Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

133-140 de 140
  • 56'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/1/2020 — 50 anys de l'Escola Canigó: pedagogia, innovació i comunitat — i la Barcelona subterrània del clavegueram

    Resum general Programa especial amb dues parts: Bloc 1: Escola Canigó (50è aniversari) — Història viva del centre, el seu projecte educatiu, la recerca per al llibre commemoratiu i les fites d’innovació (catalanització, informàtica, biblioteca, llengües, projectes). Bloc 2: La Barcelona subterrània — Història i curiositats del clavegueram barceloní, del món medieval als plans moderns de García Fària, amb dades sorprenents i anècdotes. Bloc 1 — Escola Canigó (50 anys) Qui són les convidades i arrels al centre Pilar Jiménez i Núria Buissan, mestres de trajectòria llarga i estimades al poble, expliquen com van arribar a Sant Just i com s’han vinculat al Canigó durant dècades. "Hem de fer persones" — Pilar "Les famílies sempre han estat el motor" — Núria • Context històric: l’escola Canigó (1969-70) neix per reivindicació veïnal a la zona de la Miranda, amb creixement progressiu fins a doble línia (6 infantil + 12 primària). El projecte del llibre (2017-2020) • Iniciat el 2017, amb suport de direcció i equip docent, per recollir 50 anys de vida del centre. • Treball per blocs: documentació escrita, fons fotogràfic i audiovisual, relació de mestres, alumnat i personal, materials d’Arxiu Històric i Ajuntament. • Objectiu: publicar cap a final de curs (o setembre-octubre) i arxivar el material al centre. L’escola avui i la recerca • Dos edificis (carrer Canigó: infantil i cicle inicial; Sant Ferran: mitjà i superior). • Coordinació entre seus amb horaris, reunions i projectes compartits (vincles grans-petits). • La recerca combina textos amb suports visuals perquè: "a vegades una imatge val més que mil paraules" Innovacions clau i fites (pioneres) • Catalanització (1982-83): impuls docent, formació voluntària i observació d’altres escoles. • Informàtica (1985-86): programa d’introducció primerenc. • Biblioteca de tarda (1988-89): substitueix “permanències” per autonomia de l’alumne. • Suport municipal històric: especialistes de música/EF i EAP abans que fossin generalitzats; millores d’infraestructures (gimnàs, aula de música, plaça) fruit de reivindicació sostinguda d’AMPA i escola. Pedagogia i línia educativa Eixos centrals: • Educació en valors i gestió democràtica; inclusió i coeducació; autonomia i pensament crític; metodologies actives; aprenentatge-servei; competència digital. • Plurilingüisme: català-castellà i anglès des de P3; abans francès i viatges a París; després, Londres i avui estades a la Cerdanya. • Connexions internacionals: projectes amb escoles estrangeres i Sharing Tuler (2010-11) per potenciar l’anglès. Llengües i projectes internacionals • Projecte d’innovació de llengües (2007-08) i pilotatge del portafoli lingüístic. • Enfortiment de l’anglès (necessari per noves tecnologies i obertura al món), amb pissarres digitals i eines TIC per aprendre. Activitats i sortides (aprenentatge connectat) • Sortides vinculades al currículum i a projectes: aus a Sant Feliu de Codines, mar (Arenys), ceràmica (Bisbal d’Empordà), museus (Picasso, Miró), medi natural (Cerdanya, Berga, Montseny, Garraf). • Tradicions: Tibidabo a peu (antigament 8è), colònies i itineraris no repetitius de P3 a 6è. • Inclusió econòmica: beques i ajuts (AMPA i Ajuntament) perquè cap infant quedi fora. • Fort teixit d’extraescolars (qualitat i varietat) i integració amb activitats de poble. Calendari de publicació i arxiu • Última fase: redacció, maquetació i selecció gràfica per un format atractiu per a totes les edats. • Arxiu al centre per preservar la memòria històrica i celebrar el 50è. Bloc 2 — Història del clavegueram de Barcelona (Pep) De les rieres medievals al pla modern • Edat mitjana: rieres com el Mar d’Ençà i el Cagalell; pous negres i oficis de buidatge; salut pública i pestes. • Expressió popular: "aigua va!" (abocar l’orinal). • Dades fosques i curioses: provadors de pous; ús de l’orina com a blanquejant (herència romana). • García Fària (finals XIX-inicis XX): “el Cerdà del subsol”, modernitza el sistema; connexió amb grans obres (p. ex. Via Laietana). • Xifres actuals: 1.693 km de clavegueres (com d’aquí a Berlín), 5.000–7.000 l/s, 21 estacions de bombeig, 136 punts de control. Anècdotes, llegendes i fets • Pius V (1567) condemna les festes taurines; Felip II evita publicar-ho a Espanya. • Clavegueres com a escenari: intents de robatoris (armeria Beristain, 1905; Banc Hispano Americano, 1985), fuga massiva de la Model (1978), refugi antiaeri en guerra. • Fauna i mites: rates (~200.000), gats espantats, una boa escapada del zoo; llegendes de serps i escarbats rosats (efecte químic dels sabons). Cloenda i apunts finals • Punt ciclista: Rec Comtal en bicicleta — itinerari preciós per la conca del Besòs. • Apunt d’actualitat: reflexió crítica sobre Junqueras i Torra (dret europeu vs. justícia espanyola). • Reivindicació cultural: manca d’un museu a Sant Just. • Comiat i celebració dels 25 programes del format.

