Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

25-36 de 140

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/11/2024 — Blues d’arrels i viatges: Santos Puertas entre Austin i Dallas; tour per la Gran Bretanya, Barcelona no apareguda, llengua i el retorn de Bits 40.0

    Panorama general del programa Eix principal: conversa profunda amb el guitarrista i compositor Santos Puertas sobre l’arrel i l’essència del blues, la seva trajectòria entre Austin i Dallas, i el valor de la cultura en comunitat. Continguts extra: viatge sonor per la Gran Bretanya (Windsor, Land’s End, Illa de Wight, Canterbury, Bath i Stratford), la secció històrica sobre la Barcelona no apareguda (monuments i torres projectades però no construïdes), el microespai lingüístic del Senyor de la Barba, i el retorn del magazín musical Bits 40.0. "El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" — Jerry Portnoy, citat per Santos Santos Puertas: identitat, arrels i ofici Del “Pere” al “Santos” • Motiu del nom artístic: facilitar la pronúncia i el record als EUA; bateig suggerit per Dani Nel·lo. • Anècdota clau: a un local de Dallas el reconeixen de seguida com “Santos” — identitat fixada. Per què el blues? • “Aha moment”: descoberta vital de l’essència del blues (influències primerenques: Jimi Hendrix, clàssica — Mozart/Von Karajan). • Metàfora de Wynton Marsalis: el blues és el “rú” del gumbo — sense blues, la música moderna “no camina”. Blues vs. Rock i tècnica • Debat sobre l’“overblowing” a l’harmònica i el valor del to i l’emoció per damunt del virtuosisme mecànic. • Cita de Jerry Portnoy (Muddy Waters/Eric Clapton) sobre la densitat expressiva del blues. Instruments i família • Santos tria la guitarra; el seu germà Víctor, l’harmònica. Víctor és capaç d’“imitar el timbre” de mestres com Sonny Boy Williamson o Gary Primich. • Naixement dels Suitcase Brothers: concepte duet guitarra-harmònica i la maleta com a bombo. Austin vs. Dallas • Austin com a cruïlla musical (post-Katrina) i ecosistema obert; Dallas com a “casa” del Texas blues (de T-Bone Walker a Jimmie Vaughan). • Integració a la comunitat: ràdio K-NON, gires amb Miss La Bell White, aparició a la samarreta “Texas Blues”. L’ofici del músic • Diferències administratives i fiscals entre EUA i aquí: professionalització, registre de quilometratge, “tip jar”. • Crida a generar cultura des de baix: cicles locals (ex. Palau Tordera) i formats de proximitat tipus Bluebird Café. Projectes actuals • Flamingo Tours (amb Míriam Swanson), nou disc d’homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee amb Víctor, i banda Triple Santos. Música en directe i moments destacats Cançons en directe • “Sant Just d’Esvern” — homenatge emotiu al poble i al barri antic. • “És la pluja / Rain is falling” — cançó dedicada a una “persona petita” molt especial. Versions i sintonia • “What a Wonderful World” com a sintonia recurrent (versions i pausa musical). • Perfil de Sawyer Fredericks (guanyador de The Voice 2015) i el valor de versionar una mateixa cançó des de múltiples estils. Cultura, públic i comunitat Reciprocitat escènica • La resposta del públic pot transformar un concert — de l’esforç exhaustiu a l’energia fluida. • La cultura com a comunió entre desconeguts: petites connexions que fan societat. “Quan el concert és bo, qui tens al costat —que pot no compartir res amb tu—, esdevé família per una estona.” Viatge per la Gran Bretanya (itinerari cultural) Castell de Windsor: símbol reial, reconstruït després de l’incendi de 1992. Penzance i Land’s End: llegendes de pirates; clima suau i paisatge subtropical. Illa de Wight: paradís hippie 70s; residència Osborne House de la reina Victòria. Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket i vitralls medievals. Bath: termes romanes, esplendor georgià (Royal Crescent i Pump Room). Stratford-upon-Avon: naixement de Shakespeare i teatre viu. Cunard (QE2 → QM2) i el ritual del te al Ritz: tradició i modernitat britàniques. Barcelona no apareguda (arquitectura projectada i no construïda) Monument a Francesc Macià (projecte làser guanyador) — no executat; polèmiques i canvis fins a Subirachs. Torres no fetes (1888): Torre Lapierre (fusta, 200 m) — amb ascensors i miradors. Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i maó, 200 m). Torre Carbonell (ferro, 350 m) — inversemblant en 3 mesos. Urbanisme i alçades: efecte simbòlic de les grans torres, comparació amb Sagrada Família (172,5 m), i l’impacte visual previst per a l’època. Curiositat: globus captiu de 200 m durant l’Exposició del 1888. Llengua amb el Senyor de la Barba (falsos amics i bon ús) • “Pròxim/proisme”, “torcebràs” (per “fer un pols”), “afamat” (famat ≠ famós), “bitxo” (guindilla) vs. “bestiola”. • Recordatori lúdic amb exemples i cançons populars. Debat oient: “La música 70-80 no es farà mai més?” • Resposta de Santos: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el blues evoluciona cap al rap/hip-hop. • El prisma és nostre: cal recontextualitzar i entendre el present musical. Bonus: torna Bits 40.0 • Reestrena del programa amb to irreverent i melòman. • Primera recomanació: Lloydis (àlies de Huerco S.) — ambient fosc d’alta volada. Idees força Essència emocional: sense blues, la música moderna perd el seu “rú”. Identitat professional: el músic com a ofici regulat i digne. Cultura de proximitat: crear teixit des del barri i els petits formats. Mirada oberta: el present musical es comprèn amb context i curiositat.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/11/2024 — Manuel Orantes: de la barraca al pòdium — US Open 1975, mentalitat i lesions; Rector de Vallfogona; bombardeigs d’Espartero i Prim; i tast de Primavera Sound 2025

