episodis

Panorama general Episodi de Babilònia que combina actualitat sanitària, llibres i una repassada crítica a estrenes i clàssics de cinema. Els punts forts del programa: Debat franc i ponderat sobre la COVID-19 i el risc de col·lapse sanitari Dues recomanacions de llibres: Stephen King (L’Instituto) i Richard Dawkins (El gen egoista) Bloc de cinema ampli i variat: de Woody Allen i “1917” a “Ventajas de viajar en tren” i “Paràsitos”, més un clàssic imprescindible: “La gata sobre el Tejado de Zinc” Introducció i context: COVID-19 Missatge central: cal “aplanar la corba” per evitar col·lapses sanitaris; molts casos podrien ser lleus o asimptomàtics i passar desapercebuts. Riscos: especial cura amb persones vulnerables (gent gran, problemes pulmonars). Comparativa amb la grip: si es publiquessin diàriament les xifres de grip, també hi hauria alarma. "Entraríem en pànic cada any" (sobre la publicitat de dades de la grip) Llibres Stephen King — L’Instituto (The Institute) Trama: organisme “nacional” tipus MKUltra que segresta nens amb telepatia i telequinèsi per usar-los com a “armes”. Valoració: arrencada potent però massa llarg i amb estancament al tram “parte delantera/trasera”. El clímax final i el passatge al “profundo sur” funcionen molt bé. Adaptabilitat: molt guionable; fàcil imaginar-ne una pel·lícula. Apunts King: referències a “Elevación”, “Misery” i l’època de Richard Bachman. Richard Dawkins — El gen egoista (edició 40è aniversari) Teoria clau: la selecció natural opera al nivell dels gens; els cossos són màquines de supervivència al servei de l’autoperpetuació genètica. Estil setanter: divulgació densa i acadèmica; estimulant però exigent. Actualització: menció a l’epigenètica (factors ambientals que modulen l’expressió gènica), que matisa la visió estricta “gen-centrista”. Parall,lel amb virus: com el coronavirus, la “unitat bàsica” busca replicar-se i expandir-se. Cinema Dia de Lluvia a Nova York (Woody Allen) Repartiment: Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law. Recepció: eclipsada pel context del #MeToo; dificultats de càsting i de distribució. Verdict: comèdia lleugera, acceptable però menor dins d’Allen; paper de Selena Gomez desencertat. La llamada de lo salvaje (The Call of the Wild) Aventura familiar ambientada a Yukon/Alaska (febre de l’or). Amb Harrison Ford i Omar Sy. Gos en CGI molt humanitzat; al principi grinyola però després s’hi entra. To de Factoria Disney. Ideal per a públic familiar; adaptació lliure de Jack London. 1917 (Sam Mendes) Impacte visual i control del tempo amb fals pla seqüència. Escenes memorables: el riu i la ciutat en flames. Pegues: interpretacions fredes, guió eixut i poca reflexió humanista sobre la I Guerra Mundial. Conclusió: brillant en l’apartat tècnic, però curta de fons; s’entenen els Òscars tècnics. Ventajas de viajar en tren (Aritz Moreno) Adaptació d’Antonio Orejudo; surrealisme ibèric amb dues històries imbricades. Temes: malaltia mental, síndrome de Diògenes, zoofilia, pederàstia; la segona història recorda “Canino”. Repartiment sòlid: Pilar Castro, Luis Tosar, Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Belén Cuesta. Interessant i agosarada, encara que desigual. Paràsitos (Bong Joon-ho) Sàtira de lluita de classes amb girs de to i trama molt originals (el “fàstic/olor” com a detonant simbòlic). Debat: premis Òscar a Millor Pel·lícula i Internacional; reconeixement merescut pel guió original, però discussió sobre la resta. Nota cultural: diferències d’actuació i codis gestuals que poden afectar la percepció occidental. Efemèride Record a Max von Sydow: icònic tant amb Bergman (El setè segell, La donzella primavera…) com a L’Exorcista; una carrera monumental. Clàssic: La gata sobre el Tejado de Zinc (Richard Brooks) Drama familiar de catarsi emocional quan esclata una malaltia al patriarca. Paul Newman i Elizabeth Taylor en estat de gràcia; subtexts (desig, repressió) tractats amb subtilesa. Imprescindible: direcció precisa, diàlegs punyents i una escalada dramàtica que culmina amb força.

Panorama general del programa Un vespre molt complet i variat amb cultura visual, música clàssica i molt cinema. Destaquen la visita a l’exposició fotogràfica Intus, el Festival Beethoven dedicat als concerts per a piano, una ruta per clàssics i novetats de cinema (Hundid el Bismarck!, Uncut Gems, La llegenda de l’indomable, Un dia i Bienvenido al barrio), la lectura de la novel·la Lectura fàcil de Cristina Morales i el gran clàssic de Hollywood Cleopatra. "Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol" — subtítol de Lectura fàcil Exposicions i fotografia Intus (Carles Serraíma) – Celler de Can Ginestà • Fotografies en blanc i negre d’una contundència expressiva: retrats que busquen la psicologia del gest i la mirada, amb elegància no “de disseny” sinó natural i propera. • Apartats de nus i la sèrie “Mirga”, que combina cos en moviment i aigua, capturant turbulències i textures amb gran precisió. • Sensació d’expressionisme i proximitat, cossos no idealitzats i una estètica sòbria que evita la propaganda. • Recomanació clara: no té desperdici per amants del retrat i l’estudi del moviment. Música clàssica Festival Beethoven (Auditori i Palau de la Música) • Commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven amb el cicle complet dels concerts per a piano i orquestra. • Programa del cap de setmana: concert núm. 1 i núm. 5 (“Emperador”) el dissabte; altres dies amb repertoris diferents per cobrir els sis concerts. • Solista i director alhora: pianista veterà de renom internacional (mencionat com Rudolf “Baswinder”), tocant de memòria i dirigint des del teclat. • Orquestra d’uns 54 músics (predomini de corda; vents i timbals mínims) per una sonoritat equilibrada, de durada assequible (30–40 min per concert). • El núm. 1: influència de Mozart però amb empremta pròpia incipient. El núm. 5 (“Emperador”): vital i lluminós, ideal per escoltar-lo de fons i gaudir-ne. Cinema (Història i bèl·lic) Hundid el Bismarck! (Lewis Gilbert, 1960) • Revisió del acorassat Bismarck i el pols amb la Royal Navy. Contextualització del poder marítim britànic fins a la 2a GM i el gir estratègic cap als portaavions. • Moment clau: un torpede d’avió inutilitza el timó; el vaixell queda fent cercles i es converteix en “tiro al plat”. Final amb autoenfonsament per evitar l’“humiliació”. • El record de l’ordre (parafrasejada) de Churchill: > "Enfonseu aquest barco, costi el que costi". • Recs complementaris: Flyboys (aviació WWI) i Torpedo (vida interior d’un submarí; Clark Gable i Burt Lancaster). Cinema (Thriller i societat) Diamantes en Bruto – Uncut Gems (Germans Safdie) • Un film electritzant: càmera i muntatge nerviosos, banda sonora anacrònica/asincrònica que incomoda i potencia la tensió. • Adam Sandler, en registre seriós, encarna un joier ludòpata que encadena decisions temeràries (apostes de 6 xifres) amb mafiosos i família pel mig. • Temes: addicció al joc, aparença i descontrol. Final impactant (sense espòilers) que recompensa l’angoixa acumulada. Debat: ludopatia i regulació • Creix l’addicció al joc online entre joves: accés fàcil, bonificacions d’entrada i publicitat agressiva. • Sobre política pública: debat al voltant de limitar publicitat d’apostes, presència de cases d’apostes a barris (especialment en algunes comunitats) i la necessitat d’educació preventiva (tallers “Què t’hi jugues”). • Internet com a repte global: si no aposten aquí, poden fer-ho a plataformes externes. Cinema (Clàssic i humanisme) La llegenda de l’indomable – Cool