  • 57'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/1/2020 — Carme Malaret: ceràmica, pedagogia i Espai de Lliure Creació; el Torín de Barcelona i el mite de Dràcula

    Visió general de l’episodi Programa coral que combina una entrevista profunda a la ceramista contemporània Carme Malaret amb dues seccions d’història i tradicions: la memòria taurina de Barcelona (el Torín) i la figura històrica de Vlad Țepeș (Dràcula). Tanca amb una editorial satírica sobre el Nadal i els crèdits de l’equip. "La cultura és ara més necessària que mai" Carme Malaret: ceràmica, trajectòria i pedagogia Inicis i vocació • Descobriment gradual i sense pretensions de la ceràmica quan era adolescent: classes de dissabte al Clot, trajectes en autobús, i el “cuquet” que no l’ha abandonat mai. • Formació dual: Biologia (UB) i ceràmica (Escola Robert Brillas). L’emoció d’obrir el forn segueix intacta: "Encara sóc com aquella noia que s’apassiona quan obre el forn" Trajectòria artística i llenguatge • Participació en col·lectius (Reflex del Baix Llobregat) i exposicions individuals; punt d’inflexió a la Galeria Eude (visibilitat a Barcelona). • Obra majoritàriament d’intervencions i instal·lacions: el lloc “parla” i la peça s’adapta a l’espai. Projectes destacats: Reducta de Mirades; Estar sobre un llit de roses; topografies; L’home trencat; 25 batts. • Obra pública: Porta i la seva ombra (UB); Cadires i taula (Sant Feliu); 5x5x5 i Porta Cadira (Sant Just). Relació profunda amb l’entorn i la memòria local. Materialitat: el fang i el forn • El fang com a matèria central: expressiu, inesgotable, amb gran varietat (baixa/alta temperatura). Altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) apareixen només si la peça ho demana. • Relació d’amor-odi amb el forn: fragilitat i incertesa com a part del procés creatiu: "El forn és molt senyor i dona l’última paraula" Pedagogia i pràctica docent • Docent des del 2000 als cursos municipals de Sant Just: enfoc d’“acompanyament” tècnic i conceptual (manual, torn i escultura) per ajudar cada alumne a trobar el seu llenguatge. • Defensa la tridimensionalitat a l’escola i l’aprenentatge mutu: les preguntes “naïf” obren noves línies d’investigació. Ceràmica contemporània i tendències • Context actual: gran transversalitat i eclecticisme de tècniques, materials i llenguatges. • Tendències i criteris (sovint modulats per concursos): períodes d’èmfasi en esmalts complexos; després textures i fang al descobert; avui, porcelana ultrafina i impressió 3D amb injecció de fang. Mirada internacional i globalització • Cultures capdavanteres: Japó (reconeixement del ceramista com a artista), Regne Unit i països nòrdics (alta valoració), recuperació de tècniques indígenes a Sud-amèrica. A l’Àfrica, cuites primitives de fossat i fumat que s’han incorporat didàcticament. • Impacte de les xarxes: abundància d’imatges; cal evitar la còpia i promoure la “volta personal” a referents visuals. Artesà vs artista • Distinció funcional, no jeràrquica: l’artesà pot reproduir sèries; l’artista acostuma a fer obra única. Ambdós tenen valor propi. Espai de Lliure Creació Carme Malaret "El volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum" • Espai autogestionat i col·laboratiu (inaugurat el 2013, en plena crisi) per facilitar projectes individuals i col·lectius, sense etiquetes, on art, ciència i pensament dialoguen en igualtat. • Finançament creatiu: “clau d’accés” simbòlica (petites peces cedides generosament per artistes) per sostenir despeses bàsiques. Exposicions dinàmiques com “Sigues Original” (format 13x13 amb 38 artistes). Difusió i projectes • Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai; ella, sense mòbil ni perfils propis) i confiança en el boca-orella i la coherència. • Projectes propers: continuïtat docent, consolidació de l’espai, temps per a nova obra personal (col·lectiva a Les Bernardes, Salt) i futura proposta expositiva. Tradicions i històries: toros i Dràcula Memòria taurina al Baix Llobregat i el Torín • Baix Llobregat: penyes, ràdio taurina i places portàtils als anys 80; proximitat de Barcelona com a pol taurí històric. • Barcelona, ciutat paradoxalment més taurina que Madrid en certs períodes: va arribar a tenir tres places actives. Focus en el Torín de la Barceloneta (1834), nascut amb finalitats benèfiques. • 1875: cursa desastrosa, avalots i “crema de convents”; el Torín, clausurat 15 anys. També escenari d’espectacles d’aerostàtica (globus) molt populars a l’època. Vlad Țepeș, l’home rere el mite de Dràcula • Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad Țepeș (fill, l’“empalador”). Bram Stoker mai fou a Romania; el “castell de Dràcula” turístic no és l’autèntic. • Biografia de Vlad Țepeș (1431–1476): príncep de Valàquia, marcat per la violència política; resposta cruenta (empalaments massius) com a instrument de poder i terror. • Mort i llegat: final incert (possibles confusions en batalla; cap portat a Constantinoble). Enterrament controvertit (monestir d’Snagov o església de Santa Maria Nova a Nàpols). Tancament • Editorial satírica sobre el Nadal i la “unitat de Roma” per reflectir paral·lelismes entre realitat i ficció. • Bona part de l’episodi transcorre amb interludis musicals de “What a Wonderful World” i un comiat coral amb felicitació de festes i crèdits de l’equip.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 29/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània i pedagogia; Espai de Lliure Creació; tradició taurina a Barcelona i el Dràcula històric

