connexió telefònica. El programa es tanca amb la recuperació parcial de la secció La vida és joc i l’acomiadament del Jaume convidat, amb la promesa de tornar aviat i, si pot ser, presencialment a l’estudi de Ràdio Desvern per evitar entrebancs tècnics.

  • 1h 48min

    #515 - El Refugi del 10/12/2025 — Cava, cinema i futbol: una tarda completa

    Context general de l’episodi Programa El Refugi a Ràdio Desvern, conduït per Jaume Elias. Episodi de tarda amb estructura de magazín: bloc informatiu, homenatge musical, reflexió social, secció de vi, butlletins de notícies, tertúlia esportiva i secció de cinema. 1. Zoom informatiu: política, economia i successos (sec. 112–497) Política espanyola i casos d’assetjament • Cara a cara tens entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Congrés. • Feijóo acusa el PSOE d’hipocresia feminista i li retreu casos d’assetjament sexual dins del partit (Paco Salazar, president de la Diputació de Lugo). • Sánchez respon que assumir errors i actuar és la diferència amb el PP, a qui acusa d’“abraçar-se a Vox”. “Nosotros asumimos los errores cuando se cometen… Ustedes lo que hacen es abrazarse al error histórico que se llama Vox.” • Explicació del cas José Tomé (Diputació de Lugo): noves denúncies via canal intern del PSOE, falta d’actuació de l’oficina antiassetjament durant mesos i negació de coneixement de denúncies per part de Tomé. Fons europeus i reforma del Pla de Recuperació • Acord entre el govern espanyol i la Comissió Europea per agilitzar l’arribada dels fons Next Generation. • Moltes reformes que abans havien de passar pel Congrés es podran aprovar per decret o ordre ministerial, reduint el bloqueig parlamentari. • Objectiu: assegurar 80.000 M€ en ajudes directes i 22.000 M€ en crèdits. • Algunes reformes, com la pujada de l’impost al dièsel, hauran igualment de passar pel Congrés. Conflictes laborals i actualitat internacional • Segon dia de vaga de metges a Catalunya: seguiment del 55% segons sindicats i del 7% segons Salut. Es denuncia precarització i tensió del sistema sanitari. • Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau, no recull el guardó a Oslo però s’informa que ha pogut sortir de Veneçuela i que arribarà a Noruega en hores; la seva aparició pública seria històrica després d’un any en la clandestinitat. • A Fez (Marroc): ensorrament de dos edificis de 4 plantes, almenys 19 morts i 16 ferits. Es detallen les tasques de rescat i la situació d’emergència. Actualitat local de Sant Just i esports • Titulars locals: - Pastorets de Sant Just 2025 amb 5 funcions i proposta escènica renovada a l’Ateneu de Sant Just. - Millores de mobilitat i seguretat viària: vorera compartida a l’Avinguda de la Riera, nova parada de bus al barri centre, ressalt a l’entorn de l’escola Montseny i ajustos al carril bus de la B-23. - Premi Innovació Red Bici 2025 per la Bici de Càrrega Rotativa a les escoles bressol de Sant Just. • Esports: - Barça: remuntada 2–1 a la Champions contra l’Eintracht de Frankfurt amb doblet de Jules Koundé i protagonisme de Marcus Rashford en la represa. - Real Madrid: partit decisiu al Bernabéu contra el Manchester City de Guardiola, amb el futur de Xabi Alonso qüestionat. - Barça femení: partit clau de Women’s Champions League contra el Benfica per assegurar el liderat i el factor camp. - Andrés Iniesta presenta el seu equip ciclista NSN Cycling Team a nivell World Tour. 2. Homenatge a Robe Iniesta i cançó del dia (sec. 768–1086) Records i llegat d’Extremoduro • Matí marcat per la mort de Robe Iniesta (Extremoduro) als 63 anys. • Jaume el descriu com “últim gran filòsof del nostre país” i destaca: - El seu llegat com a referent del rock i de la poesia contestatària. - Lletres plenes d’inconformisme, lluita, amor i reivindicació. - La capacitat de la seva música per fer qüestionar la vida i animar a “no rendir-se mai”. “La música pot ser revolució, consol i inspiració a la mateixa vegada.” • Cançó del dia: “La vereda de la Puerta de Atrás” d’Extremoduro. • Jaume tanca el bloc parafrasejant-lo: “Ama, ama y ensancha el alma.” 3. Efemèrides: Dia Mundial dels Drets Humans i dret a l’habitatge (sec. 1121–1257) Drets humans com a conquesta, no com a regal • 10 de desembre: Dia Mundial dels Drets Humans. • Jaume subratlla que els drets humans són fruit de lluites i sacrificis, no concessions. • Recorda drets bàsics: vida, llibertat, educació, salut i sobretot habitatge. Habitatge, precarietat i desplaçament dels veïns • Denúncia de la vulneració del dret a l’habitatge: - Persones dormint al carrer o vivint en pisos en condicions indignes. - Especulació i pujada de preus que expulsen veïns dels barris on han nascut. • Idea clau: viure al lloc on has nascut no és un luxe, és un dret fonamental. Mirada global: Gaza i vulneracions sistemàtiques • Referència a Gaza com a exemple extrem de violació de drets humans: - Civils atrapats en conflictes, falta de serveis bàsics, infants sense escola. • Connexió amb la realitat pròxima: - Precarietat laboral, salaris insuficients, condicions de vida inhumanes. • Missatge final: defensar els drets humans és defensar la dignitat de tothom i no deixar ningú enrere. 4. Món del vi: la DO Cava, història, tècnica i territoris (sec. 1348–2911) Secció amb Jordi Clavero, centrada en el Cava i els escumosos del Penedès. 4.1. Origen històric del Cava • El Cava neix al segle XIX com a intent de replicar el mètode champenoise de la Xampanya francesa. • Pioner destacat: Josep Raventós, que el 1872 elabora el primer vi escumós a Sant Sadurní d’Anoia, futura “capital del Cava”. • Inicialment s’anomenava “xampany català” fins que, per conflictes legals amb França i qüestions d’indici geogràfic, es consolida el terme Cava. 4.2. De l’entrada a la UE a la creació de la DO Cava • A la dècada dels 80 (entrada d’Espanya a la UE el 1986) s’actualitza la normativa, s’obren mercats i es modernitza el sector. • Es crea la DO Cava per: - Regular la producció. - Diferenciar-se legalment de la DO Champagne. - Donar un marc de qualitat propi. 4.3. Mètode tradicional i varietats de raïm • El Cava es produeix amb mètode tradicional (champenoise): - Segona fermentació en ampolla amb llevats i sucre (licor de tiratge). - És en aquesta segona fermentació on es formen les bombolles. • Varietats clàssiques del Cava (blanques): - Macabeu: suavitat i aromes afruitats. - Xarel·lo: estructura i cos. - Parellada: frescura i elegància. • Comparació amb el Champagne: - Allà predominen Pinot Noir i Pinot Meunier (negres) i Chardonnay. - El Champagne acostuma a ser més àcid pel clima fred i sovint s’ensucren més vins per compensar. - El Cava, més mediterrani, parteix de blanc de blancs amb un perfil diferent. 4.4. Categories de criança i de sucre Segons criança en ampolla: • Cava de guarda: mínim 9 mesos. • Reserva (guarda superior): mínim 18 mesos. • Gran Reserva: mínim 30 mesos. • Cava de Paratge Qualificat: mínim 36 mesos, vinyes seleccionades i major complexitat aromàtica. Com més criança, bombolla més fina i integrada, i normalment preu més alt. Segons sucre afegit (dosatge): • Brut Nature: sense sucre afegit. • Extra Brut: fins a 5 g/l. • Brut: fins a 12 g/l (ideal per alguns postres o consum més polivalent). • Extra Sec: 12–17 g/l. • Sec: 17–32 g/l. • Semi-sec: 32–50 g/l. • Dolç: >50 g/l, clarament pensat per a postres. Consell clau de maridatge: • No servir Brut Nature amb postres dolces: l’acidesa xoca amb el sucre i “fa mal” al conjunt. • El Brut Nature s’adapta molt millor a: - Aperitius, formatges greixosos, pernil, sushi, pica-pica. • Els caves dolços o semi-secs són els adequats per a postres. 4.5. Conflictes de la DO Cava i naixement de Corpinnat i Clàssic Penedès Problema de la DO Cava • La DO Cava no està limitada al Penedès: inclou zones de Lleida, Empordà, Extremadura (Badajoz), València, La Rioja, Navarra, Àlaba, Saragossa, etc. • Això genera una percepció de producte massiu, poc identificat amb un territori concret i, sovint, preus baixos. • Alguns cellers busquen diferenciar-se i garantir una imatge de qualitat i origen Penedès. Corpinnat • Corpinnat és una marca col·lectiva privada, no una DO, creada per cellers del Penedès que volen: - Treballar 100% ecològic. - Fer verema manual. - Fer tot el procés d’elaboració en el mateix celler. - Assegurar que el raïm prové exclusivament del territori del Penedès. • Criança mínima: 18 mesos (com un reserva). • Prohibit comprar vi base: tot s’ha de fer amb raïm propi o controlat dins l’àrea definida. • Exemples de cellers: Recaredo, Gramona, Llopart, Nadal, entre d’altres. Lògica similar a la de la Champagne: territori petit, molta exigència i prestigi associat. Clàssic Penedès • Clàssic Penedès sí que està integrat a la DO Penedès (no a la DO Cava). • Característiques: - 100% ecològic. - Criança mínima 15 mesos. - Permet compra de vi base, però només dins la DO Penedès (no d’altres regions). - Empara escumosos d’alta qualitat vinculats a territori Penedès i amb paraigua institucional (ajudes UE, etc.). • Exemples locals: Bet i Noia, Adernats, Mas Bertran, entre d’altres. • Alguns cellers que eren Corpinnat estudien o fan el pas cap a Clàssic Penedès per l’avantatge de formar part d’una DO oficial. 4.6. Terrer, clima i altres zones de la DO Cava • El Penedès concentra la major part de vinya de Cava: - Sòls diversos: calcàris, argilosos, pedregosos. - A les zones més altes (Pla de Manlleu, zones de muntanya) s’aconsegueixen vins més frescos i minerals, interessants en context de canvi climàtic. • Clima mediterrani: - Estius amb molta insolació i calor que afavoreixen la maduració. - Pluja escassa i mal repartida, però humitat baixa, fet que facilita el cultiu ecològic. • Altres zones DO Cava (Rioja, València, Extremadura, etc.) tenen climes i sòls diferents; Jordi critica que s’empri el mateix nom “Cava” per realitats tan diverses i proposa que aquests vins es diguin d’una altra manera. 4.7. Enoturisme al Penedès i recomanacions pràctiques • Recomanació estrella: visitar Sant Sadurní d’Anoia (Freixenet, Codorníu, Raventós i Blanc...) i l’Ordal. • Experiències habituals: - Visita a cellers, tastos comentats, maridatges, passejades entre vinyes. - Espais com Bet i Noia amb terrasses davant de vinyes on gaudir d’una copa de Cava. • Objectiu: trencar la idea que el Cava només és per Cap d’Any i postres i mostrar-lo com a vi versàtil per a tot l’àpat. 4.8. Maridatges i consell de compra • Millors parelles per al Cava (sobretot Brut Nature): - Aperitius, olives, formatges, pernil, sushi, productes greixosos i salats. - Plats on no interessi un grau alcohòlic molt alt, sinó frescura i acidesa. • Recomanació concreta de Jordi: - Maria Rigol Ordi (DO Cava): caves ben elaborats, preu assequible (~14–15 €), varietats clàssiques i bona opció per regalar o portar a dinars de Nadal. 5. Tertúlia esportiva: Champions League i Lliga (sec. 3688–5069) Secció improvisada amb Jaume Elias i Jordi Clavero substituint un concurs previst. 5.1. Barça – Eintracht Frankfurt (2–1) • Anàlisi del partit de Champions al Camp Nou: - L’Eintracht s’avança amb gol de Nauf aprofitant una descoordinació defensiva. - El Barça domina però es mostra massa horitzontal, amb joc lent i poc profund a la primera part. - A la represa entra Marcus Rashford, que canvia el ritme: - Assistència mil·limètrica per l’1–1 de Jules Koundé. - Nou centre (ara de Lamine Yamal) i altre cop Koundé de cap per al 2–1. • Estadístiques destacades: - 16 xuts del Barça (8 a porteria) vs 6 de l’Eintracht (4 a porteria). - 73% de possessió per al Barça. - 776 passades vs 255. • Valoració: Barça de notable però no excel·lent; es troba a faltar més verticalitat i millor execució de la pressió alta. • MVPs personals: - Oficialment Koundé (pels dos gols). - Jordi Clavero destaca Eric Garcia per intensitat i adaptació. 5.2. Classificació i objectiu “Top 8” a la Champions • El Barça és 4t amb 10 punts; el 8è classificat (Liverpool) té 12 punts. • Condició per assolir el Top 8 i entrar directament a vuitens: - Guanyar els dos partits restants contra Slavia de Praga (fora) i Copenhaguen (casa). • Risc: confiances excessives en camps en principi assequibles, com ja va passar a Bruges. 5.3. Real Madrid – Manchester City i crisi blanca • Partidàs de la jornada: Real Madrid – Manchester City al Bernabéu. • Context delicat per al Madrid de Xabi Alonso: - Derrota recent contra el Celta i pèrdua del liderat de Lliga. - Brams interns al vestidor, amb egos forts (Bellingham, Vinícius, Carvajal, Valverde). - Rumors que una derrota podria costar-li el càrrec. • Comparació d’estils: - Guardiola “versió Premier”: menys dogmàtic amb la possessió, més transicions, més física, però igualment ofensiu. - Xabi Alonso vist com a tècnic més d’“idea de joc” que de “gestió de vestidor”, a diferència d’Ancelotti o Zidane. • Porra dels tertulians: - Jaume: victòria del City 3–2 o 2–1. - Jordi: victòria del City 1–2 o 1–3, amb sospita de “llit” a Xabi Alonso. 5.4. Altres partits de Champions • Partits destacats del dia: - Villarreal – Copenhaguen (importància per al futur rival del Barça). - Bayer Leverkusen – Newcastle. - Atlètic Club – PSG (bon aparador per veure Nico Williams i el PSG de Luis Enrique). - Benfica – Nàpols, Brujas – Arsenal, plus altres com Juventus – Pafos i Dortmund – Bodø/Glimt. 5.5. Lliga i Copa: pròxims reptes del Barça i Madrid • Lliga: - Barça – Osasuna al Camp Nou (dissabte). - Alabès – Real Madrid a Vitòria (diumenge), partit potencialment complicat que podria ampliar la diferència de punts si el Barça guanya. • Copa del Rei: - La setmana vinent: Guadalajara – Barça (dimarts a les 21 h). - Es recorda la dificultat d’anar a camps petits, amb molta intensitat i superfícies complicades. 6. Notícies de Catalunya Ràdio i Ràdio Desvern (sec. 2946–3549) 6.1. Catalunya Ràdio – temes principals • Pesta porcina africana a Cerdanyola: - Continguda en un radi de 6 km. - 13 porcs senglars morts, cap granja afectada. - Explicació del desplegament de Mossos i agents rurals per controlar el brot. • Nova web gencat.cat amb cercador basat en IA per facilitar tràmits i llenguatge planer; es preveu un estalvi anual de 700.000 € en manteniment i llicències. • Reobertura de la Llibreria Sant Jordi al carrer Ferran de Barcelona com a espai híbrid de llibres, gastronomia i actes culturals. Nou propietari: Rafa Serra. • El Mago Pop (Antonio Díaz) anuncia: - Gira mundial d’il·lusionisme per grans estadis (2027–2035), inici al Bernabéu i final al Spotify Camp Nou. - Recuperació del musical Maricel per tornar-lo a Barcelona. - Creació dels Broadway European Awards i col·laboració amb Andrew Lloyd Webber. • Esports (resum ràpid): - Barça femení – Benfica (transmissió a la TDG). - Seguiment especial del Madrid – City. - Eurolliga femenina (Uni Girona), Lliga ACB, Copa de Futbol Sala (Indústrias Santa Coloma – Barça). 6.2. Ràdio Desvern – notícies de Sant Just • Pastorets de Sant Just 2025: - 5 funcions del 19 al 26 de desembre a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just. - Direcció de Daniela Fumador, versió renovada i humorística. - Entrades a Entràpolis: 14 € general; 10 € socis Ateneu i menors de 30 anys. • Mobilitat i seguretat viària: - Nova vorera compartida bici-vianant a l’Avinguda de la Riera per connectar Mas Lluí amb el centre. - Nova parada de bus al barri Centre apropant el servei a l’Ajuntament, Can Ginestar i l’església. - Ressalt a l’entorn de l’escola Montseny (petició de famílies). - Ajustos al carril bus-bici cap al vial de serveis de Torreblanca per reduir cues i millorar la velocitat comercial. • Premi Innovació Red Bici 2025 a Sant Just per la Bici de Càrrega Rotativa en escoles bressol municipals: - Reconeixement al Palau de Fernán Núñez (Madrid). - Es valora l’ús de bicicletes adaptades per al transport familiar i el sistema de rotació entre centres. 7. Pantalla gran: indústria, estrenes i sèries (sec. 5456–6166) Secció de cinema amb Daniel Aragón. 7.1. Netflix, Warner Bros. i el debat sobre el monopoli • Notícia bomba: Netflix compra Warner Bros. per 83.000 M$, incloent: - HBO Max. - Franquícies com El Senyor dels Anells, Harry Potter, DC (Batman, Superman), Dune, Mad Max, Looney Tunes, Matrix, Juego de Tronos, etc. • Això convertiria Netflix en gegant absolut de la indústria, superant competidors com Disney o Amazon. • Paramount contraataca amb una OPA hostil de 108.000 M$: - Inclouria no només Warner sino també CNN, TNT, Cartoon Network, Discovery, etc. - Té suport de Donald Trump i fons de l’Orient Mitjà. • Clau reguladora: cal veure si els reguladors consideren la compra de Netflix com a monopoli (fusió de plataforma líder + un dels estudis més potents). • Ted Sarandos (CEO de Netflix) promet mantenir l’activitat cinematogràfica en sales de Warner, però hi ha por generalitzada a una pèrdua de diversitat i estrenes en cinema. 7.2. Supergirl i univers DC • S’anuncia a Times Square un compte enrere per al primer teaser de Supergirl, cosina de Superman. • S’espera el tràiler en poques hores; la pel·lícula arribaria l’estiu vinent, dins del nou pla de l’univers DC. 7.3. Zootropolis 2: èxit absolut a taquilla • Zootropolis 2 (Disney) aconsegueix: - 4a millor estrena de la història del cinema (només per darrere de dues d’Avengers i una altra gran superproducció). - A la Xina, primera pel·lícula nord-americana que supera els 100 M$ en un dia, per sobre de Avengers. • Detall curiós de disseny: - L’estació de Zootropolis de la primera pel·lícula s’inspira en l’estació de Puerta de Atocha (Madrid). - El barri dels rèptils de la segona pel·lícula s’inspira clarament en Gaudí (Casa Batlló, Parc Güell). • Daniel recomana la pel·lícula com a opció familiar, entretinguda i a l’alçada de la primera. 7.4. Stranger Things – temporada final • Ja disponibles els 4 primers episodis de la temporada final de Stranger Things (temporada 5). • Jaume està acabant la temporada anterior per posar-s’hi. Daniel destaca: - Un episodi amb una escena clau tan impactant com la de la Max amb els auriculars de la temporada 4. - Considera que Stranger Things entrarà al “Hall of Fame” de sèries històriques (juntament amb Breaking Bad, Soprano, Friends, Juego de Tronos, etc.). • Calendari de llançament: - 25 de desembre: 3 episodis nous. - Gener: episodi final amb durada de pel·lícula. - Als EUA, el final s’estrenarà als cinemes; a l’Estat, de moment, només a plataforma. 7.5. Marvel: Avengers Doomsday i Avatar 3 • S’acosta Avengers: Doomsday: - Es preveu un teaser d’uns 90 segons abans de la projecció d’Avatar 3 (Avatar: Ashes & Fire), que s’estrenarà el 19 de desembre. - Fandom molt pendent de qualsevol senyal: llistes de reproducció a YouTube, vídeos privats que alimenten especulacions, etc. • Avatar: Ashes & Fire (tercera entrega): - Centrada en els Na’vi del foc. - Daniel valora Avatar sobretot per l’espectacle visual (pel·lícules “per veure al cinema sí o sí”). - Bromeja que a aquest ritme tindrem Na’vi d’aigua, foc, aire… durant dècades. 8. Tancament: Barça femení i comiat (sec. 6317–6448) • Ja cap al final del programa, Jaume actualitza el marcador del Barça femení – Benfica (cap al minut 10, partit just començat). • Recorda la situació de la classificació de la Women’s Champions League: - Barça líder amb 11 punts (3 victòries i 2 empats). - Juventus, Olympique de Lió i Real Madrid amb 10 punts cadascun, tot molt ajustat. • Importància del partit per: - Consolidar el liderat. - Assegurar millor creuament als vuitens. • Comiat final: recordatori de l’horari d’El Refugi (de 17 a 19 h a Ràdio Desvern) i invitació a retrobar-se l’endemà. 9. Idees clau transversals • Defensa dels drets humans i dret a l’habitatge com a eix moral del programa. • Reivindicació del Cava del Penedès i explicació clara de la diferència entre DO Cava, Corpinnat i Clàssic Penedès. • Actualització d’esports amb focus en Barça (masculí i femení) i el context delicat del Real Madrid. • Visió crítica i informada sobre la concentració de poder a la indústria audiovisual (cas Netflix–Warner). • Homenatge emotiu a Robe Iniesta com a figura clau del rock i la poesia contemporània en català/castellà.

