episodis

Panorama del programa • Espai de cultura amb cinema, llibres i música, acompanyat per fons d’Eric Clapton i un record als Pet Shop Boys. "Un llibre que no es pot explicar. S’ha de llegir." Llibres: “Te quiero porque me das de comer” (David Llorens) Punts clau • Novel·la experimental, multitrama, amb estil que evoca Saramago (prosa “de tirat”, diàlegs difuminats). • Protagonista: Max Luminaria, eminent cirurgià amb doble vida; relat coral en una Madrid freda i gelada dels 90. • Tracta temes d’actualitat del moment (relacions, drogues, pre-era del mòbil), amb estructura exigent però captivadora. • Valoració: trencadora, potent i molt recomanable. Música: Eric Clapton i Pet Shop Boys Eric Clapton • Context vital de Tears in Heaven (dol pel fill) i escolta de clàssics com Layla (versió suau) i “Blue Eyes Blue”. • Comentari sobre l’estil de “Manolenta” (tècnica aparentment mínima, resultat harmònic). Pet Shop Boys • Recordatori del nº1 de West End Girls (32è aniversari) i el seu impacte en el pop de ball dels 80-90. Cinema clàssic i independent “Un mundo perfecto” (Clint Eastwood) • Thriller humanista: Kevin Costner com a fugitiu que segresta un nen i hi estableix un vincle complex (eco de síndrome d’Estocolm). • Clint Eastwood fa de xèrif secundari; to tendre però implacable, amb paisatge camperol i classicisme narratiu. • Temes: moralitat, educació religiosa restrictiva, descoberta de la vida i final no complaent. “Clerks” (Kevin Smith) i el boom indie dels 90 • Indie en B/N, micro-pressupost (~27.000$), to generacional grunge i humor mordaç. • Galeria de clients i amics esperpèntics; aparició de Jay & Silent Bob (icones de l’univers Smith). • Context del cinema independent (finals 80 i primers 90): sales d’art i assaig, experimentació narrativa i estètica. “Big Hero 6” • Aventura d’herois joves amb robòtica i ciutat híbrida (San Francisco + Tòquio), missatge positiu sobre el dol i la ciència. • Protagonistes: germans inventors i el robot sanitari Baymax; transformació cap a un equip d’herois. Conversa amb Jaume: “Puro Vicio” i Paul Thomas Anderson Lectura i comparatives • “Puro Vicio” (Inherent Vice) com a noir psicodèlic: irrealitat d’addiccions i narrativa laberíntica; ecos de Chinatown i l’onirisme de David Lynch. • Valor del no racional per explicar allò humà: desig, buit, contractes socials. • Repassa la filmografia de P.T. Anderson: - “Magnolia” (puzzle coral, pluja de gripaus icònica) - “Boogie Nights” (setanta, indústria porno, música) - “Punch-Drunk Love” (romance contemporani i ansietat) - “There Will Be Blood” (ambició i sistema), “The Master” (poder i identitat) • Apunts sobre Cronenberg (“Maps to the Stars”) i altres autors d’“espera obligada”. Art i museus: MNAC – Secció d’Art Modern • Recomanació de visitar la secció d’Art Modern del MNAC (Montjuïc), recentment reestructurada. • Recorregut: del romanticisme (Fortuny) al realisme (Ramon Martí Alsina), orientalisme i gran focus en modernisme (pintura, escultura, cartelleria, mobles, vitralls). • Observació: el noucentisme final queda més discret; es convida a descobrir el patrimoni català. • Recursos i activitats: blog “barcelonart.blogspot” i sortides guiades. Temes transversals del programa • Clàssics vs. risc: del classicisme d’Eastwood a l’experimentació d’Anderson i Smith. • Dol i tendresa: Clapton, els vincles a “Un mundo perfecto”, i el procés de pèrdua a “Big Hero 6”. • Estructures corals i laberíntiques: novel·la de Llorens i cinema d’autor (narratives no lineals).

Panorama general Programa cultural amb focus en cinema, literatura i música. Es ressenyen un llibre experimental, films dels anys 90 i una estrena destacada d’animació; es fa un homenatge musical a Eric Clapton i als Pet Shop Boys; i es recomana visitar el MNAC. A la segona part, conversa crítica amb el Jaume sobre Paul Thomas Anderson i l’últim film vist. Llibres “Te quiero porque me das de comer” — David Llorenç Novel·la experimental, complexa i trencadora ambientada en una ciutat anomenada Angel, Madrid i en els anys 90. Escriptura amb ressonàncies a José Saramago: flux continu, moltes trames solapades i diàleg integrat. Eix narratiu: Max Luminària, cirurgià eminència amb doble vida; al voltant, situacions límit i temes de l’època (drogues, pre-ubiqüitat del mòbil, relacions). Valoració: potent, diferent i ambiciosa; es recomana llegir-la sense espòilers. “És un llibre que no es pot explicar, s’ha de llegir.” Cinema Clint Eastwood — “Un mundo perfecto” (1993) Road-movie humana entre un fugit (Kevin Costner) i un nen segrestat, amb sindròmi d’Estocolm i descoberta vital. Eastwood actua com a xèrif; aparició de Laura Dern. To sensible dins l’etapa 90 d’Eastwood, amb espais rurals i una factura impecable. Kevin Smith — “Clerks” (1994) i el cinema independent 90s Fenomen indie en blanc i negre i micro-pressupost (uns 27.000 $). Estètica grunge i retrat de personatges quotidians/esperpèntics. Introducció de Jay i Silent Bob i porta d’entrada a l’univers Smith (“Mallrats”, “Chasing Amy”, “Dogma”…). Context: auge del cinema alternatiu (sales com el Verdi; programacions de l’Alexander) i títols indie dels 80-90. Animació — “Big Hero 6” Aventura d’herois amb missatge positiu, robòtica i dol per la pèrdua. Escenari híbrid San Fransokyo i personatges d’estètica amb influència manga. Baymax, robot sanitari, esdevé el company emocional del protagonista en una formació d’equip que combat un antagonista megalòman. Música Eric Clapton (70 anys) Fons musical i homenatge. S’escolten dues peces clau: “Tears in Heaven”: balada icònica escrita arran de la mort del seu fill; delicada i emotiva. “Layla” (Unplugged): versió suau d’un clàssic rock; virtuosisme aparentment “sense esforç” de Clapton. Pet Shop Boys — “West End Girls” (32 anys del nº1) Record d’un hit fundacional del pop de ball 80s que va transformar el panorama musical i va mantenir vigència als 90. Museus i ciutat Recomanació MNAC — Secció d’Art Modern (Montjuïc) Reestructurada recentment: recorregut del s. XIX a les primeres avantguardes. Punts forts: Romanticisme (Marià Fortuny), Realisme (Ramon Martí Alsina), Orientalisme i, sobretot, Modernisme (pintura, escultura, cartelleria, mobles, vitralls). Observació crítica: Noucentisme menys potenciat en el discurs final. Crida a redescobrir el patrimoni català i a participar en activitats (barcelonart.blogspot; sortida 25 d’abril). Conversa crítica amb el Jaume “Puro vicio” (Inherent Vice) — Paul Thomas Anderson Film “no racional” que s’endinsa en estats d’addicció i irrealitat, amb ecos de “Mulholland Drive” (Lynch) i “Chinatown” (Polanski) pel laberint narratiu. Defensa d’un gran cinema (no gran espectacle): estalvi narratiu, suggeriment i confiança en l’espectador. P.T. Anderson — estil i filmografia De la polifonia coral de “Magnolia” (9 trames; la famosa pluja de gripaus) al retrat del poder i l’ambició a “There Will Be Blood”, el duel psicològic de “The Master”, l’amor singular de “Punch-Drunk Love” i l’ecosistema 70s de “Boogie Nights”. Actors destacats: Joaquin Phoenix, Adam Sandler (sorprenentment convincent a “Punch-Drunk Love”), Philip Seymour Hoffman, Julianne Moore, Tom Cruise. “No és el gran espectacle sinó el gran cinema.” Eastwood i els clàssics vius Relectura d’Un mundo perfecto en clau de tendresa 90s i comparacions amb etapes de mala bava i títols com “Gran Torino” o les bèl·liques (“Cartes des d’Iwo Jima”). Reflex sobre llegats de Cronenberg, Lynch, Woody Allen, Manoel de Oliveira i Stanley Kubrick. Idees clau Anys 90 com a eix: tant en cinema (Eastwood, Smith, Anderson) com en música (PSB, Clapton Unplugged). Experiment narratiu a literatura i cinema: múltiples trames, fluxos no lineals, estalvi narratiu. Indie vs. mainstream: el valor del circuit alternatiu i de l’autoria forta. Cultura local: posada en valor del MNAC i del patrimoni català.

