Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

505-516 de 2109

2 de febr. del 2022
27'
Entrevistes de la Justa del 2/2/2022 — Moratòria urbanística, 17-A, energia pública i mitjans locals: la CUP analitza el ple de gener a Sant Just
Context i convidats • Entrevista en directe a Ràdio d’Esvern amb Aleix Abadia (CUP Sant Just) per repassar els punts clau del ple de gener i altres temes d’actualitat municipal. Homenatge a Ricardo Bofill i toponímia • Es comenta la pèrdua de l’arquitecte Ricardo Bofill i la proposta de dedicar-li un espai o carrer a Sant Just. • La CUP s’hi mostra, en principi, favorable, tot i que encara no ho ha debatut en assemblea. • Es posa en valor la trajectòria cívica de Bofill. "Havia participat a l’1 d’octubre i havia defensat les escoles; és d’agrair i de reconèixer." Urbanisme i habitatge: moratòria a la Vall i mobilització veïnal La moratòria i el context • Es debat la moratòria urbanística a uns terrenys de Núñez i Navarro entre Campadrosa, el Camí de Muntanya i la Bonaigua per evitar noves edificacions en una zona sensible. • La CUP vota a favor de “blindar” l’espai, però assenyala el dilema: el que no es construeixi allà, s’haurà de reubicar en un altre punt del municipi. Habitatge i model de ciutat • Es denuncia el risc d’acabar promovent pisos de luxe que no responen a les necessitats reals del poble. • Suport de la CUP a la possible mobilització veïnal a l’entorn de la Bonaigua/Bellsolets. "Hem de reprendre el lema de servem la vall i aturem aquesta estafa immobiliària de l’especulació." 17-A: moció per la veritat i posicionaments • S’aprova una moció (CUP, ERC i regidora no adscrita) per aclarir la veritat sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. • Crítica al vot en contra del PSC i a l’“equidistància” d’altres grups. • Es demana investigació sobre la relació del CNI amb un dels implicats i les declaracions de Villarejo. Educació ambiental a la deixalleria: crítica al greenwashing • Moció per crear una aula d’educació ambiental a la nova deixalleria: la CUP s’absté. • Es denuncia la contradicció d’una aula “verda” en un equipament que, segons la CUP, no integra prou el context climàtic. • S’adverteix contra el greenwashing i de repartir la responsabilitat climàtica igual per a tothom quan no ho és. Energia 100% renovable i municipalitzacions • L’Ajuntament s’adhereix com a soci a Terça (energia pública i 100% renovable) per subministrar equipaments municipals. La CUP hi vota a favor. • Es reivindica la municipalització de serveis com a via de sobirania, estalvi i millores laborals; es demana expandir el model més enllà del consistori. Zona verda d’aparcament al Centre: implementació • Entrada en vigor de la nova zona verda al Barri Centre amb retards per problemes informàtics. • La CUP percep improvisació i demana avaluar l’impacte abans de valorar-ne el balanç final. Comunicació municipal i polèmica del calendari Enviament del calendari i propaganda • Polèmica a xarxes per l’enviament conjunt del calendari de Ràdio d’Esvern i propaganda del PSC. • La CUP demana explicacions; el PSC mostra factures. La CUP insisteix a no barrejar enviaments per evitar confusió. Pluralitat i regulació dels mitjans locals • Segons la CUP, el servei de comunicació del municipi funciona massa com a promoció del govern. • Proposta de crear un òrgan de regulació dels mitjans locals per garantir pluralitat i donar veu a l’oposició i entitats (model tipus Betevé com a referència). Carnestoltes 2022 • Es confirma el retorn de la rua i concurs de disfresses el 26 de febrer al Parc Joan Maragall, si les restriccions ho permeten. • Valoració positiva per la reactivació comunitària després de les limitacions per Covid. Reconfiguracions polítiques: PDeCAT a Centrem • Constitució del grup Partit Demòcrata Endavant Sant Just i pas a la nova marca Centrem. • La CUP ho llegeix com una renúncia a l’independentisme i una aposta per un regionalisme espanyol de caire burgès. Personal municipal: increment salarial • S’aprova per unanimitat l’augment del 2% de les retribucions del personal per al 2022, d’acord amb els PGE. Can Freixes: usos futurs i participació • La CUP demana un procés participatiu real abans de definir usos i rebutja el model d’“hotel d’entitats” per a Can Freixes. • Es dona suport a les propostes populars i a la coordinació amb el teixit associatiu. Multes i dispositius policials: denúncies • La CUP denuncia multes arran del dispositiu policial de les Festes de la Tardor i qualifica l’actuació de repressiva. • Anuncien una campanya col·lectiva de denúncia, posant el focus en el tracte al jovent durant la pandèmia. "Aquell dia, la inseguretat la va posar la policia."
1 de febr. del 2022
40'
Entrevistes de la Justa del 1/2/2022 — En Bici Sense Edat Sant Just: balanç 2021, experiències de voluntariat i rutes, agenda 2022 i crida a nous socis
Resum general Converses amb Carles Sánchez (coordinador d’En Bici Sense Edat Sant Just) i la voluntària Iolanda (Yolanda) Babiloni sobre el balanç del 2021, l’experiència del voluntariat, la seguretat i les rutes, la logística de les sortides, i l’agenda de formació i esdeveniments del 2022. També es fa una crida a nous voluntaris i a sumar-se com a socis de Sant Just Solidari. "Jo crec que reps més del que al final dones" — Iolanda Babiloni "Que tornin a sentir el vent a la cara" — falca d’En Bici Sense Edat Punts clau • 2021 molt positiu malgrat la pandèmia: 914 passejades, 1.449 persones usuàries, 132 acompanyants i 1.361 hores de passeig. • Voluntariat en creixement: de 48 a 85 al llarg de l’any (es consolida entorn dels 80-82). • Més cobertura al municipi: de 25 a 48 particulars i 7 equipaments atesos. Flota ampliada a 3 tricicles i 2 bicicletes; nou pàrquing-taller i intranet de gestió. • Experiència transformadora del voluntariat: acompanyament, empatia i històries de vida; activitat segura i a l’aire lliure; protocols de pràctiques i velocitats moderades. • Logística tipus: sortides d’1,6 h de mitjana; el voluntari hi dedica sovint 2-3 h incloent preparació, desinfecció i càrrega de bateries. • Agenda 2022: sessions informatives i curs de voluntariat (febrer), Rua de Carnestoltes (26/02), Gran Pedalada (12-13/03), Magic Line Sant Joan de Déu (20/03). • Objectius: consolidar, créixer en particulars, arribar a més equipaments (fins a 9), explorar passejades terapèutiques (incl. pal·liatius pediàtrics), millorar la mecànica; no ampliar vehicles a curt termini. • Projecte d’històries de vida: recollir i editar relats de persones usuàries amb suport de voluntariat i professionals locals. • Crida a voluntaris i a fer-se socis de Sant Just Solidari per sostenir el projecte. Balanç 2021 (xifres i evolució) • 914 passejades i 1.361 hores malgrat aturades per Covid i algunes averies. • 1.449 persones usuàries i 132 acompanyants. • Voluntariat: 48 → 85 (es preveu estabilització al voltant de 80-82). • Particulars: 25 → 48; 7 equipaments atesos al poble. • Flota: de 1 tricicle + 1 bici a 3 tricicles + 2 bicis (una per premi). • Infraestructura: pàrquing-taller condicionat i intranet de gestió (millora organitzativa respecte eines ad hoc de Google). • Activitat comunitària: concert solidari, col·laboració amb alumnes (Mare Sacramento, 4t ESO) i implicació municipal. Voluntariat: experiència i organització Experiència de la Iolanda • Motivacions: temps disponible i atraure’s per un projecte "preciós" que apropa generacions. • Impacte: aprenentatge constant, coneixement de realitats molt diverses i històries de vida potents. • Benefici percebut: “reps més del que dones”; acompanyament humà i cures d’humilitat. Seguretat, rutes i orografia • Tricicles ben preparats i segurs; pràctiques amb nous voluntaris; control de velocitat (proves a 15-25 km/h, però sortides reals a ritme tranquil). • Orografia de Sant Just amb pujades; itineraris i “trucs” per suavitzar desnivells (Monistrol, Dr. Rivalta, Maragall, Pilar/Verge dels Dolors fins a Creu, etc.). Logística i durada d’una sortida • Matinals típiques: 11:00-13:00; el voluntari hi dedica sovint 2-3 hores (preparació, desplaçament, passeig, retorn, neteja/desinfecció i carrega de bateries). • Mitjana de passeig: ~1,6 hores (variació segons usuaris i equipaments). Hivern i Covid • Gener-febrer: altres capítols aturen; a Sant Just s’ha sortit, però amb moltes anul·lacions per protocols Covid. • Particulars: més difícil programar per fred/vent; optimització de trucades i graelles de voluntariat. Comissions i tasques • Voluntaris no només pedalen: mecànica bàsica (frenos, pastilles), trucades, intranet, suport en actes i difusió. • Organització per grupets/comissions temàtiques per repartir dedicació. Rutes i moments destacats • Parades amb vistes (Can Ginestà, Collserola) i explicació de l’entorn; sortides a Jardins de Pedralbes, Parc de Cervantes, Torre Blanca, Sant Joan Despí i fins al riu Llobregat (autonomia de bateries adequada). • Presència en esdeveniments locals: Sant Just al Carrer, descensos festius i activitats amb capgrossos; molta visibilitat i interacció amb famílies i infants. • Aspectes tècnics: aprenentatge amb el fabricant; ajustos de canvis (simplificació i, si cal, pas a desviador clàssic) per resistir càrregues. Formació i agenda 2022 • Sessió informativa online: 8 de febrer. • Trobada de voluntariat (capítol a determinar): 20 de febrer. • Curs de voluntariat: 25 de febrer (teoria online 17-19 h; pràctiques per capítol). • Rua de Carnestoltes: 26 de febrer (participació amb tricicles o seguiment de la rua amb usuaris). • Gran Pedalada (2a ed.): 12-13 de març — dorsal solidari i suma de km via app. • Magic Line Sant Joan de Déu (capítol Sant Just): 20 de març — participació i tram amb el nom del capítol. Posició de Sant Just i objectius • Activitat 2021: Sant Just seria 2n capítol en volum (després de Barcelona) gràcies a molts voluntaris i 3 tricicles; suport clau de Sant Just Solidari i l’Ajuntament. • 2022: consolidar, augmentar particulars, ampliar equipaments (objectiu fins a 9, incloent subunitats del sociosanitari: residència salut mental, hospital de dia i sociosanitari). • Possibles passejades terapèutiques amb pal·liatius pediàtrics si es confirma al territori. • No s’ampliarà la flota a curt termini; prioritat a fiabilitat mecànica i manteniment. Projectes especials: històries de vida • Iniciativa per recopilar relats d’usuaris i usuàries (coordinació: Cisco; disseny: Olga; suport d’una escriptora local). • Dinàmica: detecció d’històries durant passejades, contactes, entrevistes i edició per preservar memòria i inspirar la comunitat. Crides i suport • Voluntariat: obert a tothom amb flexibilitat d’hores — “si pots fer una passejada al mes, ja està bé”. • Particulars: no cal tenir dificultats de mobilitat per gaudir d’una passejada; és oci compartit, accés a llocs on habitualment no s’arriba caminant i bona estona de conversa. • Socis i donants: invitació a fer-se soci de Sant Just Solidari (aportació flexible, mínim orientatiu trimestral) per sostenir costos (manteniment, equipaments, logística). També suport a l’associació catalana d’En Bici Sense Edat.
31 de gen. del 2022
22'
Entrevistes de la Justa del 31/1/2022 — Entrevista a Laia Flotats: canvi de denominació a "Endavant Sant Just" i repàs del ple de gener 2022
Context de l'entrevista Converses amb Laia Flotats, portaveu del Partit Demòcrata Endavant Sant Just (antic grup registrat com Junts per Catalunya al consistori), sobre el canvi de denominació del grup municipal i un repàs detallat del ple de gener de 2022. Canvi de denominació i context PDeCAT–Junts Materialització del canvi al ple (només es dona compte, no es vota). Un error de "copiar i enganxar" en un article del decret d'alcaldia va ser aclarit per secretaria. Origen: la separació interna de fa gairebé dos anys, quan part dels integrants van marxar del PDeCAT i es van endur la marca Junts per Catalunya. Objectiu del canvi: clarejar la identitat del grup que es manté al PDeCAT i evitar confusions entre veïns. Nova denominació: "Partit Demòcrata – Endavant Sant Just", amb voluntat de focus local. "Ara ja se'ns pugui identificar clarament amb la gent que som... i qui representem." Acords i debats del ple (gener 2022) Homenatge a Ricard Bofill Aprovació unànime de 3 dies de dol i proposta de dedicar-li un espai públic. Preferència per un lloc que eviti molèsties als veïns (canvis de carrers). Es suggereix l'Avinguda Baix Llobregat, coordinat amb el nou planejament i la futura entrada de Sant Just proposada pel grup. Comercialització d'energia (Terça) Aprovació general; el grup de Flotats s'hi absté. Motiu: dubtes sobre l'estalvi real (estimació de 10.000 €/any, considerat modest) i risc de "descomptes inicials" que s'equiparin amb el temps. Moratòria urbanística a la Bòbila Desestimació de recursos contra la suspensió d'un any de llicències per reubicar edificabilitat (com al Conveni 2 de la Vall). Vot a favor del grup, per preservar l'estratègia urbanística municipal. Moció educació ambiental i nova deixalleria El grup s'absté: comparteix l'objectiu de educació ambiental, però la moció no tenia en compte el projecte de govern ja existent. Moció sobre els atemptats del 17-A (Barcelona i Cambrils) Vot a favor d'investigar i garantir transparència; rebuig a donar credibilitat a Villarejo. "Qualsevol ombra de sospita o dubte s'ha d'aclarir... però no donarem credibilitat a un personatge com aquest." Projecte Life Rethink Waste (vals de descompte) Vot a favor de simplificar les bases per facilitar la participació ciutadana. Els vals es poden gastar al comerç local, generant sinergies entre medi ambient i economia de proximitat. Increment retributiu del 2% (personal municipal) Aplicació de la llei (PGE 2022); tràmit tècnic. Personal eventual (acció política) Abstenció habitual del grup en punts d'organització interna del govern. Contacte amb el comitè d’empresa per informació, però respecte a l’organització del govern. Zona verda d'aparcament (entrada en vigor) Mesura reivindicada pels veïns per facilitar l’aparcament en zones amb edificis sense places. Beneficis: prioritza residents i millora la rotació (zona blava). El sistema tarifari s'alinea amb Barcelona, facilitant l'ús. Context local: orografia amb pujades i baixades; millorar l’aparcament de proximitat és clau per la vida quotidiana. Missatge final de Laia Flotats Continuïtat d'equip (Pere, Josep Maria i Laia) i de projecte: militants del PDeCAT, al servei de Sant Just. Enfoc clarament municipalista: "Endavant Sant Just" com a marca de compromís local i de servei als veïns i veïnes.