    Resum general Episodi coral que combina entrevista cultural, història local i divulgació històrica. La convidada, la ceramista contemporània Carme Malaret, repassa la seva trajectòria, la seva relació amb el fang i el seu enfocament pedagògic. També presenta l’Espai de Lliure Creació com a projecte autogestionat i obert. Completen l’episodi: una secció sobre la tradició taurina i les places de braus de Barcelona, i una peça de viatges sobre el Dràcula històric (Vlad Țepeș). "La cultura és ara més necessària que mai" Carme Malaret: trajectòria i obra Orígens i formació • Descobreix la ceràmica de forma progressiva i apassionada en classes de dissabte; compagina estudis de Biologia (UB, 1990) amb formació ceràmica (Escola Robert Brillas, 1981) i Belles Arts – Escultura (UB, 1991). "Si t’atrapa [el fang], és que t’atrapa per sempre." Instal·lacions i trajectòria expositiva • Des dels anys vuitanta, exposa en col·lectius i individualment; destaca el període amb la Galeria EUDE i les intervencions al New Art (instal·lacions en espais no convencionals com lavabo i dormitori). • Obra concebuda com a instal·lació i diàleg amb l’espai: les peces "es desplacen" i s’adapten al lloc, prioritzant el concepte i l’experiència. El fang com a llenguatge • El fang és el seu material central: versàtil, amb tipologies de baixa i alta temperatura, i un camp infinit d’investigació. • Complementa amb altres materials (fotografia, llum, ferro, vídeo) quan l’obra ho demana, però sempre al servei del fang. "L’última paraula sempre la té el forn." Obra pública i peces emblemàtiques • Guanya el 1992 el concurs de la UB per a l’obra pública "Porta i la seva ombra". Altres peces públiques: a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern (5x5x5 i l’escultura "Porta-cadira" dedicada al pare), i participacions internacionals (Itàlia, Montreal). Pedagogia de la ceràmica • Enfocament d’"acompanyament": la docència com a intercanvi on professora i alumnat aprenen plegats. • Objectiu: ajudar a trobar el llenguatge propi de cada alumne, amb atenció a la tridimensió i a la manipulació del material. • Davant la cultura visual de xarxes, fomenta la reinterpretació i la creació personal (no copiar; aportar mirada pròpia). "No ho entenc com un ‘jo sóc la professora’, sinó ‘jo us acompanyo’... El descobriment el fem conjunt." Ceràmica contemporània: tendències i context Diversitat i eclectisme • Ceràmica actual marcada per la transversalitat i la convivència de corrents: funcional, artesanal (repetició de models), i artística (obra única, instal·lacions). • Els concursos han anat modulant tendències: períodes de primacia dels esmalts (control químic i de temperatura), d’altres de textura i fang vist, i avui filigranes i fragilitats en porcelana i ús d’impressores 3D amb injecció de fang. Geografies de la ceràmica • Japó: ceramista reconegut com a artista, alta consideració social. Països nòrdics i Anglaterra: també alta valoració i mercat consolidat. EUA: va ser transgressor; ara percebut menys dinàmic (amb excepcions). Sud-amèrica: diàleg entre tècniques indígenes i mirada contemporània. Xina: tradició de porcelana espectacular. Àfrica: tècniques de cuita primitives (forats a terra, ceràmica fumada) amb resultats estètics interessants. Artesà vs artista • Per a Malaret, l’artesà també és artista: la diferència principal rau en la reproducció (sèries) versus l’obra única. Cap jerarquia de valor; són capacitats i finalitats diferents. Espai de Lliure Creació (Carme Malaret) • Inaugurat el 2013 en plena crisi: projecte autogestionat, obert i cooperatiu; un "laboratori" per impulsar projectes diversos (de grafiters a artistes consolidats). • Formats i reptes: mostra col·lectiva "Sigues Original" amb peces 13×13 per concentrar la idea; clau d’accés com a metàfora i mecanisme de micromecenatge per sostenir despeses (aigua, llum) gràcies a la generositat d’artistes. • Visió: espai dinàmic on art, ciència i pensament dialoguen en igualtat per cercar un llenguatge propi. "El volum és espai, i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum." Difusió i projectes • Difusió basada en boca-orella i treball cooperatiu (blogs i xarxes de l’espai, no personals). • Projectes: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i recuperar temps per a obra pròpia (col·lectiva a Les Bernardes de Salt i noves propostes). Història local: places de braus a Barcelona (Pep/Josep) • No hi ha constància de places fixes al Baix Llobregat (sí portàtils als 80, penyes taurines a la zona). • Barcelona és un cas singular: va arribar a tenir tres places en funcionament històricament; el Torín de la Barceloneta (1834) és la més antiga, creat per finançar la Casa de Caritat. • Episodi clau (1835): cursa desastrosa, avalots i crema de convents; impacte urbanístic posterior sobre places i mercats de la ciutat. Viatges i història: el Dràcula real (Joan) • Distinció entre Vlad Dracul (el pare) i Vlad III Țepeș, l’Empalador (el príncep de Valàquia venerat com a heroi nacional per resistir els otomans). • Bram Stoker mai no va visitar Romania; el "castell de Dràcula" turístic és sovint un altre castell més accessible que el fortí real. • Biografia essencial: educat a Constantinoble, retorna i venja l’assassinat del pare i el germà amb extrema crueltat (empalaments massius). Mort envoltada de misteri i sepultura disputada (Snagov o Năpăști). Apunts finals • Reforç a la idea d’un museu local per preservar patrimoni material (ceràmica, eines, fotografies, documents) i exhibir el present. • Cloenda musical i felicitació de festes de l’equip del programa.

