Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

·2118 episodis

RSS

episodis

481-492 de 2109

4 de març del 2022
15'
Entrevistes de la Justa del 4/3/2022 — Programa 8M a Sant Just: activitats del 5 al 18 de març i presentació de la Casa de la Dona
Resum del contingut Context i to de l’entrevista L’espai radiofònic s’obre amb referències musicals vinculades a l’empoderament femení: Scars to Your Beautiful (Alessia Cara) i La puerta violeta (Rozalén). Es presenta el calendari d’actes del Dia Internacional de les Dones a Sant Just Desvern, amb èmfasi en la participació ciutadana i la combinació d’activitats presencials i virtuals. Calendari d’activitats (5–18 de març) Dissabte 5/3 (11.00–13.00, Parc Iulia Quieta – Mercat Ambulant de Mas Lluí) Activitat familiar: pintura d’un mural pel Dia Internacional de la Dona. Dimecres 9/3 (19.00, via Zoom) Xerrada/taller: sexualitat en femení. Inscripcions: web de l’Ajuntament. Divendres 11/3 (18.00, Casal de Joves) Mostra de tallers i homenatge a dones participants al casal durant 25 anys. Dissabte 12/3 (17.00, davant de la Masia de Can Freixas) Berenar i xocolatada amb l’AV Barri Nord. Presentació dels plànols del futur espai feminista: la Casa de la Dona (recollida d’opinions de la ciutadania). Diumenge 13/3 (11.00, Parc Iulia Quieta) “Un temps per nosaltres”: classe de ioga per a la cura i relaxació (a càrrec de l’Anna Mosquera). Inscripcions: web de l’Ajuntament. Dimecres 16/3 (17.00, Centre Social del Mil·lenari) Taller “Altres Mirades”: identificar discursos masclistes i violents als mitjans. Obert a tota la ciutadania (inscripció al Centre Social del Mil·lenari). Divendres 18/3 (20.00, Casal de Joves) Teatre: “Marianita” (Sisteria Teatre), obra amb molt d’èxit arreu. Projecte clau: la Casa de la Dona Espai feminista a la planta baixa de la Masia de Can Freixas (espai independent, aproximadament 200–300 m²). Disseny i usos definits amb el grup impulsor; presentació pública de plànols el 12/3 per compartir punts de vista. Objectiu: crear un espai de referència, serveis i cures per a les dones del municipi. Altres iniciatives i recursos Tallers de narrativa de l’11è Premi Delta per Dones: inscripcions exhaurides (activitat al març i abril). "Sold out, que es diria." Exposició “Punts de trobada” (Vestíbul de la Biblioteca Joan Margarit): mostra sobre dones, feminisme i igualtat de gènere des de diferents mirades. Mocadors liles “les dones de Sant Just ja tenim casa”: Repartiment el 5/3 al Mercat Ambulant de Mas Lluí i a una trentena de comerços del municipi (llistat a publicar). També es podran recollir als actes, especialment el 12/3 davant de Can Freixas. Gratuïts, per tenyir de lila balcons i carrers el 8M. Edificis il·luminats de lila: Masia de Can Freixas i Can Ginestà. Informació del programa: butlletí municipal, canals online i web de l’Ajuntament. Suport i assessorament Assessorament legal gratuït per a dones víctimes de violència masclista (conveni amb Dona i Empresa): "699 985 555" Advocades de referència: Clara Micolau i Desiré Triller. Difusió continuada perquè: > "no només sigui el març i el novembre, que sigui tot l’any". 012 – Institut Català de les Dones: orientació en salut, afectivitat/sexualitat, assessorament jurídic, separacions, règims de visites i situacions de violència masclista. "012. La Generalitat al teu costat." Idea clau Programa extens i participatiu per commemorar el 8 de març a Sant Just, amb focus en la visibilització, la cultura, la prevenció de violències i la posada en marxa d’un espai de referència: la Casa de la Dona.
3 de març del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 3/3/2022 — “Som els llocs i l’onada esborrant-los”: l’aparador poètic d’Elga Simón a l’Espai Carme Malaret
Resum Entrevista a Elga Simón, poeta santjustenca i investigadora en biomedicina, sobre el seu nou aparador poètic “Som els llocs i l’onada esborrant-los”, que s’inaugura el diumenge 6 de març, a les 12 h, a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (c. Bonavista, 105, Sant Just Desvern) i es podrà veure fins a principis de juny. Idees clau Concepte central: la relació entre les persones i els llocs, i com els espais canvien amb nosaltres —com una onada que els va “esborrant”. Format: traducció de 6 poemes en elements físics al vidre de l’aparador perquè es puguin “llegir” sense el text. Interacció: el públic pot interpretar visualment l’obra i endur-se targetes postals amb fragments; es convida a compartir impressions. Procés: pas del poema en 2D a una composició tridimensional, amb materials com fulles recollides a Holanda. Trajectòria: Premi Amadeu Oller 2017 (llibre “El Gora”), recitals i participació en festivals. Ciència i poesia: Simón investiga el metabolisme de les leucèmies, però no busca una connexió directa amb la seva obra poètica. “La idea és representar l’essència de sis poemes perquè els vianants ho puguin entendre sense llegir-los.” “La poesia em permet baixar el ritme i mirar cap endins.” Informació pràctica Inauguració: diumenge 6 de març, 12:00. Lloc: Espai de Lliure Creació Carme Malaret, c. Bonavista, 105 (Sant Just Desvern). Durada: visible fins a principis de juny. Participació: possibilitat d’emportar-se postals i d’enviar comentaris a l’autora. Context i procés creatiu L’Espai acostuma a treballar amb pintura o escultura; aquí es proposa un experiment: convertir poemes en senyals visuals. Simón ha desenvolupat la proposta des d’Amsterdam, i la muntarà el cap de setmana de la inauguració. Exemple de peça: un poema sobre les fulles de les maruixes es tradueix en una composició de fulles al vidre. Ciència vs. poesia Tot i la seva carrera en biomedicina, Simón afirma: “Jo diria que no en té cap” (relació directa amb la seva poesia). La poesia és per a ella un espai d’introspecció i calma, diferent del ritme de la recerca científica. Vida a Holanda i escriptura S’hi va traslladar fa un any per continuar la carrera científica després del doctorat a la UB. L’adaptació i la pandèmia han reduït el ritme d’escriptura, però el projecte d’aparador li ha obert noves mirades sobre el poemari.
