Panorama general del programa • Episodi marcat per recomanacions culturals de cara a Sant Jordi: llibres, art i cinema. • Homenatge musical a Milos Forman amb “Man on the Moon” de R.E.M. i record dels germans Taviani. "Mai és tard per fer les coses" — idea clau que travessa el llibre “El resto de sus vides” i el to vitalista del programa. Art: “L’immens minúscul” (exposició) Idees clau • Obres de petit format que obliguen a apropar-se: el detall esdevé un univers. • Motifs orgànics i repetitius: formes que evoquen l’espai aquàtic, l’atmosfera o el cos humà. • Instal·lació final amb quatre pedres que reprodueixen les formes dels quadres (pont entre matèria i representació). • Experiència “rica de matisos”, amb una estètica propera a l’aquarel·la i a l’organicitat. Llibres 1) “L’ordre del dia” (Éric Vuillard) • Petit llibre sobre la complicitat entre el gran empresariat alemany (Krupp, Thyssen, etc.) i l’ascens del nazisme. • Crònica de la reunió amb Hitler i del procés que porta a l’annexió d’Àustria (pressió, imposicions i fets consumats). • Reflexió sobre la normalització democràtica del totalitarisme i els mecanismes per perpetuar-se en el poder. • Connexions amb el present: auge de l’ultradreta, negacionisme i memòria històrica. "El nazisme no va fer un cop d’estat per arribar; el va fer a posteriori, un cop al poder." 2) “El resto de sus vides” (Jean‑Paul Didier‑…) • Història en paral·lel entre un tanatopractor (Ambroise) i una assistenta domiciliària (Manelle). • Contrapunt vital: ell, còmode entre morts i incòmode entre vius; ella, luz i sociabilitat entre persones grans. • Gira cap a un road movie literari amb l’àvia d’Ambroise i un ancià a qui cuida Manelle: humor, tendresa i humanitat. • Tò macabre lleu però no incòmode; finalment, cant a la vida i a les segones oportunitats. • Personatges secundaris memorables (l’àvia, un gat “omnipresent”, veïnat entranyable) que aporten comèdia i calidesa. 3) “Història d’Egipte” (Isaac Asimov) • Síntesi clara i pedagògica (estil Asimov) de l’antic Egipte: de c. 8000 aC fins a l’època romana i tardana. • Enfoc en faraons, períodes clau i canvis polítics; selecció d’episodis i figures essencials. • Context religiós: entrada del cristianisme i naixement de l’església copta (debats cristològics). • Llibre ideal per a introduir-se en la història egípcia sense perdre rigor. Homenatge i música: Milos Forman + R.E.M. • Record de Milos Forman (filmografia: Hair, Amadeus, Valmont, Man on the Moon) i menció als germans Taviani. • Escolta del tema “Man on the Moon” de R.E.M. i record que el grup va signar tota la banda sonora del film. Cinema 1) “Campeones” (Javier Fesser) • Relat d’un entrenador condemnat a entrenar un equip de bàsquet de persones amb discapacitat intel·lectual. • Valor: mostra diversitat de perfils i motius concrets darrere de cada conducta (por a ascensor, higiene, etc.). • Crítica: certa trampa triomfalista (narrativa de “ser campions”) que simplifica matisos de la vida quotidiana. • Tot i així, entra bé, és emotiva i posa en valor el treball professional i la dignitat dels protagonistes. 2) “The Greatest Showman” (Michael Gracey) • Musical vibrant sobre P. T. Barnum i els orígens del circ modern. • Fortaleses: banda sonora trepidant, balades memorables (“Never Enough”), ús de sons tribals i grans cors. • Temes: classisme i legitimitat artística; del museu de curiositats al circ i aspiració a “alta cultura”. • Comparacions: to comercial i vigor visual (recorda, en part, Moulin Rouge), però amb personalitat pròpia. • Valoració: rodona, entretinguda i amb números musicals d’altíssim impacte. 3) “Victoria & Abdul” (Stephen Frears) • Eix: solitud del poder i relació entre la reina Victòria i Abdul, jove indi de bona fe i mirada transparent. • Descoberta cultural: Victòria es fascina per l’Índia, l’urdu i nous sabors (anècdota del mango). • Conflicte: xoc classista a la cort; l’indi “desplaça” cortesans per proximitat emocional i intel·lectual. • Interpretacions: Judi Dench excel·lent; posada en escena elegant marca Frears. • Missatge: la saviesa no depèn de l’edat; la curiositat i l’aprenentatge són possibles fins al final. 4) Recomanació clàssica: “Rio Bravo” (Howard Hawks) • Westerm d’essència: John Wayne “fa de John Wayne”, Dean Martin en un dels seus millors papers, Angie Dickinson i Ricky Nelson. • Combina carisma, ritme i moments musicals icònics. 5) “Figures ocultes” (Hidden Figures) • Reivindicació de tres matemàtiques afroamericanes a la NASA invisibilitzades pel racisme. • Eficaç, “pensada per Oscars”, però necessària per a la memòria i la inspiració STEM. • Apunt històric: els ordinadors d’època eren limitats; astronautes confiaven en la verificació humana. 6) Avanç: “La batalla dels sexes” • Pròxim comentari sobre el partit històric entre Billie Jean King i Bobby Riggs (anys 70), eix de gènere i esport.