Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

109-120 de 140
  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/3/2022 — De Barrabás a Interviú (Marisol, Lola Flores i el “llenguatge” dels mitjans), passant pel Vaticà per dins i els secrets de la Catedral de Barcelona

    Visió general del programa El programa combina història de la premsa satírica i del reportatge il·lustrat a Espanya amb la mirada d’un protagonista, una radiografia interna del Vaticà i una ruta per la Catedral de Barcelona. El to és divulgatiu i crític, amb anècdotes periodístiques potents i reflexions sobre ètica, humor i poder. Conversa amb Josep Hilari Ifon: premsa, humor i ètica Barrabás: humor esportiu i una “fórmula” editorial • Naixement d’un setmanari d’humor esportiu amb Ivá i Òscar Nebreda, inspirat en Xut i Onze. • L’estrena es forja a cop de números zero fins que un Barça–Madrid desencalla el llançament. • Concepte clau: crear una fórmula (format + continguts) i ser fidel al que el públic espera. • Entre els col·laboradors: Antoni Franco, Perich, Gin, Joma, Bañeres, etc. • Final agredolç: tensions i polèmiques (cas Orantes) i clausura posterior. “Si no el fas tu, el faig jo.” — Forçant la sortida coincidint amb el clàssic per assegurar impacte. Por Favor i el context Puig Antich • Llançament el març de 1974 coincidint amb l’execució de Salvador Puig Antich. • Ifon admet desconnexió política personal en aquell moment: ell pensava en el producte editorial, no en el context. • El programa fa memòria de les irregularitats del judici i del debat pendent sobre la revisió del cas. Interviú: el nu de Marisol (Pepa Flores) • Origen de les fotos (1970) amb César Lucas; publicació al setembre del 1976 sense consentiment de l’actriu. • Estratègia: esperar després d’agost per fer-ne “rellançament”. • Compres i preus: de 200.000 a 250.000 pessetes; el preu forma part del relat mediàtic. • Efectes col·laterals: pressió mediàtica, impacte en la vida privada (Gades) i en vendes (LP de Marisol). Sortida d’Interviú, retorn i creació d’El Jueves • Ifon se’n va de la revista (12/1976) per discrepàncies internes; torna breument un any després. • Funda El Jueves (1977) —única capçalera seva que perdura 45+ anys— i reivindica l’etapa inicial. Nusos, celebritats i economia del paparazzi • De Jacqueline Kennedy a Laura Antonelli i Lola Flores: el “factor fama” multiplica vendes. • Mercat d’imatges: des dels “robats” fins al topless de Sofia Loren pagat a 3 milions (valor publicitari del preu pagat). • “Robades” o pactades? Algunes suposades robades eren acceptades o provocades: coartades públiques vs. acords privats. Ètica periodística: el punt de trencament • Ifon es penedeix d’unes fotos comprades a ETA sobre un assassinat (seqüència d’Ibarra) publicades a Primera Plana. • Reflexió sobre l’“adrenalina” de l’escalada d’impacte: cal saber on aturar-se per no fer mal gratuït. “Quan busques que contra més escàndol, més que tinguem, puja el nivell... i el problema és saber parar.” L’humor avui i el llenguatge dels mitjans • Debat sobre la vigència de productes d’humor (ex. Polònia) i l’ecosistema actual de crits, insults i escalada de to. • Interviú va aportar sobretot un nou “llenguatge” informatiu —directe i popular— que després van adoptar altres mitjans. “No publicarem la segona part” — la tàctica de dosificar revelacions per tensionar l’expectativa pública. Dossier: el Vaticà per dins Estat, població i govern • Estat minúscul (0,44 km²), creat el 1929 pel Pacte del Laterà. • Teocràcia absolutista de iure, però amb límits de facto en l’exercici del poder. • Nacionalitat per concessió i lligada a servei; la personalitat internacional la té la Santa Seu. Treball i quotidianitat • Més de 3.000 treballadors de múltiples cossos; cultura laboral amb picaresca i absentisme. • Religioses en règim de semiesclavitud domèstica (sense salari ni descans): denúncia del desequilibri. • Sous similars a funcionaris italians (~21.000 €/any, lliures d’impostos) i tres serveis clau intramurs. L’“economia Vaticana” quotidiana • Benzinera (combustible més barat d’Europa), farmàcia (45 empleats, 2.000 clients/dia) i economat tipus duty free. • Accés restringit... però picaresca amb préstec de credencials i compres per encàrrec. • Consum de vi per càpita més alt del món: celler de primeres regions a preus imbatibles. Cultura i tecnologia • Cinema Vaticà d’última generació; Filmoteca (des de 1959) amb 8.000 arxius, inclosa una filmació de 1886. • Anècdota: el Papa Francesc elimina la poltrona papal al cinema i s’asseu en una butaca normal. Ruta: Catedral de Barcelona (exterior) Confraria dels Esteves i gremis de transport • Relleus, ossaris i escuts (fre i sella) vinculats als freners i Esteves (patró: Sant Esteve). • Indici de porta gremial directa a la capella; avui cegada. Gàrgoles i llegendes • 160 gàrgoles: destaca l’“elefant” (llegenda apocalíptica si cau) i el cavaller amb el cap del cavall girat cap a la porta gremial. Porta de la Pietat (gòtica) • Timpà (rèplica de plàstic) per evitar furts; original al Museu Diocesà. • A la llinda, restes d’un article de la Constitució de 1812 (La Pepa), part d’una moda de gravar-la a catedrals. Casa dels Canonges i pont neogòtic • Reforma de Joan Rubió i Bellver (1921–29); residència oficial del President des de Macià. • Placa a Apel·les Mestres amb relleu de Frederic Marès. Cloenda i reflexió Propaganda i extrema dreta • Recordatori dels 11 principis de Goebbels; focus en el de l’“orquestració”. “La propaganda s’ha de limitar a poques idees i repetir-les incansablement... Si una mentida es repeteix prou, esdevé veritat.” • Crida a aturar la guerra i a llegir críticament el discurs públic. Efemèrides • 38 anys de Ràdio d’Esver; compromís amb noves “visions” i memòria cultural. Idees clau • Fórmula editorial: coherència i constància fins que el públic diu “prou”. • Ètica vs. impacte: saber frenar l’escalada és fonamental per no vulnerar límits humans. • Llenguatge mediàtic: la innovació d’Interviú va transcendir el paper i va contagiar TV i ràdio. • Poder i quotidianitat: el Vaticà com a microcosmos amb privilegis, picaresca i tensions laborals. • Patrimoni viu: la Catedral com a palimpsest gremial, artístic i polític (de gàrgoles a La Pepa).

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/2/2022 — Joan (Hans) Gamper i el naixement del Barça: orígens, fundació i ‘refundació’ del club, catalanisme, himnes i memòria; Canaletes, edat d’or i la xiulada del 1925. A més: curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica

    Resum general del programa Eix principal: Conversa amb Xavier Gamper i Mates, net del fundador del FC Barcelona, sobre els orígens suïssos de Joan (Hans) Gamper, la fundació (1899) i la ‘refundació’ (1908) del club, el vincle amb el catalanisme i episodis clau com la xiulada del 1925 i la construcció dels primers estadis. Complementen el programa anècdotes històriques, himnes del Barça, i dues seccions finals: un passeig per curiositats del món i una ruta per la Barcelona gòtica. “Però no hi ha ningú que tingui els nassos de salvar el club?” —Charles Wallace, assemblea de 1908 Història de Joan Gamper i del Barça Orígens i arribada a Barcelona • Família d’Argau (Suïssa) i naixement a Winterthur (1877). • Pare: August Gottlieb Gamper, dedicat a transaccions bancàries; mare: Rosina Hessi. • Hans és el tercer de cinc germans; educació i entorn marcat per constants mudances. • Trajectòria prèvia: Excelsior, cofundador del FC Zürich (1896), jugador del Basilea i del Lió. • Arriba a Barcelona a finals del segle XIX: treballa als Ferrocarrils Catalans, promou activitat física (ascensions al Tibidabo), i s’integra als gimnasos (Tolosa/Soler). Fundació i primers anys (1899–1908) • Publica l’anunci a “Los Deportes” per reclutar afeccionats: 12 fundadors (6 catalans i 6 suïssos). • Walter Wild és el primer president (major d’edat); Gamper n’és el motor esportiu i social. • Anècdota esportiva: Gamper té registrat el rècord de 3 partits amb 9 gols cadascun. • Es juguen partits entre clubs de barri; aviat el Barça destaca per qualitat i organització. 1908: la ‘refundació’ i el pla de salvament • Crisi de 38 socis i assemblea per dissoldre el club. Gamper proposa liderar-ho amb condicions clares: - Portar el nom de la ciutat (“Barcelona”) i registrar-lo legalment. - Internacionalització de rivals per elevar la marca. - Atraure figures mediàtiques del catalanisme per omplir el camp. • Partit clau amb l’Stade Helvétique de Marsella: 4.000 espectadors. • Construcció exprés del camp del carrer Indústria (tribuna de fusta) en 2 mesos. De l’afició burgesa als ‘culers’; nous estadis • Vaga de la Canadenca (1919): jornada de 8 hores, democratització del lleure i del futbol. • Origen del mot “culers”: espectadors asseguts a la barana de formigó del carrer Indústria, visibles des de fora. • Les Corts (1922): pas de 8.000 a 22.000 seients (després ampliat fins a ~60.000). • Mecenatge: Gamper aporta prop de 970.000 pessetes (gairebé la meitat del cost de Les Corts). Presidències, catalanisme i “més que un club” • Gamper és president en 5 etapes i referent en crisis; presidències inicials, sovint rotatòries. • Vincle Barça–Catalunya: l’origen de “més que un club” s’explica per la identificació amb el país, més enllà d’estructures esportives. • Contrapunt històric amb l’Espanyol i la seva adopció de la corona (“Real”). 1925: la xiulada i la repressió • Homenatge encobert a l’Orfeó Català a Les Corts (prohibit per la dictadura). • Banda anglesa toca la Marxa Reial: gran xiulada; respecte sepulcral a “God Save the Queen”. • Clausura del club durant 6 mesos i destitució de Gamper; creix la figura de Josep Sunyol. Exili, declivi i final • Desterrament parcial a Suïssa (Argau); prohibició d’exercir càrrecs al Barça; entrades d’estranquis. • Humiliació: amb Tomàs Rosés, li demanen pagar entrada per entrar al camp. • Crac del 1929, ruïna per inversions en sucres/colonials i depressió; • Suïcidi de Joan Gamper el 30 de juliol de 1930. Figures i anècdotes destacades • Gaspar Rosés: tres presidències, catalanista, mort tràgica en accident a la Cerdanya. • Canaletes: tradició que neix del quiosc de begudes (no de diaris) on la massa culer es reunia després dels partits del carrer Indústria. • Garchitorena: jugador d’origen filipí (passaport argentí), gran tècnica però coquet amb la imatge; partit impugnat per l’Espanyol; marxa a Los Angeles i esdevé actor (Juan Torena), rodatge de 40 films i vida de Latin Lover. Himnes del Barça • Escolta i comentari d’un himne antic (1957), enllaçat amb la visió de Gamper de “Barcelona” com a nom sagrat. • Himne del Centenari (1998) d’Antoni Ros-Marbà i Ramon Solsona: passa de l’èmfasi en la ciutat a la idea de Catalunya, consolidant el binomi Barça–país. Altres seccions del programa Passeig pel món (Joan) • Viganella (Itàlia): un gran mirall (40 m²) i software per portar sol al poble (des de 2006). • Dafen (Xina): capital mundial de còpies de pintura (70%); encàrrec a 200 pintors per a 100.000 paisatges en 10 dies (cadena industrial), gran part per a hotels/restaurants d’Europa i EUA. • Terezín (Txèquia): propaganda nazi com a “colònia jueva”; després de la visita de la Creu Roja (1944), deportació massiva a Auschwitz-Birkenau. El Regne de Redonda i Javier Marías • Microregne literari caribeny (Redonda): de Felip I a Javier Marías (Xavier I), amb ducats honorífics (H.G. Wells, Dylan Thomas, Durrell, Henry Miller), premi anual, bandera (Mariscal), moneda (Mendini), palau virtual (Gehry). • Marías: “joc de veritats i mentides”, viscut amb ironia (es declarava republicà). Ruta gòtica de Barcelona (Josep) • Pèl·les Mestres i la cançó dels “Invadits/No passareu” (indignació per la invasió de Bèlgica a la I GM). • Pedres hebrees reaprofitades (cementiri de Montjuïc i call barceloní). • Grafits “VÍCTOR” (celebració d’estudiants excelsos al segle XVIII). • Capitells ‘irreverents’ (angelets en posicions equívoques) i llegenda burleta de Carles V. • Marques d’esmolar ganivets a la pedra de Montjuïc de la catedral (ús quotidià medieval) i tradició de les moles catalanes. Apunts finals • Breu editorial política i reflexió sobre el Carnestoltes com a catarsi prèvia a la Quaresma. • Cloenda musical amb “What a Wonderful World” i indicatius de l’emissora.

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 18/2/2022 — Poesia i Jazz a la Ràdio: Homenatge a Joan Margarit amb Carles Margarit, improvisació, públic i formació a Berklee

    Panorama de l’episodi En aquest programa s’uneixen literatura (poesia) i música (jazz) per explorar com ambdues arts comparteixen un mateix impuls: l’expressió profunda de les emocions i la creació de noves mirades. L’episodi inclou un homenatge a Joan Margarit a través dels records del seu fill, el saxofonista i professor Carles Margarit, i una conversa sobre l’art de la improvisació, la relació íntima amb el públic, i l’educació musical al Berklee College of Music. Poesia i jazz: definicions i punts de contacte La poesia, en literatura, és l’art d’expressar el contingut espiritual amb paraules, sovint amb mètrica; en l’art, és un llenguatge que genera noves relacions i nous punts de vista. El jazz s’arrela a New Orleans a finals del s. XIX i combina melodies afroamericanes amb altres ritmes; destaca per la improvisació, la lliure interpretació i una instrumentació i timbre propis. La música, i el jazz en particular, és el “llenguatge de les emocions”, amb capacitat d’humanitzar i transformar persones i societat. Dates clau: 13 de febrer (Ràdio), 21 de març (Poesia), 30 d’abril (Jazz). Homenatge a Joan Margarit: records i llegat Carles comparteix un any final intens marcat per la malaltia i la pandèmia, però també per la proximitat familiar i el diàleg. Pare i fill van fer gairebé 20 anys de concerts, generant una complicitat que transcendeix l’escenari. El poeta desitjava “no molestar” en el seu comiat; amistats com Jordi Gràcia i José Luis García Montero el van visitar poc abans del final. "Si s’hi havia molestat algú, que li demanés perdó." "No, gràcies per deixar-me venir" (García Montero a Carles, després de la visita) El directe i el jazz com a conversa Tocar jazz és com mantenir una conversa no planificada entre músics i públic; la preparació serveix per ser lliure i escoltar l’altre en el moment present. La harmonia permet converses simultànies (diversos instruments) que “sonen bé” i commouen fins i tot sense lletra. Els concerts íntims (fora de grans auditoris) sovint són més potents per la proximitat i la interacció real. "El que busques és crear una unió entre qui toca i qui escolta." "De sobte notes una mena d’energia... i saps que està arribant." Formació i pedagogia: Berklee vs. conservatori Boston es percep com la ciutat més europea dels EUA, però amb un caràcter local diferent: educació formal i certa reserva en la relació profunda. A Berklee hi ha confiança en l’estudiant, que incentiva el risc, la motivació i l’autoaprenentatge; l’estudiant esdevé el seu propi mestre. Metodologia: interacció amb estrelles internacionals, xarxa global (milers d’estudiants), i professors actius en el sector. Contrast amb el model de conservatori (més restrictiu, “conservar”): per transmetre l’ofici cal estar “al peu del canó”. Carles va graduar-se en un any (composició) fent exàmens per llibre i focalitzant signatures clau, un recorregut insòlit i eficient. Interludi musical El programa clou amb l’audició del tema preferit del convidat, peça d’ambient nocturn on la repetició de “Bona nit” crea una textura hipnòtica i emotiva. Idees destacades Poesia i jazz comparteixen la capacitat de relacionar conceptes i canviar perspectives. El jazz és expressió emocional i diàleg; l’objectiu és la connexió real amb el públic. L’espai íntim potencia l’energia del directe. L’educació basada en la confiança (Berklee) accelera el creixement i fomenta l’autonomia artística. El llegat de Joan Margarit es reflecteix en la humanitat, la dignitat i el respecte als altres.

