Principals

Episodis etiquetats amb Principals

8111episodis
Entrevistes de la Justa del 29/10/2020 — Rita Pinta con su tinta: dibuixar animals marins pas a pas, del confinament a l’editorial + estrenes de cinema - episode art
Entrevistes de la Justa
27'

Entrevistes de la Justa del 29/10/2020 — Rita Pinta con su tinta: dibuixar animals marins pas a pas, del confinament a l’editorial + estrenes de cinema

Tema central: “Rita Pinta con su tinta” Qui és la Rita i de què va el llibre • La Rita és un calamar que “dibuixa” amb la seva tinta tot el que veu al mar. D’aquí neix un llibre per aprendre a dibuixar animals marins de manera guiada. • Enfoc pedagògic: mètode molt accessible basat en formes simples i passos seqüenciats. "És començar molt fàcil i, al final, el resultat sembla complicat." Origen del projecte i mètode de dibuix • Impuls inicial: en Pablo volia aprendre a dibuixar per als seus fills i la Natàlia li ensenya un mètode per passos a partir de formes geomètriques. • Clau metodològica: estructurar la imatge en formes bàsiques (cercles, triangles, rectangles) i afegir detalls progressivament fins a un resultat “digne” per a tothom. • Aplicabilitat: funciona tant per a infants com per a adults novells. Del confinament al llibre acabat • Procés: idea prèvia al 2020, però el confinament va donar el temps i el “clic” definitiu. • Organització: reunions setmanals per Zoom (dimecres, 17 h), objectius per setmanes i iteracions constants. "Si no ho fem ara, ja no ho farem." Què hi ha dins del llibre • Animals marins escollits per ser representatius i assequibles, ordenats per dificultat creixent: peix → balena → dofí → cranc → cavallet de mar → medusa → tortuga… • Format de quadern (aprox. DIN A4), cada dibuix es resol en dues pàgines amb el pas a pas i un espai per practicar. • Equilibri estètic-preu: tria de cartolina/paper per ser agradable però no encarir el producte. • “Consejito de la Rita”: consells concrets que amplien el coneixement general del dibuix (trucs d’acabat, mirada oberta, etc.). Educació artística i valors • Conèixer dibuixant: dibuixar animals fa que els infants els coneguin i els estimin més; s’intueix un component de sensibilització ambiental. • Autoria i autoestima: es convida a posar nom al dibuix i a signar-lo per reforçar el vincle i el valor de la creació. • Reduir la por i la frustració: el pas a pas elimina el “buit” de per on començar; encara que el dofí surti “més allargat”, segueix sent un dofí. • Per a totes les edats: útil també per a adults i gent gran com a activitat relaxant i d’estimulació cognitiva (alternativa a sudokus, manualitats, etc.). "Posin un nom al seu dibuix… i que el signin." El camí editorial • Ideació com a autoedició; dificultats de maquetació i distribució. • Gir cap a editorial: contacte amb Helena (Principal de los Libros) i procés fluid de conversió del document a llibre final. • La feina invisible: estructurar, ordenar i donar sentit al conjunt és tan important com dibuixar o escriure. Qui són els autors • Natàlia Albert: formació artística, especialitzada en caracterització i maquillatge per a cinema/audiovisual; experiència docent i en botiga-taller de belles arts. • Pablo Wessling: inquietud literària, formació en escriptura (Ateneu Barcelonès), escriu relats; coautoria del projecte des del rol d’aprenent-metodòleg i estructura. • Projectes futurs: preparen un recull de cinc contes on es combina text i il·lustració. Comunitat i xarxes: Instagram de la Rita • Compte: “Rita con su tinta” com a punt de trobada i complement del llibre. • Activacions: Sant Jordi (roses i dracs amb mètode fàcil) i temporals (Halloween; proper Nadal). • Participació: gent que demana nous motius i comparteix resultats; l’IG ajuda a mantenir viu el projecte. Altres segments del programa Espai publicitari – 012 i serveis per a dones • Informació sobre recursos de l’Institut Català de les Dones, atenció psicològica i assessorament jurídic gratuïts. Promos de la ràdio • Fragments promocionals de programes de la casa i sintonies. Estrenes de cinema • Inici de la secció d’estrenes: “Les Bruixes (de Roald Dahl)” (dir. Robert Zemeckis) amb Anne Hathaway, Octavia Spencer, Stanley Tucci, Chris Rock, etc. (segment començat i tallat al final del tall d’àudio). Idees clau • Mètode: formes geomètriques + passos curts → resultats consistents. • Context: confinament com a accelerador creatiu i organitzatiu. • Públic: infants, famílies i gent gran; activitat relaxant i no frustrant. • Comunitat: Instagram per inspirar, compartir i estendre el contingut. • Valor: estimular el respecte pel medi marí i l’orgull d’autoria.

Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del bon tracte a l’edifici infantil: responsabilitat de la tribu, protocols de salut, xarxa 06 i l’impacte del confinament - episode art
Entrevistes de la Justa
34'

Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del bon tracte a l’edifici infantil: responsabilitat de la tribu, protocols de salut, xarxa 06 i l’impacte del confinament

Resum general Entrevista a Francesc Domingo Salvany (pediatre, cofundador de la CIM) sobre el bon tracte als infants com a enfocament actiu de prevenció del maltractament. Des de la metàfora de l’edifici infantil fins al treball en xarxa i el marc legal, l’autor defensa que cal una tribu implicada (famílies, professionals, institucions i comunitat) per garantir el desenvolupament integral dels infants, amb especial atenció al període prenatal, al vincle i les emocions, i als efectes del confinament. No hi ha segona oportunitat per a una primera impressió. Temes principals Marc del bon tracte i responsabilitat social • Gir de mirada: de parlar de maltractament a promoure el bon tracte com a via més efectiva de prevenció. • La responsabilitat és de tota la tribu (societat): famílies, professionals, entitats i administracions. • El maltractament per negligència és el més detectat: si la societat no fa efectius els drets signats, maltracta per omissió. • Principi rector: interès superior de l’infant (Llei d’Infància 14/2010 i convencions internacionals). Definicions i protocols • El nou protocol de salut defineix el bon tracte com l’encaix d’afecte, cura, criança, suport i socialització per garantir un desenvolupament afectiu, psicològic, físic, sexual, intel·lectual i social adequat. • Detecció i abordatge de factors de risc i factors de protecció: evitar l’etiquetatge i orientar l’acció professional. • Reconeixement del maltractament prenatal i itineraris de seguiment (llevadores, infermeria pediàtrica) incloent visita domiciliària en el retorn a casa. Metàfora de l’edifici infantil • Projecte i embaràs psicològic: abans de la concepció, imaginar i desitjar el fill construeix vincle. • Fonaments: l’embaràs com a base; la prematuritat implica riscos afegits i demana prevenció activa (treball, consum d’alcohol, etc.). • Prevenció comunitària: planificació familiar, educació afectivosexual i suport als adolescents (maduració del còrtex prefrontal). Diversitat cultural i acollida respectuosa • Cal acollir sense jutjar, traduint els valors locals de bon tracte i entenen les pràctiques d’origen. • Detalls que obren portes: saludar en la llengua de la família, mostrar respecte i construir confiança. L’acollida crea el canal perquè el missatge de cura arribi. Xarxa 06 i treball en xarxa • La xarxa es teixeix amb lligams entre nusos (professionals, serveis, escoles, entitats). Si no hi és, s’ha de crear. • Treball “ulls amb ulls”: presència, coneixement mutu i objectius compartits. • Marc legal: Llei d’Infància 14/2010 — obligació ciutadana d’oferir l’interès superior dels infants. Pilars: vincle, emocions i autoestima • Paret mestra de l’edifici: vincle i emocions. El contacte pell amb pell i la lactància potencien l’autoestima inicial. • Acceptar les imperfeccions; fomentar factors de protecció del niu familiar. • Principi operatiu: tractar bé els pares per tractar bé els infants. Rol professional i suport mutu • Complementarietat amb treball social i psicologia; l’àmbit mèdic sol no n’hi ha prou per als factors socials. • Grups d’ajuda mútua i associacions (exemple: Síndrome de Down) com a multiplicadors d’autoestima i inclusió. Confinament i maltractament El maltractament passa darrere de persianes abaixades… un silenci ensordidor que amaga angoixa, por, dolor i neguit. • L’escola és el principal dispositiu de detecció quan funciona bé; el confinament va trencar vincles i va dificultar la detecció. • Famílies amb discapacitat i necessitats especials: gran càrrega durant el tancament de centres de dia; cal suport específic. Cites i missatges finals Els infants han de tenir molta paciència amb els adults. (El petit príncep) Poso el meu servei al servei de la persona vulnerable. (Protocol) Si falla el niu (família), que no falli la tribu. Jo sóc perquè nosaltres som. (Ubuntu) Recursos recomanats • Save the Children: Més mal em fa a mi (maltractament i confinament). • Guies de parentalitat positiva per a famílies i professionals.

Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del col·lapse dissenyat al Walden als panellets de Tots Sants: entrevista amb Berner Mainés i cuina amb Joan Targarona - episode art
Entrevistes de la Justa
24'

Entrevistes de la Justa del 28/10/2020 — Del col·lapse dissenyat al Walden als panellets de Tots Sants: entrevista amb Berner Mainés i cuina amb Joan Targarona

Entrevista: TFG de Disseny sobre el col·lapse al Walden Idea central • Tema clau: el col·lapse com a motor de canvi i transformació; com el disseny pot accelerar aquest procés. • Format del TFG: curtmetratge (~15 minuts) com a suport d’una memòria teòrica (Escola Eina). • Arrel local: participació pràcticament 100% Sant Justenca (amics i veïns). "Utilitzant el disseny com una arma i com una eina per accelerar tot això" Mètode i procés • Enfoc en la subliminalitat i un to quasi de propaganda per crear consciència. • Aprenentatge fora del pla d’estudis: rodatge, muntatge i edició amb ajuda d’amics. • Reptes: moments de confusió i necessitat de confiar en l’equip. "M’he llançat bastant a la piscina... els meus amics tenen molt talent" L’espai: l’edifici Walden • El Walden es tracta com un personatge del curt: presència, personalitat i potència estètica. • Relació vital de l’autor amb l’espai (hi viu), reforçant l’autenticitat del projecte. "El tractem una mica com un personatge més d’aquest curt" Teoria, context i objectius • La idea neix del confinament i la pandèmia: "ens vam col·lapsar tots una mica". • El disseny com a eina de transformació que genera novetats cada cop que s’aplica. • Desenvolupament teòric a la memòria: definicions de col·lapse, lectura personal i aplicació des del disseny. Resultats i camí a seguir • TFG presentat i discutit amb professorat; el curt és suport d’una memòria extensa. • Difusió: enviat a un festival de curts de Llupliana i intenció de seguir movent-lo. • Futur professional: obert; la teoria és transversal i aplicable a diversos camps. Bloc musical • Tema de Sebastián Yatra com a pont cap a la secció gastronòmica. Secció de cuina amb Joan Targarona: Panellets Ingredients i proporcions (base) • Recepta original (pastisseria): ametlla mòlta fina + sucre + ou (sense patata/moniato). • Versió casolana (més rendible i melosa): afegir patata o moniato. • Proporcions orientatives: - 500 g ametlla mòlta - 500 g sucre - 150 g patata o moniato bullit - 1 ou • Escalable (ex. 1 kg ametlla + 1 kg sucre + 250 g patata/moniato + 2 ous). Procediment base • Bullir la patata/moniato, xafar i barrejar en calent amb el sucre perquè es fongui lleugerament. • Afegir ametlla mòlta i ou; pastar fins a massa homogènia. • Reposar la massa a la nevera (4 h o d’un dia per l’altre) abans de formar. • Dividir la massa en porcions segons sabor i donar forma (boleta, allargat, con, quadradet...). Variants i sabors • Taronja: ratlladura dins la massa i taronja confitada al cim; opcional xips de xocolata. • Coco: coco ratllat dins, coure i arrebossar amb coco; combinació coco + xocolata. • Xocolata: afegir cacau/xocolata en pols de qualitat a la massa. • Altres: pinyons, ametlla sencera, llimona. Costos i consells • Els pinyons són un ingredient molt car (referència ~78 €/kg), fet que encareix els panellets. • Fer-los a casa abarateix i permet controlar la qualitat. • Identificar cada varietat per forma, mida i cobertura per facilitar-ne el servei.