    Resum general Episodi coral i extens que arrenca amb una conversa profunda amb Manuel Orantes —de la seva remuntada històrica a l’US Open 1975 a la seva filosofia competitiva— i evoluciona cap a peces culturals i històriques (Rector de Vallfogona; bombardeigs d’Espartero i Prim a Barcelona), amb interludis musicals i un tram final amb l’equip de Bits 40.0 revisant el cartell de Primavera Sound 2025. "No t’has de sancionar a guanyar... si se te’n va el cap, jugues dos contra un" — Manuel Orantes Temes principals Tenis i trajectòria de Manuel Orantes US Open 1975: • Semifinal èpica contra Guillermo Vilas: perdia 2-6, 0-5 i 15-40, salva 5 boles de partit i remunta passada la mitjanit. • Final contra Jimmy Connors: victòria contundent (6-4, 6-3, 6-?) amb tàctica intel·ligent* (baixar trajectòries, trencar ritme) i gran reconeixement del públic novaiorquès. Mentalitat competitiva: • No jugar “dos contra un” (no lluitar també contra tu mateix); sortir a gaudir i a competir al teu nivell màxim. • Consells als joves: constància, tècnica, condició i cap; sense excuses ni queixes —solucionar els punts febles l’endemà de detectar-los. Masters 1976 i superfícies: diferències entre terra batuda i indoor/ ràpida; europeus vs. australians/americans; entrenament específic (sac-volea vs. fons consistents). Orígens i promoció: de Granada al barri del Carmel (Barcelona), recollidor de pilotes al CT La Salut i aprenentatge auto-didacta al frontó; beca a la Blume (14 anys), juniors (Orange Bowl, Wimbledon Junior), Copa Davis i primers grans èxits. Disciplina personal: alerta contra la “vida fàcil” del circuit amateur antic; anècdota amb Rafael Osuna que li canvia hàbits; vida sana (sense alcohol ni tabac) i enfocament total en l’esport. Tècnica i tàctica: el tennis “tècnic” com a valor; elogis d’Arthur Ashe i anàlisi del pla de partit vs. Connors; importància de trencar patrons de l’adversari. Lesions i gestió física: problemes crònics d’esquena i colze; reeducació muscular (doctor del Tennis Barcelona), nou pic l’any 1975 (9 tornejos seguits); reflexió sobre com la medicina i la preparació actual haurien prolongat la seva carrera. Rivals i referents: • Admira Borg (potència física i ritme), Laver, Anastase (talent tècnic, caràcter juganer), McEnroe (geni esquerre amb mala llet), i moderns com Federer i Edberg per estil; Toni Nadal destaca Djokovic com a diferent. • Anècdotes memorables amb Năstase (humor irreverent) i la importància d’un coach que aporta el pla tàctic just a temps. Esquerrans (escarrans): • Avantatges pràctics: servei obert a costat d’avantatge, dreta creuada a revés dretà i angles trencats; però la clau és l’adaptació. Orantes s’hi acostuma jugant i entrenant amb Vilas. Dobles vs. individuals: menys responsabilitat individual al doble; Orantes reivindica que abans tots feien individual i dobles; avui, especialització. Context econòmic: contrast entre premis actuals (Djokovic/Alcaraz) i els de la seva època; dit amb ironia, si jugués avui “seria propietari de mitja Menorca”. Formació i escoles: • Crítica a l’academització com a negoci (quotes molt altes, alumnat majoritàriament estranger). • Defensa de projectes amb criteri esportiu i selecció/seguiment real (experiència a la Federació: model 13–17 anys amb avaluació contínua). Cultura i història Interludis musicals: versió de What a Wonderful World per Fonseca; Orantes confessa passió pels Beatles i Rolling Stones (anècdota amb Mick Jagger a París, 1974). Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia): • Poeta barroc català (1579–1623): vida, obra, persecució i censura; lectura del poema satíric “A una monja graviada de barola”. • Recomanacions de lectura (Sàpiens 257, obres completes, estudis). Bombardeigs d’Espartero i del general Prim a Barcelona: • Context del segle XIX: bullangues, desigualtats i repressió; sitges i bombardeigs des de Montjuïc i Ciutadella. • La Jamància (1843): 81 dies; Prim ordena el bombardeig més intens (milers de projectils). • “Justícia poètica”: lleons del monument a Colom fets amb metall de canons que havien bombardejat la ciutat. Efemèrides (24 de novembre): de Felip V i Darwin a Spinoza, Juníper Serra, Toulouse-Lautrec, Diego Rivera, Freddie Mercury i Floquet de Neu. Música i actualitat (final del programa) Equip de Bits 40.0 irromp amb entusiasme per presentar el cartell del Primavera Sound 2025. Descobriment destacat: Fückers (NYC) i el seu tema “Bonbon” (segell Ninja Tune); escolta del remix de Confidence Man. Comentaris d’agenda, energia de directe i aparició sorpresa de Rubén. Idees clau Èpica i cap: la remuntada a l’US Open 1975 és tan mental com tècnica. Disfrutar competint: jugar al màxim nivell personal, amb pla i serenor. Treball invisible: correccions immediates del que falla; zero excuses. Esport i vida: “Si t’obren una porta, tu l’has d’aprofitar” — sumar disciplina i agraïment.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/11/2024 — Ada Parellada i la indústria de la felicitat; opi, guerres i bullangues; amnistia i futur polític

    Resum general Episodi amb tres blocs principals: Gastronomia i ofici: conversa extensa amb l’Ada Parellada (Semproniana) sobre infantesa a fonda, vocació, gestió d’un restaurant, creativitat, responsabilitat social i la idea de la restauració com a “indústria de la felicitat”. Dossier històric i cultural: recorregut pel passat i present de l’opi (Afganistan, guerres de l’opi, fentanil) i per les bullangues i revoltes de Barcelona (vapor Bonaplata 1835, Rebombori del Pa 1789, bombardeig d’Espartero 1842). Actualitat política: comparativa d’investidures (2020 vs 2023), amnistia, finançament i traspàs de Rodalies. “La restauració és la indústria de la felicitat.” “El coneixement s’ha de compensar econòmicament; el postureig es paga, el coneixement sovint no.” Gastronomia i ofici (Ada Parellada) Infantesa, “música de fonda” i vocació • Creix en una fonda amb vuit germans: necessita el brugit i el ritme d’una casa-hostal. • Coina “música de fonda”: dringar de copes i coberts com a banda sonora vital. • De “quart de dret” a “de dret a la cuina”: aposta per l’ofici i l’adrenalina del servei. Semproniana: origen del nom i arrels • Obre el 1993 a l’Eixample. El nom homenatja Granollers (Samproniana romana), la perseverança de l’historiador Estrada i una història familiar (besàvia anomenada Semproniana i una casa al Maresme dita “Cala Pruniana”). • Reinterpretació de plats clàssics catalans amb to creatiu. Gestió, horaris i cultura d’hostaleria • Tanca dilluns (dia de trobades del sector). Nits obertes dimecres a dissabte. • Parellada i el seu marit porten el restaurant amb implicació molt directa. Coneixement vs postureig: una reivindicació • Denúncia que el coneixement no es remunera prou en certs entorns (fins i tot universitaris), mentre el postureig sí. • Defensa contribuir amb ONGs i iniciatives socials; valora les Aules d’Extensió Universitària per retribuir el saber, encara que sigui modestament. Menús, talles i clientela • “Menús d’amistat” i col·laboració amb Arrels. • Carta amb talles S, M i XL per ajustar racions. • Client ideal: el que ve amb gana; si no n’hi ha, “drama”. Importància de la mise en place. Restauració = felicitat (amb peus a terra) • L’ofici té el privilegi d’atendre gent predisposada a gaudir; quan s’atabala, recorda el contrast amb l’Hospital Clínic del costat. • 30 anys de Semproniana: parlar de “desaccelerar per continuar” com a pacificació personal, però el ritme real exigeix agilitat i innovació constants. Equip, formació i diversitat • Crisi de personal a sala; aposta per actitud i formació interna. • Denúncia l’hipocresia de posar “europesos” a sala i amagar la diversitat a cuina. Zero filtres per origen, gènere o religió. Creativitat i humor a la carta • Noms de plats i postres amb joc literari (“Montal tu mateix”, estil IKEA). • Passió pels mots encreuats; to lúdic sense convertir el menú en una gimcana. Tallers i cuina quotidiana • Tallers amb objectiu lúdic i pràctic: organitzar-se per menjar bé cada dia sense que la cuina “ho envaeixi tot”. • “Bipolaritat culinària”: entre solucions de dilluns a divendres i la cuina lenta del cap de setmana. Cloenda amb política i llibre nou • Va patir boicot per “sopers grocs”, compensat per una onada de suport. • Creu de Sant Jordi (2016). Mira amb optimisme l’escenari de l’amnistia. • Relleu familiar incert; nou llibre sobre conciliar cuina i vida. • Decàleg de l’avi: “No vivim dels clients que venen, sinó dels que tornen”. Dossier històric i cultural Opi: passat i present • Planta: papaver somniferum (cascall). Doble cara: fàrmac (morfina, codeïna) i droga (heroïna). • Geopolítica: Afganistan (primer productor), Birmània i Mèxic. • Crisi fentanil als EUA: centenars de milers de morts per sobredosi; potència 77× la morfina. • Guerres de l’Opi (s. XIX): imposició britànica a la Xina, obertura de ports i cessió de Hong Kong. • Consum europeu (laudànum) i fascinació artística. • Lectures recomanades: Barbara Hoxson, Davenport-Hines, Patrick Radden Keefe. Indianes, vapor Bonaplata i bullangues • Vapor Bonaplata (1835): fàbrica tèxtil més moderna; assalt i incendi en el context de bullangues i por a la maquinària. • Revoltes recorrent a Barcelona: Quintes (1673), Rebombori del Pa (1789) —dones al capdavant, preus bàsics—. • 1842: insurrecció i bombardeig d’Espartero; repressió, multes i clausura d’entitats obreres. Actualitat política • 2020: investidura amb taula de diàleg; resultats per Catalunya percebuts com a minsos. • 2023: investidura amb compromisos d’amnistia, finançament i Rodalies; “es pacta per necessitat, no per convenciment”. Moments musicals • Estàndard “What a Wonderful World” en dues versions (pauses musicals). • Obertura índia amb sitar (homenatge a Ravi Shankar) lligada al tema de l’opi i als Beatles (aprenentatge de George Harrison). Dades i xifres clau • Semproniana: 30 anys; equip: ~20 persones; nits obertes: dc–ds; dilluns tancat. • Opi: Afganistan conrea >328.000 ha; Birmània ~37.300 ha; Mèxic >300.000 ha (context esmentat). • 1842: 1.014 projectils contra Barcelona; conseqüències: repressió i sancions. Cites destacades “L’animal més feroç de la fauna urbana és el client amb gana.” “La cuina ha d’encabir-se a la vida, no ocupar-la.” “La diversitat no s’ha d’amagar a cuina ni exhibir només a sala.”