  • 1h 50min

    #514 - El Refugi del 9/12/2025 — Nadal, música i cultura: del rock al teatre

    Visió general de l’episodi Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, estructurat en tres grans blocs: • Zoom informatiu (actualitat general i local) • Sons de casa (actualitat musical, especial Spotify Wrapped i disc de La Marató) • Mare meva quin xou (teatre i musicals, especial Wicked) • Cultura al dia (recomanacions culturals de Nadal) Zoom informatiu i esportiu Política i tribunals • Condemna al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz a 2 anys d’inhabilitació, multa de 7.200 € i indemnització de 10.000 € a Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. • Motiu: revelació de dades reservades a través d’un correu confidencial i una nota de premsa amb informació protegida. • El Suprem subratlla: - Deure especial de reserva del fiscal general. - Publicació de la nota com a oficialització de la filtració i perjudici reputacional. - Esborrat del mòbil de García Ortiz l’endemà d’obrir-se la causa, interpretat com a possible estratègia de defensa. Salut a Catalunya • Mascareta obligatòria a partir de l’endemà en tots els centres sanitaris i sociosanitaris. - Motiu: onada de grip amb les pitjors dades en 10 anys. - 25.000 casos nous en una setmana; incidència de 418 casos/100.000 habitants. - Subvariant molt mutada de grip A capaç d’esquivar part de la immunitat. - Menors de 5 anys: el grup més afectat; 17.000 baixes laborals per infeccions respiratòries en 15 dies. • Vaga de metges a Catalunya: - Seguiment estimat: 45% segons el Sindicat de Metges de Catalunya, 6% segons Salut. - Reivindicacions: reduir jornades de 48h, guàrdies de 24h i excés de visites; reclamar taula de negociació pròpia. - Serveis mínims: urgències, UCIs, tractaments crítics i cirurgia inajornable; CAP amb el 25% de plantilla. Brots i medi ambient • Investigació del brot de pesta porcina africana a Cerdanyola del Vallès arriba als jutjats com a possible delicte contra el medi ambient. • Situació: - 13 senglars positius dins la primera zona d’infecció. - Possibilitat de sacrificar fins a 30.000 porcs de 39 granges en un radi de 20 km (sense positius en animals d’engreix). - Focus sobre centres de recerca (IRTA, CReSA, campus UAB), que seran auditats. - Comitè de 6 experts per aclarir l’origen del brot. Política internacional • Donald Trump carrega contra Europa en una entrevista a Politico: - Afirma que Europa està en decadència i governada per dirigents dèbils. - Defensa la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA, orientada a reforçar llaços amb Moscou i la dreta radical europea. - Critica la gestió europea de la immigració i de la guerra a Ucraïna. - Acusa Zelenski de fer servir la guerra per evitar eleccions i afirma que Ucraïna haurà “d’acceptar coses” als acords de pau. - Defensa líders d’extrema dreta com Viktor Orbán. • Reacció europea: el president del Consell Europeu, Antonio Costa, rebutja que un aliat interfereixi en la vida democràtica d’altres aliats. Notícies municipals de Sant Just Desvern • 5 campanyes solidàries de Nadal al municipi: - Recollida d’aliments, joguines, iniciatives benèfiques i jornades de donació. • Nova xurreria temporal a Sant Just: - Nou procés municipal per atorgar una llicència temporal de 3 mesos, prorrogable en dos emplaçaments. - Termini de 10 dies hàbils per presentar sol·licituds. • Mapa digital de patrimoni de Sant Just: - Recull 374 elements culturals, naturals i immaterials. - Eina de consulta pública impulsada per la Diputació per difondre el llegat històric del municipi. Esports • Barça – Eintracht de Frankfurt al Spotify Camp Nou, estrena europea del nou estadi. - Necessitat de victòria després dels mals resultats recents a Champions. - Equip en bona dinàmica a la lliga, liderant amb 4 punts sobre el Real Madrid. - Estat de gràcia de Ferran Torres, creixement de Ronnie Bargi i bon rendiment d’Eric Garcia com a pivot. - Tornada de Ter Stegen a la convocatòria després de 4 mesos i mig lesionat; Flick manté confiança en Joan Garcia com a porter titular. • Situació de Ronald Araujo: - De baixa per problemes de salut mental. - Viatge a Jerusalem per una retirada espiritual i suport en la seva fe cristiana, amb total llibertat per part del club. • Sorteig de Copa del Rei: - Barça visitarà el Guadalajara (Primera Federació). - Real Madrid jugarà al camp del Talavera. - Eliminatòries a partit únic entre el 16 i el 18 de desembre als camps dels equips de menor categoria. Cançó del dia i efemèride Cançó del dia: “Standby” d’Extremoduro • El programa dedica una introducció llarga i molt personal a “Standby” d’Extremoduro (àlbum Yo, minoría absoluta, 2002). • Es destaca: - La força emocional del tema, que combina foscor i llum. - El to cru i humà, ple de records, obsessions i imatges poètiques. - El paper d’Extremoduro com a símbol d’autenticitat i actitud inconformista en el rock en espanyol. • Després de sonar la cançó, Jaume Elias subratlla la figura de Robe Iniesta com a “emblema nacional del rock” i convida a descobrir el grup. Efemèride del dia: Dia Internacional contra el Genocidi • Reflexió editorial intensa sobre el 9 de desembre, Dia Internacional contra el Genocidi. • Eixos principals del discurs: - Recordar que el genocidi no és només història antiga sinó una realitat contemporània. - Referència explícita a la situació actual a la Franja de Gaza, descrita com: - “La presó més gran del món”, amb població confinada, assetjada i vigilada per drons. - Bombes i bloquejos que destrueixen cases, però també esperances i vides. - Crítica al pla de pau que no ha aportat la pau necessària i manté la població atrapada. - Èmfasi en la responsabilitat col·lectiva: > “Quan veiem un poble assetjat [...] no podem estar callats, perquè l’observador es converteix en còmplice.” - Defensa de la pau com a dret humà fonamental i crida a no ser simples testimonis, sinó veus que denuncien i exigeixen justícia. Secció “Sons de casa” – Actualitat musical Conduïda per Jaume Elias amb la col·laboració de la Montse, centrada en tendències globals i en el disc de La Marató. Spotify Wrapped global Artistes més escoltats • Bad Bunny: - Artista global més escoltat del món per quart cop. - 19.800 milions de reproduccions anuals. - Supera artistes de parla anglesa tot i cantar sempre en castellà. - Nou àlbum “Debí tirarme fotos” com a motor del seu èxit. • Top 5 global: - Bad Bunny - Taylor Swift - The Weeknd - Drake - Billie Eilish Cançons més escoltades • “Die with a Smile” – Lady Gaga & Bruno Mars - Cançó més escoltada de l’any, amb 1,7 mil milions de reproduccions. - El programa en destaca la bellesa i el caràcter addictiu. • “Birds of a Feather” – Billie Eilish - Del top 3 de l’any anterior, puja fins al segon lloc global. • “APT” – Rosalía & Bruno Mars - Tercera cançó més escoltada. - Es comenta que el títol prové de “apartment” i que molts oients no coneixien el nom tot i escoltar-la molt. • Bruno Mars apareix dues vegades al top de cançons, confirmant-lo com a “best-seller” del pop actual. El disc de La Marató (edició dedicada al càncer) Context i objectius • Disc solidari vinculat a La Marató de TV3, enguany dedicat a la investigació i divulgació del càncer. • El programa televisiu se celebrarà el 14 de desembre, amb crida a: - Fer donatius. - Comprar el disc. - Participar en activitats solidàries arreu de Catalunya. • Idea clau: la música com a eina per acompanyar quan les paraules no arriben. Participants i estructura • Hi participen 214 artistes, agrupats en 27 formacions i solistes. • Interpreten 20 cançons adaptades al català, plenes d’emoció. • Barreja de: - Veus molt conegudes: Antonio Orozco, Manolo García, Blaumut, Els Catarres, Ludwig Band, Alfred García, entre d’altres. - Noves generacions que aporten frescor. Missatge i significat • Molts temes parteixen de vivències personals relacionades amb el càncer. • Altres posen música a emocions compartides: por, esperança, lluita. • Funció doble: - Acompanyar pacients i famílies. - Visibilitzar l’esforç d’hospitals, investigadors i professionals sanitaris que milloren tractaments i qualitat de vida. • El disc es pot trobar: - En CD amb diversos diaris. - En versió USB i digital, amb codi per descarregar el disc. Versions destacades comentades al programa 1. “Els teus ulls” – versió d’Anna Torroja • Original d’Alfred García en català. • Versió per al disc a càrrec d’Anna Torroja (cantant de Mecano). • Es destaca: - Sorpresa positiva per escoltar-la cantar en català. - Capacitat de transmetre la passió original amb un toc propi. 2. “El primer sol” – adaptació de “Nessun Dorma” • Versió en català del clàssic de Pavarotti, interpretada per Alfred García i el cor del Gran Teatre del Liceu. • Combina: - Ternura i sensibilitat d’Alfred. - Aroma operístic fidel a l’original. • S’elogia l’aposta d’Alfred per cantar més en català. 3. “Sweet Caroline” – versió d’Els Catarres • Clàssic de Neil Diamond, ja versionat en català per Búhos. • Nova versió per Els Catarres, mantenint el “Sweet Caroline” al tornada. • Comparació amistosa entre les versions de Búhos i Els Catarres; els presentadors es decanten lleugerament per la primera, però consideren que totes dues funcionen molt bé. 4. “El sol a la cara” – versió de “Walking on Sunshine” • Adaptació del clàssic optimista “Walking on Sunshine”. • Interpretada per Ludwig Band i Mercè Martínez. • Manté l’energia positiva de l’original i s’ajusta molt bé a l’estil dels artistes. 5. “Actitud” – versió d’En Tol Sarmiento (ETS) d’un tema de Búhos • Fusió de català i basc en la lletra. • El missatge connecta directament amb el tema de la malaltia: - Afrontar-ho tot amb actitud. - “Tot està per començar, ningú et pot aturar”. • Una de les versions preferides de la secció. 