Hand Luke (Stuart Rosenberg, 1967) • Paul Newman com a iconoclasta carismàtic que s’enfronta a l’autoritat del sistema penitenciari; retrat de domini, humiliació i resistència. • Mirada sobre la dinàmica del grup: l’ascens i la caiguda del mite, la decepció i la voluntat doblegada. • Apunts d’expressionisme visual (joc de llums i ombres). • Nota d’agenda: s’anuncia curs de “cinema expressionista, dadaista i surrealista” (dimecres, 17 h; abril–juny). Llibres Lectura fàcil (Cristina Morales) • Escriptora granadina (resident a Barcelona), Premi Herralde i d’altres. Prosa transgressora, irònica i políticament incorrecta. • Quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual comparteixen pis tutelat a la Barcelona real (PAH, ateneus llibertaris, ocupacions). • Estructura híbrida i molt viva: fanzine, actes d’assemblea, declaracions judicials (inclosos intents d’esterilització forçosa), i una “novel·la en lectura fàcil” dins la novel·la. • Crítica punyent però divertida al neoliberalisme, les institucions i la correcció política. Cinema (Internacional i gènere) Un dia (cinema coreà; loop temporal) • Variació coreana del dia de la marmota: tres personatges (metge, conductor, sanitari) atrapats en bucles interconnectats arran d’un accident. • Ritme molt dinàmic, muntatge espectacular i algun toc gore a la coreana; proposta no còmoda però molt estimulant. Bienvenido al barrio (Mohamed Hamidi) • Comèdia francesa de xoc de classes i integració a la banlieue: una agència “pija” es veu obligada a traslladar-se i contratar talent local (50%). • Juga amb estereotips per desmuntar-los i entrega un feel-good previsible però amable i eficaç. Cinema (Clàssic de Hollywood) Cleopatra (Joseph L. Mankiewicz, 1963) • Elizabeth Taylor i Richard Burton en un fresc sobre poder, diplomàcia i seducció a l’Alexandria ptolemaica. • Recordatori històric: la dinastia dels Ptolemeus era d’origen grec; Cleopatra no respon al tòpic “exòtic” egipci. • La pel·lícula fascina pel pols de poder (Roma vs. Egipte) i l’arquitectura emocional de la reina. Introducció i notes finals Benvinguda i Carnestoltes • Obertura distesa amb salutacions i humor “Barri Sèsam”. Conversa sobre disfresses (pirates, Satisfyer, La casa de papel, coronavirus) i la rua local. Sumari del programa • Avanç ordenat dels continguts del vespre: exposició, Festival Beethoven, diversos blocs de cinema i la secció de llibres. Comiat • Cloenda musical (BSO) i agraïments, amb cita per al proper programa.

Resum general Programa cultural amb to conversacional on es comenten una exposició de fotografia, un festival dedicat a Beethoven, i un ventall molt variat de cinema (clàssic, contemporani, europeu i asiàtic), a més d’un llibre premiat i un debat social sobre l’addicció al joc. Els moments més destacats són la mirada psicològica de l’exposició “Intus”, els concerts per a piano núm. 1 i 5 de Beethoven, la crònica naval del Bismarck, la tensió asfixiant de Diamantes en Bruto, el carisma rebel de Cool Hand Luke, la sàtira polititzada de Lectura fàcil, l’enginy del loop temporal d’Un dia (Corea), la comèdia d’integració Bienvenido al barrio i el gran fresc històric de Cleopatra. Fotografia: Intus al Celler de Can Ginestà Exposició “Intus” (Carles Serraim): retrats i nus en blanc i negre amb una intensitat expressionista; imatges contundents que capten la psicologia dels subjectes. Sèrie “Mirga”: cos en moviment i aigua; treball tècnic exigent per captar deformacions i textures del líquid. Valoració: elegància natural, lluny de l’estètica de publicitat; cossos no idealitzats i proximitat de càmera que aporta veritat. Música: Festival Beethoven (Auditori/Palau) Context: commemoració del 250è aniversari del naixement de Beethoven. Programa destacat: Concerts per a piano i orquestra; el dia comentat, el núm. 1 i el núm. 5 “Emperador”. Pianista-director: solista de prestigi internacional que dirigeix des del piano i toca de memòria; orquestra d’uns 54 músics (predomini de corda; percussió, només timbals). Claus musicals: • Núm. 1 (1792, Viena): encara amb petja de Mozart però ja amb empremta personal de Beethoven. • Núm. 5 “Emperador” (1809): brillant i vital; estrena privada a Praga, dedicat a l’arxiduc Rudolf. Cinema (1): Un dia d’Albismar — guerra naval i canvi d’era Film britànic en B/N (1960), direcció atribuïda a Lewis Gilbert: recrea la cacera del cuirassat Bismarck. Temes: • Impacte del Bismarck contra el poder marítim britànic; reacció total de l’armada. • Giro estratègic: l’aviació i els portaavions desplacen el domini dels cuirassats. • Moment clau: un torpede inutilitza el timó del Bismarck i queda a mercè del foc enemic. Cita icònica (ordre atribuïda a Churchill): "Enfonseu aquest barco, costi el que costi." Cinema (2): Diamantes en Bruto (Uncut Gems) — ansietat, risc i una BSO desubicada Protagonista: Adam Sandler en registre dramàtic sorprenent; producció Netflix (direcció dels germans Safdie). To i forma: càmera nerviosa, espais angoixants, muntatge accelerat; banda sonora sintètica amb cors “anacrònics” que intensifiquen la inquietud. Temes: ludopatia d’alt voltatge (apostes de sis xifres), autoengany i descontrol creixent fins a un final de fort impacte. Debat social derivat: addicció al joc i regulació Problema creixent del joc online i les cases d’apostes; vulnerabilitat dels menors i incentius d’entrada (bonificacions). Regulació: propostes del Ministeri de Consum (limitar publicitat, prohibir prescriptors famosos, missatges neutres i no emocionalitzats). Diferències territorials: a Catalunya menys presència de cases d’apostes que en altres comunitats; es reclama educació i prevenció. Cinema clàssic: La leyenda de l’indomable (Cool Hand Luke) Protagonista: Paul Newman; direcció de Rosenberg; ambientada als EUA de la depressió. Eix temàtic: carisma i resistència davant la disciplina carcerària; la domesticació de la voluntat humana com a forma d’opressió. Mirada social: la comunitat de presos oscil·la entre l’admiració i la decepció; reflexió sobre poder, humiliació i dignitat. Llibres: Lectura fàcil, de Cristina Morales Autora: Cristina Morales (Anagrama). Guardons: Premio Herralde i altres. Subtítol-emblema: "Ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol" Trama: quatre dones amb discapacitat intel·lectual en un pis tutelat; Barcelona opressiva (ocupes, PAH, ateneus, art políticament correcte). Forma: novel·la radical en idees i llenguatge; barreja de fanzine, actes d’assemblea, declaracions judicials i una autobiografia escrita amb tècnica de lectura fàcil (explicació de termes i estil directe). Cinema (3): Un dia (Corea, 2019) — loop temporal coral Alt concepte: variació coreana del “dia de la marmota” amb tres vantage points (pare metge, ambulància, conductor) que s’entrecreuen. Virtuts: muntatge espectacular, repeticions amb durades variables i noves pistes; to que oscil·la entre thriller, drama i algun moment gore. Cinema (4): Bienvenido al barrio — comèdia d’integració Premissa: una empresa “pija” es veu obligada a instal·lar-se i contractar al barri perifèric que fingia com a seu fiscal. To: comèdia francesa lleugera, missatge previsible però amable sobre integració i trencament d’estereotips. Cinema (5): Cleopatra (1963) — poder, seducció i història Protagonistes: Elizabeth Taylor i Richard Burton; gran fresc d’Alexandria i la dinàmica Roma–Egipte. Eixos: geopolítica del poder, seducció com a diplomàcia, i el context dels Ptolomeus (arrel hel·lenística). Valoració: espectacle majúscul que dissecciona estratègia, influència i supervivència política.