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/11/2024 — Astronomia amb Antonio Bernal: ciència divertida i rellotges de sol; Woodstock 69 i la revolució de les indianes

    Resum general del programa Programa miscel·lani amb tres blocs principals: • Astronomia amb Antonio Bernal González: definició i abast de l’astronomia, diferència amb l’astrologia, trajectòria personal, divulgació didàctica (tallers de cràters amb farina i ColaCao i coets d’aigua), i passió pels rellotges de sol (amb el singular rellotge cilíndric de Pingré). • Cultura musical: crònica ampliada de Woodstock 1969 (Jimi Hendrix, artistes, logística, curiositats, impacte). • Història econòmica: la gran transformació tèxtil catalana a través de les indianes (segles XVII–XIX): tecnologia, mercats, prats d’indianes, proteccionisme i exportació. També inclou efemèrides del 10 de novembre, comentari polític d’actualitat, i tancament musical amb "What a Wonderful World". Astronomia amb Antonio Bernal Què és i què no és l’astronomia • L’astronomia estudia cossos i fenòmens celestes mitjançant la física, les matemàtiques i la química. • Àmbit: planetes, estrelles, galàxies, supernoves, púlsars, quàsars, raigs gamma, etc. • Diferència clau: astronomia segueix el mètode científic; l’astrologia és una pseudociència. "Les respostes estan a dalt" — Antonio Bernal, sobre la motivació de mirar el cel. Vocació i trajectòria • Infància a Medellín: el pare (metge) li ensenya el cel nocturn; neix una passió que conviu amb l’enginyeria mecànica. • Planetari de Medellín (docència des de 1984; director el 2000). Contacte amb astrònoms catalans arran de l’eclipsi total de Sol (1991). Arribada a Barcelona (2001) i Observatori Fabra (divulgació). • Satisfacció docent: rebre cada dia centenars d’infants i veure’n néixer vocacions. Divulgació i llibres • L’objectiu: traduir la ciència complexa a llenguatge proper. No formar astrofísics, sinó despertar comprensió i interès. • Obres destacades: “Guia turística del cel de Medellín”, “Històries de terra i cel” (capítol exposat en trens i carrers de Madrid). Tallers: ciència que es toca • Cràters amb farina i ColaCao: recrea impactes i raigs ejectats (inspirat en Cal·listo). Materials de cuina i lògica física. • Coets d’aigua: principi d’acció–reacció, disseny amb paracaigudes doble i demostracions amb “astronauta” (ou intacte a l’aterratge). "Per mi, això no és bulla: és sinfonia" — sobre els crits d’alumnes entrant al planetari. Rellotges de sol • De la descoberta a l’ofici: projectes a Popayán (8 anys per materialitzar-se), Metro de Medellín (després traslladat a la Universitat d’Antioquia) i Castelldefels (rellotge monumental a la platja). • Rellotge de pastor portàtil (versió amb llauna de cervesa) i tallers per a adults i escoles. • El cilindre de Pingré: meridiana “per hores” (s. XVIII), 15 estilets originals; rèplica funcional d’Antonio (11 estilets), un exercici d’enginy i d’interpretació de fórmules històriques. Cultura musical: Woodstock 1969 • Jimi Hendrix (interpretació històrica de l’himne), The Who, Santana (admet tocar sota LSD), Joan Baez, Grateful Dead, Joe Cocker… • Logística extrema: mig milió de persones, fang, retards, pocs lavabos, suport de l’exèrcit en intendència, tres morts i dos naixements no confirmats. • Economia: pèrdues inicials; el documental (Òscar 1970) salva el balanç anys més tard. • Rebuigs sonats: Bob Dylan, The Beatles, Led Zeppelin, Frank Zappa, The Doors. Història econòmica: la revolució de les indianes • Què eren: teixits de cotó estampat (inspirats en calicó indi) — higiènics, vistosos i econòmics. • Difusió europea (s. XVII–XVIII): centres d’estampació, guerres comercials, prohibicions i proteccionisme. • Barcelona (s. XVIII): mercat, tecnologia (tints resistents), prats d’indianes per assecat, suport de la Junta de Comerç, cases-fàbrica, mecanització i especialització. • Exportació massiva a Amèrica (obertura comercial 1778): impuls a filatura i tissatge; naixement d’un teixit industrial propi. Altres peces • Efemèrides (10 de novembre): de la Nit dels Vidres Trencats al caure del Mur de Berlín, i naixements/morts destacats. • Actualitat política: debat sobre amnistia i reacció de la dreta espanyola. • Antonio rep el guardó Talent Bolivarià i té l’asteroide 195892 Ant Bernal. • Anècdota: el “cajón” amb llibres perdut i la carta al president de Colòmbia que desencalla l’enviament. Cloenda • Avanç del proper programa: de l’astronomia a la gastronomia (només canvia una lletra!).

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/11/2024 — Del “Despertar” a “Mar i cel”: Eloi Gómez i el boom del musical català; “Te recuerdo Amanda” amb Amanda Jara; i l’actualitat dels aiguats al País Valencià

