Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

85-96 de 140
  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/1/2023 — Clara Segura: ofici, emoció i cultura — teatre i musicals, tecnologia i adolescència, futbol femení i memòria de Barcelona

    Visió general Aquest episodi és una conversa profunda i viva amb la Clara Segura —actriu, directora i docent— que travessa la seva trajectòria artística, la conciliació personal, el valor social de la cultura i la pedagogia de l’emoció. A més, el programa inclou dues seccions magazine: una crònica històrica sobre el futbol femení i una ruta d’història urbana per la plaça Universitat de Barcelona. "El teatre va directe al fetge i al cor." Perfil i trajectòria Actriu versàtil i polivalent, formada en interpretació, música i dansa; compagina escenaris amb docència a l’Institut del Teatre i direcció escènica. Èxits recents amb «La Trena» i recorregut ampli a teatre, cinema i TV; reconeguda amb Premi Nacional de Cultura, Gaudí, entre d’altres. Vida personal i gestió del temps Disciplina matinal (6–7 h) per estudiar i organitzar: productivitat en silenci abans que la casa es desperti. Va rebre un toc d’alerta postpandèmic per estrès i baixada d’immunitat; aprèn a dir no i fa planificació amb suport professional. Conciliació amb la maternitat: del logístic (infant petit) al psicològic (adolescència de 13 anys). Tecnologia, adolescència i contacte humà Reflexió crítica sobre l’impacte de la tecnologia en les relacions: risc de pèrdua de llenguatge corporal i empatia. Defensa del tracte humà, mirant als ulls, com a base d’ofici i de vida. L’ofici d’actriu: mètode, emoció i màgia No segueix un mètode únic: fa recull d’eines de mestres, directors i companys. Lectura emocional: la “primera emoció” d’un text com a tresor per a la connexió interpretativa. Sensibilitat extraordinària per a modular l’emoció (riure/plor) i sentir el “palpitar” del públic. Referents esmentats: Flotats, Jouvet, Stanislavski; el teatre com a art irrepetible. Vocació i formació Dubte inicial entre Història de l’Art i Institut del Teatre; la intensa càrrega lectiva decanta la balança cap a l’escena. Cultura i política cultural La cultura ens fa menys manipulables i més lliures. Reivindicació d’arts a l’escola (com al Regne Unit) per formar públic i teixit cultural. Complicitats artístiques i escena catalana Complicitats amb La Perla 29 (Oriol Broggi) i companys com Àngel Llàcer i Bruno Oro. Records del debut exitós al TNC i del “picar pedra” en companyies i sales. Musicals i el Paral·lel Defensa que el musical requereix, sobretot, actuar i comunicar (no sols cantar o ballar). Desig de fer un musical amb bon relat i gran direcció. Memòria del Paral·lel: espectacles populars, barreja social i tradició escènica; experiències pròpies creant números de revista. La música com a motor Ritual prefunció amb música (bafle a camerino) per entrar en l’estat emocional just. Vincle personal i creatiu amb el productor Florent (Blind Records); la música com a columna sonora de vida i ofici. Valors, família i caràcter Aprenentatge vital per posar límits i reivindicar honestedat i noblesa. Homenatge a la Catalina (àvia) i la Caterina (mare): humor, valentia i coratge. Docència, clown i el ridícul A l’aula, defensa “hem vingut a fer el ridícul” per desactivar la por i obrir l’empatia. La comèdia com a tragicomèdia (dramedi): oposats que conviuen (seguretat/vulnerabilitat, tècnica/improvisació). Interludis i col·laboracions Interludi musical Fragment de “What a Wonderful World” i perfil de Gilberto Gil: innovació musical, compromís polític i mediambiental. Història del futbol femení (col·laboració de Joan) De finals del s. XIX fins