Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

121-132 de 140
  • 1h 26min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/11/2021 — Bona nit en bucle: una salutació repetida al llarg de l'episodi

    Resum general L’episodi consisteix íntegrament en la repetició de la salutació “Bona nit” a intervals regulars al llarg de tot l’àudio. No s’identifiquen canvis de tema, entrevistats, ni transicions; tampoc hi ha desenvolupament narratiu. • Repetició constant de la frase "Bona nit" aproximadament cada 30 segons. • No hi ha contingut addicional, comentaris, ni context que ampliï el significat de la salutació. • L’episodi funciona com un bucle sonor minimalista. Temes principals No es detecten temes diferenciats. L’únic element present és la salutació repetida. Per tant: • Tema únic: Salutació nocturna repetida. • Absència de segments informatius, debat o entrevista. Cites rellevants "Bona nit" (Repetit ininterrompudament durant tot l’episodi.) Estructura i ritme • Patró temporal: una ocurrència de "Bona nit" cada ~30 segons. • Durada aproximada: ~86 minuts (fins al segon 5.159 indicat). • Variació: no s’aprecien variacions de to, veu o format. Conclusió No hi ha seccions temàtiques ni contingut discursiu identificable. L’episodi és una peça repetitiva centrada exclusivament en la salutació "Bona nit", amb un caràcter de bucle i sense desenvolupament narratiu.

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/11/2021 — De la cuina de proximitat a les 6 S’s: estat de la restauració a Barcelona, modern vs clàssic, Tànger i la història de la llum

    Panorama general de l’episodi Capítol coral amb un diàleg central sobre gastronomia i restauració amb Nacho Prats i Lara, complementat per dues seccions magazine: un viatge cultural a Tànger i una crònica històrica de la il·luminació de Barcelona. El fil conductor gastronòmic posa l’accent en el producte de proximitat i d’estacionalitat, el debat gastronomia moderna vs clàssica, l’evolució dels formats de menjar (tapes, degustació) i la nova gastronomia basada en ciència i sostenibilitat. "Primer s’ha de fer bo i després s’ha de fer bé." "La carxofa d’agost? Hauria d’estar prohibida!" "Els cuiners són avui una mica les estrelles que abans eren altres artistes." 1) Gastronomia, restauració i context Definicions i marc • Gastronomia: art i tècnica de preparar aliments per fer-los més nutritius, agradables i atractius; coneixement global (teòric, científic, històric, social) del menjar. • Restauració: activitat professional del servei de menjars i begudes (diferent d’altres accepcions històriques o polítiques del terme). Presentació del convidat • Trajectòria vital de Nacho Prats i Lara: del bàsquet al món del vi (Caves Ferret) i, finalment, a la restauració (restaurant Lola, grup Pepa Tomate). Avui dirigeix un grup amb diversos locals a Barcelona. 2) Estat de la restauració a Barcelona Postpandèmia i hàbits socials • Moment de recuperació del gaudi (sortir, conversar, compartir taula) malgrat les incerteses sanitàries i econòmiques. • Barcelona manté el nivell gastronòmic i el potencial com a referent internacional. Terrasses i regulació urbana • Impacte crític de les polítiques municipals en l’activitat (controls, limitacions). Defensa de les terrasses com a part de la identitat urbana i de l’ocupació que genera el sector. • Crítica a certes decisions d’urbanisme i mobilitat (carrils bici compartits amb rickshaws) per la seguretat i convivència. 3) Catalunya: matèria primera i identitat culinària • Reivindicació de Catalunya com a bresol gastronòmic: mar, muntanya, horta, secà, vins i caves, fruits secs, carns i peix—amb productes icònics com la gamba catalana. • Defensa del producte de temporada i proximitat: qualitat superior, millor preu en temporada i menor impacte ambiental. 4) Modern vs clàssic i el servei de sala Convivència d’estils • El futur és un mix intel·ligent: base de cuina tradicional (xup-xup, salses, forn) amb tècniques modernes (espumes, acidificacions), sempre sense diluir identitats (p. ex., un ceviche és un ceviche). Servei i educació • Reivindicació del bon servei i l’educació a sala com a part de l’experiència. Necessitat de formació i respecte intergeneracional en el tracte al client. 5) Formats de menjar: del menú clàssic a tapes i degustacions • Evolució: primer–segon–postres → pica-pica → degustacions. A Catalunya i Espanya, la cultura de la tapa/platets ja anticipava l’esperit de degustació. • Influències i màrqueting: reconeixement als mestres francesos i bascos; Ferran Adrià com a revolucionari global. Crítica a com el màrqueting francès ha capitalitzat productes (p. ex., Beaujolais nouveau). • José Andrés: gran comunicador i altaveu als EUA de la cuina d’aquí (truita de patates, embotits, cuina catalana i espanyola) i del valor del producte. 6) Producte de proximitat, estacionalitat i salut Estacionalitat radical • Exemple de la carxofa (Prat/Gavà): millor i més barata en temporada freda; incoherent pagar-ne més fora de temporada i amb pitjor qualitat. • Navarra com a potència hortícola (capdells, espàrrecs, piquillos) i valor de les DO. Reivindicació d’olis catalans i d’altres orígens com a excel·lència. Salut i matèria primera • Oli d’oliva verge extra: clau per salut i cuina (acidesa baixa, rendiment, sabor). • Ous ecològics/gallina en llibertat: millor qualitat organolèptica i nutricional; importància de la porositat de la closca i del benestar animal. • Carns i aviram (pollastre de pagès, capó): valorar el producte ben criat i l’equilibri en el consum. "Quan millor mengem i més saludable mengem, menys possibilitats tindrem d’agafar alguna malaltia." Alertes de qualitat • Oli de tòfona barat: sovint aromes sintètiques; pot resultar indigest. Si és bo, és car (oli i tòfona autèntics). Consell: desconfiar de preus sospitosament baixos (aplicable també a pernil ibèric, etc.). 7) Negoci, preu i qualitat: “la puta pela” • Objectiu: bona relació qualitat–preu i accés ampli. Estratègies: descobrir peix i marisc menys conegut (p. ex., gamba roseta de la Barceloneta), tubercles com el tupinambo (carxofa de Jerusalem), i calamar fresc i tendre tot controlant marges. • Missatge: es pot oferir excel·lència assequible si es coneix el producte, se’n respecta la temporada i es negocia bé amb proveïdors. 8) Alimentació conscient, mercats i slow food • Tornar als mercats municipals i botigues de barri; demanar horaris més amplis perquè la gent que treballa hi pugui accedir. • Prioritzar slow food, cuina de xup-xup i evitar excés de plats preparats de baixa qualitat. L’educació alimentària hauria d’entrar a l’escola. 9) Nova gastronomia: ciència i 6 S’s • La gastronomia es fa científica i s’alinea amb les 6 S’s: - Sabor (gust), - Salut, - Seguretat, - Solidaritat, - Sobirania alimentària, - Sostenibilitat (i preu just per qui produeix i qui compra). • Explicació de conceptes: - Sobirania alimentària: dret dels pobles a definir les seves polítiques agrícoles i a accedir a terra i recursos, preservant diversitat biològica i varietats locals. - Sostenibilitat: responsabilitat de cuiners, restaurants i productors com a agents socials per promoure proximitat, salut i cura del medi ambient. 10) Q&A: per què costa triomfar a fora? • Raó principal: màrqueting i mentalitat empresarial (francesos/italians/asiàtics han estat més agressius empresarialment). La cuina d’aquí no és inferior, però ha faltat internacionalització. • Exemple: a EUA, el cava sovint es ven com a “vi escumós”, mentre Itàlia ha posicionat els spumanti amb gran èxit. 11) Viatge: Tànger i la serralada del Rif • Llocs clau: Cafè Haffa (icònic, vistes a l’estret), Hotel Minzah (històric, hammam), el palau-museu Sidi Hosni (Barbara Hutton), bazars (Tinduf i l’art del regateig). • Empremta jueva: fins a 18 sinagogues; avui en resta una activa. • Voltant del Rif: Tetuán (medina patrimoni UNESCO), Asilah (costera, artística) i Chefchaouen (ciutat blava, herència jueva i morisca). • Tancament amb un poema amazic traduït al català, en defensa de la llengua i la identitat. 12) Història: la il·luminació de Barcelona • De les teies i fanals d’oli (s. XVIII) al gas (Catalana de Gas; Charles Lebon; fàbrica de la Barceloneta) i, finalment, l’electricitat. • Pioners locals: Josep Roure (introducció del gas a l’ensenyament i a via pública), Narcís Xifrà i Tomàs Dalmau (arcs voltaics a la Rambla abans d’Edison), Pearson i La Canadenca (gran salt d’escala). • Patrimoni: fanals modernistes (Gaudí a plaça Reial, Puig i Cadafalch, etc.). 13) Apunt cívic i comiat • Reflexió crítica sobre la monarquia i el concepte d’“estat de dret” (inviolabilitat, responsabilitat política i jurídica). • Tancament amb recomanacions de restaurants del grup i comiat.