  • 1h 30min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/2/2022 — Cultura i Barcelona: de l’Avenç i el CCCB a les biblioteques; Hermitage, centralisme i Reus (General Prim) + llegendes de Pere Botero

    Introducció i marc Tema central: la cultura com a motor de desenvolupament i identitat col·lectiva. Presentació de Ferran Mascarell (polític, historiador, editor i gestor cultural) i del seu vincle vital amb Barcelona. "Cultura és desenvolupament, sigui intel·lectual o sigui artístic." Trajectòria editorial i cultural de Ferran Mascarell Naixement d’Avenç i primeres batalles culturals • Origen d’“L’Avenç” (1976-77): des d’una inquietud universitària per estudiar el segle XX en plena fi del franquisme. • Entrevista a Tarradellas (Saint-Martin-le-Beau): experiència fundacional; Tarradellas com a “polític d’una altra època”. • Finançament inicial: suport clau de Pere Duran i Farrell; xarxa de complicitats (Bricall, Oriol Regàs, impressor Llobet, etc.). • Xoc amb l’administració (1982): la frase que marca època — "Ferran, ho tens malament perquè no ets dels nostres"— impulsa Mascarell a crear l’associació de revistes (la PEC) per negociar subvencions transparents i plurals. Revista Saber (1980-83): cultura integral i finançament creatiu • Concepte: la cultura és una sola, integrant arts, ciència i pensament. • Model de finançament: pignoració d’obres d’art cedides per grans artistes (Tàpies, Alfaro, etc.); promesa de 20 M Pta reduïda a 5 M per la caixa — el projecte naufraga i les peces acaben al fons de la caixa. Polítiques culturals a Barcelona Del 1983 al CCCB (1985): model i governança cultural • Director de Publicacions (Diputació de Barcelona, 1983) i crida de Pasqual Maragall (1985) per desbloquejar la Casa de la Caritat. • Disseny del CCCB: inspirat en Pompidou i Barbican; del “Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat” a CCCB de Barcelona. • Principi rectctor: el sector públic ha de facilitar i tutelar, no substituir, el privat i l’associatiu en festivals i projectes. Projectes clau i visió de sistema • MNAC (Gae Aulenti) i MACBA (Richard Meier): reordenació museística i internacionalització; anècdotes amb Meier i el Barça. • Ecosistema de festivals: Sónar i Primavera Sound amb suport públic facilitador; coexistència amb Festival de Poesia (públic). Biblioteques públiques: del prejudici a l’èxit • Batalla per les biblioteques (1995-2015): de 11 a 52 biblioteques i de 0,6-0,7 M a 16 M de visites anuals; les biblioteques com a “articuladores del territori”. • Trencar el tòpic que eren espais del passat; canvi cultural als districtes quan es veu l’ús massiu. Alcaldes i cultura: continuïtats i ruptures • Franquista i predemocràtica: Porcioles (Museu Picasso “Aguilar”), Miró per insistència de l’artista. • Democràcia: Serra (el més “cultista”), Maragall i Trias com a aliats de la política cultural. • Crítica recent: excés d’ideologisme i canvi constant de responsables (sis en sis anys), sense idea de fons estable. Públic vs privat i el cas Hermitage • Rebuig a l’Hermitage per ideologisme anti-iniciativa privada. "On està el problema que sigui privat si no demana subvencions i és un referent per a la ciutat?" • Mascarell defensa un sí al privat quan el públic fa la seva feina (museus d’Arquitectura o Fotografia, etc.). Estat, centralisme i posició cívica • Mascarell es defineix independentista no nacionalista: reclama un Estat que funcioni —just, representatiu i emprenedor— i que no recentralitzi. "L’únic projecte seriós que té l’Estat espanyol es diu Madrid." • Exemples: Thyssen (negociat per Barcelona, acaba majoritàriament a Madrid), ARCO, cinema i TV concentrats a Madrid, no Corredor Mediterrani a temps. • Mobilitat metropolitana: urgència de metro i aparcaments dissuasius; dependència d’inversions estatals. Interludi local i cultural Ateneu de Sant Just i memòries pop • Evocació de l’Ateneu de Sant Just (sala emblemàtica), Beatles vs Stones, i proposta en broma de Mascarell com a president de l’Ateneu. Seccions culturals dels col·laboradors Reus (Joan): modernisme, vermut i General Prim • Ruta modernista: Casa Navàs, Institut Pere Mata, cases Rull/Gasull (Domènech i Montaner), Gaudí Centre. • General Joan Prim: figura amb llums i ombres; títols (Marquès de Castillejos, Comte de Reus), carrera militar i política, i assassinat al carrer del Turc (1870). • “Capital del vermut” i patrimoni local (Sant Pere, refugi antiaeri, etc.). Llegendes (Josep): Parada “Banco” i Pere Botero • Llegendari metro “Banco” (Via Laietana) i el mite dels combois secrets de diners. • Pere Botero / Pere Portes (Tordera, 1603): viatge a l’infern guiats pel diable per recuperar un document notarial amagat (carrer de l’Infern, Barcelona); Inquisició i prohibició de difusió. Variants a València i toponímia popular. Apunt final • Notícia: la Policia Nacional elimina l’examen d’ortografia per la pluja de suspensos; reflexió sobre cultura i educació. Idees clau • La cultura és infraestructura cívica: biblioteques i centres com a nodes de cohesió. • Governança mixta eficient: públic facilitador + privat creatiu. • Continuïtat estratègica per evitar “polítiques a batzegades”. • Descentralització real i infraestructura (mobilitat, corredor mediterrani) per a la competitivitat cultural. Cites destacades "Mai he preguntat de quin color polític era per donar una subvenció." "La biblioteca s’ha convertit en l’articulador del territori." "Ideologisme és creure que el que tu penses és superior a qualsevol altra cosa." Conceptes clau • Política cultural • Ideologisme • Centre de cultura contemporània • Biblioteques públiques • Centralisme • Corredor mediterrani • Governança cultural

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/2/2022 — Interviu i el Grup Zeta: naixement, fórmula i escàndols; llocs maleïts del món; Via Laietana i el metro ocult