2 de març del 2022
19'
Entrevistes de la Justa del 2/3/2022 — Mons: El món propi — L’exposició que teixeix ponts entre art contemporani i educació a Sant Just
Resum de l’entrevista Context i objectiu En aquesta segona hora del programa, es presenta la primera mostra del cicle anual d’art contemporani Mons a la Sala Marcart (darrere del mercat municipal): “El món propi”, una exposició amb sis artistes, oberta fins al 24 d’abril. La conversa amb Quim Déu (comissari, amb Laura Baringó) se centra en com integrar el teixit pedagògic i cultural de Sant Just Desvern al voltant de l’exposició a través de visites, tallers i projectes amb centres educatius. Punts clau Integració educativa i cultural: connexió activa entre l’exposició i escoles, FP i universitat. Mediació inclusiva: visites comentades adaptades a primària i a grups d’adults/formació. Producció de l’alumnat: creacions dels alumnes exposades en un còrner dins la mostra. Deselitització de l’art: voluntat de trencar prejudicis i equiparar el valor de les creacions. Projecció territorial: objectiu de posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani malgrat reptes de mobilitat. Integració amb el teixit educatiu Escola Montseny (primària): quatre grups van fer una visita guiada amb dinàmica oberta, prioritzant la mirada lliure dels infants i un debat posterior per compartir impressions. Escola Antoni Algueró (FP – Gràfica Publicitària): visita comentada i conversa sobre el disseny d’exposicions, la curadoria i els reptes de producció; preparen una intervenció pròpia al còrner. Universitat de Barcelona (Belles Arts): gràcies a l’artista Miquel Planes (professor i doctor), es va articular un triangle de debat entre alumnat, comissaris i artista per discutir processos, narratives i logística expositiva. Reaccions dels infants i mediació La visita amb primària va ser espontània i divertida, amb opinions sinceres i lliures de prejudicis. "Els infants no tenen tants prejudicis com els adults." Obres que van cridar l’atenció: - Performance del gos amb creus vermelles al terra i fotografies del recorregut. - Vídeo de la videoartista Sara Rebamur al zoològic amb cimis, que va generar fascinació. - Fotografies de Bel Capllong amb màscares que els nens identificaven com "monstres", obrint un debat sobre la percepció de la vellessa vs joventut i els seus efectes. Produccions i exposició al còrner Després de la visita, a l’alumnat de primària se li van proporcionar suports de cartró per crear el seu “món propi”. Aquestes peces s’exposen, amb cartelles identificatives, en un còrner dissenyat per a la interacció amb el teixit social del poble. A continuació, el còrner acollirà la proposta lliure de l’Escola Antoni Algueró (prevista a finals de març), ja en clau de disseny expositiu professional. Convivència d’obres i deselitització Les produccions educatives conviuran amb peces d’artistes com Patrícia Dauder, Nadot, Bel Capllong o Armena Dila. L’objectiu és desenmascarar la figura de l’artista com a ésser especial i posar en valor totes les creacions segons el significat que la comunitat els atorga. "Hem volgut desenmascarar la idea de l’artista com a persona especial." Reptes i aspiracions Es vol incorporar Sant Just al circuit d’art contemporani, atraient públic de fora. Hi ha reptes com la mobilitat en transport públic i una certa inèrcia de no sortir de Barcelona, però es reivindica la proximitat i alternatives com la bicicleta. "Posar Sant Just en l’òrbita de l’art contemporani." Properes passes El programa seguirà donant veu als artistes i activitats vinculades a la mostra. Es preveu una nova conversa amb Patrícia Dauder i l’actualització de les accions educatives i instal·lacions al còrner. Mentrestant, “El món propi” continua oberta fins al 24 d’abril.
1 de març del 2022
32'
Entrevistes de la Justa del 1/3/2022 — Dakar 2022 amb un equip 100% femení: preparació, Side-by-Side, finançament i referents amb Mercè Martí
Resum del podcast Protagonista: Mercè Martí, pilot i aventurera, explica la seva participació al Dakar 2022 amb un equip íntegrament femení i comparteix aprenentatges sobre preparació, tecnologia, finançament i visibilitat de les dones al motor i a les professions tècniques. "Un equip de dones és tan vàlid com un equip d'homes." Projecte i equip 100% femení • Origen del projecte: inspirat per la trajectòria esportiva de Mercè i el repte de crear una estructura completament femenina (pilota, copilot, mecàniques, coordinació i team manager) amb FN Speed. • Objectiu clau: donar visibilitat i referents; demostrar competitivitat real en el rally més dur del món. • Resultat esportiu: 33a posició final malgrat un accident a les últimes etapes; repercussió mediàtica molt positiva. Preparació, participació i resultats • Entrenaments i curses prèvies: Baja Aragón, Rally Zuera i sessions a Dubai; planificació de més entrenaments (Marroc/Dubai) per al 2023. • Reptes: totes eren rookies al Dakar; dificultat per trobar dues mecàniques qualificades; gestió del descans, menjar i ritmes d’etapes llargues. • Reacció de l’organització (ASO): acollida molt bona i suport comunicatiu. Vehicle i categoria • Cotxe tipus side by side (buggy) Can-Am de 200 CV: fiable, segur i molt divertit de conduir; categoria emergent i amb gran creixement al Dakar. • Dades de participació: entre els 20 primers de la categoria, 5 dones; presència de pilotes saudites, símptoma d’avenç en un país on fa pocs anys les dones no podien conduir. Viure el Dakar: intensitat i gestió • Al desert, la competició és molt intensa: cal centrar-se en navegació, ritme i evitar errors/accidents; la bellesa del paisatge es valora sobretot a posteriori. • Dia a dia: el binomi pilot–copilot competeix i no trenca el cotxe; a l’arribada, l’staff desmunta i revisa el vehicle; la ruta es rep 2 minuts abans de sortir; imprescindible rutina i descans. Finançament i plans per a 2023 • Els projectes surten amb finançament i patrocinadors; la singularitat i la repercussió del projecte faciliten tancar suports. • Pla 2023: tornar al Dakar amb equip 100% femení, preparar un calendari d’entrenaments i dues curses prèvies, i fins i tot anar més enllà amb noves idees de format. Impacte i referents • Allau de missatges d’agraïment: el projecte ha inspirat moltes noies a considerar rols com mecànica, copilot o enginyera. • Importància de la visibilitat perquè la igualtat sigui real: mostrar projectes, èxits i fracassos crea referents i normalitza presències femenines en STEM i motorsport. "La vida és per viure-la al màxim i ser conductors del nostre propi destí." Parallels amb l’aviació i el perfil de Mercè • Competir és similar en esperit: entrenar, ser ràpid, no equivocar-se. Diferència clau: l’aviació és quadriculada (zero improvisació), mentre que al Dakar hi ha marge per improvisar i resoldre. • Trajectòria: pionera a l’aviació (primeres voltes al món, rècords) i esportista polivalent; ADN aventurer marcat per la família i estudis als EUA. Missatge final • Determinació, passió i constància: amb ganes i un pla, les coses acaben sortint. • Crida a empoderar-se i perseguir els somnis, especialment després de la pandèmia.