  • 1h 27min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/11/2021 — Retorn a la ràdio amb Òscar Andreu: humor, ràdio i televisió (La competència), escriptura (Cantonet) i rock and roll

    Panorama de l’episodi Després de 606 dies sense antena a causa de la Covid-19, el programa torna en directe amb un to emotiu i la sintonia What a Wonderful World. L’episodi és una conversa àgil amb Òscar Andreu sobre la seva trajectòria com a comunicador total: ràdio, televisió, humor, escriptura i música. El to combina humor i sàtira amb reflexions sobre l’ofici de comunicar, la cultura de barri (Cantonet) i la diferència entre escriure per perdurar i guionitzar per a l’ara. Temes principals Retorn i emoció del directe: el valor d’estar amb l’oient en viu i no fer “programa enllaunat”. Filosofia de l’humor: fer riure com a ofici, mecanismes i dificultats; la comunicació com a negociació amb la realitat. Cantonet i la literatura: el barri com a personatge; la novel·la “17 maneres de matar un home amb un tovalló”; influències cinematogràfiques (neorealisme). Ràdio: inicis en ràdio lliure, pas per diverses emissores, i consolidació a RAC1 amb “La competència”. El programa ideal: “La competència” com a format de referència (actualitat + humor), “basat en fets reals” i “deformació” informativa. Equip creatiu: rols i noms clau al darrere del programa; “cuinar” el contingut a diari. Televisió: diferències amb la ràdio (complexitat, logística), aterrament a “Està passant” i dependència d’audiències. Escriptor vs guionista: permanència del llibre vs efímer del guió diari; projecte de microcontes. Música: faceta de cantant de rock and roll i interludis amb la sintonia del programa. Moments i idees clau Humor i comunicació • Fer riure és més difícil que fer plorar: requereix “mecanisme” i ofici. • La comunicació radiofònica: imaginar amb la paraula (enfront de la TV, que “ho dona mastegat”). • “Deformar l’actualitat” com a sàtira, a la manera d’un caricaturista. Ràdio i “La competència” • Inicis a ràdio lliure de barri; fascinació per la màgia del micròfon. • “La competència” com a programa ideal: humor + notícies, ritme diari i fidelitat d’audiència. • L’equip és clau: tècnic amb el “botó nuclear”, guionistes, locutors; una cuina que serveix el plat entre les 12 i la 1. Literatura i barri • “Cantonet” com a alter ego literari d’un barri perifèric de Terrassa; el barri com a protagonista. • Novel·la coral ambientada a finals dels 80/principis dels 90; influència del neorealisme (Fellini/Rossellini). • El títol llarg i el McGuffin com a motor narratiu; el viatge com a essència del relat. Escriptor vs guionista • El guió és prêt-à-porter i efímer; l’escriptura aspira a perdurar i capturar una època. • Projecte de microcontes per adaptar-se a la manca de temps d’escriure i de llegir. Televisió i música • A la TV cal més infraestructura (realització, llums, mesclador, equips grans) i es juga amb l’audiència. • Tancament musical i retorn de la sintonia; apunt de l’Òscar cantant de rock and roll. Cites destacades “Ens dediquem no a explicar l’actualitat, sinó a deformar-la.” “Fer riure necessita el seu mecanisme.” “El tècnic té el botó nuclear: pot fer que tot vagi molt bé o molt malament.” Conceptes clau • Ràdio lliure • Sàtira política • Caricatura informativa • McGuffin • Prêt-à-porter (guió d’actualitat) • Banda sonora domèstica (la ràdio a casa) Tancament Un episodi de reconnexió amb l’oient que retrata l’Òscar Andreu com a comunicador transversal, amb arrels de barri, ofici d’humorista, motor radiofònic, mirada televisiva, ploma d’escriptor i ànima rockera. L’emoció del retorn al directe queda reforçada per la sintonia i un llarg comiat reiterat de “Bona nit”.

  • 58'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 15/3/2020 — Formatges artesans al Santuari del Miracle: llet crua d’ovella, caves naturals i premi “Claustre”; viatge a Elmina, llegendes del Call i polèmiques del Barça

