Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

37-48 de 140
  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/5/2024 — Lluna plena i astrologia d’autoconeixement, el temps amb Carles Rius i les barraques de fira: entrevistes, efemèrides i prediccions

    Resum executiu Programa coral amb tres eixos principals: astrologia d’autoconeixement (amb Maria Helena Teixidó), meteorologia i trajecte vital (amb el tècnic i realitzador Carles Rius) i història de les barraques de fira i els “fenòmens” (crònica cultural i crítica). Inclou efemèrides, interludis musicals de “What a Wonderful World”, una entrevista personal a Núria García Alibau, i un tram final de prediccions sobre Catalunya i Sant Just. "A la vida es paga tot." — Maria Helena Teixidó "It's only rock and roll, but I like it." — (parafrasejat al programa) Punts clau Astrologia vs astronomia: definicions inicials i contrast entre objectivitat científica i interpretació simbòlica; posició de Teixidó orientada a l’autoconeixement i no a la predicció estricta. Lluna plena: debat sobre l’efecte emocional i conductual; to distès però amb exemples quotidians. Cartes natals i enfocament pràctic: ús de cartes natals per dotar d’eines (posicionaments, actituds) i no per limitar amb pronòstics tancats. Interpretació càrmica: lectura de patrons que es repeteixen i recerca de causes profundes; discussió ètica i vitalista sobre responsabilitat personal. Efemèrides: repàs de fets i figures (de Morse a Copèrnic, Simonne de Beauvoir, Dylan, etc.) lligats al dia. Meteorologia vs predicció: Carles Rius explica el seu mètode de previsió (agregació de models, sense pressions) i l’origen futboler de la seva afició. Retrat personal de Carles Rius: passions (futbol i música), penediments, pors, cançons que emocionen i filosofia de vida. Barraques de fira: història crítica dels espectacles de “fenòmens”, el fenomen Barnum, el Museu Roca, la dimensió moral i el seu declivi amb el segle XX. Núria García Alibau: conversa íntima sobre passions, rutines, sensibilitat (signe Cranc) i moments de felicitat. Prediccions: lectura astrològica del post-11M electoral català i del mandat local a Sant Just; èmfasi en tensions ideològiques i creativitat municipal. Detall per blocs 1) Astrologia d’autoconeixement i lluna plena Diferència clau: astronomia = ciència i dades; astrologia = simbologia i interpretació. Lluna plena: es proposa que pot exaltar ànims; to amè i esquitxat d’ironia. Metodologia de Teixidó: • Treball centrat en l’evolució personal i el “treure’s el màxim partit”. • Rebutja la predicció tancada; aposta per eines i capacitar la persona. • Defensa que el ser humà pot modular el destí. "No és dir-te si anirà bé o malament... jo t’he d’aportar eines." Interpretació càrmica: • Explora el “per què” dels cicles repetitius (especialment en relacions i decisions). • Idea-força: responsabilitat i aprenentatge; “tot es paga” en algun moment (no necessàriament immediat). 2) Efemèrides i ponts culturals 24 de maig: de Morse i el telègraf a l’obertura del pont de Brooklyn, el Segon Sexe, Copèrnic, Duke Ellington, Tina Turner, Bob Dylan... Relats vivencials i connexions locals (Núria, Ripollès, Estatuto de Núria). 3) Meteorologia amb Carles Rius (el “Bruixot”) i entrevista personal Previsió vs predicció en meteorologia; agregació de models i distància de la pressió mediàtica. Origen de l’afició: la humitat del camp de futbol i la necessitat de saber si es podia jugar. Trajectòria: 38 anys de ràdio; dels tallers escolars a la tècnica i la nit com a DJ. Q&A vital: • Passions: futbol i música; dol per la pèrdua de la competició. • Penediment: no cuidar-se prou físicament de jove. • Pors: el mar de nit (nedant). • Cançons que l’emocionen: funky i soul clàssic (Sister Sledge, Jocelyn Brown, Earth, Wind & Fire). • Filosofia: cal relativitzar amb l’edat; la música com a medicina; diners com a mitjà per no pensar-hi. 4) Barraques de fira i “fenòmens” (història i ètica) Orígens i auge: de mercats medievals a segles XVIII-XIX; incorporació de saltimbanquis, malabaristes, faquirs i exhibicions crues. Barnum: construcció del show business amb exageracions i falsedats (sirena, edats, “fenòmens”). Barcelona: de la Rambla i el Raval a plaça Catalunya i Paral·lel; Museu Roca i col·leccions anatòmiques; intersecció amb morbositat i educació sanitària. “Zoològics humans” i espectacles degradants (tribus “exhibides”, llançament de nans): crítica oberta i context històric. Declivi: guerres, cinema, esports i canvi de sensibilitat pública. 5) Núria García Alibau i mirada íntima Perfil: periodista i veu dels matins; signe Cranc (sensibilitat, intuïció). Q&A: • Apassiona el “sentir-se bé” i gaudir del moment (Carpe Diem). • Rutines i manies metòdiques; preferència per calor i mar; amor pels gossos. • Felicitat en petites fites (alta mèdica, l’arribada de la gossa). • Astrològicament, Teixidó apunta possible influència d’ascendents (estructura de Capricorn o Taure en rutines i esmorzar!). 6) Prediccions i tancament Catalunya (eleccions): lectura del moment de les votacions (lluna a l’ascendent) favorable a socialistes; dubtes sobre govern estable per tensions d’ego i repartiment de cadires. Sant Just: mandat marcat per energia Verge (ordre i estructura); bon clima ciutadà i predisposició creativa; possibles tensions ideològiques subterrànies. 7) Música i crèdits Interludis i versions de “What a Wonderful World” (Janet & Marc; versió japonesa). Postprograma: inici de “Music Club” (Carles Hernández i Rius) amb tribut a Frankie Knuckles (house clàssic, The Warehouse, Boiler Room). Conceptes clau Astrologia d’autoconeixement • Cartes natals • Interpretació càrmica • Lluna plena • Meteorologia (previsió) • Barraques de fira • Barnum • Museu Roca • Carpe Diem • House (Frankie Knuckles)

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/5/2024 — De l’Avenç al CCCB i el debat Hermitage: conversa amb Ferran Mascarell; i “Molt més que teatre” amb Clara Segura — biblioteques, cultura pública-privada, mètode actoral, musicals i Paral·lel