avui: prohibicions, estigma i desigualtats. Dades impactants (salari mínim, traspassos, sous i arbitratge) que mostren una bretxa de gènere persistent. Avanços recents (Barça femení, lligues a països restrictius) i retrocessos (prohibicions). Memòria urbana: plaça Universitat (col·laboració de Josep) De plaça verda a nus de metro; comerços emblemàtics i galeries desaparegudes. Monument al Dr. Robert: història, enderroc i reposició; tensions polítiques i fiscals de finals del XIX. Retrat d’una Barcelona vital (cafès 24/7, varietats) i d’un teixit comercial que es transforma. Idees clau Cultura: educa, cohesiona i emancipa. Teatre: art viu, irrepetible i empàtic; el públic és part de l’obra. Pedagogia: el ridícul com a porta a l’autenticitat. Conciliació: disciplina, límits i comunitat de suport.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/1/2023 — 50 anys de nit barcelonina amb Ignasi Ribó: de K-Club, Charlie Max i Rivelinos a “La Pendau”; i història d’esclavitud catalana, indians i la Maison d’Or amb els canelons

    Resum general Podcast coral que combina entrevista, història i gastronomia. La primera part és una conversa amb Ignasi Ribó, figura clau de l’oci nocturn barceloní des dels anys 70, repassant la cadena d’innovacions que van portar de K-Club a Charlie Max, el new Charlie Max i el Rivelinos, fins a l’aliança amb Oriol Regàs que desemboca en la mítica “La Pendau” (1981–1996). Després, un bloc històric analitza la participació catalana en l’esclavisme atlàntic i el paper dels “indians”; i un bloc final ressegueix la història de la Maison d’Or i la popularització dels canelons a Catalunya. L’episodi tanca amb el projecte actual d’Ignasi, el bistró Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4). Bloc 1 — 50 anys d’oci nocturn a Barcelona (Ignasi Ribó) Inicis: K-Club i Charlie Max • De jurista a emprenedor: primeres feines i oportunitat per comprar el local tancat K-Club (c. Beethoven). • Viratge cap a l’entreteniment amb espectacles (Cabaret) i el bateig com a “Charlie Max” inspirat en Milà (vs. Nepenta). • Rebranding a “new Charlie Max” amb el decorador Rafael Salanova quan baixa l’afluència. Rivelinos: èxit i mètode • Reposicionament creatiu: neix Rivelinos (joc entre “Rivelino” i “Ribó”), que esdevé un èxit total i congestionava el carrer Beethoven. • Mix social i d’ambient: models, burgesia, públic “marxós” i zones definides conviuen en un mateix espai. • Clau d’èxit: l’equip humà (relacions públiques, direcció, personal) per sobre del “geni individual”. “Un negoci no es fa si no hi ha un equip… Qui pensa que pot fer-ho sol està destinat al fracàs.” Cap a “La Pendau” i les aliances • Contactes i negocis: converses amb Joan Gaspart, Tono Martí, cas Zacarías (Macià), i trobada amb Oriol Regàs (Bocaccio). • L’obra perfecta per a discoteca i la societat resultant (percentatges, presidència de Tato Scallola): naixement de la mítica “La Pendau” (1981–1996), punt de referència de la nit barcelonina. Filosofia de gestió i servei • Prioritat: fer que la gent s’ho passi bé per damunt del focus en els diners. • Metàfora domèstica: fer sentir el client “com si fos a casa” —hospitalitat curada, detalls, i ambient. “Quan tens un local, has de fer que la gent s’hi trobi com si fessis una festa a casa teva.” Bloc 2 — La nissaga Ribó i Francesc Cambó • Origen familiar: 5 germans; el pare, Xavier Ribó Rius, secretari econòmic de Francesc Cambó i amb estada a Londres (LSE), passió pels ferrocarrils. • Cambó: cofundador de la Lliga Regionalista, ministre (Foment i Hisenda), mecenes i col·leccionista. Suport inicial al cop del 36 com a “mal menor” i posterior decepció pel caràcter anticatalà del règim. • Exili i retorns: documentació cremada el 36 per evitar represàlies; records familiars, la Bernat Metge i el llibre “Per la concòrdia”. Bloc 3 — Esclavitud i negrers catalans • Context: a partir de 1789 (Carles IV), súbdits de la Corona poden fer expedicions negreres cap a Cuba; inversió dels beneficis al litoral català. • Magnitud: entre 1515 i 1867, més de 12 milions de persones esclavitzades foren embarcades cap a Amèrica. Els EUA reben ~400.000; Cuba (des de 1821) supera els 559.000. • Pes català: 1790–1820, fins a 185 expedicions catalanes (≈7,5% de les arribades a Cuba); més de 30.000 esclaus (≈15% del total cap al Carib). • Factors i factoria africana: germans Rovirosa-Urgellès a Cap López (Gabón). Compra, retenció als barracots i embarcament ràpid per esquivar patrulles britàniques. • Antiabolicionisme: Junta de Comerç de Barcelona (1841) resisteix l’abolició. A Cuba, el 1870 (Llei Moret) i 1886 (darrer esclau alliberat) marquen fites tardanes. “La informació és poder”: Cambó i la cultura d’estudis i informes per decidir. • Noms i famílies: Samà, Vidal-Quadras, Antoni López (Marquès de Comillas), Xifré… fortunes indianes i impacte en banca, indústria i ciutat. Bloc 4 — Gastronomia i ciutat: Maison d’Or i els canelons La Maison d’Or (Barcelona, 1903–1918) • Restaurant de gran luxe a p. Catalunya 22 (decoració d’August Font), tertúlies il·lustres i cuina francesa “com a París”. • Tanca quan la Banca Arnús compra l’edifici; el nom comercial continua en un altre local (p. Catalunya 7) el 1924. Els canelons: de Rossini a casa nostra • Llegat “Rossini”: canelons amb foie i trufa; versions diverses, però sempre l’empremta del compositor bon vivant. • Popularització: el 1911, Pastes Alimentícies Ramon Flor comercialitza plaques de canelons (“Pavo”), facilitant el pas del restaurant a la cuina domèstica (especialment per Sant Esteve). • Origen de la pasta: de la Xina a Pèrsia, transmissió àrabo-mediterrània cap a Sicília (no pas Marco Polo). A la península, “aletria” ja documentada a l’Edat Mitjana. Projecte actual — Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4) • Format: bar-bistró de trobada, bona cuina i tracte proper. Carta amb tàrtar, filet amb salsa Café de París, etc. • Horari aproximat: de 12:00 a 01:00. Esperit de sala: ambient confortable i atenció personalitzada a l’estil Ribó. Persones i noms clau • Ignasi Ribó (convidat), Ferran (presentador), Joan i Josep/Pep (col·laboradors), Oriol Regàs, Joan Gaspart, Tono Martí, Tato Scallola, Xavier Ribó Rius (pare), Francesc Cambó. • Locals: K-Club, Charlie Max, new Charlie Max, Rivelinos, Zacarías, Bocaccio, La Pendau. • Cultura/Música: Jorja Smith (“Blue Lights”), James Brown (“Say It Loud – I’m Black and I’m Proud”). Idees destacades • Innovació en l’oci: discoteca + restauració, programació artística i branding com a motors de diferenciació. • Equip per davant de l’ego: la suma de talents sosté la continuïtat dels locals. • Memòria històrica: reconèixer el paper català en l’esclavitud és imprescindible per entendre la modernització econòmica i els seus costos humans. • Gastronomia com a identitat: de la Maison d’Or a la tradició del Sant Esteve amb canelons, la ciutat es construeix també a taula.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/12/2022 — Límits de l'humor, TV vs directe, reines de la Corona d'Aragó i canòdroms de Barcelona — Especial de Nadal amb música

