Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

49-60 de 140
  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2024 — Empresariat ètic i competitivitat global: sinterització a AMIS, Xina i FP, serendipia, energia nuclear i IA; i la història del correu

    Panorama general de l’episodi Conversa àmplia i molt dinàmica amb César Molins i Bartra —enginyer nuclear i empresari— sobre com ser empresari sense fracassar, la força de l’ètica empresarial, l’ofici industrial de la sinterització a AMIS, l’impacte de la globalització i la gestió del talent a Xina, EUA i Europa. A més, reflexiona sobre la serendipia en innovació, defensa l’energia nuclear com a peça clau del mix energètic, i ofereix una visió optimista i pragmàtica de la IA. El programa es completa amb miscel·lànies històriques, una història del correu a Barcelona (Capella Marcús, Tassis), efemèrides i un tancament sobre mètodes de treball als EUA. Empresariat i ètica Idees clau Treball i exigència com a base de l’èxit; risc inherent al fet d’emprendre; competència global. Excel·lència multidimensional: finances prudents, tecnologia (fins i tot en restauració), i sobretot, persones. Mida empresarial: més capacitat d’atracció, recerca i “tracció” en créixer (de 200 a 1.200+ persones al seu grup). Ètica com a avantatge competitiu: clau per atraure i retenir talent i per a la sostenibilitat del projecte. “Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt… I això és fonamental.” “L’ètica és una força molt gran.” AMIS i la sinterització AMIS fabrica peces mecàniques d’alta precisió via sinterització (compactació de pols metàl·lica i cocció al forn) per a sectors com l’automoció. Diferències clau amb la fundició: Sinterització: millor precisió i geometries fines; possibilitat d’aliatges i combinacions metal·ceràmiques; lleu pèrdua de densitat compensada amb aliatges. Fundició: motlles de sorra amb menys precisió; peces completament denses però amb limitacions geomètriques. Globalització i talent (Xina–EUA–Europa) La millora en transport i connectivitat va obrir la competència mundial: cal “espavilar-se molt bé” i cohesionar equips amb ètica i propòsit. Mercat laboral: EUA: salaris molt alts, manca de tècnics FP (VOTEC) i dificultats per reindustrialitzar. Catalunya/Europa: millor que EUA en FP, però encara escassetat. Xina: Cultura del treball i ecosistema de formació tècnica massiu i modern (escoles d’FP i enginyeria amb milers d’estudiants, tallers de CNC de primer nivell). Exemple d’FP local: naus escola amb línies de formació des de màquina tradicional fins a CNC avançat. “La Xina no es menjaria el món si nosaltres tinguéssim ganes de treballar com ells.” Negociar i operar a la Xina: governança i incentius Experiències pràctiques: Protecció a la integritat empresarial: autoritats que actuen amb fermesa davant frau intern. Urbanisme industrial: prohibició d’especular amb sòl; cessió per 50 anys renovables si es fa “bona feina”. Ocupació del sòl flexible a canvi d’alçada útil; incentius fiscals (IBI compensat amb impostos productius) per produir més que posseir. Reflexió oberta: eficàcia vs ètica democràtica en models de governança. Serendipia i innovació Definició de serendipia: troballa valuosa mentre se’n buscava una altra; requereix sagacitat, no només sort. Exemples citats: penicil·lina, viagra. Cas familiar: coixinets autolubricats sinteritzats per a ventiladors — innovació sorgida de casualitats ben aprofitades. “La sort m’agrada que m’enxampi treballant.” Trajectòria nuclear i educació als EUA Formació: Enginyeria Industrial (Barcelona), màster i doctorat en Enginyeria Nuclear (Universitat de Florida), recerca a Oak Ridge National Laboratory. Beques i mecenatge (Fulbright i filantropia) i model acadèmic americà: Doctorat com a “Philosophy Doctor” amb major/minor, idiomes i crèdits fora del camp (p.ex. submarinisme). Relació intensa professor–estudiant, horaris extensos i cultura de recerca oberta. Energia nuclear: defensa com a opció neta i ecològica per cobrir la creixent necessitat d’energia (estalviar és necessari però insuficient). Intel·ligència Artificial (IA) Visió optimista: la IA serà un gran ajut i multiplicador de productivitat, no un substitut total. Lliçó històrica: com amb els telers i internet, la tecnologia transforma però també obre noves feines i millora qualitat i costos. “La IA ens ajudarà a fer les coses millor i més ràpid; no és el final de la feina humana.” Miscel·lànies i efemèrides Històries sota el paraigua de la serendipia i la memòria: Caiguda des de 6.700 m d’Avan I. Magée (1943) i evolució als seients ejectables. Segrest de Juan Manuel Fangio (1958) a l’Havana. Execució de Salvador Puig Antich (1974) i la figura del botxí. Forts esclavistes a Ghana i la “porta del no retorn”. Editorials breus d’actualitat: assistència al Congrés (ELA), sentència Alves, crítica a la judicialització política. Història del correu a Barcelona Capella Marcús (c. Carders) com a node originari; confraria dels troters (correus a cavall) i funció mutualista. Evolució de suports (del pergamí al paper de Xàtiva) i de la logística (hostals, rutes). Famílies Tassis (Thurn und Taxis) i monopolis postals; centralitat europea fins als Borbons. Desinfecció de cartes en pandèmies (avanç per al proper programa). Mètodes de treball als EUA (tancament) Flexibilitat, exigència i alta densitat de talent (Oak Ridge amb orquestra i arts); contrastos culturals no eximeixen d’excel·lència. Idees força Treball intens, ètica i equip són el nucli de la competitivitat. La sinterització permet precisió i innovació d’aliatges amb impacte industrial massiu. La formació tècnica (FP) i la cultura del treball són avantatges decisius (cas Xina). La serendipia premia l’esforç i l’obertura mental. L’energia nuclear serà clau en un sistema energètic que ha de créixer. La IA és una palanca, no un substitut; el repte és aprofitar-la treballant millor.

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/2/2024 — Barça avui: diagnòstic amb Jordi Roura — La Masia, casos (Ilaix, Simons, Ansu, Nico), evolució tàctica i estratègia, anècdotes (Rexach-Messi, Lamine Yamal, Marc Guiu) i un viatge per la història de Barcelona (Torre del Besòs, Ciutadella, residènc...