28 de febr. del 2022
37'
Entrevistes de la Justa del 28/2/2022 — Sant Just en ple: república vs monarquia, enllumenat i residus, 8M i permís menstrual, contenidors amb xip i nova Escola Bressol
Introducció i context • Canvi de nom del grup municipal: ara es diu Endavant Sant Just (mateixos regidors, projecte d’àmbit estrictament municipal). • El ple de febrer torna a la presencialitat, fet que facilita una comunicació més dinàmica i natural (llenguatge no verbal, agilitat en torns de paraula). • Crònica social: Carnestoltes amb bona participació malgrat l’absència de les AMPAs; optimisme moderat cap a una Festa Major més normalitzada en el context post-Covid. Ple de febrer: mocions i acords Moció per declarar Sant Just municipi republicà i antimonàrquic • Vot d’Endavant Sant Just: 2 abstencions i 1 vot a favor. • Argument central de l’abstenció: rebutjar vetos com a via política i prioritzar el civisme i la convivència; dubte sobre l’efecte d’un veto local en el camí de la independència. • Debat sobre la forma d’estat: es considera qüestionable la monarquia; s’obren a debatir alternatives com una república amb cap d’estat electe cada 5 anys. "Un veto en nom de Sant Just no forma part del tarannà de civisme, convivència, pau i llibertat del municipi." Moció sobre la millora de l’enllumenat públic • Posicionament: abstenció perquè la moció demanava continuar una feina que l’equip de govern ja té engegada (més propi d’un prec que d’una moció). • Èmfasi en la perspectiva de gènere: la manca de llum genera inseguretat per a les dones; cas destacat de la passera de Mas Lluí, que finalment incorporarà il·luminació arran de la insistència feta en comissió. Manifest 8M i permís menstrual municipal • Lectura del manifest institucional del 8 de març. • Aprovació d’un permís per dolors menstruals/climatèrics per al personal municipal: retribuït i recuperable (fruït d’una moció d’ERC i de la negociació de conveni). • Objectiu: normalitzar un procés biològic femení i adaptar el món laboral a la biologia femenina. Cànon de residus a Catalunya • Suport a la moció d’ERC en defensa del cànon de residus català; es demana que l’Estat respecti el model existent a Catalunya, considerat eficient. Conveni amb Dona i Empresa • Renovació del conveni (4 anys) per oferir assessorament legal i orientació a dones que pateixen o han patit maltractaments. • Servei previ a la denúncia, discret i de proximitat. Telèfon: 699 985 555. Residus, contenidors i via pública Desplegament dels contenidors amb xip • Després de Canigó i la Miranda (bon balanç inicial), s’estén a Bellsoleig, Torreblanca i Mas Lluí. • Repte principal: la recollida en teixit plurifamiliar i densificat (blocs de pisos) a Torreblanca i Mas Lluí. Canvi de contenidors: valoració veïnal • Nou parc de contenidors més grans, robustos i amb pedal: redueix desbordaments i millora la comoditat d’ús. • Endavant Sant Just va donar suport a l’ampliació pressupostària per fer possible la renovació. Obres i circulació al centre (Bonavista/Creu) • Dues actuacions: - Reforma del carrer Bonavista (tram Creu–Major), necessària per l’estat del ferm. - Solució tècnica al gir del camió de recollida (Bonavista cap a Creu): canvi de costat d’aparcament per facilitar el gir i evitar bloquejos. • Alternança d’aparcament per trams (esquerra/dreta) per obligar a reduir la velocitat en un carrer amb molts usos (trànsit, comerç, escoles, parc, equipaments). • Polèmica veïnal: recollida d’unes 50 signatures; demanda de més diàleg i possibles ajustos (ubicació de bateries, sentits de carrers, places d’aparcament). "Qualsevol canvi d’aquest tipus s’ha de parlar sempre amb els veïns i veïnes." Educació: nova Escola Bressol municipal Licitació, necessitats i calendari • Inici de la licitació d’obres; objectiu: obrir per al curs 2023-2024 (amb retard acumulat). • Necessitat a l’alça per tancament de la Tic Tac i creixement demogràfic (nous veïns a Mas Lluí, Miralls i futur Bomir/Frigicoll amb >600 habitatges). • Petició d’accelerar tràmits i execució per cobrir la demanda de places. Nom i obertura gradual • El nom es vol definir amb un procés participatiu (línia conceptual al voltant de “Marrex” i sinònims), amb selecció final per part del govern. • Obertura gradual per cursos: - Any 1: P1 - Any 2: P1 i P2 - Any 3: P0, P1 i P2 Vida comunitària i cloenda • Carnestoltes amb bona afluència tot i la incertesa inicial; mirada optimista a una Festa Major més pre-Covid. • Crida a participar als actes del 8M i recordatori que Endavant Sant Just es posa a disposició del veïnat per recollir suggeriments i incidències.
25 de febr. del 2022
30'
Entrevistes de la Justa del 25/2/2022 — Ple de febrer a Sant Just: residus, il·luminació, monarquia, conveni contra la violència masclista, DuproSim, 8M, permís menstrual i Carnestoltes
Context i visió general Ple municipal de febrer a Sant Just Desvern amb retorn a la presencialitat. Sessió molt centrada en mocions (socials, mediambientals i de convivència), acords en clau de protecció civil i igualtat, i un tram final de comunitat i cultura. "De nou ens tornem a veure les cares... i en públic" — celebració del retorn a la presencialitat post-Covid. Mocions del Ple 1) Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran (Baix Llobregat) Aprovada per unanimitat. Eix central: combatre l’exclusió bancària de la gent gran per tancament d’oficines i caixers i la bretxa digital. Crida a la responsabilitat de les entitats financeres i a preservar l’accessibilitat als serveis bàsics. "Tens els diners en un banc i el banc t’ha creat una barrera per accedir a determinats serveis". 2) Defensa del cànon de residus a Catalunya Debat intens sobre la llei estatal que vol unificar el cànon de residus a tot l’Estat. Tensions entre reconèixer la singularitat catalana i balear (on el cànon ja existeix fa anys) i la necessitat d’un marc comú europeu. Valoració del PSC: cercar un encaix a la llei per evitar greuges i avançar en economia circular i nou impost sobre plàstics. "Si Europa et marca un mínim comú, fem-lo existir sense crear greuges a qui ja hi és". 3) Declarar Sant Just municipi republicà i antimonàrquic Moció debatuda i finalment rebutjada. Arguments al voltant de: Crítica a la monarquia actual (discurs del 2017, casos de corrupció). PSC defensa que república ≠ democràcia per se i que el canvi real passa per reformar la Constitució (viabilitat limitada amb l’actual aritmètica). Vot diferenciat dins Endavant Sant Just (llibertat de vot per tema de valors). 4) Millora de la il·luminació pública Aprovada. L’equip de govern ja té dues licitacions tancades: substitució a LED, cobertura de punts foscos i actuacions en carrers concrets. Possibilitat d’afegir trams detectats durant la implementació. Recordatori de límits pressupostaris: no convertir cada demanda en noves obligacions fora del pressupost aprovat. 5) Precs vs mocions: procediment i ús Debat sobre l’ús de precs presentats com a mocions. Conclusió: instruments similars; admissibilitat validada per Secretaria; s’usen en funció del propòsit polític. 