    Panorama general Episodi polifònic amb tres grans blocs: l’entrevista a Sílvia Soler i Torres sobre la Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès), la secció de viatges (Elmina, Ghana) i una peça històrica-legendària del Call jueu de Barcelona, tancant amb un comentari d’actualitat blaugrana. "La vida s’ha anat revelant a poc a poc amb cada decisió i cada accident... i ha pres forma en un projecte cooperatiu i social." — Sílvia Soler 1) La Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès) Context i missió • Ubicada a les antigues cuines del Santuari del Miracle, dins el municipi de Riner (Solsonès), amb uns 300 habitants. • Cooperativa nascuda el 2016 per impulsar un obrador làctic artesanal i dinamitzar l’entorn: crear ocupació, atreure visitants i prioritzar persones en risc d’exclusió. • Col·laboració estreta amb la petita comunitat benedictina (jardins, vinyes, acollida al santuari). Trajectòria de Sílvia i naixement del projecte • De vida comunitària rural (des de 2002) i feina d’educadora social a formatgera: aprenentatge autodidacta, visites a obradors i primeres proves a casa (amb 4 cabres). • El monestir va obrir la porta a la “formatgeria dels somnis”: espais amplis i un entorn idíl·lic que dona identitat pròpia als formatges. Identitat i matèries primeres • Tots els formatges són de llet crua d’ovella (no pasteuritzada), preservant la flora bacteriana i el terroir del Miracle. • Ramat propi (200–250 ovelles) a Sant Climent; complement puntual amb llet externa si cal. • Noms dels formatges vinculats al santuari i al seu patrimoni. Els quatre formatges (actuals) • Gàrgola Tipus: quallada làctica, pasta tova i àcida, de llet crua d’ovella (poc habitual en aquesta tipologia). Maduració: ~3 setmanes. Textura i escorça: cremós, mantecós; crosta rugosa. Maridatge: sol o amb vi jove i una melmelada suau (carbassó i llimona). • Les Cuines Tipus: quallada enzimàtica, pasta tova, formatge cendrat. Salat: en salmorra amb sal de muntanya de les Salines de Cambrils (Port del Comte). Maduració: 2–3 mesos; cura peça a peça. Maridatge: cervesa i pa amb tomàquet. • Barroc Tipus: quallada enzimàtica, pasta semi-dura; madurat en cava natural sota el claustre (10–12 °C constants, alta humitat). Maduració: 3–4 mesos; peces d’uns 400 g; pasta autoprensada, escorça vellutada. Perfil: elegant i equilibrat, notes de mantega i fruits secs torrats. Servei: temperatura ambient. • Claustre (l’estrella) Tipus: quallada enzimàtica, roda gran de >5 kg, 9 mesos de maduració en cava natural. Microbiota: selecció de fongs autòctons de la cava; perfil més dolç per consum de lactosa en l’envelliment. Reconeixement: Medalla d’or (Formatges d’ovella, quallada enzimàtica) al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu (Fira de Sant Ermengol, la Seu d’Urgell). Producció: molt limitada (~6 peces/setmana). Comercialització i abast • Venda directa al Santuari del Miracle i al Monestir de Montserrat; tastos i experiències als jardins del santuari. • Vila Viniteca té l’exclusivitat del Claustre en aquesta etapa; el productor fixa el preu, cuidant la sostenibilitat artesana. • Prospecció a Londres i treball amb distribuïdors; repte: visibilitat i distribució des del Solsonès. Operativa i vida rural • Jornada: recepció de llet (8:30), tres cuites setmanals (~300 L cada dill., dime., div.) i tasques diàries de girats i salats; és una feina de dilluns a dilluns. • Escola rural i xarxa veïnal: logística compartida, poques places, gran comunitat de suport. • Productes: de moment sense iogurts (pausa per focus i contaminacions creuades), centrada en consolidar els formatges. • Futur: explorar versions en llet de cabra per a alguns dels tipus (canvia molt el procés i el resultat). 2) Viatges: Elmina (Ghana) i la memòria de l’esclavisme • Visita al Fort São Jorge da Mina (Elmina), la fortalesa europea més antiga d’Àfrica a la Costa de l’Or, epicentre del tràfic atlàntic d’esclaus. • Recordatori de la “porta del no retorn”, les condicions inhumanes d’embarcament i el llegat econòmic i social d’aquest crim històric. • Dada colpidora: avui encara >45 milions de persones viuen en condicions properes a l’esclavitud (treballs forçats, tràfic de persones). 3) Història i llegendes del Call jueu de Barcelona Casa d’En Dret (c. Sant Domènec del Call, 6) • Possiblement la casa habitacional més antiga de Barcelona; propietat medieval de Estruc Isaac Adret. • Ús al s. XIX–XX: funerària, escola de música i casa de barrets; avui, restaurada i amb entitats que divulguen patrimoni jueu. Casa de l’Alquimista (pl. Manuel Ribé) • Llegenda d’un alquimista i la seva filla, morta per un verí en una flor; la casa hauria quedat maleïda i deshabitada durant segles. 4) Actualitat blaugrana: decisions polèmiques del Barça • Afiliació a Foment del Treball (sense consulta als socis), contracte amb I3 Ventures i acord de fan tokens amb Chiliz (incloent una samarreta amb el número simbòlic 88), qüestionats per imatge i sentit comú. Idees clau • Llet crua d’ovella, caves naturals i terroir monàstic defineixen el caràcter únic dels formatges del Miracle. • Projecte social i cooperatiu que revitalitza un entorn rural i crea valor més enllà del producte. • Producció limitada i cura artesanal extrema: premis, reconeixement i demanda creixent. • Cultura, memòria i crítica: l’episodi combina gastronomia, història global i local, i reflexió cívica.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 8/3/2020 — Dia de la Dona a Sant Just: memòria de la transició amb Maria Quintana, COM Ràdio, la Sanson i dones pioneres (Juliana Morell, Olympe de Gouges) + obituari d’Ernesto Cardenal

    Episodi especial del Dia Internacional de la Dona "Benvinguts, benvolguts i ben trobats". Programa especial on la convidada principal, Maria Quintana i Cortés, retorna per completar el seu testimoni vital i local. L’episodi combina memòria oral de Sant Just, transició democràtica, vida cultural i professional a COM Ràdio, el canvi urbà amb la fàbrica de ciment Sanson, i perfils de dones pioneres com Juliana Morell i Olympe de Gouges. Tanquem amb un obituari d’Ernesto Cardenal i un recordatori de la necessitat d’un museu a Sant Just. Entrevista a Maria Quintana: memòria viva de Sant Just Transició i records de l’Orfeó (1975) • Data clau: mort de Franco (22/11/1975, Santa Cecília), viscuda en plena activitat de l’Orfeó. • Anècdota d’Arezzo: conflicte diplomàtic per portar una cinta amb la bandera catalana a la senyera de l’Orfeó; gestions de Josep Maria Modulell eviten sancions. "La vam celebrar a porta tancada, però molt contents." Democràcia i convivència a Sant Just • Aparició de partits i canvi de clima cívic; respecte entre veïns malgrat diferències ideològiques. • Memòria de guerra: "No hi va haver-hi cap veí, cap veí, que denunciés en el contrari. Cap. Ni un." Vida familiar i compromís cultural • Dedicació a la família i a la cultura: teatre, Orfeó, corals juvenils i infantils, i junta de l’Ateneu. • Primera feina posterior: botiga de roba infantil al carrer de la Creu, després retorn a casa. 1986–87: un any de pèrdues i homenatges • Mort de la mare (12/08/1986) en ple incendi de Montserrat; comiat amb la bandera de l’Ateneu i una branqueta de roure. • Operació d’urgència (12/09) i defuncions de familiars propers. • Mort sobtada del marit (1987), Josep Maria, d’un infart a la feina. • Article d’agraïment al poble: A la bona gent (inspirat en Espriu), per l’extraordinari suport comunitari. Reprendre la vida laboral: del carrer de la Creu a COM Ràdio • Ajuda puntual en un bar del carrer de la Creu i després 3 anys a Calçats Padeví (fins a l’entorn de Barcelona’92). • Atur i oportunitat: trucada que acaba portant-la a COM Ràdio (projecte de la Diputació de Barcelona). "Jo, quan soc aquí, soc COM Ràdio des que entro fins que surto; quan surto, soc la Maria Quintana." COM Ràdio: aprenentatges, pressa i tracte humà • Inicis en un pis de Gran Via; després trasllat a la Maternitat (Pavelló Cambó); aprendre “in situ” l’ordinador i protocols. • Vida de recepció: gestió d’entrevistes, convidats, taxis i imprevistos “al segon”. • Moments especials: tracte amb presentadors i convidats (Cuní, Elisenda Roca, Sílvia Cóppulo…); fotografies i caliu de l’equip. • Jubilació el 2009; posterior declivi i desaparició de COM Ràdio (integració a La Xarxa). Salut i retorn: càncer de còlon als 60 • Diagnòstic de càncer de còlon: un any de lluita amb suport del director, companys i figures públiques. • Acompanyament de Xavier Trias (metge), Lluís Llach, Gerard Quintana i Sergio Dalma (Josep Capdevila), entre d’altres. "Jo vaig dir que no me n’anava i que aquí em quedava." Sant Just: de la Sanson al present • Memòria de la fàbrica de ciment Sanson: feina i serveis (economat, pisos), però pols grisa que tenyia arbres i bugada. • Tancament: recuperació del verd i ús dels barracons per a l’Escola Montseny en trànsit des de l’Ateneu. • Mobilitat: creixement moderat per la manca d’enllaços ferroviaris (ni metro ni tren) en contrast amb altres municipis. • Avui: mantenir l’esperit de poble, xarxes que passen per l’esport i la cultura; nova sociabilitat i relleus generacionals (de “la Maria de Cal Arcadi” a “la mare de la Marta i la Mireia”). Dones pioneres (secció històrica) Juliana Morell (1594–1653) • Barcelonina superdotada, la primera doctora en lleis documentada; educació intensiva des dels 4 anys, políglota (fins a 14 idiomes). • Dissertacions davant autoritats eclesiàstiques; decisió d’entrar al convent (Dominicanes) on fou priora i autora d’una obra abundant (traduccions, tractats, poesia llatina perduda). • Reconeixement cultural: mencionada per Lope de Vega i com a única dona a l’“orla” del sostre del Paranimf de la UB. Olympe de Gouges (1748–1793) • Es veu el bressol del feminisme modern: autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). • Activista abolicionista i girondina; escrits socials i teatrals; defensa de l’educació universal i la igualtat jurídica. • Guillotinada durant el Terror. Actualització crítica: reflexió sobre dones al poder i contradiccions (exemple: Ursula von der Leyen i la política de fronteres a la UE). La realitat no és ficció: obituari d’Ernesto Cardenal • Mort a Managua (01/03/2020), als 95 anys. Poeta, sacerdot i figura clau de la teologia de l’alliberament. • Record de la reprensió de Joan Pau II (1983) i de la rehabilitació per Francesc (2019). • Obra extensa (traduïda a >20 idiomes): destaquen Canto nacional, Homenaje a los indios i La revolución perdida. Cloenda • Reclam: manca d’un museu de Sant Just. • Tancament musical i agraïments. Programa ancorat en la memòria local, el testimoni d’una dona forta i el reconeixement de dones invisibilitzades a la història.