28 de gen. del 2022
31'
Entrevistes de la Justa del 28/1/2022 — Ple municipal de gener 2022 a Sant Just: homenatge a Riccardo Bofill, nova deixalleria i aula ambiental, urbanisme a la Riera, energia pública i LIFE Rethink Waste
Context i format del ple • Ple de gener 2022 breu i amb pocs punts, celebrat de forma telemàtica per l’impacte de la variant Omicron. "Jo crec que era necessari... l’Òmicron està molt disparada com per fer un ple presencial." Temes principals Homenatge a Riccardo Bofill i proposta de nomenclàtor • Es decreten tres dies de dol i s’obre el debat per dedicar un espai o carrer a l’arquitecte. • Es valora aprofitar la transformació de l’entrada pel Baix Llobregat per reanomenar una avinguda amb el seu nom, minimitzant molèsties al veïnat. • Es destaca el paper del Walden 7 com a icona local. "Quan vols explicar on és Sant Just, dius on està el Walden, i la gent ho ubica." Deixalleria i aula d’educació ambiental: moció rebutjada • Moció del regidor no adscrit (Quico Ferrer) per crear una aula d’educació ambiental vinculada a la nova deixalleria: rebutjada. • El govern argumenta que el projecte d’aula ambiental ja existeix des de 2016 dins del Pla d’Acció Municipal i que la moció no aportava valor nou. • Model de gestió: servei integral amb empreses del tercer sector (ex. Solidança), amb ocupació de jovent local quan és possible. "El ritme de l’acció de govern no es marca a través de mocions de l’oposició." Moció 17-A (Barcelona i Cambrils, 2017): transparència i cautela • Moció d’ERC, CUP i regidora no adscrita per aclarir la veritat dels atemptats: aprovada. • El govern demana transparència i investigació, però adverteix contra atorgar veracitat a afirmacions de Villarejo sense garanties. • Es reclama prudència i respecte a les víctimes. Memòria de l’Holocaust i accions educatives • Minut de silenci pel Dia Internacional de Memòria de l’Holocaust. • Continuïtat de la col·laboració amb Memorial Democràtic i entitats locals per tallers a centres educatius i elements de memòria al municipi. • La Covid ha endarrerit algunes activitats educatives. Urbanisme a la Riera: suspensió de llicències i nou planejament • Es desestima el recurs contra l’acord (setembre) de suspensió d’un any de tramitacions a l’àmbit de la Riera (entre Bonaigua, Can Pedrosa i Camí de la Muntanya). • Objectiu: reordenar per reduir l’impacte i adaptar-se a noves obligacions d’HPO (fins al 40% en el nou planejament). • El govern es manté ferm per aprovar el nou planejament abans que decaigui la suspensió, assumint possibles litigis. LIFE Rethink Waste: noves bases, incentius i dades • Simplificació de les bases del concurs i sortejos del projecte LIFE Rethink Waste per augmentar la participació. • Premis: vals de descompte (25, 50, 100 €) i patinets/bicicletes elèctriques. • Participació fase 0: ~300 persones de ~900 habitatges (zona Canigó). • Protecció de dades: programa voluntari i informes de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; baixa possible en qualsevol moment. Energia pública: incorporació a TERSA i Barcelona Energia • L’Ajuntament s’incorpora com a soci de TERSA per contractar Barcelona Energia (energia 100% renovable i 100% pública), amb participació en la governança. • Primer encàrrec: subministrament per a equipaments i enllumenat públic; estalvi estimat d’uns 10.000 € anuals. • Funcions addicionals: instal·lació de fotovoltaiques i solar tèrmica en equipaments públics; assessorament a ciutadania i foment de comunitats energètiques locals. "Tindrem l’energia 100% renovable i 100% pública, amb control i objectius públics." Personal i organització municipal • Increment retributiu del 2% per al personal (aplicació de normativa estatal), aprovat per unanimitat. • Nou lloc eventual de suport a Alcaldia per reforç organitzatiu (baixa de llarga durada a l’àrea), amb debat i vots dividits. Altres avisos de servei i agenda • Zona verda (barri Centre): des de l’1 de febrer cal pagar (quotes anual/mensual/setmanal al parquímetre) i registrar la matrícula. • Carnestoltes 2022: intenció de celebrar-lo si les mesures ho permeten; recorregut i durada més curts per evitar exposició al fred i agilitzar la rua. Votacions destacades (resum) • Aula d’educació ambiental a la deixalleria (moció regidor no adscrit): Rebutjada — vots en contra: PSC, Movem; abstenció: Junts, ERC, CUP. • Moció 17-A (ERC, CUP, regidora no adscrita): Aprovada — vots en contra: PSC. • Desestimació recurs suspensió llicències (àmbit Riera): Aprovada — amb majoria àmplia i una abstenció. • LIFE Rethink Waste (modificació de bases): Aprovada — a favor: PSC, Movem, Junts; abstenció: ERC; en contra: CUP, regidor no adscrit. • Incorporació a TERSA: Aprovada — majoria a favor; Junts en abstenció. • Increment retribucions 2%: Unanimitat. • Lloc eventual a Alcaldia: Aprovat — a favor: PSC, Movem; abstenció: Junts, ERC; en contra: CUP, regidor no adscrit.