6) Moció sobre autònoms Retirada abans del debat. Conveni amb Dona i Empresa: assessorament jurídic a víctimes de violència masclista Aprovació per unanimitat per continuar el servei iniciat el 2017. Aportació municipal simbòlica (360 €/any; el servei es presta de forma altruista). Integració en el circuit local: Mossos, salut, serveis socials, educació. Recomanació clau: trucar a l’advocada abans de presentar denúncia per optimitzar el relat i la protecció. Dades de contacte: 699 985 555 · [email protected] · donaiempresa.cat. Repte: difusió. Poques consultes anuals (≤15); cal trobar punts de visibilitat universals (ex.: cartelleria en lavabos, idees com paper de barra del pa, etc.). "La dona no ha de tenir por a desenvolupar qualsevol professió" — missatge que vertebra també les accions del 8M. Protecció Civil: actualització del DuproSim Revisió del DuproSim (document únic de protecció civil municipal) per canvis d’alcaldia, regidories i teixit empresarial. Finalitat: full de ruta en emergències (ventades, riuades, episodis de contaminació atmosfèrica, fuites, desallotjaments). Coordinació amb Diputació, Bombers i Protecció Civil de Catalunya; foment de simulacres periòdics. Declaracions institucionals Condemna de l’agressió russa a Ucraïna Adhesió a la declaració del Fons Català de Cooperació per assegurar la màxima unitat institucional. Èmfasi en la por i la incertesa de les famílies amb vincles a Ucraïna i en les vies d’acollida. Manifest del 8 de març Lectura coral del manifest institucional (Generalitat i quatre diputacions). Recordatori de bretxes persistents: salut, mercat laboral i altres àmbits. Consciència que la plena igualtat pot trigar (horizó 2050 segons estudis europeus), però cal acció continuada. Agenda 8M: programa híbrid i participatiu Format híbrid (més pes de la presencialitat): activitats per infància, adolescència i públic adult. Acció destacada: mural efímer al Mercat de Mas Lluí (5 de març) sobre dones en professions STEM i rols tradicionalment masculinitzats, pintat per la canalla i itinerant per equipaments. Igualtat i salut: permís per dolor menstrual Nova mesura laboral municipal: fins a 10 hores de permís per a treballadores amb dolor menstrual incapacitador (inclosa endometriosi o dolors d’ovulació, diagnosticats o no). Objectiu: reconeixement de la dolència, descans i impuls a la recerca mèdica específica. Crítica a la medicina androcèntrica: retards diagnòstics (fins a 9 anys en endometriosi), disseny de seguretat (ex.: cinturons de vehicles) històricament basat en cossos masculins. Comunitat i cultura: Carnestoltes sense rua Sense rua aquest any (dificultats organitzatives post-òmicron i menys comparses escolars), però amb festa al Parc Joan Maragall: animació, rei Carnestoltes i inscripció in situ per a participants individuals. "La vida és molt dura... recuperar tradicions ja està bé" — esperant fer-la més grossa l’any vinent.
24 de febr. del 2022
38'
Entrevistes de la Justa del 24/2/2022 — Miquel Planes a “El món propi” (cicle Mons): escultura, paisatge i processos — de ‘Mondragó’ a la docència i a la gran peça urbana a Barcelona
Context i convidat • Programa des de Sant Just Desvern (Espai Mercat), dins el cicle “Mons”. Primera mostra: “El món propi”, comissariada per Laura Baringó i Quim Déu. • Convidat: Miquel Planes, artista i catedràtic d’escultura a la UB, que participa amb tres escultures i dues obres sobre teixit. "L’artista està bé." (sobre com prefereix definir-se, sense etiquetes restrictives) Pràctica artística i elecció de l’escultura Necessitat expressiva i materialitat • L’elecció de l’escultura neix d’una necessitat d’expressió i d’atracció per la matèria i la corporietat. • Subratlla la lentitud del procés i la baixa improvisació en escultura; per mantenir el pols creatiu recorre a dibuix/obra sobre teixit i fotografia. "El problema de l’escultura és que té un procés d’execució lent… hi ha poca improvisació." Món propi: paisatge, forma i lectura oberta El com per damunt del què • Tema central: paisatges viscuts (origen mallorquí), també observats amb imatges aèries, que transformen la mirada. • Li interessa més com ho explica (sensualitat dels matisos i detalls constructius) que no pas el tema en si. • Obra geomètrica, compacta, que convida a l’observació propera i al tacte. "Hi ha múltiples lectures i cada espectador té la seva." ‘Mondragó’: títol, sèries i idea de frontera • ‘Mondragó’ remet a cales de Mallorca, no a Mondragón. La sèrie explora fronteres, interior/exterior i elements paral·lels que no es toquen però concorden en un grup sòlid. • Dificultat de titular: sovint opta per sèries i referents d’espais; una peça de la sèrie és a la Fundació Vila Casas (ferro). Trajectòria i influències Exposicions i viatge • Ha exposat a Luxemburg, Marroc, Holanda, França, Suècia, Xina, Corea… La recepció varia segons context cultural. • Influències puntuals (p. ex. desert a la Xina: colors de la terra, formes, idea d’espai) es filtren pel seu sedàs personal. Referents • Afecció per artistes del Minimal Art i Land Art (EUA, anys 60-70) i per creadors materials (forma i material) com Júlio González. També cita Morandi (dibuixos que el fan pensar) i noms propers com Susana Solano, Jaume Plensa, Xavier Corberó. Procés creatiu real i bloquejos • No sempre hi ha inspiració: hi ha blancs i rutines (endreçar l’estudi, escombrar) per activar-se. • Defensa sortir de la zona de confort: cada repte comporta aprenentatge, encara amb risc d’errar. "Si sempre fas la mateixa operació la faries perfecta, però no aprendries res." (metàfora mèdica) Tècnica i producció: del taller a la indústria • Escultures grans en ferro: parts es encarreguen a metal·lístes (maquinària cara), amb disseny previ (paper/ordinador/maqueta) i acabats al seu taller. • Limitacions materials: doblegar o oxidar sovint és irrevocable; cal decidir amb tensió fins veure la peça muntada. • Nova peça urbana a Diagonal x Pg. de Gràcia (Barcelona) en alumini: producció amb empresa tècnica, gestió de pesos (1–2 t), costos (preu de l’alumini disparat) i calendari. Muntatge previst cap al 14 de març i visible per Sant Jordi. "Un tribunal és com una pistola: no saps qui va carregada…" (sobre l’atzar en decisions col·lectives; extrapolable a processos i jurats) Docència a la UB i generacions • Com a docent, aporta experiència pràctica i realisme de projecte (requisits, recorregut professional). • Xoc generacional: ell ensenya sobretot segles XX a joves del segles XXI; el COVID ha empobrit el contacte social universitari (bar, converses), clau per aprendre. Jurat del Premi Pintura Tat Vila (2022) • Valorar és difícil i mai del tot objectiu; cal obertura i contrast amb altres membres del tribunal. Hi ha component d’atzar i no desmereix qui no guanya. Vida en parella artística • La seva parella és pintora; independència absoluta en llenguatge i tècnica, però gustos estètics sovint compartits. Tancament i invitació • Exposició a Sant Just (Espai Mercat) fins al 24 d’abril. Invitació a veure i tocar les obres, traient-les de l’estudi per obrir la lectura al públic.