Panorama general Episodi polièdric amb literatura, filosofia moral i molt de cinema. Els conductors enllacen la crítica cultural amb debats d’actualitat i memòria històrica. Destaquen: la lectura crítica de “También esto pasará”, l’“ètica de la indignació” de Torralba i un bloc de cinema amb Turing (The Imitation Game), Pasolini (Ferrara), 50 ombres de Grey, Exodus i En tercera persona. “Prendre consciència per adquirir el compromís de mobilitzar-se, de deixar de ser espectador i esdevenir actor.” — Francesc Torralba Literatura Milena Busquets — “También esto pasará” (crítica) • Punt de partida potent: el dol d’una filla per la mort de la mare a Cadaqués i la memòria afectiva. • A mesura que avança, el relat deriva cap a la banalitat i el pijo-costumisme: exparelles, pretendent, estiuets, i un entorn socioeconòmic molt concret. • El valor emocional quan parla de la mare és estimable; però la part de relacions i estil de vida perd gruix i queda com a “llibre per a senyora barcelonauta”. • Idea clau: el llibre promet més del que compleix; el dol hi és, però el soroll circumdant el dilueix. “L’ètica de la indignació” (Francesc Torralba) i el valor dels avis • Eixos: consciència cívica, justícia social i passar de l’espectador a l’actor. • Crítica a la invisibilització dels avis: perdem saviesa i memòria; comparació amb cultures on se’ls escolta (Àfrica, Japó, món maia). • Debat: lideratge juvenil vs. experiència. Es qüestiona la idea d’un dirigent adolescent; es demana empatia, gestió i equilibri per evitar extremismes. • Conclusió: la societat “sense veritat, justícia, solidaritat i llibertat” genera desordre; cal indignació ètica i compromesa. Cinema The Imitation Game — Alan Turing i l’Enigma • Context: Segona Guerra Mundial i la cursa per trencar l’Enigma. Turing defensa “màquina vs. màquina” i construeix un dispositiu de descodificació. • Clau estratègica: un cop trencat el codi, dosificar la intel·ligència per no alertar els nazis; pes de la intel·ligència militar que “veu tot el bosc”. • Valoració: film de tall clàssic i “cara als Oscars”; s’enyora més detall tècnic. Potent en dilemes ètics i en el retrat de Turing com a geni excèntric i perseguit. Pasolini (Abel Ferrara) • Homenatge poètic i sec a l’artista: sensibilitat, imatge i pensament en diàleg. • Recordatori de la seva trilogia eròtica malentesa comercialment i del tall radical de “Salò”. • Recomanació: mirar-la amb actitud reflexiva; el “què” i el “com” són igual d’importants. “Les mares del Tercer Reich” • Radiografia d’un programa de “purificació de la raça” nazi: coacció reproductiva, elecció de “samentals” i conseqüències psicològiques. • Tema central: rebuig de la maternitat imposada i matisos dins l’aparell nazi (no tot era SS). • Utilitat: memòria històrica per entendre com s’organitza l’opressió i què en queda. 50 ombres de Grey (fenomen i crítica) • Relació BDSM focalitzada com a submissió masclista; debat sobre consentiment vs. violència. • Fenomen editorial i generacional: fascinació de moltes lectores vs. crítica per escriptura plana i tòpics. • Càsting i to: ella funciona millor que ell; adaptació pensada per al gran públic. Exodus: Gods and Kings (Ridley Scott) • Relectura espectacular de Moisès i Ramsès: VFX sobre contingut. • Simplificacions de personatges i context; comparació desfavorable amb “Els deu manaments” (Cecil B. DeMille) més fidel al relat bíblic. • Veredicte: gran aparador, poca substància. En tercera persona (Paul Haggis) • Drama coral amb Liam Neeson, Kim Basinger, James Franco, Adrien Brody; trames a París, Roma i Nova York. • Muntatge en paral·lel i estructura el·líptica que tanca el cercle al final; temes: parella, fills, mentides i culpa. • Recomanada: sòlida i conseqüent dins l’univers Haggis (“Crash”, “En el valle de Elah”). Música i cultura pop • “Tubular Bells” de Mike Oldfield i l’efecte cultural d’“L’Exorcista” (anècdotes de la quadrofonia setentera). • “The Killing Fields” (Els crits del silenci): banda sonora amb adaptació d’un estudi de Manuel de Falla per Oldfield. • Píndola d’actualitat: Aretha Franklin fa 73 anys. Curiositat històrica El rei Bamba (visigots) • Reinat: 672–680; relíquies de Sant Antolí; conxorxa, tonsura i abdicació forçada. • 11è concili de Toledo (675): mesures contra abusos eclesiàstics.