    Panorama general del programa Format magazine amb blocs: informatius d’actualitat, un espai d’entrevista i anàlisi sobre teatre musical, i un podcast narratiu-musical dedicat a Víctor Jara. Tres eixos principals: Aiguats al País Valencià (DANA): crida a la coordinació del voluntariat, enviament d’efectius, mobilitat restringida i disculpes institucionals. La vida és un musical: conversa a fons amb Eloi Gómez Novell sobre carrera, muntatges clau i l’estat del musical a casa nostra. Dones, flors i violes: lectura profunda de la cançó “Te recuerdo Amanda” de Víctor Jara, amb Amanda Jara. Actualitat: aiguats i afectacions País Valencià: Carlos Mazón demana no saturar carreteres i anuncia un centre de coordinació del voluntariat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Catalunya envia bombers (amb bombes de gran cabal, generadors, electrobombes) per a tasques d’evacuació d’aigua i excarceracions. Disculpes de la consellera Núria Montes per un missatge considerat poc empàtic amb familiars de víctimes. Mobilitat i serveis: Restabliment progressiu de Euromed (València-Barcelona) amb freqüències limitades. Inuncat actiu a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona; prudència i evitar desplaçaments. Altres: Es suspèn la cursa de MotoGP València per la DANA; nou destí i dates pendents. Londres: suspesa la vaga del metro (oferta acceptada per un sindicat), però resten convocatòries per als dies 7 i 12 de novembre. "Hay que dejar un carril libre, al menos, en todas las vías de acceso" – Carlos Mazón La vida és un musical: Eloi Gómez Novell Inicis i “El despertar de la primavera” Debut professional que li obre portes: més de la meitat del públic eren adolescents, un fenomen poc habitual. Paper de Moritz: complexitat interpretativa i escena de suïcidi; orgull i aprenentatge. Xarxa de col·laboracions sorgides del muntatge (p. ex. Elisabet Molet). De “Dats de musical” a la passió per Broadway Espectacle didàctic per a introduir infants i joves al musical (Miserables, Fantasma, Rent, Mamma Mia…). Hamilton (3 cops vist): ritme, aposta política i modernitat. També debat sobre re-visions (p. ex. Wicked). Del teatre amateur al “Petit Príncep” i autoría catalana Orígens a Sant Celoni (amateur) i salts a El Petit Príncep (Guineu + track múltiple). Projectes amb Alícia Serrat (“Tot el que no ens vam dir”, “El temps que no tindrem”). Col·laboració discogràfica amb Núria Llausí (“Anteros”). “Next to Normal” immersiu i domini de l’anglès Nit dels Musicals (2017) i connexió posterior amb versió immersiva a l’Ideal BCN amb Alice Ripley. Treball en anglès (paper de Henry), subtítols i experiència pionera que situa Barcelona al mapa. “Golfos de Roma”, Anna Sant Martín i Sondheim Doble versió (castellà/català) i química escènica amb Anna Sant Martín. Concert teatralitzat de “Sweeney Todd” al Palau: música simfònica i immersió dramàtica. “L’alegria que passa” i la comparació amb Hamilton Obertura amb “Poble gris” i aposta contemporània (textura musical, coreografia, dramatúrgia). Recepció calorosa i desig de reposició. “Mar i cel” (Ferran) i fenomen de públic Relectura del Ferran com a personatge bo i empàtic; èxit massiu i vivència catàrtica de l’“Himne dels pirates”. Somnis i referents Musicals que voldria fer a casa nostra: “Hadestown” i “Dear Evan Hansen”. Si la vida fos un musical: “Into the Woods” de Sondheim (lliçons vitals, “mai ningú està sol”). "Cada dia has de fer un exercici per dir: no t’acostumis a això; valora-ho" – Eloi Gómez Dones, flors i violes: “Te recuerdo Amanda” (Víctor Jara) Context i versions Cançó d’amor obrer amb múltiples capas de lectura (política, personal i social). Versions clau: Mercedes Sosa i Raimon (que la va adaptar abans fins i tot de l’assassinat de Jara). Amanda Jara: significat i memòria La cançó li evoca la seva àvia Amanda (mare de Víctor). No la sent “seva”, sinó de totes les dones que forgen vida amb els seus companys. Metàfores (fàbrica, sierra) i esperit de canvi: connexions amb lluites llatinoamericanes i la Revolució Cubana. Joan Jara (recentment traspassada) i la lluita per la justícia: condemnes 50 anys després del cop d’estat del 73, però sense un procés estatal reparador suficient. Tradició i etimologia El cant a lo humano i a lo divino: arrel folklòrica, vetlles, vida i comunitat. El nom Amanda ve del llatí (amandus): “adorable”, “digna de ser estimada”. "La vida es eterna en cinco minutos" – un vers que convida a viure amb consciència l’instant. Esports i cultura Futbol: derbi Barça–Espanyol diumenge; Girona amb baixes però recuperacions clau. Bàsquet femení: victòries i marcadors en temps real. MotoGP: cancellen València (DANA); focus a Malàisia el cap de setmana. Cultura: rècord de la plataforma 3CAT amb cobertura especial de la DANA. Idees clau Coordinació i prudència davant la DANA: logística del voluntariat i suport interterritorial. Vitalitat del musical català: del talent emergent (Eloi Gómez) a grans reposicions i formats immersius. Memòria i cançó social: “Te recuerdo Amanda” com a pont entre amor, drets humans i identitat col·lectiva.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/10/2024 — Poesia amb Esomar Verge: recitals i debat; la CIA dels Dulles, IA i l’eixamplament de Barcelona

    Visió general Episodi molt complet amb dues meitats ben marcades: Bloc de poesia: presentació del col·lectiu poètic Esomar Verge (Esther Fernández Espósito, Sònia del Campo Gómez i Margarita Muñoz Liarte), conversa sobre què és la poesia, mètodes d’escriptura, inspiració i muses, i diversos recitals (individuals i un poema col·lectiu). També es parla de llibres publicats i on trobar-los. Bloc d’història i actualitat: secció amb Joan i Josep sobre la CIA i els germans Dulles (Iran, Guatemala, Congo, Vietnam), una crítica a la intel·ligència artificial amb un cas d’errors biogràfics sobre Salvador Seguí, i una panoràmica històrica de l’agregació de municipis a Barcelona. Tanca amb efemèrides del 27 d’octubre i un debat sobre joventut i poesia. Participants principals Ferran (presentador) Margarita Muñoz Liarte, Esther Fernández Espósito, Sònia del Campo Gómez (Esomar Verge) Joan (història) i Josep (opinió/actualitat) Temes clau de la conversa 1) La poesia, definició i sentit La poesia com a expressió de sentiments i eina de reivindicació. Diferència entre vers i prosa poètica; importància del ritme i la musicalitat. La inspiració: més "crida interior" que rutina planificada; la llibreta sempre a punt i la musa que arriba en qualsevol moment. "És l’habla de mi corazón" (Esther) "La poesia és un arma carregada de futuro" (Celaya) 2) Estils i temàtiques Marga: to dolç i positiu, escriu molt sobre l’amor (en totes les formes). Esther i Sònia: to més reivindicatiu i realista; la Sònia també treballa la sensualitat/erotisme. Debat viu sobre romanticisme vs sensibilitat, i sobre si hi ha diferències entre poesia escrita per homes o dones (conclusió: depèn de cada autor; no hi ha una frontera clara). 3) Recitals i obres Poema col·lectiu: "Soy solo lo que ves" (presentació conjunta del col·lectiu). Recitals individuals: Marga: "Mirades", "Més forta que mai" (poemari "Sentir és viure"). Sònia: "Mujer" (poemari "Tatuado en la piel"), "Pertúrbame" (poemari "Esta delgada línea"), "Madurez". Esther: "Mujer" (poemari "Siento, luego escribo") i un microrelat: "Quería ser modelo". Llibres: Sònia (3 poemaris + conte infantil, i "Vides" en camí), Esther ("Siento, luego escribo"), Marga ("Voces poéticas. Rimas y relatos" i "Sentir és viure"). Disponibles a Amazon, Casa del Llibre, i per Instagram amb dedicatòria. 4) Bloc d’història i actualitat La CIA i els germans Dulles: Mossadegh (Iran, 1953), Árbenz (Guatemala, 1954), Lomumba (Congo, 1961), i la guerra del Vietnam. Enfoc en la geopolítica i la influència dels interessos econòmics. Intel·ligència artificial: exemple d’errors de ChatGPT sobre Salvador Seguí per alertar de la necessitat de contrast i rigurositat. Barcelona s’eixampla: recorregut històric de l’agregació de municipis (Sants, Gràcia, Sant Andreu, etc.), la divisió en districtes i el sobrenom "Can Fanga". Efemèrides (27 d’octubre): 1a emissió de TV en català (1964), empresonament de Lluís M. Xirinacs (2005), i proclamació (2017) i 155. Moments musicals Versions de "What a Wonderful World": Dana Williams i Joseph Vincent. Pink Floyd – "Another Brick in the Wall" com a intro del bloc històric. Cites destacades "La poesia és una forma diferent de llenguatge que ens permet expressar allò que a vegades és inexplicable" (obertura del programa) "No busco ser heroína de esta sociedad, sino reivindicar [...] nuestro respeto y nuestra igualdad" (poema col·lectiu) Notes pràctiques On trobar els llibres: Amazon, Casa del Llibre, editorials i Instagram de les autores per exemplars dedicats. Públic: amant de la poesia i la literatura, però també de la història contemporània i el debat cultural.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 18/10/2024 — De l’Alzheimer al Mur de Berlín: musicoteràpia, cuidadors, llegendes barcelonines i el retorn de Beats98.1