23 de febr. del 2022
29'
Entrevistes de la Justa del 23/2/2022 — Càncer infantil i esperança: la història de l'Ània, les 8.000 estrelles, el tumor silenciat i la recerca Vall d'Hebron-UPC (amb el repte de tornar a esquiar a la Molina)
Context i objectiu de l’episodi Entrevista especial del programa 100 de Ràdio d’Esvern a Joana Cervera, mare de l’Ània, per explicar una història de lluita contra el càncer infantil, la força de la comunitat educativa i noves iniciatives de recerca i solidaritat. "El càncer infantil és com una goma d’esborrar... Tu m’esborres i jo em reescric." La història de l’Ània: del diagnòstic a la resiliència Símptomes i diagnòstic • juny de 2020 (desconfinament): dificultats de coordinació i tremolor a la mà (no podia traçar línies rectes). • S’obre una cursa de 19 mesos: diagnòstic de tumor cerebral situat al cerebel i tronc encefàlic (àrees d’emocions, equilibri i coordinació). • Operació molt complexa de 9-9,5 hores i implant d’una vàlvula cerebral. Seqüeles i metàfores que impulsen • Seqüeles inicials: dificultats de parla, psicomotricitat, equilibri i coordinació (part recuperada amb rehabilitació). • Metàfora central: goma d’esborrar vs. llapis — la malaltia esborra habilitats; l’Ània les reescriu. • Moment clau: dos dies després d’una gran operació, diu «vull caminar» i ho fa amb ajuda dels pares. • Eix motivacional familiar: metàfora d’ascendir un 8.000 amb campaments base, retrocessos i primer cim assolit. "Ània, el que tenim per davant és pujar un 8.000, i el farem junts." Tractament i situació actual Quimioteràpia i estat del tumor • Final de 85 setmanes de quimioteràpia. • Estat actual: tumor silenciat (objectiu: mantenir-lo adormit). • Seguiment: ressonàncies cada 3 mesos durant un any per vigilar que no es desperti. • El tumor és de creixement lent (fins als 14-15 anys). Què implica «silenciat» per a l’Ània • Manté algunes seqüeles (coordinació, equilibri, parla millorada), però sense activitat tumoral aparent. • Rehabilitació intensiva en diversos centres setmanalment. Comunicació, equips i suport psicològic Comunicació honesta amb l’Ània • La neurocirurgiana Dra. Poca parla directament amb l’Ània amb tendresa i veritat, demanant-li confiança i valentia. "Has de confiar en mi. Demà faré tot el possible per treure’l, però has de ser valenta." Equip sanitari i salut mental • Acompanyament excel·lent de Vall d’Hebron (Oncologia Pediàtrica), que no s’ha aturat durant la pandèmia. • Necessitat de suport psicològic des del minut zero per gestionar la incertesa, la por i l’aïllament; tota la família hi participa. Pandèmia: continuïtat mèdica vs. impacte social • L’atenció oncològica pediàtrica va funcionar sense interrupcions. • Impacte major en el suport social i escolarització: l’Ània no ha pogut anar a l’escola durant dos anys per la immunosupressió i les restriccions. Escola i comunitat: les 8.000 estrelles Del detall a un projecte educatiu • De decorar la sala d’oncologia com a teràpia motora i emocional (per l’atàxia de la mà dreta) a mobilitzar l’escola Frederic Mistral. • L’escola transforma la decoració en un projecte educatiu: vídeo sobre l’Ània i una companya (amb tumor cerebral) i repte d’omplir l’hospital d’estrelles. • Resultat: 8.000 estrelles en dos dies; treball d’empatia, emocions i diversitat; nens compartint experiències familiars de malaltia. Impacte a l’Ània • Reconeixement i agraïment dels companys: moment màgic i reforç de sentit de propòsit i superació. Continuïtat educativa i adaptacions familiars Escola en remot i atenció domiciliària • Connexió diària via webcam a l’aula quan l’Ània es troba bé; docent d’atenció domiciliària (8 h/setmana) per seguir el ritme del grup. • Prioritat: vincle social i sentir-se part del grup per mantenir la normalitat. Vida laboral i prestacions • La mare deixa de treballar per cures; ús de la prestació CUME (reducció de jornada per cures de menors amb malalties greus). • Rehabilitacions i tractaments múltiples cada setmana. Gestió emocional i lliçons de vida • Tria vital: viure durant l’adversitat i buscar «punts màgics» cada dia. • L’Ània inspira amb optimisme, resiliència i ganes d’aprendre i jugar; la família aprèn una nova mirada sobre la vida. Somnis i visibilització Tornar a esquiar: el repte de la Molina • Passió per l’esquí: es prepara una cursa solidària a la Molina; l’Ània tornarà a baixar pistes i fer les seves corbes preferides amb molts nens. Ressò mediàtic amb propòsit • Difusió a InfoK i TV3 (inclòs espot de Nadal): objectiu de visibilitzar el càncer infantil, trencar tabús i ajudar altres famílies. • Desmuntant estereotips: nens amb càncer també són alegres, somiadors, lluitadors i volen jugar. "Lluny del que tothom s’imagina, aquests nens són somiadors, lluitadors i alegres." • Aprendre a no gastar energia en el «per què?» quan no hi ha resposta; enfocament en el que sí es pot fer. Recerca i futur: Encén un estel • Nova iniciativa Encén un estel: portar les 8.000 estrelles a una web on la ciutadania pot «encendre» estrelles i constel·lacions (valentia, lluita, superació, resiliència). • Fons destinats a una línia pionera de recerca sobre tumors cerebrals pediàtrics entre Hospital Vall d’Hebron i UPC. • El cervell és el «gran desconegut»: cal impulsar la recerca per millorar diagnòstic, tractaments i seqüeles. Idees clau • Resiliència: de la goma d’esborrar al llapis; de la UCI al primer cim. • Tumor silenciat: objectiu d’adormir el tumor i vigilar-lo amb ressonàncies periòdiques. • Comunitat educativa: 8.000 estrelles que activen empatia, consciència i suport. • Suport integral: equip mèdic, psicologia i xarxa social com a pilars. • Recerca: «Encén un estel» per transformar solidaritat en coneixement científic.