    Panorama de l'episodi • Especial de Nadal amb música en directe i clàssics. • Conversa extensa amb l'humorista Jordi Lepé sobre límits de l'humor, respecte, xarxes socials, TV vs directe i l'ofici. • Secció històrica: reines oblidades de la Corona d'Aragó (Joana Enríquez i Germana de Foix). • Memòria urbana: història dels canòdroms a Barcelona i el seu llegat arquitectònic i social. • Editorial final sobre institucions i separació de poders i record a les dones de l'Afganistan. L'humor avui: límits, respecte i xarxes • Punts clau: - Respecte i sentit comú com a base: l'humor sense insult no és censura, és ofici i criteri. - La hipersensibilitat i la crítica fora de context a xarxes (pseudonimitat, rapidesa del judici) distorsionen l'actuació en directe. - Autocrítica i proximitat: el que fa riure neix del quotidià i de riure's d'un mateix abans que dels altres. - Límits de l'humor? Sí, els marca cadascú i el context; el directe crea complicitats que el fragment viral trenca. • Idea força: "La millor crítica de la vida és l'humor; si la seguem, no ens quedarà res." Què ens fa riure i cap on va la gent • Riure de la quotidianitat i de la proximitat; evitar la falta de respecte gratuïta. • Tendència social: de l'embolcall (estatus, objectes) a conèixer-se a un mateix (meditació, ioga, converses autèntiques). • Valorar més una vetllada amb amics que televisió que dicta el que has de pensar. TV, monòlegs i l'ofici Club de la Comèdia i escena actual • El format va donar visibilitat als monòlegs, però no tot qui explica acudits és humorista complet. • Noms esmentats (entre d'altres): Dani Rovira, Berto Romero, David Broncano, Leo Harlem, Goyo Jiménez, Martita de Granà, Andreu Buenafuente, Luis Piedrahita. • Crida a la diversitat d'estils i a no mesurar l'ofici només per notorietat televisiva. Directe vs televisió i guionistes • El directe exigeix risc, ritme i improvisació; la TV crema ràpid i requereix equips de guionistes renovats. • Bona producció = envoltar-se de talent, no d'endogàmia: invertir en equip allarga la “benzina” d'un programa. • Exemple: Buenafuente com a cas d'intel·ligència creativa i d'escola d'humor. Impro, formats i imitacions amb crítica • Surfejar paraules i públics: agudesa, doble sentit, rapidesa. • Imitació com a vehicle de crítica (ex. Pujol, Rei Joan Carles) en lloc de simple caricatura. • Improvisació Metòde “termomix”: recollir dades del context i cuinar-les en escena. • Repte operístic “a capella” en un acte d'òpera: respecte pel gènere i ofici en directe. Història: reines oblidades de la Corona d'Aragó Joana Enríquez (s. XV) • Esposa de Joan II i mare de Ferran II; figura clau en la crisi amb el príncep de Viana i la guerra civil catalana. • Historiografia revisada: de la caricatura a la diplomàtica tenaç que cercà la pau i governà amb criteri. "Joana Enríquez era en realidad una mujer de gran coraje... de invencible tenacidad..." (citat per contextualitzar el gir historiogràfic) Germana de Foix (s. XVI) • Segona esposa de Ferran II; com a virreina de València, governà amb mà ferma (bandolerisme, moriscos, germanies). • Impuls cultural renaixentista (Palau Reial, monestir de Sant Miquel dels Reis) i transformacions lingüístiques de cort. Memòria urbana: els canòdroms de Barcelona • De l’entreteniment popular a la controversia animalista: declivi per noves modalitats d’aposta, condicions dels gossos i pressió veïnal. • Espais i fites: Pavellón/Canòdrom (Gran Via-Sepúlveda), Loreto, Avenida (Diagonal) i Meridiana (Concepción Arenal). • Arquitectura destacada: Canòdrom Meridiana (Bonet Castellana i Puig-Torné), estructura parabòlica premiada; avui Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. • Dades: últim canòdrom tanca el 2006–2012; campanyes com SOS Galgos denuncien pràctiques i reclamen protecció animal. Música i Nadal • Obertura i motiu festiu amb “What a Wonderful World”. • Homenatge a Joan Manuel Serrat amb “Quan érem infants”. • Cloenda amb la nadala “Silent Night”. Editorial i actualitat • Reflexió