  • 58'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 1/3/2020 — Del Miracle a Elmina: formatges artesans, memòria de l’esclavitud, llegendes del Call i polèmiques al Barça

    Resum general Un episodi amb tres ànimes: una entrevista profunda a Sílvia Soler (Formatgeria del Miracle, Riner), una crònica de viatges a Elmina (Ghana) sobre la memòria de l’esclavitud, i una secció d’història i llegenda sobre el Call de Barcelona, rematat amb una peça d’opinió sobre les polèmiques recents al Barça. "La formatgeria del Miracle és un ecosistema que convida a tots a formar-ne part... repartint trossets d'història i natura en cada formatge." Entrevista a Sílvia Soler — Formatgeria del Miracle (Riner, Solsonès) Origen del projecte i vincle amb el monestir • Vida de pagès des del 2002, comunitat d’amics al Solsonès i transició d’educadora social a formatgera. • Connexió amb el Santuari del Miracle (petita comunitat benedictina): ús de les antigues cuines per l’obrador, dinamització del lloc (jardins, vinya i celler), i propòsit social de la cooperativa. • Inicis humils: quatre cabres, aprenentatge en obradors, i evolució cap a un projecte consolidat el 2016. L’obrador: llet crua i singularitat local • Ubicat a les antigues cuines del monestir: espais grans, pensat per producció artesanal i de poca escala. • Identitat del producte: llet d’ovella crua, ramat propi (200–250 ovelles) a Sant Climenç, i matèries primeres de proximitat (ex. sal de les salines de Cambrils). • Nomenclatura dels formatges inspirada en el Santuari i el seu entorn (gàrgola, cuines, barroc, claustre). Els formatges (perfil i maridatges) • La Gàrgola (quallada làctica, ovella, llet crua, 3 setmanes): - Pasta tova, àcida, molt cremosa i crosta rugosa; estil “afrancesat”. - Maridatge: vi jove i una melmelada no gaire dolça (ex. carbassó i llimona). • Les Cuines (pasta tova enzimàtica, cendrada, 2–3 mesos): - Homenatge a les cuines del monestir i al pare Xavier; salat amb sal de muntanya de Cambrils. - Maridatge: cervesa i pa amb tomàquet. • El Barroc (pasta més seca, enzimàtica, 3–4 mesos): - Curació en cava natural del monestir (10–12 °C estables i humitat de parets), fusta i pedra. - Sabor elegant i equilibrat, notes de mantega i fruits torrats. Servir a temperatura ambient. • El Claustre (peça gran >5 kg, 9 mesos, cava natural): - Premi: medalla d’or (formatges d’ovella, quallada enzimàtica) al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu (Fira de Sant Ermengol, la Seu d’Urgell). - Perfil: més dolç (lactosa més degradada), aromes de nous, mantega vella torrada i toffee. Producció molt limitada (unes 6 peces/setmana). Comercialització i distribució • Model mixt: venda in situ al Santuari del Miracle i al Monestir de Montserrat, i distribuïdors (amb pèrdua parcial del traç de destí). • Vilaviniteca: exclusivitat temporal del Claustre (any en curs); el productor fixa el preu per cura del producte artesà. • Prospecció internacional: viatge recent a Londres per explorar mercat. Vida rural i comunitat • Dia a dia: producció 3 dies/setmana (aprox. 300 L/dia), però cura i gir diaris; tastos als jardins del santuari. • Criança en escola rural (Freixanet), xarxes d’ajuda entre masies per logística familiar; repte clau: distribució des d’una comarca “oblidada”. Iogurts: pausa per focus • Aturada temporal dels iogurts per prioritzar estabilitat dels formatges (contaminacions creuades massa d’hora). Producció actual: només quatre formatges. Mirada endavant • Catalunya com a nou territori formatger (30 anys de renaixement), i batalles legals al voltant de la llet crua. • R+D: treballar versions amb llet de cabra i consolidar una gamma curta i molt ben feta. "Mentre es visqui tranquil·la, amb el que m’agrada i pugui anar fent, jo en tinc prou... Jo soc feliç." Viatge: Elmina (Ghana) i la "porta del no retorn" • Elmina (també São Jorge da Mina): fortalesa portuguesa (s. XV), un dels epicentres del tràfic transatlàntic d’esclaus. • Dinàmica històrica: captura interior (ex. Ashanti) cap a ports costaners; estada prolongada i degradant fins a l’embarcament. • "Porta del no retorn": llindar simbòlic del comiat forçat amb la pròpia terra; travessies de 3–4 mesos amb alta mortalitat. • Dades i memòria: més de 12 milions de víctimes; abolicions escalonades (GB, 1807; Brasil, 1888); avui, més de 45 milions de persones en condicions properes a l’esclavitud. "Mai s'ha vist tanta misèria concentrada en un petit espai com en un vaixell negre." — William Wilberforce • Avui: visita museïtzada (muralles, patis, estances, grillets), i recorregut per la memòria. Història i llegenda: el Call de Barcelona Casa Adret (C. del Call, 6) • Considerada casa habitada més antiga de Barcelona, d’origen jueu (família Adret). Ús al llarg dels segles: obradors, funerària, escola de música, i fins i tot casa de barrets (1918–anys 70). • Restauració recent i seu d’associacions per recuperar el patrimoni jueu; visites guiades recomanades. La casa de l’alquimista (Pl. Manuel Ribé) • Llegenda d’un alquimista i la seva filla: un cavaller li demana un verí per venjar-se de l’amor trencat; la flor enverinada provoca la tragèdia. • La casa resta maleïda i deshabitada durant segles; avui és Centre d’Interpretació del Call (MUHBA). Opinió: polèmiques recents al Barça • Adhesió a una patronal (sense consulta a compromissaris/socis), associada a empreses que van marxar de Catalunya durant el procés. • Contracte amb I3 Ventures per a campanyes de reputació a xarxes. • Acord amb plataforma blockchain ("Chiliz") i fan tokens; presentació amb samarreta número 88 (símbol neonazi), qüestionant el criteri d’imatge. Apunts musicals • Fragments de "What a Wonderful World" i tancament amb "You Make It Feel Like Christmas".