22 de febr. del 2022
36'
Entrevistes de la Justa del 22/2/2022 — Ple de febrer i polítiques locals a Sant Just: plusvàlua, emergències i 5 mocions; nova escola bressol i Institut d'Escola a Mas Lluí; habitatge assequible; xip de residus; Carnestoltes
Resum general "Amb la planificació educativa Sant Just compleix: tindrem una nova escola bressol i un institut d'escola en un relatiu breu temps." Temes principals tractats Ple de febrer: adaptació de la plusvàlua a la nova legislació, ajustos de personal, actualització del DuproCim (gestió d’emergències), pròrroga del contracte d’arbrat i jardineria, i 5 mocions de diversos grups. Educació: Nova escola bressol a les Basses de Sant Pere: 107 places, obertura gradual en 3 cursos (23-24 a 25-26), obra de 11 mesos i posada en marxa prevista el setembre 2023. Nomenclàtor: proposta de nom participatiu amb sinònims de Marrecs/Canalla. Futur Institut d’Escola a Mas Lluí: necessitat per la ràtio 20 i creixement de places; horitzó 3-5 anys; projecte educatiu vinculat a Collserola; preferència ciutadana preliminar per IE Collserola. Participació ciutadana a Mas Lluí: balanç del procés del Centre Cívic Soledat Sans (184 respostes, 8,8%), reflexió sobre cultura participativa i comunicació. Habitatge: 30 HPO de lloguer a Mas Lluí cap a finals d’any (canvi del 15/15 a 100% lloguer), estratègia de parc públic estable (objectiu 300-400 habitatges) i futur desenvolupament a Carretera Reial amb >200 habitatges públics. Residus: desplegament del xip i targeta a resta i orgànica (fase per barris, tancament de contenidors abans de Setmana Santa), objectiu 75% de recollida selectiva el 2025, reforç del porta a porta comercial. Tractament de l’incivisme i educació ambiental. Carnestoltes: celebració al Parc Joan Maragall, menys presència d’AFAs per l’òmicron, però amb activitats familiars, oci juvenil al Casal i xirigotes. Detalls per àmbit Ple de febrer: punts i mocions Fiscalitat: adaptació de l’ordenança de la plusvàlua a les sentències i nova normativa, vinculant el càlcul a l’increment real del valor del terreny. Organització i serveis: canvis de personal (àrea de Serveis a les Persones i Direcció), i actualització del DuproCim per millorar la gestió d’emergències. Espai públic: pròrroga del contracte d’arbrat i jardineria. Mocions (5): Movem + PSC: Consell Consultiu de la Gent Gran i els seus dictàmens. ERC: llei catalana i espanyola de residus. Regidor no adscrit (Quico Ferrer): il·luminació viària i suport als autònoms. CUP + ERC + Anna: posicionament sobre el rei. Educació Nova escola bressol (Basses de Sant Pere) Capacitat: 107 places. Obertura gradual per 3 cursos: 2023-24: 1 grup de lactants (0 anys), 1 de 1 any, 1 de 2 anys. 2024-25: 1 lactants, 2 de 1 any, 2 de 2 anys. 2025-26: 1 lactants, 3 de 1 any, 3 de 2 anys (mateixa configuració que l’EBM Marrecs). Calendari d’obres: licitació iniciada el 14 de febrer, adjudicació prevista finals de març; inici d’obres abril/maig (durada 11 mesos). Equipament i posada en marxa el setembre 2023. Ubicació: solar entre l’Escola Montserrat i Vitalia, amb una porta de connexió entre patis per a projectes conjunts (sense compartir pati de forma ordinària, per normativa). Nom: procés participatiu a partir de sinònims de Marrecs/Canalla proposats per llengua catalana i Comissió de Nomenclàtor. Institut d’Escola a Mas Lluí Necessitat: resposta a la nova ràtio 20 i creixement de places de primària i secundària. Ubicació: espai reservat a Mas Lluí; propera visita amb Direcció de Centres Públics. Projecte educatiu: vinculat a Collserola i valors ambientals i sostenibles; atractiu per a tot el municipi. Termini: 3-5 anys. Nom: enquesta veïnal apunta a IE Collserola (altres opcions: Pedraforca, Núria, Montsant). Participació ciutadana a Mas Lluí Procés: Centre Cívic Soledat Sans i necessitats del barri. Resultat: 184 respostes (de 2.080), 8,8% de participació. Reflexió: cal reforçar la comunicació, acostumar i educar en participació, i donar traçabilitat a les aportacions. Habitatge i jovent Mas Lluí (30 HPO de lloguer): ocupació prevista finals d’any; canvi de promoció a 100% lloguer (abans 15 venda/15 lloguer). Estratègia: prioritzar lloguer i construir un parc públic potent (300-400 habitatges) per influir en el mercat i donar estabilitat a les polítiques d’habitatge. Parc existent: Lloguer: c/ Cadenes (~20), Mas Lluí (~20), + 30 imminents. Gent gran: Mil·lenari (>100, no accessibles a jovent). Futur: Carretera Reial (àrea antiga Cerros Vergara/Frisicoi, davant del Consell Comarcal): >200 habitatges públics de lloguer amb tipologies diverses, incloent una quota notable per a joves. Residus: xip, targetes i objectius Sistema: contenidors de resta i orgànica amb xip i accés per targeta. Desplegament (fase 2): informació a veïns (butlletins, carta, punts informatius), lliurament de 2 targetes per habitatge, punts de repesca; tancament de contenidors abans de Setmana Santa als barris de Torreblanca, Mas Lluí i Visolets. Mètode: per tipologia de barri (plurifamiliar vs unifamiliar), avançant amb acompanyament fins al juliol i valorant la fase 3 cap a setembre/octubre. Objectius: del 55-60% actual cap al 70% legal (2025) i 75% municipal, reforçant també el porta a porta al comerç (un terç del residu municipal) amb resultats molt positius. Incivisme: persistència de caixes i bosses fora i excrements de gos; cal educació, constància i control per millorar la separació i la neteja. Carnestoltes Quan i on: dissabte al Parc Joan Maragall; inscripcions al concurs tanquen avui. Format: sense rúa d’AFAs (impacte recent d’òmicron a escoles), però amb crida a famílies i grups d’amics. Oci juvenil: festa al Casal de Joves organitzada pel Cau; també xirigotes.