    Panorama general del programa Convidat: Jordi Roura (exjugador i exdirector del futbol formatiu del Barça), presentat com a exemple de resiliència després de la greu lesió al genoll (1989) que va truncar la seva carrera com a futbolista. Dues parts principals: Una conversa futbolística d’alta volada sobre el present del Barça, La Masia i l’evolució del joc. La secció del Josep: microhistòries apassionants de Barcelona (Torre de les Aigües del Besòs, Ciutadella-Parlament, residències reials) amb dades, anècdotes i context urbà. "El futbol és un joc" i, alhora, una suma de factors esportius, mentals, culturals i de gestió que cal entendre en conjunt. Barça avui: diagnòstic esportiu i de gestió On som i per què Roura defensa que Xavi és una figura idònia, però constata un descens de la solidesa defensiva respecte la temporada anterior. Factors clau: Pèrdua de Busquets: «pivot» únic per posicionament i equilibri. La seva absència pesa en sortida de pilota, pressió i equilibri atac-defensa. Lesions i manca d’XI tipus: dificulten continuïtat i automatismes. Inexplicable caiguda dels indicadors defensius: de l’equip menys golejat a un dels que més rep. "Defensar bé és una virtut, no pas un defecte." — guanyar una lliga també es construeix des del darrere. L’entorn i la cultura del club Pressió mediàtica i del soci: a Can Barça «no n’hi ha prou amb guanyar; cal jugar bé». Identitat (‘ADN’): mantenir el domini a través de la pilota, però • Ser vertical i intens quan toca. • No renunciar a contraatacs ni a situacions que el partit et demani. • Treballar a fons l’estratègia (pilota aturada), avui essencial. "Un equip gran ha de dominar diversos registres" sense perdre l’ADN. El futur immediat: entrenador i rumb Decisió transcendental el relleu a la banqueta: qui arribi ha d’entendre què és el Barça, l’essència de joc i el pes de La Masia. Economia i Montjuïc: moment delicat institucionalment i econòmicament (obres, assistència, palanques). Cal humilitat per redefinir objectius a curt termini i prioritzar pedrera per sostenibilitat. "Al loro: que estamos muy mal" — missatge d’alerta i realisme sobre el moment del club. La Masia: talent, retenció i maduració Quan marxen els joves… i per què No tots poden jugar al primer equip. En etapes d’11 titulars de casa, l’accés era molt difícil. Entre els 16-18 anys arriben ofertes estrangeres astronòmiques (abans del Brexit, sobretot). El club ha de seleccionar on aposta fort i, tot i així, alguns no es poden retenir. Casos concrets (aprenentatges) • Ilaix Moriba: renovat fort, debuta, però prioritza una millor oferta i marxa. Per Roura, va córrer massa i ho pot haver pagat esportivament. • Xavi Simons: no es va poder retenir amb 16 anys; avui explosiona a l’elit després de PSG/Leipzig. Exemple que el camí no és lineal. • Nico González: intel·ligent i complet, buscant minuts (València, Porto). Roura creu que acabarà explotant. • Ansu Fati: talent extraordinari que va debutar “massa bé”, generant expectatives irreals. La seva trajectòria està marcada per lesions (fins i tot de jove) i decisions mèdiques/recuperació. El temps dirà si pot fer net físicament. Clau de l’èxit: la ment i el procés El factor mental és cada cop més decisiu: • constància, entorn sa, paciència i pas a pas • saber assumir la pressió Barça El futbol-7 i el camí de base: essencial per assimilar l’ADN i arrelament a l’edat crítica (16 anys). «La sort sovint és el fruit d’un treball constant.» Detecció i desenvolupament del talent Lamine Yamal: veure “alguna cosa” abans que exploti De petit, no feia “ja” el que fa ara. Però apareixien detalls (controls, gols ‘com qui no vol la cosa’) que indicaven qualitat diferencial, confirmada amb el temps. Marc Guiu: el ‘9’ d’àrea que tothom busca Perfil davanter centre d’àrea, físic, bon joc aeri i olfacte. Pot no ser el prototip “fi”, però és molt demandat al mercat; si no s’assenta al Barça, se’l rifaran. Tècnica i lateralitat Es treballen les dues cames, sobretot en controls, passades i finalitzacions. Els esquerrans acostumen a ser més “tancats”. Cas Dembélé: excepció d’elit amb ambidestreta molt marcada. Evolució tàctica: del Dream Team a l’elit moderna Del 3-4-3 posicional del Flaco/Charlie al 4-3-3 enriquit: el joc evoluciona constantment. Estratègia (ABP) avui és bàsica: percentatges de gol alts, s’ha de treballar molt. Contraatac no és pecat: amb espai, pressió rival i jugadors ràpids, és intel·ligent aprofitar-lo. Tiqui-taca ben jugat és vertical i intens; mal jugat, és un desastre. L’ADN és dominar el joc amb i sense pilota. Cultura de club: com a Glasgow celebren un córner, a Barcelona es demana caviar. Cal adaptar-se sense perdre identitat. Anècdotes i cites que defineixen Rexach i Messi: Charlie puja tard, mira 20’ i sentencia: «Fitxa’l, però ja.» Mestissatge de intuïció i decisió. Busquets al vestidor (any del Pep): «Hem hagut de venir els de tercera per fer-vos campions.» Lideratge silenciós però respectadíssim. Detall de metodologia: treure de banda pot ser “una tesi doctoral”: cal fer-la bé perquè no sigui una pèrdua. Japó amb Rexach: un màster accelerat Roura viu el seu debut d’entrenador al Japó amb Charlie: experiència professional i humana que val per una llicenciatura. Cultura ordenada i respectuosa que encaixa amb el seu tarannà. Sobre el joc: molt físic i obedient, però cal imaginació (abans molts tècnics brasilers; ara més treball de base i perfil propi). Barcelona amb el Josep: patrimoni, aigua i poder Torre de les Aigües del Besòs (1882) Objectiu: garantir aigua a una zona industrial i en creixement. Problema: salinitat elevada dels aqüífers (sequera, sobreextracció). Segona fase mai executada; el 1889 es prohibeix l’aigua de boca. Tràgic desenllaç: el principal inversor, Francesc Xavier Camps, apareix mort als peus de la torre (probable suïcidi; certificat com a «aturada cardíaca» per evitar l’escàndol). Continuïtat industrial: Macosa, Alstom… Avui, es conserva la torre i una xemeneia de formigó única a BCN. De Ciutadella a Parlament De fortalesa de control borbònic a Parc de la Ciutadella i seu del Parlament (edifici de l’antic Polvorí). Escuts i símbols: impossibilitat legal d’extreure l’escut borbònic; s’hi col·loca l’escut de la Generalitat a sobre (corona, lleons i canons resten al voltant). Montjuïc: cessió franquista amb museu militar; peripècia de l’estàtua de Franco (retirada 2001). Residències reials i Torre Castanyer Falta de Palau Reial estable a BCN; reis i reines allotjats en palaus privats o hotels. Torre Castanyer (Sant Gervasi): el 1888 s’hi construeix un pavelló de jocs neoàrab per als infants de Maria Cristina durant l’Exposició Universal. Durant la Guerra Civil, Antonio Machado hi resideix unes setmanes abans de l’exili. Microhistòries que fan gran la ciutat: velòdroms, xemeneies, toponímia i el mapa líquid de l’aigua a Barcelona. Efemèrides i noms propis De Joan Miró (primera expo, 1918) a Carla Simón (Ós d’Or per Alcarràs) i el santoral més pintoresc. Record per Santi Santamaria, Joan Margarit i figures de casa nostra. Idees-força (takeaways) Equilibri esportiu: sense solidesa defensiva, és molt difícil sostenir el rendiment. Pedrera com a eix: competitivitat i sostenibilitat, però amb selecció i projecte clar per retenir talent. Ment-set guanya: el talent és necessari; la mentalitat el fa arribar. Evolució amb identitat: ADN Barça sí, però enriquit amb estratègia, verticalitat i diversos registres. Realitat econòmica: missatge de humilitat, objectius realistes i continuïtat de model propi per evitar riscos estructurals.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2024 — Joan Chamorro: Sant Andreu Jazz Band, pedagogia del jazz i escena de Barcelona — amb un viatge pels camps del Barça