    Resum general Programa coral amb tres grans blocs temàtics i un epíleg musical: Alzheimer a fons: definició i tipologies de demència, símptomes d’alerta, diagnòstic, tractaments, musicoteràpia i suport a cuidadors, amb la Fundació Alzheimer Catalunya. Història: recorregut rigorós pel Mur de Berlín (construcció, fugues, caiguda i memòria cultural) amb banda sonora de Pink Floyd. Cultura i llengua: llegendes de sants i dimonis a Barcelona (Santa Madrona, Montjuïc, exorcismes) i un “minut de llengua” sobre catalanismes. Tanca amb el retorn de Beats98.1 i primeres recomanacions musicals. "El nostre lema és donar veu a qui no té veu" — Fundació Alzheimer Catalunya Alzheimer: claus i context Què és i com es manifesta Les demències provoquen una pèrdua neurocognitiva progressiva que afecta l’autonomia. L’Alzheimer és la més prevalent (60–70% de demències). No és contagiós i, a data d’avui, és progressiu i irreversible. Diferenciar demència de malaltia mental és clau; hi ha demències primàries i secundàries (p. ex. per tumors, sífilis, alcohol o drogues). Símptomes d’alerta (quan consultar) Oblits recents persistents i que alteren el dia a dia. Desorientació en temps i/o espai. Canvis d’estat d’ànim o de conducta sense causa aparent; baixada de rendiment en tasques complexes. Dificultats de llenguatge (trobar paraules habituals). Recomanació: visita al metge de capçalera per a cribratge bàsic si s’acumulen símptomes. Diagnòstic Cribratge amb MEC / Minimental i entrevista clínica. Si cal, valoració neuropsicològica completa, analítica i neuroimatge. La certesa absoluta (biòpsia cerebral) no és viable en vida; es fa per conjunt d’evidències. Factors de risc, prevenció i herència Principal risc: edat. Creix l’inici precoç (<65 anys, ~9% dels casos atesos a la Fundació). Riscos: depressió, nivell educatiu baix, aïllament social, baixa activitat cognitiva. Prevenció: estil de vida saludable, exercici, alimentació, control de tensió i colesterol, i interacció social. Herència: només ~1% per mutacions; majoritàriament no hereditari. No és contagiós. Tractaments i abordatge Fàrmacs específics (p. ex. donepecil, rivastigmina, galantamina) que alentien la progressió, no curen. Fàrmacs per símptomes conductuals (ansiolítics/antipsicòtics) quan cal. Teràpies no farmacològiques: estimulació cognitiva, musicoteràpia, reminiscència, teràpies assistides amb animals… combinades, milloren benestar i comunicació. "Quan el llenguatge falla, la música és un llenguatge universal que reconnecta." Exemples: exballarina que rememora la coreografia amb El llac dels cignes; persones que canten cançons vitals amb auriculars. Persones, famílies i estigma Nosognòsia: falta de consciència de malaltia en moltes persones; l’entorn detecta abans el problema. Visibilització pública (Reagan, Rita Hayworth, etc.) trenca tabús i reforça el paper del cuidador. Risc d’aïllament social del cuidador; cal xarxa i comprensió. Recursos de la Fundació Alzheimer Catalunya Àrees: Formació a professionals, Persona i família (assessorament, grups de suport, psicologia), i Ajuda i protegir (tuteles/figures legals actualitzades). Contacte: 93 459 22 94 · [email protected] · Via Augusta 48, Barcelona · www.alzheimercatalunya.org Programa “Amics de la Fundació” i tallers per familiars. El Mur de Berlín: de la construcció a la caiguda 13/08/1961: Operació Rosa; en poques hores, filferro i talls de pas aixequen la frontera interna. Fugides: túnels, salts, riu, enginys; 192 morts documentats per armes de foc; casos icònics com Hans Conrad Schumann. 09/11/1989: caiguda del Mur; error/convicció a la roda de premsa i allau de persones creuen els passos. Memòria i cultura: grafitis (petó Bréjnev–Honecker), films (Good Bye, Lenin!, La vida de los otros, Bàrbara, Bridge of Spies) i el “mur dins el cap”. "Hey, teacher, leave them kids alone" — Pink Floyd, The Wall (icona sonora dels murs i la repressió) Sants i dimonis de Barcelona (llegendes i fe popular) Tradicions: Sant Pere fumador, aparicions, relíquies. Santa Madrona: patrona oblidada, miracles, Forat del Diable a Montjuïc — avui Teatre Grec. Casa del Dimoni (Gràcia): llegenda de pacte i iconografia demoníaca. Campanars del Pi i del Mar: mites de pactes i enginys al diable. Exorcismes: existència canònica; notes històriques (mossèn Cinto Verdaguer) i criteri eclesial actual. Minut de llengua “Cap” (origen mariner: els caps d’una corda): cap d’any, caps de setmana. Capicua: catalanisme incorporat al castellà. Altres catalanismes en castellà: alioli, bajel (< vaixell), manjar (< menjar), etc. Quixote: de cuixot (peça d’armadura del cuix). Beats98.1: el retorn Tono desenfadat i irònic, format mensual, música i debat obert ("feel free" a criticar). Primers temes: Huerco S (àlies Loidis), ambient fosc i texturat.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/10/2024 — Convivència, Cooperació i Càncer: ACNUR i refugiats; Càlida (Maggie’s Centres); Bòsnia postguerra; cementiris de Barcelona i alerta davant l’extrema dreta