27 de gen. del 2022
25'
Entrevistes de la Justa del 27/1/2022 — Canvis a l’EP1/EP2 a Esplugues: impacte a Finestrelles, escoles i gent gran, i resposta veïnal de Cal Suís
Context i tema del dia Entrevista centrada en els canvis recents de les línies de bus de barri (EP1/EP2/EP3) a Esplugues, especialment a Finestrelles, i el seu impacte en famílies, escoles i gent gran. Es destaca la manca de consulta prèvia i la mobilització veïnal (Cal Suís, associacions, escoles) per revertir-los. "Ens ha desmuntat la vida al barri" Principals canvis i afectacions Substitució/alteració de recorreguts: l’antiga connexió directa de EP2 pel centre i cap a escoles com Isabel de Villena desapareix o s’allarga; es proposa usar el 68 (TMB) amb horaris i recorreguts menys útils. Connexió amb metro: abans EP1/EP3 permetien enllaçar ràpid amb Zona Universitària/Diagonal; ara aquesta connexió pràctica s’ha perdut. Freqüència vs temps total: tot i que s’anuncia més freqüència (cada 15’ en lloc de 30’), el recorregut és més llarg i el temps total empitjora. "Si un trajecte que feies amb un quart d’hora ara tardes 40 minuts… la millora no ho és" Impacte per col·lectius Famílies i escoles Isabel de Villena, Garbí, Joan Martorell: pèrdua de la porta a porta i del teixit social (pares/avis coincidint al bus). Logística escolar: més retards en hores punta per col·lapse d’accessos; alumnes que ja no poden anar a dinar a casa i han de quedar-se al menjador (impacte en costs familiars). Gent gran i mobilitat quotidiana Casos concrets: veïna de 100 anys que ja no pot baixar còmodament al pont d’Esplugues per fer encàrrecs; persones amb mobilitat reduïda que han de caminar molt o usar cadira de rodes per trams abans coberts pel bus. Entitats i serveis Cal Suís (espai autogestionat): més difícil l’accés sense bus útil; aparcament escàs al barri i al centre. Hospital Sant Joan de Déu: el 68 hi és a peu pla, però no substitueix el servei de proximitat que feia el bus de barri per a Finestrelles. Procés i governança Manca de consulta: el veïnat denuncia que no se’ls va informar ni consultar prèviament; comunicats municipals van sortir a finals de desembre (posada en marxa: 18/12). Actors implicats: AMB/TMB i Ajuntament; es percep una decisió unilateral i imposada. "No acceptem cap decisió sense consultar les veïnes i els veïns" Mobilització i propostes Recollida de signatures: impulsada per Associació de Veïns, Cal Suís i Isabel de Villena; es presentarà a Ajuntament i ens gestor (AMB/TMB). Precedent (fa 11 anys): la pressió veïnal va aconseguir implantar l’EP2 amb recorregut útil pel centre. Ara senten que han tornat 11 anys enrere. Consulta veïnal: es demana una consulta amb totes les parts per co-dissenyar el servei. Paradoxa central Es promou l’ús del transport públic, però els barris de muntanya (com Finestrelles) se senten oblidats i amb pitjor servei pràctic. "És una paradoxa: s’anima a usar el transport públic però ens deixen sense servei pràctic" Cronologia clau 18 de desembre: entrada en vigor dels nous recorreguts/freqüències. Desembre–gener: informació institucional i arrencada de signatures (associacions i escoles). Conclusió El canvi ha comportat temps de viatge més llargs, pèrdua d’enllaços clau (metro) i trencament de dinàmiques socials del barri. El veïnat reclama recuperar un EP2 útil, escolta activa i solucions adaptades a escoles i gent gran.
26 de gen. del 2022
25'
Entrevistes de la Justa del 26/1/2022 — Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix (27–31 gen + 4–7 feb): estrenes, retrospectives, xerrades (Afganistan, Iran, Birmània) i aposta pel català
Context i dates • La Mostra de Cinema Asiàtic de CineBaix arrenca el 27 de gener i s’allarga fins al 31 de gener, amb una extensió “Més Mostra” del 4 al 7 de febrer. • Forma part d’un projecte anual més ampli: Mediterrani (16 anys), i des de fa 5 anys també Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. "Ja són 16 anys amb el projecte del Mediterrani; fa 5 anys que hi incorporem Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica." Programació i pel·lícules destacades Secció principal (27–31 de gener) • 12 pel·lícules, amb 4 estrenes a Catalunya. • Destaquen dues obres nominades als premis internacionals: Un héroe (Asghar Farhadi) i Drive My Car (Ryusuke Hamaguchi). “Més Mostra” (4–7 de febrer) • Homenatges a clàssics (Japó/URSS) i Índia. • Focus d’actualitat sobre Birmània (Myanmar) amb una pel·lícula sobre la trajectòria d’una figura premi Nobel i el seu posterior derrocament. Sala 7 (virtual) i retrospectives • 8 pel·lícules addicionals en línia (no solapades amb les presencials) a partir de l’1 de febrer. • Retrospectives de tres directors vinculats a la programació: Asghar Farhadi, Ryusuke Hamaguchi i Pan Nalin (director de l’obertura). • Objectiu: evidenciar filmografies potents dels autors programats. Eixos temàtics i fils conductors Homenatge al cinema analògic • Inauguració amb Last Film Show (Índia), un homenatge al cinema analògic i a la màgia del cel·luloide, amb ressonàncies de “Cinema Paradiso”. • Diàleg amb la xinesa Un Segundo, també sobre la importància del cinema predigital. Països i regions representats • Predomini d’Iran i Japó (amb 3 títols), i presència de Corea del Sud, Índia, Xina i una “excentricitat” celebrada: Kirguizstan. • També hi ha produccions europees sobre temàtiques asiàtiques: una del Regne Unit (Afganistan, 20 anys de recorregut vital) i una de Dinamarca (Myanmar, context recent). Xerrades i debats • Tres xerrades temàtiques per aterrar l’actualitat dels països: - Afganistan: a propòsit del documental britànic sobre 20 anys, amb una veu experta que ha cobert la tornada dels talibans. - Iran: actualitat explicada per un corresponsal de la SER a Istanbul, amb el fons de tres pel·lícules iranianes. - Myanmar (Birmània): context sobre revoltes, minories perseguides i la figura premi Nobel. "La pel·lícula explica 20 anys d’història; la convidada/els convidats ens explicaran l’actualitat." Formats d’exhibició i calendari • Presencial: projeccions al cinema (algunes estrenes amb restriccions d’exhibició en línia). • Virtual (Sala 7): a partir de l’1 de febrer, reposicions i retrospectives per descobrir trajectòries d’autors programats. • Model híbrid sense solapament entre presencial i virtual, per respectar permisos i finestres d’exhibició. Estat del cinema i relació amb distribuïdores • Assistència irregular per l’efecte pandèmic i el degoteig d’estrenes. • Algunes distribuïdores retarden llançaments; això dificulta tracció de públic. • La Sala 7 és una aposta de llarg recorregut per oferir servei complementari i vincular-lo a les sales, malgrat la tensió històrica amb plataformes i finestres d’exhibició. Compromís amb el català • A la Mostra, 5 pel·lícules subtitulades al català (algunes en col·laboració amb l’Asian Film Festival; d’altres subtitulades directament per CineBaix). • Exemple: Drive My Car – acord amb la distribuïdora per fer-ne els subtítols en català i oferir-los perquè s’incorporin al DCP comercial. • Crida a les distribuïdores i a la Direcció General de Política Lingüística: incorporar el català a l’inici del cicle de vida d’un film (no només al DVD), per facilitar l’exhibició en VOSE català. • També oferta infantil i comercial en català (ex.: animació i títols comercials doblats/subtitulats) tot creant sinergies amb altres cinemes per sumar demandes. Objectius d’assistència • Meta: arribar o superar les 1.000 persones (4 dígits), assolida en altres edicions (Mediterrani), amb esperança de consolidar-se a mesura que millori el context sanitari. "Mantenim una afluència suficient per ser esperançadors; el nostre públic és molt agraït."