Panorama general del programa Babilònia dedica el capítol a una ruta cultural variada: literatura negra amb folklore basc, una reflexió filosòfica sobre la infantesa i un bloc de cinema social i de gènere amb títols recents i clàssics. També hi ha espai per a una exposició d’art, curiositats neurològiques, una sèrie de televisió i un apunt musical final. "Quan jo era un nen, pintava com el Rubens. I m’he passat tota la vida aprenent a pintar com un nen." — Picasso Introducció i apunts culturals • Salutacions i to distès, amb mencions a la temporada de grips. • Invitació a l’exposició “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà); el públic és convidat a parlar-ne amb el comissari. • Curiositat neurològica: un home, després d’una agressió amb cops al cap, desenvolupa una percepció visual de patrons matemàtics a la natura (suggerida hiperactivació de circuits cognitius). • Música del dia: record a Chris Rea (66 anys) i el hit Believe de Cher (1999; ~20M còpies), que tanca el programa. Llibres Trilogia del Baztán — Dolores Redondo • Títols: El guardián invisible; Legado en los huesos; Ofrenda en la tormenta. • Protagonista: Amaya Salazar, inspectora de la policia foral de Navarra. • Clau de la trilogia: equilibri entre el procedimental policial modern (forense, anàlisi) i el misticisme local (bruixeria, natura, Basajaun), amb vincles a la infantesa i traumes. • Punts forts: prosa àgil, personatges secundaris sòlids (especialment la tia Engràcia), i trama familiar que enllaça els tres llibres. • Matís crític: alguna situació “grinyola” per la implicació personal de l’inspectora; moments extensos. • Adaptacions: circulen rumors de trilogia cinematogràfica en preparació. Pensament i societat “La infantesa dislocada” — Article d’Anna Lanfrancori (Ara) • Idea central: la família moderna (segles XVII–XVIII) recentra el nen com a subjecte a cuidar i educar; la infantesa és “tresor” i “malaltia” que cal deixar enrere. • Amb Walter Benjamin: el joc infantil com a arxiu de la facultat mimètica, incorporant el món material i simbòlic (de botiguer a locomotores, drons o dinosaures). • Tesi intergeneracional: cada infantesa normalitza allò que la generació anterior visqué com a trasbals. • Debat al programa: contrast entre una generació que va accedir a educació i benestar i una de jove percebuda com més acomodatícia; importància de posar límits i educar amb atenció (crítica a la distracció digital i al WhatsApp). • Psicologia del nen: “el nen viu el seu món com un dictador”; educar és delimitar i responsabilitzar. Cinema Dioses y perros (2014) • Retrat realista i cru de barri (Vallekas): un home fa de sparring per necessitat econòmica mentre cuida el seu germà amb discapacitat després d’un accident. • Temes: culpa, redempció, amistat i oportunitat de canvi; sense moralismes, mostra situacions límit i vincles fràgils. Nightcrawler (2014) • Thriller nocturn sobre un freelance de vídeo-sensacionalisme a Los Angeles. • Eix temàtic: ambició sense límits, ètica vs. resultats, i paral·lel amb la ferocitat empresarial. • El protagonista flirteja amb la psicopatia (manca d’empatia instrumental) i capitalitza la violència mediàtica. • Final “incòmode”: prospera sense càstig per manca de proves i per ser “producte útil” del sistema. Sherlock Holmes i Freud (TV/film clàssica) • Encreuament entre el detectiu addicte (cocaïna) i Freud (hipnosi, subconscient), per explorar addiccions, neurosis i mètodes terapèutics. La novena puerta (1999) • Polanski adapta lliurement el Club Dumas (Pérez-Reverte): bibliofilia, ocultisme i elitismes sense escrúpols. • Intriga amb llibres “únics”, falsificacions i obsessió pel poder; final efectiu, joc tramós però suggeridor. La isla mínima (2014) • Thriller als 80 a les marismes de Doñana: parella de policies (vella escola vs. nova) investiguen feminicidis. • Virtuts: ambientació meticulosa, tensió sostinguda, crítica al caciquisme i a les impunitats de l’època. Clàssics 90s • Lady Bird, Lady Bird (1994, Ken Loach): duresa del servei social britànic, violència de gènere i retirada de custòdies; realisme colpidor d’era Thatcher. • Mary Shelley’s Frankenstein (1994, Kenneth Branagh): ambició gòtica i teatral, fidelitat parcial al text, però desbordament i megalomania formal. Televisió El Ministerio del Tiempo (TVE) • Premissa: un ministeri secret gestiona portes al passat per evitar canvis a la història; humor meta (Velázquez dibuixant retrats-robot) i capítols històrics (Himmler a Montserrat, Sant Graal, Franco–Hitler a Hendaia). • Polèmica: bones crítiques i share moderat, rumors de no renovació malgrat la qualitat. Música i tancament • Record a Chris Rea i cloenda amb Believe de Cher (1999), fita dance-pop que marcà època. Idees clau • Literatura negra que integra tecnologia forense i mitologia. • La infantesa com a motor simbòlic que reprocessa el trauma social. • Cinema que denuncia precarietat, moralisme mediàtic i poder desigual. • La memòria històrica, entre divulgació i ficció especulativa.

Panorama general Programa cultural amb ritme de tertúlia que combina literatura, cinema, filosofia i música. Els moments més rellevants se centren en la Trilogia del Baztan, l’article filosòfic Infantesa dislocada, un bloc de cinema molt extens (de Dioses y perros a Nightcrawler, La isla mínima, Polanski i Ken Loach), i apunts musicals (Chris Rea i Cher). També s’esmenta una exposició d’art i un cas curiós de “savant” accidental. Llibres Trilogia del Baztan (Dolores Redondo) Protagonista: Inspectora Amaya Salazar, policia foral de Navarra, atrapada entre la raó policial i la mitologia local. Força de la trilogia: • Escriptura àgil i enganxosa (enganxa a la 2a plana, diuen). • Trama detectivesca sòlida i trama familiar intensa que es connecten. • Ambientació a Elizondo i la vall del Baztan; pes de la bruixeria i la deessa mari (misticisme de la zona). Ambigüitat clau: visions i elements sobrenaturals com a trauma d’infantesa o com a realitat? Queda obert i ben resolt. Personatges destacats: Amaya i la seva tia Engràcia. Adaptació: Rumors de tres pel·lícules en preparació (no estrenades en el moment del programa). Pensament i societat “Infantesa dislocada” (Anna Lanfrancori, UB) Idees fortes: • El concepte modern de família (F. Ariès) situa el nen al centre de la cura i l’educació. • Walter Benjamin: el nen incorpora al món simbòlic allò que l’adult viu com a novetat. • Debat generacional: abundància i acomodament vs. impuls d’estudi i superació de generacions anteriors. • Educació: límits clars i exemple; crítica a la desatenció (pares absorts al mòbil). Cita recordada: "El nen viu el seu món com un dictador." Tesi final: la infantesa com a “porta estreta” per sortir de la catàstrofe si “les coses continuen així”, repensant valors i pràctiques. Cinema Dioses y perros (David Marqués) Tono i temàtica: drama social dur i realista a Vallecas. Protagonista: un “sparring” de gimnàs que carrega una culpa enorme per un accident que va deixar el germà invàlid. Temes: sacrifici, redempció, amistat i l’oportunitat d’una nova vida. Nightcrawler (Dan Gilroy) Retrat demolidor dels mitjans sensacionalistes. Jake Gyllenhaal encarna un escalador amoral (autodidacta, sense límits ètics) que ven imatges de successos nocturns a TV. Metàfora empresarial: “tauró” que avança sense escrúpols; l’ètica és un fre que ell no té. Final sense redempció: el sistema recompensa el producte, encara que sigui tòxic. Sherlock Holmes i Freud (8TV) Hipnosi i psicoanàlisi per explorar les addiccions (Holmes) i les neurosis. Contraposa psicopatia vs. neurosi; actualitza el llegat de Freud (amb matisos i crítiques modernes). Connexions amb altres peces: “La vida privada de Sherlock Holmes” i el diàleg Jung–Freud. La novena porta (Roman Polanski) – basada en El club Dumas (Pérez-Reverte) Intriga d’elitismes, lògies i llibres “únics” on el desig de poder i la falsificació es confonen. Final solvent; adaptació discutida per l’autor del llibre. La isla mínima (Alberto Rodríguez) Thriller als anys 80 a les marismes de Huelva: ambientació excel·lent. Parella policial vell estil vs. nova escola; caciquisme i impunitat del poder. Resolució amarga: s’atrapa el cap de turc, els instigadors queden impunes. Lady Bird, Lady Bird (Ken Loach) Drama social sobre violència de gènere, serveis socials i pèrdua de custòdia dels fills. Realisme colpidor sobre l’Anglaterra de la Thatcher; basada en fets reals. Mary Shelley’s Frankenstein (Kenneth Branagh) Adaptació amb ambició megalòmana: fidelitat relativa al text, energia visual, però excessos de to i d’ego. Bon ritme com a espectacle; comparacions amb altres obres de Branagh. Televisió El ministerio del tiempo (TVE) Paradoxes temporals com a “ministeri secret” per preservar la història. Episodi destacat: Himmler a Montserrat i Franco amb Hitler a Endaia. To àgil i humor metareferencial (Velázquez fent “retrats robot”). Una de les millors sèries recents de TVE. Arts i curiositats Exposició a Cornellà: “Rostres i Estats de Consciència”. Cas real: home que, després d’una lesió cerebral, “veu” matemàtiques a la natura (eco de savantisme adquirit). Música Chris Rea: efemèride (66 anys); rock-blues elegant, encara en actiu. Cher – “Believe” (1999): canvi d’estil cap a la pista i èxit massiu (~20M còpies).