6. Tema d’Antonio Orozco • Versió en català amb el títol “Et juro que no hi ha ni un segon que no pensi en tu”. • Es remarca: - La veu carismàtica d’Antonio Orozco. - El seu compromís repetit amb La Marató. - La naturalitat amb què interpreta en català. Impacte emocional i social • Conductors i col·laboradora insisteixen que el càncer: - Ha tocat pràcticament tothom, directament o indirecta. - Genera una empatia especial que pot fer d’aquesta edició una edició històrica en recaptació. • Es posa accent en: - El suport als familiars, no només als malalts. - El valor d’aquestes cançons com a companyia en moments molt durs. Rosalia i la gira “LUX” 2026 • Rosalía anuncia la gira “LUX” per al 2026, amb múltiples dates a Madrid (30 de març, 1, 3 i 4 d’abril) i Barcelona (13, 15, 17 i 18 d’abril). • Primer dia de pre-venda: - Entrades exhaurides en 30 minuts tant a Barcelona com a Madrid. • Detalls d’entrades: - Preus entre 50 i 299 €, segons zona i experiències VIP. - Els col·laboradors valoren que, tot i ser car, està en la línia del mercat i no és tan excessiu com altres gires internacionals. • Valoració del disc “LUX”: - Definida com una obra d’art conjunta més enllà de la música, amb fins a 13 llengües diferents. - Admiració per l’ambició artística, tot i que algun col·laborador admet que no és el seu estil preferit. • Informació pràctica: - Venda general d’entrades: 11 de desembre, a partir de les 10h per les primeres dates i a les 11h per les altres. Recomanació final musical • La Montse recomana “Estrelles” de Max Navarro, concursant d’Operación Triunfo. • Definida com una cançó “maquíssima” que la col·laboradora té en bucle des del seu llançament. Secció “Mare meva, quin xou” – Especial Wicked Espai teatral conduït per Jaume Elias amb Carles, Javi i Adri. Episodi dedicat íntegrament a Wicked, relacionant llibre, musical i pel·lícula. Context: “El Màgic d’Oz” i l’univers expandit • Es recorda la història clàssica d’“El Màgic d’Oz”: - Dorothy, una noia de Kansas, viatja a Oz arrossegada per un huracà amb el seu gos Toto. - Es troba amb personatges icònics: l’Espinac, l’Home de Llauna i el Lleó cobard. - La pel·lícula de 1939, protagonitzada per Judy Garland, és destacada com a fita del Technicolor: - Comença en color sèpia i es transforma en un món ple de colors en arribar a Oz. - Sabates vermelles: en els llibres originals eren d’un altre color, però al film es fan vermelles per explotar el nou format de color. El llibre “Wicked” i la reinterpretació del mite • “Wicked” s’origina al llibre de Gregory Maguire (1995), que reinterpreta l’univers d’Oz. • Característiques principals: - No és cànon oficial de les novel·les de L. Frank Baum, però parteix del mateix món. - Presenta Oz com una societat totalitària, amb molta propaganda i manipulació. - Reivindica la figura d’Elphaba (la bruixa verda) com a víctima del sistema, no com a dolenta pura. - Tracta temes molt més foscos que la pel·lícula original: repressió, control social, guerra bruta. - Juga amb detalls meta com el nom “Elphaba”, inspirat en les inicials de L. Frank Baum. Del llibre al musical de Broadway • El llibre es converteix en musical el 2003. • Procés: - Estrena inicial a San Francisco, amb crítiques mixtes. - Retocs i estrena posterior a Broadway. - Crítica professional freda al principi, però gran èxit de públic. - Guanya 3 premis Tony i 1 Grammy, convertint-se en fenomen mundial. • Repartiment original destacat: - Idina Menzel (Elphaba), també veu d’Elsa a Frozen i protagonista a Rent. - L’obra ha tingut llargues temporades tant a Broadway com al West End de Londres. Les pel·lícules de “Wicked” • Adaptació cinematogràfica dividida en dues pel·lícules, que equivalen als dos actes del musical: - Part 1: primer acte. - Part 2: segon acte (molt ampliat, passa de ~45 minuts de teatre a 2h30 de cinema). • Comentaris dels col·laboradors: - Recomanen veure la primera pel·lícula abans de la segona per seguir el fil emocional. - Comparen el format amb Star Wars (preqüeles i seqüeles que es poden veure en diferent ordre, però amb sentit narratiu recomanat). Avaluació de la direcció i posada en escena • Es lloa la producció, però s’apunten matisos: - Algunes coreografies filmades amb plans massa tancats, que impedeixen gaudir del conjunt. - Personalment troben que Chicago com a adaptació de musical al cinema és encara un referent superior. • En canvi, destaquen: - Moments extremadament èpics (sobretot en escenes de vol i màgia). - Diferenciació visual molt treballada entre primera i segona part: maquillatge, ungles, colors, per mostrar el pas del temps. Interpretacions d’Ariana Grande i Cynthia Erivo • Cynthia Erivo (Elphaba) - Aclamada per la seva potència vocal i presència escènica. - Es comenta que camina cap a completar l’EGOT (Emmy, Grammy, Oscar, Tony), faltant-li només l’Òscar. • Ariana Grande (Glinda) - Sorprèn positivament; es valora especialment la feina a la primera part. - S’explica que el rodatge de les dues parts es va fer en paral·lel, gravant escenes del primer i del segon film barrejades. • Versió doblada: - Les cançons en castellà estan adaptades i cantades amb molt bon nivell, no com un doblatge improvisat. - Es recomana revisar bé la cartellera perquè hi ha diferents combinacions (tot doblat, doblat amb cançons en original, tot en versió original). El musical a Madrid i a Londres Producció de “Wicked” a Madrid • Localització: Teatro Nuevo Alcalá. • Temporada prevista: del 3 d’octubre fins al 12 d’abril de 2026 (amb possibilitat d’ampliació si l’èxit continua). • Versió en castellà amb traduccions molt cuidades. • Repartiment destacat: - Cristina Pico com a Elphaba (titular). - Ida Faïren com a Nessa i cover d’Elphaba (valorada molt positivament quan la va veure l’Adri). - Cristina Llorente com a Glinda. - Nathan Martín com a Boq (exconcursant d’Eufòria). • Valoracions: - Interpretacions vocals i actors, molt sòlids. - Traducció de cançons com “No Good Deed” → “No hay bien sin castigo” molt ben resolta. - Entrades entre 23 € i 99 €, considerades raonables per l’estrena d’un gran musical. Producció de “Wicked” a Londres (West End) • Teatre: Apollo Victoria Theatre, completament tematitzat en verd. • Funciona com un dels musicals de major longevitat i èxit al West End (top 10 en públic anual i temps en cartellera). • Entrades: - Des d’aproximadament 32 £ fins a 260 £. - Possibilitat d’ofertes last-minute molt més barates (20–40 £) per localitats de gran qualitat. • Valoracions dels col·laboradors: - Escenografia, vestuari i direcció escènica espectaculars. - “Defying Gravity” en directe es descriu com una experiència gairebé màgica, amb l’Elphaba volant sobre una manta negra quilomètrica que juga amb la il·luminació. Comparativa teatre vs. cinema • Es reconeix que: - El cinema permet grans efectes visuals i escales colossals. - El teatre ofereix una experiència única i irrepetible, amb la veu en directe i la proximitat emocional. • Els col·laboradors recomanen: - Veure la pel·lícula per entrar a l’univers. - Però no renunciar mai a veure el musical en directe si es té ocasió, tant a Madrid com a Londres. Altres comentaris culturals • Es fa un apunt sobre l’èxit de Eufòria i com molts del seu repartiment han acabat als grans musicals. • Es parla del col·lapse de venda d’entrades per la Rosalia i de la frustració d’intentar aconseguir-les en preventa. • Es destaquen altres grans gires (Lady Gaga) i la fatiga de fer tantes cues per concerts. Recomanació musical final • Recomanació de “La roda” de Guineta: - Artista de pop urbà català emergent. - Coneguda també per la seva relació amb Mushkaa i per la campanya d’estiu de TV3. - El tema “La roda” es presenta com a nou single i excusa per destacar el talent emergent local. Secció “Cultura al dia” – Especial Nadal Amb Sara Vito, centrada en obres nadalenques de cinema, literatura i teatre. 1. Pel·lícula: Love Actually (2003) • Comèdia romàntica coral ambientada a Londres les tres setmanes prèvies a Nadal. • Estructura: - Diverses històries d’amor i desamor: relacions que comencen, que acaben, que es reinventen o que encara no saben que existeixen. - Protagonistes connectats entre ells (família, amics, companys de feina), tot i que cada trama té el seu propi arc. • Ambient nadalenc: - Fira de Santa Llúcia londinenca (metafòricament), llums de Nadal, sopars d’empresa, concerts escolars, intercanvi de regals. • Efecte emocional: - Definida com a pel·lícula de confort: divertida, emotiva, ideal per veure sol, en parella, amb amics o família. • Repartiment estel·lar: - Hugh Grant, Liam Neeson, Rowan Atkinson, Emma Thompson, entre molts altres. • Recomanació de la Sara: - Veure-la amb atenció la primera vegada, no només de fons, per seguir bé totes les trames. - És una de les seves tradicions anuals de Nadal. 2. Llibre: A Christmas Carol (Conte de Nadal) de Charles Dickens • Clàssic de la literatura anglesa, molt adaptat a cinema i animació. • Protagonista: Ebenezer Scrooge (al programa l’anomenen “senyor Scrooge” o simplement “Scru”), un empresari avar i amargat que menysprea el Nadal. • Trama principal: - Rebuig al dinar familiar del nebot i queixa perquè el seu empleat Bob Cratchit demana festa el dia de Nadal. - A la nit, se li apareix el fantasma del seu antic soci, condemnat a vagar per la seva avarícia. - Aquest esperit l’avisa que el visitaran tres esperits que poden canviar el seu destí. Els tres esperits • Esperit del Nadal passat: - Li mostra la seva infantesa i joventut. - Li ensenya el moment en què sacrifica l’amor i les relacions per l’ambició i els diners. • Esperit del Nadal present: - Li mostra com celebren el Nadal altres persones, especialment la família de Bob. - Veu una família pobra però unida i feliç, amb un fill malalt, Tim, que corre perill si no poden pagar el tractament. • Esperit del Nadal futur: - Li fa veure el seu propi funeral, on ningú el troba a faltar. - Li mostra la tomba de Tim, mort per falta de recursos. - Aquest xoc el fa reaccionar. Redempció • L’endemà Scrooge es desperta transformat: - Dona el dia de festa a Bob i li augmenta el sou. - Envia menjar a la seva família i paga el tractament per al petit Tim. - Accepta la invitació al dinar de Nadal del nebot. • Moraleja central: - Encara es pot canviar a temps si s’és conscient del dany causat. - El Nadal com a moment de redempció, generositat i reconeixement dels altres. • La Sara confessa que encara no ha llegit el llibre sencer però l’ha estudiat i ha vist adaptacions, i el té pendent com a lectura nadalenca. 3. Teatre: Els Pastorets • Clàssic del teatre popular català, amb múltiples versions. • Estructura habitual en tres blocs argumentals: Bloc bíblic Casament de Josep i Maria, el viatge a Betlem, el naixement de Jesús, l’estable, la posada, etc. Àngels i dimonis Reflexió simbòlica sobre la lluita entre el bé i el mal. Àngels i dimonis planifiquen i interfereixen en els esdeveniments humans. De petita, la Sara recorda que aquesta part li feia por pels dimonis i l’ambient més fosc. Els pastors (Lluquet i Rovelló) Part més còmica i popular, amb els pastorets com a protagonistes propers i divertits. Situacions quotidianes, humor i llenguatge col·loquial. • Es representen a: - Escoles, entitats, parròquies i teatres professionals. - Són una experiència tant per al públic com per als qui hi participen. • Experiències personals: - Jaume recorda que l’única obra que ha fet a la vida van ser Els Pastorets a primària. - La Sara també els ha vist de petita i voldria recuperar l’experiència, aquesta vegada com a espectadora adulta. Tradicions nadalenques personals • La secció acaba amb un intercanvi sobre rituals de Nadal: - La Sara destaca el matí de Reis, despertar-se amb xurros i xocolata i l’ambient familiar. - També el caldo calent després de la cavalcada. - Jaume ressalta els dinars de Nadal, Sant Esteve i Reis: - Sobretot pels moments de sobretaula llargs, converses i retrobament amb la família. Conclusió L’episodi combina actualitat informativa amb un fort accent cultural i emocional: • Des de temes durs com la condemna del fiscal general, la crisi de la grip i la reflexió sobre Gaza i el genocidi. • Fins a espais de lleure i comunitat: - la música de La Marató i el seu impacte solidari, - el fenomen global de Bad Bunny i Rosalía, - la passió pel teatre musical amb Wicked, - i les tradicions nadalenques de cinema, llibres i teatre local com Els Pastorets. Tot plegat reforça el to del programa: proximitat, cultura i consciència social, amb una mirada molt arrelada a la realitat catalana i santjustenca però oberta al món.