Entrevistes de la Justa del 27/10/2020 — Entrevista a Maria Helena Tolosa: Encarar el curs escolar 2020-2021 sense por i amb il·lusió - episode art
Entrevistes de la Justa
18'

Entrevistes de la Justa del 27/10/2020 — Entrevista a Maria Helena Tolosa: Encarar el curs escolar 2020-2021 sense por i amb il·lusió

Resum de l'entrevista Context Programa matinal "Just de la Fusta" (Ràdio Desvern), dimarts 27 d'octubre de 2020. Entrevista a Maria Helena Tolosa, psicopedagoga, docent i logopeda, arran de la seva xerrada telemàtica del 5 de novembre a les 19:00 adreçada a la comunitat educativa de Sant Just: "Encarem el curs sense por i amb il·lusió. Com estem i què pensem del que està passant?". Idees clau Protocols normalitzats a les escoles: ús de mascaretes, grups bombolla i confinaments s'han integrat amb relativa normalitat. Preocupació per mesures massa generalistes: es demana adaptar-les a contextos concrets (edats, escoles rurals vs. grans centres, poble vs. ciutat). Cal evitar que "la fi justifiqui els mitjans" i mantenir un esperit crític respectuós. Escola com a entorn prou segur: percepció majoritària (entre experts) que l'escola és raonablement segura per a infants (menor incidència i símptomes lleus). Tot i així, no hi ha seguretat al 100% i cal assumir un nivell de risc socialment acceptable. Incertesa científica i comunicació: la difusió d'hipòtesis sense prou evidència genera estrès i angoixa innecessaris; millor comunicar amb més solidesa i menys soroll. Docents i adults de risc: cal considerar la vulnerabilitat del personal educatiu i d'algunes famílies. Por i impacte emocional Por a contagiar els avis: angoixa recurrent entre pares i mares; decisions diverses segons cada família (visites amb o sense mascareta, limitacions, etc.). Infants amb malestar: alguns nens perceben l'escola com un entorn estrany (separació d'amics, grups bombolla, mascarar rostres), i prefereixen la seguretat emocional de casa. Debat sobre mascaretes infantils: manca d'estudis sobre l'ús prolongat en infants en desenvolupament; genera desconfiança en alguns col·lectius. Respecte a la diversitat d'experiències: hi ha famílies que ho passen malament i altres que ho viuen bé; totes mereixen validació i respecte. Eines pràctiques per a famílies i docents Crear espais de diàleg (a casa o en escoles de mares i pares, encara que siguin virtuals): Fer un petit cercle de paraula setmanal. Preguntes guia: "Què ha estat difícil per tu aquesta setmana?" i "Què ha estat el millor?". Validar les emocions (no minimitzar ni arreglar de seguida). Ex.: "Entenc que et costi no jugar amb en Martí perquè és el teu millor amic". Oferir petits gestos de suport (p. ex., una activitat agradable aquell dia difícil). Autocura parental: dedicar cada dia 10 minuts a revisar com estem (respiració, mindfulness, registre emocional). Avaluar el clima emocional a casa i què estem transmetent. Recursos: esment de la web institucional sobre gestió emocional (p. ex., "gestionemocional.cat") amb termòmetre emocional i exercicis. Missatges rellevants (cites) "Mai a la vida potser havíem estat en un moment d'incertesa tan gran com el que estem vivint." "La seguretat, al 100%, tampoc existeix." Alerta amb la idea que "la fi justifica els mitjans"; cal esperit crític i cura en l'aplicació de mesures. Logística de la xerrada Títol: "Encarem el curs sense por i amb il·lusió. Com estem i què pensem del que està passant?" Data i hora: Dijous, 5 de novembre, 19:00. Format: telemàtic. Públic: comunitat educativa i famílies de Sant Just.