Panorama general de l’episodi Episodi molt variat amb teatre, llibres, cinema i una crònica d’una visita cultural. Els tertulians combinen anàlisi crítica i recomanacions, amb valoracions matisades i alguns tocs d’humor. Teatre: “Esperant a Godot” (Samuel Beckett) Punts clau • Obra clau de la literatura contemporània (context de postguerra; estrena el 1952), amb to d’absurd i forta càrrega existencialista. • Posada en escena en català amb Nau Albet i P. López com a Vladimir i Estragó; amb Blai Joanet, Aitor Galisteo i un nen (Martí Moreno o Eric Seixo). Direcció: Ferran Utzet (Sala Beckett / gira municipal). • Escenari minimalista: arbre sec, roca i un espai erm; cicle diari d’“espera” que mai no culmina. Lectura temàtica • Reflex sobre la buidor després de la Segona Guerra Mundial, la submissió i la repetició cíclica del temps. • La figura de l’“amo” i l’“esclau” funciona com a metàfora del poder i la dominació. Valoració • Profunda però sorprenentment amena: moments físics i gestuals que aporten humor (eco de Chaplin o “El Gordo y el Flaco”). • Recomanació clara d’assistència si la gira passa per teatres municipals. "Ei, que vinc de part de Godot: avui no vindrà." — Missatge recurrent del nen que sintetitza l’absurd de l’espera Llibres: Stephen King — “L’Institut” De què va • Thriller amb nens amb telepatia (TP) i telequinèsia (TQ) segrestats per un centre secret que els instrumentalitza per a “fins de seguretat global”. • El protagonista s’escapa i desencadena una rebel·lió col·lectiva. Valoració • Entretingut i efectiu; percepció que va “més al gra” que els King clàssics (debat si hi ha mans coautores). • Bona lectura dins del King més recent, correcte i recomanable per al gènere. Crònica cultural: Visita al Born (exposició permanent) Què s’hi explica • Intent de fer-hi una biblioteca va destapar restes del barri enderrocat per construir la Ciutadella (fa referència a la franja de seguretat i tir de canó). • Conservació excepcional d’estructures urbanes (carrers empedrats, clavegueram, safareig, etc.). Dades destacades • Aproximadament 10.000 peces localitzades; 2.000 exposades (20%). • La part visitable sota el mercat és un 5% del total enderrocat. • Debat sobre el nombre real de cases afectades (xifres divergents “milers”). Experiència de visita i incidència amb descomptes • Visita guiada molt recomanable (preu base 4 €). • Incidència a taquilla amb el descompte del carnet de biblioteca (2,80 €), que no es va aplicar malgrat constar per escrit. "No és pels diners, és la indefensió i la sensació que et prenen el pèl." Cinema: “Terminator Salvation” (comentari amb elements de la saga clàssica) Contingut • Continuació espiritual de la segona entrega: Skynet havia enviat diversos terminators; un d’ells compleix l’objectiu i després deriva “per lliure”. • Retorn de figures icòniques (Linda Hamilton i Arnold Schwarzenegger) i nova líder de la resistència d’origen mexicà. Valoració • Acció entretinguda i funcional; moments que estiren la credibilitat però globalment “es pot veure”. Cinema: “L’Escàndol” (Bombshell) De què va • Drama periodístic sobre abusos de poder i assetjament a la televisió. • Protagonitzada per Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie; context d’Amèrica recent i cultura mediàtica. Valoració • Execució impecable (posada en escena, ritme, interpretacions). • Cap al final resulta massa lineal i “resolutiva”, però manté l’interès i el pes crític. Teatre: “La nieta del senyor Linn” (adaptació) Contingut • Adaptació de la novel·la de Philippe Claudel en forma de monòleg amb Lluís Omar. • Història d’un refugiat que arriba a Europa amb la seva “neta” i troba amistat amb un home en un banc; tema de pèrdua, refugi i dignitat. Valoració • Molt arriscada com a monòleg: escenografia fosca i manca de contrapunt dramàtic; costa de seguir. • La novel·la és altament recomanable; aquesta versió escènica, menys encertada. Llibre i pel·lícula: “El Gilguero” (La Cadernera) — Donna Tartt De què va • Atemptat en un museu de Nova York; un noi perd la mare i queda lligat al quadre “La cadernera”. • Itinerari vital entre dol, addiccions, art i antiquariat. • Repartiment: Ansel Elgort, Oakes Fegley, Nicole Kidman. Valoració • La novel·la (Pulitzer) és elegant i monumental; la pel·lícula (2h30) és digna i recomanable, tot i que no arriba a la riquesa del llibre. Cinema bèl·lic: “Midway” (Roland Emmerich) Punts clau • Recreació de la batalla de Midway; perspectiva molt nord-americana amb contrapunt japonès “sensat”. • Ús molt intens de CGI (vaixells, avions) amb to cromàtic sèpia que li dona aire irreal. Valoració • Irregular: interès històric, però efectes digitals excessius i mirada esbiaixada. • Referència al clàssic setanter amb Charlton Heston. Apunt de clàssics de ciència-ficció • “El tiempo en sus manos” (The Time Machine, 1960) — recomanada. • “Viatge al centre de la Terra” (1959) — molt correcta. Documental: “Mi gran Pequeña Granja” (The Biggest Little Farm) De què va • Parella que deixa la ciutat per crear una granja biodiversa i sostenible (California). • Conviuen amb plagues i depredadors buscant equilibris ecològics. Moments destacats • Solucions naturals creatives: • Ànecs que s’alimenten dels cargols de les pomeres. • Raptors i depredadors reequilibren rosegadors. • Fotografia preciosa i recorregut de 7 anys condensat amb to optimista. Valoració • Inspiradora i amable; idealitzada però molt recomanable per entendre l’agroecologia i la biodiversitat funcional. Cloenda • Recordatori pendent: “El Fugitivo” queda per a un altre programa. • Tertúlia tanca amb to lleuger i bones recomanacions culturals.