    Panorama de l’episodi • Emissió 117 (antepenúltima) del programa “Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats”. Dues converses amb figures de Sant Just vinculades a la cultura: Ferran Mascarell (gestor públic, historiador i exconseller de Cultura) i Clara Segura (actriu i directora). • Fil conductor: la cultura com a desenvolupament i valor col·lectiu, des de la gestió pública i l’escena. Entrevista 1 — Ferran Mascarell: cultura, ciutat i polítiques públiques De l’Avenç a l’activisme cultural (1970s–1980s) • Orígens com a editor: recuperació de la revista l’Avenç i entrevista maratoniana a Josep Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau (1976). • Finançament inicial precari i suport privat (Pere Duran i Farrell). Primer xoc amb l’administració: “no ets dels nostres” → crea l’APPEC per negociar subvencions amb la Generalitat. • Revista Saber: intent de síntesi arts-ciència-pensament. Finançament pignorat amb 20 obres d’art que acaben retenint a la caixa; liçó sobre riscos i dependències financeres. Projectes clau a Barcelona • CCCB (1985): concepció inspirada en el Pompidou i el Barbican; de “Casa de la Caritat” a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. • Museus i grans equipaments: MNAC (remodelació amb Gae Aulenti), MACBA (amb Richard Meier). • Ecosistema creatiu: impuls i facilitació a festivals Sónar i Primavera Sound des del sector públic, defensant el rol enabler de l’administració. • Pla de Biblioteques (1995–2015): de 11 a 52 biblioteques i de ~700.000 a 16 milions de visites/any. Biblioteques com a nodes cívics i culturals de barri. Governança cultural i debat públic-privat • Avaluació d’alcaldes: reconeixement a Serra, Maragall i Trias per la seva implicació cultural. Crítica a la falta de continuïtat i a rotacions constants en cultura. • Cas Hermitage Barcelona: rebutja l’“ideologisme” que descarta la iniciativa privada per principi. Defensa la convivència entre cultura pública (p.ex. Festival de Poesia) i privada (p.ex. Sónar), amb l’Ajuntament facilitant però sense regalar recursos. Estat, centralisme i capitalitat cultural • Experiències a Madrid (delegat de la Generalitat): percepció d’un projecte d’Estat centrípeta que concentra Thyssen, ARCO, audiovisual i infraestructures. • Exemples: AVE prioritzat cap al sud, corredor mediterrani posposat, concentració de cinema/TV a Madrid. Diagnòstic: un estat que no ha estat “just, representatiu ni emprenedor” amb Catalunya. “Jo no vull la independència per nacionalisme, sinó perquè vull un estat que funcioni.” Entrevista 2 — Clara Segura: ofici, vida i escenari Ofici i mètode • El teatre va “directe al fetge i al cor”. Rebutja el mètode rígid: treballa amb una recopilació viva d’eines apreses de mestres i companys (escolta, timing, pausa, respiració, ritme de sala). • Referències: Flotats (tècnica irrepetible) i Stanislavski. La primera emoció en llegir una obra és el “tresor” que guia la interpretació. • Expressivitat: gran capacitat per transitar risa-plor i contagiar l’emoció; defensa l’empatia com a motor de l’experiència teatral. Vida, conciliació i educació digital • Gestió del temps: disciplina matinera; reconeix un pic d’estrès postpandèmia i aprèn a dir que no. • Suport i planificació amb Bet Orfila (Perla 29). • Adolescència i pantalles: mirada crítica a la hiperconnectivitat; reivindica el contacte humà i la conversa cara a cara. Trajectòria i referents • D’Història de l’Art a l’Institut del Teatre: aposta per l’escena amb el nou pla del 1992. • Primer gran èxit: L’Assemblea de les dones (TNC, 1998). • Complicitats: Àngel Llàcer, Perla 29 (Oriol Broggi). • Fascinació per Fellini (muntatge “28 i mig”) i amor per Londres i el musical; diagnosi exigent sobre el prestigi del musical a casa nostra i memòria del Paral·lel. Música, arrels i valors • La música com a eina de preparació emocional (el seu “bafle” al camerino). Vincle amb Florent (productor, Blind Records). • Arrels a Sant Just (Ateneu, infantesa al poble). • Valors: honestedat, noblesa i legalitat; celebració de la força vital de la seva àvia Catalina. • Reivindica el ridícul com a via d’autenticitat (clown) i la necessitat de jugar perillosament a escena cada nit. “La primera emoció que t’atrapa en llegir una obra és el tresor que et guia després.” Idees clau • Cultura com a infraestructura de ciutat: biblioteques, museus i centres com el CCCB articulen territori i ciutadania. • Públic-privat complementari: l’administració ha de facilitar i garantir l’interès general, no substituir la iniciativa privada. • Continuïtat i visió: la política cultural necessita projectes estables, no canvis d’orientació cada any i mig. • Ofici actoral viu: més enllà de mètodes, l’empatia, el ritme i l’oïda amb el públic fan la diferència. • Tecnologia amb criteri: preservar el tracte humà i l’educació emocional en l’era digital. Cites destacades “La cultura és una: artística, científica, social i política.” — F. Mascarell “Si la cultura ens fa menys manipulables, per què no li donem el valor que té?” — C. Segura “No hi ha mètode únic: hi ha eines, escolta i la primera emoció que et guia.” — C. Segura Moments musicals • Sintonies amb “What a Wonderful World” i referència a Gilberto Gil com a intèrpret de la sintonia del dia.

  • 2h 4min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/5/2024 — Escriptura i comunicació amb Vicenç Villatoro: ràdio vs televisió, gèneres i pacte amb el lector; Maquiavel vs Savonarola; Rwanda 1994; i la història del transport públic a Barcelona