Entrevistes de la Justa del 26/10/2020 — Toc de queda a Sant Just: mesures municipals, suport a comerç i famílies, pressió al CAP, salut mental i polítiques de gènere - episode art
Entrevistes de la Justa
29'

Entrevistes de la Justa del 26/10/2020 — Toc de queda a Sant Just: mesures municipals, suport a comerç i famílies, pressió al CAP, salut mental i polítiques de gènere

Resum general de l’episodi "Si no posem de la nostra part això no es resol." L’entrevista amb Gina Pol (PSC Sant Just) aborda l’impacte local del nou estat d’alarma i del toc de queda a Sant Just Desvern, les mesures municipals en equipaments i activitats, el suport al comerç i a les famílies, la situació de la sanitat pública (CAP) i la necessitat d’equilibrar l’atenció Covid i no Covid. També es tracten iniciatives en salut mental i polítiques de gènere i diversitat. Context sanitari i de mobilitat • Nou toc de queda (22:00–06:00) i fase inicial pedagògica; des d’avui, possible règim sancionador en cas d’incompliments. • La taxa de reproducció (RT) a la regió sanitària se situa al voltant de 2, un nivell molt preocupant que obliga a més restriccions. • Equipaments i activitats públiques ja molt limitades; el focus de risc es desplaça sovint a l’àmbit privat. "Hem de reduir al màxim el volum d’activitats que fem." Mesures municipals i equipaments Horaris i adaptacions • Tancament d’equipaments esportius a les 21:00 (p. ex. la Bonaigua, pistes de pàdel de Sant Gervasi i Mas Lluí). • Reorganització d’entrenaments per minimitzar l’impacte entre clubs i, alhora, reduir la intensitat d’activitat. Activitat cultural i cívica • Centres cívics i activitats com tallers o zumba, presencialment aturats per ordre supramunicipal. • Impuls d’alternatives telemàtiques (ioga, zumba virtual) i activitats a l’aire lliure quan sigui possible i segur. Educació i gent gran Escoles i instituts • Les escoles continuen obertes (fins al moment), amb alguns grups confinats; la presencialitat es manté mentre es monitoritza l’evolució. Residències • Situació majoritàriament estable; un cas en fase d’aïllament a Vitàlia. • Visites controlades, cribratges periòdics a plantilles i capacitat de relleus en cas de positius. Espai natural i civisme • Restriccions d’accés a Collserola (p. ex. Plaça Mireia) per evitar massificacions i riscos. • Crida al civisme: evitar concentracions, deixar residus i relaxar l’ús de mascareta. Comerç i suport econòmic Comerços afectats (estètica, restauració) • Informació i accés a ajuts del Govern català (p. ex. part del lloguer). • Possibles ERTO davant la davallada d’ingressos. Mesures locals • Subvenció oberta fins al 31/12 per a material de protecció Covid (mascaretes, gel, desinfecció). • Exempció de l’impost de terrasses l’últim trimestre; estudi d’altres ajustos fiscals imminents. Polítiques socials i noves necessitats • Prioritat del PSC: cap família enrere. Més dotació per a ajudes al lloguer, subministraments, extraescolars i situacions d’urgència. • Posada en marxa amb una ONG del Banco Farmacéutico per cobrir medicació no finançada en determinats casos (p. ex. tractaments oncològics). • Atenció a la bretxa digital: possibles suports a connectivitat si cal per a gestions sanitàries, educatives o socials. • Recordatori de beques menjador, ajudes 0–3 anys i serveis socials com a porta d’entrada per orientar i activar suports. Sanitat pública local • Reclam històric d’ampliació del CAP de Sant Just: resolucions aprovades, però sense calendari d’obres. • Necessitat de balancejar atenció Covid amb altres patologies cròniques per evitar mortalitat indirecta. • Vacunació de la grip amb demanda molt alta (fins a 150/dia); priorització de població de risc i cites ajornades per a la resta. • Càrrega de PCR elevada (especialment en grups classe) i esgotament dels equips; manca de professionals en diverses categories. PSC local i ciutat en temps de pandèmia • Renovació de la Comissió Executiva del PSC Sant Just; preparació del cicle electoral i de propostes per a una ciutat més connectada i adaptable. • Acceleració del teletreball i de la connectivitat digital com a criteris de disseny d’equipaments i serveis. Salut mental i prevenció del suïcidi • Inici de sessions virtuals i grups d’ajuda mútua per al dol per suïcidi (Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i APSAS). • Objectiu: trencar el tabú, detectar senyals d’alarma i oferir coixins emocionals i recursos a temps. Polítiques de gènere i diversitat • Nou projecte pilot d’acompanyament de proximitat per a dones que han patit violència masclista en municipis <20.000 hab. • Adhesió municipal al Pla Comarcal per la Diversitat de Gènere i Sexual (LGTBI) en el marc d’Octubre Trans.