24 de gen. del 2022
42'
Entrevistes de la Justa del 24/1/2022 — Mons 2022 a l’Espai Mercat (Sant Just): art contemporani, pluralitat i comunitat
Temes principals • Naixement i concepte del projecte “Mons 2022”: tres exposicions al llarg de l’any sota el paraigua del concepte “mons”. • Aposta curatorial: exposicions col·lectives, paritat de gènere, diversitat generacional i tècnica (escultura, fotografia, videoart, performance). • Territorialitat i ambició: posicionar Sant Just i l’Espai Mercat dins el circuit d’art contemporani. • Comunitat i educació: activitats literàries i pedagògiques amb escoles, FP i xarxa local per trencar el tabú elitista. • Primera mostra (febrer–abril): sis artistes destacats i una peça misteriosa amb rerefons quasi policíac. • Espai i museografia: millores a la sala, contrastos entre llenguatges i textos de suport (filosofia i sociologia) per cosir narratives. • Comunicació i inauguració: identitat visual en rosa i rapsoda itinerant per convocar la ciutadania. • Èxit esperat: ampliar públic més enllà del teixit local i obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. Resum de l’episodi Origen i marc del projecte L’Ajuntament proposa a Laura Baringó i Quim Déu dirigir l’Espai Mercat durant un any. Dissenyen “Mons 2022”, un programa anual dividit en tres exposicions que exploren el “món propi”, el “món reflex/dual” i el “món utòpic”, cadascuna amb una durada aproximada de dos mesos i mig. L’objectiu és portar a Sant Just artistes amb recorregut i projecció internacional, envoltant cada mostra d’activitats que expandissin el concepte de mons cap a altres narratives. “No és només l’exposició: volem altres narratives al voltant del concepte ‘mons’.” Aposta curatorial i posicionament • Co-direcció Baringó–Déu, amb criteri compartit i gaudi del procés. • Posicionament: treure Sant Just d’una perifèria cultural i situar l’Espai Mercat en el mapa de l’art contemporani. • Model col·lectiu: evitar solo shows per maximitzar el diàleg entre mons artístics. • Paritat i generacions: 3 dones i 3 homes per bloc, amb veus de 30 i de 50 anys (aprox.), posant l’obra al centre (no la quota). • Diversitat tècnica i conceptual per reflectir el present: l’art com a sismògraf del temps. “Volíem que la paritat no fos conseqüent, sinó que cada obra tingués entitat per si mateixa.” Context local i necessitat • A Sant Just no abunden les mostres d’art contemporani; el projecte apropa noves maneres d’entendre l’art i reivindica l’Espai Mercat. • Evita duplicar el model de Can Ginestar (més local), per obrir finestres i “alimentar-nos” de mirades externes. Avanç de la 1a exposició (febrer–abril) • Anna Dott: performance prèvia i peça visible a la inauguració. • Patricia Dauder: diapositives i dibuixos; memòria fragmentada entre document i ficció; recent exposició a La Virreina. • Sara Rebamor: videoartista alemanya; peça especial i amb to juganer. • Hernan Ardila: escultures (10 peces a sala); materialitat amb memòria d’ús i empremta de l’artista. • Miquel Planas: línia, espai i delicadesa-contundència; escultura, dibuix i un tapís que il·lustren el procés. • Biel Capllong: fotografia inquietant (connexions amb l’estètica Sónar). “Ens interessen les divergències: el monocrom matèric de Planas en contraposició al cromatisme bèstia d’Ardila.” Museografia i textos en sala • No a l’exposició fragmentada: les obres interactuen i es cosen per afavorir lectures creuades. • Text permanent de la Bàrbara (filosofia; referències a Kant) per obrir mirada. • Textos de Montse Solsona (sociologia) repartits per la sala, incloent la carta 21 del tarot com a vincle simbòlic. • Curadoria pensada per entrar per múltiples portes (videoart, dibuix, escultura...). Comunitat, educació i accions paral·leles • Trencar el tabú elitista: visites guiades, implicació del teixit comercial, cultural i educatiu. • Literatura i mons: bibliografia en diàleg amb les obres; accions poètiques (p. ex., Antoni Clapés), i presentacions com la de Maite Salor (26/02). • Escoles: inici amb Escola Montseny i intenció d’incloure les tres escoles municipals; les produccions dels infants s’exposaran a sala al costat dels artistes. • FP Algueró (arts gràfiques): vincular la seva pràctica amb l’art contemporani i el poble. • Missatge clau: incloure públics diversos perquè s’hi sentin còmodes i partícips. Espai, calendari i identitat • Espai Mercat: millores (pintura, adequacions) i capacitat de reconfigurar-se a cada bloc expositiu. • Calendari 1r bloc: fins al 24 d’abril (aprox.); segona exposició al maig; tercera cap al setembre. • Identitat gràfica: cartell en rosa, blanc i negre; el rosa com a mirada (veure “el món de color de rosa”) per desdramatitzar l’art contemporani. • Instagram: @2022mons per comunicació i compte enrere. • Inauguració (5 de febrer, 12 h): rapsoda Víctor (74 anys, veu teatral) declamant poemes en punts del poble i a la plaça del mercat per convocar el veïnat. Sorpresa i misteri • A la mostra hi ha una peça misteriosa (història real d’un “quadre perdut” en l’espai-temps) que introdueix inquietud i joc d’interpretació. • No es desvetlla fora de sala; cal descobrir-la visitant l’exposició. Expectatives i criteris d’èxit • Visibilitat: sumar públic més enllà de la primera setmana i del nucli habitual; obrir-se al Baix Llobregat i Barcelona. • Participació: visites guiades a entitats locals i implicació ciutadana durant tot l’any. • Generositat dels artistes: malgrat agendes i desconeixement inicial de Sant Just, s’han entusiasmat amb la idea. • Èxit a desembre: que “se’n parli”, que més gent s’hi incorpori de forma natural i que Sant Just entri al mapa del recorregut artístic. “Volem posar Sant Just al mapa de l’art contemporani.” Dades i calendari clau • Durada del programa: febrer – desembre (3 blocs de ~2,5 mesos). • 1a inauguració: dissabte 5 de febrer, 12 h, plaça de l’Espai Mercat (rapsoda Víctor). • 1r bloc: fins aprox. 24 d’abril. • Activitat literària: presentació de Maite Salor, 26 de febrer (vespre). • IG oficial: @2022mons. • Lloc: Espai Mercat (passatge del Mercat, 20; darrere/superior del Mercat Municipal de Sant Just).