    Bloc 1 — Interviu i el Grup Zeta (conversa amb el convidat) Arrencada i context El programa repassa el naixement del Grup Zeta i de la revista Interviu, amb el testimoni directe del seu cofundador. S’expliquen els primers contactes amb Antonio Asensio i Jerónimo Terrés, la constitució societària i els primers projectes. "El 1 de març del 76 es va fundar Z... i el 31 de març ja estàvem en números negatius." Temes clau • Fundació del Grup Zeta i repartiment accionarial (50% Asensio, 25% Terrés, 25% convidat) • Primeres idees: diccionari de Por Favor i revista juvenil “OK/EOK” (referent francès) • Crisi inicial i 40 anys en números vermells malgrat l’èxit comunicatiu • Retrat d’Antonio Asensio: instint comercial, capacitat d’apropiar-se d’idees i d’afinar el producte La fórmula Interviu • Disseny editorial conscient d’una “fórmula” setmanal: erotisme cuidat + actualitat + firmes potents + successos • El component de “sang en llauna” (crònica negra d’agència, barata i molt consumida) per atraure públic, també femení • Context d’apertura post-Franco que afavoreix el llançament Llançament i consolidació • Decisió a Setmana Santa (abril 1976) i primer número el 19 de maig • Tirada inicial de 100.000 i 85.000 vendes del núm. 1; en pocs números, tirada fins a 180.000 • Política de bones tarifes a redactors, col·laboradors, fotògrafs i models; cura en paper, impressió i fotografia • Distribució i aprenentatges (errors de Por Favor amb xifres inflades) • Censura i portada fallida de Marcelino Camacho (núm. 6) que fa caure la venda Marca, rols i evolució • Canvi de “Interview” a Interviu per pronunciació; avui acceptada per la RAE • Rols: convidat com a editor de producte i equip; Asensio com a “lector ideal” que llegia de dalt a baix i marcava tocs útils • Interviu com a icona; tancament posterior del fill d’Asensio; opinió que Antonio no l’hauria tancada Redacció i contingut • Mètode artesanal (tipografies a la paret, selecció per gust) però efectiu • Fitxatges i sorpreses: columnes brillants (p. ex. Marcillac) i el cas Lluís Cantero, redirigit a crònica de saunes (origen del seu estil) • Quan l’èxit arriba, la informació ve a la redacció • “El món del futbol al desnudo”: Migueli (Barça) posant amb una pilota; impacte comercial (especialment a Càdiz) Cultura d’empresa i anècdotes • Primera redacció a un pis sobre una església; el rector cobrava el lloguer • Pauses musicals i compàs generacional (“What a Wonderful World”, “Tómbola”) per contextualitzar l’època Exclusives i polèmiques • Fotos de Jacqueline Kennedy (encàrrec atribuït a Onassis): compra opaca a un italià via César Lucas; episodi rocambolesc amb un emissari aturat a l’aeroport • Marisol (Pepa Flores): fotos prèvies, consentides i de feia anys; publicació que ajuda vendes i promocions; reaccions (Gades) • Xifres rècord: el 1978 s’arriba a més d’un milió d’exemplars setmanals; Interviu i Pronto, casos d’èxit massiu • Reflexió sobre la crisi dels quioscos (exemple: tancament de l’últim punt de venda a Sant Just Desvern) "Si hagués continuat sent el lector d’Interviu, l’Antonio no l’hauria deixada perdre les seves qualitats fondamentals." Bloc 2 — Llocs “maleïts” i curiositats (secció de Joan Mateu) Destinacions extremes i anècdotes • Calgary (Canadà): chinook que fa oscil·lar la temperatura 20–25 °C en hores; ciutat sense rates i paradís de meteoròlegs • Punta Arenas (Xile): sota la “lupa” del forat d’ozó a la primavera austral; solmàfors per alertar la població • Carretera de la Mort (Bolívia): 69 km, 3.600 m de desnivell, conducció per l’esquerra per “veure el barranc”; accidents i descensos en BTT • Kowloon Walled City (Hong Kong): densíssim laberint autoorganitzat (fins a 13.000 persones/hectàrea), demolit el 1992; referents culturals Topònims originals • Pirineus: “muntanya del foc secret” • Catalunya: “país de la gent al costat del corrent i dels grans senyors” • Kilimanjaro: “muntanya del déu del fred” • Cuba: “on es troba or” • Sobre colonitzadors (segons pobles indígenes): persones amb teranyines a la cara; gent que fa coses sense sentit "Les desobediències... O es fan bé o no es fan." Bloc 3 — Via Laietana: reforma urbanística i metro ocult (secció de Pep Capellades) Cronologia i escenari • De Cerdà (1859) a l’obertura d’enderrocs (1908) i el darrer edifici (1958): 50 anys d’obres • Finançament: Banc Hispano-Colonial; subhastes lentes i solars a preu baix • Preservacions: Casa del Gremi dels Velers, Casa Rubió i Balaguer (avui Jefatura de Policia), fragments del Barri Gòtic (recomposat) Nomenclàtor i política • Noms en disputa: “Gran Via A”, “Llibertat” i finalment Via Laietana • Canvis de règim: “Buenaventura Durruti” en guerra; altres vies com “José Antonio” o “Generalísimo” Sota terra: estacions fantasma i serveis tècnics • Entre 1911–1916 es fan túnels pensant en el metro (inaugurat a BCN el 1924/25), i galeries laterals per a serveis (llum, aigua, gas, clavegueram) per evitar aixecar el carrer • Estació Correus: tancada i fossilitzada amb anuncis de l’època (Norit, campanya electoral d’aleshores) • Estació Banc/Banco: mai estrenada per error de càlcul (andana a cota errònia); escales que no menen enlloc • Bifurcació històrica a c. Aragó per “omplir” túnels fets abans de temps Arquitectura i detalls • Correus, Banco Hispano-Colonial (avui “Barcelona Hotel Colonial”), Caixa de Pensions (Lluís Sañé), Companyia Transmediterrània (torre-far i lluerna), Casa Guarro, Banc d’Espanya (arquitectes de Madrid), Casa Cambó (un dels primers a “pujar” a l’àtic gràcies a l’ascensor) • Recomanació: passejar i mirar cap amunt per llegir la Via Laietana del “Chicago School” barceloní Editorial final • Apunt sobre vacunes i incoherències: rebuig a vacunar-se però acceptació del tractament dels mateixos laboratoris quan hi ha contagi • Tancament amb música i recordatori del to crític i informatiu del programa

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/1/2022 — Bona nit — ASMR i mantra de relaxació per al son (89 min)

    Resum general Aquest episodi consisteix exclusivament en la repetició de la salutació "Bona nit" a intervals regulars (aprox. cada 30 segons), sense diàlegs ni canvis de tema. El to és suau i constant, suggerint un ús ASMR o de mantra de relaxació per facilitar el son. No hi ha seccions temàtiques ni contingut editorial; és una peça minimalista d’uns 89 minuts dissenyada per induir calma, previsibilitat i una sensació d’acompanyament nocturn. Temes principals • Ús de la salutació com a mantra repetitiu • Ritme i repetició per a la inducció del son • Experiència ASMR minimalista, sense música ni soroll ambiental (segons transcripció) • Absència de notícies, entrevista o debat: cap variació de contingut Punts clau • Patró fix: "Bona nit" cada ~30 s al llarg de tot l’episodi • Objectiu aparent: relaxació, atenció plena i conciliació del son • Idioma: català Cita representativa "Bona nit" Notes d’escolta • Ideal per a rituals de son, meditació lleu o com a fons tranquil • Pots iniciar l’audició en qualsevol punt; l’experiència és homogènia al llarg de l’episodi

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/1/2022 — Dakar 2022 a l’Aràbia Saudita, Berlín i la memòria del nazisme, i les “monges casadores” de Junqueras