  • 1h 47min

    #513 - El Refugi del 8/12/2025 — Rapsòdia Bohèmia: disseccionant Queen i Freddie

    Context i fil conductor L’episodi és un documental narratiu en forma de viatge personal on Bernat Soler, periodista esportiu i fan declarat de Queen, es proposa un repte gairebé impossible: aprendre a cantar Bohemian Rhapsody en l’any que la cançó compleix 50 anys. A partir d’aquest objectiu aparentment naïf, el programa es converteix en: • Un recorregut emocionant per la història de la cançó i el seu impacte. • Una classe magistral de música aplicada a Bohemian Rhapsody. • Un relat sobre el talent, el límit humà i l’acceptació. 1. El repte impossible: voler ser Freddie Mercury Classes de cant i primer xoc de realitat Bernat visita el seu amic Jofre Bardegí, músic i professor de cant, per començar el camí. • Fan escalfaments vocals (vocals com riu, riu, riu), treballant respiració diafragmàtica, suport i col·locació de la veu. • El Jofre li corregeix mals hàbits (tensió al coll, aixecar-lo en comptes de relaxar-lo, no fer servir el diafragma). • Quan ataquen el famós “Mama, life had just begun”, descobreixen que cal baixar el to perquè la tessitura original és inassolible per a Bernat. "Has anat a agafar un dels cantants més bèsties de la història…" Conclusió inicial: cantar Freddie Mercury “tal qual” és una epopeia vocal. Tot i això, Bardegí l’anima i li recorda que fins i tot els galls poden indicar que la veu està funcionant de manera més sana. 2. Història de Bohemian Rhapsody: del laboratori al número 1 Composició i estructura Bernat entra a l’“univers” de Bohemian Rhapsody i n’explica els fonaments: • Cançó escrita per Freddie Mercury, inclosa a A Night at the Opera (1975), amb una durada de 5:55. • Construïda com una rhapsòdia: peça formada per 5 seccions diferenciades (intro a cappella, balada, passatge operístic, part de hard rock i coda final). • Mercury recicla fragments de tres cançons prèvies, la compon inicialment al seu pis de Holland Park i la grava l’estiu de 1975 en 5 estudis diferents, sobretot per la complexitat de les veus. La batalla amb la discogràfica • Els singles de l’època duraven uns 3 minuts; Bohemian Rhapsody en dura gairebé 6. • La companyia EMI li proposa retallar-la o dividir-la en tres cançons; Mercury s’hi nega rotundament. • El mateix Freddie admet el risc: o fracàs estrepitós o èxit espatarrant. L’aposta radiofònica de Kenny Everett • El còmplice és el DJ Kenny Everett (Capital Radio), amic personal de Mercury. • Everett emet la cançó 14 vegades en un sol cap de setmana, abans que es posi a la venda. • En aquella època, sense Spotify ni YouTube, només hi ha disc o ràdio; l’efecte és devastador: el públic es torna boig per comprar el senzill. Resultats: • Número 1 de vendes al Regne Unit durant 9 setmanes. • També número 1 a Austràlia, Irlanda, Canadà, Països Baixos i Bèlgica; a l’Estat espanyol arriba al 4 (superada per Amor, amor d’Olé Olé). • La desbanca “Mamma Mia” d’ABBA, creant el joc irònic del “Mama” de Queen al “Mamma Mia” d’ABBA. 3. Classe magistral: Ramon Gener dissecciona el miracle Bernat visita Ramon Gener, músic i divulgador, per entendre musicalment la cançó. Intro: ambigüitat i sensació de “límbo” Gener analitza l’inici a cappella: • El primer acord és harmònicament ambigu: no se sap si som a sol menor, sol menor setena o si bemoll amb sol al baix. • Aquesta inestabilitat fa que, tal com diu la lletra (“Is this the real life? Is this just fantasy?”), sembli que un ésser eteri canta des d’un no-lloc. • Només amb “Open your eyes, look up to the skies and see” es fixa clarament la tonalitat en sol menor. “Estem com ànimes flotant… només amb aquesta estoneta ja podríem parlar gairebé tota la vida.” Multiplicitat de Freddies i dificultat tècnica Gener explica la proesa tècnica de l’època: • Gravació analògica amb 24 pistes: Mercury grava moltes capes de la seva pròpia veu. • No hi havia edició digital: calia afinar perfectament i anar a tempo a cada presa, perquè després no es podia corregir. “Si ets músic no és molt difícil; si no ets músic és impossible.” La balada: estabilitat relativa i lament A la secció de balada: • Ens movem sobretot entre si bemoll i mi bemoll, dues tonalitats veïnes en el cercle de quintes, la qual cosa dona sensació de familiaritat, però amb moviment constant. • El motiu descendent de “Mama, just killed a man” funciona com un lament musical. • Gener subratlla la creativitat harmònica: canvis inesperats com l’aparició d’un acord de la bemoll menor que, malgrat tot, encaixa i prepara el que vindrà. Secció operística: bogeria controlada • Gener la defineix com “una de les bogeries més grans de la història del pop-rock”. • Hi apareixen múltiples referències i personatges: Galileo, Scaramouche, Figaro, Beelzebub… • Musicalment, Queen reutilitza motius d’altres parts de la cançó i els combina com un collage, però amb una coherència sorprenent. Hard rock i compàs 12/8 • A la secció de rock tornen a si bemoll major, però amb un compàs 12/8, poc habitual en el pop-rock: quatre grups de tres corxeres (1-2-3 / 1-2-3…). • Això crea una sensació rítmica especial, gairebé de bola rodant, sobre la qual la guitarra s’enfila fins arribar a la secció final. Outro i resolució perfecta • A la coda (“Nothing really matters…”), s’arriba finalment a una modulació perfecta cap a fa. • Gener explica que la música és un joc de tensió i resolució, i que aquesta resolució final és tan satisfactòria que l’oient, encara que no sàpiga música, la sent com a inevitable i perfecta. • Contrasta aquesta riquesa amb la simplicitat de gran part del pop actual (rodes de 2–4 acords fixos), que veu més com a entreteniment que com a recerca artística. Talent vs feina: de Mercury a Messi Gener introdueix una reflexió poderosa: “El talent no és cap mèrit; el mèrit és la feina.” • Compara Mercury amb Messi: talent enorme, però també treball constant que permet mantenir un nivell altíssim molts anys. • Contraposa aquest model al de Ronaldinho, talent desbordant però amb menys disciplina, que brilla menys temps. Aquest discurs fa que Bernat se senti petit davant del gegantí nivell de l’obra, però Gener el reanima: la música no ha de fer por i tothom té dret a intentar-ho, encara que no pugui arribar al cim. 4. Versions, corals i la temptació de “diluir” el repte L’opció coral: esperança i frustració Bernat descobreix via Instagram que la seva companya Ruth Gumbau canta Bohemian Rhapsody en una coral. • Contacta amb Agustí Valentí, director de la coral de l’Escola de Música de Sant Gervasi, que l’invita a assajar i li envia material per a veu de baix. • S’imagina que, envoltat de veus, tot serà més fàcil. Però el dia de l’assaig… • Descobreix un cor molt treballat, amb veus repartides, disciplina i nivell. • En provar-s’hi, constata que ell desentona i no arriba on voldria. “Amics i amigues, us ho confesso, no me’n surto.” La coral, que semblava el camí fàcil, es converteix en un nou bany d’humilitat. Versions sorprenents: cobla, zulus i teleñecos Bernat explora adaptacions creatives de la cançó: • Cobla – “Bohemian Sardana”: la cançó portada a l’univers de la música de cobla, amb sonoritats catalanes. • Grup vocal zulu: interpretació en clau coral africana, elegant i poderosa. • Els Muppets (Teleñecos): versió humorística amb personatges de peluix, que posa en relleu la flexibilitat de la peça. • The Braids (R&B): adaptació en clau Rhythm & Blues dels 90. • Versió en català de Filferro (duet del Bages): mostra com la cançó també pot sonar natural i emotiva en català. Aquestes versions li donen aire però també li recorden una cosa: els qui l’han sabut adaptar han tingut una visió artística i uns recursos vocals i musicals que ell no té. 5. Arnau Tordera: tècnica, respecte i gosadia escènica Bernat parla amb Arnau Tordera (Obeses), un dels cantants catalans que més s’apropa al món vocal de Mercury. Què fa especial la veu de Freddie Mercury? Tordera en destaca: • Un timbre preciós i singular, fruit de factors físics (crani, dents, capacitat toràcica…). Mercury ni es volia arreglar les dents per por de canviar de timbre. • Una gran habilitat per utilitzar la part alta de la veu de pit (tècnica de belting) sense recórrer gaire al falset. • Una dicció clara i poderosa fins i tot en registres molt tensos. El compara amb altres cantants: • A diferència d’Ian Gillan (Deep Purple) o Robert Plant (Led Zeppelin), Mercury no se sosté tant en el falset, sinó en una veu de pit expansiva. Cantar Bohemian Rhapsody en directe Obeses la van interpretar amb: • Tordera com a cantant i guitarrista de solo. • Un cor de dotze cantants lírics per cobrir la secció operística. “Mai assoliré el nivell de Freddie Mercury ni de Brian May, però jo puc fer una cosa que ells no van fer mai: cantar la peça i tocar el solo alhora.” Queen, en canvi, mai no va fer la secció operística completament en directe: la llançaven gravada mentre ells sortien de l’escenari. Tordera recomana a Bernat: • Si es vol fer un homenatge, fer-lo sencer i sense complexos, sabent d’entrada que no igualarà l’original. • Pensar bé tessitura i to (potser canviar d’octava o tonalitat) i assumir-ho com una versió personal, no com un concurs d’imitació. 6. Entre galls i proeses: anatomia de la part operística El programa juga amb pistes aïllades de la gravació original per mostrar-ne la complexitat. Capes de veus i extrems de tessitura • Es distingeixen veus greus exageradament baixes, gairebé còmiques si s’escolten soles. • A l’altre extrem, hi ha aguts extremadament alts (Roger Taylor), probablement la nota més aguda enregistrada en tota la discografia de Queen. “És la nota més aguda que hi deu haver en tota la discografia sencera de Queen.” La quantitat de pistes vocals supera de llarg el que es pot comptar amb els dits de les mans: són capas i més capes de Freddies, Rogers i companyia. Els galls de Mercury: vulnerabilitat dins la perfecció S’analitza un fragment de la part rock on Mercury apareix cada cop més forçat i cansat. • Hi ha un gall especialment evident que, sorprenentment, es va mantenir a l’enregistrament definitiu. • Això serveix per desmitificar el geni: ni tan sols Mercury era infal·lible. La lliçó implícita: la humanitat forma part de la grandesa de la peça. 7. Freddie, Queen i Catalunya: “Barcelona” i els llaços emocionals Viatge a Montreux i comunitat fan Bernat viatja a Montreux, al costat del llac Léman, on Mercury va passar els últims mesos de vida. • Allà se celebra anualment una trobada de fans a la vora de l’estàtua icònica de Mercury. • Entre karaoke i homenatges, Bernat torna emocionat i reforçat en el seu vincle amb Queen. Berta Yebra: una mirada íntima sobre Mercury La periodista musical Berta Yebra, cofundadora de Popular 1, aporta el punt de vista de qui el va conèixer en persona. • Descriu una relació molt propera, plena de complicitats (com pintar-se mútuament les ungles). • Defineix Bohemian Rhapsody com una cançó que “fa levitar la gent”. “Pon esta canción… y te darás cuenta que es mágico… La canción tiene alma.” Afirmació contundent: Freddie és inimitable. Poden venir altres grans artistes, però com ell, cap. Montserrat Caballé i Mercury: la història de “Barcelona” La soprano Montserrat Martí, filla de Montserrat Caballé, narra la relació entre la seva mare i Mercury. Punts clau: • Caballé, al principi, dubta de la combinació (“Freddie vestit de dona a I Want to Break Free”), però conclou que comparteixen el llenguatge de la música. • Es coneixen al Ritz de Barcelona, connecten de seguida i Mercury li compon una peça inicial sense lletra (Exercises in Free Love). • Caballé la canta com a vocalització al Covent Garden, amb Mercury ocult a una llotja; l’èxit és tan gran que la repeteixen i ell es presenta al públic. • Més endavant, la peça rep lletra en castellà (“En sueño”) i s’intensifica la col·laboració. La relació personal: • Passaven nits senceres treballant i rient a casa d’ell a Londres. • Mercury li diu afectuosament “Monssi”; ella, “super diva”. • Caballé explica amb humor que a casa d’ell feien “de tot menys el que us imagineu”. La cançó “Barcelona”: • Es converteix en himne de la ciutat i en símbol dels Jocs Olímpics. • Segons Martí, Mercury era apassionat de l’òpera, amb veu de baríton i gran respecte per Caballé. • En saber la seva malaltia, ell vol comunicar-li-ho personalment; en els últims dies demana sentir-la cantant àries. • Caballé grava per a ell un fragment de “El fantasma de l’òpera”. • Quan li proposen cantar Barcelona als Jocs després de la mort de Mercury, ella respon que sense ell, no (només accepta que es pugui utilitzar el vídeo). “Els músics, si parlem el llenguatge de la música, ens entenem.” Aquest bloc reforça la idea de Mercury com a pont entre el rock i la música clàssica, i fixa un vincle profund amb Catalunya i Barcelona. Barcelona respon: l’estàtua a Glòries Bernat parla amb Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, declarat fan de Queen. • Collboni afirma que Mercury és inimitable i que té els vinils originals de Queen. • Anuncia en exclusiva que la ciutat erigirà una peça monumental al Parc de les Glòries dedicada a Freddie Mercury i Montserrat Caballé i al que va simbolitzar la cançó Barcelona i els Jocs Olímpics. • Hi ha acord amb la família Caballé; la peça vol ser un homenatge recíproc: de la ciutat als artistes que li van donar un himne global. 8. L’últim intent: IA, fracàs i alliberament La temptació de la intel·ligència artificial Davant la dificultat vocal i la pressió autoimposada, Bernat decideix provar ajuda de la IA per aconseguir cantar Bohemian Rhapsody. • Intenta generar o modificar la seva veu amb tecnologia. • El resultat és artificiós i decebedor. “Fracàs absolut. Derrota inapel·lable. Fiasco màxim. Desfeta total. Ni amb la IA me’n surto.” Això reforça la idea que hi ha una part de l’art —especialment la combustió interna de Mercury— que no es pot replicar amb algoritmes. L’acceptació: renunciar a cantar… i guanyar perspectiva Després de tot el viatge (classes, anàlisi musical, visites, converses, proves amb IA), Bernat es formula la pregunta clau: “Cal que jo canti Bohemian Rhapsody?” I es respon que no: • Perquè l’obra ja és perfecta en si mateixa; qualsevol intervenció només la pot empitjorar. • Perquè el que Queen i Mercury van fer és fruit d’un talent i una genialitat irrepetibles. • Perquè no passa res si ell no arriba a fer-la: el valor del viatge ha estat entendre, estimar i homenatjar la cançó, no pas imitar-la. El tancament del programa juga, irònicament però amb profunditat, amb la frase final de la cançó: “Nothing really matters, anyone can see / Nothing really matters to me” En clau narrativa, això significa: • Alliberar-se de l’ego (la necessitat de “ser” Mercury). • Reconèixer que el veritable homenatge és conèixer, disseccionar, contextualitzar i estimar l’obra. • Acceptar que la recepció i la transmissió d’una obra mestra també són actes creatius i valuosos. 9. Temes principals de l’episodi 9.1. La gènesi i la gesta de Bohemian Rhapsody • Procés de composició i gravació en un context analògic i limitat tecnològicament. • Lluita contra les regles de la indústria musical (durada, format de single, exigències de la discogràfica). • Paper determinant dels mitjans de comunicació (Kenny Everett i la ràdio) per convertir una aposta arriscada en un clàssic universal. 9.2. Complexitat musical i barreja de gèneres • Estructura en múltiples seccions, harmonies sofisticades, modulacions i compàs poc habitual (12/8). • Fusió de rock, òpera i llenguatge clàssic dins una cançó pop. • Anàlisi comparativa amb el pop contemporani i la seva relativa simplicitat harmònica. 9.3. El mite Mercury: talent, vulnerabilitat i ponts culturals • Com a vocalista extraordinari (timbre, tècnica, belting, registre ampli). • Com a compositor intuïtiu, capaç d’inventar recursos comparables a l’harmonia acadèmica sense haver fet estudis formals extensius. • Com a figura que tendeix ponts entre el rock i l’òpera (col·laboració amb Caballé, passió per la música clàssica). • La seva humanitat (galls, dubtes, vida privada) i gran capacitat de seducció personal. 9.4. Homenatge, límits i sentit del fracàs • El programa mostra com l’ambició artística xoca amb els límits individuals. • Explora diferents camins (classes, coral, versions, IA) que acaben sempre retornant a la mateixa idea: hi ha obres que no cal “posseir” ni reproduir per estimar-les. • El fracàs de Bernat no és realment fracàs, sinó recol·locació: passa de voler “ser Freddie” a voler explicar, compartir i preservar el que ell va fer. 10. Conclusions L’episodi és molt més que una anècdota sobre aprendre a cantar una cançó famosa. És: • Un gran reportatge radiofònic sobre Bohemian Rhapsody i el seu context històric. • Una lliçó d’harmonia i forma musical aplicada a un clàssic del rock. • Un homenatge transversal a Freddie Mercury, Queen, Montserrat Caballé i a la ciutat de Barcelona. • Una reflexió íntima sobre el talent, la feina, la frustració i el valor de reconèixer els propis límits. Al final, Bernat no canta Bohemian Rhapsody, però ofereix a l’oient una cosa potser més rellevant: una comprensió profunda i emocionada de per què aquesta cançó continua captivant el món 50 anys després.