  • 57'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 22/12/2019 — Carme Malaret: ceràmica contemporània, pedagogia i Espai de Lliure Creació; història taurina i Transsilvània (Dràcula)

    Resum del podcast Programa amb entrevista central a la ceramista contemporània Carme Malaret (Sant Just), seguida de dues seccions complementàries: història de les places de braus a Barcelona (Pep) i un viatge cultural a la Transsilvània de Vlad l’Empalador (Joan). El to combina divulgació artística, mirada pedagògica i context històric. Convidada: Carme Malaret • Perfil: ceramista i escultora, formada en Biologia i Belles Arts, especialitzada en instal·lacions ceràmiques i obra pública. • Eix creatiu: relació orgànica amb el fang i l’espai; la matèria i el forn com a coautors de l’obra. • Eix docent: pedagogia com a acompanyament i aprenentatge mutu; cerca del llenguatge propi de l’alumnat. Temes principals de l’entrevista 1) Orígens i formació artística • Vocació descoberta de manera progressiva en tallers de dissabte, atracció pel fang i les seves tècniques. • Trajecte acadèmic dual: Biologia (UB) i Ceràmica/Escola Robert Brillas; més tard, Belles Arts (Escultura, UB). 2) Trajectòria expositiva i llenguatge espacial • Col·lectiu "Un Reflex del Baix Llobregat" (1987–1997) i exposicions individuals (UB, Temple Romà de Vic, etc.). • Punt d’inflexió: Galeria EUDE i programa New Art; instal·lacions com "Reducta de Mirades" i "Estar sobre un llit de roses". • Concepció d’instal·lació: obra no acotada que es desplega segons l’espai d’ubicació. 3) Matèria i tècnica: el fang i el forn • El fang com a llenguatge suficient; altres materials (ferro, llum, fotografia, vídeo) com a suports. • Recerca continua en fangs de baixa/alta temperatura i esmalts; el forn com a agent decisiu. "L’última paraula sempre la té el forn." 4) Obra pública i reconeixements • "Porta i la seva ombra" (UB, 1992), mostres a Itàlia i Montreal; obra pública a Sant Feliu (cadires i taula) i Sant Just (5x5x5, Porta Cadira). 5) Pedagogia ceràmica • Model d’ensenyament com a acompanyament: tècnica, manipulació del fang, volum i torn. • Aprenentatge bidireccional: les preguntes "ingènues" obren noves línies d’investigació. "Aprenc tant com ensenyo." 6) Ceràmica contemporània: eclectisme i tendències • Transversalitat i diversitat de llenguatges: funcional, artesanal (repetició) i obra única. • Rols dels concursos en tendències: del domini d’esmalts a textures matèriques i, avui, porcellana filigranada i impressió 3D amb injecció de fang. "És l’art de lo necessari": arrel funcional de la ceràmica i evolució creativa. 7) Panorama internacional i globalització • Japó, nord d’Europa i Regne Unit: alta consideració del ceramista com a artista; mercat educat en el valor de l’obra. • EUA: paper innovador històric, amb ritme actual percebut com menor. • Sud-amèrica: recuperació de tècniques indígenes amb mirada contemporània. • Xarxes socials i reptes docents: canal d’inspiració però risc de còpia; la tasca és portar l’alumne a la seva aportació pròpia. 8) Geografies i tècniques: Àfrica i altres • Tècniques africanes de cuita al fum (forat a terra, coberta de fusta; el fum “dibuixa” el fang). • Remarca de la diversitat i de l’impacte de la globalització estètica. 9) Artesà vs artista • L’artesà també és artista; diferència clau: capacitat/voluntat de reproducció vs obra única i expressiva. 10) Espai de Lliure Creació Carme Malaret • Iniciat en crisi (2013) com a espai autogestionat, obert, multidisciplinari i de debat art-ciència-pensament. • Funcionament cooperatiu i finançament simbòlic amb la "clau d’accés"; mostra col·lectiva "Sigues Original" (format 13x13) com a repte de síntesi. "La cultura és ara més necessària que mai." 11) Difusió, comunitat i projectes futurs • Difusió cooperativa (blog, xarxes de l’espai); aposta pel boca-orella i coherència del treball. • Plans: continuar la pedagogia, consolidar l’espai i preparar nova obra per a col·lectives (Les Bernardes, Salt) i futures exposicions. Altres seccions del programa Pep: Places de braus i el Torín de la Barceloneta • Barcelona, ciutat històricament amb més d’una plaça en funcionament (Torín, la més antiga, 1834). • Episodi de 1835: mala cursa i avalots que acabaren en crema de convents; usos lúdics del Torín (globus aerostàtics) i períodes d’arrest. Joan: Transsilvània i Vlad l’Empalador • Distinció entre Vlad Dracul (pare) i Vlad III (Tepes, l’Empalador); Bram Stoker mai fou a Romania. • Biografia essencial: educació forçada otomana, revenja feudal, empalaments massius, mort incerta; llegat i mites (castell, sepultura). Cites clau "L’última paraula sempre la té el forn." "Aprenc tant com ensenyo." "El volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum." "La cultura és ara més necessària que mai." Conceptes clau • Fang, esmalts, porcellana, cuita al fum, instal·lació, impressió 3D, obra única, autogestió. Idees principals • La matèria (fang) i el forn co-creen l’obra; la incertesa del forn és motor i límit. • La pedagogia és acompanyament: l’objectiu és el llenguatge propi de l’alumne. • Diversitat radical en la ceràmica contemporània: tècnica, materials i formats (inclosa tecnologia 3D). • Espai cultural autogestionat com a resposta creativa en temps de crisi i com a comunitat oberta.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/12/2019 — Barrabàs, Por Favor i La Vanguardia: memòries d’edició; toros a Barcelona; Txernòbil i rescats bancaris