    Panorama general "M'agrada compartir la meva passió per la música i per la vida" Un episodi extens i polièdric que combina una entrevista profunda amb Joan Chamorro —músic i pedagog referent del jazz— amb una secció històrica sobre el FC Barcelona i els seus estadis. Els blocs principals: orígens i carrera de Chamorro, la creació i filosofia de la Sant Andreu Jazz Band, la seva metodologia pedagògica centrada en l’escolta, la memòria i el joc, les col·laboracions i referents, i una radiografia crítica de l’escena de jazz a Barcelona. La segona meitat inclou projectes internacionals, novetats discogràfiques (Edu Ferrer, Elsa Armengou) i una secció final del Josep amb una crònica detallada dels camps del Barça. Temes clau de l'entrevista amb Joan Chamorro Orígens i formació • Naixença a Càceres (1962) i trasllat a Barcelona als 2 anys • Inicis tardans (18 anys): compra d’un saxo tenor, descobriment del jazz al Taller de Músics i formació clàssica (Conservatori; professor Adolfo Ventes) Trajectòria i instruments • Passió pel saxo baríton (instrument identitari) i domini de tota la família de saxos, clarinets i flauta • Transició cap al contrabaix per necessitat pedagògica: aprenentatge autodidacte, i majoria de discos recents gravats com a contrabaixista • Experiència en big bands i doblatges (clarinet baix, flauta): del Taller de Músics a Bellaterra, Terrassa… Col·laboracions i referents • Ha compartit escenari/gravacions amb Tete Montoliu, Bebo Valdés, Manhattan Transfer, Stevie Wonder, entre d’altres • Admiració profunda per Dexter Gordon i per Scott Robinson (model de versatilitat estilística, del trad al bebop i contemporani, sempre amb personalitat) • Scott Hamilton: duet molt celebrat; músic “d’història viva” que aporta ofici i lirisme Escena cultural i crítica de context • Episodi teatral amb Els Comediants (gires a Nova York, Xile; espectacles “La Nit” i “Dimonis”) • Diagnosi de l’escena de jazz a Barcelona: talent jove abundant, però falten clubs; impacte de la gentrificació i tancament d’espais mítics (Cova del Drac, Milano) • Reivindicació de més música en viu i suport institucional a clubs i programació Sant Andreu Jazz Band (SAJB): naixement i filosofia • Inici el 2006 a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu; format Big Band des de 2009 • Projecte independent des de 2011-2012 (arran del film “Kids & Music”) • Identitat: aprenentatge des del primer dia amb repertori de jazz, memòria i directe; intergeneracional (nens de 6 a 20 anys) i amb paper destacat de dones instrumentistes • Sèrie discogràfica “Joan Chamorro presenta”: trajectes personals filmats i enregistrats que documenten l’evolució real dels alumnes Metodologia pedagògica • Del «solfeig» a l’escolta activa, cantar molt, memòria auditiva i repertori • El joc com a motor d’aprenentatge i la concentració com a hàbit vital • Motivació: passar del “els nens no estudien” a “què puc fer jo com a professor?” • Dos pilars: amor pel que fas i sacralitat de l’ofici docent • Recomana que l’alumne pugui tocar una hora de memòria (estàndards, balades, blues) en qualsevol context Projectes, novetats i internacionalització • Docència i tallers: Stanford, Medellín, Mèxic, Itàlia (projectes replicats), Vigo/Maieusis • Edu Ferrer (crooner): retorn i projecte Sinatra; presència al disc “Reunion” • Proper volum de “Joan Chamorro presenta”: Elsa Armengou (trompeta), treballadora i sòlida musicalment • Connexió amb música brasilera (bossa/samba). Suggeriment extern: “Se eu não te amasse tanto assim” (Herbert Vianna) per a la veu Notes personals • Record a Nicolás, fill traspassat: aprendre a viure el present i acceptar allò que no es pot canviar • Expectativa feliç: proper naixement de Kai Chamorro Vestida Secció d’història (Josep): els camps del Barça • De la plaça d’armes del Parc de la Ciutadella (1909, episodis puntuals) al camp del carrer Indústria (origen del mot “culers”) • Camp de Les Corts (1922-1957): creixement fins a 60.000 espectadors; èxits, sancions i context polític; l’era Kubala • Camp Nou (1957-2023): inauguració per la Mercè, ampliacions i deutes; paper del soci • Estadi Olímpic Lluís Companys (Montjuïc): història i usos fins a l’actualitat Moments musicals i miscel·lània • Pausa amb “What a Wonderful World” (versió swing de “Fabri”): reflexió sobre talent, visibilitat i màrqueting • Bloc d’efemèrides i notícies (Gürtel, aniversaris culturals) • Post-programa: Music Club amb sessió de Soulful House (Carles Hernández i Rius) Idees destacades • La música és dins teu: si entens el so i les relacions, canviar d’instrument és més natural • Aprendre jazz des del primer dia: estàndards, memòria, escolta i directe • Barcelona té talent per ser un “Manhattan” de clubs si hi hagués més espais i suport • Docència amb amor i exigència: el professor com a pont cap als mestres del jazz i com a guia d’oportunitats

  • 2h 6min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/2/2024 — Bona nit, infinites vegades: repetició, silenci i minimalisme sonor

    Context i visió general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” a intervals regulars (aprox. cada 30 segons) durant tota la durada. No hi ha diàleg, ni canvis de tema, ni seccions editorials. L’efecte és el d’una peça minimalista i contemplativa, propera a un mantra o a una experiència d’ASMR basada en el loop i el silenci entre intervencions. "Bona nit" Què s’escolta • Repetició de “Bona nit” des del segon 0 fins al segon 7588. • Intervals principalment de 30 segons, amb alguna lleu irregularitat (p. ex. 5578s), que pot reflectir edició o marca temporal. • Absència de contingut temàtic addicional o converses. Temes principals • Repetició com a recurs: el significat sorgeix del patró, no del discurs. • Salutació nocturna: la fórmula “Bona nit” com a eix semàntic i emocional. • Minimalisme sonor: economia de paraules i espai per al silenci. • Ritme temporal constant: estructura marcada per intervals regulars. Moments i estructura Patró repetitiu • Inici del patró: 0s. • Manteniment del ritme: aproximadament cada 30s fins al 7588s. • Sense transicions, seccions temàtiques ni tancament verbal distintiu. Notes destacables • Irregularitats mínimes en el cronometratge que no alteren el caràcter repetitiu global. • L’episodi pot funcionar com a peça meditativa, ambient o exercici conceptual sobre el temps i la salutació. Conclusió Una experiència auditiva minimalista on la reiteració de “Bona nit” construeix atmosfera i ritme. Més proper a una composició conceptual que a un podcast conversacional, convida a escoltar el silenci i el pas del temps entre repeticions.

  • 2h 5min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/1/2024 — Bona nit en bucle: minimalisme sonor, salutació repetida i efecte hipnòtic

    Visió general Aquest episodi és una peça de minimalisme sonor on es repeteix exclusivament la frase “Bona nit” a intervals regulars, aproximadament cada 30 segons, al llarg d’uns 2 h i 5 min. No hi ha presentació ni tancament convencionals; el contingut comença i acaba amb la mateixa salutació, creant un bucle hipnòtic i constant. Què ofereix • Ritme estable: una veu repeteix “Bona nit” de manera uniforme, amb poques variacions de temps. • Experiència auditiva: pot funcionar com a paisatge sonor de fons per a la calma, la desconnexió o, fins i tot, com a ASMR minimalista. • Proposta conceptual: explora la repetició i el silenci entre intervals com a elements expressius. "Bona nit" Temes principals • Minimalisme i repetició: una sola frase sostinguda en el temps per generar un efecte contemplatiu. • Ritme i temps: intervals de ~30s (amb lleugeres variacions puntuals) que estructuren l’escolta. • Efecte en l’oient: pot induir calma, focalització o una sensació d’hipnosi suau per la cadència regular. • Funció i usos: acompanyament per relaxar-se, meditar o desconnectar; també pot servir com a prova d’àudio o peça d’art sonor. Estructura i ritme • Inici immediat (0s): no hi ha introducció; la peça comença directament amb la salutació. • Cos central (0s–7527s): reiteració de “Bona nit” cada ~30 segons, mantenint la coherència del patró. • Tancament: finalitza en el mateix to, sense secció de comiat diferenciada.