    Bloc 1 — Dakar 2022 (Aràbia Saudita) Context i recorregut • 12 etapes + 1 dia de descans, amb 8.404 km totals (4.129 km cronometrats) i una proporció altíssima de sorra i dunes. • Navegació subtil i exigent: jeroglífics de pistes i laberints que obliguen a decisions ràpides. Territori i recepció local • Percepció que la població local presta poca atenció al ral·li i que els ramats i nòmades es veuen afectats pel pas dels vehicles. • Respecte per l’entorn: consciència que “passem per casa seva”. Transició energètica i tècnica • Proves amb hidrogen i elèctrics; Audi destaca amb un prototip elèctric competitiu. • La transició és real però gradual; la combustió encara domina a curt termini. Combustible i logística • Refueling planificat en enllaços: tràilers de repostatge cada ~250 km per gasolina (les motos i cotxes més afectats). • Camions: 500–600 L al dia, consum ~400 L/etapa. Com funcionen les etapes (clàssic vs. “normal”) • En el Dakar Clàssic és regularitat: quants menys punts, millor; cal clavar les mitjanes. • Etapa típica: enllaç (asfalt i temps màxim, amb límits de velocitat) + especial (trams especials cronometrats) + enllaç. El cas del team 918 (camió) i la cursa dins la cursa • Gran ritme tota la cursa: 700 punts acumulats (molt pocs) fins a la penúltima etapa. • Penalització de 100 punts per una sortida 10’ abans (error humà de càlcul). • A la penúltima etapa, microavaria d’un manguito d’aigua ressecat per una fuita d’oli: aturada ~30’ i penes de 600 punts per control satèl·lit no complert. • Resultat final: 29è a l’escratx i 4ts en camions (Clàssic), després d’haver liderat 6 etapes. • Pressió psicològica de defensar lideratge molts dies amb un camió de sèrie i pressupost limitat. Navegació, waypoint ocult i polèmica • Jornada clau amb waypoint ocult on molts pilots van perdre hores; Nasser el troba a la primera i s’obre polèmica. • Explicació tècnica: track amb punts a validar a <50 m; sense validar, penalització o exclusió. Terreny i capacitat del vehicle condicionen. Vida a la cursa: ritme, salut i risc • Set i calor: Camelbak per motos i avituallaments en refueling i enllaços. • Navegació a camp obert: sense pista, amb rius secs, dunes i ramats (impactes reals amb camells). • Lesions i mecànica: costelles esquinsades, una etapa sense roadbook operatiu (sense avisos de perill) i conducció “a cegues” gestionant riscos. Estratègies d’equip i jerarquies • Motxillers i rols d’equip segons qui paga i qui lidera; decisions com cedir posició o donar peces al cap d’equip. • Diferència entre equips “de clients” (paguen per competir) i equips d’empresa/fàbrica (pilots assalariats). Dues realitats als camions • Domini Kamaz (equip d’Estat, pressupost i pilots professionals) a la prova principal. • A Clàssics (pre-2000), oportunitat per amateurs competitius; el team convidat hi brilla amb camió de sèrie. Dones al Dakar • Participació femenina creixent: destaca Laia Sanz (debut en cotxes amb molt bon paper), Cristina Gutiérrez, equips 100% femenins (mecàniques incloses), i copilots de primer nivell com la Fina Román. Campionat del Món Rally-Raid • Integració FIA/FIM en un W2RC amb proves com Dakar i Àfrica Eco Race (recupera l’esperit de la ruta clàssica cap a Dakar, però amb menys retorn mediàtic). "És una gincama de gent gran": regularitat, navegació, convivència i resistència mental a parts iguals. Bloc 2 — Berlín: memòria, arquitectura i història Reichstag i Porta de Brandenburg • Reichstag: incendi del 1933, avui dòcil al públic amb la cúpula de Norman Foster (reserva prèvia; “truquet” d’accedir via restaurant). • Porta de Brandenburg: escenari simbòlic del poder (desfilades nazis) i de restitució històrica (quadriga “robada” per Napoleó i retornada). Potsdamer Platz: d’epicentre a laboratori • De centre neuràlgic (Weimar i nazisme) a terra de ningú amb el mur; renaix amb arquitectura icònica (Sony Center, BahnTower). • Records: primer semàfor d’Europa, grans magatzems jueus, i espais de lleure destruïts a la guerra. Barri jueu i memorials • Nova Sinagoga reconstruïda i Museu Jueu (vida i cultura a Alemanya). • Memorial de l’Holocaust (columnes de diferents alçades): experiència immersiva i inquietant. • Sachsenhausen (camp proper a Berlín): centre administratiu de camps; memòria del sistema repressiu. Guerra Freda i Solució Final • Pont dels Espies (Glienicke): escenari d’intercanvi d’espies; cinema i història. • Conferència de Wannsee (1942): directrius de la Solució Final. Germania i l’arquitectura del poder • Projecte megalòman de Speer per a una “capital del món” (Volkshalle, Av. de l’Esplendor): grandiloqüència que no arriba. • Olympiastadion (1936) com a herència visitable. Personatges i cultura • Heydrich: poder i crueltat, paradoxes biogràfiques (música, esgrima) i assassinat a Praga (1942). • “Art degenerat” (1937): exposició propagandística que, paradoxalment, bat rècords de visites. "Averta amb els feixismes: canvien les formes, però el fons persisteix." Bloc 3 — Monestir de Junqueras (Barcelona): història i curiositats Orígens i ubicacions • Fundat al s. XIII com a convent femení vinculat a l’Orde de Sant Jaume, amb trasllats del primitiu emplaçament (prop de l’Arc de Triomf) cap a l’interior de muralla (zona Via Laietana/Jonqueres). • Guerres i reformes constants fins a la demolició al s. XIX. Regles, privilegis i les “monges casadores” • Orde amb vots més laxes (històricament sense pobresa estricta; casos de castedat conjugal i fins i tot matrimoni en períodes antics). • Comunitat formada sovint per noies de famílies nobles, amb rendes i dots. • “Monges casadores”: pati obert on festejaven amb pretendents; un fenomen social barceloní singular. Declivi, usos i trasllat • S. XIX: ocupacions militars, hospital, correccional, caserna i sala de ball “La Palmera”. • Trasllat pedra a pedra de l’església i claustre a la Parròquia de la Concepció (c. Aragó); el campanar “viatger” prové de Sant Miquel (avui plaça homònima). La palmera emblemàtica i memòria • Palmera monumental de l’hort (30 m), intent fallit de trasplantament; perviu en la toponímia i el record popular. • Jacint Verdaguer li dedica un poema que alerta del perill de perdre tresors en nom del progrés.

  • 1h 28min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/1/2022 — Rossini gourmet, Experiències Immersives i Baix Llobregat: Gastronomia, vins i història local