    Idea central de l’episodi El programa 60 gira al voltant de conceptes amb la lletra C —convivència, compartir, compromís— posats en relació amb el càncer i amb la cooperació/acció humanitària. A partir d’aquí, l’episodi desplega quatre grans eixos: la trajectòria i mirada crítica del convidat sobre les ONGs, el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, la presentació de Càlida (Maggie’s Centres) com a model d’atenció psicosocial gratuïta per a persones amb càncer, i dues peces editorials: Bòsnia-Herzegovina i la història dels cementiris de Barcelona, amb un apunt final sobre l’extrema dreta. "No m’agraden les sobrepromeses: dir que canviarem el món quan sovint fem accions petites que canvien vides concretes." (Convidat) Trajectòria del convidat i cooperació internacional De màrqueting social a ONGs • Formació en Màrqueting i Sociologia; inspiració en el màrqueting social de Philip Kotler. • Experiència a Oxfam Intermón, ACNUR i direcció de Càlida. Cooperació vs acció humanitària • Diferència clau: - Acció humanitària: resposta immediata per a salvar vides (emergència). - Cooperació: canvis de mitjà-llarg termini; pot perdre efecte si no s’integra amb sistemes locals i culturals. • Crítica a les overpromises: cal honestedat comunicativa i mesurar l’impacte real. Exemple d’aprenentatge (Etiòpia) • Construcció de pous que no s’utilitzaven per raons culturals i comunitàries (les dones aprofitaven l’anada al riu per socialitzar). • Lliçó: disseny de projectes amb participació local, entenent la cultura i dinàmiques socials. ACNUR: mandat, dret d’asil i operacions Què és ACNUR? • Organisme de Nacions Unides (no ONG) amb mandat de protecció internacional a persones refugiades, impuls del dret d’asil i aplicació de la Convenció de Ginebra (1951). • Context global: prop de 100 milions de desplaçats forçosos; 80% en països veïns en desenvolupament. Com operen a territori • En grans arribades: ACNUR crea el “paraigua” legal i d’operació; el Programa Mundial d’Aliments (WFP) cobreix alimentació. • S’activa un sistema de licitacions per a salut, aigua, educació, aixopluc, etc., on executen ONGs especialitzades, amb finançament mixt (ACNUR + fons propis). • Professionals: majoritàriament personal local, amb suport d’expatriats i protocols estrictes de seguretat i auditoria. Refugiats vs migrants (clau legal) • Qui fuig per persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) o conflicte reconegut pot entrar a procediment d’asil i ser refugiat. • Qui migra per causes econòmiques no encaixa jurídicament al marc de refugi. "Quan algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació de tirar-t’hi a rescatar-lo": metàfora de l’acció humanitària. Càlida (Maggie’s Centres): arquitectura per tenir cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspirat per Maggie Keswick i l’arquitectura com a part de la cura: espais acollidors, propers als hospitals, que ofereixen suport psicosocial gratuït. • Centre Càlida – Sant Pau (2019), projecte de Benedetta Tagliabue; obert a persones ateses a qualsevol hospital. Model d’atenció • Suport integral i gratuït: - Emocional (psicooncologia), - Pràctic-corporal (infermeria), - Social (treball social), - Tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.). • Enfocament no bèl·lic del llenguatge sobre el càncer: - Evitar “lluita/guerra” si no és la vivència de la persona. - Respectar decisions (inclosa la de deixar tractaments). • Evidència: millor ajust emocional i adherència als tractaments millora resultats, tot i que la cura és mèdica. "Quan entren per la porta, ja no en diem pacients: són persones que conviuen amb el càncer." Dades i context • A Espanya: ~280.000 diagnòstics anuals; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys (~54% global UE; varia segons tipus de càncer i diagnòstic precoç). Organització i sostenibilitat • Fundació privada (patronat: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nous Cims); finançament amb donatius (persones, empreses, institucions), sense copagaments. • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors externs; espai obert a entitats (clúster de serveis, per ex. banc de perruques). • Primícia: dos nous centres Càlida previstos a Catalunya (en fase d’acords i finançament). Mirada crítica al sector i rol públic • Les ONGs sovint cobreixen buits que hauria d’assumir l’Administració, però aporten especialització i flexibilitat que el sistema no sempre pot oferir. • Clau: complementarietat, no suplantació; criteris de qualitat, coordinació i rendició de comptes. Bòsnia-Herzegovina: ferides obertes i educació segregada • Mostar avui: turisme i reconstrucció, però divisió latent; els Acords de Dayton (1995) congelen una arquitectura institucional fragmentada. • Sistema “Two schools under one roof”: joves educats separadament amb relats històrics divergents dins el mateix edifici → perpetuació de la fractura social. • Noticiari: avenços tímids de partits multiètnics vs persistència de nacionalisme serbi. "La guerra a Bòsnia no s’ha acabat": perdura en les institucions i en l’educació. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua Dels fossars parroquials als cementiris extramurs • Del ritual intramurs (esglésies i claustres) a l’ordre d’extramurs (s. XVIII) per higiene i espai; naixen Poble Nou i Montjuïc. • Evolució del servei funerari: de comitives a peu a pompes fúnebres municipals; aparició de tanatoris i crematoris (Collserola). Costums i curiositats • Rituales populars, llenguatge funerari i anècdotes (p. ex. pipes per “convidar” Sant Pere, panellets, cortinatges de dol, urnes biodegradables). • Apunt lingüístic: els afores (cat., masc.) vs las afueras (cast., fem.); camamilla vs manzanilla (vi andalús). Política i valors democràtics • Denúncia d’un tema musical amb lletres d’odi presentat en un acte de partit d’extrema dreta; crida a la responsabilitat cívica i al respecte. Per emportar-se Idees clau • Acció humanitària salva vides; la cooperació transforma si parteix de la cultura local i institucions. • En càncer, l’arquitectura de la cura i el suport psicosocial milloren l’experiència i l’adherència. • La convivència s’aprèn: a les escoles, a les ciutats i també en com parlem del càncer. Conceptes destacats (C) • Convivència • Compartir • Compromís • Càncer • Cures • Comunitat • Cooperació • Cultura • Camps (refugiats) • Catalunya • Cementiris • Ciutadania

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/10/2024 — Por Favor, censura i periodisme; centenari del tren a Puigcerdà; Maresme modernista i història del carrer Tallers