  • 2h 6min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2024 — Cap i cua #101 amb Carles Rexach: del futbol de tacs al VAR — entrenadors històrics del Barça, finances, Superlliga i palaus reials de Barcelona

    Panorama general Episodi especial “cap i cua” (palíndrom) número 101 amb el mític Carles Rexach. Conversa àmplia sobre l’evolució del futbol, el VAR, anècdotes amb entrenadors del Barça, psicologia del vestidor, competicions i viatges d’abans, i un tram final sobre presidència, finances, Superlliga i el cas Negreira. Complementen l’episodi seccions musicals i una peça d’història sobre els palaus reials de Barcelona. Temes principals • Evolució del joc: camps, botes i pilotes; canvis reglamentaris i ritme golejador entre èpoques. • VAR i arbitratge: suport de principi, però crítica a la indefinició de criteris i rols. • Entrenadors del Barça: retrats vius (Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham, Michels, Weisweiler, Rifé, Herrera, Müller) amb anècdotes memorables. • Tàctica i psicologia: el rol de l’extrem, diagonals, i gestionar caràcters com Romário i Stoichkov. • Competicions i viatges: de la UEFA duríssima i els desplaçaments interminables a la Copa “descafeïnada” actual. • Barça, presidència i finances: de Núñez a avui; amortitzacions, palanques, Superlliga com a possible sortida. • Cas Negreira: escepticisme de Rexach sobre la tesi d’influència arbitral. • Història: palaus reials de Valldaura i Palau Reial Menor (Barcelona). • Interludis musicals: sintonies al banjo (Lluís Gómez) i al saxo. Entrevista a Carles Rexach Evolució del joc i del gol • Abans es jugaven 30 jornades; avui 38 i més competicions: més opcions de fer gols. • Camps i botes: durs al sud, pesats al nord; canviar tacs cada camp; avui gespes imponents i botes lleugeres. • Pilotes: abans s’impregnaven d’aigua i pesaven “una tonelada”; avui “semblen un globus”. Fins i tot trets de porta arriben més lluny. VAR i règim disciplinari • Rexach, inicialment partidari del VAR, lamenta la manca d’un marc clar: mans, intencionalitat, braços enganxats, etc., multipliquen casuístiques. • Critica la confusió de rols: > “O arbitra l’àrbitre, o arbitra el VAR.” • Més oficials que mai, però més soroll (banquetes, parafernàlia, celebracions) que ajuda poc. Entrenadors i anècdotes • Vicenç Sassot: debut als 18 anys; entrenador de la casa que aposta pels joves. Anècdota del brasiler Silva i amistosos setmanals per falta de permís. • Roque Olsen (Mister Tigre): morro fort i sense staff; lideratge rígid per governar vestidors plens de figures. • Salvador Artigas: bon tracte, resistència i córrer per Collserola; la divertida “radiografia” d’un marcador a Martí Filosia. • Vic Buckingham (+ Seguer): estil ofensiu i optimista. Anècdota a Sabadell: l’anglès marxa al descans; Seguer compleix la consigna: > “Only attack, attack, attack.” Acaben remuntats. • Rinus Michels (I): escola Ajax, perfeccionisme tàctic i repetició; adaptació a un futbol espanyol més dur. Arriben Cruyff, Sotil, Neeskens; èxits i fonaments del joc posicional. • Hennes Weisweiler: xocs amb Cruyff (episodi de Salònica), diàleg calent i destitució. Interí Aureli/Aureano Ruiz i productivitat de Rexach com a mitja punta. • Michels (II): més calmat i psicològic; entendre el jugador i rebaixar pressió. • Lucien Müller: molt fort a casa, fluix fora; difícil passar de company a tècnic. • Joaquim Rifé: Recopa 1979 (Basilea): penal fallat i redempció. > “Bien está lo que bien acaba.” • Helenio Herrera (I): arrenca amb pissarra i profecia: > “Los ganaremos todos.” 9 de 10 guanyats. Resultadisme i equip envellint. • Kubala i Herrera (II): etapa final de jugador fins a la Copa del Rei; Rexach ja fa de “segon” al camp. Tàctica, rols i psicologia de l’elit • L’extrem és el lloc “més difícil”: poc espai, tothom t’espera. Solucions: entrar cap dins i diagonals si el lateral puja. • Gestionar caràcters: amb Stoichkov funciona la bronca; amb Romário cal confiança i activació. El bon tècnic domina el “galliner”. • Referència a tècnics-gestors com Ancelotti. Competicions i viatges • Abans, viatges eterns (trens i escales) i UEFA molt més exigent (plena de segones potències) que la Copa d’Europa de campions. • Copa del Rei: d’icònica post-lliga i a doble partit a actual “descafeïnada” (rotacions, porter suplent, final primerenca). Comiat i perspectiva • Partit d’homenatge (01/09/81) vs. Argentina: barreja d’orgull i tristesa. > “El dia més feliç, el debut; el més dur, plegar.” • El temps passa per a tothom: Messi lluny, noves estrelles prenen el relleu. Barça: presidència, finances, Superlliga i Negreira • Estil de Núñez: gestió empresarial, amortitzacions, decisions impopulars; friccions amb Cruyff (renovació i model). Exemple d’amortitzar grans fitxatges. • Situació actual: palanques, ingressos topats; Superlliga com a possible vàlvula d’ingressos (format Eurolliga del bàsquet). O bé capital privat (49%). • > “El problema no és guanyar més, és gastar menys.” • Cas Negreira: Rexach veu molt difícil demostrar influència arbitral sostinguda: més plausible un mal ús de pagaments que no pas “comprar” àrbitres. Història: Palaus reials de Barcelona Valldaura (Collserola) i el Palau Comtal de Valldaura (Via Laietana) • Monestir cistercenc (s. XII), estades de reis (Jaume II); restes mínimes i masia del 1888 aprofitant pedres. • El palauet comtal era extramurs (actual Via Laietana); restà un finestral romànic reubicat a la Casa de l’Ardiaca. Palau Reial Menor (barri Gòtic) • Origen templari; residència reial (Leonor de Sicília), més tranquil que el Palau Major. Jardí botànic i menjadora d’animals exòtics (lleons, rinoceronts) com a signe de poder. • Enderrocat el 1859; es conserva la capella i documentació i peces en museus. Interludis i altres seccions Música • Lluís Gómez, mestre de banjo, interpreta “What a Wonderful World” (vídeo al MEAM). També s’esmenta una versió al saxo i classes en línia. Actualitat i efemèrides • Bloc de Joan i Pep: català a la UE (parat), tancament del restaurant de la Mola; efemèrides (La Santa Espina, Il trovatore, adéu a l’Escarabat VW, papers de Salamanca, fallida Kodak) i aniversaris (Brossa, Poe, Cézanne, Joplin…).

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/1/2024 — Mònica Green i Roxane: directe, Afrobeat i arrels — ‘What a Wonderful World’ i ‘I Believe I Can Fly’; guillotina, efemèrides i monarquia