Resum general de l’episodi "Always Look on the Bright Side of Life" — un comiat amb humor i amor a Terry Jones (Monty Python). Programa coral i molt complet amb arts escèniques, música clàssica, arts visuals, llibres i molt de cinema. Els punts més destacats: Ballet adaptat per a infants (El trencanous): proposta àgil amb narradora, participació del públic i fusió clàssic + jazz per fer accessible la història als més petits. Festival Beethoven 250: recreació del concert de 1814 amb la 7a i 8a simfonies i la espectacular “Victòria de Wellington”, amb disposició d’orquestra per simular els dos bàndols. Escultura local (Bori, 30 anys): obra amb alè clàssic-modern, sensibilitat femenina i tècnica de non finito amb ecos de Rodin. Llibre “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató): retrats de l’Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly i Elizabeth Taylor; vida lliure, mites, contradiccions i anècdotes sucoses. Cinema en debat: Tarantino (“Érase una vez en Hollywood”): ritme desigual però resolució brillant; discussió sobre la representació de Bruce Lee i el pols als Oscars. “Joker”: interpretació de Joaquín Phoenix valorada com a excepcional. “Noche de bodas” (Ready or Not): gore d’entreteniment amb girs i humor negre. “Drácula” de Coppola: estètica poderosa, múltiples transformacions de Gary Oldman i cançó final d’Annie Lennox; menció de la nova minisèrie a Netflix. “Richard Jewell” (Clint Eastwood): retrat d’heroi involuntari i crítica als judicis mediàtics. “1917”: exhibició tècnica en pla seqüència; debat sobre fons vs forma. Goya: “Mientras dura la guerra” vs “Dolor y gloria”; el discurs d’Unamuno i la lectura del present (auge de l’extrema dreta) com a clau temàtica. Temes i idees clau Ballet: El trencanous per a nens (Teatre Quitània) Clau: una narradora integra la trama per a públic infantil; fusió musical de temes de Txaikovski amb arranjaments jazzístics. Escena: ballerines “rata”, coreografies petites però ben resoltes (5–6 intèrprets) i vestuari variat. Participació: petits gestos de públic per mantenir l’atenció. Festival Beethoven 250 (Auditori) Programa 1814 recreat: Tremate, empi, tremate (per a veus i orquestra), Simfonies 7 i 8 i La victòria de Wellington. Posada en escena: instruments col·locats com a “bàndols” (anglesos vs francesos), timbals i trompetes als laterals per “pintar” la batalla. Recepció: peça menys valorada per la crítica però molt popular entre el públic. Direcció: Jean‑William de Vriend, estil físic i expressiu. Exposició: Bori (30 anys d’escultura) – Can Ginestà, Sant Just Signatura: presència potent, temàtica molt femenina i calidesa formal. Tècnica: textures de fang amb pàtina que evoca coure; ús de non finito (tradició de Miquel Àngel i projecció en Rodin). Aires: ressons finals del XIX, dolcesa tipus Renoir i iconografia de nens/nenes. Pràctic: mostra àgil (es veu en 15–30’), oberta fins al 15 de febrer. Llibre: “Dioses de Hollywood” (Cristina Morató) Retrats: Ava Gardner, Rita Hayworth, Grace Kelly, Elizabeth Taylor. Comú: dones que van fer la seva en contextos masclistes; relacions passionalment turbulentes i controladores. Anècdotes: Ava a Mogambo; la dot per al casament de Grace Kelly i l’efecte mediàtic sobre Mònaco. Lectura: estil divulgatiu, de vegades “purità”, però ple d’històries i contradiccions que humanitzen el mite. Cinema (bloc ampli) Tarantino: “Érase una vez en Hollywood” Valoració: primera meitat erràtica, però tram final demolidor amb relectura del cas Sharon Tate. Debat: tractament de Bruce Lee i expectatives als Oscars. “Joker” Actor: Joaquin Phoenix, treball colossal; desig de reconeixement a millor actor. “Noche de bodas” (Ready or Not) To: gore lúdic i àcid, amb crítica a famílies riques i jocs “tradicionals” criminals. Protagonista: Samara Weaving; aparició d’Andie MacDowell i Adam Brody. “Drácula” (1992) – Francis Ford Coppola Cast: Gary Oldman, Winona Ryder, Keanu Reeves, Anthony Hopkins. Força: estètica exquisida (vestuari, Belle Époque), metamorfosis del vampir i cançó final d’Annie Lennox. Recomanació: nova minisèrie “Drácula” a Netflix (3 capítols; el tercer fa un gir sorprenent). “Richard Jewell” – Clint Eastwood Tema: heroi involuntari dels JJOO d’Atlanta i escanyament mediàtic. Actors: Sam Rockwell i Kathy Bates destaquen; mirada clàssica i sòbria d’Eastwood. “1917” – Sam Mendes Forma: pla seqüència continu (virtuosisme tècnic). Debat: espectacularitat vs pes dramàtic; preguntes sobre el valor del recurs en l’era digital. Goya i debat cultural Tesi: alguns haguessin premiat “Mientras dura la guerra” per context (auge de l’extrema dreta) per sobre de “Dolor y gloria”. Clau històrica: el discurs d’Unamuno a Salamanca; queixa perquè a la pel·lícula queda capat i no íntegre. Tancament Homenatge a Terry Jones (Monty Python) amb “Always Look on the Bright Side of Life”. Conceptes clau destacats Non finito, pla seqüència, adaptació infantil, gore, marxa militar, posada en escena musical, relectura històrica al cinema. Punts forts de l’episodi Diversitat de disciplines culturals. Anàlisi crítica equilibrada (pro i contres) de films i premis. Contextualització històrica i ponts amb l’actualitat (Unamuno, feixisme, Vox).

Panorama general Programa variat i àgil amb cultura en majúscules: ballet clàssic, novel·la contemporània i gòtica, divulgació musical i cinema d’autor. Els temes centrals: • Ballet en directe: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet, Auditori de Sant Cugat) • Llibres: “Las ganas” (Santiago Lorenzo) i “Dràcula: L’origen” (sobre Bram Stoker) • Música i divulgació: “Els set pecats capitals” de Ramon Gener amb l’Orquestra Simfònica del Vallès • Cinema: “Litus”, “Quien a hierro mata”, 1917 (Sam Mendes) i “Cegado por la luz” Ballet: La Bella Dorment (Russian Classical Ballet) Crònica de l’espectacle • Companyia de Moscou amb un cos de ball nombrós i escenografia i vestuari molt cuidats (palau, bosc encantat). • Música de Txaikovski i coreografia de Marius Petipa; celebració del 130è aniversari de l’estrena original al Teatre Mariïnski (1890). • La posada en escena destaca per la fada Carabós (personatge imponent i teatral) i el final festiu amb cameos de contes (Gat amb Botes, Ocellet Blau, Caputxeta i el Llop). Recordatori del conte • Malefici: la princesa Aurora es punxa amb un fus als 16 anys i s’adorm; tot el regne queda adormit entre un bosc encantat. • El príncep, guiat per la fada de les liles, trenca l’encanteri amb el petó i culmina en un gran ball nupcial. “La música és preciosa tota l’estona… i els vestits, una xulada.” Llibres: narrativa contemporània i gòtica “Las ganas” (Santiago Lorenzo) • Sàtira sobre la mediocritat i la frustració, amb un protagonista químic/inventor que busca fer fortuna amb un producte per a la fusta. • Història de desig i bloqueig: lligam amorós perfecte però amb impediment sexual per una associació mental; ritme i prosa menys depurats que a “Los asquerosos”. • Valoració: idea potent però irregular en ritme; Lorenzo “broda” més a “Los asquerosos”. “Dràcula: L’origen” • Aproxima el mite a la biografia ficcionada de Bram Stoker: infantesa malaltissa, una mainadera “vampírica” i l’ombra del Comte Dràcula. • Novel·la molt cinematogràfica; es comenta la llegenda de les suposades “200 pàgines” perdudes de l’original de Stoker. • Debat de clàssics a la taula: relectures de Don Quixot, contes de Sherlock Holmes i el Comte de Montecristo (“dinamisme” i ganxo serialitzat). “És un llibre molt pel·liculero… d’aquí en pot sortir una pel·lícula perfectament.” Música i divulgació: “Els set pecats capitals” (Ramon Gener) Format de l’espectacle • Concert-divulgació amb Orquestra Simfònica del Vallès (uns 70 músics), soprano i ballarina. Conducció de Ramon Gener (gran comunicador). • Fil conductor: els Contes de Canterbury per abordar els pecats com a temes musicals al llarg dels segles (Mozart, Wagner, Txaikovski, Debussy…). • Encaix lúdic i didàctic: exemples, anàlisi tonal i petites dramatitzacions. Votació final del públic: va guanyar la luxúria. “Jo aquell dia el meu pare va morir per primera vegada.” —Cita del llibre “La mort ens farà immortals”, arrel de l’Alzheimer del pare de Gener. Cinema: amistat, venjança, guerra i fanatisme musical “Litus” • Reunió d’amics després del suïcidi del Litus; to de comèdia agredolça i estructura teatral (80% en un menjador), amb ritme àgil i repartiment coral. • Eix dramàtic: cartes que el difunt deixa a cadascun; tensions d’amistat, amors creuats i oportunisme. “Quien a hierro mata” (Paco Plaza) • Thriller sobri i dur: un infermer (Luis Tosar) en una residència i un narco gallec en decadència per demència; el passat arrossega venjança. • Destaquen els fills del narco i un secundari molt llaminer que ha fet carrera als premis. “1917” (Sam Mendes) • Missió a contrarellotge a la Primera Guerra Mundial: travessar la terra de ningú per aturar un atac condemnat al desastre. • Posada en escena en aparent pla seqüència: immersiva i hipnòtica; la guerra mostrada com a desolació absoluta més que no pas gore explícit. “Sobretot, quan doneu un missatge, tingueu testimonis al davant… la gent ha embogit i vol lluitar.” “Cegado por la luz” • Adolescent paquistanès a l’Anglaterra dels 80 descobreix Bruce Springsteen i troba veu pròpia com a poeta; retrat tendre però irregular en to i musicalitat. • Banda sonora amb el Boss omnipresent; base en un cas real (fotos finals amb Springsteen). Apunts i connexions Notes ràpides • L’auditori anuncia també “El trencanous” i hi ha intertextos Disney en el reconeixement musical de Txaikovski. • Traça històrica: de Perrault (contes clàssics) a Canterbury, cap a la codificació musical d’emocions i pecats. • Discussió lectora: la importància del moment vital per abordar clàssics extensos (Quixot) i el valor de relectures.