Panorama de l’episodi Temes clau del dia: • Art i estats de consciència en pintura (Joan Vidal Llargués) • Exposició de Miracle Serra a Can Ginestà • Literatura: Ànima de Wajdi Mouawad (relat narrat per animals, violència i dol) • Pensament: Les malalties de la normalitat (Santiago López Petit) • Cinema documental: Mercedes Sosa: La voz de Latinoamérica i Les mestres de la República • Cinema de ficció: Magical Girl, Kingsman: The Secret Service i The Interview Art i exposicions Joan Vidal Llargués — “Rostres i Estats de Consciència” (Cornellà) Claus: • Pintura de grans formats centrada en el rostre com a “retrat de l’ànima”: dolor, patiment i serenor acceptada. • Color com a llenguatge emocional: blaus, ocres, terres i vermells treballats en gama i intensitats. • Pinzellada lliure i vigorosa, amb ecos de postimpressionisme (Van Gogh, Gauguin), creant cromatismes i ritmes que transmeten estats de consciència. • Iconografia que travessa mitologia, pors i misticisme, tot despullant la “màscara” del rostre per accedir a l’interior. Detalls pràctics: • Lloc: Club Social Espai 3 (C/ Marquès de Cornellà, 15, baixos). Fins al 20 de maig. • Recomanat concertar visita per explicació guiada: 659 96 10 16. "No són retrats convencionals; són retrats de l’ànima que no deixen indiferent." Miracle Serra — “Mengem-nos l’art” (Celler de Can Ginestà) Claus: • Mostra refinada i molt ben presentada: motius botànics, llavors i naturalesa en composicions harmòniques. • Un “quadre màgic” articula variants i il·luminació cuidada. • Context: la sala manté un nivell regular d’exposicions de qualitat. Apunt extra: menció d’una exposició al CaixaForum sobre l’expressió artística de persones amb trastorn de l’espectre autista. Literatura Wajdi Mouawad — “Ànima” Eix temàtic: • Novel·la colpidora sobre el dol i la recerca, narrada per animals (aranya, gos, cavall, rata...) que observen el protagonista en una mena de road movie vital cap a una fugida endavant. • Punt de partida: assassinat morbós i insuportable de la seva dona; el protagonista busca mirar a la cara l’assassí protegit en una reserva indígena (ambient francòfon del Quebec i EE. UU.). • Jocs de llengua (francès/anglès sense traducció) i trames que vinculen memòria de Beirut i guerres civils amb la venjança final. Valoració: • Gran combinació de forma i contingut; narració exigent, no apte per a sensibilitats fràgils. "Per llegir-lo cal una distància emocional; és intens i pertorbador, però d’una potència literària incontestable." Pensament i societat Santiago López Petit — “Les malalties de la normalitat” (Diari Ara) Idees fortes: • El cos que diu prou davant d’un capitalisme desbocat; la malaltia com a forma límit de resistència. • Captura del temps vital i del treball: “presó oberta” autogestionada. • Dades: repunt d’absentisme (fins al 37% en un període recent esmentat) i pressió laboral extrema; automatització (exemple del Japó) que amenaça ocupacions. "Viure és treballar la teva pròpia vida i, alhora, acceptar dia rere dia que aquesta vida no val res." Cinema documental Mercedes Sosa — “La voz de Latinoamérica” Retrat d’una veu imprescindible: • Orígens humils a Tucumán, compromís social i polític, i una veu poderosa (grave i cristal·lina) que esdevé símbol de llibertat i poble. • Exili durant dictadures (Videla), èxits internacionals (Olimpia de París), i col·laboracions amb figures com Pavarotti, Sting, Serrat, Fito Páez, Milton Nascimento i d’altres. • Etapes de depressió i posterior renaixement gràcies a l’afecte i a la música; últimes col·laboracions intergeneracionals (fusió amb rap). • Mort el 2009; llegat de cançó de consciència i defensa dels desvalguts. Cita que sintetitza el seu ethos: "Solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente..." “Les mestres de la República” (Pilar Pérez Solano) Eixos: • Homenatge a les mestres formades en la Institución Libre de Enseñanza (Giner de los Ríos), promotora d’una escola laica, coeducativa i amb mètodes renovadors (Montessori, Piaget). • Reivindicació de la dona com a subjecte educador i ciutadana plena: autonomia, universitat i vocació al servei del bé comú. • Després, la depuració franquista: assassinats, desterraments, inhabilitacions i silenci forçat. • Importància de la memòria històrica per preservar educació, cultura i ciutadania. Testimoni colpidor: una filla de mestres afusellats que afirma que només ara pot cridar allò que no va poder ni plorar. Cinema de ficció Magical Girl (Carlos Vermut) Retrat fosc i minimalista: • Drama d’intimitats i silencis, estructura en dues parts, posada en escena austera (estil que recorda a un cert cinema autoral espanyol). • Interpretacions potents: Bárbara Lennie (Goya), Luis Bermejo, José Sacristán; gir final de gran impacte. • Temes: malaltia, desajustos socials, límits del desig i intercanvi; subtrama del vestit d’anime (la “Màgica Alguel”) com a desig obsessiu. Kingsman: The Secret Service (Matthew Vaughn) Espionatge pop i hipercoreografiat: • Acció espectacular i muntatge àgil; Colin Firth sorprèn en clau física; Samuel L. Jackson, dolent carismàtic. • Entreteniment sòlid, però amb descens de sorpresa a meitat de metratge. The Interview (Seth Rogen) Sàtira desinhibida sobre Corea del Nord: • Dúo James Franco–Seth Rogen en un late-night convertit en operació impossible. • Humor groller i punxant que caricaturitza el règim: façanes de prosperitat, propaganda i fam real. • Comèdia que fa riure i punxa, entenent l’enrenou diplomàtic que va generar. Idea final Un recorregut per l’art, la paraula i el cinema que connecta dolor i consciència amb memòria i llibertat. De la pinzellada que revela l’ànima a les veus que no s’apaguen, passant per relats que incomoden i ens obliguen a pensar com vivim, treballem i recordem.