    Panorama general Dues veus, una mateixa passió. L’episodi reuneix Mònica Green i Mònica Roxane Rodés (Roxana) per parlar de trajectòries, estils i valentia sobre l’escenari, amb moments musicals en directe i una secció històrica amb mirada crítica. Moments clau • El directe com a essència: Mònica reivindica el directe com la seva carta de presentació. No busca números u, sinó la connexió amb el públic. • Arrels i ofici: família musical (àvia Maggie Price i avi multiinstrumentista), consell vital de l’àvia — “Canta com si no portessis sabates” …que esdevé ritual d’escena per trencar la timidesa. • Roxana: de la por escènica a la identitat pròpia: Estudis a Birmingham (BIMM), aposta per R&B i Afrobeat, i estrena d’un tema inèdit als estudis. • Afrobeat avui: ritmes i percussions africanes actualitzades, influència dels balls virals a TikTok i fort arrelament nigerià. • Anècdotes de carrera: de les Drassanes (BASF, 1994) a la crida de René Moore (autor de “Dangerous” de Michael Jackson) i el leitmotiv “I Believe I Can Fly” (R. Kelly), assumint la separació entre obra i autor. • Barcelona com a casa: l’arribada el 1984, el “Supremes Show”, el xoc entre Japó i Barcelona, el restaurant del Leslie a la Barceloneta i la decisió de quedar-se. • Secció d’història: passeig per la guillotina, Maria Teresa de França i la Revolució, amb paral·lelismes polítics contemporanis. • Indústria i model de carrera: debat sobre Spotify (visibilitat vs. remuneració), i la tria de Mònica: viure del directe, mantenir-se en el temps i preservar l’eclecticisme. Moments musicals (en directe) • “Príncep blau” — rescat d’una etapa clau dels 90. • “What a Wonderful World” — diversos fragments interpretats amb sensibilitat i swing. • “I Believe I Can Fly” — duet mare-filla en primícia a l’estudi: culminació emotiva de l’episodi. Temes principals 1) L’art del directe i la versatilitat • Mònica es defineix com artista total, amb domini de jazz, soul, blues, R&B, funky, rumba catalana i cobla-fusió. • Defensa un recorregut eclecte i treballat: hores d’estudi, interpretació i memòria escènica. 2) Arrels, identitat i autonomia • L’ànima musical ve de casa: The Cabineers, amistat de l’àvia amb Pearl Bailey i Bill Bailey, i una nana improvisada a l’estudi que il·lumina la transmissió generacional. • La relació mare-filla combina exigència, confiança i autonomia: Roxana tria el seu camí, demana consell quan cal i se sobreposa als límits propis. 3) Afrobeat i nova onada • Explicació clara de l’Afrobeat contemporani: hibridació R&B + ritmes africans, accent en la percussió, el ball com a llenguatge i una comunitat global que el fa créixer. 4) Història i crítica • “La guillotina”: context de la Revolució Francesa, Maria Antonieta i Maria Teresa de França, exili, restauracions i fi de la dinastia Capet. • Paral·lelismes polítics actuals i crítica a la monarquia espanyola (residència de Joan Carles I a Abu Dhabi) i el seu impacte en el debat públic. Cites destacades “Jo mai he buscat un número u; el meu fort és el directe.” “Canta com si no portessis sabates… explica la història a la teva manera.” “No és qui arriba abans, sinó qui es manté en el temps.” Efemèrides i curiositats • 12 de gener: inundacions (1970), destitució de la Mancomunitat (1925), investidura de Puigdemont (2016), exili Bonaparte (1816), Tesla al Niàgara (1897), terratrèmol d’Haití (2010), naixements (Carme Riera, Jeff Bezos…) i defuncions (Agatha Christie, Alice Coltrane…). Highlights finals • Compromís de Mònica per gravar la sintonia del programa amb el seu estil (proposta Afrobeat a l’estudi de Giorgi; possible estrena a Luz de Gas). • Discografia i reconeixements: dels “Souxos” i “Sayonara” a “Natural Thing” i “Project Soul”; Premi Butaca i guardons a millor directe. • Tesi artística: l’art és expressió i comunicació; la vida a Catalunya, casa definitiva.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/12/2023 — Nadal a Barcelona: llengua, tradicions i fires; refranyer d’hivern; i homenatge a Louis Armstrong (programa 99)

    Panorama general Programa especial de “Benvinguts, benvolguts i bentrobats” (núm. 99, 22/12/2023) centrat en el Nadal: llengua, costums i memòria popular a Barcelona i al món, amb música nadalenca i un homenatge biogràfic a Louis Armstrong. També inclou efemèrides del 22 de desembre i una reflexió final. • Tema clau: la pervivència i transformació de les tradicions –de les fires de Santa Llúcia i Sant Tomàs al caganer, l’Home dels Nassos i les innocentades– i el pes del refranyer en el calendari d’hivern. • Bloc musical destacat: nadala “El desembre congelat” (interpretada per Judit Neddermann) i sintonia “What a Wonderful World”, porta d’entrada a la figura de Louis Armstrong. “Cada vegada que tanco els ulls i bufo la meva trompeta, veig el cor de la vella Nova Orleans.” — Louis Armstrong Llengua i Nadal: precisions útils • Raïm: en català, el fruit és “el raïm” (singular col·lectiu; no “reïm”). • Nadal vs. Nadals: Nadal pot referir-se al 25 de desembre; en plural (“Nadals”) per evocar diferents anys o períodes nadalencs. • Fem cagar el tió: la forma genuïna de l’expressió (no “caga tió” com a nom). • Nit bona / nit vella: ús preferent en català de “Nit de Nadal” (24) i “Nit de Cap d’Any” (31), tot evitant calcs innecessaris. Fires i mercats d’hivern (Barcelona) Fira de Santa Llúcia i Fira de Joguines • Fira de Santa Llúcia (pessebres): històricament del 13 al 24; avui s’avança a inicis de desembre i acaba el 23. Va superar una etapa de decadència (figures de plàstic) i ha revifat l’artesania. • Fira de Sant Tomàs / Gran Via (joguines): cada cop més d’artesania i menys de joguina clàssica; anècdota del 5 de gener: pujada de preus i “l’endemà, a comprar piles”. • Jocs i joguines: de l’Escalèxtric, trens elèctrics i Jocs Reunits a l’era de les franquícies i sèries; canvis d’hàbits de joc (taula vs. pantalles). Festes i figures populars • Sant Nicolau (6/12): patró dels estudiants; llegendes d’origen de Santa Claus i el costum del mitjó. • Santa Llúcia (13/12): diada de les modistes; xocolata amb nata i melindros a les granges; persecucions juganeres d’estudiants per la Rambla; canvi de rols i oficis. • La carassa: figura medieval que llençava caramels; desapareguda per correcció política, en reviscolament com a ninot festiu sense connotacions. • El caganer: auge recent, botigues especialitzades i caganers “d’actualitat”; simbolisme de fertilitat i ganxo per a la canalla. • L’Home dels Nassos (31/12): figura que “té tants nassos com dies li resten a l’any”; relectura moderna amb capgrossos. • Sants Innocents (28/12): de la llufa a les bromes mediàtiques; memòria de farolillos (ungüent “d’estar cam aquí”) i “màquina de quadrar comptes”. • Missa del Gall i Cant de la Sibil·la: pràctiques vives, amb adaptacions d’horari; recuperació del Cant de la Sibil·la en alguns indrets. Refranyer i calendari solar d’hivern Repassa refranys que marquen l’allargament del dia des del solstici: • “Per Santa Llúcia, un pas de puça” (13/12): inici simbòlic; en realitat, el creixement vespertí és el primer perceptible. • “Per Nadal, un pas de pardal” (25/12) i “Per Sant Esteve, un pas de llebre” (26/12). • “Per Ninou, un pas de bou” (1/1) i “Per Reis, un pas de camell” (6/1). • Sant Antoni (17/1) i Sant Sebastià (20/1): el dia ja s’allarga notablement; variants locals. • “Per la Candelera (2/2), una hora sencera”: fita tradicional per desmuntar el pessebre. • Sant Blai (3/2): “un pas de cavall”; acumulat ~55’ respecte Santa Llúcia. • Sant Maties / Macià: refranys d’igualació de dia i nit (prop de l’equinocci), amb variacions de calendari. “Del juny endavant, el dia es va escurçant” — tancament del cicle en el solstici d’estiu. Tradicions de Nadal arreu del món • Portugal: panses; Polònia: 12 plats; Itàlia: llenties; Sud-àfrica: orugues fregides; Txèquia: llançar la sabata per saber si hi haurà casori; Noruega: amagar escombres de les bruixes; Japó: pollastre fregit (KFC) des dels 70; Veneçuela: missa en patins; Mèxic (Oaxaca): “Nit dels raves”; Ucraïna: taranyines a l’arbre; Filipines: concurs de fanalets (parols). • Els “12 grans de raïm” a Cap d’Any: diverses teories d’origen (excedent de collita, imitació de costums burgesos, protesta a la Puerta del Sol, televisió). Barcelona, memòria i ciutat • Obsequi als urbans per Nadal (caixes de begudes, reclam publicitari). • Diorames de pessebres a l’església de Betlem (Rambla), ara tancats per estat de l’edifici; continuïtat en altres espais (800 anys de pessebre). • Avets de Can Jorba i de l’Ajuntament; façanes de l’Àguila i d’El Corte Inglés (Cortylandia). • Cavalcada de Reis de Barcelona: espectacular, memòria viva; el Carter Reial arribant en helicòpter. • Festival de la Infància, Tòmbola benèfica de Dalmau i Vinyes, noves lluminaries (Recinte Modernista de Sant Pau, jardins il·luminats). • Els Pastorets (Folch i Torres i versions modernes); Quina/Quinto; Rei del Sepo i la màgia d’“assenyalar” als infants. Música del programa Nadala: “El desembre congelat” • Interpretada per Judit Neddermann; comentari literari: el naixement del Nen altera la natura (hivern → primavera). • Record emotiu a Àngel Casas (amb versió paròdica en el seu llibre “Nadal? No, gràcies”). Homenatge a Louis Armstrong (Satchmo) • Infància a Nova Orleans, en pobresa; aprenentatge de corneta a un reformatori; mentoria de Joe “King” Oliver. • Riu Mississippi (orquestra del vaixell): la seva “universitat musical” (arranjaments escrits, ofici). • Chicago (Creole Jazz Band) i Nova York (Fletcher Henderson): pas de corneta a trompeta, lectura musical i virtuositat. • Grava amb Bessie Smith; crea els Hot Five/Hot Seven (èxits com “Potato Head Blues”, “Muggles”). L’entrada de West End Blues esdevé icònica. • Popularitza l’escat; gira per Europa; en els 30-40 fa el salt a indústria de l’entreteniment; fins a 300 actuacions/any. Llegat com un dels músics nord-americans més influents del segle XX. Efemèrides (22 de desembre) i notes • 1808: estrena a Viena de la 5a i 6a de Beethoven. • 1849: Dostoievski indultat abans de l’execució. • 1872: Jules Verne completa la publicació de “La volta al món en 80 dies”. • 1933: primer vot femení a Espanya. • 1972: Rescat dels Andes (Vol 571); cita del film “La societat de la neu” (J.A. Bayona, 2023-24). • 1990: Lech Wałęsa president de Polònia. • Natalicis/òbits: Puccini, Bee Gees (bessons Gibb), Bernd Schuster; Néstor Luján, Cesc, G.A. Bécquer, Joe Cocker. • Loteria de Nadal (El Gordo) i santoral del dia. Tancament: missatge de Nadal • Crida a l’essència del Nadal davant guerres, sequeres i desigualtats: Recuperar la il·lusió i el compartir Valorar el que és senzill i humà Fer costat a qui més ho necessita “Encara que hi hagi boira, per sobre sempre hi ha un cel blau i resplendent.”