  • 1h 49min

    #512 - El Refugi del 5/12/2025 — Notícies, dejuni saludable i cinema vs història

    Panorama general de l’episodi Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern estructurat com un magazín de tarda amb quatre grans blocs: • Zoom informatiu amb notícies d’actualitat internacional, estatal, catalana i local. • Espai musical i efemèride centrats en Quevedo i el Dia Internacional del Voluntariat. • Secció de nutrició amb una entrevista extensa sobre el dejuni (ayuno): tipologies, beneficis, riscos i mites. • Bloc cultural-històric sobre cinema històric i errors en pel·lícules, i tertúlia esportiva centrada en el Barça, el Betis i el sorteig del Mundial 2026. 1. Zoom informatiu i actualitat general 1.1. Pesta Porcina Africana (PPA) i investigació a Collserola • Es confirma que la Pesta Porcina Africana (PPA) arriba a Catalunya després d’anys expandint-se per Europa. • Dades d’impacte a la UE: - Més de 540 brots en granges. - 9.000 casos en fauna salvatge. - Greu afectació en països com Polònia i Romania (centenars de milers de porcs morts). • Catalunya mira de replicar el model de Bèlgica, l’únic país que ha aconseguit eradicar el virus en dos anys amb mesures molt estrictes. • El sector porcí pateix una forta caiguda de preus (el quilo a 1,10 €, per sota de costos) i reclama: - Més rapidesa en el sacrifici de porcs i senglars. - Evitar el col·lapse dels escorxadors. • Clau: s’obre una línia d’investigació sobre l’origen del brot en un laboratori a Collserola, perquè la variant detectada coincideix amb una soca usada en recerca i no amb les que circulen ara a Europa. 1.2. Reforma del Codi Penal i multireincidència en furts • Acord inèdit PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts. • Principals punts: - Serà considerat multireincident qui tingui tres condemnes pel mateix tipus de delicte. - Furts de mòbils i dispositius tecnològics podran comportar fins a 3 anys de presó. - S’amplia la regulació d’estafes, incloses les de menor quantia. • El pacte genera malestar a Sumar, Podem, ERC i EH Bildu per haver-se tancat al marge. • A Barcelona, 266 persones acumulen més de 5.200 delictes i 1.800 detencions el 2025. 1.3. Gestió de la DANA al País Valencià i polèmica política • Es revelen WhatsApps entre l’exconsellera Salomé Pradas, el president Carlos Mazón i el seu cap de gabinet durant la DANA de 2024, que va deixar 230 morts a la província de València. • Missatges destacats: - Mentre Pradas alerta de la gravetat al barranc del Pollo, Mazón respon amb un «cojonudo» a una comunicació. - El cap de gabinet frena la idea de confinament amb missatges com «Salo de confinar nada, calma» i «Sácate eso de la cabeza, por favor», malgrat el nombre creixent de víctimes. • L’S-Alert oficial a tota la província no arriba fins passades les 20 h. 1.4. Transició energètica i ajudes al vehicle elèctric • El govern espanyol injecta 400 M€ addicionals al Pla MOVES III per cobrir totes les sol·licituds pendents d’ajudes a: - Compra de vehicles elèctrics. - Instal·lació de punts de recàrrega. • Moltes comunitats ja havien esgotat fons i acumulaven llargues llistes d’espera. • A partir de 2026, el MOVES III serà substituït pel programa AutoPlus, amb: - Nova dotació inicial de 400 M€. - Gestió més centralitzada des de l’Estat. 1.5. Crisi a Eurovisió i sortida d’Espanya • Espanya abandona Eurovisió 2026 per primera vegada en 65 anys. • Motiu principal: la Unió Europea de Radiodifusió manté Israel al concurs tot i el context de guerra a Gaza, fet que genera una forta controvèrsia. • També es retiren Països Baixos, Eslovènia i Irlanda, configurant una de les pitjors crisis del festival. • Antecedents: - El 2025, RTVE havia denunciat públicament les víctimes civils abans de l’actuació israeliana i va rebre amenaces de sanció. - Sospites de manipulació de vots en diversos països. • RTVE manté el Benidorm Fest 2026, mentre l’edició d’Eurovisió se celebrarà el 16 de maig a Viena. 1.6. Música i grans gires: Rosalía • Rosalía anuncia la Lux Tour, gira mundial amb: - 4 concerts al Palau Sant Jordi (13, 15, 17 i 18 d’abril de 2026). - 42 concerts en 17 països (Europa, EUA, Canadà…). • Entrades a la venda l’11 de desembre, amb prevenda el dia 9. 1.7. Primer tast d’esports nacionals • Previa del sorteig del Mundial masculí 2026 a Washington: - Mundial ampliat a 48 seleccions i 12 grups de 4. - Espanya, líder del rànquing FIFA, serà cap de sèrie al Bombo 1. - Restricció de màxim dos equips europeus per grup. • Renovació d’Eric Garcia amb el Barça fins al 2031, reforçant el projecte a llarg termini. • Prèvia del Betis–Barça de Lliga, amb el Barça líder i pressió sobre el Real Madrid. • Copa del Rei: - Espanyol eliminat per l’Atlético Baleares (Segona RFEF). - Celta de Vigo passa als setzens després d’un partit duríssim contra el Sant Andreu, decidit als penals. 2. Música del dia i efemèride 2.1. Cançó del dia: Quevedo i Spotify Wrapped • Amb motiu dels Spotify Wrapped, el presentador comparteix el seu artista més escoltat: Quevedo. • La cançó del dia és Buenas noches, de Quevedo: - Cançó de novembre de l’any anterior. - Títol basat en una frase quotidiana abans d’anar a dormir. - L’artista és un dels grans referents urbans de Gran Canària. • Anàlisi breu de la peça: - Reflexió sobre vida en gira, relacions familiars i amoroses, i estrès de la fama. - Combina sentiments de nostàlgia, afecte i vulnerabilitat, mostrant un costat més humà, menys ostentós que el tòpic del gènere. - Musicalment, barreja rap i ritmes urbans amb una melodia molt enganxosa i ambient nocturn i íntim. 2.2. Segona peça musical • Després de la publicitat, es punxa Halo, de Quevedo i La Pantera, reforçant el to festiu de divendres i el gust personal del presentador. 2.3. Efemèride: Dia Internacional dels Voluntaris • El 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris. • Missatge central del monòleg: - Reconeixement a totes les persones que donen temps, energia i talent de forma altruista. - Recordatori que el voluntariat és present en esport base, entitats socials, gent gran, protecció civil, cultura, medi ambient, etc. - El treball voluntari no substitueix les obligacions de les administracions, però les complementa i humanitza. - Aporta cohesió social, comunitat i acció solidària tangible. • Idea clau: "La solidaritat no és només una paraula, sinó una pràctica que transforma". 3. Secció de nutrició amb l’Elvira: el dejuni (ayuno) 3.1. Nova etapa professional de l’Elvira • L’Elvira explica que inicia una nova etapa dedicada a la nutrició regenerativa. • Treballa amb la clínica Regenera Medical Service, en un equip multidisciplinari amb: - Reumatòlegs - Fisioterapeutes - Osteòpates - Acupuntors - Nutricionista • Objectiu: millorar la salut d’ossos, tendons i teixits des del “triangle de la salut” (medicina, moviment, nutrició i part emocional). 3.2. Tema del dia: el dejuni • Es tria el dejuni perquè moltes persones l’utilitzen com a estratègia de compensació a Nadal. • Missatge central que l’Elvira vol deixar clar des del principi: El dejuni pot ser útil només en alguns casos concrets i sempre ha d’estar adaptat a la persona i a la seva relació amb el menjar. No és una eina universal ni innòcua. 3.3. Breu història i significat tradicional del dejuni • El dejuni no és una moda nova; forma part de la història humana: - Inicialment, l’ésser humà dejuna perquè no hi ha aliments disponibles. - Més endavant esdevé una pràctica espiritual i de purificació. • Apareix esmentat a: - Textos grecs antics. - Bíblia, Corà i textos hindús i budistes. • També existeixen dejunis lligats a fases lunars, tot i que l’Elvira adverteix que aquests no tenen suport científic sòlid. 3.4. Tipus de dejuni explicats 3.4.1. Dejunis religiosos (exemple: Ramadà) • El Ramadà és un dejuni religiós on no es menja ni es beu des de la sortida fins a la posta de sol. • L’Elvira el considera molt dur des del punt de vista professional, tot i respectar que és una decisió personal. • Detall important: la manera progressiva de trencar el dejuni a la posta de sol: - Primer aigua. - Després dàtils. - Més endavant, àpats fraccionats per evitar cops forts a l’estómac i facilitar la digestió. 3.4.2. Dejunis intermitents • Basats en finestres d’ingesta i finestres sense menjar, on habitualment només es permeten líquids (aigua, infusions sense sucre, caldos vegetals). • Modalitats principals: - 16/8: 16 hores sense menjar i 8 hores permenjar (el més popular). - 12/12 o 14/10: variants més suaus. - Model 5+2: 5 dies menjant normalment i 2 dies només amb aigua (molt extrem). • Es destaca que: - El dejuni nocturn natural (de quan anem a dormir fins a esmorzar) ja és, en si, una forma de dejuni suau. 3.4.3. Dejunis terapèutics • Exemples: dejuni previ a una analítica de sang. • Serveixen per analítiques i procediments mèdics concrets. • Il·lustren com, quan ens prohibeixen menjar, augmenta la fixació en el menjar i la sensació de gana. 3.5. Com actua el dejuni al cos? Beneficis i límits 3.5.1. Metabolisme de greixos i cossos cetònics • Quan no hi ha ingesta d’energia per via oral, el cos recorre al teixit adipós (greix corporal) com a “banc de reserves”. • Es produeix un canvi metabòlic: - Es mobilitzen greixos i es transformen en energia. - Es generen cossos cetònics, que el cervell pot utilitzar com a combustible alternatiu a la glucosa. • Punt clau: - La pèrdua inicial de pes sol ser en gran part aigua, no pas greix pur. - El que realment disminueix és el volum de greix (com et queda la roba, capacitat per moure’t, etc.). 3.5.2. Indicadors de resultat • L’Elvira insisteix que no s’ha de mesurar l’èxit del dejuni només amb la bàscula: - És més útil mirar centímetres (contorn de cintura, volum) i sensacions corporals (agilitat, facilitat per cordar-se les sabates, etc.). - Moltes persones s’obsessionen amb els “4 kg” que promet certa bibliografia, sense entendre que no tot és greix realment perdut. 3.5.3. Quan pot tenir utilitat • En casos concrets, sota supervisió professional, el dejuni pot ajudar a: - Donar descans a l’intestí (p. ex. persones que s’inflamen molt després de sopar). - Afavorir cicles de reparació i cicatrització intestinal durant la nit. • S’ha de veure com una eina puntual, no un mètode miraculós de pèrdua de pes. 3.6. Qui no hauria de fer dejuni? L’Elvira és molt clara: hi ha col·lectius en què el dejuni pot ser perillós o inadequat: • Embarassades i dones en lactància. • Infants i adolescents. • Persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA/TSA). • Diabètics insulino-dependents. • Persones amb patologies cardíaques o hepàtiques greus. També adverteix que, en persones amb problemes emocionals o relació complicada amb el menjar, el dejuni pot intensificar l’obsessió i perdre el control quan s’obre la finestra d’ingesta. 3.7. Dejunis i esport • Resposta matisada: “depèn”. • Hi ha esportistes que rendeixen millor en estat cetogènic (maratons, esports de llarga distància), i d’altres que necessiten ingesta regular per mantenir la performance. • Alguns atletes prefereixen competir amb l’estómac lleuger; d’altres necessiten snacks i aportació de carbohidrats. • No hi ha una norma universal: és totalment individual. 3.8. Efectes secundaris i senyals d’alerta • Efectes freqüents durant el dejuni: - Irritabilitat. - Mal de cap. - Insomni o son de mala qualitat. - Acidesa. - Possibles atracaments quan arriba l’hora de menjar. • El presentador pregunta pel “rebot”: l’Elvira confirma que és molt habitual acabar menjant en excés després d’un període de restricció dura. • Senyals clares per trencar el dejuni de manera prudent: - Marejos. - Sensació de debilitat extrema. - Pèrdua de massa muscular visible. • Com recomana trencar-lo: - Primer aigua. - Després hidrats de carboni suaus (fruita, dàtils). - Més tard, iogurt amb fruits secs o àpats lleugers i equilibrats. 3.9. Errors típics i dejuni com a excusa • Error molt comú: utilitzar el dejuni per després fer àpats molt calòrics i de baixa qualitat (pastissos, menjar ràpid, fregits…). • Si es fa un dejuni de 16 hores i després es trenca amb: - Pastís de xocolata - Hamburguesa amb patates fregides i cervesa - Pizza per sopar → El dejuni perd tot el sentit nutricional. • L’Elvira subratlla que trencar el dejuni ha de significar oferir aliments densos en nutrients, no “menjar sense control”. 3.10. Fase de “meseta” i greix visceral • Sovint, després d’un inici de pèrdua de volum, arriba una fase d’estancament. • En aquesta fase, el cos pot estar prioritzant la pèrdua de greix visceral (el que envolta els òrgans), que no es veu des de fora. • És un moment en què moltes persones abandonen perquè no veuen canvis a la bàscula, però internament el cos sí que està millorant. 3.11. Conclusions de l’Elvira sobre el dejuni • El dejuni: - No és obligatori per aprimar-se. - No és una dieta miraculosa. - Pot ser una eina útil en mans de professionals i en casos concrets. • La base real de la salut continua sent: - Alimentació de qualitat, equilibrada i adaptada a cadascú. - Descans adequat (6–7 hores, deixant reposar hormones com la grelina, relacionada amb la gana). - Moviment i exercici regular per millorar la massa muscular i generar dopamina, que augmenta el benestar. • L’Elvira recorda el seu “triangle daurat”: - Part emocional (autoacceptació, no lligar la felicitat a la balança). - Alimentació (quantitat i qualitat adequades). - Exercici físic. 4. Informació de servei i actualitat catalana 4.1. Nova onada de PPA i restriccions a Collserola i entorn • Es detecten més cadàvers de porcs senglars amb PPA a la “zona zero” (ja n’hi ha 52 confirmats). • Generalitat i Estat investiguen si l’origen del brot pot ser un centre de recerca (CRESA i altres instal·lacions). • Mossos d’Esquadra també han obert investigació pròpia. • Mesures adoptades: - Prohibició d’accedir al medi natural en 91 municipis dins un radi de 20 km al voltant de Cerdanyola del Vallès. - Es defineixen: • Un grup de risc alt amb 12 municipis. • Una segona anella de 79 municipis de risc baix. - Afecta espais naturals com Collserola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, serralada de Marina, serralada Litoral, Sant Miquel del Fai i parc fluvial del Besòs. • El conseller d’Agricultura demana màxima col·laboració ciutadana i adverteix que ja tenen les actes preparades per sancionar qui incompleixi. 4.2. Dependència i nou grau 3+ • El govern català desplegarà a inicis de l’any vinent el nou sistema de dependència que preveu la llei catalana de dependència (Llei L). • Nova figura: grau 3+ de dependència extrema, amb atenció personalitzada 24h. • Estimació inicial: entre 100 i 200 persones en seran beneficiàries en la primera fase. • Es continua estudiant com incloure altres malalties neurodegeneratives dins d’aquest criteri. 4.3. Accessibilitat al metro de Barcelona • Enllestides les obres de l’intercanviador de Passeig de Gràcia: - Instal·lació de 4 ascensors. - Millora dels recorreguts entre andanes i vestíbuls sense sortir al carrer. • Quan acabin totes les obres previstes, el 96% de les estacions seran accessibles. • Estacions pendents d’adaptar: - Verdaguer L4 (obres en curs). - Plaça de Sants L5 (obres previstes a partir de gener). - Projectes pendents a Verdaguer L5 i Urquinaona (L1 i L4). 