    Introducció i fil conductor L’episodi reuneix una conversa àgil i plena d’anècdotes amb en Josep (editor, periodista i escriptor), on es repassen reptes editorials de la sàtira gràfica i la premsa, es disseccionen estratègies de negoci i perfils d’editors clau, i s’obre el focus cap a dues seccions magazine: història dels toros a Barcelona i viatges a Txernòbil. Culmina amb una peça de “La realitat supera la ficció” sobre rescatis bancaris. "Quan algun és polèmic, algú aporta." "Jo sóc jo i la meva circumstància." Barrabàs: la sàtira esportiva que va néixer un diumenge a la nit Com arrenca Barrabàs (1973) • Idea inicial de dos dibuixants (Ibar i Òscar de Breda), amb una estètica afrancesada (Charlie Hebdo, Le Canard enchaîné) traslladada al futbol. • Reptes logístics: tancament en diumenge a la nit per sortir dilluns, gairebé ritme de diari, amb poc marge per filtrar continguts sensibles. • Cautela inicial de Javier Godó; es dona llum verda coincidint amb un Barça–Madrid (1973). • Col·laboracions clau: Antonio Franco, entre d’altres. Clau: L’humor esportiu satíric va exigir operativa quasi diària i una direcció valenta en una Espanya de canvi. Por Favor: èxit de ressonància, límits econòmics La barreja d’humors i l’elitisme • Tesi de Josep: per vendre sàtira cal barrejar humor (intel·lectual, de carrer i fins i tot barroer). • Por Favor va pecar d’elitisme i d’un tiratge desalineat: es feien 100.000 exemplars, se’n venien uns 20.000. Distribució i suspensió governamental • Acord amb un distribuïdor (xilens vinculats a l’Editorial Abril, família César i Ricardo Civita): bones condicions però pobra lectura de mercat. • El Consell de Ministres suspèn la revista 3 mesos; la societat es desmunta i Josep decideix seguir sol. • Final: venda a senyora Nadal (Garbo, Lecturas), després passa a Planeta; anys més tard, el mateix Josep n’acaba decretant el tancament. Clau: La sàtira política rarament és gran negoci; sense mix d’humor i amb mala distribució, l’equació no quadra. Perfils d’editors: nas, audàcia i negociació Quatre (i més) escoles editorials • José Manuel Lara (pare vs fill): el pare, editor visceral; el fill, gran negociador que fa créixer el negoci. • Antonio Asensio (mencionat com “l’Escència”): audàcia i una “flor al cul” per sortir-se’n en situacions límit. • Javier Godó: “nas d’editor” i idees sòlides, però es pot cansar de projectes per cicles. • Armando de Armas: per a Josep, el número 1 sud-americà. • Experiències societàries diverses (Bruguera, Planeta/Playboy, Primera Plana, etc.). Clau: Editor vs gestor; olfacte editorial, coratge i timing són vectors diferents que rarament coincideixen en una sola persona. La Vanguardia i la crisi del paper: què aporta avui un diari? Tendències i hàbits de lectura • La davallada és global: problema del paper, de model econòmic i d’atenció. • Hàbit de Josep: llegir titulars, destacats, tires còmiques i necrològiques; valor als col·laboradors que aporten mirada i polèmica. Direcció, opinió i estil • “Tots els directors estan supeditats a la idea d’empresa.” • Elogi del “bitllet” del Màrius Carol (pàg. 2): estil americà, anècdota al servei d’una idea; eficaç per enganxar. • Debat oient (Joan): risc de prepotència per excés de cites; Josep defensa habilitat i ofici, i el tàndem amb Jordi Joan. Clau: El diari es jutja més pels seus articulistes i per la seva capacitat d’obrir debat que no per una línia fixa. Grup Godó: pluralitat o poti-poti? • Percepcions creuades: dretes, esquerres… “és un poti-poti”: el grup inclou La Vanguardia, RAC1 (més sobiranista), 8tv… • L’objectiu d’un editor pot ser cobrir públics diferents, no pas militar políticament. • Javier Godó: obert al diàleg, amb grans dosis d’ironia en privat. • Relleu: Anna Godó impulsa suplements temàtics; Carlos Godó, bon gestor, però “sense sensibilitat d’editor” (anècdota d’Arafat). Clau: Cohabitació de línies editorials sota un mateix paraigua per abastar audiències heterogènies. Vindicació Femenina: ponts, professionalitat i respecte • Paradoxa aparent: editar Playboy i, alhora, impulsar Vindicació Femenina (1979). • Contacte clau: Carmen Sarmiento. Recomanació de Josep: cal fer ponts amb les lectores i professionalitzar el producte per captar-les, més enllà de “cridar”. • Respecte frontal al feminisme (no per moda), i esment a trajectòries de Maruja Torres, Vázquez Montalbán i Joan Mercè. “Jo sóc jo i la meva circumstància.” Clau: La causa necessita productes ben editats que convidin a entrar-hi; el missatge sol no basta. Barcelona i els toros: de 1287 al 2011 Cronologia essencial • Última corrida: 25/09/2011 (la prohibició s’activava l’1/01/2012). • Arrels històriques: cites des de 1287 (Joan I, Plaça del Rei), actes festius al Born (1559), Plaça Palau (1601), celebracions amb el virrei (1670). • Carles IV (1802) motiva una plaça efímera de fusta; primera plaça estable: 1834. • Barcelona arriba a tenir tres places en funcionament simultani; oscil·lació entre noblesa i poble; Felip V n’havia restringit el patrocini nobiliari. Clau: Tradició intermitent i ritualitzada, que a Barcelona es consolida tard però intensa, fins a la prohibició contemporània. Viatges: Txernòbil i Prípiat, turisme entre riscos El desastre i les conseqüències • 26/04/1986, 01:23: explosió del reactor 4; prova de seguretat desbocada. • Acció ràpida de bombers i exèrcit evita un mal major, però “liquidators” amb seqüeles greus. • Evacuació tardana de Prípiat (~50.000 habitants) incrementa impacte en salut (càncers, malformacions). Avui i el “dark tourism” • Alertes sobre seguretat de tours (mascaretes, dosímetres, roba). • Nivell radiològic alt vs resiliència ecològica: flora i fauna adaptades a un “paradís vegetal”. • Núvol radioactiu amb impacte a Ucraïna, Rússia, Alemanya, Suècia, Finlàndia; milers de càncers de tiroide estimats. Clau: La curiositat pel lloc conviu amb riscos reals; la natura hi ha reocupat l’espai, però la petjada humana persisteix. La realitat supera la ficció: rescats bancaris • Holanda (ING): retorna 10.000 M€ + 3.500 M€ en interessos i primes. • Regne Unit (Lloyds): recupera 23.800 M€ i hi guanya quasi 1.000 M€. • Alemanya (Commerzbank): torna 20.400 M$ a l’estat. • Espanya: el Banc d’Espanya calcula 60.600 M€ d’ajudes no recuperables. Clau: Contrastos europeus en la gestió i retorn dels rescats; Espanya queda a la cua en recuperació. Tancament • Recordatori de la mancança de museu a Sant Just. • Comiat amb “What a Wonderful World”.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/12/2019 — De Bruguera als cromos de Bimbo: ‘Mundo Juvenil’, ‘Fans’ i la revista Bocatxo sota censura; viatge a Alcatraz i notes sobre La Pedrera

    Resum general Conversa profunda i plena d’anècdotes amb Josep Hilari sobre la seva trajectòria editorial: de l’entrada a Bruguera i la publicitat amb marques com Colacao i Bimbo, a la gestació de col·leccions de cromos massives, el naixement de revistes com Mundo Juvenil i Fans, i el projecte Bocatxo en el context de la Gauche Divine, amb l’ombra de la censura franquista. El programa es completa amb una secció de viatges dedicada a Alcatraz i una peça històrica sobre Roser Segimon i La Pedrera. Punts clau Bruguera i publicitat: de “cap de publicitat” a executiu júnior, captant anuncis per a revistes (Pulgacito, DDT, etc.) i obrint camí comercial amb Colacao i Bimbo. Ibis i cromos: integració a l’empresa d’alliedes (Ibis/Fiber) i disseny de grans operacions de cromos; una col·lecció arriba a 200 milions de cromos i 240.000 àlbums. Mundo Juvenil i Fans: acord amb la família de Marisol per llançar “Mundo Juvenil” i creació de Fans, amb la primera gran roda de premsa per presentar una revista a Barcelona. Bocatxo (1968): revista inspirada en l’ambient de la discoteca d’Oriol Regàs i l’esperit de la Gauche Divine; col·laboracions clau (p. ex. Rosa Regàs, Vázquez Montalbán). Xoc amb la censura i final pactat amb el Ministeri. Censura: el Ministeri assigna un censor personal a Bocatxo; tàctiques de contrast visual per rebaixar l’alarma i negoci final d’autoritzacions editorials (pista al grup Filipacchi). Q&A: valoració de Vázquez Montalbán com a articulista i assagista (més que com a novel·lista) i “trucs” per barrejar cromos sense fer trampes. Seccions: viatge a Alcatraz (història, disciplina i mites d’evasions) i Roser Segimon amb La Pedrera i altres propietats. Destacats i cites Escala de l’operació Bimbo: • 200 M de cromos • 240.000 àlbums • fins al 80% del pressupost publicitari de Bimbo orientat a cromos Censura a Bocatxo: assignació d’un censor exclusiu i “negoci” per tancar la revista a canvi d’autoritzacions editorials. Alcatraz, filosofia penitenciària: > "Usted tiene derecho a recibir comida, ropa, albergue y atención médica; cualquier otra cosa que reciba es un privilegio". Temes principals 1) Bruguera: entrada, publicitat i cromos Carta a mà i selecció per grafologia; entrada com a cap de publicitat en un context on quasi ningú en feia. Clients clau: Colacao (anuncis primerencs fora de ràdio) i Bimbo (col·leccions i patrocini preferent). Ibis/Fiber: cromos, calendaris i experimentació creativa; decisions de producte (cromos al safrà) i viatges (Murcia). 2) De Marisol a Mundo Juvenil i Fans Contactes amb distribuïdores (CB Films, Metro Goldwyn Mayer) i col·leccions lligades a films (Los 10 mandamientos, Ben-Hur). Marisol: rebuig inicial de Bruguera, èxit a la competència i posterior revista Mundo Juvenil. Fans: primera gran roda de premsa a Barcelona per presentar una revista. 3) Bocatxo (1968): ‘Gauche Divine’, equip i censura Concepte: estil pop, oci, cultura i mirada cosmopolita; públic urbà i benestant, ideologia antifranquista. Equip: Rosa Regàs (nexe amb el cercle), Joan Mercè, Vázquez Montalbán, Xavier Miserachs; etapa amb Javier Godó. Censura i tancament: trucada del ministre (Sánchez Bella), “poma” de Proust problemàtica, censor personal; tancament pactat amb permisos per importar/editar (filó Filipacchi). 4) Torn de paraules i seccions Vázquez Montalbán: elogiat com a articulista/assagista; debat sobre “una sola novel·la en variants”. Cromos: no hi havia “cromos fantasma”; mescla intel·ligent per fomentar la completitud. Viatges: Alcatraz — història, disciplina extrema, mites d’evasió i llegendes (cel·la 14). Història: Roser Segimon i La Pedrera (Casa Milà), altres cases i pervivència patrimonial. Conclusions Innovació editorial i comercial en context restrictiu: de la publicitat “inesperada” a la gamificació amb cromos. Bocatxo sintetitza una època: creativitat, oci, cultura i fricció amb la censura; el tancament obre noves portes editorials. El programa afegeix mirada històrica i cultural (Alcatraz, La Pedrera) i un tancament sobre clima que contrasta amb la realitat local de renovables.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/12/2019 — Einstein: música i saviesa en cites; Roser Segimón, Pere Milà i la Pedrera; Tutankhamon i la maledicció; mites del Black Friday