  • 2h 6min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2023 — Sequera a Catalunya, captadors de boira, dessalinització i neu artificial: ciència, models climàtics i noves tecnologies amb Albert Verdaguer

    Resum executiu Podcast dedicat a la sequera i la gestió de l’aigua a Catalunya, amb el físic i científic del CSIC Albert Verdaguer. Es combina context climàtic, recerca aplicada i potencial d’innovació. El fil conductor: com augmentar la resiliència hídrica amb ciència de materials i tecnologies eficients, des de la captació de boira fins a la millora de la neu produïda, passant per la dessalinització, la incertesa dels models climàtics i la valorització de residus (purins) amb crioconcentració. "L’aigua serà el petroli del futur" — es remarca el valor estratègic de l’aigua i la necessitat d’innovacions sostenibles i rendibles. Temes principals 1) Què és la sequera i per què Catalunya és vulnerable • Definició de sequera: períodes amb pluja per sota de la mitjana que trenquen l’equilibri entre disponibilitat i consum. • Vulnerabilitat mediterrània per la irregularitat de les pluges i la concentració de població a les conques internes. • Recordatori de propietats de l’aigua (H₂O) i dels seus estats per emmarcar el cicle hidrològic. 2) Diagnosi actual i consum • Catalunya: consum mitjà d’uns 117 L/persona/dia (inclou usos domèstics, industrials, agrícoles i recreatius); el mínim vital per beure/cuinar és ~3 L. • No som “supermalgastadors” en comparació europea, però els recursos són limitats i la situació s’ha agreujat per canvi climàtic i augment de demanda. 3) Captació de boira i humitat: recerca MIT/Atacama/Canàries • Xarxes metàl·liques tipus “xarxa de pescador” per capturar aigua de boira i núvols baixos; primeres proves al desert d’Atacama (èxit en subministraments bàsics i petits cultius). • Problema històric: embrutiment i biofouling. Novetat: material basat en titani (investigat a Berkeley) que s’autoneteja amb la llum solar. • MIT + equip d’Albert: integrar el nou material i provar-lo; possibles pilots a Catalunya/Balears. No és solució de volum, però sí per casos locals amb humitat disponible. 4) Fonts d’aigua i dessalinització; geopolítica • L’aigua utilitzable prové del mar, l’aire i els rius/aqüífers; la dessalinització és clau on no hi ha alternatives (ex. Golf Pèrsic), però costosa energèticament i fràgil davant interrupcions. • Tesi: l’aigua com a recurs estratègic; qui en disposi, tindrà avantatge socioeconòmic. 5) Models climàtics i la gran incertesa dels núvols • Els models són eines, no dogmes: temperatura es modelitza relativament bé; pluja i núvols, molt menys. • Paper crític dels aerosols (pols sahariana, pol·len, bacteris…) en la nucleació i en el balanç radiatiu (núvols de gotetes refreden més que els de cristalls de gel). • Encara falta coneixement sobre tipus de partícules i la seva eficiència en congelar gotes; investigació en curs per millorar les prediccions. 6) Sembrar núvols: límits tècnics i dilemes • Ús de llodur de plata i altres agents (sofre, gel sec, fins i tot cristalls de colesterol) per induir pluja: evidència mixta i efectes incerts. • Risc de conflicte polític transfronterer si s’“atreu” la pluja abans que arribi a altres regions; també impactes ambientals de materials. 7) Laboratori de la neu a La Molina: faldespats i canons de neu • Inspiració en processos naturals dels núvols: afegir partícules minerals de faldespat a l’aigua dels canons per facilitar la nucleació de gel. • Resultats esperats: - Conversió aigua→neu del ~75% al ~95% (més volum amb la mateixa aigua i neu més “natural”). - -30% a -40% d’energia per menys aire a pressió. - Ampliar finestres operatives (fabricar neu amb condicions menys favorables) i sostenir ~el 20% d’hores eficients fins a 2050 en escenaris més càlids. • Focus ODS: tecnologia per guanyar temps i evitar daltabaixos socioeconòmics al Pirineu. 8) Q&A sobre disponibilitat d’aigua a pistes • Les estacions treballen amb basses pròpies (cicle d’aigua tancat de desglaç). Volum total ínfim respecte a embassaments (ordre 0,1% de Sau). • Projecte en proves de 3 anys per validar viabilitat tècnica i econòmica. 9) Altres aplicacions: gel i purins • Fabricació de gel (ex. Mercabarna): modificar plaques fredes per congelar a temperatures més altes (p. ex., -5 °C en lloc de -10/-15 °C) i reduir 30%-50% de despesa energètica; més robust a onades de calor. • Purins (Universitat de Vic – Centre Beta): crioconcentració per separar aigua (fins a ~95% neta) del residu concentrat, facilitant transport i valorització. - Novetat: amb materials de nucleació propis, el procés funciona ja a -1,5 / -2 °C, obrint l’opció d’aprofitar el fred ambiental a l’hivern (plana de Vic) amb cost quasi nul. 10) Circulacions i tancament • Explicació breu de les circulacions oceà-atmosfera i la seva estabilitat com a clau de patrons de pluja (i el risc d’alteracions per canvi climàtic). • Parèntesi musical i tancament del programa. Idees clau destacades • Resiliència: no hi ha solucions úniques; cal un “mix” d’estratègies (estalvi, tecnologies, gestió, planificació territorial). • Ciència de materials aplicada a l’aigua i al gel: dels núvols a la neu i als residus. • Eficiència energètica i economia circular com a criteris de disseny. • Models climàtics: útils però limitats, especialment en núvols/precipitació. "No som uns malgastadors dins del món occidental, però tenim el que tenim: molta població i recursos d’aigua limitats." "Sobre el cloud seeding, l’informe (EUA, 2004) conclou: no se sap si funciona o no; de vegades sí, de vegades no." Properes passes i impacte • Proves pilot de xarxes captadores amb materials autonetejables a Catalunya/Illes. • Validació en condicions reals del Laboratori de la Neu (La Molina): escalar, quantificar estalvis i qualitat de neu. • Transferència a fabricació de gel industrial i a gestió de purins amb crioconcentració de baix cost energètic. • Alineació amb ODS (acció climàtica; resiliència) i amb la necessitat de tecnologies rendibles i sostenibles.