    Panorama general de l’episodi Capítol polifònic i molt ric en continguts: de la memòria del periodisme satíric a l’Espanya de la transició —amb la revista Por Favor com a eix—, passant per retrats d’autors clau, censura i poder mediàtic, un homenatge cultural, dues rutes d’història i patrimoni (Puigcerdà i el Maresme), i una immersió en la microhistòria barcelonina del carrer Tallers. Tanca amb una reflexió contundent sobre la llengua. "El que avisa no és traïdor" — muletilla de Por Favor en temps de censura Por Favor: orígens, context i esperit satíric Fundació i permís editorial (1974–1978): negociació amb el Ministeri d’Informació i Turisme per tancar Bocaccio a canvi de permisos per a quatre capçaleres, d’on sorgeix Por Favor (després de vetar el nom Sèptimo de Caballería). Línia: humor satíric amb profunditat política, hereva de La Codorniz i Hermano Lobo, i compromesa amb la democràcia en plena transició. Presentació: llançament l’1 de març (dia de l’execució de Puig Antich), moment simbòlic del clima polític. Redacció i to: redacció amb whisky, un "càsting" surrealista de secretària i un estil que fugia de la burla cruel: sàtira fina, no humiliació. L’equip i el contrapunt Barcelona–Madrid Núcli: Jaume Perich (Perich), Manuel Vázquez Montalbán (Manolo), Forges i Joan Marsé (cap de redacció: Joan Mercè en la locució; referit a l’escriptor Joan Marsé). Equilibri: Perich i Montalbán a Barcelona, Forges com a “pota” madrilenya per donar contrapunt. Retrats breus: estil i personalitats Jaume Perich Humorista del pensament: més enllà del dibuix (el “gat”), destaquen els aforismes i la densitat d’idees. Caràcter seriós, introvertit; llegat moral i estil sobri. Manuel Vázquez Montalbán Ploma fàcil i versàtil: poeta, assagista, periodista; com a novel·lista, visió més crítica del testimoni. Política: PSUC; diàlegs sobre l’"imperi americà" i memòries divergents de la Guerra Civil—una guerra viscuda de maneres diferents segons classe i biografia. Gastronomia i ciutat: cronista del gust après; records de Casa Leopoldo i la seva transformació; ironia sobre la sofisticació i l’"erotisme del Raval". Forges Humor popular i de traç propi; aporta el contrapunt madrileny i un to més massiu. Joan Marsé Gran literat ("un Cervantes mereixut"), autor "d’una sola novel·la" expandida en variants; relació personal profunda. "Para que te marximices más" — dedicatòria de Vázquez Montalbán sobre els Germans Marx Censura, estratègies i poder mediàtic Suspensió governamental: en un “clatellot exemplar”, el Consell de Ministres suspèn Por Favor 4 mesos. Resposta creativa: neix la capçalera "Muchas gracias" (mateix equip “segona divisió”, to rebaixat; Forges no s’hi suma) per mantenir el pols amb els lectors. Conflicte amb Emilio Romero: la secció “Senyores i senyores” i l’epítet “sabandijas” escalen la tensió i acaben precipitant el tancament temporal. Veracitat com a línia vermella: a Interviú, el director imposa contrastar abans de publicar. La informació és barata; comprovar-la és caríssima. Pluralitat editorial: convivència de firmes de perfils ideològics diversos (fins i tot peticions de col·laboració d’adversaris), amb indicacions editorials però sense imposicions. El poder mediàtic ahir i avui: de Pedro J., Ansón o Herrera a altres veus d’ara; crítica a les campanyes contra Catalunya i al paraigua de grans capçaleres. Homenatges culturals Meryl Streep Actriu viva amb més Òscars; domini de veus/accents i de cantar bé o fer-ho malament quan el personatge ho exigeix. Olivia Newton‑John Cantant i actriu (Grease, 1978), 4 Grammy, més de 100 milions de discos venuts; record emotiu (traspàs el 8 d’agost de 2022). Territori i patrimoni Centenari del tren a Puigcerdà (Transpirinenc oriental) Fites: Ripoll–Ribes (1919), Ribes–La Molina (1922), arribada a Puigcerdà (3 d’octubre de 1922). Alta cota ibèrica al túnel de Toses. Entre èpica i precarietat: retards, morts a obra, dissenys erronis (estació neoromànica de Ripoll), i via única durant dècades. Avui: el temps de trajecte és pràcticament el mateix que fa 100 anys — símptoma d’inversió insuficient. El Maresme modernista: rutes i peces clau Mataró: Nau Gaudí (primer taller de Gaudí) i nou Museu d’Art Contemporani a l’antiga presó. Argentona: empremta de Puig i Cadafalch. Caldes d’Estrac (Caldetes): residències diplomàtiques durant la Guerra Civil; avui, Museu Palau i Fabre. Canet de Mar: castell de Santa Florentina (Domènech i Montaner), Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, i el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia (patrona del Maresme des de 1957). Barcelona microhistòrica: el carrer Tallers Origen romà i evolució extramurs (gremis “incòmodes”: terrissaires, carnissers, corders), fins a quedar dins muralles amb Jaume I. Indústria i cultura: Vapor Bonaplata (primer tèxtil a vapor de l’Estat, cremat el 1835), discos Castelló, botigues Boada, cocteleria Boadas, darrere de La Vanguardia i moviment editorial. Convent–hospital–fàbrica: el convent dels Paüls (Sant Sever i Sant Carles Borromeu) esdevé hospital militar, després fàbrica de tabacs i de nou hospital; trasllat a Vallcarca (Hospital Militar; avui Parc Sanitari Pere Virgili). Art ocult a plena ciutat: a l’església mercedària, gran cúpula al fresc de Josep Bernat Flaugier (trompe‑l’œil, 387 m²), una de les millors pintures murals de Barcelona. L’autor no en va cobrar el preu convingut. Política internacional Gir a la dreta: resultats de Bolsonaro al Brasil (1a volta), pujades dels Demòcrates de Suècia, Meloni a Itàlia i el breu pas de Liz Truss al Regne Unit. Alertes sobre voltes dretes i populismes. La llengua Doble tall: orgànica i simbòlica; amb la llengua s’instrueix, es persuadeix, s’estima… i també es menteix i es calumnia. Crida a l’ús responsable del sistema de comunicació que fonamenta ciència i convivència. Idees clau Sàtira amb ètica: Por Favor va fer humor sense humiliar, apuntant al poder amb intel·ligència. Censura i creativitat: quan tanquen portes, s’obren finestres ("Muchas gracias"). Veracitat: comprovar costa; és el centre de la credibilitat periodística. Patrimoni viu: el tren a Puigcerdà i el modernisme del Maresme reclamen inversió i divulgació. Microhistòria que il·lumina: el carrer Tallers, espill d’oficis, indústria, art i memòria de ciutat.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/9/2024 — Bàsquet, gastronomia i Barcelona: Rafel Jofresa, Nacho Prats i la història del Passeig de Gràcia

    Panorama general Episodi coral que enllaça tres eixos principals: bàsquet d’elit (amb Rafel Jofresa), gastronomia i restauració (amb Nacho Prats) i història urbana de Barcelona (amb una llarga crònica del Passeig de Gràcia). El programa intercala reflexions sobre l’evolució física i tàctica de l’esport, el valor del producte i de la temporada a la cuina, i un relat documentat dels jardins i teatres d’estiu que van transformar el passeig al segle XIX. "El bàsquet ha sigut la meva gran passió" — Rafel Jofresa "Menjar és l’únic plaer que podem fer tres vegades al dia des que naixem fins que ens morim" — Nacho Prats Bàsquet amb Rafel Jofresa Orígens, família i trajectòria • 50 anys d’amistat entre Jofresa i Prats, nascuda al pati de l’Escola Espies. • Jofresa prové d’una nissaga esportiva (pare a bàsquet; mare a handbol). El bàsquet com a fil conductor familiar. • Debuta amb 17 anys al primer equip del Joventut; el pare mor quan ell en té 18, una espina emocional que l’acompanya. Talent, posicions i records • Reconversió de anotador (2) a base (1) en arribar a la Penya; dorsal emblemàtic 5. • Comparativa amb el germà Tomàs (més explosiu) i el propi estil de Rafel (control, seny, continuïtat). • Rècords ACB: jugador amb totes les edicions fins la retirada; rècord de partits superat per Felipe Reyes el 2018. Evolució del joc i l’ofici • L’ACB i l’Eurolliga actuals mostren més edat mitjana i alta estrangeria (≈71%); menys paciència formativa. • Canvi clau en preparació física, recuperació i alimentació; del ciment al parquet, sabatilles i dietistes. • Tècnica base similar, però avui tot s’executa molt més ràpid; augment del 1x1 i 2x2 i del ritme. • Jofresa no opta per entrenar: valora vocació, paciència i ensenyar; prefereix rols de direcció i un campus (ara a La Rioja). Nit històrica de Tel-Aviv (1994) • 21/04/1994: el Joventut campió d’Europa amb Željko Obradović (que dos anys abans els havia derrotat a la final). • Consolidació d’una generació de la base reforçada amb dos americans; maduresa competitiva de dècada llarga. Gastronomia amb Nacho Prats De l’amor pel producte a la restauració • Origen familiar: mare gran cuinera, pare gourmet. Inici al món del cava i el vi i salt a la restauració. • Defensa del producte honest i de proximitat; reivindica estacionalitat i xup-xup. Filosofia Pepa Tomate • Carta fresca i sense congelats (excepte casos comptats). Tot elaborat a casa: croquetes, bunyols, salses, mandonguilles (salsa 72 h). • Valors de fer-ho bo i fer-ho bé: tracte, ambient, neteja, servei, confort acústic. Tradició i revolució • Ferran Adrià com a geni transformador: tècnica i creativitat que conviuen amb sofregits, fons, estofats. • Més tecnologia i utensilis (sifons, forns), nivell mitjà de cuina més alt, però més difícil trobar producte extraordinari fora de temporada. • Apel·lació a la temporada (pèsols del Maresme, castanyes, panellets) i al producte de proximitat. Menjar com a plaer i dieta esportiva • Menjar com a plaer social i emocional: taula, conversa, sobretaula, bon vi i bons amics. • En l’elit, dieta pasta/proteïna amb control i criteri; evolució paral·lela a la del bàsquet (dietètica i recuperació). Història urbana: Passeig de Gràcia (Pep) Jardins, teatres i oci del segle XIX • Del camí secundari romà al gran passeig: jardins i teatres d’estiu obren la ciutat cap al lleure: - Criadero Municipal (1840) - Jardins del Tívoli i de la Ninfa - Jardins d’Euterpe (Clavé) - Camps d’Elisis (parc d’atraccions pioner) - Prado Catalán i Teatre Novetats • Espais efímers per la normativa militar i les rieres; oci per a totes les butxaques. Enllumenat, transport i modernització • Del gas a la llum elèctrica; fanals modernistes de Pere Falqués amb bancs de trencadís (mite dels bancs “calefactats”, desmentit). • Motius del nom “Cinc d’Ors” a Diagonal—Passeig de Gràcia. • Evolució del transport: tartana, òmnibus, ripper, tramvia de sang, i el tramvia elèctric (1899). • Progressiva urbanització i desaparició de jardins davant l’empenta immobiliària; el passeig esdevé aparador de la burgesia. Altres moments destacats Patrocinis i identitats • Repàs als patrocinadors històrics del Joventut (Massana, Ron Negrita, RAM, Montigalà, Marbella, 7-Up, Pintures Bruguer, DKV...). • Jofresa confessa simpatia compartida per Espanyol i Barça; estima l’espectacle i el bon joc. B.B. King i “Lucille” • Secció musical sobre B.B. King: la llegenda de Lucille, la guitarra salvada d’un incendi i batejada pel nom de la baralla que el va causar. Agenda i actualitat • Cookings amb els Mercats (Plaça Catalunya) i novetats de cuina (proves de calamars amb pinyons i pernil ibèric a la seva tinta). • Dificultats de personal postpandèmia en la restauració. La nissaga Jofresa avui • David (advocat; trajecte ACB i França) i Gerard (tirador; del Prat al Tizona de Burgos, partit a Lleida). Idees clau • Bàsquet: més ritme, més físic i més complexitat tàctica; la formació requereix temps que sovint ja no es concedeix. • Cuina: temporada i proximitat com a brúixola; innovació i ofici no són excloents. • Ciutat: conèixer el Passat per entendre l’aparador urbà que avui és el Passeig de Gràcia.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/9/2024 — Convivència, Cooperació i Càncer: de Oxfam i ACNUR als Centres Càlida; Bòsnia i la memòria dels cementiris de Barcelona