21 de febr. del 2022
30'
Entrevistes de la Justa del 21/2/2022 — Darrere de 'Las leyes de la frontera': Goya a perruqueria i maquillatge, rodatge en pandèmia, logística de set i nous projectes
Context i protagonista Entrevista a Natàlia Albert, perruquera i maquilladora, membre de l’equip guardonat amb el Goya a Millor Perruqueria i Maquillatge per la pel·lícula Las leyes de la frontera (Daniel Monzón). Punts clau • Reacció emocionada al Goya i celebració amb l’equip. • Explicació detallada del procés creatiu: disseny previ, proves amb actors, aprovació amb direcció i rodatge. • Rodatge en tardor de 2020 (en plena pandèmia): protocols, tests diaris i una aturada per positius. • Descripció de la jornada de rodatge i la cura del ràcord (continuïtat): aplicació de perruca, manteniment i seguiment amb tablet i fotos. • Coordinació transversal amb vestuari, direcció i producció segons el pla de rodatge. • Inspiració visual d’estètica anys 70 a partir del cine quinqui, imatges d’època, música i referents. • Vincles humans del set: l’equip com a “família”, especialment en desplaçaments i rodatges fora de casa (cas Girona). • Mirada al sector: auge de plataformes i desig d’un equilibri amb les sales de cinema. "És molt emocionant... Jo vaig plorar molt amb tots els premis, no només el nostre." Processos i logística de set Preparació i disseny de personatges • Dossier estètic previ, propostes i proves amb actors fins a consens amb direcció. • Ús de perruques (p. ex. el Zarco/Chechu Salgado) i caracteritzacions específiques segons escena. Operativa diària • El departament de perruqueria/maquillatge obre la jornada: 1–2 h d’arrencada per preparar principals. • Durant el rodatge (10 h): manteniment del look i del ràcord, incorporació de figuració i secundaris. • Eines: visualització en directe a tablet i fotografies per assegurar continuïtat entre preses/seqüències. Coordinació entre equips • Ordre de vestuari vs perruca segons necessitats (ex.: vestir part superior abans de col·locar la perruca per no malmetre-la). • Reunions entre direcció, vestuari i maquillatge per assignar temps per personatge i ajustar el pla de rodatge. Impacte de la COVID-19 • Tests diaris, control estricte i pausa d’una setmana per positius. • Limitacions socials durant el rodatge a Girona (ciutat estimada per Natàlia), amb vida d’hotel i poques sortides. Relació amb directors • Sobre Daniel Monzón: director molt humà, col·laboratiu i obert a l’opinió de tot l’equip; experiència “impressionant”. • Comparativa amb J. A. Bayona (Un monstruo viene a verme): també molt professional; experiència globalment positiva però amb una energia diferent. Trajectòria, reconeixements i equip • Natàlia acumula 15 anys d’ofici; ja havia estat a l’equip guanyador del Goya per Un monstruo viene a verme. • Reivindica el valor col·lectiu: el Goya és un reconeixement d’equip; es defineix com a tímida i no ambició d’escenari. • Mida d’equip a Las leyes…: unes 80 persones; vincles forts amb actors i departaments veïns. Tendències del sector i projectes • Auge de plataformes (especialment últims 5 anys) i creixement exponencial de feina en sèries. • Projecte recent: sèrie “Cingüelles” (Carlos de Pando i Sara Antuña), novament amb el company Benjamín. • Desig d’equilibri: que continuïn les plataformes però es recuperin les sales. Idees finals • L’ofici l’enganxa per la creativitat, l’absència de rutina i el descobriment de persones i llocs. • Les preses: és rar que la primera sigui la “bona”; de vegades cal presa de seguretat i es fan remakes puntuals si el muntatge ho demana. • Sobre el premi a Actor Revelació (Chechu Salgado): la imatge ajuda, però el mèrit interpretatiu és “100% seu”.
18 de febr. del 2022
42'
Entrevistes de la Justa del 18/2/2022 — Concurs “Dit i Fet”, cursos i matrícula de català, Voluntariat per la Llengua, Sant Jordi i clubs de lectura a Sant Just (amb impuls digital i Spotify)
Panorama general de l’episodi Conversa amb Marta Mossà, responsable del Servei Local de Català (SLC) de Sant Just, sobre: concursos i xarxes, l’estat dels cursos i la matrícula, formats en línia i híbrids, Voluntariat per la Llengua, el Concurs de prosa i poesia de Sant Jordi, el Dia de la Llengua Materna, el servei de correcció per a comerços i els clubs de lectura. "Quan parles, fas màgia" — Voluntariat per la Llengua Concurs “Dit i Fet” a Instagram (frases fetes) Objectiu: donar a conèixer el SLC i guanyar seguidors d’Instagram amb un concurs lúdic de frases fetes. Funcionament: cada dimecres i divendres de febrer es publica un dibuix amb una frase feta i 3 opcions; cal comentar la resposta i, si pot ser, etiquetar 2 persones. Premis: hi ha premi per qui encerta totes les frases i també per simple participació. Calendari: el concurs dura tot el febrer; la 1a setmana de març s’anuncien guanyadors/es. Gestió: selecció de guanyadors amb aplicacions del Consorci; experiència prèvia pilot al juliol. Punts clau Sinergia amb l’aula: treball de frases fetes a classe per incentivar la participació a xarxes. Creixement orgànic: el gruix de l’alumnat ajuda a difondre el perfil i les activitats. Xarxes socials i Spotify del Consorci Xarxes actives: Instagram (SLC Sant Just), Facebook i Twitter. Canal Spotify del Consorci: més de 3.000 seguidors; llistes per a diversos usos (ex.: “Sua la Cancelada” per fer esport), podcasts i cançons en català. Utilitat: aparador centralitzat d’activitats i recursos; enllaçat des de l’Instagram del SLC. Cursos de català: calendari, inscripció i modalitats Calendari i matrícula Situació actual: a l’equador del 2n trimestre i organitzant el 3r. Proves de col·locació: del 14 de febrer al 15 de març (via cpnl.cat o presencial amb cita prèvia al SLC). Matrícula: 24-25 de març (exalumnes) i 28-29 de març (alumnes nous). Inici 3r trimestre: 4 i 5 d’abril. Oferta i formats Alumnat: ~130; equip docent reforçat (2→3 persones). Nivells: Bàsic 1, Bàsic 2 (orals), Elemental 2 (presencials); Suficiència (C1) en línia (Moodle) amb tutoria i trobades virtuals; terminis de lliurament setmanals flexibles. Híbrid: classes presencials convertides ocasionalment en format híbrid per absències (COVID, conciliació), assegurant continuïtat. Perfils d’alumnat i novetats C2 Perfils: persones nouvingudes que volen entendre/parlar; i perfils amb estudis que busquen acreditació C1/C2 per motius professionals. Docents i C2: es despleguen fins a 30 cursos C2 (coordinats amb Esplugues i Sant Feliu). Es preveu ampliar l’oferta (virtual i, si es pot, presencial) al setembre. Criteri d’oferta: prioritat de presencialitat als nivells bàsics i virtualitat als alts; tendència a més opcions per a tothom. Reforç d’ortografia i clubs de lectura (amb sortides) Curs