    Panorama general del programa Episodi coral amb Vicenç Villatoro de convidat principal: conversa sobre l’ofici d’escriptor i la comunicació, el paper de la ràdio i la pissarra com a tecnologies, el pacte amb el lector i els gèneres, i la seva novel·la «Urgell, la febre de l’aigua». Al tram central, un debat històric-filosòfic Maquiavel vs Savonarola (poder, fanatisme i negociació) i un bloc d’efemèrides i Horaci. A la segona part, reportatge profund sobre el genocidi de Rwanda (1994) i, per tancar, una crònica històrica del transport públic de Barcelona (tramvies, autobusos, taxis) i un missatge final: fer, fer, fer. "Crec en la paraula... si pareu de fer això, feu alguna altra cosa; però feu, feu, feu" — Vicenç Villatoro Escriptura, comunicació i tecnologies L’ofici d’escriure • Un escriptor requereix domini del llenguatge, sintaxi i gramàtica, organització i capacitat de recerca. • Villatoro: «Quan no tinc un projecte d’escriptura, no em trobo bé.» A mà vs ordinador; la ràdio vs la televisió • Escriure a mà té virtuts (mobilitat, proximitat), però l’ordinador guanya en quasi tot per a la producció i revisió. • Ràdio: avantatge competitiu clau — és «compatible amb la vida» (pots conduir, rentar plats i escoltar). Televisió: exigeix atenció visual exclusiva. • Pissarra vs PowerPoint: la pissarra concentra mirada, veu, gest i és “work in progress” adaptat al públic; menys fallades tècniques i més connexió. Comunicació multicanal i malentesos digitals • La comunicació es multiplica quan conflueixen canals (paraula + to + gest). • Els missatges de text (p. ex. WhatsApp) perden to i gest → més malentesos; els emoticons intenten suplir-ho. Llegir el present: història i geografia Clau de lectura (Pierre Vilar) • «El present està carregat de passat» i de geografia: rius, corredors i muntanyes condicionen rutes, conflictes i caràcters. • Catalunya com a «façana litoral + Pirineus + corredor (Vallès)»: país de pas i de projecció marítima. Sant Jordi i memòria literària • Sant Jordi: es regalen llibres pensant en el gust aliè (bellesa i risc que no es llegeixin tots). • Paral·lel Villatoro–Mendoza: «La ciutat dels prodigis» vs «Urgell, la febre de l’aigua» — ambdós relaten transformacions socials (de l’estancament al desenvolupament) a cavall de la memòria col·lectiva. «Urgell, la febre de l’aigua»: l’epopeia del canal Aigua que transforma terres i mentalitats • El Canal d’Urgell porta aigua a una “terra desaprofitada” i canvia el territori i la gent: regadiu vs secà no és només economia, és visió del futur. • Regadiu: expectativa estable (“l’any vinent serà com aquest”); Secà: dependència de l’atzar (“vés a saber l’any que ve”). Novel·la i metàfora • Més enllà de la història, la novel·la és metàfora de revoltes col·lectives: esperança, sacrifici, errors, decepció i el dubte sobre si el suposat fracàs és la llavor d’un canvi positiu. "El més interessant del present és la quantitat de passat que conté." Gèneres literaris i pacte amb el lector El contracte de lectura • Els gèneres (realisme, fantàstic, negre, comèdia, tragèdia) són regles del joc i pactes amb el lector: si proposes realisme, no pots treure un “mag” a la pàgina 150 sense haver-ho pactat. Comèdia vs tragèdia (Berlanga, Lubitsch) • El mateix fet pot fer riure o plorar segons el context i el pacte. Un tret mortal “trenca” la comèdia (La vaquilla) perquè vulnera el codi establert. Decisions d’ofici • Decidir el punt de vista (1a o 3a persona) és tècnica i ofici: calidesa vs informació (omniscient). L’ofici és “cuina”: proporció de sal/sucre segons el plat. Efemèrides, Horaci i «sapere aude» Dates i memòria cultural • De Terra Baixa al contracte de Miquel Àngel per la Capella Sixtina; record de la crema de llibres nazi a Berlín. Horaci (Quintus Horatius Flaccus) • Locucions clau: Carpe diem (aprofita el dia), Aequam servare mentem (mantén la ment serena), Nescit vox missa reverti (la paraula dita no torna). Maquiavel vs Savonarola: poder, fanatisme, negociació Dues maneres d’entendre la política • Maquiavel: descriu la política tal com és (racionalisme pràctic, negociació, virtuts republicanes). • Savonarola: fanatisme religiós, veritat revelada i imposició moral (foguera de les vanitats). • Present i passat dialoguen: de la Florència dels Mèdici a la crítica contemporània (lawfare, CUP i VOX disparant a la mateixa diana: la democràcia liberal). "El príncep ha d’aspirar a ser estimat; si no, que sigui temut, però sense ser odiat." Rwanda 1994: 100 dies de barbàrie Context i mecànica del genocidi • 800.000 víctimes en 3 mesos; violència planificada (milícies Interahamwe, controls amb carnets ètnics). • Testimoni colpidor de Murambi: refugi convertit en escenari d’execucions massives; supervivència i memòria (guia del memorial). • Justícia internacional: Tribunal Penal per a Rwanda (62 condemnes), primer cop que la violència sexual s’integra plenament en crims de genocidi. "Quan els canals de la vida quotidiana callen, la ràdio de l’odi domina." (síntesi implícita del rol mediàtic) Història del transport públic a Barcelona Tramvia • Del cavall al vapor i a l’electricitat (1899): xarxa gran i eficient, empreses britàniques i belgues; unificació d’ample i modernització. • Peces icòniques: tramvia imperial (dos pisos), jardineres (oberts a l’estiu), i el Tramvia Blau (1901–2018, pendent de retorn). Autobús i taxis • Autobusos (1906) com a competència del tramvia; estratègies empresarials, guerra de preus, integració. • Taxis (1906): taxímetre obligatori (1924), codis de tarifa per colors, auge amb l’Exposició del 1929, col·lectivització durant la Guerra Civil, gasogen en la postguerra. • La Vaga de Tramvies (1951): boicot ciutadà i victòria simbòlica contra el règim. Tancament: fer, fer, fer • Crida al vot (12 de maig): portar DNI i memòria. • Missatge de Villatoro: l’acció com a antídot contra el cinisme — «el problema no és fer-ho millor o pitjor, el problema és fer». • Interludis musicals: «What a Wonderful World» (leitmotiv de pausa i esperança) i Pata-Pata (Miriam Makeba, activisme i cultura).

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/5/2024 — De la IA (història, creativitat, ètica i futur) als “morro de vaques” (butxins medievals) i Martí de Riquer

    Resum general del programa Programa molt complet amb dues parts principals: Bloc 1 — Intel·ligència Artificial (IA): definició, història (de 1956 fins a la IA generativa), aplicacions (justícia, salut, serveis socials), deep learning, fiabilitat i al·lucinacions, ètica i regulació (RGPD, cas Cambridge Analytica, Acta Europea d’IA), privacitat i propietat de les dades (cooperatives de dades), ciberseguretat i alfabetització ciutadana. Inclou també visió a 20 anys i perspectiva de gènere en tecnologia. Bloc 2 — Història i cultura: secció del Josep sobre els butxins medievals ("morro de vaques") i efemèrides amb un especial a Martí de Riquer. Tancament amb anecdotari empordanès i cloenda. Intercalat hi ha pauses musicals amb “What a Wonderful World”. Temes principals i idees clau 1) Intel·ligència Artificial: definició, història i estats de l’art Definició clara i pedagògica de la IA i els seus àmbits (percepció, planificació, aprenentatge, decisió). Història des de Dartmouth (1956) fins avui: escola simbòlica vs. subsimbòlica, hiverns de la IA, aparició de l’aprenentatge automàtic, xarxes neuronals profundes i, recentment, IA generativa (ChatGPT, DALL·E, Stable Diffusion). Explicació entenedora de com funciona la generativa: una xarxa “crea” i l’altra “critica/filtra” per arribar a resultats consistents. 2) Aplicacions pràctiques i impacte social Justícia: la IA pot redactar esborranys de sentències, sintetitzar proves i estalviar temps; l’objectiu no és substituir persones, sinó desbloquejar processos i millorar l’atenció i la qualitat. Salut: detecció de tumors en tomografies abans que l’ull humà; estudi d’electroxoc i memòria (importància de la posició dels elèctrodes); potencial en descobriment de fàrmacs “in silico”. Serveis socials: models per detectar condicions d’accés a ajuts sense vigilància 24/7, respectant l’ètica europea. 3) Fiabilitat, riscos i regulació Les generatives treballen per plausibilitat lingüística; poden “al·lucinar”. Calen mètriques per detectar textos artificials i formació per a l’ús responsable. Regulació i ètica: lliçons del cas Cambridge Analytica; RGPD (2016) i propera Acta Europea d’IA; transparència d’ús i límits per protegir drets fonamentals. Privacitat i dades: la dada pública no és barra lliure; proposta de cooperatives de dades per donar control i valor al ciutadà. Ciberseguretat: frau digital preexistent; la IA suma eines, però també blockchain i noves defenses. Hygene digital: no desar targetes, decidir cookies, etc. 4) Educació i ciutadania Cal alfabetització digital: curs obert i gratuït “ciutadania.cat” per entendre visió, veu, robòtica i raonament basats en IA. Visió a 20 anys: IA integrada, més segura i ètica, amb responsabilitat repartida entre governs, creadors, professionals i usuaris. Gènere i disseny: la presència femenina és clau per evitar biaixos de disseny. Exempli: “Si les dones haguéssim dissenyat automòbils, no conduiríem amb les cames obertes.” 5) Història i cultura Secció “morro de vaques”: ofici dels butxins als Països Catalans medievals, orígens, tarifes, estigma social, obligacions, privilegis, i evolució fins a l’extinció municipal del càrrec. Efemèrides: focus en Martí de Riquer (obra i context), i altres fets del 3 de maig (Pedralbes, sistema mètric a Barcelona, Vanguàrdia en català, Shakespeare —calendari julià—, Fires de la Santa Creu). Punts destacats en negreta La IA no substitueix la justícia; la desbloqueja: millora temps, qualitat i atenció humana. De la IA simbòlica al deep learning i la generativa: evolució amb salts d’eficiència i capacitat creativa. Les generatives al·lucinen: cal verificar i dotar d’alertes clares a l’usuari. RGPD + Acta Europea d’IA: marc europeu per a un ús responsable i centrat en drets. Cooperatives de dades: ciutadans com a propietaris i decisors de l’ús de les seves dades. IA en salut i serveis socials: impacte real i tangible en benestar i polítiques públiques. Perspectiva de gènere: imprescindible per a tecnologies inclusives i sense biaixos de disseny. Història dels butxins: “morro de vaques” com a ofici regulat, estigmatitzat i, alhora, funcional a l’Estat medieval. Cites destacades “Treballa per plausibilitat; no ‘entén’ el que diu.” “El perill no és l’eina, sinó com la col·loquem al món.” “Digueu-me una cosa i us diré una IA que la pot millorar.” Conclusions i takeaways La IA ja és transversal, amb beneficis clars en justícia, salut i serveis socials, però requereix marc ètic i regulatori, més formació ciutadana i responsabilitat compartida. La privacitat i la propietat de les dades són centrals: calen models nous (cooperatives) i bones pràctiques d’ús. La perspectiva de gènere millora el disseny i fa tecnologies més usables, justes i inclusives. La secció històrica recorda que les societats regulen oficis sensibles (com els butxins) per ordenar la violència i l’estigma —un mirall útil per pensar la governança de la IA.