    Resum general del programa Un programa temàtic travessat per les C: convivència, compartir, compromís i càncer, amb una mirada crítica sobre la cooperació, una explicació clara de l’acció humanitària i el dret d’asil, i un focus inspirador en l’acompanyament psicosocial del càncer a través de l’arquitectura i la comunitat. Bloc 1 — De la lletra C al càncer i el món de les ONG Marc inicial: El locutor introdueix la idea de treballar conceptes amb C (convivència, compartir, compromís) i els relaciona amb el càncer. Convidat: Joan Rebentós i Rovira, sociòleg i comunicador, amb trajectòria a Oxfam Intermón, ACNUR i director de Càlida. Trajectòria vital: De màrqueting a màrqueting social a partir de la lectura de Kotler. Entrada a ONG combinant sociologia i comunicació; mirada crítica i realista sobre l’impacte. Bloc 2 — Cooperació vs acció humanitària (Oxfam i la crítica constructiva) Aprenentatges a Oxfam: Professionals altament qualificats i incidència política per a canvis estructurals. Crítica a la cooperació: pot ser desendreçada i, si no incorpora la participació local, pot generar efectes perversos. Exemple clau (Etiòpia): Pous d’aigua poc utilitzats per raons culturals i socials (espai de relació entre dones). Necessitat d’analitzar contextos i codissenyar amb comunitats. Distinció fonamental: Acció humanitària: alleuja emergències i “salva vides”. Cooperació: ha de ser transformadora, però cal evitar les sobrepromeses. Bloc 3 — ACNUR: dret d’asil, protecció i operacions Què és ACNUR: Agència de l’ONU (no ONG) amb mandat de protecció internacional a refugiats i impuls del dret d’asil (Convenció de Ginebra 1951). Operativa: Paraigua legal i coordinació multiactor: ACNUR (protecció), PMA (alimentació), ONG executores via licitació. El 80% de més de 100 milions de desplaçats forçosos són acollits en països en desenvolupament, sovint veïns del conflicte. Refugiats vs migrants: A la frontera, qui demostra persecució (política, religiosa, pertinença a grup social, etc.) pot accedir a l’asil; si no, és tractat com a migrant econòmic. Bloc 4 — Càlida (xarxa Maggie’s): arquitectura que cuida i suport integral Origen: Maggies’s Centres (Regne Unit), impulsats per Maggie Keswick i Charles Jencks; espais annexos a hospitals amb dissenys d’arquitectes de prestigi. Càlida Sant Pau (Barcelona): Arquitectura de la Benedetta Tagliabue; espai gratuït, obert a qualsevol persona amb càncer i els seus cuidadors. Model psicosocial: suport emocional (psiconcologia), pràctic-corporal (infermeria), social (treball social) i activitats (nutrició, exercici, fisioteràpia, etc.). Evidència: millor ajust emocional i informació milloren l’adherència als tractaments. Llenguatge: evitar la retòrica bèl·lica (lluita, guerra). Respecte a la manera singular de viure el procés. Bloc 5 — Debats, cròniques i memòries ONG i Estat: Quan el tercer sector cobreix buits públics? Conjunció necessària: el sistema atén els més vulnerables; les entitats aporten flexibilitat i especialització. Bòsnia i Hercegovina (crònica de viatge): Mostar, pont i ciutat turística amb ferides obertes; educació segregada (Two schools under one roof); desigualtats territorials. Senyals d’esperança: creixement de partits multietnis en alguns territoris. Cementiris de Barcelona: De sepultures dins temples i places a cementiris extramurs (Poble Nou, Montjuïc, Collserola). Rituales i canvis: del dol domèstic a tanatoris; sostenibilitat actual (crematoris, urnes biodegradables) i normativa sobre cendres. Bloc 6 — Governança i sostenibilitat de Càlida Finançament: fundació privada amb suport inicial de patrons (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Fundació Nou Símptomes), donants particulars, empreses, fundacions i subvencions. Equip: 8 persones en nòmina (5 assistencials), voluntariat de suport i especialistes; col·laboracions amb altres entitats (ex. banc de perruques PICAM). Idees clau destacades Acció humanitària salva vides; cooperació pretén transformar estructures, però ha d’evitar sobrepromeses. Participació local i lectura cultural del context són imprescindibles per a l’eficàcia de projectes al Sud global. Arquitectura i comunitat poden millorar el benestar durant el càncer; atenció integral i gratuïta és clau. Bòsnia: la pau institucional no sempre garanteix convivència; l’educació segregada perpetua relats enfrontats. Memòria urbana: dels fossars parroquials als tanatoris; la ciutat transforma com vivim i recordem la mort. Cites rellevants (en essència) L’acció humanitària és un deure moral quan algú s’ofega; no es pot mirar cap a una altra banda. Parlar del càncer sense bèl·lics i amb respecte per la manera singular de viure’l.

  • 2h 8min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 31/5/2024 — Bona nit en bucle: repetició, minimalisme sonor i experiència auditiva

    Visió general Episodi completament basat en la repetició d'una sola frase: "Bona nit", pronunciada a intervals regulars d'uns 30 segons, al llarg d'aproximadament 2 h i 8 min (0s–7678s). "Bona nit" Què ofereix • Minimalisme sonor i ritme constant • Cap canvi de tema ni contingut editorial addicional • Espais de silenci que creen una sensació de pausa, espera i atenció Temes principals • Repetició i ritme • Silenci com a espai expressiu • Expectativa i subversió del format de podcast • Ús funcional: relaxació, ASMR o ambient Com s'estructura l'episodi • Salutació "Bona nit" repetida cada ~30s, de l'inici fins al final • No hi ha entrevistes, notícies ni seccions diferenciades • L'episodi pot interpretar-se com una peça experimental o performativa Moments i guiatge d'escolta • El patró es manté estable: una salutació cada 30s entre 0s i 7678s • No hi ha "moments clau"; l'escolta és sobre la permanència del patró