Resum general Programa especial d’inici de 2020 amb to distès i molta cultura. Després de la benvinguda i propòsits d’any nou, els conductors entren en quatre blocs principals: un repàs entusiasmat del musical West Side Story al Teatre Tívoli, una visita crítica i didàctica a l’exposició “Tocar el color: la renovació del pastel” (Fundació Mapfre), una recomanació lectora de l’edició integral Tot Sherlock Holmes, i un tram final de cinema amb focus en títols destacats de temporada (Globus d’Or/Oscars): L’Irlandès, Història d’un matrimoni, Paràsits i Els dos papes. Temes principals Musical: West Side Story (Tívoli). Producció molt fidel a l’original, amb músics en directe (fosso i sobre l’escenari, textura tipus big band) i un so envoltant molt treballat. Valoració global molt positiva. Exposició: “Tocar el color. La renovació del pastel” (Fundació Mapfre). Reivindicació de la tècnica del pastel del segle XVIII–XIX fins als impressionistes. Mostra deliciosa, ben documentada i amb audioguia recomanada. Llibres: Tot Sherlock Holmes (edició en dos volums, més de 2.000 pàg.). Lectura seqüenciada per seguir l’arc vital de Holmes i Watson; èmfasi en la serialització i en el rol del Dr. Watson com a narrador. Cinema (temporada de premis): • L’Irlandès (Scorsese) — mirada crepuscular i crítica al món mafiós, amb de-aging digital discutible. • Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) — retrat agut d’una separació i la seva batalla legal; grans interpretacions. • Paràsits (Bong Joon-ho) — sàtira de lluita de classes amb girs sorprenents; candidata a clàssic modern. • Els dos papes (Fernando Meirelles) — duel interpretatiu Hopkins/Pryce, amb llicències dramàtiques i ambientació vaticana molt aconseguida. Punts clau i highlights West Side Story (musical) Músics en directe dividits entre fosso i escena, amb passatges de jazz/big band que amplien la paleta sonora de Bernstein. Fidelitat a l’original (Robbins, Sondheim, etc.) i posada en escena coral, coreografies molt sincronitzades i traducció al castellà clara i eficaç. Lectura temàtica: relectura de Romeu i Julieta en clau de xocs identitaris (Jets vs. Sharks), masculinitat agressiva i violència de carrer. Apunt d’actualitat: remake de Spielberg en camí (ambdós coincideixen que modernitzarà el clàssic sense trair-lo). “Tocar el color” (pastel) – Fundació Mapfre Reivindicació d’una tècnica sovint considerada “menor” però clau per als impressionistes (Monet, Degas, Renoir), Millet i fins i tot Picasso. Avantatges del pastel: portabilitat, netedat i assecatge ràpid, ideals per al plein air. Mirada social: pintores que, per limitacions d’època, treballen interiors i escenes quotidianes amb gran sensibilitat. Experiència de visita: audioguia completa, discurs expositiu clar i recorregut amable; crítica a les visites guiades massa curtes. Tot Sherlock Holmes Edició integral en dos volums (més de 2.000 pàgines): conté novel·les i relats breus, respectant l’ordre cronològic. Clau narrativa: el Dr. Watson és el narrador habitual; Holmes roman en certa “ombra metòdica”, i el temps s’accelera quan Watson queda fora de camp. Context d’autoria: Conan Doyle, atrapat entre la seva ambició literària i l’èxit popular de Holmes; primeres obres, sovint, més fresques. Exemples: “El Valle del Terror” destaca per l’arquitectura en dues parts (cas londinenc + retrobament als EUA amb societats secretes). Cinema de premis L’Irlandès (Scorsese) • Virtuts: to desmitificador de la màfia, vestuari i ambientació acurats, gran Al Pacino (Hoffa). • Reserves: durada extensa i de-aging poc convincent (desfasament rostre-cos i mirada “estranya”). Història d’un matrimoni (Noah Baumbach) • De l’“acord civilitzat” a la guerra d’advocats. Brillen Scarlett Johansson, Adam Driver i Laura Dern. • Escenes d’alta tensió emocional en espais mínims; guió fi i observacional. Paràsits (Bong Joon-ho) • Fàbula negra sobre classe, elitisme i servitud amb un gir central que canvia el to i el gènere. • Equilibri entre humor negre i tragèdia; direcció mil·limètrica. Els dos papes (Fernando Meirelles) • Duet d’actors en estat de gràcia (Hopkins/Pryce), llicències dramàtiques en converses privades i reflexió sobre tradició vs. reforma. • Recria espais vaticans icònics (Capella Sixtina) amb sorprenent versemblança. Cites destacades “Escriguem 2020 sencer... per evitar falsificacions.” “Hi ha un moment que fa clic la pel·lícula... i dius: això és una altra cosa ja.”

Visió general Últim programa de 2019 amb to festiu i algun entrebanc tècnic ja resolt. L’equip reparteix recomanacions de música clàssica, arts visuals, un conte de Nadal i molt de cinema (de Stephen King a Ghibli, clàssics dels 50 i l’últim Scorsese), i tanca amb una pinzellada sobre The Boys. "Escoltem per contestar, no per reflexionar" — una idea que apareix a propòsit del cinema clàssic i la mirada crítica. Música: Händel — El Messies Context i significat • Obra associada sovint al Nadal, però històricament vinculada a la Quaresma: relata profecia, passió, resurrecció i ascensió de Crist. • Estructura en tres parts i durada llarga (aprox. 140 minuts), concebuda com a oratori (sense escenografia) amb relat senzill de seguir. Interpretació i experiència • Interpretació completa, sense talls, amb orquestra, cor i quatre solistes. Dos cors i uns 75 cantants en total. • Subtítols projectats (català i anglès) per seguir el text senzill i repetitiu propi del gènere. Apunt melòman • Recoratòria del famós “Hallelujah” i recomanació de música barroca (Arcangelo Corelli) per a dates nadalenques. Arts visuals: Pintors de Cornellà L’exposició • Mostra col·lectiva al Castell de Cornellà amb més de 40 artistes (dues obres per cap); afluència notable i nivell general sòlid. • Diversitat d’estils (paisatge realista, nus, clàssic…), cura institucional i continuitat anual. Es preveu activitat a Sant Feliu al febrer. Joan Vidal Largués i el debat conceptual • Treball que apunta a una forta espiritualitat (no necessàriament misticisme), amb recerca d’allò interior i transcendent. • Distinció clau: misticisme com a corrent amb cànons; espiritualitat com a vivència personal que travessa l’obra. Literatura: “L’Esporneta i la seva missió” (conte de Nadal) L’autora i el to • Conte original d’una alumna escultora barcelonina, vinculada a la nissaga Baireda (Escola d’Olot). Escriptura tendra en català, amb lèxic sucós i registres clàssics. Argument i temes • L’“Esporneta”, una petita estrella de llum minsa, rep una missió: viatjar cap a la Terra. En el camí, dialoga amb la Lluna i el Sol, descobreix la seva pròpia llum i afronta el mal simbòlic sense por. "No tinguis por a les coses: la llum surt de tu mateixa" — li diu el Sol. • Missatge central: autoestima, vocació i sentit de propòsit. Culmina en una missió clarament nadalenca (l’estel del pessebre). • Edició encara artesanal; es valora cercar editorial per donar-li vida pública. Cinema It (2017) • Adaptació de Stephen King: el mal pren forma de pallasso a Derry i desperta cada 27 anys; la colla de “perdedors” s’hi enfronta. • Temes: bullying, traumes familiars, prejudicis d’adults projectats sobre els infants. Tò de terror amb moments gore. • Diferències d’època vs. novel·la, referències a la minisèrie dels 90 i repàs a altres adaptacions de King. La tomba de les cuques de llum (Ghibli) • Clàssic d’Isao Takahata: relat antibel·licista i colpidor de dos germans al Japó rural durant la Segona Guerra Mundial. • Duresa realista, bellesa visual i gran poder pedagògic per reflexionar sobre valors, empatia i sofriment civil en guerra. El pirata i la dama (1954) • Aventura romàntica d’època amb Arturo de Córdova i Joan Fontaine: “Robin Hood dels mars” i dama de rang. • Serveix per parlar de veure clàssics amb mirada crítica i reflexiva més que reactiva. The Irishman (2019) • Scorsese reuneix De Niro, Pacino i Pesci per retratar la màfia sindical i la figura de Jimmy Hoffa. • Ritme i flashbacks marca de la casa; de-aging convincent, direcció precisa i atmosfera seixantera impecable (música, vestuari, producció). • Temes: lleialtat, poder, doble vida i el pas del temps. Pesci, contingut i magnètic; Pacino, intens; De Niro, sobri i efectiu. The Boys (sèrie) • Sàtira ferotge: superherois corporativitzats com a marca i eina de negoci. Homelander encarna la psicopatia sense empatia. • Violenta i explícita; no apta per a sensibilitats fràgils, però molt incisiva amb la cultura de celebritat i el poder econòmic-mediàtic. Tancament • Desig de Bones Festes (Nadal, Cap d’Any i Reis) i retorn a la segona setmana de gener.