    Introducció gastronòmica Sibarita, gourmet i gourmand • Sibarita: persona de gustos refinats i vida plaent, no només en menjar sinó també en viatges, música, roba, etc. • Gourmet: paladar educat i selectiu; gaudeix de tastar i diferenciar allò més exquisit. • Gourmand: golafre; plaer en menjar i beure, sovint sense gaire selecció i amb tendència a l’excés. • Gastronomia: conjunt de coneixements, ingredients i tècniques de l’art culinari; també l’afició a menjar bé i a gaudir d’una bona estona. Rossini: del geni de l’òpera al mite gastronòmic Vida i gir cap a la cuina • Gioachino Rossini (1792–1868), gran figura de l’òpera del primer terç del segle XIX. • Amb 37 anys i després de 39 òperes en 19 anys, es retira de l’òpera per dedicar-se a la seva veritable passió: la gastronomia. • A París (des de 1851) organitza banquets setmanals amb artistes i polítics; improvisa peces per piano anomenades “Pecats de vellesa”. Plats “a la Rossini” i productes fetitxe • Clàssics dedicats o creats: tournedos Rossini, canelons Rossini (farçits de foie gras), ous a la Rossini, pernil trufat, risotto, rap, llenguado, suprema de faisà, filet mignon, i fins i tot una vinagreta “a la Rossini” (oli de Provença, mostassa anglesa, vinagre francès, llimona, sal, pebre i làmines de tòfona). • Productes icònics: tòfona blanca del Piemont (“el Mozart dels fongs”) i foie gras. Anècdotes delicioses • Amistat amb el xef Antoine Carême i cercles intel·lectuals parisencs (Brillat-Savarin, Alexandre Dumas). • Invenció i tècnica: injectar foie gras amb xeringa dins de macarrons gairebé com canelons; pioner de la “tecnocuina”. • Naixement del tournedos: al Café Anglais, Rossini demana cuinar el filet davant seu; el xef s’hi nega per timidesa i Rossini respon: “Eh bien, faites-le tourner de l’autre côté… tournez-moi le dos.” Així bateja el plat com a “tournedos Rossini”. • Humor punyent: preferia el vi als “raïms en pastilles” i rep una bota de Château Lafite com a resposta. Entrevista a Toni Cot (Experifan): gastronomia i immersió Concepte i valor diferencial • Entorns immersius que “relativitzen espai-temps” per viure moments històrics com si hi fóssim. • Gran tret diferencial: combinar immersió audiovisual amb alta gastronomia, activant 4 sentits (vista, oïda, gust, olfacte) per una experiència total. • Dada clau: menjar/beure incrementa un 18% la retenció i la comunicació durant una activitat. On i com experimentar-ho • Seus: Reial Cercle Artístic (Barcelona), Hotel Casa Fuster (experiència Gaudí), Basque Culinary Center (Sant Sebastià). • Format mòbil: muntatge immersiu a qualsevol lloc (inclòs domicilis), amb aplicacions de màrqueting territorial (p. ex., Costa Brava a Europa) i de marca. Catàleg d’experiències actuals • Ruta 66 (EE. UU.) i delivery temàtic a casa. • La volta al món (Jules Verne): Londres–París–Suez–Índia–Japó–EUA–Anglaterra (cultura del te). • Plaers Celtes: Escòcia, Irlanda, Gal·les, Illa de Man, Cornualla. • Emocions: contes amb moral per motivació d’equips. • Pirateria històrica (vaixell, vida marinera i cultura del rom). Projectes i agenda • En desenvolupament: balneari immersiu a Andorra, projecte amb club de futbol de Barcelona, aniversaris immersius (recreació de l’any de naixement i evolució cultural). • Agenda: experiència Gaudí a Casa Fuster (data anunciada: 28 de gener), amb alta cuina i ambient modernista. Preus i contacte • Preu orientatiu (segons proposta gastronòmica): 75–120 € per persona. • Contacte: experifan.com | [email protected]. Operen en seus pròpies i en ubicacions de tercers (hotels, museus, clubs, domicilis). Vins i territori • Conversa sobre Château Lafite (Bordeus) i l’origen del Garona (referència a la Vall d’Aran), tot contextualitzant el vi i la geografia vinícola. Història local: el monestir viatger de Santa Maria de Montsió • Recorrent trasllat del convent dominic (des del segle XIII): Drassanes → Hospital d’en Colom → Portal de l’Àngel → Eixample (Rambla Catalunya) → Esplugues (Can Casanovas), amb trasllat “pedra a pedra” del claustre gòtic. • Avui: església a Esplugues, claustre visitable l’últim diumenge de mes; comunitat dissolta per manca de vocacions (redistribució de monges). Viatges de proximitat: Baix Llobregat Patrimoni i paisatge • Ibèrics i medievals a Sant Feliu (Penya del Moro), coves d’Or/Encantats, Via Augusta i viles romanes (Ermita del Bonviatge, Les Begudes, etc.). • Molí de Can Pedrosa (1306) i altres fites. Modernisme i arquitectura • A Sant Just: Can Ginestà (reformada 1904) i Gaudinset de Ricard Bofill (1975). • A Sant Joan Despí: obra de J. M. Jujol (Can Negre, Torre dels Ous…). • A Esplugues: Museu de Ceràmica “La Rajoleta”, claustre de Montsió. Cultura popular i homenatges • Tradicions locals: “Rifenyo” (malnom històric dels santjustencs) i Correfoc. • Homenatge a Joan Margarit amb lectura de poema. • Opinió editorial sobre responsabilitat col·lectiva de la vacunació. Tancament • Resum d’inicis del 2022: Rossini, Experifan, història de Barcelona i Baix Llobregat; propòsit de seguir amb 40+ programes i nous homenatges (p. ex., a Joan Margarit).

  • 1h 30min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/12/2021 — De l’art a l’arquitectura: tecnologia, Sagrada Família, habitatge de protecció oficial i cooperació amb Arquitectes Sense Fronteres

    Panorama general Episodi centrat en la relació entre art, estètica, cultura i arquitectura, la trajectòria de l’arquitecte Carles Bonet i Pijuan, i la funció social de l’arquitectura a través de l’habitatge de protecció oficial i d’Arquitectes Sense Fronteres (ASF). També s’analitzen les tendències del segle XXI (tecnologia, prefabricació, normatives) i la política de finançament de la cooperació. "En resum, l'art és expressió i comunicació." • Definicions clau d’art, estètica i cultura com a marc conceptual. • Arquitectura com a disciplina tècnica, artística i pràctica, i el paper de l’arquitecte com a traductor de necessitats en espais habitables. • Trajectòria de Carles Bonet: vocació primerenca, especialització sanitària i obra destacada; defensa de l’especialització. • Segle XXI: predomini de la tecnologia i la precisió (exemple Sagrada Família), auge de la prefabricació, normatives més exigents i costoses. • Funció social: habitatge de protecció oficial (HPO) i gestió rigorosa de pressupostos (claus en mà, sense desviacions). • Arquitectes Sense Fronteres: fundació, principis (neutralitat política, religiosa i econòmica), drets humans com a marc (Article 25), estructura estatal. • Finançament de la cooperació: evolució del percentatge públic, biaixos polítics i casos territorials (Galícia, Andalusia, Catalunya, Mosambic). • Normativa catalana d’habitabilitat i accessibilitat: treball impulsat amb Carme Trilla, amb mínims per a accessibilitat universal als habitatges. Art, estètica i cultura: el marc de partida Conceptes fonamentals • L’art transforma materials, imatges, sons o paraules per transmetre idees i sentiments. • L’estètica (del grec, "sensació, percepció, sensibilitat") s’entén com allò relacionat amb les sensacions i la interpretació dels estímuls. • La cultura és la creació de valors, normes i béns; art i cultura van íntimament lligats. "L'obra d'art respon en cada moment a uns principis estètics vigents en un context cultural." Llistat d’arts i focus del dia • De les «7 arts» clàssiques s’amplia el ventall (fotografia, gastronomia, humor, televisió, còmic, ràdio...). • Avui, focus en la primera de les arts: l’arquitectura. Què és l’arquitectura i què fa l’arquitecte Disciplina i ofici • L’arquitectura és tècnica + art + pràctica; l’arquitecte projecta edificis i espais urbans i vetlla per la seva execució. • En sentit ampli, interpreta necessitats d’usuaris i les tradueix en formes habitables i construïbles. Carles Bonet: vocació, especialització i obra Vocació i formació • Vocació des de la infantesa; formació a l’ETSAB (Barcelona). Especialització i obra • Carrera en estudi propi, especialització sanitària (hospitals, mútues) i obra emblemàtica (p. ex. Hospital d’A-C P… de Sant Cugat). • Defensa la creixent especialització per la complexitat tècnica: no és el mateix un hospital que una escola. Arquitectura del segle XXI: tecnologia, estètica, prefabricació Predomini tecnològic amb ambició estètica • La tecnologia possibilita l’estètica: allò abans inviable estructuralment ara és factible. "Avui en dia no hi ha res impossible a nivell constructiu." • Normatives tèrmiques, acústiques i de seguretat molt exigents: incrementen costos però milloren qualitat i sostenibilitat. Prefabricació i casos pràctics • Tendència a prefabricació: més plantes, millor control de qualitat, eficiència i abaratiment relatiu. • Exemple Sagrada Família: formigó i peces prefabricades, encaix mil·limètric a gran alçada. "Porten uns petits forats... no es pot desviar un mil·límetre... això era impensable." Funció social: habitatge de protecció oficial i gestió Cooperativa i HPO (1992–2010) • Bonet s’incorpora com a arquitecte a una cooperativa d’habitatge d’un sindicat; adjudicacions de sòl via Incasòl; repte d’HPO de 80 m² útils a preu de mòdul. Metodologia de control de costos • Selecció rigorosa d’ofertes i contractes claus en mà. • Revisió tècnica exhaustiva d’estats de medicions i pressupostos. "No va haver cap obra que costés un euro més del que s'havia previst." Arquitectes Sense Fronteres (ASF): principis i organització Fundació i evolució • Naixement al Col·legi d’Arquitectes (Barcelona); estructura amb junta estatal i demarcacions (Catalunya, Madrid, Galícia, Andalusia, etc.). Missió i marcs • Principis de neutralitat: no entra en política, religió ni economia. • Objectiu: promoure desenvolupament humà, equitatiu i sostenible mitjançant la millora de l’habitabilitat i la defensa del dret a l’habitatge. "Tota persona té dret a un nivell de vida adequat... l’habitatge" (Article 25, DUDH). Finançament de la cooperació: de l’ambició a l’escassetat De percentatges alts a pressupostos minsos • Històricament, fins a un 7% del pressupost públic destinat a cooperació (mai completament assolit); disminució en època recent (fins a ~0,5–1%). Biaixos i geografia del finançament • Distribució desigual per comunitats: Galícia i Andalusia mantenen programes sòlids; Catalunya i Madrid, més febles. • Selecció de països amb interessos polítics (ex.: Mosambic) i dificultats d’accés per a projectes no alineats. Normativa d’habitabilitat i accessibilitat a Catalunya Lideratge tècnic i consens • Treball conjunt amb Carme Trilla (aleshores responsable d’Habitatge): definició de mínims d’habitabilitat i accessibilitat universal dins dels habitatges. • Mesures concretes: amplades de passadissos i portes, lavabos adaptats, recorreguts accessibles; revisió de paràmetres d’edificació per fer-los inclusius. Conclusions clau • L’arquitectura avui és impensable sense tecnologia, però aquesta serveix l’estètica, l’eficiència i la sostenibilitat. • La funció social és central: HPO ben gestionat i el treball d’ASF concreten el dret a l’habitatge. • La prefabricació i el compliment normatiu són vectors imprescindibles de qualitat. • El finançament de la cooperació condiciona l’abast dels projectes; cal estabilitat i criteris transparents per maximitzar l’impacte.