  • 1h

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/2/2020 — Europa en crisi: de la recessió i els rescats al Brexit; a més, el Call jueu i els nens rata d’Ulambàtor

    Panorama general del programa Capsa de temes amb un fil conductor: la Unió Europea entre 2006 i 2020 (crisi financera, intervencions, retallades, rescat bancari, governança, Brexit i valors democràtics) i seccions culturals i històriques (exposició del convidat, el call jueu de Barcelona, els “nens rata” d’Ulambàtor i una pinzellada sobre l’autoria de Shakespeare). "La intervenció és quasi una humiliació" — s’assenyala l’impacte polític i social dels rescats. "Si la UE deixa de fer seva la defensa radical dels drets i llibertats, el projecte europeu estarà tocat de mort" — avís sobre el pilar normatiu i democràtic de la Unió. UE 2006–2016: crisi, intervencions i impacte social La crisi 2007–2008 i la Troica • Crisi global importada, amb epicentre financer i econòmic, que colpeja Europa. • Intervencions a Irlanda, Portugal i especialment a Grècia, dirigides per BCE, Comissió Europea i FMI (la «Troica»). • Conseqüència clau: pèrdua de sobirania efectiva dels països intervinguts en un espai de sobiranies compartides. Retallades i desigualtats • Condicions dures: retallades, congelació i reducció de pensions; el pes cau sobre els més vulnerables. • Desigualtats persistents entre Europa central i el sud; la integració no les ha resolt del tot. • Símptomes de descontentament social (p. ex., gilets jaunes a França) com a expressió transversal de malestar de classes mitjanes i populars. El cas grec: de les promeses al realisme • Pujada de Syriza (Tsipras/Varoufakis), referèndum i gir posterior cap a l’acord amb la UE. • Factors: situació real de comptes i deute (xifres presumptament maquillades), pressions dels socis i riscos d’ensorrament. • Resultat: realpolitik que erosiona el suport electoral inicial. El rescat de la banca espanyola • Espanya evita una intervenció integral; Mariano Rajoy opta per un rescat bancari focalitzat (sobirania i evitació de l’“humiliació” d’un rescat total). • Injecció de fins a 100.000 M€ en liquiditat; part no retornada (al voltant de 60.000 M€) alimenta la percepció d’injustícia pública. • Debat de fons: funció sistèmica del sistema financer vs. banca pública/gestió privada; lliçons per reforçar el projecte europeu sense deteriorar l’estat del benestar. Governança i lideratge europeu: lliçons i límits Avanços institucionals • Més coordinació fiscal i pressupostària: la Comissió valida projectes de pressupost nacionals (objectius de dèficit i deute), pas impensable fa 10–15 anys. • Tot i així, eines encara insuficients per a crisis complexes (creixement, immigració, cohesió social). Lideratges i coalicions • Alemanya no pot ser l’única locomotora; cal un nucli ampli (Alemanya, França, Itàlia, Espanya…). • Merkel, gest valent sobre immigració siriana, però limitada per la política interna; Macron trenca el risc Le Pen, però França mostra malestar persistent; Itàlia experimenta governs obertament euroescèptics. 2016–2020: Brexit, valors i pressions externes Brexit: llarga gènesi i narratives • Procés llarg amb reticències britàniques prèvies i caricaturització de "Brussel·les" com a centre opac. • Recordatori: els estats són dins les institucions (Consell, Parlament); la crítica a la UE és sovint autocrítica als propis governs. Valors i estat de dret com a eix • Prioritat absoluta: defensa clara, contundent i radical dels drets i llibertats fonamentals. • Sense aquest pilar normatiu, la Unió perilla; és una construcció fonamentada en el dret (tribunals, reglaments i directives) més que en la coerció. Actors externs i unitat interna • Els EUA i altres actors aprofiten fissures internes (p. ex., animant el Brexit) per dividir. • La unitat europea no és teòrica: és condició per resistir pressions i mantenir el projecte viu. Cultura i art Exposició del convidat • Casimir de Dalmau presenta "Tatuatges sota la pell": pintura sobre les marques del temps i la vulnerabilitat d’exposar-se públicament. • Recepció positiva i ampliació de dates; s’exhibeix a la Galeria Víctor Saavedra (Barcelona). Història de Barcelona: el call jueu • Curiositat històrica: part d’impostos jueus mantenien els lleons reials; després de l’expulsió, problemes per alimentar-los. • Cementiri de Montjuïc antic; reutilització de làpides jueves en edificis històrics (inscripcions hebrees visibles). • Vida al call: distintius groc i vermell, pràctiques higièniques, banys rituals, cementiris fora muralla, mites i persecucions (matança de 1391). • Toponímia i patrimoni: possibles sinagogues (Marlet, entorn Generalitat), Banys Nous; investigació en curs i cautela patrimonial. Món: Ulambàtor i els “nens rata” • Ciutat més freda del planeta: hiverns de -50 °C i herència d’un sistema massiu de calefacció subterrània soviètica. • Milers de menors viuen a les clavegueres per sobreviure al fred; bandes controlen trams per temperatura i seguretat. • Vides al límit: mendicitat, riscos d’explosions i hipotèrmia; fenomen nascut del col·lapse social postcomunista i migracions internes. • Contradicció social: desatenció ciutadana i peticions per segellar cloaques (no autoritzades); xifra incerta (>4.000 infants). Pinzellada cultural • Hipòtesis heterodoxes sobre l’autoria de Shakespeare: alguns estudiosos apunten a Francis Bacon o Walter Raleigh. Editorial final: Taula de negociació Catalunya–Espanya • Urgència del govern espanyol per escenificar acord (pressupostos) i objectius catalans (referèndum pactat i amnistia). • Símbores i crítica: convocatòria en Dimecres de cendra (caducitat, austeritat) i metàfora de “carnaval” polític. • Tesi: la posada en escena corre el risc d’acabar en gest més que en contingut, mentre "la realitat supera la ficció".

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/2/2020 — De la distribució a Sud-amèrica a Interviú: Armando de Armas, els Civita i els coloms de la Plaça Catalunya