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2023 — Homenatge a “What a Wonderful World”, escapada a Lleida, carrers i toponímia de Barcelona, pirates catalans i la llegenda de la Casita Blanca (amb Streisand, Nick Cave i Shane MacGowan)

    Panorama general de l’episodi Programa especial (núm. 97) sense convidat físic: el protagonisme és la sintonia del programa —“What a Wonderful World”— i un recorregut musical, històric i urbà per Catalunya i Barcelona, amb una escapada a Lleida, una immersió en la toponímia i el nomenclàtor, els primers pirates catalans, i la història del mític meublé barceloní, la Casita Blanca. També hi ha efemèrides, actualitat de carrers, i un homenatge musical a Nick Cave i Shane MacGowan. Homenatge musical a la sintonia Versions contrastades de “What a Wonderful World” per obrir i tancar, amb lectura/explicació de la lletra Missatge clau: admiració per les coses simples i esperança en el futur Contrapunt roquer (Joan Ramoni) i versions delicades (Jae Hall), més un medley posterior de Barbra Streisand amb “Imagine” Escapada a Lleida (idees essencials) Patrimoni: Seu Vella i claustre monumental; Palau de la Paeria; antic Hospital de Santa Maria; Esglésies de Sant Llorenç i Sant Martí Arqueologia i medieval: arc del Pont; Indíbil i Mandoni (capdills ilergets); Alcassaba i Suda Modernisme i cultura: av. Blondel (Casa Morera, Casa de la Vídua); Escorxador (mural de F. Amat); Castell i Casa Templera de Gardeny Gastronomia: cargols a la llauna com a parada obligada Carrers i toponímia: com es posen els noms a Barcelona Protocol del nomenclàtor: propostes ciutadanes; comissió vinculada a Cultura; consulta a districtes i entitats; decisió final d’Alcaldia Norma destacada: per dedicar un carrer a una persona pública, han de passar 5 anys de la seva mort (excepcions amb Medalla d’Or) Recurs útil: el nomenclàtor municipal consultable en línia (històric de noms, data d’aprovació, localització, fonts) Estudi de l’ICGC (2015): radiografia dels noms més freqüents (11 de Setembre, Generalitat, etc.) i categories (sants, oficis, flors, ciutats…) Curiositats i casos memorables Toponímia franquista: record dels canvis massius de postguerra i debats locals actuals sobre retirades Noms pintorescos: carrer de l’Oblit (per un desquadre de plaques), de l’Eterna Memòria (homenatge conjugal), i carrer de Ja hi som (Vallvidrera) Dues pífies notables del nomenclàtor: un Guillem de Llúria inexistent i el capdill laietà Teolongo Bacchio (origen d’un malentès historiogràfic) Palau de la Virreina: qui era “la Virreina” i connexions amb Gràcia (família Fivaller) Reanomenaments recents: del carrer del Duc (Espartero) a Josepa Vilaret ‘La Negreta’; de plaça Antonio López a plaça Idrissa Diallo Dones i carrers: quota encara baixa; bons exemples recents (barri “Maduixer/Mas Lluí” a Sant Just) i el cas plaça Trilla (Gràcia) amb la recuperació dels noms complets de les dones de la família Pirates catalans (s. XV): pirata vs. corsari Distinció subtil: el corsari té llicència reial; el pirata, no —en la pràctica, tots jugaven al límit Protagonistes: Pons d’Escatllar, Jaume de Vilaragut, Bernat i Galceran de Requesens • Actuaven “en conserva” (en grup) a l’Ebre-Tortosa-Barcelona: segrests de tripulacions i rapinya de mercaderies • Elits adinerades amb galeres costoses (armament, ballesters, remers); no pas “antisistema” a la manera caribenya Biografies destacades: Vilaragut i la inspiració de Tirant lo Blanc; Requesens, alt càrrec reial però processat; llaços amb Nàpols, Granada, Gènova Referències • Llibres recomanats (A. García Sanz; V. Burguera; A. Soberanas) • Poema humorístic final: Per ser un bon pirata… garfi, cama de fusta, barret, pegat a l’ull i una cacatua. Música: Streisand, Armstrong i el medley “Imagine + What a Wonderful World” Barbra Streisand barreja Lennon i la sintonia, alineant missatges d’utopia, pau i humanisme Recordatori de Louis Armstrong com a versió referencial per tancar Barcelona: espai, urbanisme i patrimoni Límits físics (mar, Collserola) i plans no executats (túnels); memòria del litoral (Barceloneta; port romà a Cantunis) Duplicats de noms i problemes pràctics; idees per racionalitzar Patrimoni i usos: l’edifici de Correus i el repte de “dotar” de contingut i recursos els equipaments històrics; accessibilitat i conservació Memòria històrica: faristols, plaques i interiors d’illa (més de 70) com a noves oportunitats de noms i relat urbà Efemèrides (1 de desembre) Exemples: vaga de fam de Xirinacs (1973); desplegament dels Mossos (1994); referèndum d’independència d’Ucraïna (1991) Naixements i defuncions (Madame Tussaud, Woody Allen, Pablo Escobar, Joan Baptista Humet, C. Murt, Ben-Gurion, Stéphane Grappelli) La Casita Blanca: la ciutat oculta Obertura (1912) com a marisqueria; evolució a meublé discret per a parelles (no prostíbul) Funcionament: circuits separats, matrícules tapades, discreció estricta; 43 habitacions amb botons (Sortir, Taxi, Consumició) Tancaments i reobertures: clausures (1971–77) i nova etapa amb màrqueting; tancament final (2011) per pla urbanístic Arqueologia recent: comptabilitat (any 2000) revela mitjana de 3 hores, pics d’ús, bar ≈10% d’ingressos; recaptació més alta l’1 de gener Llegenda i realitat: fals assalt de Quico Sabaté; petit botí real a finals del segle XX; expoli final i peces als Encants Cultura popular: “La casita blanca” — cançó de Joan Manuel Serrat (Para piel de manzana) Homenatge final: Nick Cave i Shane MacGowan Nick Cave: trajectòria fosca i lírica poderosa; superació d’addiccions; àlbums recents amb piano i guitarres elèctriques Shane MacGowan (The Pogues): folk-punk, veu de l’èxode irlandès; vida marcada per l’excés; record i reconeixement Tancament i editorial Consell d’escapada: Estany d’Ivars i Vila-sana per rematar el viatge lleidatà Cita “Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú els pot induir a fer justícia.” — Bertolt Brecht Reflexió final sobre amnistia, democràcia i el respecte als resultats de les urnes Idees clau La ciutat es llegeix pels seus noms: el nomenclàtor és memòria, política i educació La història marítima catalana inclou pirates d’elit amb galeres i llicències Patrimoni i ús: conservar edificis és tan important com dotar-los de contingut La música com a fil conductor: de l’optimisme d’Armstrong a la cruesa poètica de Cave/MacGowan

  • 2h 8min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/11/2023 — Manuel Orantes: del miracle de l’US Open 1975 a la “barraca al pòdium”; esquerrans i tàctica al tennis, cultura (Rector de Vallfogona) i història (bombardeigs de Barcelona)