    Panorama general Programa coral i transversal que viatja de la figura d’Albert Einstein (en clau humanística i musical) a una crònica barcelonina sobre Roser Segimón i Pere Milà (orígens de la Casa Milà–La Pedrera), passa pel Vall dels Reis amb el cas Tutankhamon (entre la maledicció i l’explicació científica) i tanca amb actualitat (Gran Wyoming i política) i consum (origen real del Black Friday i desmentida de fakes). Albert Einstein: context, música i cites Context i enfocament humanístic: es presenta Einstein més enllà del científic—premi Nobel (fotoefecte), teoria de la relativitat i la famosa E = mc²—per reflexionar sobre la seva saviesa vital i el valor de la creativitat, la curiositat i la pau. Einstein i la música: passió pel violí i devoció per Mozart; destaca la "puresa" de les seves harmonies, com si sempre haguessin existit i només calgués "descobrir-les". Tanda 1 de cites i idees clau: • Pau per la via de la reconciliació, no de la victòria bèl·lica. • La clau del bon científic és l’actitud, no només la "ment brillant". • Creativitat com a mesura real de la intel·ligència. • Crítica a la niciesa (estupidesa) com a “infinita” enfront del talent limitat. • Perseverança i ment “com un paracaigudes”: només funciona oberta. • Definició d’insensatesa: repetir el mateix esperant resultats diferents. • Regles del joc: cal conèixer-les i després jugar-hi millor. • "Relativitat" explicada amb la metàfora del temps subjectiu (estufa vs festeig). "Tot s’ha de fer el més simple possible, però no més senzill." "La creativitat és la intel·ligència divertint-se." Història viva de Barcelona: Roser Segimón, Pere Milà i la Casa Milà (La Pedrera) Roser Segimón (Roser/Rosario): nascuda a Reus (1870), educació de senyoreta de l’època. Primer matrimoni per amor amb l’indiano Josep Guardiola (molt més gran), vida cosmopolita (Egipte, Amèrica, Europa, París). Vídua molt jove, hereva d’una gran fortuna. Segon matrimoni: Pere Milà i Camps: estabilitat econòmica i ascens social d’ell; matrimoni ric (sense fills) i de vida pública intensa. La Pedrera (Casa Milà) i Gaudí: • Encàrrec a Antoni Gaudí (reusenc com Roser). Edifici innovador, rebut amb polèmica i sàtira popular. • Litigis: retards, costos; Gaudí demanda per cobrar 100.000 ptes (que dona als jesuïtes). Multes municipals (alçada, volada a vorera) i solució com a “edifici singular”. • Projectada coronació amb una imatge del Roser evitada pel clima anticlerical post Setmana Tràgica. • Després de la mort de Gaudí (1926), Roser reforma a fons el pis principal, retirant elements originals. Vida a la finca i llogaters il·lustres: servei de més de 20 persones, residents com un ambaixador, un príncep egipci i la família Baladia. Pere Milà, política i negocis: • Trajectòria de la Lliga al suport a Primo de Rivera; pamflet polític controvertit el 1931. • Participació en la creació i propietat de la Monumental (plaça de toros). Guerra Civil i postguerra: • Col·lectivització de locals de la Pedrera (PSUC), instal·lació de Joan Comorera al principal, refugi antiaeri al soterrani. • Usos de la Monumental (mítings; després garatge i ferralla). Viduïtat final de Roser i desinversions: venda de la Monumental (Pere Balañá) i de la finca del Passeig de Gràcia; continua vivint al principal fins a la seva mort (1964). Egipte: Vall dels Reis i el cas Tutankhamon Context arqueològic: el Vall dels Reis (Luxor/antiga Tebes) concentra més de 60 tombes; moltes saquejades. Possibles tombes encara per descobrir. Tutankhamon: faraó poc rellevant en vida, mort als 19 anys. Descoberta de la tomba KV62 (1922) per Howard Carter: més de 5.000 objectes, abundància d’or. La “maledicció del faraó”: • Morts i accidents vinculats (mecenes, arqueòlegs, músics, trasllats de trompetes…). • Explicació científica: ambients tancats durant mil·lennis amb bacteris i fongs; possible histoplasmosi (ratpenats). Causa probable d’afectacions, no pas maledicció. De què va morir Tutankhamon? Proves modernes (ADN, imatge): • Peu deforme congènit (senyal d’endogàmia reial). • Fractura de fèmur esquerre (accident/caça/batalla). • Malària severa. Combinació que explicaria la mort. On és avui? Tresor al Museu del Caire; la mòmia torna a KV62, en urna de vidre i estat fràgil. Curiositat del segle XIX: nobles anglesos que desemmotllaven mòmies i el pigment "Mummy Brown". Actualitat: Gran Wyoming, investidura i poder Comentari d’entrevista a Gran Wyoming: crítica a la pressió de dreta/extrema dreta i poders econòmics sobre la investidura; menció a barons del PSOE. Provocació intel·lectual sobre la Constitució: "la millor constitució és la que no existeix" (debatible, però suggeridora per parlar de legitimitat i canvi). Consum i cultura popular: Black Friday Origen real: a Filadèlfia, anys 60, la policia descriu el caos de trànsit de l’endemà de Thanksgiving; el terme es popularitza i s’estén als EUA (1966–1975). Per què comercial? Thanksgiving és el gran retrobar familiar; l’endemà (dia no oficialment festiu, però sovint pont) es converteix en jornada de compres i rebaixes massives. Desmentit de fake: el suposat vincle entre el "Black Friday" i vendes d’esclaus amb descomptes no està documentat; és un mite. Idees-força que travessen el programa Simplicitat i claredat com a criteris de veritat i disseny (Einstein). Creativitat i curiositat com a motors del progrés científic i artístic. Patrimoni i controvèrsia: innovació arquitectònica de Gaudí vs. resistències socials i institucionals. Ciència vs. superstició: el cas Tutankhamon il·lustra com la biologia i la microbiologia expliquen mites. Globalització cultural: com s’importen i reinterpreten costums (Black Friday) i com cal contrastar fets.