  • 1h 58min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/4/2024 — Curiosíssim: Josep Prat de Saba i la Casa de Vic; Curiosíssimo amb Alfred López; Barcelona obrera i anarquista; i la novel·la negra d’Eva Núñez

    Resum general del programa "Curiosíssim és sinònim d'originalitat, singularitat i peculiaritat" — obertura del programa Programa coral i molt dinàmic dedicat a la curiositat i a les històries que la fan créixer. Tres grans blocs i una cloenda literària: Bloc 1 (Anna Alcina): redescobrim la figura de Josep Prat de Saba (JPdS), polímata vigatà (astronomia, òptica, meteorologia, agricultura, ràdio, esperanto...) i el seu llegat a la Casa Prat de Saba (Vic): observatori històric amb un telescopi Mailhat doble equatorial (1909), cúpula restaurada, visites guiades, tallers i un nou projecte de centre artístic, cultural i científic. Bloc 2 (Alfred López): el divulgador presenta el seu univers Curiosíssimo i el llibre amb 366 curiositats; conversa sobre propietat intel·lectual, mètode de treball, Sant Jordi i anècdotes de divulgació. Bloc 3 (Josep): crònica històrica del final del segle XIX a Barcelona: moviment obrer, barraquisme, auge de l’anarquisme, la bomba del Liceu i la figura de Paulí Pallàs. Cloenda (Eva Núñez): conversa literària sobre la seva obra de misteri i terror: "Aprendre a matar" i "La boda de Samantha Parker". Bloc 1 — Anna Alcina i la Casa Prat de Saba (Vic) Josep Prat de Saba: vida, vocació i polivalència Nascut a Vic (1870), fascinat pel cel arran d’una pluja d’estels adolescent; autodidacta i innovador. Somni complert el 1909 amb l’observació del cometa Halley. Polifacètic: astronomia, física, òptica, fotografia, geologia, agricultura, ramaderia, meteorologia, ràdio, ciclisme, poesia i esperanto. Primícies a Vic: primera bicicleta; motor per treure aigua del pou; doble arada; emissora de ràdio i senyals horaris de la Torre Eiffel. Casa Prat de Saba: patrimoni viu Ubicació: carrer de l’Escola, 12 (tocant la catedral i el Museu Episcopal de Vic); casa-museu de 3.000 m² amb jardí i cúpula-observatori. Telescopi Mailhat (doble equatorial, 1909): una joia única a la península (només 4 com aquest). Restauració: cúpula i òptiques posades al dia (amb l’Agrupació Astronòmica d’Osona). Primera observació: la Lluna. Visites i experiències: casa, cúpula i capella (Mare de Déu del Roser); concerts (El so de les cases), carmanyoles al jardí, i visites teatralitzades (La ciutat dels sants, el Sereno i aviat un passi amb JPdS i Pilar Prat de Saba). Projecte i comunitat Centre artístic, cultural i científic obert a propostes i tallers (pintura, constel·lacions, ioga, reiki, teràpies...). Properes novetats: vermuteria als baixos i allotjaments turístics en un pis. Reconeixements i memòria: JPdS va tenir assignat un cràter lunar (rebatejat posteriorment); candidatura a Vigatà Il·lustre. Contacte i logística Instagram: Casa Prat de Saba Mail: [email protected] Turisme Vic: +34 938 86 20 91 Visites a mida (sense horaris fixos; es formen grups segons demanda). Bloc 2 — Alfred López (Curiosíssimo) Curiosíssimo i el llibre del 2024 Marca de divulgació amb presència a blog (18 anys), xarxes (TikTok, Instagram) i llibres. Llibre: "Esto es curiosísimo" — 366 curiositats, una per cada dia (any de traspàs inclòs). Lectura modular i breu (1–2 minuts/dia). Oficis i miralls de la curiositat Propietat intel·lectual: denuncia l’ús massiu de contingut sense citació en mitjans i xarxes. Concursos i pressió: entre el joc a casa i el síndrome de l’impostor a plató. Mètode de treball: entre ordre i caos; fonts digitals i biblioteques; disciplina amb terminis editorials. Sant Jordi: autoedició i taula pròpia; la festa s’expandeix a tota la ciutat. Anècdota docent: la xerrada del "trabuco" (divulgació científica amb humor i escenografia, Bilbao) — ciència que enganxa. Bloc 3 — Història (Josep): Barcelona, finals del segle XIX De l’obrador a l’organització Moviment obrer: Barcelona com a bressol (densitat industrial, intercanvi d’experiències i greuges). UGT (1888) i PSOE: fundacions amb fort accent barceloní; placa commemorativa al c. Tallers. La ciutat precària: barraques Somorrostro i Montjuïc: creixement de barraques (fins a 30.000 persones a Montjuïc); desallotjaments exprés per operacions d’aparadorisme del règim. Anarquisme i violència política Barcelona, Rosa de Foc: atemptats, repressió i judicis sumaríssims. Bomba del Liceu (1893): de l’acte operístic a la tragèdia; impacte a l’imaginari i a l’obra de Gaudí (bomba d’Orsini a la Sagrada Família). Paulí Pallàs: atemptat contra Martínez Campos; execució i llegat contradictori del seu fill. Cloenda literària — Eva Núñez Gènere i influències De comptable a autora de misteri i terror (lectora precoç de Christie i King). Escriure per divertir, entretenir i fer desconnectar. Obres "Aprendre a matar": clàssic d’habitació tancada; taller literari en una masia; assassinat la primera nit; parella d’investigadors i còctel de sospitosos. "La boda de Samantha Parker": trama creuada entre Londres–Barcelona–Lago di Garda; obsessions, identitats i celebritat televisiva; thriller psicològic amb tres protagonistes femenines. Moments destacats (bullets ràpids) Mailhat 1909: telescopi doble equatorial restaurat — una joia tècnica. Primícies de JPdS a Vic: bicicleta, motor de pou, doble arada i ràdio. Propietat intel·lectual: crida d’Alfred per citar fonts. Rosa de Foc: Barcelona convulsa entre barraquisme i anarquisme. Novel·la negra: entreteniment amb ritme i sospita coral (Eva Núñez). Conceptes clau Curiosíssim, Mailhat, inversió tèrmica, bomba d’Orsini, Rosa de Foc, autoedició, true crime, còctel de sospitosos.