4.4. Trànsit i mobilitat de cap de setmana llarg • Durant la connexió amb el servei viari es reporten cues en punts clau: - C-58 (incendi de vehicle). - Trams de l’AP-7, C-16, C-17, C-55. - A-2 amb 8 km de retencions per obres. • Es vincula amb l’inici del cap de setmana llarg de tres dies. 4.5. Esports (blocs informatius de Catalunya Ràdio) • Recordatori del sorteig del Mundial 2026 i les 6 places encara pendents de repesca. • Resum de l’actualitat del Barça: - Renovació d’Eric Garcia fins al 2031. - Baixas (Olmo) i altes (De Jong, Fermín) per al partit contra el Betis a la Cartuja. • Bàsquet: - El Barça visita l’Estrella Roja en partit d’Eurolliga. - El Baxi Manresa rep l’Hamburg a l’Eurocup. 5. Notícies locals de Sant Just Desvern 5.1. Nadal 2025–2026 a Sant Just • L’Ajuntament publica el programa d’activitats de Nadal 2025–2026. • El calendari cobreix del 14 de desembre al 6 de gener i inclou: - Activitats familiars. - Concerts i pastorets. - Mercats de Nadal i tallers. - Actes solidaris. - Cavalcada de Reis. • Es pot consultar la programació completa a la web de Ràdio Desvern. 5.2. Detencions de dues joves de Sant Just • Dues joves santjustenques són detingudes el 4 de desembre en dues actuacions policials (matí i tarda). • Traslladades a la comissaria d’Esplugues de Llobregat i posades a disposició judicial l’endemà. • Segons Arran i Alerta Solidària: - Les detencions es relacionen amb protestes pro-palestines i accions davant establiments de McDonald’s. - Se les investiga per danys i possible delicte d’odi. - Interpreten el cas com un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils i de lleure. • Mobilitzacions de suport: - Concentració davant la comissaria d’Esplugues (7 de la tarda del mateix dia). - Segona concentració davant els jutjats d’Esplugues coincidint amb el pas a disposició judicial. • No hi ha encara detalls oficials tancats sobre el procediment judicial. 5.3. Esport i solidaritat: “Vine a nedar per la Marató” • El Club Natació Sant Just organitza per segon any “Vine a nedar per la Marató”. • Jornada a la piscina municipal de la Bonaigua: - Data: diumenge 14 de desembre. - Horari: de 10 h a 14 h. • Funcionament: - Participació per equips. - Quatre hores de releus nedant per sumar el màxim de metres. • Recaptació per a La Marató de 3CAT, dedicada enguany al càncer: - Quotes d’inscripció dels equips. - Donacions d’empreses col·laboradores per cada metre nedat. • Es remarca la dimensió esportiva i festiva de l’acte i s’invita a escoltar l’entrevista completa a la web de Ràdio Desvern. 6. Secció “On és el passat?” amb Clas Moreno: cinema vs història 6.1. Concepte de la secció • “On és el passat?” és una secció quinzenal amb Clas Moreno. • Objectiu: explicar anècdotes i curiositats històriques lligades a la cultura popular: - Cinema - Sèries - Música - Videojocs • En aquest episodi: repàs a incoherències històriques en pel·lícules molt conegudes. 6.2. Braveheart Context: • Pel·lícula de 1995 sobre William Wallace i la lluita per la llibertat d’Escòcia contra Anglaterra. Principals distorsions històriques: • El títol “Braveheart” en realitat correspondria a Robert the Bruce, no a William Wallace. - A la pel·lícula, Robert the Bruce apareix com a traïdor, manipulable pel seu pare. - A la realitat, va ser qui es va convertir en rei d’Escòcia i va aconseguir la independència. • William Wallace no era un camperol humil com mostra el film, sinó un noble terratinent de rang mitjà-alt. • La relació amorosa amb la princesa d’Anglaterra és impossible: - Quan Wallace mor, ella només té 10 anys. - Tot i que és cert que després es casa amb el príncep anglès, no hi va haver romance amb Wallace. • Batalla de Stirling: - A la realitat es diu “batalla del pont de Stirling”. - L’element clau és un pont estratègic que permet fer un coll d’ampolla i compensar la inferioritat numèrica escocesa. - A la pel·lícula, el pont ni tan sols apareix. • Mort del rei anglès: - Al film mor gairebé alhora que Wallace. - Històricament, el rei mor dos anys després de l’execució de Wallace. 6.3. Àgora Context: • Pel·lícula d’Alejandro Amenábar (2009) ambientada a l’Alexandria romana del segle IV–V. • Protagonista: Hipàtia, filòsofa, matemàtica i astrònoma. Diferències respecte a la història real: • La pel·lícula fa Hipàtia una mena de precurssora autodidacta del mètode científic, quan en realitat: - Ja existia una llarga tradició científica prèvia. - Ella era una dona altament formada, que comentava i transmetia grans obres clàssiques (Plató, Aristòtil...). - Va compilar i millorar instruments com l’astrolabi i planisferis celestes. • La seva mort a la pel·lícula és suavitzada: - Un esclau seu l’ofega per pietat abans que la turba cristiana l’ataqui. - A la realitat, la seva mort va ser molt més violenta i cruel, convertint-se en símbol del fanatisme religiós. • La pel·lícula mostra la destrucció de la biblioteca d’Alexandria com si fos coetània d’Hipàtia, quan en realitat la biblioteca ja s’havia destruït molt abans. • Es reforça la idea de la dona no ajustada al rol tradicional (llar i fills) com a bruixa o pagana, cosa històricament certa però encara més dura del que es veu en pantalla. 6.4. Gladiator 2 Context: • Seqüela de Gladiator, situada cronològicament després de la mort de Màximus. • Protagonista: Lucius, el nen de la primera pel·lícula, ja adult. Incoherències i llicències: • La batalla inicial a Numídia està desplaçada històricament: - Es vincula a una època que no correspon. - La Guerra Iugurtina (conquesta de Numídia, territori entre el Marroc i Tunísia) és posterior a la destrucció de Cartago i té un context diferent. • Mortalitat de gladiadors: - El cinema presenta combats on gairebé sempre mor algú, però històricament no era així. - Morir un gladiador era car i poc rendible per als ludi (escoles de gladiadors), que invertien molt en la seva formació. • Animals al circ: - No es podien muntar rinoceronts, molt més agressius i poc domesticables que els elefants. - Escenes amb micos rabiosos o animals actuant com bèsties descontrolades són més aviat fantasioses. - Sí que hi havia espectacles amb animals exòtics, però sovint d’exhibició, o bé per execucions públiques. • Naumàquies: - Es recreaven batalles navals al circ, omplint-lo d’aigua, fet que és històricament cert. - Però la presència de taurons al Coliseu és inversemblant per la dificultat logística fins i tot avui. - Cas real: a Òstia, un emperador aprofita una orca atrapada al port per fer espectacle, però sense traslladar-la a Roma. • Representació dels emperadors Geta i Caracal·la: - A la pel·lícula semblen blanquíssims i d’estètica molt “romana clàssica”. - A la realitat, tenien orígens familiars a Líbia i Síria, cosa que probablement implicava trets més mediterranis/afroasiàtics. 6.5. 300 Context: • Pel·lícula bèl·lica basada en el còmic de Frank Miller, sobre la batalla de les Termòpiles. Principals exageracions i errors: • Edat de Leònides: - Al film és un rei-guerrer jove, fibrat i en plenitud física. - Històricament, en aquella batalla tenia uns 65 anys. • Paper dels èfors i l’Oracle: - A la pel·lícula apareixen com a sacerdots corruptes, subornats pels perses. - A la realitat, el context religiós (festes Càrnees) i les consultes a l’oracle de Delfos sí que influeixen, però els èfors no són tan caricaturescos. • Nombre real de combatents grecs: - No hi havia només 300 espartans; en total van participar uns 7.000 grecs de diverses polis. - Els 300 espartans eren l’elit, però no l’únic contingent. • Personatge de Xerxes: - Representat com una figura quasi divina, plena de piercings i exageracions estètiques. - Històricament era un monarca poderós, cruel i venjatiu, però no es veia com un déu ni era tan “fantàstic”. • Efialtes: - Al film és un “monstre deformat” que traeix Esparta. - A la realitat era físicament normal, però efectivament va trair els grecs mostrant als perses un pas alternatiu. • Aspecte dels espartans: - No lluitaven quasi nus amb capa i espasa. - Portaven armadura, casc, escut i llança, equipament complet de hoplita. • Els Immortals perses: - Al film semblen criatures monstruoses amb màscares i dents afilades. - Històricament eren un cos d’elit de 10.000 soldats, anomenats “immortals” perquè el seu nombre es mantenia sempre complet (substitucions immediates). 6.6. Missatge de fons de la secció • El Clas remarca que una pel·lícula no ha de ser 100% fidel a la història per ser bona. • El cinema és un llenguatge narratiu propi, que simplifica, exagera o inventa elements per fer històries coherents i emocionants. • L’objectiu de la secció no és “destruir” les pel·lícules, sinó distingir entre ficció i realitat i despertar la curiositat per la història real. 7. Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu 7.1. Context general • Tertúlia centrada en: - El Betis–Barça de Lliga (a la Cartuja). - L’estat de forma del Barça i la pressió sobre el Real Madrid. - Renovació d’Eric Garcia i aparició de Gerard Martín. - Comentaris sobre altres porters (com Joan Garcia de l’Espanyol). - El sorteig del Mundial 2026. 7.2. Betis–Barça: prèvia tàctica i emocional • Camp i context: - El Betis juga a la Cartuja, no al Benito Villamarín, perdent part del seu fort factor camp. - Es compara amb el que va viure el Barça a Montjuïc, jugant lluny del Camp Nou. • Estat de forma: - El Betis arriba en bona dinàmica, tot i pèrdues importants com Isco i N’Diarra/Amrabat (migcampistes clau). - El Barça ve d’un gran partit contra l’Atlético, acumulant cinc victòries seguides a Lliga després de la derrota contra el Madrid. • Claus del partit per al Barça: - Mantenir el nivell d’intensitat vist contra l’Atlético per demostrar que no va ser un miratge. - Aprofitar l’absència d’Isco, peça clau del Betis en creativitat i últim terç. - Saber gestionar un Betis que, animat per la bona ratxa, pot voler jugar de tu a tu, cosa que pot beneficiar el Barça si sap fer mal a l’esquena de la pressió. • L’Àlex remarca que el Barça ha de pensar sobretot en fer la seva feina, no tant en el que faci el Real Madrid. 7.3. El Barça fora de casa i objectiu classificatori • El Barça ha mostrat dificultats fora de casa: - Empats i derrotes en camps com Rayo, Bernabéu o altres sortides complicades. • El partit a la Cartuja és vist com una prova de foc per confirmar la consolidació d’aquest “nou Barça” que sembla més consistent a Lliga. 7.4. Baixes i altes: Fermín, Dani Olmo i Rafinha • Fermín: - Torna abans del previst i entra en convocatòria. - Aporta energia, arribada, pressió i joc interior. - Possibilitat que no surti com a titular, però serà clau com a recurs. • Dani Olmo: - Lesió a l’espatlla (dislocació) en el gol contra l’Atlético. - L’Àlex subratlla que, dins la mala sort, no és una lesió muscular, cosa que hauria estat pitjor donada la seva història clínica. • Rafinha: - Considerat fonamental pel seu lideratge, caràcter, pressió i gols. - Se’l veu com el jugador que contagia intensitat als companys. - El Xolo Simeone va arribar a dir que per ell la Pilota d’Or hauria de ser de Rafinha, cosa que l’Àlex aprofita per reivindicar-lo. 7.5. Possibles onzes i rols • El debat gira al voltant de la possible alineació ofensiva del Barça: - S’aposta per un trident amb Rafinha i Lamine Yamal al voltant de Lewandowski. - Ferran Torres podria mantenir un rol d’impacte sortint des de la banqueta. • Es confia que Lewandowski, després de l’error en el penal contra l’Atlético, tingui ganes de redempció. 7.6. El Betis sense Isco i el perill d’Anthony • Isco: - Renovava fa poc i vivia un estat de forma brillant. - És una baixa greu pel Betis i molt significativa pel bon futbol. • Anthony: - Jugador amb gran talent, cedit del Manchester United. - Es discuteix si serà titular o recurs de segona part, però en qualsevol cas se’l veu molt perillós. - Caràcter impulsiu: el Barça podria intentar treure’l del partit psicològicament, aprofitant que es pot escalfar fàcilment. • Sense Isco, el Betis pot reforçar molt les bandes amb jugadors com Abde o Rodrigo Riquelme, i confiar en la profunditat i l’1 contra 1. 7.7. Renovació d’Eric Garcia i irrupció de Gerard Martín • Eric Garcia: - Renovació fins a 2031. - Cas de jugador que passa de ser molt discutit a peça gairebé imprescindible. - La cessió al Girona li ha anat molt bé: ha guanyat confiança, minuts i polivalència (central, lateral, pivot). - Es destaca especialment el seu partit com a pivot contra l’Atlético, on va fer una gran actuació en recuperació i sortida de pilota. - S’explica que el Barça va rebutjar una oferta del Como (uns 8–9 M€) gràcies a la insistència de Hansi Flick. • Gerard Martín: - Central esquerrà emergent, exemple de “triomf de la classe obrera” al vestidor. - Ha avançat Christensen en la rotació, gràcies a rendiment i constància. - Es debat, fins i tot, si en un futur pot ser parella fixa de Koundé o d’un altre central de jerarquia en partits grans. 7.8. Porters i Joan Garcia • Els tertulians comenten la irrupció de Joan Garcia (Espanyol): - Porter molt alt (1,93 m), comparat amb Courtois (1,98 m). - Sorpresa pel seu rendiment excepcional i capacitat de dominar el joc aeri. - Es considera que té potencial per ser un dels millors porters del món en el futur. 7.9. Sorteig del Mundial 2026 i opcions d’Espanya • Mentre parlen, s’està celebrant el sorteig del Mundial 2026 (48 seleccions, 12 grups de 4): - Es col·loquen les tres seus (Estats Units, Mèxic, Canadà) com a caps dels seus grups. - Es recorden les restriccions: màxim dos equips europeus per grup. • Sobre Espanya: - L’Àlex creu que Espanya pot guanyar el Mundial. - Argument: té un bloc molt consolidat, amb pocs canvis respecte a l’Eurocopa, mentre que altres seleccions (com França) perden moltes vaques sagrades (Benzema, Griezmann, Kanté, Lloris...). - L’estabilitat de l’onze de Luis de la Fuente pot ser un avantatge competitiu. 8. Tancament • El programa es tanca amb el comiat habitual del presentador, anunciant que El Refugi torna dilluns següent a la mateixa hora al 98.1 FM de Ràdio Desvern. • Es desitja un bon cap de setmana llarg als oients i es manté el to proper i festiu de divendres tarda. Resum de les idees clau Actualitat • Pesta Porcina Africana arriba a Catalunya i s’investiga un laboratori de Collserola com a possible origen. • Acord PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts. • Polèmica major: missatges de Carlos Mazón durant la DANA mortal al País Valencià. • Espanya abandona Eurovisió 2026 per la continuïtat d’Israel al concurs. Comunitat i territori • Programa complet de Nadal 2025–2026 a Sant Just, amb activitats familiars i la cavalcada de Reis. • Detenció de dues joves de Sant Just per protestes pro-palestines, amb reacció d’Arran i Alerta Solidària. • Jornada solidària “Vine a nedar per la Marató” del Club Natació Sant Just. Salut i nutrició • El dejuni no és una dieta miraculosa: pot ser una eina específica, però no és per a tothom i requereix supervisió. • Cal prioritzar alimentació de qualitat, descans i moviment, i tenir present la dimensió emocional de la relació amb el menjar. Cultura i oci • Secció “On és el passat?” mostra com Braveheart, Àgora, Gladiator 2 i 300 desvien significativament de la història real, però poden servir per despertar interès històric. Esports • El Barça arriba líder al partit contra el Betis, amb retorn de Fermín i lideratge de Rafinha. • Eric Garcia renova fins al 2031 després de consolidar-se al primer equip. • El Mundial 2026 comença a prendre forma amb el sorteig dels grups.