Panorama del programa • Equip: Presentació distesa amb Rosa Alcalá, Jaume Vidal i David Montaner (amb el presentador). Ambient pre-Nadal i sumari del que ve: teatre, llibres, cinema i una sèrie. Teatre: Dani Rovira — “Odio” (monòleg en gira) Claus • Estil: humor negre amb toc andalús i ritme d’stand-up a l’estil Rubianes. Escena minimalista: focus, pantalla amb 4-5 fotos, taburet, ampolla d’aigua. • Contingut: dards a “tothom” (incloent Borbons), gags sobre animals i escatologia, bromes sexuals explícites però amb timing i carisma. Interacció amb el públic i “fals” cabreig sobre el tema de l’odi. • To i remat: després de repartir, gira cap a una reflexió sobre el riure i la convivència; tanca amb un conte breu i tendre — "Me desperté, y todos teníamos azúcar en los labios, y cuando salimos a la calle nos besamos todos." • Valoració: potent, ritme alt (1h 45’ sense pausa), públic dret; espectacle rodó i recomanable. Llibres (I): “La illa dels tresors” (antologia de contes a les biblioteques) Què és • Volum d’encàrrec (xarxa de biblioteques) amb 15 contes sobre biblioteques i lectura. Autors destacats: Maria Barbal, Sebastià Bennasar, Xavier Bosch, Francesc Miralles, Care Santos, Najat El Hachmi, Sílvia Soler, Albert Sánchez Piñol, entre d’altres. Apunts destacats • Sánchez Piñol (futurista): conversa avi-net sobre el préstec gratuït; crítica al fet que les biblioteques no remuneren els autors pel préstec. Tema polèmic i obert. • Maria Barbal (“Clarianes”): memòria lectora d’infància, el pare acompanyant, i símbols com el Mowgli del Llibre de la jungla reinterpretats com a refugiats actuals. • Francesc Miralles (“La biblioteca”): viatge oníric cap a un poble-biblioteca en una altra dimensió; atmosfera surrealista. • Mario Serra (“Biblioteca oral”): reportatge a Maputo sobre vida als abocadors, entre periodisme i ficció; impacte social. Verdicte • Antologia entretinguda i variada, ideal per lectura nocturna a dosis curtes. Regalada a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. Llibres (II): Stephen King — “Elevación” Premissa • Protagonista de mitjana edat que perd pes cada dia però sense aprimar-se físicament; el seu pes es manté igual tant si està vestit com si sosté objectes pesants. Violació de les lleis de la física com a motor metafòric. Context i personatges • Poble a Maine amb clima social conservador (vot Trump). Nova amistat amb dues veïnes lesbianes que obren un restaurant; aposta i cursa on el protagonista aprofita la seva “ingravidesa”. Lectura • Metàfora oberta (elevació/redempció?) sense explicació tancada; estil més lineal i contingut del que és habitual en King. Es comenta (amb humor) si hi ha mà d’altres a la família (Joe Hill/Tabitha) o edicions més “estilitzades”. Valoració • Amè i breu, ideas suggerents però menys “King clàssic”. Es menciona “The Institute” com a lectura paral·lela més “King” (telepatia/telequinesi). Nota lateral: “La taranyina” (Jaume Cabré) rep una valoració molt crítica (“feixuc/lent”). Llibres (III): Liu Cixin — “La Tierra Errante” (contes de ciència-ficció) Conte títol (“La Tierra Errante”) • Científics calculen una expansió imminent del Sol; la humanitat converteix la Terra en nau espacial amb milers de motors gegants (11.000 m d’alçada) i un viatge de 2.500 anys. Vida subterrània, cataclismes i re-ancoratge a un altre sistema. Altres contes remarcables • Exploració intraterrestre: naus que perforen cap al magma; descoberta de l’interior del planeta. • Reflector solar orbital de 30.000 km²: enginyeria titànica i la vida dels mecànics que el mantenen. • “Era Micro”: la humanitat s’ha miniaturitzat (microescala) per estalviar recursos; xoc cultural amb un viatger espacial retornat. Verdicte • Ciència-ficció d’idees original i rigorosa; molt recomanable si busques “big ideas” i especulació científica. Cinema (I): “Legado en los huesos” (Trilogia del Baztán, 2a part) Fortaleses • Ritme sostingut i atmosfera fosca; trama que enllaça crims, Opus Dei i arrels familiars de la inspectora. Millor recepció crítica que la primera. Peros • Adaptació amb talls de subtrames i personatges (p. ex., menys pes per a certs rols clau). Es comenta el to “teleprompter” de la primera entrega. Crèdits • Direcció: Fernando González Molina (també a “El guardián invisible” i “Ofrenda a la tormenta”). Cinema (II): Abbas Kiarostami — “El viento nos llevará” (1999) Essència • Poema visual sobre la mort i el sentit de la vida. Equip de rodatge arriba a un poble kurd per filmar un ritual de dol; retrat de comunitat rural: feina, lentitud, ajuda mútua, felicitat senzilla. Complement • Extra recomanat: documental “The Art of Living” (entrevista i context d’autor) que enriqueix la lectura del film. “No seran mai rics, però seran feliços.” Debat: “Paràsitos” (Bong Joon-ho) Eixos • Classisme i “fàstic”: l’escena del cotxe i les calces il·lustra la mirada moral de la classe alta. Les dues famílies, a la seva manera, actuen com a paràsits i interdependents. • Disfressa i infiltració: família desposseïda que entra a la casa rica i desencadena una reacció en cadena de farses. • Gir del soterrani: canvi de joc que reconfigura el relat i accelera el caos. • Final i epíleg: tancament poètic i contundent. Premis • Palma d’Or a Cannes; candidata a premis internacionals (com a film internacional als Oscars, junt amb “Dolor y gloria”). Lectura en antena • Poema “El viento nos llevará” (Forugh Farrokhzad) — lectura breu que dialoga amb la pel·lícula de Kiarostami. Sèrie: “Bonding” (Netflix) Format i to • 10 capítols de 15 minuts: ritme àgil, humor millennial. Tracta el bondage/BDSM amb lleugeresa i sense caure en la vulgaritat. Premissa • Estudiant que treballa com a dominatrix col·labora amb un amic (descobriment identitari). Vinyetes sobre fantasies sexuals i inseguretats amb to còmic. Verdicte • Ideal per a una marató de 2-3 hores. Entretinguda, fresca, de “consum ràpid”. Idees clau del programa • Stand-up amb vora satírica i cor tendre (Rovira). • El paper de les biblioteques i la remuneració d’autoria al centre del debat. • Metàfores fantàstiques per parlar d’ètica i comunitat (King, Liu Cixin). • Cinema que contraposa arrels, poder i ritu (Baztán, Kiarostami). • “Paràsitos”: retrat ferotge de la lluita de classes amb un final memorable. • Sèries curtes que exploren sexualitat i humor sense barroeria (Bonding).