  • 2h 5min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/4/2024 — Bona nit: peça minimalista de salutacions en català, repetició i ritme

    Resum general: "Bona nit" com a peça minimalista Peça auditiva en català basada en la repetició de la salutació "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons al llarg d’uns 2 h 5 min 28 s (7.528 s). No hi ha diàleg, notícies, ni seccions temàtiques; és una construcció rítmica i cíclica centrada exclusivament en una única frase. • Estructura: una sola locució —"Bona nit"— que es repeteix aproximadament cada 30 s durant tota la durada. • Contingut: cap tema desenvolupat més enllà de la salutació; absència d’entrevista, tertúlia o narrativa. • Llengua i to: català; to neutre i constant, sense variacions emocionals notables. "Bona nit" Temes principals • Repetició i minimalisme sonor com a recurs central. • Ritme temporal: cicles de 30 segons que marquen el compàs de l’episodi. • Silenci i espai entre salutacions com a part del disseny sonor. Possibles usos o interpretacions • Prova tècnica / calibratge d’àudio (nivell, sincronia o latència a intervals fixos). • Peça relaxant o ASMR basada en una frase mantra curta. • Exercici de sound design minimalista i d’atenció plena. Estructura temporal de l’episodi • Obertura (0–30 s): primera salutació que estableix el patró rítmic. • Cos principal (30–7.528 s): repetició periòdica de "Bona nit" sense variació temàtica. • Tancament (~7.528 s): darrera salutació, clausura del cicle.

  • 2h 8min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/4/2024 — Aviació vs Aeronàutica, vida del pilot i seguretat aèria: rutes, fatiga, aeroports difícils, ocells i esteles (amb Ferran Plana i Dropez)

    Context i temes principals Episodi amb el pilot Ferran Plana i Dropez al programa 112 de "Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats". El capítol recorre de manera clara els conceptes clau d’aviació i aeronàutica, el dia a dia d’un pilot (horaris, fatiga, formació i planificació), les operacions en aeroports complexos i la seguretat aèria (estàndards internacionals, tecnologia i factor humà). També es tracten impactes d’ocells i la gestió de fauna als aeroports, i s’explica amb rigor què són les esteles de condensació (contrails), desmentint els chemtrails. Tanca amb una peça musical i comiat. "Crec que tenim la millor oficina del món" — Ferran Plana "A l’aviació tot està pensat per tres... sempre amb la premissa de la seguretat" Conceptes base • Diferència entre aviació (operació d’aeronaus, infraestructures i indústria) i aeronàutica (ciència de disseny, manufactura i aerodinàmica). • Recordatori del principi d’Arquímedes (globus/dirigibles) i del principi de sustentació (forma de l’ala i flux d’aire). Vida i feina d’un pilot Horaris, jornades i fatiga • Mitjana de treball: ~20 dies/mes i 10 dies lliures; jornades de 10–12 hores. • Factors de fatiga acumulada: canvis d’horari, pressió, radiació i cicles de pujada/descens (equivalent a pujar una “muntanya” diversos cops al dia). Formació i planificació • Entrenaments periòdics, simuladors i cursos de terra per regulació. • Cada vol es planifica: rutes, meteorologia, pes i combustible; no és “arrencar i marxar”. Rutes i tripulacions • Les rutes no són fixes: depenen del programa comercial i de l’optimització d’hores. • Les tripulacions varien per calendari, permisos i necessitats operatives. Pernoctes i tipus de companyia • Tendència a bases i evitar pernoctes per estalvi de costos. • Low-cost: sovint es dorm a casa; llarg radi: pernoctes de ~24 h o més segons rutes i jet lag. Operació i seguretat Aeroports difícils i variables crítiques • Exemples: Funchal i Hondarribia/Fuenterrabia; però el més crític sol ser la meteorologia (tempestes, vents creuats), l’estat de pista i el pes de l’aeronau. • Resposta professional: depèn de les condicions combinades. Estàndards internacionals • Marc de l’OACI (Nacions Unides): recomanacions per homogeneïtzar la seguretat global. • A Europa, llista negra de companyies que no poden operar si no compleixen estàndards. • En contextos d’inestabilitat (p.ex., Tel Aviv, Haití), les autoritats poden suspendre operacions; els vols humanitaris segueixen canals específics (sovint militars). Evolució de la seguretat • L’aviació comercial és molt segura i ha millorat de forma exponencial per: - Avanços en materials (tità, composites), motors i sistemes d’alerta. - Estudi del factor humà i aprenentatge d’incidents/accidents. - Disseny i aerodinàmica influents (túnel del vent com a referent tecnològic transversal). Fenòmens i riscos Ovnis i fenòmens reals • No s’han observat ovnis; sí fenòmens espectaculars com la formació de tempestes i el foc de Sant Telm (descàrregues d’electricitat estàtica visibles en els vidres). Ocells i mitigació • Impactes d’ocells: risc conegut; un cas va causar aturada de motor però es va resoldre amb aterratge segur. • Mitigació: cetreria amb falcons (impulsat a Espanya, àmpliament adoptat), sistemes acústics, fins i tot mètodes més rudimentaris en alguns aeroports. Esteles de condensació (contrails) i desinformació • Les esteles són condensació: aire molt calent de la turbina a ~−50 °C que forma microcristalls (un “núvol” artificial). • L’exèrcit va estudiar el nivell de formació d’esteles per motius de discreció operativa. • Desmentit: no hi ha chemtrails; la càrrega és combustible, i fumigar a gran alçada seria ineficaç (la fumigació real es fa amb avionetes a baixa alçada). Tancament • Peça musical “What a Wonderful World” i comiat reiterat.

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/4/2024 — Urgell, la febre de l’aigua: Vicenç Villatoro entre escriptura i història — Canal d’Urgell, Sapere Aude, Sant Vicent Ferrer, Ramsès II i la nissaga Girona