  • 1h 51min

    #511 - El Refugi del 4/12/2025 — Esports, banca crítica i jocs de taula a “El Refugi”

    Panorama general de l’episodi Episodi magazine d’El Refugi a Ràdio Desvern amb estructura clàssica: bloc informatiu inicial, cançó i efemèride del dia, publicitat, seccions d’esports locals i nacionals, i dues seccions especialitzades: FoodCat (futbol català modest) i La vida és joc (jocs de taula). L’episodi combina actualitat internacional i local, esportiva i cultural, amb converses disteses i contingut d’oci. 1. Zoom informatiu: actualitat general Pesta Porcina Africana (PPA) i impacte econòmic • La Comissió Europea limita a 91 municipis les restriccions per la Pesta Porcina Africana (PPA) detectada a Collserola. • Es confirma la regionalització del brot: només es restringeixen comarques del voltant del focus (Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Penedès, Anoia, Bages). • Això permet que comarques porquines clau (com Osona o el Segrià) mantinguin exportacions. • Espanya havia perdut l’estatus de País Lliure de PPA, amb aturada d’exportacions a països tercers, però clients com la Xina acceptaran producte de zones no afectades. Viatge de Salvador Illa a Mèxic i exportacions de porcí • El president de Catalunya Salvador Illa es reuneix amb el secretari d’Agricultura mexicà per demanar la reobertura de les importacions de porcí. • Illa defensa la qualitat i el control sanitari del sector català i recorda les ajudes públiques de 10 milions d’euros. • Mèxic va ser el primer a tancar la importació; Espanya també ha aturat exportacions a països sense acords de regionalització. Llei de multireincidència penal • Acord inèdit entre PSOE, PP i Junts per impulsar una reforma del Codi Penal sobre multireincidència (endurir penes per delictes menors repetits). • S’han pactat 6 esmenes; el text rep suport també del PNB i Vox, mentre que EH Bildu i Podem s’hi oposen. • La llei es votarà previsiblement al febrer, després del parèntesi de Nadal. Sanitat concessionada i polèmica a Madrid • El grup privat Rivera Salut és acusat d’ordenar restringir pacients i allargar llistes d’espera a l’Hospital de Torrejón per reduir costos. • Quatre directius denuncien internament la instrucció i són acomiadats a les 24-48 hores. • Rivera Salut ho nega; la Comunitat de Madrid obre una revisió urgent del servei. • Es reobre el debat sobre el model de gestió sanitària concessionada. Cas d’assetjament sexual a Torremolinos • La Fiscalia de Màlaga obre diligències contra Antonio Navarro, líder local del PSOE, per presumpte assetjament sexual a una militant. • La denunciant relata missatges de WhatsApp amb insinuacions sexuals des de 2021. • El PSOE de Màlaga demana la suspensió cautelar de militància i que posi els càrrecs a disposició del partit. Conflicte a Gaza • Nou atac israelià a un campament de Khan Yunis, prop de l’hospital de campanya Kuwait: 7 morts (2 infants) i 30 ferits. • Israel ho presenta com a resposta a un atac previ de Hamas a Rafah; acusa Hamas de violar l’alto el foc. • Hamas qualifica l’atac de “crim de guerra”. • Israel manté la pressió sobre Rafah i anuncia que continuarà capturant o eliminant milicians amagats en túnels. • Hamas lliura el cos d’un hostatge tailandès; queda un cos pendent per completar la primera fase de l’acord d’alto el foc. 2. Notícies i agenda de Sant Just Desvern Inclusió sociolaboral i benestar • Fundació Integràlia i Sant Just Impulsa organitzen una jornada (12 de desembre) sobre inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat, adreçada a administració i empreses. • Al Centre Cívic Salvador Espriu s’inicien tallers setmanals de benestar físic i emocional (iogues, estiraments, gimnàstica suau) fins al juliol de 2026. - Horari: dilluns, dimarts i dijous, d’11.30 a 12.30 h. - Preu: 10 € mensuals. - Organitza: Associació Salut Mental Baix Llobregat. Cultura a l’Ateneu i exposicions • Projecció del documental “Mr. Nobody Against Putin” a l’Ateneu (Sala del Cinquantenari), dins el cicle El documental del mes. - Mostra la militarització de les escoles russes arran de la invasió d’Ucraïna, filmada d’amagat per un professor. - Entrades: 7 € (públic general), 5 € (socis/sòcies). • Nova exposició d’Imma Boronat, “Llum enmig del soroll, món de somnis”, a la sala Piquet de l’Ateneu. - Reflexiona sobre trobar un espai interior de calma davant l’excés d’informació. - L’artista, vinculada a la secció Arteneu, defensa la pintura com a meditació i autoconeixement. 3. Esports: futbol estatal i Copa del Rei La Lliga • Reial Madrid guanya 0-3 a San Mamés i trenca una ratxa de tres empats. - Mbappé, estel·lar, marca 2 gols (16è gol a la Lliga, un d’ells un gran gol). - Camavinga anota el 0-2; Courtois destaca en moments clau. - El Madrid es manté a un punt del Barça. Copa del Rei • El Girona cau eliminat contra l’Ourense (Primera RFEF) per 2-1, superat per la intensitat dels gallecs. • El Reus Reddis perd 0-2 contra la Reial Societat, però el partit es viu com una festa per l’afició reusenca. • Partits previstos: - Sabadell – Deportivo de la Coruña (duel exigent). - Espanyol – Atlético Baleares a Mallorca. - Sant Andreu – Celta de Vigo al Narcís Sala, amb ambient previst molt fort i il·lusió de sorpresa. 4. Cançó del dia: “Me voy” de Julieta Venegas Introducció i claus de la peça • Es presenta “Me voy” (2006), de Julieta Venegas, com una cançó sobre acomiadar-se d’un amor que ja no fa bé. • Eixos temàtics: - Alliberament i cura personal: la protagonista decideix marxar d’una relació que l’ofega. - Absència de drama excessiu: no hi ha culpes ni escenes, només claredat i valentia. - Missatge de fons: marxar també pot ser un acte d’amor propi. "Per molt que hagi estimat, ha arribat el moment de marxar d’una relació que ja no la fa créixer." • Es destaquen les arrels de la cantant (nascuda al nord de Mèxic) i la seva capacitat de transformar vivències íntimes en històries universals. Escolta • S’ofereixen pistes (any 2006, quart disc, referent del pop llatí) i després sona la cançó “Me voy” gairebé íntegra. 5. Efemèride del dia: Dia Internacional del Banc Crítica al sistema bancari • El 4 de desembre es commemora el Dia Internacional del Banc, però el locutor l’aprofita per fer una reflexió crítica sobre el sistema financer. • Idees principals: - En teoria, els bancs han de facilitar projectes vitals (estudis, negocis, habitatge) i ser aliats del futur. - En la pràctica, s’han convertit en “corporacions gangsteritzades”, obsedides pel benefici i desconnectades de la realitat social. - Comissions, condicions opaques i exigències irreals (estabilitat laboral, estalvis elevats) en un context de precarietat estructural. "Et demanen estabilitat laboral en un país on la precarietat és estructural." • Es denuncia la discriminació cap a persones joves i racialitzades, amagada sota criteris aparentment econòmics. • Es recorda el rescat bancari de Bankia com a cas paradigmàtic on els diners públics van protegir interessos privats irresponsables. "Un sistema financer que no posa la vida al centre és un sistema malalt." • Conclusió: cal una banca regulada estrictament, amb béns comuns al centre, o la banca es converteix en amenaça i no en servei. 6. Publicitat institucional i musical Campanyes institucionals • Anuncis de serveis i campanyes públiques: - BitPaid: app per obrir contenidors d’orgànica i resta a Sant Just amb el mòbil i comunicar incidències. - Ambici: servei de bicicletes elèctriques metropolitades. - Campanya contra les violències masclistes de la Generalitat, incidint en actituds quotidianes aparentment “innocents”. - Campanya contra el tabaquisme passiu. - Espot sobre l’ictus (Mireia Belmonte): importància de trucar al 112 ràpid. - Voluntariat per la Llengua: pràctica del català amb parelles lingüístiques. Pauses musicals • S’escolten fragments de: - “Don’t Stop Me Now” de Queen. - Un altre tema en català (no identificat del tot en la transcripció) abans del bloc de notícies de Catalunya Ràdio. - “Tàndem” dels Tiets. - Una peça més de to poètic i reflexiu en català sobre el pas del temps i els “fills del vent”. 7. FoodCat: història del Sant Cristóbal (futbol modest) Secció FoodCat amb Víctor Cortinas, centrada aquesta vegada en el Sant Cristóbal, l’“altre” club de Terrassa. Conversa distesa amb el Jaume, amb to molt proper i bromes esportives. 7.1. Inicis i identitat obrera • Fundació el 1957 a la parròquia de Can Anglada (Terrassa), impulsada per un grup d’amics i mossens. • Inscripció el 1958 com a Centro Parroquial Sant Cristóbal de Fútbol. • Primers colors: samarreta ratllada blava i blanca, pantaló i mitges blaves. • Escut dissenyat per Juan Fita: roda industrial, enclusa i martells com a símbols d’un barri obrer. "No és un club comercial, sinó un equip de barri." • Arriben a tenir 500 socis amb una quota de 5 pessetes (uns cèntims d’euro actuals). 7.2. Camps i instal·lacions • Primer camp darrere l’església (avui col·legi Ramon Pont), amb inauguració oficial. • Ascens a Primera Regional la temporada 1960-61 i estrena d’un camp nou a Can Anglada (poliesportiu actual). • 1980: inauguració de l’actual camp de futbol (26 de desembre, Sant Esteve), amb presència de l’alcalde de Terrassa, Federació Catalana i mitjans. • Partit d’inauguració: amistós (poc amistós) Sant Cristóbal – Terrassa. • 1987: ascens a Tercera Divisió nacional, on es mantenen dues temporades. • 1988-1990: ampliació amb grades i tribuna coberta, finançada amb aportacions voluntàries i crèdits avalats pels directius. • Projecte posterior de trasllat del poliesportiu als terrenys annexos i creació d’un complex poliesportiu: - Piscina coberta, sala de fitness, sales polivalents, bar-restaurant. - Nou camp de futbol 7 d’herba artificial. - 6 pistes de pàdel, pistes de ciment i de petanca. 7.3. El rècord Guinness i el 50è aniversari • 2008: 50è aniversari del club. • Organitzen un partit de futbol de 50 hores seguides per entrar al Rècord Guinness, que aconsegueixen el 13 de juliol de 2008. • S’insisteix en la implicació del barri i de les directives en el creixement del club. 7.4. Escut i simbolisme • Elements remarcats: - Roda industrial, enclusa, martell: homenatge a la història laboral de Can Anglada. - Colors blau i blanc mantenits com a identitat des del primer dia. - Origen parroquial i comunitari, amb voluntat de representar el barri més que no pas una marca comercial. 7.5. Present i situació esportiva actual • El Sant Cristóbal milita a Tercera Federació (grup 5). • Ocupa la 11a posició amb 15 punts, zona mitja de la taula. • Valoració: bon inici però amb marge de millora; confiança que seguint les arrels obreres i de barri poden continuar fent història. • El Jaume, hospitalenc, manté la “rivalitat sana” amb l’Hospitalet, que comparteix categoria. 7.6. Tancament i vida personal • Conversa distesa sobre el pont de desembre, plans de descans i la importància de desconnectar. • Tancament de secció amb bon rotllo i cita per a la setmana següent. 8. Espanyol en forma i jocs esportius amb Albert Miranda Secció d’esports amb Albert Miranda, centrada en l’Espanyol, amb posterior joc de preguntes. 8.1. Estat de l’Espanyol a la Lliga • L’Espanyol va 6è, empatat amb el Betis (5è), tots dos en posicions europees. • Només 4 derrotes, totes contra rivals de nivell: - Reial Madrid (Bernabéu). - Villarreal i Betis a casa. - Alabès a Vitòria (l’única consideradament “dolenta”). • L’equip es veu sòlid i competitiu, i “Europa” deixa de ser només un lema. 8.2. Plantilla i mercat de fitxatges • Es ressalta la profunditat de plantilla: no només un onze titular, sinó banqueta amb nivell. • Fitxatges i noms clau: - Dimitrovic (porter veterà, suplent de luxe de Joan Garcia). - Carlos Romero (lateral esquerre), Roberto Fernández, Quique García, Omar, Edo Expósito, entre d’altres. • Es valora molt la planificació esportiva dels dos últims anys, amb un gran mercat estival considerat dels millors de la Lliga en relació qualitat/preu. • Es vincula la millora també al canvi de propietat (sortida del capital xinès i arribada de nous inversors, com el jugador de la NFL J.J. Watt). 8.3. Partit de Copa: Atlético Baleares – Espanyol • Enfrontament a segona ronda de Copa del Rei, camp de Segona Federació. • L’Atlético Baleares és un històric del futbol balear, actualment a la part alta del seu grup. • Factors de dificultat: - Camp petit i possiblement d’herba artificial. - Màxima motivació del rival, per a qui és “el partit de l’any”. - Previsibles rotacions de Manolo González. • Pronòstic compartit: victòria de l’Espanyol però amb patiment (0-2 o 1-3). 8.4. Jugadors clau de l’Espanyol • Porteria: Dimitrovic. - Molta experiència, intervencions decisives (especialment contra el Celta). • Defensa: Carlos Romero. - Aporta en atac amb centrades i assistències. - Gran connexió amb rematadors com Roberto i Quique García. • Mig del camp: Edo Expósito. - “El servei de l’equip”: sense ell, el joc es ressent. - Llança córners i faltes; porta diverses assistències i és dels màxims assistents de la Lliga. • Davantera: - Pere Milla: redescobriment espectacular; passa de voler-lo vendre i ser xiulat a jugador decisiu i golejador. - Roberto Fernández: jove davanter amb projecció, ja referent a la Sub-21; es preveu que pugui arribar a la selecció absoluta. 8.5. Manolo González, entrenador icònic • Manolo González és presentat com a símbol de l’Espanyol: - Exconductor d’autobús, ja vinculat al planter blanc-i-blau. - Puja l’equip a Primera, el manté i el situa en posicions europees. • Es destaca la seva proximitat i honestedat, i com ha canviat la cara de l’equip. 8.6. Joc de preguntes: veritat/fals i trajectòries • L’Albert posa a prova el Jaume amb preguntes de veritat/fals (Ibrahimovic al Bayern, pilotes d’or de Cristiano, clàssics Barça-Madrid, etc.). • Després juguen a endevinar jugadors per la seva trajectòria: - Cans – Bordeus – Juventus – Madrid → Zinedine Zidane. - Instituto – Palermo – Juventus – Roma → Paulo Dybala. - Rosario Central – Benfica – Madrid – United – PSG – Juventus – Benfica → Ángel Di María. - I trajectòries més intricades (com Federico Gatti a la Juventus), que acaben “pillant” l’Albert. • To molt relaxat i còmplice, buscant entreteniment esportiu més que anàlisi estrictament seriosa. 9. La vida és joc: “La Cuenta” i “Tropicaos” Secció final La vida és joc, amb el Ricard, dedicada a jocs de taula. 9.1. Gastrojocs i trobades lúdiques • Ricard explica els “gastrojocs” a Molins de Rei: - Cada primer dimecres de mes, grup de jugadors es troba en un restaurant (pizzeria o bar d’entrepans) per sopar i jugar a jocs de taula. - Organitza Molins de Joc; obert a tothom, no cal ser soci. • Recomana també trobades semblants a l’Estació de França (Barcelona), organitzades per l’associació Clef, cada dimecres a la tarda. 9.2. Joc 1: “La Cuenta” • Joc de cartes català, editat per Tomates de Girona, per 2-8 jugadors, molt social i ràpid (uns 20 minuts). Mecànica bàsica • Cada jugador comença amb una quantitat de diners ficticis (per exemple, 1.400 € si juguen 8) i l’objectiu és no quedar-se sense diners. • Les cartes principals són tapes/pinchos de: - Carn, peix, verdures, cadascuna amb un preu. • Al torn, cada jugador juga una carta a una de les tres columnes (carn/peix/verdura), però: - Ha de posar una carta del mateix tipus i amb preu igual o superior a l’última jugada en aquella columna. • Quan algú ja no pot jugar, pot dir “demano el compte”: es sumen totes les cartes de la taula i aquell jugador paga (se li descompten diners). Cartes especials Per afegir interacció i caos, hi ha cartes amb efectes: • Pastís d’aniversari: - Només n’hi ha una. Suma 40 € al compte. - Qui la juga mai paga aquella ronda: el següent haurà d’assumir el compte. • Lavabo: - El jugador “se’n va al lavabo”: no paga ni cobra, s’escaqueja de la ronda. • Vi: - Cada carta afegeix una ampolla de vi (uns 30 €); es poden acumular. • Premium: - Multiplica per 2 el preu de la tapa on es juga (una tapa de 70 € passa a 140 €). • Plato quemado: - “Crema” una columna: ja no s’hi poden jugar més cartes. - Pot restar diners del compte total. • Cafè: - Marca el final de la ronda: a partir d’aquí pràcticament no es poden tirar més cartes. • Cartes “socials” finals (les úniques jugables després del cafè): - A mitges / a patxes: divides el compte amb un altre jugador. - A parts iguals: el compte es reparteix entre tots. - Propina: suma una quantitat extra al compte. • El joc continua fins que algú es queda sense diners i queda eliminat: es declara el guanyador qui en conserva. Valoració • Joc ideal per: - Sobretaules familiars (Nadal, Reis, etc.). - Caps de setmana en cases rurals o trobades amb amics. • Punts forts: - Regles senzilles, però amb molta interacció i picada d’ullet al costum de “qui paga el compte”. - Preu molt assequible (uns 12–13 €): perfecte per amic invisible o regal informal. 9.3. Joc 2: “Tropicaos” • Joc ràpid, també d’Oink Games (capes petites), per a grups. Tema i funcionament • Cada jugador és un venedor de fruita a mercabarna. • En una bossa hi ha fitxes de fruites tropicals (kiwi, magrana, mango, etc.). • Hi ha un marc d’estacions (primavera, estiu, tardor…) i cada fruita té preus diferents segons l’estació. • Al torn, cada jugador pot: - Agafar fruita de la bossa. - Vendre les fruites acumulades, segons la temporada actual. • Existeixen fitxes de canvi d’estació: - Quan surten, la temporada avança i canvien els preus. - Pot passar que preparis una bona venda de mango a la primavera i, amb un canvi d’estació imprevist, la fruita passi a valer menys. Objectiu • Al final, es compten els punts (beneficis) segons el valor de cada fruita en el moment que s’ha venut. • Guanya qui ha gestionat millor els riscos i ha venut al moment més rendible. Valoració • Joc molt ràpid, senzill i portable, adequat per: - Partides curtes. - Iniciar gent poc acostumada als jocs moderns. 10. Tancament del programa • El Jaume acomiada el programa anunciant que l’endemà tornaran a les 17 h a Ràdio Desvern amb una nova edició d’El Refugi. • Es reforça el to habitual del programa: informació local i general, esports, cultura i oci amb una atmosfera propera i comunitària.

  • 1h 50min

    #510 - El Refugi del 3/12/2025 — El Refugi: Actualitat, Vi, Festivals i Victòria del Barça

    Zoom Informatiu: El panorama actual L'episodi comença amb una actualització política intensa: • Junts per Catalunya manté distància amb el govern central, condicionant qualsevol pacte al compliment estricte de mesures pendents. • Al País Valencià, es produeix una remodelació del govern després de la gestió per la crisi d'Adana, mentre el cas de Paco Salazar al PSOE continua generant un fort debat ètic i polític. • La salut pública està al límit per l'epidèmia de grip a hospitals com Sant Pau, reclamant més recursos sanitaris. El món del vi amb la dama del vino Amb la convidada especial, una experta en divulgació vitivinícola, hem explorat: • La importància de donar visibilitat a xicotets productors i al vi català. • L'auge dels vins naturals i els processos artesanals (ancestrals i brissats), que no són una moda sinó un retorn a les arrels. • Recomanacions de cellers rellevants com Somni d'Estiu, Rims Empordà i La Gutina. Festivals i música en directe S'han repassat les novetats als festivals catalans: • El Festiuet i el Cabró Rock anuncien cartells potents (Figa Flaues, Oques Grasses). • El debat sobre els elevats preus de les entrades i les despeses de gestió, que contrasten amb l'entusiasme dels fans. • L'impacte de grups revelació com La Fúmiga i Figa Flaues en l'escena musical actual. Analitzant el Barça i la Nations League El programa tanca amb una anàlisi esportiva rigorosa: • La victòria del Barça 3-1 davant l'Atlètic de Madrid, destacant el lideratge de Rafinha i la seguretat sota pals de Joan García. • Es comenta la lesió de Dani Olmo i el paper de Pedri com a far de l'equip. "Rafinha és el jugador més determinant del Barça; el seu cor i pressió contagien tot el vestidor." Efemèrides importants El programa commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, reivindicant la inclusió real i la lluita contra els estereotips.

  • 1h 50min

    #509 - El Refugi del 2/12/2025 — Informatiu, cultura local i tertúlies a El Refugi