Resum general Un episodi que arrenca amb to proper i una falca cultural sobre l’oferta formativa de Sant Just (Can Ginestà), i que després es desplega en un tour multimèdia per llibres, cinema d’autor, comèdia espanyola i clàssics de culte. Els temes centrals passen per: Elevación, de Stephen King: un conte breu i insòlit del mestre del terror que aquí vira cap a l’estrany i l’al·legòric, amb un protagonista que perd pes fins a desafiar la gravetat. Intemperie (Benito Zambrano): western àrid i dur basat en Jesús Carrasco, amb un intens duel moral entre bé i mal en una Espanya rural i miserable de postguerra. Comèdia familiar de Segura: “Padre no hay más que uno” explota el gag costumbrista, el caos domèstic i els grups de WhatsApp escolars. Debut Coen: Sangre fácil: un neo-noir primigeni, fosc i amb humor negre, que anticipa el segell Coen. Los Japón: peix fora de l’aigua amb xoc cultural Andalusia–Japó i jocs de noms hilarants. Kill Bill (Vol. 1 i tast del Vol. 2): venjança en estat pur amb estètica manga/samurai, coreografies antològiques i el segell pop de Tarantino. "El cinema és sorpresa; si no et sorprèn, anem malament." Temes principals i idees clau Llibre: Elevación (Stephen King) • No és terror, sinó fantasia estranya amb to al·legòric. • Protagonista que perd pes cada dia sense canviar d’aspecte, fins a desafiar la gravetat; metàfora sobre el llast, l’aïllament i el deixar-se anar. • Ambientat al Maine de King, amb conflicte veïnal i prejudicis (parella lèsbica) que evolucionen cap a la comunitat i l’empatia. • Final simbòlic amb un “coet” i l’ascens: ambigüitat entre mort, transcendència o alliberament. Cinema: Intemperie (Benito Zambrano, basada en Jesús Carrasco) • Paisatge càrstic i inòspit (rodat a Granada) que evoca un western espanyol; misèria i abús a la postguerra. • Nen fugitiu perseguit per un capatàs sàdic; un pastor (arquetip del bé) l’ajuda i s’hi juga la vida. • Temes: violència estructural, abús, set, supervivència, dignitat i bondat com a resistència. • Interpretacions potents (record a “Los santos inocentes”); posada en escena aspra, dura però necessària. Comèdia: Padre no hay más que uno (Santiago Segura) • Viratge de Segura a la comèdia familiar: caos d’un pare informàtic amb cinc fills quan la mare marxa de viatge. • Cameos i gags costumbristes: grups de WhatsApp de mares, extraescolars, psicòlegs, comentaris políticament incorrectes amb rèplica. • Humor de traç gruixut, però amb final conciliador; reversió de rols de cura i aprenentatge patern. Debut Coen: Sangre fácil (1984) • Neo-noir de base: adulteri, diners, assassinat i decisions absurdes que empitjoren tot. • Humor negre, gore puntual i situacions grotesques; esbossos del futur estil Coen. • Té el sabor vuitanter i pot notar-se “datada”, però és clau per entendre la seva evolució. Comèdia: Los Japón (Dani Rovira, María León) • Punt de partida delirant: un sevillà humil és cridat com a emperador del Japó per llinatge remot. • Xoc cultural Andalusia–Japó i jocs fonètics de noms (gags de llengua) amb ritme i gràcia andalusa. • Banal però entretinguda: diversió blanca i fish-out-of-water sense complicacions. Clàssic de culte: Kill Bill (Vol. 1 i tast del Vol. 2) • Odissea de venjança d’Uma Thurman amb katanes i llenguatge visual que homenatja el cinema asiàtic (samurai, wuxia, manga). • Escenes icòniques: restaurant-taverna amb batalla coral, duel nevat amb O-Ren Ishii (Lucy Liu), i mencionat el futur duel a la caravana (Daryl Hannah) i la figura de David Carradine. • Estètica pop, violència estilitzada i posada en escena elegant: cromatismes, coreografies i muntatge que marquen època. Notes addicionals • Interludi musical frustrat per problemes tècnics: homenatge a Tina Turner (80 anys) i Concha Velasco. • Temes anunciats però no tractats per temps: “La tomba de les lucièrnagues” (Ghibli) i la sèrie “Bonding” (amb al·lusió a bondage). • Obertura local: Can Ginestà i cursos d’història de l’art i del cinema (Chaplin, avantguardes, expressionisme, surrealisme, dadaisme, cinema abstracte).

Resum general Episodi divers i àgil amb un primer bloc sobre la commemoració contra la violència envers les dones (dades, sensibilització i polèmica política), un tram cultural amb enoturisme a Alella Vinícola (Marfil) i l’exposició Weekend Song: El viatge a Can Ginestà, una immersió històrica al MUHBA (Plaça del Rei) i una extensa secció de cinema: Scorsese i Netflix, El viatjant (Farhadi), Les niñas bien, Marilyn, L’il·lusionista i Una ment meravellosa. Temes principals destacats • Violència masclista i sensibilització social: xifres, orfandat, crida a la responsabilitat col·lectiva i crítica a la banalització política. • Enoturisme a Alella (DO Alella): arquitectura modernista del celler (Jeroni Martorell, deixeble de Gaudí), procés del vi, tast i estil de vins (Pansa Blanca, rosats pàl·lids d’influència francesa, cupatges de Syrah i Garnatxa). • Exposició Weekend Song: El viatge (Can Ginestà): fotografia i vídeo sobre el viatge físic i metafòric, amb un relat poètic i introspectiu. • MUHBA – Plaça del Rei: recorregut per la Barcelona soterrada (romana i visigòtica) fins al gòtic; capes històriques, baptisteri i Santa Àgata. • Cinema: - L’Irlandès (Scorsese): elogis crítics, ritme pausat, i debat sobre l’“estètica Netflix”. - El viatjant (Farhadi): violència, intimitat i el tema del perdó en clau social i moral. - Les niñas bien: retrat punyent de la dona florero i l’elit mexicana dels 80. - Marilyn: identitat de gènere en un entorn rural hostil (Pampa argentina). - L’il·lusionista: fascinació i límits entre realitat i il·lusió. - Una ment meravellosa: representació de l’esquizofrènia i reflex sobre la salut mental. Cites destacades “La vida és un viatge, un viatge de viatges... L’únic que podem fer és gaudir del trajecte. Que comenci el viatge.” “No existeix ni el passat ni el futur, és el present per nosaltres.” Punts clau per secció 1) Violència de gènere i cobertura pública • Recordatori de la commemoració i la necessitat d’implicar tota la societat. • Dades demolidores i menció dels orfes; condemna de posicions que minimitzen la violència masclista. • Cas de la Nadia i interpel·lació a dirigents polítics; record de la pel·lícula “Te doy mis ojos”. 2) Enoturisme a Alella Vinícola (Marfil) • Celler modernista de Jeroni Martorell amb grans naus i arcs parabòlics. • Explicació didàctica del procés: maceració (metàfora del te), copes, decantacions, cuves i barriques. • Tast: blanc Marfil (Pansa Blanca, clàssic), negre (Garnatxa 60% i Syrah 40%) ben valorat; rosat més discret (tendència rosats pàl·lids). • Notes sobre DO Alella: terra de sauló, microclima entre Serralada Litoral i Mediterrani. 3) Exposició “Weekend Song: El viatge” (Can Ginestà) • Autor: Roger Córdova Schwagenberg; fotografia i vídeo en pantalles. • Temàtiques: viatge físic, de memòria, de la ment (composicions duals amb ulls tancats i imatge suggerida), paisatges (fars, carreteres) i arxiu familiar. • Tonalitat poètica i contemplativa; espai per seure i visionar el muntatge. 4) MUHBA – Plaça del Rei (Barcelona) • Excavacions iniciades el 1931; trasllat de la Casa Padellàs i museïtzació del subsòl romà. • Capes: ciutat romana, visigòtica (seu episcopal, baptisteri), i medieval (Palau Comtal, Saló del Tinell, Santa Àgata amb el retaule de Jaume Huguet). • Apunts: breu període de Barcelona islàmica (Medinat-Barxaluna, segles VIII–IX). Elements tècnics com l’“opus signarium” a les cel·les vinàries. 5) Cinema – L’Irlandès (Scorsese) i l’estètica Netflix • Elogis de Guillermo del Toro i crítica internacional: “obra mestra”. • Interpretacions: De Niro, Pacino (Hoffa) i Pesci; química i poder escènic. • Debat: ritme més pausat que a Casino; percepció d’una estètica Netflix més “simple” vs. la gran pantalla. 6) El viatjant (Asghar Farhadi) • Muntatge de teatre dins del film (Miller) que dialoga amb la trama íntima. • Agressió no mostrada però devastadora: trauma, perdó i pressió social en context musulmà. • Farhadi explora el dilema entre denunciar i preservar la intimitat; mirades i ambivalència moral. 7) Les niñas bien (Alejandra Márquez Abella) • Retrat de l’elit mexicana dels anys 80: aparences, classisme, supersticions i crisi econòmica. • Visió femenina del rol domesticat i les aparences socials; “que no passi res” mentre tot s’esfondra. 8) Marilyn (Argentina) • Adolescència i identitat transgènere en una microsocietat rural de la Pampa. • Hostilitat, submissió i violència estructural; final colpidor. 9) L’il·lusionista • Intriga sobre els límits de la il·lusió i la percepció; fascinació més enllà del truc. • Tensió entre bondat i maldat en l’art de seduir la mirada. 10) Una ment meravellosa • Representació de l’esquizofrènia i dels tractaments d’època (xocs, etc.). • Rol de la parella i el suport afectiu; reflex sobre com hem avançat en salut mental. 11) Tancament: història i memòria • Crida a aprendre del passat per no repetir-lo; advertiment sobre banalitzar experiències autoritàries.