21 de gen. del 2022
20'
Entrevistes de la Justa del 21/1/2022 — Jordi Selma al Dakar: del lideratge a la 4a posició — aventura, seguretat, logística i vida al bivac
Context i protagonista Entrevista amb Jordi Selma, pilot de camions al Dakar, que explica l’experiència d’aquest any: un ral·li liderat durant molts dies que acaba amb una 4a posició per una avaria mínima, i una mirada humana sobre l’aventura, la seguretat i la vida al bivac. "Primer va l’aventura i després ja et pot agradar o no el tema del motor" Resultat esportiu i sensacions Lideratge sostingut fins el penúltim dia i caiguda del 1r al 4t lloc per una microavaria d’un tub d’aigua a 140 km del final. Objectiu inicial humil (top-10), però el ritme els va situar al capdavant: igualtat extrema entre els 5 primers, qualsevol contratemps canviava posicions. Sabor agridolç: satisfacció pel rendiment i visibilitat per als patrocinadors, però decepció per perdre el podi per un detall. "Una microavaria... irrisòria" que va costar el podi. Equip, tripulació i patrocini Canvi d’equip: enguany amb l’equip Pedregà (abans, PB Kids i Jalana Marrones). Tripulació: Jordi Selma (pilot), Xavi Ribas (copilot, amic) i Jorge Toral (mecànic assignat per l’equip). Pressupost d’un camió al Dakar: 120–130.000 €; treball constant de patrocini per poder-hi ser sense posar diners propis. El dia a dia al Dakar Despertar cap a les 6–6:30; sortida del bivac 7:30. Enllaços d’asfalt: 250–300 km + crono off-road: 250–300 km + trasllat al següent bivac: ~200 km. Mitjana diària: 700–800 km durant 12 dies (~8.000 km totals). Poc temps lliure: arribar, preparar camió, sopar i dormir d’hora. Socialització sobretot a l’etapa de descans (cada 6 dies). Salut, resistència i aprenentatges Truc d’ergonomia: coixí viscoelàstic (tipus cadira de rodes) al bàquet per salvar l’esquena. Va competir amb dues costelles fissurades: dolor intens tot i antiinflamatoris; moments de llàgrimes pel dolor. Lliçó: a ritme de capdavanters, cal millor preparació física (braços, resistència i concentració sostinguda). "He plorat de mal"; el ritme d’aquest any exigia un altre nivell físic. Aventura, solidaritat i esperit Dakar El Dakar és, sobretot, aventura amb motor: navegació amb roadbook, waypoints i terreny imprevisible (dunes, rius de sorra, pedres). Solidaritat a pista: sempre porta un jerrycan extra de benzina per ajudar buggies o motos en enllaços. Parades calculades per no comprometre la cursa. Seguretat, incidents i seu futura Tristesa per la mort d’un jove mecànic en accident de trànsit (fora de la cursa) i impacte pels atemptats a la caravana del Dakar (un francès va perdre part de la cama per una bomba). Reflexió col·lectiva: repensar la seu per evitar zones amb risc terrorista; possibilitat de retorn a Sud-amèrica (Xile, Perú) per sorres de qualitat i menor risc geopolític. Logística, supervivència i clima Els camions d’assistència traslladen materials entre bivacs; la tripulació competeix lleugera. Jordi porta sempre un kit de supervivència: sac de dormir bo i roba tèrmica per si cal passar la nit al desert. Ha dormit sota el camió en edicions anteriors; a Sud-amèrica (nits de 15 °C) és més fàcil que a Aràbia (0–4 °C). Aquest any, fred traïdor: portarà més roba d’abric i sac millor en properes edicions. Menjar i retorn Menú monòton al bivac: pasta, llegums, pa, melmelada, mantega, algun dia peix. Plaer del retorn: un entrecot en arribar a casa. Ritmes, normativa i seguretat esportiva Categoria de clàssics amb límit de 115–118 km/h. Crítica constructiva: velocitats mitjanes massa altes per a una categoria amateur amb cotxes i camions barrejats; risc per a participants no habituats a competir. Tecnologia i navegació El roadbook ara és en tablet; avantatges i riscos. Incidència: penjada de la tablet en una etapa; navegació a vista seguint roderes, sense avisos de perill —situació perillosa i exigent. Els waypoints s’han de “fitxar” via satèl·lit; perdre la línia implica penalitzacions. Mirada cultural que marca Impacte humà en veure un minibús de nenes amb burka (reixa als ulls). Xoc cultural profund que acompanya l’experiència esportiva. "La imatge d’aquells ulls engabiats m’ha quedat marcada per tota la vida" Futur Vol tornar l’any vinent si quadran patrocinis i seu. Preferència clara pel camió: més segur, còmode i amb companyonia a cabina; motos i cotxes no l’atreuen tant.
20 de gen. del 2022
36'
Entrevistes de la Justa del 20/1/2022 — Miscel·lània 25: les llibretes d’exili de Josep Milà i Mitjans — projecte col·laboratiu, edició multilingüe i memòria de Sant Just
Context i participants Entrevista amb Miquel Almela i Roger Contíes-Farràs sobre la 25a Miscel·lània del Centre d’Estudis de Sant Just, basada en les llibretes de l’exili de Josep Milà i Mitjans. "Són unes memòries diferents: no és un diari, sinó un relat amb molts diàlegs, gairebé com un guió de teatre o de cinema." Origen i descobriment del fons La miscel·lània sorgeix de 6 llibretes manuscrites de Milà, trobades de manera fortuïta a la fleca familiar, coneguda com Cal Forner Nou (una bossa amagada prop del compressor d’una nevera). Abans de l’edició actual, hi havia antecedents: una biografia a La Vall d’Arvers (Joan Gironès), una primera digitalització parcial feta pel nét (Alfred) i entrevistes a l’Arxiu Municipal (al fill Joan i al nét Alfred). Metodologia i projecte col·laboratiu Projecte iniciat fa més de 3 anys com a treball col·laboratiu amb prop de 100 voluntaris. • Primera fase: transcripció de les 500+ pàgines manuscrites. • Fases successives: revisió per 30 persones, i posteriors rondes d’edició i maquetació coordinades per Miquel Almela i Francesc Blasco. S’evoca l’exemple de projectes citizen science (NASA) per il·lustrar el valor de la participació massiva i la sensibilitat humana en tasques complexes. Edició, criteris i suports a la lectura Format A4, coherència amb miscel·lànies recents (Ateneu i Cadastre de 1716). Respecte per la multilingüitat del text: original en català, amb diàlegs en francès i castellà (francès funcional però entenedor). S’inclouen eines per no perdre’s: • Índexs (onomàstic), glossaris (francès i català, també per argot), mapes i materials gràfics. • Imatges: dibuixos de Josep Bartolí (arxiu de Barcelona, permisos obtinguts) i fotografies de Manuel Moros per visualitzar la vida als camps. Contingut i valors literaris de les llibretes No és un diari datat; Milà redacta el relat probablement entre 1941-42, ja de retorn a Sant Just, a partir de notes preses durant l’exili. Estil original: diàlegs extensos, to de guió, narració viva i cinematogràfica. Riquesa descriptiva: • Més de 100 personatges amb trets físics, creences, manies i caràcter. • Descripcions materials: la primera nit a la platja d’Argelers al febrer (forats a la sorra, fred penetrant), el Rosselló, els pobles i la relació amb el veïnat francès. Relació autor–lector que evoluciona: de text “íntim” per a la família a consciència d’un públic lector més ampli. Toponímia i reptes de transcripció Correccions d’errors per la cal·ligrafia (ex.: confusió DR vs CH): el campament mal llegit com “Plan Ladrat” era en realitat Plan Leixat. Gran tasca d’homogeneïtzació de noms propis i topònims per garantir coherència i verificabilitat. El retorn i el marc històric Milà no narra els trajectes d’anada/tornada; el relat comença ja a França (Voló). Tornada clandestina a inicis de 1941; treball nocturn a la fleca i amirallament durant un parell d’anys. Connexió amb la Segona Guerra Mundial: comentaris crítics i anàlisi; crema de notes en moments de risc (p. ex., entrada d’italians). Governança editorial i futur Fins ara, massa càrrega concentrada en poques persones (especialment Francesc Blasco). Es proposa una Comissió de Publicacions ampla (socis i Junta) amb protocols, distribució de tasques i criteris clars de selecció d’articles. Record de miscel·lànies recents exigents: Centenari de l’Ateneu i Cadastre de 1716 (amb mapes antics, Olga Esbet). Preservació i accés Les llibretes són en bon estat i al Centre d’Estudis; es valora dipositar-les a l’Arxiu Municipal per millor conservació i accessibilitat. Propietat familiar amb intenció de cessió al Centre d’Estudis. Presentació i disponibilitat Presentació l’1 de febrer amb Vicenç Villatoro, enfoc “dels exilis” en plural. Per als socis: exemplar gratuït. Per al públic: venda. Col·laboradors: rebran un exemplar. Valor i impacte social Importància del moviment dels centres d’estudis a Catalunya (prop de 500) com a teixit associatiu privat que sosté la microhistòria local. • La microhistòria enriqueix la història general amb detalls i testimonis que sovint es perdrien. Voluntariat com a clau per preservar patrimoni, llengua i memòria de Sant Just.