    Context general de l’episodi Episodi de “El Refugi” a Ràdio Desvern amb una estructura molt marcada de magazín de tarda: bloc inicial d’actualitat general i esports, notícies locals de Sant Just, i després seccions culturals i d’entreteniment (llibres, teatre, cinema i música). El to combina informació seriosa (política, economia, sanitat) amb continguts culturals i de proximitat. 1. Actualitat política, econòmica i internacional Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) i polèmica política • Es destaca que la situació sanitària continua sent de risc elevat, tot i alguns indicis positius. • A Catalunya, creix la pressió política perquè el president de la Generalitat suspengui el viatge oficial a Mèxic i torni per gestionar la crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA). • Junts per Catalunya vol forçar la compareixença del president al ple; també hi ha crítiques d’ERC, Comuns i PP: «Resulta que tenim l'exèrcit espanyol a Catalunya i el president de la Generalitat a Mèxic.» • Es reclama la compareixença de la consellera d’Interior per l’ús de l’exèrcit en el dispositiu al territori. Guerra d’Ucraïna i pressió militar russa • Vladimir Putin envia un missatge contundent a Europa: assegura que Rússia està preparada per a una guerra si Europa “la vol”. • Aquestes declaracions arriben just abans d’una reunió a Moscou amb els emisaris nord-americans Steve Witkoff i Jared Kushner, que li han d’exposar un pla de pau sobre Ucraïna. Economia i regulació: sistema Verifacto i mercat laboral • El govern espanyol ajorna l’entrada en vigor del sistema Verifacto (facturació electrònica en temps real) un any més. • Autònoms i pimes ho celebren; Cristina Pérez (ATA Catalunya) remarca que ja tenen prou traves i càrregues com per assumir-ne una altra de cop. • Dades d’ocupació de novembre: • Es perden 14.300 llocs de treball, però és la meitat que l’any anterior. • L’atur baixa en 18.800 persones i es redueix a tots els sectors i en 11 comunitats. • Caiguda forta a l’hostaleria (–117.000 afiliats) compensada per augment a educació i comerç (efecte Black Friday). • La Seguretat Social arriba a 21,83 milions d’afiliats, màxim històric per un novembre. Vídeo del rei emèrit i resposta institucional • Apareix un vídeo no oficial de Joan Carles I, adreçat als joves, on demana suport per a Felip VI i reivindica el paper de la monarquia i la Transició. • La Casa Reial considera el vídeo “innecessari i inoportú”, i el president Pedro Sánchez s’hi alinea. 2. Pedro Sánchez, Junts i la governabilitat d’Espanya Gir de discurs de Sánchez amb Junts • En entrevistes a RAC1 i RTVE, Pedro Sánchez admet incompliments amb Junts i es mostra disposat a corregir-los. «Sumo esos incumplimientos… y también mi voluntad de cumplir con ellos.» • Anuncia l’aprovació d’un reial decret llei amb mesures reclamades per Junts: • Més flexibilitat financera local perquè ajuntaments i diputacions puguin invertir en habitatge i aigua. • Ampliació de terminis fiscals. • Impuls a la digitalització de la facturació empresarial. • Avanç d’un futur decret d’ajudes a propietaris davant d’impagaments de lloguer a joves i famílies vulnerables. • Torna a defensar la llei d’amnistia, recorda que ha estat avalada per diverses instàncies i considera que un acostament entre PP i Junts seria prova que l’amnistia s’ha “normalitzat”. Finançament autonòmic i relació amb ERC • Sánchez anuncia un nou model de finançament autonòmic amb més recursos i reconeixement de singularitats, especialment la catalana. • Sobre una possible Hisenda pròpia catalana, admet dificultats tècniques però reafirma el compromís polític amb ERC. Casos de corrupció i el paper de José Luis Ábalos • Reacciona per primer cop a les acusacions de José Luis Ábalos, que intenta implicar-lo en una presumpta trama de corrupció pel rescat d’Air Europa. «Todo lo que se está diciendo por parte de José Luis Ábalos es mentira.» • Assegura que: • No acceptaran xantatges ni amenaces. • Ábalos era un “gran desconegut” en l’àmbit personal, malgrat la confiança política. • Ell sí que ha assumit responsabilitats (apartant persones) i no hi ha indicis de finançament irregular del PSOE. 3. Crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA) i impacte econòmic Situació sanitària i dispositiu sobre el territori • Es manté actiu un gran dispositiu a l’entorn de Cerdanyola del Vallès per contenir el brot de Pesta Porcina Africana (PPA), que afecta especialment el porc senglar. • Hi participen veterinaris de la UE, exèrcit i cossos de seguretat per delimitar la zona i evitar la propagació. • S’han detectat 9 casos positius en senglars, tots dins el radi de Cerdanyola. • No hi ha casos a granges ni animals de producció, i s’insisteix que el consum de carn de porc continua sent segur. Conseqüències econòmiques i comercials • El brot ha provocat una caiguda del 17% del preu del porc a Mercolleida, sobretot en garrins i porcs d’engreix. • Japó suspèn temporalment les importacions de porc espanyol, afectant aproximadament el 13% de les exportacions. • El Ministeri d’Agricultura vol controlar el focus per aplicar mesures de regionalització i poder reobrir mercats com el xinès. 4. Cultura i llengua: traducció de literatura catalana Fòrum Internacional de Traductors de Literatura Catalana • L’Institut Ramon Llull prepara, per d’aquí un any, el primer fòrum internacional de traductors de literatura catalana. • Se celebrarà a Barcelona, del 23 al 26 de novembre, amb uns 150 traductors i professionals. • Objectius principals: • Projectar la literatura catalana a nous mercats i llengües. • Compartir mètodes de treball entre traductors. • Debatre l’ús de la intel·ligència artificial en la traducció. • Es posen com a exemples d’èxit internacional Irene Solà, Montserrat Roig i Víctor Català. • El president Salvador Illa (en el context del viatge a la Fira de Guadalajara) subratlla que el fòrum és alhora un reconeixement als traductors i una empenta per incrementar la presència de la literatura catalana arreu. 5. Esports: Barça, seleccions i competicions europees Futbol masculí: Barça – Atlètic de Madrid • El Barça rep l’Atlètic de Madrid en partit avançat de la 19a jornada de Lliga. • Context esportiu: • El Barça vol reforçar el lideratge i deixar l’Atlètic a 6 punts. • Hansi Flick afronta el partit amb baixes importants: Ronald Araujo (per motius de salut mental), i Frenkie de Jong (procés febril). • Tornen Pedri i Raphinha. • L’Atlètic arriba en ratxa, amb set victòries seguides. Futbol femení i Nations League • Aitana Bonmatí (Barça i selecció espanyola): • Es lesiona greument (fractura de peroné) en un entrenament. • Passa pel quiròfan i es preveu cinc mesos de baixa. • Explica a xarxes que ja sentia la necessitat de posar fre, però no ho va fer, i ara “la vida l’ha aturat de cop”. • La selecció espanyola juga la tornada de la final de la Nations League contra Alemanya, sense Aitana. • A l’anada, 0–0 a Kaiserslautern, amb una actuació clau de la portera Cata Coll. • A l’onze inicial de la tornada hi ha vuit jugadores del Barça, i l’objectiu és revalidar el títol. Altres esports • Handbol: el Granollers rep el Mineur Baia Mare (Romania) en partit clau per passar a la fase principal de la Lliga Europea. • Waterpolo (Champions): l’Atlètic Barceloneta juga a la piscina del Marsella per certificar l’accés a la segona ronda. • Futbol sala femení (Mundial Filipines): el Brasil serà el rival de la selecció espanyola a semifinals, després de guanyar el Japó 6–1. 6. Notícies de Sant Just Desvern i entorn local Aquest bloc local apareix en dues franges: com a butlletí específic de Sant Just i integrat dins el magazín El Refugi. 6.1. Cultura i patrimoni: Walden i Ateneu de Sant Just Desvern • El Centre d’Estudis Santjustencs organitza la conferència «L’arquitectura del Walden fa 50 anys» a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just Desvern. • Ponent: Francesc Montaner i Campreciós, arquitecte santjustenc i un dels primers habitants del Walden. • Contingut: • Repàs de la trajectòria arquitectònica de l’edifici més singular de Sant Just. • Mirada professional i personal al procés de concepció i construcció d’aquest projecte emblemàtic. 6.2. Activitat «Art, fruita i vi» a l’Ateneu • A l’Ateneu de Sant Just, el 5 de desembre, activitat «Art, fruita i vi» a la Sala del Cinquantenari. • Proposta Arteneu que combina: • Tast de sabors naturals (sobretot fruita i vi). • Expressió pictòrica inspirada en la representació de la fruita a la història de l’art. • El públic està convidat a pintar les sensacions del tast. • Activitat oberta amb inscripció prèvia, preu general 10 €, i col·laboració del Celler de Can Mata. 6.3. Quilòmetres Solidaris: esport i solidaritat • L’entitat Trail Barcelona posa en marxa el repte Quilòmetres Solidaris, lligat a La Marató de TV3, dedicada enguany a la recerca contra el càncer. • Lema: «Si tu avances, la recerca progressa». • Mecànica del repte: • Es convida la ciutadania a sumar quilòmetres fent esport a canvi d’una donació econòmica. • Objectiu doble: recaptar fons i promoure l’activitat física com a eina de prevenció. • Durada de la campanya: des de divendres passat fins al 14 de desembre, dia de La Marató. • És una iniciativa oberta a tothom, sense límits d’edat, nivell esportiu ni ubicació. • Organització a càrrec de Cristina Sánchez i David Buenacasa, que expliquen que ja hi ha participants de Tenerife, Madrid i Igualada. • L’entrevista completa als organitzadors es pot escoltar al web de Ràdio Desvern. 7. Secció musical: cançó del dia i efemèride 7.1. Cançó del dia: «Nens del barri» de 31 FAM • El presentador Jaume Elias introdueix la cançó del dia, «Nens del barri» de 31 FAM, com una peça representativa de l’escena urbana catalana. • Punts clau: • 31 FAM és des de 2017 referent de la nova generació urbana en català. • La lletra parla de relacions amoroses, vincles emocionals de barri, festa i amistat. • També inclou les dificultats i malentesos en les relacions, amb un to directe i sincer. • Pistes donades abans de revelar la cançó: • Va sortir a l’abril de 2021. • Forma part de l’àlbum Jet Lag. • El concepte de barri és central. 7.2. Efemèride: Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud • Es commemora el 2 de desembre com a Dia Internacional per l’abolició de l’esclavitud. • Reflexió editorial del programa: • Recorda la lluita històrica contra l’esclavitud tradicional, on persones eren tractades com a propietat. • S’estableix un paral·lelisme amb una “nova esclavitud” moderna: precarietat laboral, sous baixos, jornades llargues i vida reduïda a “treballar i pagar factures”. • Crítica al sistema actual: • Es denuncia que la productivitat i el benefici d’una elit passen per davant del benestar general. • S’introdueix el concepte de “cadenes invisibles”: manca de temps, estrès, dificultat per gaudir de la vida i de la família. • Missatge final: • La llibertat no és només no ser propietat d’algú, sinó tenir control sobre la pròpia vida, temps per a un mateix i per a les relacions, sense sacrificar salut i dignitat. 8. Entrevista amb Ton Gasull (Club Literari de Sant Just) 8.1. Funcionament del Club Literari i clubs de lectura • Ton Gasull, membre fundador del Club Literari de Sant Just, explica les activitats: • Hi ha dos clubs de lectura: un de ficció i un de novel·la gràfica. • Es reuneixen el primer dimarts de mes (aquest cop, s’endarrereix una setmana per motius logístics). • Al club de ficció, són unes 20–25 persones que debaten sobre el llibre del mes, amb mirades molt diverses (emocional, històrica, formal…). • La gestió dels clubs recau en l’Arnau Cònsul, llibreter, que proposa 3–4 títols a final de sessió, en presenta el valor literari i el grup decideix per consens. • Objectiu global: formar “lectors educats”, capaços de llegir literatura actual i diversa i d’anar més enllà de si la història “agrada o no agrada”. 8.2. Llibre del mes: Pipes, d’Esther L. Calderón • Actualment llegeixen “Pipes”, de Esther L. Calderón, primer llibre de ficció llarg de l’autora. • Característiques de l’obra: • Novel·la generacional situada als anys 90. • Un grup de joves torna a un poble de la perifèria de Santander i rememora els anys d’adolescència, la colla i les tardes al banc menjant pipes. • Reflecteix la tercera generació després de la migració del camp a la ciutat (anys 70–80), ara ja fills de classe mitjana. • Tot i el context concret, és un relat universal: podria ser qualsevol poble a l’òrbita de Barcelona, Madrid, València, Sevilla… • Estructura i estil: • No és un relat lineal; es construeix amb “trossos de realitat” que van configurant el record col·lectiu. • Llenguatge molt directe, ritme àgil i capacitat d’“enganxar” des del principi. • Reacció del club: • Ton Gasull el recomana com a bon regal de Nadal, proper i interpel·lador per a diverses generacions. 8.3. Què vol dir ser un “lector educat”? • No quedar-se només amb l’argument: • Analitzar decisions de l’autor: tema, context, estructura, veus narratives, registres lingüístics, ritme. • Entendre que una novel·la pot barrejar materials diversos (ficció, assaig sociològic, memòria…). • El club promou lectures profundes, on es comenten: • Capes de significat. • Ritme i complexitat de les frases. • Tipus de narrador i punts de vista. 8.4. Activitats complementàries: presentacions i trobades amb autors • El Club Literari ha evolucionat des d’un simple club de lectura a una plataforma d’activitats literàries sota el paraigua de l’Ateneu. • Propostes destacades: • Presentacions de llibres, especialment d’autors locals de Sant Just. • Dinàmica: es presenta el llibre i, unes setmanes després, es fa una segona trobada amb l’autor, ja amb el llibre llegit, per aprofundir i preguntar. • Beneficis d’aquest format: • Passar d’una recepció passiva (presentació) a un diàleg real amb l’autor. • Descobrir interpretacions que l’autor no havia previst, demostrant que cada lector es fa el text seu. 8.5. Tallers d’escriptura i poesia • El club prepara per a l’any vinent: • Tallers d’escriptura per fomentar també la vessant creadora, no només lectora. • Un nou club de lectura de poesia, aprofitant la gran tradició poètica catalana. • Ja han organitzat un concurs de relats breus de 100 paraules per la festa major de l’Ateneu, amb més de 40 participants i alta qualitat. 8.6. Estat de salut del llibre i l’hàbit lector • Ton qüestiona el tòpic que “la gent ja no llegeix”: • Les dades de venda de llibres en català i castellà creixen any rere any. • El format paper continua dominant; els e-readers no han desplaçat el llibre físic. • A Barcelona, en lloc de tancar llibreries, se n’obren de noves. • En el segment infantil i juvenil, es llegeix molt (especialment sagues), i una gran part del fons de llibreria és d’aquest gènere. • Ton defensa el valor del llibre com a objecte: • El plaer d’anar a la llibreria, xerrar amb el llibreter. • El disseny de cobertes, l’olor del paper. • El gest social de “sortir amb un o dos llibres” com a activitat de lleure. • Sobre els e-books: • Van ser anunciats com una revolució que faria desaparèixer el paper, però no ha passat. • L’experiència tàctil i social del llibre físic pesa molt en la preferència dels lectors. 9. Secció teatral «Mare meva, quin xou» 9.1. Crítica del musical «Tutsi» (Teatre Apolo) • Els col·laboradors Carles i Javi comenten «Tutsi, el musical», adaptació del musical de Broadway (2018), basat en la pel·lícula de 1982 amb Dustin Hoffman. • Argument (tant de la pel·li com del musical): • Michael Dorsey, actor molt bo però problemàtic, no troba feina. • Per ajudar una amiga (Sandy), decideix audicionar travestit i es converteix en Dorothy Michaels. • L’accepten pel talent i la determinació, i Michael manté la mentida mentre guanya èxit i s’enamora d’una companya de repartiment. • Diferències entre pel·lícula i musical: • La pel·lícula gira entorn d’una telenovel·la mèdica; el musical, d’un espectacle de Broadway. • El personatge de Sandy té més pes i conflicte amorós a la pel·li; al musical queda relativament desdibuixat i podria ser prescindible. • Valoració artística: • Espectacle divertit, amb bones coreografies i un cos de ball potent. • Molt bona complicitat escènica entre Ivan Lavanda (Michael) i Ricky Mata (Jeff, company de pis). • El to és de comèdia lleugera, molt centrada en el gag. 9.2. Crítica a l’ús de la intel·ligència artificial en escenografia • Un dels punts més polèmics de la crítica és l’ús d’IA per generar les il·lustracions de l’escenografia: • Decorats impresos amb errors típics d’IA (lletres sense sentit, objectes mal resolts). • Això trenca la immersió del públic i fa pensar en una oportunitat perduda per donar feina a artistes humans. • S’esmenten altres produccions que han fet promocions gràfiques amb IA, com obres de La Cubana o musicals infantils, i es planteja un debat ètic sobre l’ús de la IA en el sector cultural. 9.3. Covers i swings al repartiment • Es comenta el funcionament dels covers (substituts) i swings (actors capaços d’assumir molts rols): • En la funció vista, Diana Roig (Julie) estava substituïda per Mònica Solaun. • Es reivindica la importància del paper del swing, sovint poc reconegut, però essencial per a la continuïtat de les funcions. 9.4. Recomanacions de programació teatral Els col·laboradors recomanen diverses obres en cartellera a Barcelona: «Els Malvats» – Teatre Gaudí • Comèdia d’espionatge inspirada en Hitchcock, en un espai de petit format. • Entrades al voltant de 22 €, amb possibilitats de descompte. «Assassinat per a 2» – Teatre Muntaner • Comèdia musical amb dos actors-pianistes (Didac Flores i Miquel Herzog Jr.) que interpreten 13 personatges. • Ritme àgil, molt joc escènic i humor. «El dia del Guatusi» – Teatre Lliure (Montjuïc) • Adaptació teatral d’una novel·la que retrata la Barcelona dels anys 60–80. • Estructurada en tres parts amb dues pauses, per un total de més de 3 hores i mitja. • Preus d’entrada entre 14 i 32 €, pensat com una experiència teatral “llarga” i immersiva. • Es destaca un especial futur del programa dedicat a “Wicked” (musical, pel·lícula, versions internacionals). 10. Secció musical i recomanacions urbanes 10.1. Recomanació musical: Pili – «Punani» • Javi descobreix i recomana «Punani» de Pili, coneguda abans com la meitat del duo Jirafa Rey i La Pili (famosos per un pas per un talent show televisiu). • Ara ha fet un rebranding artístic: • Estètica i so més urbà, lluny del to més “paròdic” d’abans. • «Punani» té un aire de reggaeton “antic”, molt ballable. • El programa tanca una de les seves parts amb aquesta cançó com a música de fons i la curiositat de descobrir la “nova” Pili. 11. Secció «Cultura al dia» amb Sara Vitó: discapacitat i cinema 11.1. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat • Sara recorda que demà, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, instaurat per l’ONU el 1992. • Evolució de la mirada sobre la discapacitat: • D’un enfocament exclusivament mèdic (deficiència, malaltia, “problema a corregir”) cap a un model social. • Avui es parla més de diversitat funcional, emfasitzant que el que limita sovint no és la persona, sinó l’entorn i la falta d’accessibilitat. • Es denuncia que la societat encara tendeix a veure la discapacitat com a mur i no com a part de la diversitat humana. 11.2. Barreres socials i capacitats • Sara destaca que: • Moltes persones amb diversitat funcional tenen una fortalesa mental i una resiliència extraordinàries. • Sovint també mostren una sensibilitat especial i una altra manera de llegir el món. • Es critica el paternalisme i els prejudicis (idees prèvies sobre el que poden o no poden fer) i es defensa la necessitat d’oportunitats reals (feina, esport, cultura, relacions…). 11.3. Pel·lícula recomanada: Campeones • Film espanyol de 2018, molt popular, que barreja comèdia i emoció. • Sinopsi: • Marco, entrenador de bàsquet, té un accident personal i professional: perd la feina, beu massa, insulta la policia i acaba als tribunals. • Com a condemna, rep treballs comunitaris: entrenar un equip de bàsquet format per persones amb discapacitat intel·lectual. • Valor afegit: • Els jugadors de l’equip estan interpretats per actors amb discapacitat real, no per actors sense discapacitat “fent de”. • Això aporta naturalitat, autenticitat i trencament de tòpics. 11.4. Evolució del personatge de Marco • Al principi, Marco parteix de prejudicis forts (ús de termes despectius, ignorància sobre les seves capacitats). • A mesura que els coneix: • Descobreix que tenen somnis, rutines, feina, relacions com qualsevol altra persona. • Entén que la societat sovint els explota o menysprea: exemple del jugador que és maltractat a la feina (hores extres, insultat davant de tothom, sense vacances…). • Escena clau: • Discussió amb la parella sobre la possibilitat de tenir fills; ell expressa por a tenir un fill “com ells” i a repetir el patró del seu pare absent. • Un jugador li diu que no sap si voldria un fill com ell, però sí voldria un pare com ell. • Aquest moment marca un clic emocional i un canvi profund de perspectiva. 11.5. Esport com a eina d’inclusió • L’esport (en aquest cas, el bàsquet) és un espai d’inclusió i autoestima: • L’equip passa de ser una colla de jugadors individuals a una família esportiva. • Es crea germanor i suport mutu. • Es remarca que, tot i no guanyar el campionat, la victòria real és el creixement personal, la cohesió i la visibilització. 11.6. Campeonex i noves referències • Es menciona també la seqüela «Campeonex» i la participació de Brain Eito (streamer amb diversitat funcional) com a exemple de presència creixent de perfils diversos en la cultura popular. • Sara i Jaume coincideixen que, tot i que la segona part és bona, la primera “Campeones” impacta més, potser per l’efecte sorpresa i per ser la que obre el camí. 12. Tancament de programa • Jaume Elias acomiada l’episodi recordant l’horari habitual d’El Refugi a Ràdio Desvern (de dilluns a divendres a les 17 h) i convida a retrobar-se l’endemà. • El programa acaba amb música i falques institucionals sobre mobilitat sostenible (ambici), espais lliures de fum i reciclatge, reforçant també missatges de salut pública i sostenibilitat.