    Visió general "Viuré escrivint i escriuré vivint" — Vicenç Villatoro Podcast extens amb tres eixos principals que es van entrellaçant: 1) la literatura i la mirada al passat des del present a partir de la nova novel·la de Vicenç Villatoro, 2) història i memòria (Sant Vicent Ferrer, Sapere Aude d’Horaci, Ramsès II i la batalla de Qadesh) i 3) territori i economia (Canal d’Urgell i la nissaga Girona). El programa inclou dues pauses musicals i tanca amb efemèrides i onomàstica. 1) Escriptura, presentació i marc L’escriptura com a fita humana (overture) • De Sumer i Egipte al valor de l’escriptura com a pont entre generacions i pas de la prehistòria a la història. Presentació de Vicenç Villatoro i el seu lema vital • "Viuré escrivint…" i el periodisme com a "accelerador de la vida". • Invocació d’Horaci: Sapere Aude (Atreveix-te a saber). Sant Vicent Ferrer, llengua i història • Perfil del sant, paper en el Cisma d’Occident i el Compromís de Casp. • Predicació en català/valencià i percepció de “miracle” de la comprensió. 2) Novel·la "Urgell, la febre de l’aigua" (Ed. Proa) De què parla realment la novel·la • Epopeia del segle XIX: construcció del Canal d’Urgell (capital català, ús de presidiaris, gran cost humà i tècnic). • Metàfora central: esperança → decepció → relectura amb el temps. - Primera lectura: fracàs immediat i resultats per sota de les expectatives. - Lectura a llarg termini: un segle després, transformació verda i fèrtil de la plana. - Idea clau: la història no té direcció lineal; els judicis són provisionals. Text i context: història “contemporània” • S’escriu des del present: la literatura històrica reflecteix el temps de qui escriu. • Exemples: Arthur Miller i "Les bruixes de Salem" (història del XVII per parlar del macarthisme, però útil per a qualsevol "cacera de bruixes"). Segle XIX vs segle XXI • XIX: optimisme il·lustrat (ciència, tècnica, raó) que impulsa obres (canals, trens, ponts). • XX: decepció històrica (Auschwitz, Hiroshima) i revisió crítica d’aquell optimisme. • XXI: freno de mà posat — sostenibilitat, canvi climàtic, avaluació d’impactes. - Qüestió provocadora: “Avui es faria un Canal d’Urgell?” Tècnicament sí, socialment molt més difícil. Per què aquest tema? L’ull del novel·lista • Iconografia poderosa (western del XIX: barraques, casernes, presó, prostíbuls, carros…). • Tema de fons: la història fa meandres — ni progrés assegurat ni decadència inevitable. • Procés creatiu: documentació exhaustiva (topònims visitats), però el subratllat és emocional (esperança i decepció), no només tècnic o jurídic. El Canal d’Urgell: dades i impacte • Infraestructura de reg que porta aigua del Segre a una àrea d’unes 70.000 ha (Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià, Garrigues) i a uns 77.000 habitants. • Traçat: captació a Ponts, 144 km fins a Montoliu (Lleida). Mapes satel·litals: frontera visible entre el verd regat i el sec. • Diferències vs Canal de Castella: el d’Urgell “perdura” perquè és perpendicular al ferrocarril (complementari), mentre que el de Castella (navegació) xoca amb la competència del tren. • Errors inicials (acabats, distribució de l’aigua) per córrer amb la concessió; tot i així, canvi de vida (safareigs, aigua més a prop, transformació agrícola i ramadera). Governança i aigua com a recurs crític • De concessió privada a Comunitat General de Regants (sede: Casa Canal, Mollerussa) amb 21 col·lectivitats (zones alta/mitjana/baixa) i ordenances pròpies. • Sequera i canvi climàtic com a repte estructural: caldran noves formes de gestió; l’aigua deixa de ser percebuda com a “il·limitada”. • Tensió clàssica: qui subministra vs qui paga/rep. Tancament del bloc • Reivindicació de la mirada literària: no és tractat tècnic; és la narració de conflictes humans, esperança i decepció. • Recomanació de lectura per Sant Jordi: 608 pàgines, “no us avorrireu”. 3) Sapere Aude, música i història Horaci i el Sapere Aude • Breu perfil d’Horaci (Quintus Horacius Flaccus), Sapere Aude i mecenatge de Mecenes. Pausa musical • "What a Wonderful World" (arranjament amb l’Orquestra Filharmònica de Malàisia) i Byron Stripling. • "A galopar" (Paco Ibáñez) sobre poema de Rafael Alberti; homenatge a la cançó de lluita. Ramsès II, els hitites i Qadesh • "Ramsès II l’Excessiu": longevitat, poder, monumentalitat i Batalla de Qadesh (amb carros hitites) — relat oficial de “victòria” vs lectures modernes que la matisen. • Pau perpètua Egipte–Hitites i matrimoni amb princesa hitita. • Digressió cultural: Freud, Moisès i la religió monoteista — hipòtesi del monoteisme d’Akenaton com a ferment del judaisme a través de Moisès. 4) Barcelona, jardins i nissaga Girona Vila Amèlia i Vila Cecília • Origen dels jardins barcelonins (Quinta Amèlia / Vila Cecília), compra municipal (1969), enjardinament i centre cívic. • Històries de Cecília Gómez i Amèlia de Vilanova i Nadal: memòria familiar, patrimoni i transformació urbana. La família Girona: indústria, banca i país • De Tàrrega a Barcelona: Ignasi Girona com a patriarca; fills Manuel, Jaume, Casimir… • Participació massiva (més de 70 empreses) en banca (Banc de Barcelona, Hispano-Colonial), Altos Hornos, metal·lúrgia (Forges de Can Girona), ferrocarrils (Barcelona–Granollers; Saragossa–Barcelona), Castell del Remei (vi, brandi), mineria i ciment (Granja d’Escarp), i sobretot el Canal d’Urgell. • Dades de pes: primer grup inversor de Catalunya del XIX, fortunes i filantropia (ex. façana de la Catedral de Barcelona). • Nota contextual: discussió sobre capital d’esclavisme i industrialització — el relat aquí subratlla que els Girona no hi participaren. 5) Efemèrides i cloenda Tal dia com avui (5 d’abril) • Barretines (1688), fundació de la Caixa de Pensions (1904), setge de Sarajevo (1992–1996)… • Naixements: Lluís Foix, Herbert von Karajan, Bette Davis, Gregory Peck, Albert R. Broccoli, Agnetha Fältskog, Akira Toriyama. • Defuncions: Sant Vicent Ferrer, Georges Danton, Douglas MacArthur, Charlton Heston. Tancament • Recordatori de la Creu de Sant Jordi i el seu sentit cívic. • Invitació final a llegir "Urgell, la febre de l’aigua" per Sant Jordi. Idees clau (en síntesi) • Literatura històrica contemporània: el passat s’escriu amb ulleres del present. • Canal d’Urgell: una història d’utopia tècnica, costos humans i relectures amb el temps; avui, el repte és l’aigua en context de canvi climàtic. • La història no és lineal: alterna esperances i decepcions; cal evitar determinismes. • Nissaga Girona: motor empresarial i d’infraestructures que connecta amb el canal i la industrialització del país. • Sapere Aude: fil conductor intel·lectual del programa — atrevir-se a saber, a preguntar i a recontextualitzar.

  • 2h 5min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/3/2024 — Crisi penitenciària i model català de reinserció; diàleg interreligiós amb Ignasi García Clavel; El Siglo i memòria de Barcelona; música i efemèrides