d’ortografia 100%: format de “manteniment”, molt valorat per persones que volen consolidar la correcció escrita. Club de lectura en veu alta: lectura i discussió; sovint amb sortides vinculades als llibres (ex.: visita al Palau de la Música reprogramada postpandèmia). Integració lingüística: les sortides es fan obertes a nivells diversos, afavorint que els catalanoparlants mantinguin la llengua i donin conversa a qui està aprenent. Voluntariat per la Llengua Evolució: les parelles presencials es van aturar per la pandèmia; les virtuals s’han triplicat i s’han obert a persones d’arreu del món. Repte 2022: reactivar el format presencial sense perdre el virtual —cap a un model híbrid. Filosofia: > "No tancar opcions"; cal mantenir i millorar el format digital mentre es recupera la proximitat. Sant Jordi: 34è Concurs de prosa i poesia (no professionals) Termini de presentació: fins al 25 de març (arxiu Word, tramitació via web del Consorci o sanjus.cat/català → accés al concurs). Acte de lliurament: previst entorn del 22-23 d’abril (per confirmar). Aspira a recuperar el caliu prepandèmia. Participants: edicions recents amb 230-300 participants de mitjana; qualitat creixent. Impacte: palanca de talent emergent (ex.: casos que després publiquen llibres). Incentiva la continuïtat en l’escriptura. Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer) Activitat: paraula o expressió en la llengua materna de l’alumnat al voltant d’un mapamundi; mostra de diversitat (àrab, polonès, romanès, suec, portuguès del Brasil, varietats d’Amèrica Llatina, etc.). Dinamització: vídeos de frases sorprenents en català comparades amb la seva versió a altres idiomes; qüestionaris de curiositats lingüístiques. Objectiu: aprenentatge intercultural i valoració de la diversitat lingüística a l’aula. Servei de correcció i suport a comerços i entitats Correcció gratuïta per a empreses, comerços i col·laboració amb administracions (butlletins, articles…). Difusió: visita anual als comerços (cartells d’horaris/vacances) per recordar el servei. Necessitat: millorar retolació en català i evitar faltes en materials comercials. Proper pas: cursos breus de recursos lingüístics per a comerciants (on trobar bones eines, com resoldre dubtes, etc.). Clubs de lectura (març–maig) i vincle amb la biblioteca Lectura en veu alta: “Els tres presoners” (Aurora Bertrana) — del 15/03 al 26/04. Club de lectura: “El cel no és per a tothom” (Marta Rojals) — del 03/05 al 31/05. Lectura fàcil (sessions úniques): “Trampa de foc” (Núria Martí) i “Massa boira i altres contes” (Manuel de Pedrolo). Clau d’èxit: coordinació amb la biblioteca (assessorament, lots, planificació anticipada). Relació amb l’alumnat i tancament Vincle humà: seguiment proper, memòria de veus i trajectòries; alumnat local i també internacional que continua en contacte. Missatge final: continuar fent xarxa, participar en concursos/voluntariat i mantenir la qualitat lingüística a l’espai públic.
17 de febr. del 2022
34'
Entrevistes de la Justa del 17/2/2022 — La Vall d’Avers: 43 anys de premsa local, model híbrid paper-digital, crida a joves periodistes i debats ciutadans a Sant Just
Panorama general Entrevista amb Josep Lluís Gil sobre el present i futur de la revista local La Vall d’Avers (Sant Just), amb èmfasi en la seva trajectòria de 43 anys, la transformació organitzativa, l’aposta per una edició digital, la crida a nous col·laboradors (especialment joves periodistes) i la funció de servei públic mitjançant debats i cobertura de temes locals. "El paper té aquella cosa que queda" – defensa del valor permanent del suport imprès Trajectòria i organització 43 anys de continuïtat • Revista amb més de quatre dècades d’història; una de les poques capçaleres locals que s’han mantingut a la comarca. Equip i direcció • De 7-13 persones en els inicis a 5 redactors actualment. • Nou comitè de direcció: Teresa Reverter i Josep Lluís Gil, per donar estructura i impulsar el relleu. Model editorial i continguts Procés i ambició periodística • Repartiment de temes segons coneixement i seguiment propi. • Consciència de limitacions de recursos i voluntat d’investigació més profunda (pros/contres, veus diverses, context). • Crida a joves periodistes (en formació o titulats) per reforçar el periodisme d’investigació local. Selecció de temes • Portada recent dedicada al tancament de l’últim forn tradicional (c. Raval de la Creu) i article sobre papereria Pedrosa – símbols de comerç local que desapareix. • Política local principalment a la secció “Dia a dia”: seguiment de plens i punts de vista en conflicte, amb marge per guanyar profunditat. "Res és absolutament neutre... intentem ser el més equànims possibles" Paper vs digital: cap a un model híbrid Aposta digital a 1 any vista • Objectiu de millorar xarxes i llençar edició digital; fonts de finançament i operativa diferenciades del paper. Valor del paper • El suport imprès conserva la memòria local i facilita el debat reposat; es mantindrà mentre la realitat ho permeti. Participació i comunitat Cartes de lector i pandèmia • Durant el confinament, els veïns van escriure textos i reflexions; la revista reivindica l’espai per a cartes llargues (fins a 3.000 caràcters) amb possibilitat de foto. Debats públics • Des del novembre: dos debats (comunicació local; Ateneu) amb 60+ assistents presencials el primer i 90 visualitzacions online; el segon, 110 assistents/visualitzacions combinades en menys de dues setmanes. • Funció: posar temes sobre la taula i provocar reflexió; no imposar solucions. "No pretenem donar solucions; pretenem posar temes damunt de la taula" Finançament i subscriptors • Sosteniment precari; combinació de subscriptors (paper) i altres vies (digital). • ~480 subscriptors actuals; objectiu 800 a 3 anys vista. Independència i drets • Llibertat editorial plena dins d’una línia plural; neutralitat absoluta inexistent però es busca equanimitat. • Dret de rèplica i rectificació quan cal; experiència en gestionar discrepàncies. Col·laboracions i relleu de talent • Crida a especialistes (sanitat, urbanisme, cultura, etc.) per a una secció rotativa d’expertesa local. • Nova secció: dues pàgines mensuals dels centres educatius de Sant Just; sembrar vocacions periodístiques. Operativa, seu i suport • Seu de la redacció a l’Ateneu (secció amb autonomia editorial). • Suport institucional a través de l’Ateneu (Generalitat – Presidència; Ajuntament de Sant Just) via convenis. • Contacte: [email protected] • 681 30 98 19 • Carrer Ateneu, 3. Tancament i properes passes • Crida oberta a temes, cartes, col·laboracions i nous redactors (especialment franja 30-50 per rejovenir la direcció). • Portada de març: en definició segons l’actualitat local.