  • 58'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/11/2019 — Jazz, racisme i imperis en declivi: Violeta Corri, hip-hop, memòria de l’esclavitud i el Londres de Jack l’Esbudellador

    Resum general Episodi coral que combina entrevista, debat i crònica cultural. La cantant afroamericana Violeta Corri, establerta a Barcelona, conversa sobre el seu compromís polític i racial, les arrels de la música negra i l’apropiació cultural, el paper del hip-hop, i la situació als EUA sota Trump. El programa s’obre a un debat geopolític amb col·laboradors, incorpora una peça de viatges sobre Jack l’Esbudellador i una secció històrica sobre l’esclavitud vinculada a Catalunya i Cuba. Es tanca amb una opinió sobre el doble raser polític a l’Estat espanyol i l’agenda d’un concert de Nadal de Violeta. "La política toca tot en la vida." "El problema és quan el reconeixement no va cap a tu." "El hip-hop és una veu potent que explica les experiències autèntiques." "El racisme és una malaltia." Temes principals Identitat i consciència política de Violeta Corri • La política com a vida quotidiana: Violeta subratlla que la política incideix en tots els àmbits i que amb l’edat n’ha pres més consciència. • Influència familiar: el seu pare, músic respectat, va viure i denunciar discriminacions; a casa es parlava obertament de racisme i de la por a una possible persecució massiva. • Conscienciació primerenca: de jove tenia la sensació que el món "no era seu"; conversa sobre l’analogia paterna amb l’Holocaust i l’idea d’emigrar a Anglaterra. Cultura negra, apropiació cultural i hip-hop • Arrels de la música popular: del treball als camps de cotó al blues, jazz, soul i hip-hop, la música negra és columna vertebral de la cultura moderna. • Apropiciació vs. reconeixement: el problema no és qui interpreta un gènere, sinó la manca de reconeixement i crèdit a les comunitats d’origen; exemple de les "trenes africanes" convertides en exotisme quan les porta una actriu blanca a "10 (Ten)". • Revalorització i hashtags: moviments com Black Lives Matter o Black Girls Rock expressen orgull i reclam de drets, però l’apropiació continua present. • Hip-hop com a crònica social: més que bo o dolent, és important perquè narra realitats i denuncia injustícies socioeconòmiques. Vida a Espanya i mirada sobre Europa • Integració a Barcelona: experiències de racisme limitades a comentaris fora de lloc; percepció d’una ciutat oberta. • Dreta i discurs antiimmigració: preocupació puntual, però enfocament en ocupar-se més que preocupar-se. Racisme als EUA, Trump i el cicle dels imperis • Racisme endèmic: Violeta defensa que als EUA coexisteixen "dos sistemes" (per blancs i per la resta) i que el racisme és sistèmic. • Efecte Trump: més que augmentar el racisme, el fa aflorar sense filtres (fi del "correcte" cultural). • Imperis i declivi: visió que els EUA ja viuen un descens imperial; debat obert sobre alternatives (Xina, Rússia) i hegemonia futura. Obama i el racisme latent • Efecte rebot: l’elecció d’Obama no va acabar amb el racisme; per contra, va reactivar sectors obertament racistes. Poder transformador de la música i educació artística • Música que transcendeix: com a llenguatge universal, pot canviar mentalitats i cors; defensa d’un lloc central de les arts a l’educació. • Progrés a Catalunya: els col·laboradors remarquen el desplegament d’oferta artística i musical reglada en les darreres dècades. Memòria i sanació de l’esclavitud • Museus a Alabama: centres dedicats a Rosa Parks i a l’esclavisme; crítica al risc de convertir la memòria en gest cosmètic. • Febrer com a Mes de la Història Negra: no substitueix un veritable procés de sanació i justícia històrica. Londres i el mite criminal • Ruta de Jack l’Esbudellador: tours pels escenaris dels crims (1888) malgrat que la identitat de l’assassí continua desconeguda. • Scotland Yard i el "Museu Negre": col·leccions de criminologia no obertes al públic general; fascinació per la frontera entre realitat i ficció. Esclavitud i negrers vinculats a Catalunya • Antonio López i memòria urbana: retirada d’estàtues i revisió de figures amb passat negrer. • Complexitat històrica: participació catalana (i espanyola) en el tràfic i explotació esclavista a Cuba i altres llocs; referències a Bartolomé de las Casas i a llegendes locals (el "Pigat"). • Crida a estudiar sense tòpics: superar visions edulcorades i assumir la duresa del passat. Editorial: la realitat supera la ficció • Doble raser polític: crítica a sectors progressistes espanyols per condemnar moviments a fora i deslegitimar els catalans (CDR) a dins mentre es negocia amb altres forces territorials. Tancament i agenda • Concert de Nadal: Violeta Corri actua el 25 de desembre (20 h i 22 h) al Jamboree, amb programa de nadales.