    Resum general de l’episodi Introducció i convidat • El programa obre contextualitzant la crisi penitenciària a Catalunya arran de l’assassinat d’una treballadora del CIRE a Mas d’Enric i presenta el convidat, Ignasi García Clavel, figura clau del model penitenciari català basat en la reinserció. "Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades a la rehabilitació" (art. 25.2 de la Constitució) Bloc 1 — Crisi penitenciària: reinserció vs punitivisme (sec. 186–1655) Punts clau • CIRE vs presó: el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari; la presó és Mas d’Enric (Tarragona). • Tensió sindical: peticions d’armament (p. ex., Tasers) contravenint recomanacions de drets humans; risc de deriva punitivista. • Model català: des dels 80, aposta per una òptica humanista i de reinserció (inspiració nòrdica, LO 1979 i art. 25.2 CE). Consens polític transversal al llarg dels anys. • Seguretat: a la presó (com al carrer) la seguretat total és impossible; cal millorar protocols i fer informacions reservades en cada cas crític. • Dades 2023: 33 morts a la població reclusa a Catalunya (majoria per causes mèdiques i suïcidis); revisió de casos i mesures de prevenció de suïcidi. • Personal i organització: el debat sobre torns concentrats i la percepció de “falta de personal”; cal orientar-se a servei públic i millor organització. • Formació: equilibri entre custòdia i tractament; fomentar habilitats d’empatia i gestió com a eina de seguretat, a més dels equips protectors. • Salut mental: augment de patologies mentals; proposta d’una “tercera institució” entre hospital psiquiàtric i presó. • Percepció vs dades: sensació d’impunitat pels furts i reincidència; possible ajust del codi penal per a multireincidència en delictes menors. • Comparatives: taxes de reclusió — Catalunya ~0,10% (60% estrangers), Espanya ~0,12% (27% estrangers), EUA ~0,75% (amb presons privades i cadenes perpètues). "La seguretat al 100% és impossible... però cal posar totes les eines per millorar-la". Bloc 2 — Música i context: What a Wonderful World (sec. 1656–2022) Interludi musical • Versió coral i emotiva de What a Wonderful World. Playing for Change i “l’avi” Elliott Small • Projecte musical global per la unitat internacional. • Perfil de Grandpa Elliott (armoniquista i cantant de carrer de Nova Orleans), iconografia urbana i trajectòria vital. Bloc 3 — Q&A amb Joan: privatització, externalitzacions i seguretat (sec. 2026–2537) • Presons privades (EUA, intents al Regne Unit): el negoci desvirtua la finalitat pública; posició clara: “presons, negoci mai”. • Externalitzacions: poden fallar en serveis nuclears de l’Estat; risc d’incentius perversos. • Relació amb funcionaris: històricament complexa; cal millorar formació i reduir interinatges; integrar règim i tractament. • Seguretat intel·ligent: ocupació positiva, bon tracte i disciplina ponderada com a eines de prevenció; no tot és equipament coercitiu. Bloc 4 — Afers religiosos a Catalunya: mapa i diàleg (sec. 2597–3497) Creació i mandat • Naixement de la Direcció d’Afers Religiosos (inicialment “secretaria sectorial”) per mapar confessions i garantir drets. • GETER: Grup de Treball Estable de Religions (jueus, catòlics, ortodoxos, protestants i musulmans): fer coses junts més que debat teòric. Islam a Catalunya • Islam no radicalitzat majoritari; necessitat de mesquita “com cal” (actualment molts oratoris). • Consell Islàmic i vigilància preventiva (Mossos) per evitar radicalitzacions (referència a Ripoll 2017). Abusos i transparència • La pederàstia no és exclusiva de l’Església, però cal assumir responsabilitats, esclarir i tolerància zero. Bloc 5 — Educació i valors: Fundació d’Escoles Parroquials (sec. 3501–3711) • Xarxa d’escoles parroquials (18 centres; 5 d’educació especial; 4 amb batxillerat; ~7.000 alumnes) vinculades als valors de l’Evangeli. • Suport a comunitats i barris amb dèficits històrics; continuïtat pedagògica i canònica. Bloc 6 — Música i cultura pop (sec. 3744–3992) • Nova versió de What a Wonderful World per Ruben and the Dark (canadencs), arran de la BSO de Dolittle (2020). Bloc 7 — Canvis a la Conferència Episcopal Espanyola (sec. 4028–4163) • Lluís Argüello (nou president) vs estil d’Omella: s’espera pragmatisme institucional; Cobo Cano (vicepresident) amb sensibilitat social urbana. Bloc 8 — Clàssic musical: Otis Redding (sec. 4172–4360) • Sittin’ on the Dock of the Bay i record de Otis Redding (publicació pòstuma, èxit mundial) — breu semblança biogràfica. Bloc 9 — Curiositats històriques (sec. 4369–4713) • Otto von Bismarck i la unificació alemanya; autoritat vs pluralisme. • Abolició de la Inquisició a Espanya (Regència de Maria Cristina). • Vasco da Gama: ruta a l’Índia i epopeia marítima. • L’Encyclopédie (Diderot i d’Alembert): peça clau de la Il·lustració i el pensament modern. Bloc 10 — Plans de Setmana Santa: El Moianès (sec. 4715–4809) • Coves del Toll i parc natural; Museu, teatre i casa natal de figures locals; Santuari de Bastany (claustre destacat). Bloc 11 — Editorial: política catalana (sec. 4834–4919) • Paradoxa de la majoria del 52% i l’impacte de la repressió i la negociació amb Madrid; efectes en participació i sincronització parlamentària; llei d’amnistia en curs. Bloc 12 — Barcelona en primera persona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo (sec. 4925–6086) El Siglo: naixement, esplendor i foc • Història d’Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo (Rambla dels Estudis): catàlegs massius, logística moderna, 1.000+ empleats, globus als infants. • Figures vinculades: Antonieta Macià, Francesc Canals i Ambrós (el “Santet del Poblenou”) i la seva predicció d’un incendi. • Grans incendis: 1932 (aparador amb tren elèctric); 1979 (fals sostre). Transformacions posteriors: Hotel Manila, galeries Manila, Simago… Vida i tragèdia de Cecília • Vila Cecília i Quinta Amèlia: toponímia dedicada a dues dames de la burgesia. • Mort accidental de Cecília (petroli i quinqué) i multitudinari funeral (més de 3.000 persones, carruatges, seguici fins al Poblenou). Bloc 13 — Efemèrides i sants (sec. 6109–6652) • De Lumière (cinematògraf) a Beatles (Please Please Me), passant per Dachau (1933) i l’Enxaneta (nanosatèl·lit català, 2021). • Naixements: Chico Marx, Marcel Marceau, Andrew Lloyd Webber… • Defuncions: Goethe, Bebo Valdés, William Hanna… i santedat: calendari de sants diversos. Bloc 14 — Projectes i reconeixements (sec. 6653–6819) • Catalunya Religió (2009): portal d’actualitat religiosa cofundat per Ignasi G. Clavel i Josep Maria Carbonell. • Creu de Sant Jordi (2023) per “construir des de l’escolta i el diàleg una societat més empàtica i tolerant”. Cloenda — Convivència i missatge final (sec. 6886–7020) • Crida a viure amb honradesa, posar pau i combatre l’armamentisme i les desigualtats. "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/3/2024 — Bona nit sense pausa: salutació repetida cada 30s durant tot l’episodi

    Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase "Bona nit" a intervals regulars d’uns 30 segons, des del començament fins al final (durada aproximada d’unes 2 h 7 min 28 s). "Bona nit" No s’identifiquen altres segments, entrevistes, notícies ni canvis temàtics. Tot el contingut és un únic patró repetitiu. Punts clau • Contingut únic: es pronuncia només la salutació "Bona nit" al llarg de tot l’àudio. • Ritme i estructura: intervals constants (~30 s), sense transicions, seccions ni subtemes. • To i llengua: català, to cortès i nocturn, sense afegits informatius. • Absència d’introducció separada: no hi ha un resum inicial ni presentació de temes; el patró comença al segon 0 i es manté. Temes principals • Salutació repetida: únic tema; no hi ha discussió, anàlisi ni desenvolupament. • Repetició com a recurs: estructura en loop que es manté estable sense variacions de veu, contingut o intenció. Moments destacats • Uniformitat total: no hi ha canvis detectables per delimitar sub-seccions; l’episodi és un bloc continu. • Cadència regular: la frase es repeteix aproximadament cada 30 segons per tota la durada.