  • 1h 29min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/12/2021 — Bona nit (repetida) i menció a Albert: un episodi minimalista i experimental

    Visió general Episodi d’estil minimalista on la frase recurrent "Bona nit" es repeteix a intervals regulars durant tot l’àudio, amb una única excepció: la menció a "Albert" al voltant del minut 22:59 (segon 1379). No es detecten seccions temàtiques desenvolupades, entrevistes ni notícies; el conjunt transmet un to nocturn, calmat i repetitiu que pot suggerir una prova d’àudio, un loop o una peça experimental. "Bona nit" Punts clau • Patró repetitiu: salutació "Bona nit" cada ~30 segons al llarg de l’episodi. • Única variació: aparició de la paraula "Albert" al segon 1379. • Absència de temes: no hi ha desenvolupament d’idees ni converses; no es detecten seccions informatives o d’entrevista. • To i ambient: ritme calmat, possiblement ASMR o ambient sonor nocturn. Temes principals Salutacions nocturnes repetides Menció puntual d’"Albert" Detall del contingut Obertura i salutacions iteratives (0s–1378s) • La frase "Bona nit" es repeteix de manera periòdica sense cap altre contingut verbal. L’ambient és uniforme i sense variacions notables. Menció a "Albert" (1379s–1408s) • Única desviació del patró: s’esmenta "Albert". Pot ser una crida, una prova de micròfon o una referència ràpida a una persona. Continuació i tancament amb salutacions (1409s–5368s) • Es reprèn el mateix patró de salutacions fins al final de l’àudio, sense contingut temàtic addicional. Notes i interpretació • Sense més context, la lectura més probable és la d’un exercici sonor/loop o una prova tècnica amb una menció puntual a "Albert". • No hi ha indicis d’un sumari inicial de temes ni de posteriors blocs de contingut; per això, les seccions es delimiten únicament pels canvis reals detectables (la menció d’"Albert").

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/12/2021 — Entre dunes i feix-feix: Dakar en camió, colònies tèxtils i la llum de Barcelona

    Panorama general del programa • Programa magazine amb una primera hora d’entrevista esportiva i, després, dues seccions d’història i patrimoni català. • Obertura amb falques i música, entrevista central a un pilot del Dakar, i tancament amb dues peces divulgatives sobre colònies tèxtils i l’electrificació de Barcelona. "El Dakar és una gincama de nens grans." 1) Dakar en camió amb Jordi Selma Lluviols Perfil i trajectòria • Convidat: Jordi Selma Lluviols, pilot de camió al Dakar, de Socarrel. Somni d’infantesa complert el 2018 després de comprar un camió el 2015 i fer proves com la Baja Aragón, Tunísia i Andalusia. • Valor clau: perseverança. Ha progressat dins d’equips com Epsilon, aprenentatge intensiu i consolidant-se per mèrits. Com funciona el Dakar i costos • El Dakar és a l’off-road com la Fórmula 1 a l’asfalt: molt exigent i car. • Pressupost mínim “low cost” (entre cometes) per a un camió competitiu: 120–130 mil € (sense comptar vehicles top). Equips oficials (Audi, Mini en el passat…) poden moure centenars de persones i pressupostos multimilionaris. • Primera edició millor amb equip veterà per “fer un màster” pràctic d’organització, ritmes i imprevistos. Navegació: roadbook, brúixola digital i sentit comú • Es guia amb roadbook (vinyetes i símbols de perills/accents) i una brúixola digital (no GPS “turn-by-turn”). • L’agulla indica direcció, però cal buscar passos possibles entre dunes/serralades. De nit, la dificultat s’accentua. • El “sentit d’orientació” del pilot és crític: Jordi relata una anècdota on, sense roadbook, va corregir la direcció encertadament per intuïció. • Comparativa històrica: l’antic París–Dakar lineal a l’Àfrica (amb mapes i brúixoles) era més hostil logísticament; avui hi ha més mitjans, però la velocitat i l’exigència són majors. Vehicles i categories • Cotxes: prototips vs sèrie millorats (ex.: Toyota de sèrie preparat vs prototips de 450 CV). • Camions (T4/T5): prototips (Kamaz, Iveco, MAZ…) vs camions de sèrie millorats. • Buggies vs quads: els quads són percebuts com a el més dur i perillós (més risc de bolcada), tot i ser molt àgils a la sorra. El camió és el més “ferm” i segur a la cabina (3 persones). Terreny i perills: el feix-feix • El feix-feix és una pols finíssima (com “talc”) que forma “mars” on els vehicles s’enfonsen com a l’aigua. • Per sortir: gas constant per no quedar-s’hi, sabent que pot haver-hi pedres amagades. Si t’hi encalles, caldrà eslingues llargues i rescat des de fora del “mar de pols”. Duresa i preparació • Duresa principal: mental (gestió de son, frustració, imprevistos). La son és descrita com molt cruel. • Preparació física bàsica (estiraments, quiropràctic), però clau l’actitud: “problema → solució”, sense bloquejar-se. "Quan abans palegis, abans sortiràs i abans acabaràs." Patrocinis i finançament • Mix de patrocinadors, contactes personals i, sovint, places de pagament a la cabina per a aventurers/empresaris que volen viure el Dakar des de dins. • Estratègia: visibilitat mediàtica per retornar valor als patrocinadors (premsa/TV), relacions de win-win i constància tot l’any. Edició a Aràbia Saudita i Dakar Clàssic • Edició 44 (1–14 de gener) amb etapes curtes (250–300 km) però molt tècniques, i enllaços molt llargs (fins a ~1.000 km acumulats per a motos/quads). • Dakar Clàssic: format “vintage” (vehicles < any 2000), inscripció més econòmica i creixent (de 40 a ~150 vehicles en un any). • Favorits per categories: noms com Peterhansel, Nasser Al-Attiyah (autos), Austin Jones (T4), Sotnikov (camions). • Presència catalana molt destacada al món del motor; menció a Laia Sanz (pas de moto a cotxe) i a la forta tradició catalana en motociclisme. Família i cicle emocional • Primera sortida al podi: emoció i llàgrimes. • Els fills ho viuen amb orgull i nervis; l’exparella hi dona suport i facilita logística familiar. • Cicle clàssic: durant el ral·li jures no tornar; un mes després “no ha estat tan malament”; als tres mesos ja planificant el següent. Vida al bivac i cultura d’ajuda • Ambient generalment solidari entre equips, amb exemples concrets d’ajudes importants entre pilots catalans. • A pista, els grans rivals no s’ajuden; fora de pista, hi ha col·laboració logística fins i tot entre “competidors” comercials. 2) Colònies tèxtils de Catalunya (Secció del Joan) Què eren i com visitar-les • Les colònies industrials eren complexos fabrils autàrquics (fàbrica + poblat) amb serveis: habitatge, escola, església, etc., propietat i control de l’amo. • Recomanades: Colònia Vidal (visites teatralitzades molt completes), Colònia Rosau (la més antiga, 1858, fins a 1.000 treballadors). • Context: situades al costat dels grans rius (Ter, Llobregat, Francolí…) per aprofitar l’energia hidràulica; xemeneies com a backup de vapor (rius irregulars). Marc històric i social • Expansió des de 1860 amb burgesia catalana i energia de riu; entorns aïllats per reduir la conflictivitat laboral. • Inspiració parcial en el socialisme utòpic (Robert Owen). Model paternalista amb “casa de l’amo” com a eix de poder. • Diversitat: no només tèxtils; també minerals o altres indústries. Fins a 138 colònies censades a Catalunya. • Exemple: Torre de Capdella (Pallars) neix amb la primera central hidroelèctrica (1914) i grans obres; avui visitable (Aigüestortes/La Vall Fosca). Martí i Pol – “La fàbrica”: poesia per comprendre la vida quotidiana i les aspiracions dels treballadors. 3) De la “Canadenca” a la llum de Barcelona (Secció del Josep) Empreses clau i la vaga • Barcelona Traction, Light & Power (la “Canadenca”), impulsada per H. Pearson: grans preses (Camarassa, Sant Antoni) i sistema integral d’electrificació. • Energia Elèctrica de Catalunya (Emili Riu) i la central de Capdella; col·laboració i absorció progressiva. • Vaga de la Canadenca (1919): fita històrica que aconsegueix la jornada de 8 hores. • Postguerra: caiguda de capital estranger, subhasta d’actius i concentració (FECSA); litigis internacionals i reordenació del sector. Impacte urbà i cultura de la llum • De la il·luminació pública i aparadors als electrodomèstics i oci modern. • Parcs d’atraccions històrics: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Turó Park, Montjuïc, i altres; la llum com a reclam festiu. • Anuncis lluminosos icònics (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia), primers sistemes dinàmics amb “electrògraf”. • Tradició de llum de Nadal i la ciutat com a escenari il·luminat. Avui, control de llums “per veu” com a culminació d’un llarg procés tecnològic. Idees clau • Perseverança i orientació marquen la diferència al Dakar: pressupost, logística i cap fred. • El patrimoni industrial català mostra com energia, treball i societat s’han entrellaçat: de les colònies als eslògans lluminosos. • La llum és tecnologia i cultura: de turbines i preses a la vida quotidiana i l’oci urbà.