19 de gen. del 2022
24'
Entrevistes de la Justa del 19/1/2022 — Zona verda ajornada, passera de Mas Lluí vs pont, usos de Can Freixas i processos participatius; pressupost 2022 i espais d’estudi; polèmica de la felicitació i el nou Centrem Catalunya
Resum general de l’episodi L’entrevista repassa diversos temes d’actualitat municipal a Sant Just Desvern amb especial atenció a la mobilitat i l’aparcament, els usos d’equipaments i els processos participatius, així com el pressupost 2022, les necessitats juvenils i algunes polèmiques recents de comunicació institucional. Punts clau destacats • Zona verda d’aparcament ajornada per problemes tècnics de programari/maquinari i manca de comunicació clara; carrers mig buits i confusió sobre tarifes. • Connexió de Mas Lluí: la nova passera és útil per a vianants i bicicletes, però, segons l’entrevistada, no resol el coll d’ampolla de trànsit; es reclama el pont previst al projecte original. • Can Freixas: crítica a un procés participatiu percebut com a insuficientment obert per decidir la “Casa de la Dona” i altres usos; es demana obrir el debat a tota la població i considerar limitacions arquitectòniques de l’edifici. • Centre Cívic Soledat Sants (Mas Lluí): procés participatiu ben valorat, però amb baixa participació (unes 120 persones) i problemes d’accés web inicials; es reclama millor difusió. • Plaça de la Pau: exemples de participació amb poca gent i dubtes sobre la traçabilitat del buidatge de propostes i el “90%” d’encaix al projecte. • Pressupost 2022: vot contrari per manca d’informació en temps i debat massa breu; es demana un ple temàtic per pressupost i ordenances. • Espais d’estudi per a joves: moció rebutjada; es proposa reforçar sales d’estudi (no cal 24/7 generalitzat) especialment en èpoques d’exàmens i distribuïdes per barris; possible ús de Can Freixas i model d’accés amb targeta. • Moviments polítics: menció a la Laia Frutats a la direcció provisional de Centrem Catalunya; l’entrevistada s’hi mostra allunyada ideològicament i descarta apropar-s’hi. • Polèmiques de comunicació: controvèrsia per la felicitació de l’alcalde enviada junt amb el calendari de Ràdio Desvern; els socialistes publiquen fragment de factura per justificar costos; comentari sobre el canal de YouTube dels socialistes i l’atribució de mèrits del municipi. Cites destacades "La passera pot ser útil, però no resol ni molt menys els problemes de circulació; el que cal és aquest pont." "És una falta de respecte que no ens tinguin en compte i no ens donin la documentació del pressupost amb prou temps." "Els joves necessiten espais d’estudi per projectes i equips; no cal una biblioteca 24/7 constant, però sí franges ampliades i sales repartides pels barris." "Sant Just no està fet pels socialistes; el fa la gent que hi viu i hi treballa." Temes i context Mobilitat i aparcament • Zona verda: ajornada fins al febrer per problemes tècnics; es detecta comunicació deficient a residents i no residents. • Connexió Mas Lluí: la passera facilita vianants/bicis, però es reclama el pont per descongestionar el trànsit cap a la carretera i el polígon. Equipaments i participació • Can Freixas: debat sobre Casa de la Dona i altres usos (p. ex. Carrau Blau, biblioteca, espais infantils), amb la demanda d’un procés participatiu obert i informació sobre limitacions de la masia. • Centre Cívic Soledat Sants: procés participatiu en marxa; es demanen millors canals informatius per ampliar la participació. • Plaça de la Pau: aprenentatges sobre difusió, buidatge i retorn de propostes. Govern obert i pressupostos • Queixes per timings ajustats, documentació voluminosa i debat limitat al ple; proposta de ple monogràfic de pressupost i ordenances. Joventut i educació • Reforç d’espais d’estudi en períodes d’exàmens, sales amb accés de targeta i proximitat als barris; possible encabiment a Can Freixas i al nou centre cívic de Mas Lluí. Escena política i comunicació pública • Anunci de Centrem Catalunya amb Laia Frutats i posició no alineada de l’entrevistada. • Polèmica per enviaments conjunts (felicitació de l’alcalde i calendari de la ràdio) i canal de YouTube dels socialistes; es demana clarejar costos i separar comunicacions institucionals/partidistes.