Entrevistes de la Justa del 23/10/2020 — Entrevista a Jordi Huerta, guanyador del concurs fotogràfic CES 2020: la "Suite" al peu de l’Aneto - episode art
Entrevistes de la Justa
10'

Entrevistes de la Justa del 23/10/2020 — Entrevista a Jordi Huerta, guanyador del concurs fotogràfic CES 2020: la "Suite" al peu de l’Aneto

Resum Entrevista a Jordi Huerta a Ràdio d’Esvern (23/10/2020), guanyador del concurs fotogràfic de la CES 2020, on explica la història, la tècnica i la intenció darrere de la fotografia premiada, titulada "Suite", realitzada al peu de l’Aneto. Punts clau Fotografia guanyadora: paisatge de tardor amb cel tancat i ambient de pluja imminent, amb una tenda de campanya il·luminada amb flaix com a protagonista en primer pla. Lloc i moment: peu de l’Aneto, aproximadament el 12 de setembre; sortida amb dos amics pensada amb una "finestra de temps" que finalment es va esguerrar per la pluja. Dificultat tècnica: combinació de flaix i llum ambiental blava/baixa llum; pantalla de la càmera trencada, va validar el resultat posteriorment a casa. Mirada autoral: transmetre l’esforç de l’esportista i el medi en una sola imatge; intuïció a camp i ús creatiu de la llum. Trajectòria: passió heretada del pare; vol professionalitzar-se (ha deixat la feina) i formar-se de manera contínua. Detalls de la fotografia guanyadora ("Suite") Context visual: tonalitats blaves prèvies a la pluja i foscor general del paisatge. Subjecte principal: tenda de campanya il·luminada des de dins amb flaix per donar-li protagonisme. Composició: contrast entre llum càlida de la tenda i ambient fred del fons; dramatització del cel núvol. Execució: decisió in situ basada en la intuïció i en el potencial narratiu del moment. "No es pot estar en un lloc millor que la tenda de campanya" Altres imatges presentades al concurs Esquí de muntanya nocturn amb boira: flaix al darrere creant una rodona de llum i la silueta de l’esquiador; es veia una mica la lluna. Dron a l’Aneto: imatge de textures i colors (verd i groc) amb el llac blau mostrant-ne el fons. Trajectòria, motivacions i objectius Orígens: la fotografia ve del pare; la muntanya és activitat habitual de caps de setmana. Objectiu creatiu: combinar paisatge i esports per mostrar on som i l’esforç de qui practica l’activitat. Concursos: poca experiència; la bona acollida a la CES l’anima a participar més. Recordatori final per inscriure-s’hi gràcies a la Lua López. Professionalització: ha deixat la seva feina per intentar dedicar-se a la fotografia, malgrat el context no ideal. Equip i formació Equip actual: Canon 6D, 5 objectius, flaixos, trípodes. Formació: no formalitzada encara; voluntat de formar-se contínuament per seguir tendències, equips i noves maneres de fer fotografia. Valoració del jurat i procés creatiu Allò que destaca: la complexitat tècnica de fer conviure el toc de flaix amb la llum de fons i el caràcter cridaner de la tenda il·luminada. Procés: idea intuïtiva; provar i ajustar fins a obtenir el resultat desitjat. Títol de la foto: "Suite" Significat: joc amb el concepte d’habitació de luxe; en aquell context, la tenda era la millor "habitació" possible. Exposició i cloenda Exposició a la Sala Piquet (Ateneu): molt de nivell, imatges dignes i recomanables; reflecteixen la tasca de la CES. L’autor no n’és soci. Tancament: felicitacions i continuació del programa amb peça musical a Ràdio d’Esvern.

← Torna a tots els podcasts