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/3/2024 — 8M: Periodisme en guerra, dones que canvien la història i banda sonora per a la memòria (Malintzin, Colvin, Caruana, Mangal, Frida, Rosa Parks, Curie, Earhart)

    Resum general del programa 8M Programa especial dedicat al Dia Internacional de les Dones amb un fil conductor molt clar: les dones que expliquen el món i el transformen, des de les corresponsals en zones de conflicte fins a figures històriques i culturals que han obert camins. El to combina divulgació, memòria i música. Eix del programa: dones periodistes en primera línia • Context 8M: riscos i precarietats del periodisme femení en conflictes (amenaces, violència de gènere, falta d’equips i assegurances, bretxa digital, salaris tardans). • Per què són essencials: canvien la narrativa, trenquen estereotips i sovint el fet de ser dona obre portes a testimonis i llocs clau. • Casos centrals: - Marie Colvin (1956–2012): referent del Sunday Times. Va perdre un ull a Sri Lanka, va denunciar massacres a l’Orient Mitjà i va morir a Homs (Síria). Coratge i ètica professional exemplars. - Daphne Caruana Galizia (1964–2017): periodista d’investigació maltesa; va destapar trames de corrupció (Papers de Panamà). Assassinada amb un cotxe bomba; el cas denuncia impunitat i pressions polítiques. - Mina Mangal (1992–2019): periodista afganesa i defensora dels drets de les dones. Denunciava matrimonis forçats; assassinada a Kabul. Exposa violències masclistes estructurals i manca de protecció. "La majoria [de periodistes assassinades] van seguir investigant i revelant corrupció fins a pagar el preu més alt: la vida." Història i memòria: vides en primera persona (teatralització) • S’utilitza la primera persona per humanitzar biografies emblemàtiques i fer-les accessibles: - Anna Frank: memòria de l’Holocaust a través del diari. - Frida Kahlo: art com a catarsi i identitat; militància i frases icòniques. - Emmeline Pankhurst: sufragista britànica; del carrer al canvi legislatiu (vot femení). - Rosa Parks: desobediència civil contra la segregació; catalitza el moviment pels drets civils. - Sacagawea: guia clau a l’expedició Lewis i Clark; llengua i mediació cultural. - Mary Seacole: infermera a Crimea; cura integral i iniciativa pròpia malgrat racisme. - Jane Austen: novel·la, gènere i classe; autoria des de la invisibilitat. - Coco Chanel: comoditat i llibertat en el vestir; trenca codis i democratitza l’elegància. - Marie Curie: doble Nobel; ciència útil i amb ambivalències (tractaments i riscos). - Amelia Earhart: pionera de l’aviació; travessa l’Atlàntic en solitari. - Rosa Sensat: renovació pedagògica a Catalunya; escola del bosc i formació de mestres. "Intenté ahogar mis penas en el alcohol, pero las muy condenadas aprendieron a nadar." — Frida Kahlo Música que acompanya i interpreta • Leitmotiv: múltiples versions de "What a Wonderful World" (inclosa Eva Cassidy, amb la seva biografia i llegat, i altres interpretacions al llarg del programa). • Nina Simone – Four Women: peça i context dels drets civils afroamericans; música com a denúncia i relat interseccional. • Píndoles musicals: perfils d’artistes i llistat de cançons amb mirada feminista o de celebració de la dona (Katy Perry, Lady Gaga, Beyoncé, Aitana i Anna Guerra, Rozalén, Rigoberta Bandini, etc.). Altres blocs i apunts • Mèxic: entre 2005 i 2023, 23 dones periodistes assassinades; protocols insuficients. • Opinió: retorn del rei emèrit i debat sobre moral pública i impunitat. • Efemèrides 8M: fites i naixements/defuncions destacades; mirada històrica global. • Recordatori a Chibok (Nigèria): 10 anys del segrest; encara hi ha alumnes en captivitat. Crida a la responsabilitat internacional. "Les lleis injustes s’han de canviar." — Rosa Parks Idees clau El que el programa vol deixar clar • Sense periodistes no hi ha democràcia: protegir-les és protegir el dret a la informació. • Les dones no només participen en la història: la protagonitzen i la documenten. • La cultura i la música amplifiquen la memòria i la lluita pels drets. Conceptes clau • Violència de gènere en conflictes • Impunitat i corrupció • Desobediència civil • Sufragi femení • Pedagogia activa • Interseccionalitat en drets civils • Seguretat digital i física per a periodistes.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/3/2024 — De l’art i l’artesania a PUNAPU: tallers amb Litka, La Ràpita invisible i el viatge del correu

    Resum general del capítol "No hi ha millor maquillatge per a una dona que el somriure." Episodi coral i variat que comença diferenciant clarament art i artesania, dona pas a la trajectòria vital i creativa de Lidka (Litka) Galusinska i el seu projecte PUNAPU, i inclou dues seccions culturals: la història de La Ràpita (la “ciutat invisible”) i una panoràmica apassionant de la història del correu i els carters. Art vs artesania • L’art s’orienta a l’expressió única d’idees i emocions; l’artesania, a objectes funcionals/decoratius produïts amb tècniques tradicionals. • L’artesà reprodueix peces amb finalitats comercials i estètiques; l’artista crea obres úniques amb finalitat eminentment estètica. • Etymologia d’artesania (del llatí “artis manus”: art amb les mans) i influència del moviment Arts & Crafts (William Morris). Litka: artesania amb ànima i mans • Filosofia: prioritat a les mans i a la imaginació, amb la màquina com a eina auxiliar. • Inspiració en la natura i en el treball amb nens i dones adultes: aprendre, compartir i cultivar la paciència. • Infantesa a Polònia: boscos, vida de poble i el taller de costura de l’àvia com a “tresor” d’on neix l’amor per les teles antigues i el cosir. • Formació: Accedeix a Belles Arts a Polònia (accent en “deixar fluir la imaginació” sense por a opinions alienes) i madura l’ofici a Alemanya (organització i finalització de projectes). • Migracions: de Polònia a Alemanya (on neixen els fills) i, per amor i família, Catalunya. Finalment arrela a l’entorn de Sant Cugat/Valldoreix. PUNAPU: la meitat tu, la meitat jo • PUNAPU és una filosofia i una marca artesanal: el món dels nens (contes, somnis, colors) traduït a peluixos/peces tèxtils. • Litka “dissenya i cus les idees dels nens” i també fa encàrrecs únics: - > "Dissenyo el que algú té a l’ànima i no troba." • Regal a l’estudi: un drac de Sant Jordi com a talisman; celebració del Dia dels Enamorats a Catalunya (Sant Jordi). • Contacte i espai: Atelier PUNAPU a Sant Cugat (zona Valldoreix), web: punapu.com, IG: PUNAPU Handmade. Tallers i docència • Taller propi i sessions a escoles (p. ex. Col·legi Suís): enfocaments diferents (lliure creatiu vs. pla didàctic). • Aprenentatges: cosir a mà, disseny, punt, aplicacions tèxtils… sovint prioritzant el fer amb les mans abans de la màquina. • Públic: nens (inclús molt petits, amb cura), adolescents i adults; grups familiars i cursos temàtics (p. ex. Sant Jordi, Pasqua). • Observacions sobre gènere a l’aula: nois més directes tècnicament, noies solen explorar opcions i colors; tothom és benvingut. Seccions culturals La ciutat invisible: La Ràpita • Projecte il·lustrat de Carles III: port dels Alfacs, canal navegable i ciutat neoclàssica (Sant Carles de la Ràpita). • El projecte no culmina (sediments, paludisme, finançament i mort del rei), però deixa empremta urbanística i identitària. • Memòria històrica: expulsió dels moriscos, tràgic accident del càmping dels Alfacs (1978), i evolució del topònim fins a l’actual “La Ràpita”. Història del correu i els carters • Contra epidèmies: desinfecció de cartes amb aigua de mar (inviable), vinagre, fum i fins i tot gasos en caixes tancades; marques i forats a les cartes com a prova de desinfecció. • Orígens del repartiment: dels hostals de correus al carter de barri; aparició de segells, bústies, uniformes i codis postals. • Curiositats: correu aeri amb Graf Zeppelin; bústies al darrere dels tramvies; anècdotes del contraban de cabell humà. • Retrat d’Alloza, carter de Roquetes: servei exemplar al veïnat (punt de recollida “Alloza”), compromís social i reconeixement pòstum. Tancament • Litka reafirma la recerca de qualitat, coherència i bellesa en cada peça: el més difícil és fer allò que no connecta amb els seus principis i gust. • Celebració del somriure i la creativitat compartida com a essència del seu camí artesà.