    Resum general Episodi coral que combina una entrevista a Manuel Orantes —llegendari tennista català— amb peces de cultura, història i actualitat. El fil conductor és la superació personal: de la infantesa en una barraca del Carmel a la glòria de Nova York (US Open 1975), passant per una filosofia competitiva centrada en el gaudi, la disciplina i no jugar “dos contra un” (cap vs. rival). Completen el programa una secció cultural sobre el Rector de Vallfogona, un bloc històric sobre els bombardeigs de Barcelona (Espartero i Prim), i apunts d’actualitat i efemèrides. “Si se t’en va el cap, jugues dos contra un” —Consell que Orantes transmet als joves per evitar ser el teu propi adversari. Tenis i trajectòria d’Orantes La remuntada mítica i el títol a Nova York • Semifinal US Open 1975 (terra batuda): perdia 2-6, 0-5 i 15-40 amb Guillermo Vilas i remunta, salvant 5 boles de partit. • Final US Open 1975: derrota a l’ídol local Jimmy Connors per 6-4, 6-3, 6-3. Entre bravos i olés, Orantes recorda l’emoció i la gratitud: “Quina sort que he tingut”. • Detall humà: la nit prèvia a la final dorm malament per goteres i una banyera embussada a l’hotel Roosevelt; encara així, juga i guanya. Filosofia competitiva i consells als joves • Objectiu clau: disfrutar i donar el màxim “mentalment, físicament i tècnicament”. • Mantra: no perdre “per culpa teva”. Si jugues al teu nivell, el resultat és secundari. • Evitar la trampa mental de voler “ser el millor” abans d’hora. Cal processos, disciplina i consistència. “Els partits són més durs si jugues dos contra un: tu contra tu, i tu contra l’altre.” Superfícies i Masters 1976 • “El tenis era diferent”: europeus (terra batuda) vs. americans/australians (indoor i ràpida). Les superfícies marcaven clarament favorits. • Masters 1976 guanyat en condicions menys favorables per a ell: fita especial per exigència tàctica i física. Orígens i formació: de la barraca al club • Arriba a Barcelona orfe de mare; família instal·lada en una barraca al Carmel. Amb 8 anys, recollidor de pilotes al CT La Salut (8 pessetes/hora). • Aprèn observant professors i practicant al frontó amb una raqueta de fusta improvisada; primeres beques i entrada a la Residència Blume als 14 anys. Ascens: juniors, Copa Davis i primeres grans victòries • Guanya l’Orange Bowl (17 anys) i Wimbledon Junior (18), entra a l’equip de Copa Davis molt jove. Viatge accelerat a l’elit amb Santana i Gisbert. • A 18 anys disputa la final de Davis a Austràlia (herba): prepara 3 mesos per adaptar-se a la superfície. Reflexió sobre la terra batuda com a millor base tècnica. Tàctica i evolució del joc • Explica com va trencar el ritme a Connors amb slices baixos per evitar-li cops plans dominants. • El tenis actual: més agressiu i potent; valora en Alcaraz la varietat tècnica (deixades, volea) com a element diferencial. Lesions, reinvenció i final de carrera • 1974: guanya 2-0 a Borg a RG però l’esquena se li bloqueja. Amb el Dr. Vesti fa 4 mesos de treball per reconstruir la faixa muscular; el 1975 enllaça 9 títols. • El 1976 apareix la tendinitis al colze; adversitats en cadena fins a retirar-se (1984) sense poder competir al 100%. Rivals i anècdotes • Admira tècnics com Năstase (talent i show) i recorda consells tàctics que el van portar a vèncer Jan Kodeš. • Diferència entre grans jugadors i grans transmissors: no n’hi ha prou amb haver estat el nº1; cal saber ensenyar i guiar. Esquerrans: avantatges i pràctica • Avantatges tàctics de l’esquerrà: servei obert a advantage, dreta creuada al revés dretà, patrons menys habituals pel rival. • Solució a les dificultats: no queixar-se; entrenar amb esquerrans (p. ex. Vilas) fins a normalitzar els efectes. Cultura, història i actualitat El Rector de Vallfogona • Perfil de Francesc Vicent Garcia (1579–1623), figura clau del barroc català. Obra heterogènia (devoció i sàtira) i recepció amb clarobscurs (Inquisició, edicions adulterades). Lectura del sonet “A una monja…” amb to mordàs. Actualitat: Argentina i l’ONU • Apunt crític sobre l’elecció d’un “anarcofeixista” a l’Argentina. L’ONU proclama el 2023 Any del Diàleg per la pau, en contrast amb múltiples conflictes actius. Història de Barcelona: bombardeigs d’Espartero i Prim • Barcelona, ciutat revolucionària i castigada (s. XIX). Espartero imposa l’ordre amb bombes des de Montjuïc; Prim reprimeix la Jamància amb encara més intensitat. • “Justícia poètica”: canons fets lleons del monument a Colom (dos miren ferotges cap a Ciutadella i Montjuïc). Efemèrides (24 de novembre) • De Felip V a Darwin; naixements d’Espinosa, Toulouse-Lautrec, Juníper Serra, i la mort de Freddie Mercury, entre d’altres. Economia i estructura del tenis Diner i generacions • Contrast de premis econòmics: els guanys actuals (Djokovic/Alcaraz) vs. els d’èpoques anteriors. Orantes ho viu amb gratitud i sentit de l’humor. Escoles i model formatiu • Debat sobre academies (Nadal, Ferrer-Salatt, Sánchez-Casal): risc quan l’objectiu és el negoci (costos astronòmics: fins a 5.000 €/setmana) i no l’itinerari esportiu. • Proposta: programes meritocràtics amb criteris clars d’evolució (exemple de set joves 13–17 anys; 3 finalistes a RG júnior). • Missatge als pares: no posis tu més il·lusió que el teu fill; el tenis demana constància, sacrifici i autonomia. Perles i cites “No perdis per culpa teva.” “Quan el cap se’n va, juguem dos contra un.” “Si t’obren una porta, ets tu qui l’ha d’aprofitar.” “Som uns privilegiats: fem esport i, a sobre, en vivim.” Notes musicals i varietats • Versions de “What a Wonderful World” i altres temes; mencions a Fonseca, Beatles i Mick Jagger. Interludi amb el duet Guitartxelo. Idea-força de l’episodi Ètica competitiva, ofici i alegria pel joc com a camí de superació personal —del Carmel al pòdium— i com a antídot contra victimismes i excuses. Paral·lelament, un recordatori cultural i històric: conèixer el passat (literari i cívic) per situar el present.

  • 2h 8min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/11/2023 — Bona nit infinita: peça minimalista de salutació repetida i ambient nocturn

    Resum general Episodi íntegrament compost per la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del segon 0 fins aproximadament el 7678. "Bona nit" No s’identifiquen canvis temàtics, entrevistes, ni elements narratius addicionals. El resultat és una peça minimalista i rítmica, que pot funcionar com a loop d’ambient, ASMR o com un petit mantra nocturn. Temes principals Repetició i ritme: la mateixa salutació es repeteix periòdicament, creant un patró constant. Ambient i intenció: sensació de calma i tancament del dia; pot recordar peces d’ambient o sound design minimalista. Absència de narrativa: no hi ha context, explicacions, notícies o diàlegs; només la frase. Ús potencial: ASMR, relaxació, transició a la nit, o peça experimental basada en la repetició. Moments destacats i estructura 0s – 7678s: repetició contínua de la salutació «Bona nit» amb intervals regulars (~30s). No es detecten introduccions, canvis de to significatius, ni cloenda diferenciada. Observacions No hi ha sumari inicial ni temes diferenciats: l’episodi no presenta una secció d’introducció amb agenda; tot el contingut és homogeni. Coherència formal: el patró es manté constant durant tota la durada, reforçant el caràcter minimal de la peça. Paraules clau i conceptes Salutació • Repetició • Loop • ASMR • Ambient • Calma nocturna • Minimalisme sonor