Panorama general de l’episodi Capítol molt complet i variat conduït per Xesco Ramos i Rosa Alcalá. Comencen amb arts escèniques (ballet flamenc) i després fan un recorregut de cinema d’autor i d’actualitat, per acabar amb un documental històric i una agenda cultural. "El cinema t'ha de sorprendre" — una idea que vertebra bona part de les recomanacions d’avui. • Continguts clau: ballet flamenc, cinema internacional i espanyol, documental històric i agenda de cicles i festivals. • Temes destacats: Sara Baras — Sombras; Parasite (Bong Joon-ho); Mimosas (Oliver Laxe) amb el seu diari de rodatge; Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet); Papitxa (Mounia Meddour); i Las cajas españolas (Alberto Porlan). Ballet flamenc: Sara Baras — Sombras (Auditori de Sant Cugat) Per què és especial • Espectacle de gran qualitat i cura del detall: escenografia de panells amb siluetes, il·luminació cromàtica molt treballada i vestuari elegant (negre minimalista i degradats de blaus/roses molt fins). • Companyia i música en directe: 4 ballarines + 2 ballarins + Sara (7 en total) i 7 músics (2 cajons, 2 guitarres espanyoles i vents: harmònica, saxo, flauta travessera, flautí; es comenta un instrument metàl·lic tipus handpan). • Coreografies potents: Sombras, Farruca, Romance-Martinete, Serrana, Zapateado, Vals (Lorca, versió flamenca), Mariana, Tangos, Travessia, Alegrías, Bulería i fi de festa. • Energia escènica i puresa flamenca: comparada amb grans noms (Joaquín Cortés, Rafael Amargo), Rosa subratlla que Baras manté una puresa i delicadesa que evita la banalització. Cinema: Parasite (Bong Joon-ho) Punts forts • Palma d’Or a Canes 2019. Sàtira social amb canvis de gènere sorprenents i posada en escena elegant. • Premissa: família en semisoterrani que s’infiltra a la casa minimalista d’una família rica. Contrapunt visual constant: claustrofòbia vs espai diàfan. • Ritme i direcció: entrellaça el guió amb tensió creixent, pausa quan cal (càmera lenta) i girs que descol·loquen l’espectador. • Context d’autor: referències a The Host i Snowpiercer. Cinema: Mimosas (Oliver Laxe) i el diari de rodatge Què explica i com ho filma • Caravana a l’Atles que ha de traslladar un vell xeic al seu poble. Viatge físic i espiritual sobre la fe, amb paisatges imponents (neu, rius de desgel, desfiladeros) i perills (bandolers, fred, caigudes). • Personatges clau: Ahmed (posa a prova la fe) i Said (conductor/protector de la caravana). Pròleg amb taxistes esperant encàrrecs, aromes de realitat nord-africana (taxis compartits, mecàniques precàries). • Títol i entorn: el nom prové d’un cafè emblemàtic de Tànger, tot i que el rodatge es desplaça. Connexions primerenques del director amb la Galícia rural (Ancares/Bierzo) i el gust per allò màgic i tel·lúric. Diari de rodatge i influències • Rosa llegeix fragments del diari de rodatge de Santiago Fillol, que dialoga amb Herzog, Aguirre i Fitzcarraldo: la idea de la “conquesta d’allò inútil” com a motor del cinema. "No es inútil la conquista; se trata más bien de conquistar lo inútil." — diari citat • Actors no professionals, textures de realitat i grans imatges que imposen el to d’epopeia mística. Cinema: Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) Format híbrid i veritat emocional • Parella real i actors: Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer. El film segueix el seu embaràs real i en fa una ficció íntima. • Material d’arxiu únic: vídeo del part a casa de la mare de la Maria, que permet a la protagonista veure el seu propi naixement. Barreja de documental i ficció amb moments d’hiperrealisme (inclosa la cesària real filmada mentre actuen). • Temes: canvis hormonals, dubtes de parella, decisions sobre el part, sexualitat i complicitat. Idioma: català. Guardó: Biznaga d’Or (Màlaga). Cinema: Papitxa (Mounia Meddour) — Algèria, anys 90 Llibertat, violència i resistència • Context: Algèria 1997, ascens de l’integrisme islàmic. Estudiants que volen viure amb llibertat topen amb imposicions (hijab/niqab, control moral, prohibicions). • Protagonista: jove dissenyadora que vol organitzar una desfilada amb vestits propis; l’entorn es torna hostil (botigues que passen a teixits apagats, pressions i amenaces). • Cop traumàtic: assassinat de la germana (periodista) — escena seca i demolidora. Inspirada en vivències de la directora. • To i missatge: vitalitat i denúncia; propòsit de quedar-se i resistir. Afilia amb Mustang per la sororitat i el desig de vida en entorns patriarcals. Documental: Las cajas españolas (Alberto Porlan, 2004) El rescat del Prado en la Guerra Civil • Investigació sobre el trasllat i salvaguarda de les obres mestres del Museu del Prado durant la Guerra Civil. • Metodologia: a partir d’un film d’uns 20 minuts d’època, Porlan reconstrueix, amb estètica de cinema antic (B/N, textura), una història d’una hora llarga plena de context. • Itinerari de les obres: Madrid → Barcelona → Castell de Figueres → Perpinyà → retorn. Paper de treballadors del museu, institucions republicanes i observadors europeus. • També mostra la guerra de propaganda i el reconeixement tardà a qui va evitar la destrucció d’aquest patrimoni. Agenda: cicles, festivals i exposició CineBaix — 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones • Pel·lícules: Retrato de una mujer en llamas, Las niñas bien, Quan eren bruixes, Les invisibles. Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (14–25 de novembre) • Seus: Filmoteca de Catalunya, Cinemes Texas i CineBaix. Programació extensa: llargmetratges, curtmetratges i mediometratges. Exposició • Weekend Sun al Celler de Can Ginestar (presentació breu; a desenvolupar en futurs programes).