    Panorama de l’episodi Qui parla i de què • Locutor dóna la benvinguda i presenta el convidat, Josep Hilario (periodista, editor i escriptor), amb credencials que abracen de la premsa a la literatura. • L’episodi enllaça amb converses anteriors i s’endinsa en el negoci editorial hispànic a Sud-amèrica, el perfil del magnat veneçolà Armando de Armas, el paper dels germans Civita (Editorial Abril), la gènesi d’Interviú al voltant d’Antonio Asensio, i una secció històrica sobre la Plaça Catalunya i els seus coloms. Temes principals • Distribució editorial a Sud-amèrica vs Europa: impagats, estocs, dipòsits i pràctiques habituals. • Armando de Armas: de repartidor a editor més potent en castellà (anys 80), la seva obsessió amb la revista ‘Hola’, i el projecte de llançar una competidora amb Jaime Peñafiel. • Intent de crear una ‘Ola’ a Miami: condicionants tècnics d’impressió (format), impremtes clau als EUA (National Enquirer a Lantana i una planta a Houston). • ‘Bohemia’ (Cuba) i Bruguera: oferta de compra a Espanya, declivi posterior i aterratge de ‘Bohemia’ a mans d’Armando. • Any 1982 a Caracas: direcció de la revista ‘Momento’, anecdotari polític veneçolà, poder social de l’editorial, i estil de gestió de De Armas (control, secretaries, búnker, trucades diàries). • Tecnologia de la comunicació: del telegrama al tèlex, fax, i avui correu/WhatsApp. • Editors d’abans vs corporacions d’avui: de Bruguera, Asensio i Godó a conglomerats; casos com Vogue o Hefner (Playboy) vs empreses anònimes. • De ‘Por Favor’ a ‘Interviú’: la distribuïdora vinculada a César Civita a Espanya, el contacte amb Antonio Asensio i Jerónimo Trías, la presentació fallida de ‘Viva’ i l’estil emergent de Zeta. • Història de Plaça Catalunya: Manuel Ribé i la introducció dels coloms el 1929 per l’Exposició Internacional; de postal turística a problema de gestió. Sud-amèrica: editors i distribució Armando de Armas vs. Germans Civita • Dos models i dues èpoques: • De Armas, conegut primer com a distribuïdor a Caracas i més tard com a editor i distribuïdor paneamericà (América Miami, més de 20 capçaleres, diaris, gran distribuïdor de producte espanyol). • César i Víctor Civita (Editorial Abril), referents a Brasil i Argentina, amb contactes puntuals però sense impacte destacat en la trajectòria del convidat. La cadena de distribució a Amèrica • Pràctica habitual: a l’Amèrica Llatina, la primera remesa per donar-se a conèixer no es cobrava, i l’última tampoc (per impagament o tall de subministrament). • Estocs i pèrdues: dipòsits a Panamà amb estocs que, si no venien, avaluaven a zero. Casos viscuts a Bruguera, Planeta i altres. "Tot el que enviaves a Amèrica, la primera factura no la cobraves i l’última tampoc." El cas ‘Hola’ i la maniobra de competència • Obsessionat amb distribuir ‘Hola’ a Veneçuela, De Armas topa amb un distribuïdor “amic de la casa” que comprava a preu de tapa i venia a 5x. • Reacció: proposa a Antonio Asensio un setmanari del cor amb Jaime Peñafiel per competir-hi. Sobre la personalitat de De Armas: "Yo tengo cuatro hijos y diecinueve más" (quatre legals i un rosari de reconeguts/desconeguts). Miami: una ‘Ola’ en castellà i el repte de la impressió Format és destí • Per assemblar-se a ‘Hola’, calia el mateix format. Als EUA, només dues impremtes podien fer-lo: • la del National Enquirer (planta impecable a Lantana, al nord de Miami), • i una altra a Houston. • Es prepara número zero, maquetista marielito, visites tècniques i negociació. Anècdota De Armas (prova d’un avió a Miami): "¿Lo compramos? – Sí, tiene buen teléfono." Acord de paraula: "Yo creo que usted me haga rico, don Armando" – "Pues yo le haré rico." Caracas 1982: ‘Momento’, política i poder social Direcció de ‘Momento’ i radi d’influència • Hilario dirigeix ‘Momento’ a proposta de De Armas; Carolina Herrera (aleshores finançada per De Armas) apareix en reunions clau. • Família De Armas teixida amb la política: fills diputats, gendre senador, contactes a duanes; el grup forja gran capil·laritat de poder. El Congrés i el Senat per dins • Invitació a viure una sessió al Congrés i una moció de censura al Senat. Sense quòrum, la votació no prospera. "He votat una moció de censura contra el president de Veneçuela amb la mà enlaire." (anècdota) Estil de gestió i cultura d’empresa • Control quirúrgic: despatx-búnker amb sis secretàries, només una signatura valida xecs, reunions i trucades diàries amb distribuïdores a tot el continent. • Comunicació: del tèlex al fax i avui email/WhatsApp; passió per rebre informació contínua. • Protocol social: figures polítiques i celebrities passen per l’editorial (p.ex., Julio Iglesias) en lloc de ser entrevistats a l’hotel. • Veneçuela dels 80: prosperitat, cases a Miami, agenda d’events que permetia "dinar i sopar gratis" diàriament entre Tamanaco i Hilton. Editors d’abans vs corporacions d’avui • De Bruguera, Asensio, Godó i editors "de nas" a corporacions i directius rotatius. • Exemples icònics: Vogue (editora com a figura mítica), Hugh Hefner amb Playboy. Avui, més estructures anònimes i menys personalismes. De ‘Por Favor’ a ‘Interviú’: Civita, Asensio i els orígens de Zeta • ‘Por Favor’: distribuïda en el tram final per una distribuïdora vinculada a César Civita (amb dos gestors xilens). La manca de visibilitat de vendes obliga a vendre la capçalera. • A Madrid, col·laboració amb ‘Ser Padres’ i projecte ‘Viva’ (número 0 i presentació en vaixell cap a Mallorca, polèmica per "tenir la premsa tancada a bord"). • Contacte amb Antonio Asensio i Jerónimo Trías: primera reunió i retrat del carisma estil "Travolta" d’Asensio. Des d’aquí es cova Interviú i l’estil que durà al Grup Zeta. Teaser final: pregunta per a la propera: "Com decidiu fundar el Grup 7 (1976)?" Plaça Catalunya: la història dels coloms Manuel Ribé, l’home clau • Manuel Ribé i Albart: cap de cerimonial i Guàrdia Urbana, més de 50 anys a l’Ajuntament i 70 alcaldes coneguts (etapa convulsa). • El 1929, amb l’Exposició Internacional, impulsa la introducció de coloms: un guàrdia amb cavall i casaca vermella escampa gra des del Passeig d’Isabel II fins a la plaça, on buida el sac. Després, el gra municipal i, finalment, la gent consoliden la icona. • Avui, de postal a gestió de plaga: prohibit donar menjar; s’hi usa pinso esterilitzant. "Els coloms no hi eren al principi; van ser una decisió de ciutat." Tancament "La legalitat no és una guia per a la moral." • El programa clou amb música ("What a Wonderful World") i idents de Ràdio Desvern.

  • 58'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 9/2/2020 — Europa, Constitució i Brexit; art i “Tatuatge sota la pell”; illa Sentinel i malnoms de Barcelona