  • 1h 30min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/11/2021 — De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré

    Panorama general Episodi coral que combina la trajectòria espiritual, educativa i musical de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador amb dues seccions magazine: un viatge per la Saxònia alemanya lligada a Martí Luter i un perfil històric de l’indiano Josep Xifré. • Eix 1 — Montserrat i vida monacal: Ramon Moragas relata la seva formació a Montserrat, el paper de l’ajornamento del Concili Vaticà II i el conflicte intern que el portà a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i, finalment, a penjar els hàbits. • Eix 2 — Educació i cooperativisme: de la mà de Rosa Sensat, Marta Mata i la cooperativa Abacus, Moragas fa de pont entre món eclesiàstic i renovació pedagògica. Rosa Maria Pujador explica la immersió lingüística pionera i l’activisme discret a l’Escola Talita en plena dictadura. • Eix 3 — Magazine cultural: recorregut per la Saxònia de Luter (Wittenberg, Dresden, etc.) i biografia crítica de Josep Xifré (porxos, hospital d’Arenys, finances catalanes del XIX i ombres de l’esclavisme). "Ajornamento significa posar-se al dia" — clau del discurs de renovació eclesial que marcà una generació de monjos. "No me haga aparejamientos extraños" — anècdota d’un inspector franquista a l’aula, que il·lustra la creativitat i resistència pedagògica. "Amèrica pels americans" — doctrina Monroe que empeny Xifré a reorientar els seus negocis i retorns. 1) Montserrat i la vida monacal de Ramon Moragas Formació i música • Entrada al monestir el 1941; set anys de filosofia i teologia fins a l’ordenació. • Integració al grup solista de cant gregorià i aprenentatge de clarinet per a la petita orquestra monàstica. • La música és fil conductor vital: direcció coral fins al 2017. Ajornamento i conflicte intern • El Concili Vaticà II i l’ajornamento inspiren un grup de monjos joves a promoure canvis. • Tensions a la comunitat; cartes a Roma; resposta disciplinària. • Trasllat a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i sortida progressiva del grup del monestir. Abats Mercet i Escarré • Mercet: llarg mandat i duresa de la guerra i la postguerra. • Escarré: lideratge amb obertura intel·lectual, empenta i habilitat política; pilar del catalanisme espiritual del monestir en el franquisme. 2) De l’església a l’educació: Rosa Sensat, Abacus i la Fundació Xarxa cívica i cooperativa • Després de deixar l’hàbit, Moragas cerca feina: topa amb el retret de Jordi Pujol, però troba complicitat amb Marta Mata. • Neix Abacus des de Rosa Sensat per dotar les escoles de material pedagògic de qualitat. • Posteriorment, impulsa la Fundació Artur Martorell per sostenir econòmicament el moviment: mecenatge d’Antoni Tàpies (litografies) i Joan Miró (donatius i edicions); relacions institucionals i captació de fons. Rosa Maria Pujador: mestra, immersió i resistència • L’Escola Talita (Sarrià) com a laboratori de renovació: contes, música, teatre i metodologia activa. • Pràctica pionera d’immersió lingüística: de les dues pissarres (català/castellà) a l’escola íntegrament en català, acordada amb famílies treballadores. • Estratègies davant la inspecció franquista: senyal dels "dos llapis amb goma", cartelleria bilingüe de conveniència, reorganització ràpida de nens i nenes. • Religió com a vivència fora de l’aula amb catequesi de pares, i dins classe educació cívica i cultural. 3) Magazine: Saxònia luterana i Josep Xifré Saxònia: geografia de la Reforma i memòria de guerra • Ruta recomanada via Berlín: Wittenberg (95 tesis de Luter), Torgau, Erfurt, Eisenach (traducció bíblica; bressol de Bach), Dresden (bombardeig 1945), Meissen (porcellana), Görlitz (escenari cinematogràfic), Chemnitz (Karl-Marx-Stadt), Colditz (presó de guerra), Leipzig (universitat i mercats antics). • Apunt lingüístic: el sòrab (llengua eslava) és cooficial en zones de Saxònia i Brandenburg, però en perill d’extinció. Josep Xifré: llums i ombres d’un indiano • Fortuna a Cuba i EUA (plantacions, comerç; esment de tractes i context colonial) i retorn amb gran capital. • Llegat a Catalunya: Porxos d’en Xifré, Hospital d’Arenys, impuls a Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, Banc de Barcelona, suport a Narcís Monturiol. • Vida privada transnacional (Nova York–París–Barcelona); muralles de Barcelona com a metàfora d’una ciutat constrenyida i en transformació. 4) Cloenda • Píndola irònica sobre la “estupidesa humana”. • Apunt final esportiu: el net Sergi Rosanes (Barça), talent marcat per lesions, i desig de futur. Idees clau • Ajornamento com a motor de canvi espiritual i institucional. • Cooperativisme educatiu (Abacus) i xarxa pedagògica (Rosa Sensat) per reconstruir l’escola catalana. • Resiliència cultural: llengua, música i pedagogy com a eixos de país. • Memòria crítica: viatges que il·luminen la història (Saxònia) i biografies amb clarobscurs (Xifré).