18 de gen. del 2022
29'
Entrevistes de la Justa del 18/1/2022 — Zona verda al Centre, passera de Maslluí i aules d’estudi: mobilitat, participació i moviments polítics a Sant Just
Panorama general Converses d’actualitat municipal amb focus en tres eixos: mobilitat i aparcament (zona verda del Centre, passera de Maslluí), participació ciutadana (Centre Cívic Soledat Sants) i dinàmica política local (aules d’estudi al ple i el nou partit Centrem). El to combina reconeixement quan «les coses es fan bé» i crítica de gestió quan hi ha retards, confusió o manca de planificació. "Quan es fan les coses ben fetes, es diu, i no passa absolutament res." Cavalcada de Reis — balanç Valoració positiva de la cavalcada després d’uns anys alterada: canvi d’emplaçament a espais més amplis i desdoblament per evitar aglomeracions. Efecte barri: a Maslluí, alta participació i retenció de públic en el lliurament de cartes als patges, reduint desplaçaments al centre. Zona verda del Barri Centre — implantació i controvèrsia Què ha passat Implantació aturada per problemes de programari als parquímetres i gestió de tarifes (resident, diària, per hores, mensual). Comunicació irregular als veïns (informació tardana, desigual i inconsistent) i funcionament intermitent de màquines el dia d’inici. Crítica clau de gestió L’ordenança fiscal i la taxa de zona verda existien des de 2021; hi havia 12 mesos per preparar el desplegament tecnològic amb l’AMB. Es considera deixadesa i mala planificació responsabilitzar l’AMB a última hora. Posició d’ERC Dona suport a l’objectiu: més rotació i espai d’aparcament al Centre. Recorda que ERC ho proposa des de 2015 i va impulsar la taxa en pressupostos 2020-2021. Retrets: canvi de preus el 2022 demostra que es podia haver adaptat el 2021 i implantat abans. Mirant endavant Es dubta que el febrer sigui realista per resoldre-ho “de pressa i corrent”. "Res ens porta a pensar que el que no s’ha fet bé en un any es resolgui bé en dos mesos." Nova passera de Maslluí — oportunitats i riscos Beneficis Millora la mobilitat a peu evitant la pujada de l’ITV i connectant Maslluí amb el sud del municipi. Alertes i derivades La passera desemboca en polígon industrial: trànsit de camions, voreres estretes i entorn poc amable per a vianants. Risc de pressió urbanística: convertir millores per a vianants en pas previ a reconversions d’usos industrials. Seguretat i perspectiva feminista: dubtes sobre il·luminació del tram de muntanya i ús en horaris foscos (hivern, tornada de joves de l’institut, etc.). Alternatives i context El pont (solució viària) seria més integral per a vehicle privat i bus, però és inversió molt elevada i poc viable; cal treball intermunicipal amb Sant Feliu per gestionar circuits i fluxos creats pel creixement del barri. "No ens enganyem… és lògica pura i dura." Centre Cívic Soledat Sants (Maslluí) — participació i criteris d’usos Dades de participació Procés amb incidències tècniques resoltes ràpid. A 18 de gener: 135 participants i 135 propostes. En relació a 2.500–2.700 residents (uns 2.000 adults), és participació baixa. Orientacions propositives Bona idea detectar necessitats reals de barri. Evitar la duplicació d’oferta amb negocis o equipaments existents (p. ex., ioga, dirigides del pàdel, tallers de cuina d’Extensió 26). El centre cívic ha de ser complementari: espai per Associació de Veïns, infància i usos que sumen al teixit. Ple municipal (desembre 2021) — aules d’estudi i pressupost El que va passar Moció del Casal Popular La Sala (registrada amb ERC, CUP i la regidora no adscrita Anna Vilanova) per millorar aules d’estudi: rebutjada. Moció similar del regidor no adscrit Quico Ferrer: aprovada. Per què una sí i l’altra no Segons s’explica, acord polític: suport de Ferrer als pressupostos a canvi d’aprovar la seva moció. Contingut: la moció aprovada era més genèrica; la de La Sala/ERC/CUP era més concreta en mesures i calendaritzacions, qüestionada per encaix pressupostari immediat. Moviments polítics — Centrem i el mapa sobiranista/centre-dreta Laia Flotats (Junts) entra a la direcció provisional de Centrem; no hi ha contactes previs amb ERC. Definició atribuïda a Centrem: partit hereu de Convergència, de centredreta i no independentista. Diagnosi: fragmentació (Junts, PDeCAT, PNC, Centrem, Alcaldia Republicana…). Suggereix que ordenin l’espai si volen projecte per 2023. ERC manté rumb: projecte socialdemòcrata i independentista, preparant municipals 2023.
17 de gen. del 2022
28'
Entrevistes de la Justa del 17/1/2022 — AF Sant Just: balanç 2021, desè aniversari, curs de revelat amb Lightroom i lliga social
Resum de l’episodi Conversa amb Joan Elias, president de l’Associació Fotogràfica de Sant Just, sobre el balanç del 2021, els plans del desè aniversari, el nou curs de revelat amb Lightroom, la lliga social i la dinàmica de l’entitat en temps de pandèmia. Idees clau • 2021 marcat per la pandèmia: el desè aniversari no es va poder celebrar com estava previst; moltes activitats es van fer per videoconferència. • Recuperació progressiva de la presencialitat el darrer trimestre, amb tallers, sessions d’estudi i noves llums/flaixos, inclosa una sessió estil pin-up. • Desè aniversari 2022 (si la situació ho permet): Festa de la Fotografia (28 de maig), gran exposició recopilant 13 concursos i activitats del “Jump Fotogràfic”. • Curs de revelat amb Lightroom via Zoom: enfoc en edició/revelat, presentació imminent i alta demanda entre socis. • Lliga social en dues categories (sense retoc i tractament lliure), amb votació col·lectiva i objectiu pedagògic. • Model de formació col·laborativa: “no som una escola”, però es cuida molt la formació compartint experiències. • Distincions fotogràfiques (Federació Catalana, CEFS, FIAP, Photographic Society of America): com funcionen i com s’obtenen a través de concursos. "No som una escola de fotografia, [...] el que fem és compartir experiències." "A la lliga, el jurat som nosaltres mateixos." Temes principals Balanç 2021 i impacte de la pandèmia • Aniversari ajornat i programació traslladada; èmfasi en xerrades en línia amb ponents llunyans (avantatge del format virtual). • Tornada parcial a la presencialitat: dilluns de tallers (filtres, novetats de Lightroom), compra de nou equip de llum/flaixos, i sessions amb model a l’exterior i interior (estil pin-up). Desè aniversari: Festa de la Fotografia i exposicions • Festa de la Fotografia (28 de maig, amb suport de l’Ajuntament): jornada amb esmorzar, activitats fotogràfiques i dinar; previsió d’100–150 fotògrafs de tot Catalunya. • Gran exposició recopil·latòria dels 13 concursos internacionals celebrats fins ara. • Jump Fotogràfic (juny): exposició de retrats de veïns als Jardins de Can Ginestà i altres col·lectives. • Tot condicionat a l’evolució de les onades de la pandèmia. Reunions i distincions fotogràfiques • Reunions de dilluns en format híbrid segons restriccions (gener, videoconferència). • Sessió dedicada a distincions: mecanismes de reconeixement (excel·lència, mestre, etc.) a la Federació Catalana, Confederació Espanyola, FIAP i PSA; s’obtenen per participació i premis en concursos, amb rànquings similars a altres disciplines. Curs de revelat amb Lightroom • Nou curs focalitzat en revelat/edició, via Zoom per comoditat i per possibles restriccions. • Presentació immediata; el curs se suma a la programació formativa activa (iniciació/mitjà de fotografia i Photoshop). Base social i model de formació • >70 socis (increment notable l’últim trimestre), atrets pel valor formatiu de l’entitat. • Model col·laboratiu: els qui en saben més ensenyen als qui comencen; no és una escola formal. Participació local i projectes • Participació a les festes de tardor (fotocall) i preparació d’una exposició de retrats (amb aire de pintura clàssica) a Can Ginestà (juny). • Sortides recents: costa i rutes urbanes per Gòtic i Born a Barcelona. Lliga social (2021–2022) • Dues seccions: 1) sense retoc (ajustos bàsics) i 2) tractament lliure/creativa (muntatges permesos). • Votació col·lectiva de tots els socis (excepte la pròpia foto) i debats sobre millores; esperit pedagògic per “millorar i avançar”. Com fer-se soci i logística • Contacte i alta a través de la web i del correu: [email protected]; quota anual: 36 €. • Reunions obertes els dilluns a les 19:00 a la sala d’actes de La Vagoneta (espai ampli i ventilat; suport de l’Ajuntament), quan la situació sanitària ho permet.