    Resum general de l’episodi "Igual que la pintura ens permet comunicar i compartir emocions, la ràdio ho fa amb el sentit de l’oïda." Episodi polièdric amb un fil conductor clar: la relació entre Europa, ciutadania i cultura. El convidat, Casimir de Dalmau i Oriol (advocat, expert en afers europeus), comparteix la seva vivència personal de la construcció europea (adhesió del 1986, transició democràtica, institucions i dret de la UE), analitza el Brexit i n’extreu lliçons, i revela la seva faceta com a pintor, amb una exposició al voltant del pas del temps com a “tatuatge sota la pell”. El programa es completa amb la secció de viatges (illa Sentinel del Nord) i una peça de cultura popular sobre els malnoms de Barcelona i l’origen de “Camp Fanga”. 1) Europa: vivència personal, Constitució i dret de la UE Importància d’Europa (vivència personal) Adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees (1986) viscuda com a fita vital i professional. Transició democràtica i Constitució del 1978 com a triple promesa: • Democràcia • Europa • Autogovern. Identificació popular entre Europa i democràcia, amb anys d’euroentusiasme reflectits a l’Eurobaròmetre. Constitució del 78 i reformes Crida a no “sacralitzar” la Constitució: és reformable i devia haver-se actualitzat més. Reformes ja fetes “quan convenia” per adaptar-se a la UE: • Sufragi actiu i passiu per a ciutadans UE en municipals i europees • Control del dèficit públic. Clau jurídica: la primacia del dret de la UE La primacia del dret comunitari (originari i derivat) preval sobre el dret intern, fins i tot sobre la Constitució. L’article 93 de la Constitució preveia la cessió de competències a una organització supranacional (la Comunitat Europea). De CEE a UE; institucions i participació De “Comunitats Europees” a Unió Europea per unificar el projecte polític. Institucions clau i els seus rols: Comissió Europea: representa l’interès general de la UE (no el dels estats). Parlament Europeu: representa la ciutadania per sufragi universal i directe. Consell: representa els estats membres. Destaquen també el Tribunal de Justícia de la UE, considerat independent, rigorós i determinant. Missatge central: Europa no és una “caixa d’ajuts”; és un projecte polític, social i ciutadà on participar i desenvolupar-se. Catalunya a Europa (1986–2006) Impuls del Patronat Català ProEuropa i delegació a Brussel·les per ser presents, influir i connectar teixit institucional, econòmic i social amb la UE. Frase emblemàtica de Pujol: > "Avui tornem a casa" (sobre el retorn de Catalunya al projecte europeu). 2) Brexit: impacte i autocrítica El referèndum és vinculant; resultat “mala notícia” per a la UE en termes econòmics (aprox. 14% del PIB UE i 13% població) i geopolítics (pèrdua de pes internacional). Necessitat d’un acord ordenat; el “no acord” seria nociu per a tothom. Crítica a la frivolitat en el procés britànic i autocrítica a la UE: mancà implicació i campanya proeuropea directa durant el referèndum. Reflexió sobre la tendència de la UE a qualificar determinats conflictes com a “problemes interns”, amb efectes polítics i de percepció. 3) Art i exposició de Casimir: “Tatuatge sota la pell” Visió de l’art L’art com a espai de llibertat: "No has de donar explicacions a ningú; fas el que et dóna la gana." Límits materials (suport, eines), però sense límits intel·lectuals ni morals. L’exposició Primera mostra pública després de dècades pintant; a Galeria Víctor Saavedra (c. Enric Granados 97), fins a finals de febrer. Títol i concepte: “Tatuatge sota la pell” (marques invisibles que el pas del temps deixa i que la pintura fa visibles). Motiu recurrent en espiral (“carxofa”) com a “marca”/tatuatge del temps. La pintura com a cerca d’un mateix i finestra oberta a la imaginació. 4) Viatges: illa Sentinel del Nord Illa isolada de l’arxipèlag d’Andaman (Índia), amb tribu hostil que rebutja el contacte extern; zona d’exclusió des de 2005. Incidents documentats: • 2006 pescadors morts • 2008 vaixell xinès evacuat in extremis • 2018 missioner nord-americà mort. Hipòtesis antropològiques sobre aïllament molt antic i possibles connexions amb espècies humanes arcaïques. Recomanació: no visitar; respectar l’aïllament i la seguretat. 5) Cultura popular: malnoms de Barcelona i “Camp Fanga” Malnoms per a barcelonins: pixapins, farigoleros, passaberdisses, camalluents, “domingueros”, etc. Per a la ciutat: “ciutat del diable”, “ciutat d’en Nioca” (barracons a Montjuïc durant la pesta groga de 1821). Origen de “Camp Fanga”: el fang persistent als carrers de l’Eixample en construcció; neixen els “lleva fangs” (estris metàl·lics per netejar-se les sabates) — encara se’n poden veure alguns. Etymologia de “guaitacos” (de “guaitar”: vigilar/mirar). 6) Tancament Comentari d’actualitat: polèmica per la Fiscalia i el cas Jordi Cuixart; "La realitat supera la ficció." Comiat amb “What a Wonderful World” i identificació d’emissora.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/2/2020 — Jordi Roura: de La Masia al cos tècnic del Barça i el futbol formatiu; la llegenda de l’espasa Vilardell i la memòria d’Oradour-sur-Glane

    Resum general de l’episodi Aquest episodi combina una entrevista en profunditat amb Jordi Roura i Solà —exjugador, tècnic i secretari tècnic del futbol formatiu del FC Barcelona— amb dos blocs culturals i històrics: la llegenda catalana de l’“espasa Vilardell” i el relat de la massacre d’Oradour-sur-Glane (1944) a França. Part 1 — Entrevista a Jordi Roura El Roura jugador: La Masia, l’adaptació i l’estudi • Arribada a La Masia als 14-15 anys (1982): canvi vital “radical” de Llagostera a Barcelona, amb reptes de mobilitat i convivència. • Vida a la Masia: records “entranyables”, convivència i aprenentatge integral. Va romandre-hi fins i tot ja sent professional, abans de passar a un pis compartit (Amor, Morales, Guardiola). • Estudis i futbol: va compaginar BUP, COU i entrada a Economia. Per a Roura, la formació acadèmica és clau: “el futbol va més enllà del futbol”. • Evolució del model: de camps de sorra i pocs recursos a la ciutat esportiva i programes com Masia 360°, tutors i psicòlegs, i un estil de joc avui totalment interioritzat. “Un nano que arriba allà no pot oblidar la seva formació acadèmica.” El Roura entrenador: de la retirada a la banqueta del primer equip • Lesió i retirada prematura: una carrera truncada (genoll) després d’un xoc amb Van Basten i Rijkaard a la Supercopa d’Europa (1989). Intent de retorn a Múrcia i Figueres. Deixa el futbol als 26. • Reenganxament al joc via Carles Rexach (“Charlie”): escola TARR i etapa al Japó (Yokohama) que descriu com un “màster avançat” per entendre el joc. • Torns al Barça: entrenador al futbol base; després analista pioner amb el Barça B (Luis Enrique) i membre del cos tècnic del primer equip amb Guardiola, Tito i el Tata. • Què fa un segon entrenador? Equilibri entre fer pensar el primer tècnic i donar respostes en directe; proximitat controlada amb la plantilla; discreció mediàtica. “La teva obligació és crear dubtes (constructius) al primer entrenador.” • Crisi Tito Vilanova: lideratge conjuntural i missatge d’unitat (“anem a per feina”) en un moment duríssim. • Filosofia competitiva: el futbol no és ciència exacta; es treballa per minimitzar l’atzar, però “una mica de fortuna hi ha de ser sempre”. “Ho pots fer tot perfecte… i la pilota no entra.” El Roura secretari tècnic del futbol formatiu • Responsabilitats: del prebenjamí al juvenil A; molta dedicació i un objectiu central —formar els futurs jugadors del primer equip. • Què pesa per arribar? Talent i condicions… però cada cop més la mentalitat: resiliència davant lesions i dificultats, entrenament invisible, bon entorn, paciència i assessorament. • Formació vs resultat: guanyar és desitjable, però l’indicador clau és la progressió (minuts al Barça B, promocions d’edat, debuts). “Hem guanyat mil lligues cadets; el que importa és crear jugadors.” • Barça B: plataforma per fer aparèixer jugadors. S’incorporen alguns perfils foranis per competir en categories dures i ajudar els joves. Les sortides (vendes/cessions) s’han d’optimitzar sense perdre la missió formativa. “L’objectiu últim del Barça B és crear jugadors que arribin.” Part 2 — Cultura i història La llegenda de l’espasa Vilardell i les “espases de virtut” • El poble creia en espases màgiques com a símbol de poder i moral. La Vilardell s’associa a la dinastia comtal catalana i apareix en testaments i relats, amb paral·lels com Excalibur o Durandal. • Itinerari de peces i confusions: presència a la Catedral de Barcelona, referències al Museu de l’Armada (París) i al Museu de l’Exèrcit (Madrid), sovint barrejada amb la Tizona del Cid i altres llegendes. • Moral de fons: entre devoció, política i patrimoni, les “espases” actuen com a relats de legitimació i atracció (econòmica i simbòlica). Oradour-sur-Glane (1944): memòria d’una massacre • 10 de juny de 1944: la divisió SS Das Reich assalta el poble; separació d’homes (afusellats) i dones/nens (tancats i cremats a l’església). • Balanç: 642 morts (190 homes, 245 dones, 207 nens). El poble es conserva en ruïnes com a memorial. • Context: por alemanya a la resistència i confusió sobre un suposat magatzem d’armes; importació de tècniques de guerra total de l’Est. • Justícia: judici a Bordeus (1953) sense condemnes significatives; caps SS no jutjats. Memòria viva i impacte emocional per evitar la repetició d’atrocitats. “Un lloc per recordar de què és capaç l’ésser humà… perquè no torni a passar.” Cloenda • Recordatori cultural (museu per Sant Just) i apunt polític final sobre la paradoxal inhabilitació de Quim Torra: la realitat supera la ficció.