Panorama general Programa eminentment cinematogràfic amb una taula que alterna criteri i humor. Els temes principals giren entorn dels Òscars 2015 (valoració de la gala i principals guanyadors), crítiques de pel·lícules destacades com American Sniper, Ida, Timbuktu, Relatos salvajes, Foxcatcher i la recomanació de The Babadook. També hi ha un bloc literari dedicat a “Catherine Certitude” de Patrick Modiano amb il·lustracions de Sempé, efemèrides musicals (Bruce Springsteen i Wham!) i el comentari del biopic El cònsol de Sodoma. "Hi ha una crítica potentíssima amb el tema de les seqüeles de la guerra" (sobre American Sniper) "És que és ell" (sobre l’interpretació d’Eddie Redmayne com Stephen Hawking) "La intolerància... és el que hem de saber viure" (a propòsit de Timbuktu) Òscars 2015: valoració i guanyadors Gala: presentació de Neil Patrick Harris percebuda com a massa encotillada; contingut globalment agradable amb un moment molt emotiu de la cançó “Glory” (Selma). Guanyadors clau: Millor pel·lícula i direcció: Birdman (Alejandro G. Iñárritu). També premi a fotografia. Actor: Eddie Redmayne (La teoria del tot), interpretació mimètica i molt estudiada de Stephen Hawking. Actriu: Julianne Moore (Sempre Alice), lectura elegant i continguda de l’Alzheimer, molt creïble. Actor secundari: J.K. Simmons (Whiplash), professor implacable que treu el millor del deixeble. Actriu secundària: Patricia Arquette (Boyhood). Debat a taula sobre si el paper “naturalista” evidencia prou evolució del personatge. Animació: Big Hero 6 per davant d’opcions molt celebrades com Los Boxtrolls o How to Train Your Dragon 2. Pel·lícula de parla no anglesa: Ida (Polònia). Anecdotari: moment viral de Michael Keaton guardant discretament el seu discurs a la butxaca quan no guanya. Idees destacades Boyhood: valoració dividida; s’aprecia el dispositiu de 12 anys i la naturalitat, però es qüestiona la consistència evolutiva d’alguns personatges. La gala ha estat repartida i sense grans sorpreses. Crítica: American Sniper (Clint Eastwood) Lectura allunyada del simplisme patriòtic: es defensa que Eastwood és puntillós i crític amb les conseqüències de la guerra. Doble muntatge: front a l’Iraq i vida domèstica; destaca la seqüència de comunicació interrompuda per un atac. Bradley Cooper: transformació física i gestual molt convincent; paper contingut i creïble. Apunts sobre entrenament i seqüeles psicològiques, connectant amb referents com Full Metal Jacket. Cinema internacional Ida (Paweł Pawlikowski) Joia petita (1h20’) i minimalista; blanc i negre exquisit que evoca Dreyer i Bergman. Novícia amb dubtes identitaris en una Polònia de postguerra; silencis, tempos i espiritualitat molt ben mesurats. Timbuktu (Abderrahmane Sissako) Retrat del xoc entre la vida quotidiana de comunitats sahelianes i la imposició jihadista (kalàixnikovs, bans de música, codis vestimentaris, flagel·lacions i lapidacions). L’imam local contraposa als zelots la tradició islàmica de perdó i comprensió. Denúncia de la intolerància i del poder d’una minoria armada sobre una majoria que vol viure en pau. Relatos salvajes (Damián Szifron) Sàtira en episodis sobre la pèrdua de nervis en situacions límit: avió, carretera desèrtica, burocràcia (“Bombita”), casament, etc. Humor negre, mala bava i ritme eficaç; produïda per El Deseo (els Almodóvar). Foxcatcher (Bennett Miller) Drama fred i inquietant sobre la lluita grecoromana d’elit i la dependència emocional amb un multimilionari excèntric. Trio protagonista: Steve Carell (transformació física i to deshumanitzat), Channing Tatum (vulnerabilitat, descontrol) i Mark Ruffalo. Explora vincles paternals distorsionats, control i identitat; basada en fets reals. Recomanació: The Babadook (Jennifer Kent) Etiquetada de “por”, però és sobretot un thriller psicològic sobre dol i maternitat. El “monstre” és una metàfora del trauma de la mare; relació mare-fill com a eix únic i potent. Bloc literari: “Catherine Certitude” (Patrick Modiano, il·lustracions de Sempé) Llibre amable i delicat per a adults i nens: vida a París, somni de ballet, relació pare-filla; il·lustracions de Sempé (el del “Petit Nicolas”). Tò de relax i encant naïf; ideal per llegir a la tauleta de nit i desconnectar. Apunts biogràfics d’autor i il·lustrador; edició en francès. Altres temes Efemèrides musicals: 20 anys del primer grans èxits de Bruce Springsteen i 30 anys de la separació de Wham! (sona “Wake Me Up Before You Go-Go”). Exposició: “Rostres i estats de la consciència” de Joan Vidal Llargués (Club Social Espai 3, Cornellà). El cònsol de Sodoma (Sigfrid Monleón): biopic de Jaime Gil de Biedma amb Jordi Mollà i Vicky Peña; interessant com a document d’època, tot i irregular. Referències a In Bruges per parlar de codis d’honor mafiosos en una secció sobre “L’últim cop”. Claus i conceptes • Òscars 2015: repartiment de premis, debats sobre interpretacions i direcció • Guerra i aftermath: seqüeles, crítica implícita, contrast front-domèstic • Identitat i fe: Ida (espiritualitat), Timbuktu (intolerància vs convivència) • Sàtira social: trànsit de la burocràcia a la catarsi (Relatos salvajes) • Psique i dol: metàfores visuals a The Babadook • Lectures amables i art gràfic: Modiano + Sempé; exposició local

Resum general Un episodi ric i variat a Babilònia amb literatura, ètica, música i cinema. Els tertulians disseccionen grans obres i temes d’actualitat cultural amb mirada crítica i passió cinèfila. "Els han buidat de dins" — sobre els vençuts de la postguerra a Nada • Eix del programa: literatura contemporània i clàssica, thriller ibèric amb mitologia, ètica de la normalitat, homenatge musical, i un extens bloc de cinema (Goya, dones directores, Imitation Game, A Beautiful Mind, Pride, Nightcrawler i Boyhood). Literatura Carmen Laforet — Nada • Lectura i anàlisi de la novel·la: retrat de la postguerra a Barcelona (Eixample/Aribau), fam i decadència moral i material. • Temes clau: buidor existencial, dependència tòxica, violència de gènere, doble moral, i la pèrdua d’ideals dels vençuts. • Personatges: Román (manipulador carismàtic), la tieta Angustias (moral repressora), l’àvia abnegada, i la família descomposta per la gana i el desencís. • Estil: castellà riquíssim, registres variats, descripcions sensorials i psicològiques molt vives. Clàssic vigent i sovint lectura obligatòria. "La dependència que es crea és per la joventut i la inexperiència..." Dolores Redondo — Trilogia del Baztán • Thriller policíac amb Amaia Salazar, barreja de procedimental i mitologia basco-navarresa (basajaun, bruixeria, boscos tel·lúrics). • Tres títols autoconclusius però entrellaçats: El guardián invisible, Legado en los huesos, Ofrenda a la tormenta. Èxit de públic i adaptacions al cinema. • Fort component d’ambient i folklore; investigació racional que es creua amb somnis i allò no-racional. Debat d’ètica Santiago López Petit — "Les malalties de la normalitat" (diari Ara) • Idea central: la malaltia com a via d’escapament i resistència davant la normalitat imposada pel capitalisme accelerat. "Viure és no perdre el tren... i acceptar dia rere dia que aquesta mateixa vida no val res" • Crítica al "segrest del temps" i a la presó oberta autogestionada. Conversa sobre cos, desgast i necessitats materials vs. formes de vida. Música Homenatge a Sergio Blanco (Sergio y Estíbaliz) • Recordatori i escolta de "Búscame" (1973). Estil: canción ligera melòdica, harmonies cuidades. • Música de Juan Carlos Calderón; context: trajectòria a Mocedades, duo Sergio y Estíbaliz i després El Consorcio. "Búscame donde haya un sol..." Cinema Goya 2015 — Repàs i lectura crítica • Obertura emotiva amb "Resistiré"; queixa per l’IVA cultural i celebració de la taquilla 2014. • Guanyadora: La isla mínima (gran triomf). El Niño recull tècnics; debat sobre el pes real dels seus mèrits tècnics. • Reivindicació d’Autómata (art direction i SF) i menció de Ocho apellidos vascos (Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde) i Bárbara Lennie per Magic Girl. Dones al cinema i recomanacions • Dades: només ~9% de direccions a España són de dones; destaca Isabel Coixet. • Recomanacions: Todos están muertos (Beatriz Sanchís, amb Elena Anaya) i Marsella (Belén Macías) — relats íntims, femenins, i sensibles. The Imitation Game (Descifrando Enigma) • Biopic d’Alan Turing: criptografia i trencament d’Enigma amb una màquina proto-ordinador. • Detalls: reclutament via mots encreuats, lideratge complex, dificultats socials i homofòbia institucional a l’Anglaterra de l’època. Keira Knightley aporta contrapunt i cohesiona l’equip. A Beautiful Mind (Una mente maravillosa) • Pararel·lisme: geni i dificultats d’integració social; aquí amb component de salut mental (esquizofrènia) i el límit entre realitat i percepció. Pride (Orgull) • Drama social britànic: vaga minera d’un any i solidaritat LGTB. To accessible i efectiu, amb activisme com a motor narratiu. Nightcrawler • Sàtira fosca del sensacionalisme televisiu nocturn: protagonista amoral, autoformat a internet, orientat a la rendibilitat i sense empatia. • Comparacions: ecos de Drive i Taxi Driver; química tensa amb René Russo. Boyhood • Projecte de 12 anys de rodatge (Richard Linklater): seguiment del creixement d’un nen i la seva família. • Virtuts: continuïtat orgànica, evolució vital i afectiva, interpretacions d’Ethan Hawke i Patricia Arquette. Debat: to gairebé documental vs. ambició poètica; certa repetició de clixés però notable mèrit formal. Tancament • Dades pendents resoltes: "Marsella" és de Belén Macías. • Apunt crític: Into the Woods es percep irregular tot i Sondheim. • Properes cites: previsió d’Òscars i més cinema a la següent emissió.

Panorama general de l’episodi Sessió variada i dinàmica a Babilònia amb literatura, música, reflexió i molt cinema. Es destaquen la novel·la de ciència-ficció "El marciano", un apunt de bioètica sobre tecnologia i consciència, i un repàs extens a la gala dels Premis Gaudí, amb crítiques a films com Estela Cadente, El Niño, 10.000 kilómetros, Whiplash, Ágora, Le Havre i Siempre Alice. "És un Robinson Crusoe a Mart" – sobre El marciano "Jo aquí vull trobar el meu Charlie Parker" – sobre l’obsessió del professor a Whiplash "Estela Cadente és una obra mestra" – valoració entusiasta de Miñarro Llibres i ciència-ficció El marciano (The Martian) • Trama: astronauta abandonat a Mart intenta sobreviure fins al possible rescat, amb enfoc de "manual de supervivència" científic. • To i estil: diari de bitàcola amb detalls tècnics versemblants (hàbitat, pressió, motors iònics). • Adaptació: en marxa amb Ridley Scott, Matt Damon i Jessica Chastain. • Comparativa: es comenta breument Interstellar (to intimista i físic, menys espectacle còsmic, més nau i decisió humana). Conte infantil: Set Blancaneus i un nan • Autor: Carles Cano (Premi Carmesina 2012). • Joc invers del conte clàssic amb humor i valencià literari. • Il·lustracions: Núria Feijó, reivindicació del valor dels àlbums il·lustrats i la il·lustració infantil local. Pensament i societat Apunt de bioètica • Focus: dilemes ètics de la tecnociència i la transformació social. • Clau: harmonitzar el respecte a la natura i la creativitat humana sense reduir la identitat a genètica o dades. • Les neurociències expliquen circuits, però no la vivència autoreflexiva; repte: millor comunicació interpersonal i gestió de la complexitat. Música i efemèrides • Bob Marley hauria fet 70 anys. • "Woman" de John Lennon va ser número 1 fa 34 anys; s’emet el tema i es debat sobre el pop melòdic 70-80s vs. producció actual. • Conversa sobre Beatles (Lennon/McCartney), el declivi del rock comercial i la memòria musical generacional. Cinema Premis Gaudí: balanç • Més nominades: El Niño, 10.000 kilómetros, Estela Cadente, Rastres de Sàndal. • Palmares: - El Niño: 7 premis (tècnics + actriu secundària Bárbara Lennie). - 10.000 kilómetros: 4 grans (millor pel·lícula no catalana, direcció, actor David Verdaguer, actriu Natalia Tena). - Estela Cadente: direcció artística i vestuari. - Rastres de Sàndal: millor pel·lícula catalana. • Observació: conducció de gala irregular; es cedeix pes als presentadors de premis. Estela Cadente (Lluís Miñarro) • Retrat d’Amadeu de Savoia a Espanya (1870-72): impotència política, desídia i estètica pictòrica. • Direcció artística excelsa: plans quiets com quadres barrocs; contrast entre intimitat, poder i sexualitat. • Breus anacronismes musicals trencant la seriositat d’època. • Valoració: obra major injustament discretada. El Niño (Daniel Monzón) • Thriller d’acció a l’Estret: solvent però impostacions en alguns rols (credibilitat irregular); efectes repetitius. • Forts secundaris: Eduard Fernández, Bárbara Lennie. • Comparativa: es prefereix La isla mínima per ambientació, direcció i narrativa. 10.000 kilómetros (Carles Marquès-Marcet) • Relació a distància (Barcelona–Los Angeles) via pantalles. • Encerts: muntatge i ús de la interfície digital. • Límits: guió escàs, silencis poc justificats, final previsible; comparada desfavorablement amb Open Windows (Vigalondo) en l’experiment formal. Whiplash (Damien Chazelle) • Aprenent de bateria en conservatori d’elit vs. professor tirànic (J.K. Simmons). • Temes: exigència extrema, perfeccionisme i el preu del geni; seqüències d’assaig viscudes i físicament exhaustives. • Clímax musical d’alt voltatge ("Caravan"): improvisació dins estructura; cinema d’energia i tensió. • Valoració: del millor de la cursa Òscar. Ágora (Alejandro Amenábar) • Segle IV, Alexandria: Hipàtia entre ciència, filosofia i el xoc cristianisme–paganisme–judaisme. • Crítica a l’obscurantisme i els fonamentalismes (parabolans); rigor i recreació d’època. • Eix: la recerca astronòmica d’Hipàtia i el pes polític-religiós (Orestes, Cirili). Le Havre (Aki Kaurismäki) • Port francès i migració: xarxa de solidaritat ciutadana versus aparell de control. • Cinema petit i humanista: posada en escena austera, humor sec, miracles quotidians possibles. Siempre Alice (Glatter/Westmoreland) • Julianne Moore (Alzheimer precoç): pèrdua del llenguatge i identitat; mirada íntima i respectuosa. • Repartiment: Alec Baldwin, Kristen Stewart (sorprenent). • Comparatives: menys demolidora que Amour (Haneke), tot i escenes d’impacte contingut. • Pronòstic: paper d’Òscar per Moore. Idees clau • La forma pot brillar (muntatge/interface a 10.000 km), però sense substància dramàtica no sosté. • L’exigència artística (Whiplash) obre el debat entre genialitat i límit humà. • El passat d’obscurantisme (Ágora) ressona en els debats ètics actuals. • La solidaritat anònima (Le Havre) contrapesa l’ansietat social davant la migració.

Panorama general Programa coral amb literatura, il·lustració infantil, reflexió en bioètica i una extensa tertúlia de cinema. Destaquen la ressenya d’El Marciano, l’elogi a Stella Cadente, la crítica a 10.000 km, l’entusiasme per Whiplash, una lectura històrica d’Ágora i la recomanació de Still Alice. ‘Vull trobar el meu Charlie Parker’ — l’obsessió del mestre a Whiplash sintetitza l’exigència i el límit entre genialitat i deshumanització. Llibres i il·lustració El Marciano (Andy Weir) • Ressenya entusiasta d’una obra de ciència-ficció de supervivència, escrita com a diari de bitàcola amb coherència científica. • Fort component tècnic (hàbitat, pressió, motors d’ions, logística de pes i energia), tot i que la tecnologia clau encara és teòrica. • Adaptació en marxa de Ridley Scott amb Matt Damon i Jessica Chastain. • Tangent sobre Interstellar: una distopia que es transforma en epopeia espacial més intimista que espectacular. Conte infantil: Set Blancaneus i un nan (Carles Cano) amb il·lustracions de Núria Feijó • Relectura en clau inversa de Blancaneu, escrita en valencià, jugant amb els tòpics (rei, reina, mirall que ‘diu la veritat’, hereu trobat al riu) amb humor i enginy. • Elogi a les il·lustracions de Núria Feijó (Sant Feliu): estil polit, treball per editorials diverses i bloc propi; reivindicació de la literatura il·lustrada de qualitat. Idees i societat Bioètica avui • La bioètica mira d’harmonitzar el respecte a la natura amb la creativitat humana, més enllà de moralismes rígids. • Crida a no confondre identitat personal amb genètica ni vivència conscient amb simples registres neuronals: les neurociències no ‘capturen’ la consciència subjectiva. • Reflexió social: armes, oficis, xarxes i la dificultat d’acceptar la complexitat; cal diàleg per a una millor comunicació interpersonal. Música Efemèrides i interludi • Record a Bob Marley (70 anys) i a ‘Woman’ (John Lennon), número 1 fa 34 anys. • Interludi musical amb ‘Woman’ i debat: el pop melòdic 70-80 (melodies/armonies) versus produccions actuals més mecanitzades i amb menys originalitat. Cinema Gaudí 2015: palmarès i debat • El Niño: 7 premis (majoritàriament tècnics) i millor actriu secundària (Bárbara Lennie). Recepció dispar; crítica a alguns papers poc creïbles tot i bons joves intèrprets. • 10.000 km: millor pel·lícula (no catalana), director i parella protagonista. Crítica severa: obertura en pla seqüència, bona idea de comunicació a distància però guió prim i final previsible. • Stella Cadente (Lluís Miñarro): destacada com a gran obra infravalorada; direcció artística exquisida, quadres ‘barrocs’ a cada escena i joc anacrònic musical. Retrat íntim i decadent d’Amadeu I. • Mirada als Goya: desig de triomf per a La isla mínima; menció a Open Windows i Gran Piano com a bons exercicis de llenguatge pantalla. Whiplash (Damien Chazelle) • Drama trepidant sobre l’abús ‘perfeccionista’ d’un mestre que busca el geni a qualsevol preu. • Interpretacions potents (J.K. Simmons, Miles Teller); ritme físic i extenuant (mans sagnants, assajos a la matinada). • Debat ètic: fins on és lícit portar l’exigència? El film suggereix el cost humà de la genialitat. Ágora (Alejandro Amenábar) • Retrat d’Hipàtia a l’Alexandria del s. IV: ciència, filosofia i conflicte polític-religiós (poder romà vs. ascens cristià; destrucció de la biblioteca). • Paper de la dona i fonamentalisme: instrumentalització de textos per limitar-la; paradoxes d’un cristianisme institucional que hereta estructures romanes. Le Havre (Aki Kaurismäki) • Fàbula minimalista i d’actualitat sobre migracions al port francès: xarxes de solidaritat civil contrapesen el dispositiu policial. • Cinema ‘petit’ però humanista: posada en escena austera, actors continguts i to de miracle laic. Still Alice (Julianne Moore) • Drama sobre Alzheimer d’inici precoç: una eminent lingüista que ‘veu com se li cauen les paraules’ davant dels ulls. • Interpretació contundent de Moore (favorita als Oscars), amb suport de Kristen Stewart i Alec Baldwin; to sobrit que evita l’excés melodramàtic.

Resum general Un episodi variat i dinàmic que combina història, música i cinema. Comença amb un petit homenatge a Demis Roussos, continua amb una ruta per la Barcelona romana i el seu sincretisme religiós, segueix amb una reflexió editorial sobre identitat i migracions, i passa per un concert que viatja de les ribes del Danubi al Riu de la Plata. La segona meitat és una marató cinèfila amb biopics (Hawking, Turing), art i autoria (Big Eyes), cinema català (Ventura Pons i una òpera prima sobre la crisi), thriller mediàtic (Nightcrawler), ciència-ficció amb ambició (Interstellar) i tanca amb el clàssic pedagògic-musical Pere i el Llop. Temes principals Homenatge musical: record a Demis Roussos i la seva energia escènica. Barcino i sincretisme: transformació dels cultes pagans en creences cristianes a Barcelona (necròpolis, temples, festivitats, colors de l’alquímia, edictes de Teodosi, calendari de Sant Silvestre). Identitat i llengua: editorial sobre globalització, migracions i la dificultat de dir "qui sóc" avui. Música clàssica i folklore: valsos de Brahms i cançons argentines de Guastavino. Cinema: biografies (Hawking, Turing), autor i mercat de l’art (Tim Burton), cinema català (Ventura Pons), crítica social i mitjans (Nightcrawler), ciència-ficció amb ambició (Interstellar) i un toc crític a El Niño. Educació musical: "Pere i el Llop" de Prokófiev i la relació personatge–instrument. Ruta històrica: Barcino i el sincretisme pagà–cristià Punts clau • Transformació de cultes: dels espais naturals i elements animistes (terra, rius, menhirs) a advocacions cristianes (verges i sants) a places i temples de la Barcelona romana. • Festivitats reassignades: de celebracions com les Saturnàlies o festes d’origen celta (focs, "fantasmes" de maig) a calendaris cristians (maig com a mes de Maria; Sant Silvestre al 31/12 i reforma del calendari). • Teoria de la compensació: contraposició bé/mal (Déu/diable) amb arrel índia, incorporada al discurs cristià per reforçar el monoteisme. • Xoc polític-religiós: el cristianisme no adora l’emperador; per això Roma no el pot "absorbir" com altres cultes. Edictes de Teodosi (380–480) ordenen destruir temples pagans i d’emperadors (ex.: vestigis del Temple d’August al carrer Paradís) i substituir-los per sants/monestirs. • Iconografia i alquímia: colors simbòlics incorporats a l’art cristià – negre (temptació/foscor), vermell (foc/sacrifici/purificació), blanc (puresa/resurrecció). • Espais i llegendes: Santa Maria del Pi, Sant Just i Pastor (sincretisme a l’altar de Sant Fèlix, antic cementiri), i la vida litúrgica primerenca en catacumbes i coves (paleocristianisme). • Costums que perduren: la deessa Strenia (regals/inici d’any) i el costum d’"estrenar" a Nadal o Cap d’Any. Cita destacada "La identitat és un mite que de totes maneres existeix i que té la seva realitat simbòlica." Editorial: identitat, llengua i migracions Idees clau • La identitat avui passa per la llengua en què formulem la pregunta i pel gènere amb què la responem. • Els moviments migratoris desafien categories nacionals rígides: segones generacions, pertinences múltiples i el risc de discursos xenòfobs. • Necessitat d’evitar l’exclusió i entendre la identitat com un procés, no com una essència. Música: del Danubi al Plata Programa • Valsos amorosos de Johannes Brahms (quartet vocal + piano a quatre mans) amb textos de G. F. Daumer i Goethe: amor i desamor, delicadesa i lirisme. • Carlos Guastavino: Sonatina "Romance del Plata" (piano a quatre mans) i "Sis cançons indianes", inspirades en el folklore argentí (textos de Vázquez, Benarós, Eisenberg, Ferreira Basso). Concert íntim, elegant i de gran nivell interpretatiu. Cinema: marató de títols i mirades Biopics i premis • The Theory of Everything (James Marsh): interpretació impressionant d’Eddie Redmayne com a Stephen Hawking; biopic clàssic, molt polit, amb aroma d’Òscars. • The Imitation Game (Morten Tyldum): Alan Turing, Enigma, guerra i persecució de l’homosexualitat. Film eficaç i captivador, però amb envoltori de "gran relat" i control del missatge. Art, autoria i mercat • Big Eyes (Tim Burton): la pintora Margaret Keane, els "ulls grans" i una batalla per l’autoria en un mercat que premia la reproducció massiva. Un Burton més lluminós i clàssic. Cinema català i crisis • Un any de gràcia (Ventura Pons): comèdia de convivència intergeneracional; irregular però amable; debat sobre la trajectòria amb alts i baixos del director. • Crisi que Crisi (Manuel Mira): òpera prima amb idea potent sobre la crisi/estafa i el paper del poder financer; narrativament desigual, però amb interès. Mitjans, morbo i capitalisme de l’atenció • Nightcrawler (Dan Gilroy): descens a la "manualitat del mal" en la televisió: imatges per sobre de context i ètica. Completa i incisiva. "La notícia en si mateixa, complerta, no interessa. El que interessa és la imatge de la notícia que realment atrapa." Ciència-ficció amb ambició • Interstellar (Christopher Nolan): de la distopia domèstica al viatge interestel·lar; temps, gravetat, forats negres i emoció familiar. Complexa, expansiva i finalment cohesionada; no és un "2001", juga un altre partit. Apunts finals • El Niño: acció repetitiva i molt televisiva; contrast amb La isla mínima (molt superior). Es mencionen també Magical Girl i Relatos Salvajes com a recomanacions pendents. Infantil i educació musical: Pere i el Llop (Prokófiev) Clau pedagògica • Conte musical (1936) per apropar la música simfònica als infants amb narrador i associació personatge–instrument: - Pere → violí (agilitat/valentia) - Avi → fagot (autoritat) - Ocell → flauta travessera (heroisme/astúcia) - Ànec → oboè (vulnerabilitat) - Gat → clarinet (astúcia) - Llop → trompa (amenaça) - Caçadors → timbals (força institucional) • Versió en stop motion: reforça l’atenció i el vincle amb el relat musical. Homenatge i comiat • El programa s’obre i es tanca amb Demis Roussos, celebrant la seva veu i perfeccionisme escènic.

Introducció Programa cultural amb la Rosa Alcalà, en Jaume i el presentador Xesco. Ressegueixen art, literatura, música i cinema amb comentaris vius i connexions històriques. Ruta Barcino: conversió dels cultes pagans Tema clau: Conversió del politeisme romà al monoteisme cristià i com això es reflecteix a la Barcelona romana. Punts principals • Absorció cultural romana i xoc amb el cristianisme: república (poder ascendent) vs. església/monarquia (poder descendent). • Constantí obre la porta al cristianisme; canvis socials i polítics de fons. • De déus a sants: transposició de culte per mantenir figures auxiliars; el paper de les forces tel·lúriques i advocacions com Montserrat, Mare de Déu del Roser, etc. • Nadal i solstici d’hivern: relació amb les Saturnàlies i el dia 28/12 (Sants Innocents) com a herència de festes d’inversió social. • Itinerari històric: necròpoli de la plaça Vila de Madrid (enterraments fora muralla), catacumbes cristianes, temple d’August. "El cristianisme suposava anar en contra de la república." Literatura La torre negra (Louis Bayard) • Thriller històric a París (1818, Restauració), amb Vidocq i la llegenda d’un possible hereu reial. • Ambient fosc i brut del París pre-Haussmann; ritme àgil i atmosfera potent. Editorial: poder, poble i futbol (Treva de Nadal 1914) • Reflexió sobre qui governa i com; el futbol com a espai d’entesa entre soldats a la Primera Guerra Mundial. • Crítica a la massificació mediàtica i a l’ús del futbol pels poderosos. La neta del senyor Linh (Philippe Claudel) • Joia literària: emigració, dol i amistat entre un avi i un francès que no comparteixen llengua. • Narració delicada i suggerida, amb gir final colpidor i sensibilitat gairebé d’estètica asiàtica. Música • Fons musical amb INXS i homenatge als Bee Gees amb la balada “Too Much Heaven” (falset clàssic setanter). Cinema Birdman (A. G. Iñárritu) • Metarelat sobre la fama mal païda, el teatre dins del teatre (metateatre) i un possible trastorn amb fantasia de telequinèsia. • Càmera fluida i gran repartiment (Michael Keaton). Crítica a xarxes i a l’ecosistema mediàtic. "Hi ha una crítica molt potent davant dels sistemes." Mr. Kaplan • Comèdia agridolça uruguaiana: un jueu gran creu haver trobat un nazi amagat i inicia una croada amb un xofer desastrat. • Subtext sobre memòria, identitat i l’eco d’Hannah Arendt (la banalitat del mal), en to amable. El Hobbit (trilogia) i Star Wars • Peter Jackson expandeix un llibre breu en trilogia visualment potent; bona preqüela de El Senyor dels Anells. • Contrast amb les preqüeles de Star Wars: desencaix tecnològic i de to respecte a la trilogia clàssica. La isla mínima • Thriller policíac molt ben ambientat en la Transició; no aporta gran novetat temàtica, però és impecable en execució. The Imitation Game • Alan Turing (Benedict Cumberbatch): desxiframent d’Enigma, origen de l’ordinador, possible perfil d’Asperger i persecució per homosexualitat. • Sabor de clàssic: narrativa polida i interpretacions sòlides. Gru, mi villano favorito • Villà tendre que vol robar la lluna, però l’afecte de tres nenes li capgira la vida; humor i cor. Clint Eastwood: Space Cowboys, American Sniper i Els ponts de Madison • Eastwood com a clàssic contemporani: experiència, responsabilitat i ètica; de l’aventura espacial al drama íntim. Tancament Recordatori de temes vistos i to emotiu final amb referències a Eastwood. Anunci que la ruta de Barcino es continuarà la setmana vinent.