  • 59'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/1/2020 — Curiositats i frases fetes amb Alfred López: mètode, etimologies, Hedy Lamarr, espases de virtut i bruixeria a Zugarramurdi

    Resum general Entrevista amena amb l’escriptor i divulgador Alfred López (autor de "Ja está el listo que todo lo sabe"), centrada en curiositats, etimologies i mètodes de treball del divulgador. Es tracten exemples de frases fetes i el seu origen, la verificació de dades i el procés creatiu. A la segona part del programa, el Pep narra la llegenda del cavaller Vilardell i espases de virtut, i el Joan viatja a Zugarramurdi per explicar els processos de bruixeria i la Inquisició. Punts clau de l’entrevista amb Alfred López Mètode de treball i verificació • Treball diari i planificació amb contingut preparat per avançat; dies de 16-18 hores quan cal. • Procés híbrid de recerca: internet, biblioteques, mercat de Sant Antoni, experts i llibres. • Evita temes "massa manidos" o els reverteix aportant la dada correcta. • Verifica sempre i deixa constància d’incerteses quan hi ha dues versions. "Intento no publicar-lo fins que no tinc més dades sobre aquell tema." Etimologies i frases fetes • "Avorrir-se com una ostra" prové d’ostracista i de l’ostracisme grec, no del mol·lusc. • "Tenir la mosca darrere l’orella" ve de la metxa (dita "mosca") dels sacarbussers, no de l’insecte. • "El perro de Alcibíades": tallar la cua al gos per distraure l’opinió pública de les corrupteles. • Idiomes i traduccions literals: "sudar como un cerdo" deriva de l’anglès pig iron (arrabió), no dels porcs. Paraules que posen nom a coses • Antimacassar: tapet per protegir el respatller del sofà de l’oli de cabells macassar (segle XIX). • Giste: escuma de la cervesa (del germànic). • Luquete: rodanxa de llimona amb forma de mitja lluna. "Tot té un nom en aquest món." Ofici de divulgador i sostenibilitat • Ingressos combinats: llibres (molts autoeditats), col·laboracions, publicitat i xerrades. • Denúncia del còpia i pega massiu i la viralitat sense citar fonts. Llibre de sexe i curiositats del cinema • Llibre: "Ja está el listo que todo lo sabe de sexo" i xerrada "El teu cunyat sap més que tu de sexe". • Cas Hedy Lamarr: actriu i inventora; anècdota del rodatge d’Éxtasis i el primer cinema pornogràfic històric. Seccions del programa 1) Llegenda i patrimoni • Pep relata, en to de conte, la llegenda del cavaller Vilardell, l’espasa de virtut (do de Sant Martí), el combat contra el drac i la importància de l’encantèria correcta: "Espasa de virtut, braç de cavaller, es mig partit la roca i el drac també." • Avança connexions històriques de l’espasa amb Jaume I, Jaume II i el Comte de Barcelona. 2) Bruixeria i Inquisició a Zugarramurdi • Joan ens porta al Vall del Baztan i a Zugarramurdi (1610): processos de bruixeria, auto de fe, i metodologia inquisitorial. • Pràctiques de tortura: conspecto tormentorum, garrutxa, toca i potro. • 11 persones condemnades a la foguera; més de 7.000 casos examinats a la zona. "La Inquisició: tothom culpable si no es demostra el contrari." Idees destacades • Rigor i honestedat: admetre incerteses i citar fonts originals. • Passió per les paraules: posar nom precís als objectes i desmuntar mites. • Divulgació sostenible: combinar canals i formats, malgrat la pirateria i el plagisme. • Memòria cultural: del mite cavalleresc a la cruesa de la Inquisició, el programa enllaça la tradició oral i la història documentada. Cites destacades "Les muses... que em trobin treballant." "Intento no publicar-lo fins que no tinc més dades sobre aquell tema." "Tot té un nom en aquest món." "Espasa de virtut, braç de cavaller, es mig partit la roca i el drac també."

  • 58'

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/1/2020 — De Sant Just a Hollywood: memòries de Maria Quintana, el cas Manson i els privilegis de Sant Just i Pastor

    Panorama general del programa Un episodi polièdric amb tres blocs principals: Memòries de vida de Maria Quintana i Cortés, figura molt estimada de Sant Just, amb un relat viu de la seva infantesa i joventut entre l’església, l’Ateneu i la cultura popular. Crònica negra i cultura pop: el cas de Charles Manson i la família a Los Angeles i les seves derives culturals i musicals. Història local i dret consuetudinari: els tres privilegis de l’altar de Sant Feliu a la Basílica de Sant Just i Pastor (Barcelona) i la seva pervivència fins a finals del segle XX. 1) Maria Quintana: infantesa i arrels a Sant Just Figures i valors clau Avi Arcadi Cortés, referent cívic i cultural: organitzador de la Festa Major, home de confiança dels alcaldes, impulsor del teatre a l’Ateneu. Casa oberta al poble: telèfon núm. 8, encàrrecs per a la parròquia i veïnat; llar com a centre de serveis comunitaris. Tria de valors: fe, família i cultura com a eixos (església-casa-ateneu). Escola i cultura Inici escolar precoç (mètode Montessori), amor per la música i les danses. Exposició teatral des de ben petita (camerinos, actors i actrius) i passió per la lectura gràcies a la biblioteca de teatre de l’avi. Personatges del poble Retrat afectuós de mossèn Antonino: erudit, de geni fort però estimat, amb anècdotes memorables (mel, pans per diabètics); “coetes de garrí, qui t’estima a tu”. Vaig ser una nena molt privilegiada; em sentia molt estimada i molt motivada per fer coses. 2) Joventut als anys 60: feina, orfeó i teatre Treball i ritme de vida Centraleta de telèfons (torns nocturns, timbre com el dels bombers). Feina a Carlo Erba i trajectes matiners; anecdotari del Xipi (club nocturn) i l’ambient de l’època. Cultura viva Orfeó (assajos tres dies per setmana) i teatre amateur (funcions com L’Hostal de la Glòria). Dilemes vocacionals Desig d’entrar a l’Institut del Teatre: prohibició familiar per la moral de l’època. Oferta del Capri per incorporar-se al seu entorn artístic: l’avi s’hi oposa. A la mort del pare (ella amb 13 anys), “se’m va acabar la infantesa”. 3) Vida familiar i llegat artístic MatrimonI amb Josep Maria (dibuixant, publicista, Massana, Produccions Bern; poesia, cartells, escenografia). Filles: Marta (actriu i professora a la UPF i a l’Institut del Teatre) i Mireia (professora de dansa i direcció de centre). Valors heretats: austeritat, professionalitat i que et valorin per la feina ben feta. 4) Crònica negra i cultura pop: el cas Manson Marc: Los Angeles, 1969; assassinat a Cielo/Ocean Drive (casa de Terrence Melcher) de Sharon Tate i amics. Charles Manson: ambició artística frustrada; deriva cap a la secta; LSD, comuna, seducció i control. Impacte: “he vist de tot, però aquella carnisseria em va fer vomitar” (sergent de la policia de LA). Mite pop fosc: influència en noms de bandes (p. ex., Sexy Sadie, Marilyn Manson), ficció i rutes turístiques per Hollywood. Final: condemna i mort a presó; pervivència del relat als mitjans i la cultura. 5) Història i dret: tres privilegis de l’altar de Sant Feliu (Basílica de Sant Just i Pastor, BCN) Origen: atorgats per Ludovico Pio (fill de Carlomany), any 801. Privilegis: • Batalla jurada: cavallers juraven no usar talismans ni encanteris. • Jurament dels jueus: fórmula humiliant en plets medievals contra cristians. • Testament sagramental: vàlid sense notari si es ratifica a l’altar davant testimonis (del 1082 fins al 1989; derogat el 1991 per obsolescència). De l’altar al codi civil: un fil jurídic que perdura gairebé 1.200 anys. 6) Cloenda Homenatge als 75 anys de Maria Quintana i invitació a continuar el relat en futurs programes. Apunt final obert: autoria de Shakespeare (interrogant clàssic).