sobre separació de poders: aturar una votació del Senat via Tribunal Constitucional, crisi de la democràcia liberal. • Record a les dones i noies de l’Afganistan privades del dret a l’educació. Jordiades (anècdotes de Jordi Lepé) • Creuers i grans auditoris (Queen Mary 2, 1.500 assistents) i creuament d’audiències diverses amb humor. • Coaching per empreses: missatges seriosos amb somriure i experiència escènica. • Moments: jugar a tenis amb Steffi Graf, cafè a casa de Sharon Stone, Ave Maria a la Catedral de Nairobi en acte benèfic. Idees clau (takeaways) • Humor com a eina de crítica i cohesió: requereix seny, context i respecte. • Directe = risc, complicitat i autenticitat; la TV necessita ecosistema creatiu per no “cremar” l’artista. • La memòria històrica rescata actors femenins essencials del poder medieval. • La ciutat es transforma: d’un oci avui qüestionat (canòdroms) a nous usos cívics i culturals.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 16/12/2022 — Pessebres i diorames amb Josep Maria Porta: tradició catalana, Escola de Barcelona, reines medievals, canòdroms de Barcelona i llengua de Nadal

    Obertura i benvinguda • Sintonies i nadales per situar-nos en ambient nadalenc. "Benvinguts, benvolguts i bentrobats" Bloc principal: Pessebrisme català amb Josep Maria Porta Inicis personals i concepte • Josep Maria Porta descobreix el pessebre de ben petit, a casa, i el connecta amb el teatre: els pessebristes són, en paraules seves, "escenògrafs". • Defineix el pessebre com una forma de viure i de crear un món idíl·lic; no és una maqueta literal, sinó una interpretació que ha de "fer sentir". Orígens i difusió • Origen litúrgic i popular: Sant Francesc (Greccio, s. XIII) com a referent d’un pessebre vivent; però hi ha representacions anteriors (relleus del s. IV). • A Catalunya, referències des de 1300; Fira de Santa Llúcia (1786) com a mercat clau; naixement del teixit associatiu: Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i estatuts històrics. Figures i tradició catalana • El pessebre català incorpora personatges de vida rural (dona que renta, que fila, caçador, pescador, pagesos…) i el caganer (iconografia popular i avui indústria potent). • Diferència entre pessebre casolà (suro, molsa) i artístic: el guix d’Antoni Moliner (1912) fa evolucionar fons i volums, sembrant l’Escola de Barcelona de diorames (perspectiva, llum, ambientació). Escultors i figuristes • Referents: Ramon Amadeu (realisme i influència napolitana), Talarn, Vallmitjana, i col·laboracions pictòriques (p. ex., Fortuny). • Figuraires actuals: Montserrat Ribes, nissaga Castells, Bertran, Daniel Alcántara, entre d’altres. El pessebre al món i avui • Universalitat: adaptacions locals (llama al Perú, estètiques i colors d’Amèrica Llatina; kimonos al Japó; materials inusuals al Canadà). • Estat del sector: "època d’or" amb molta activitat a xarxes; debat sobre maquetisme vs. interpretació artística; repte de relleu generacional (nova onada de pre-jubilats actius). Barcelona i referents • Pessebre tradicional de Barcelona al Museu Frederic Marès (liderat per l’Associació), amb gran acollida ciutadana. • Mollina (Antequera): museu de 5.000 m² de referència a l’Estat; reconeixement internacional a l’Escola de Barcelona, especialment a la Llombardia. • Preparatius del 800è aniversari del pessebre franciscà (congrés internacional a Sevilla). Secció d’Història: Reines medievals decisives "Les reines han estat tan o més importants que els seus esposos en moments clau" Figures clau i aportacions • Maria de Montpellier: assegura la continuïtat dinàstica amb el naixement de Jaume I i consolida el vincle amb Occitània. • Violant d’Hongria (Bioban): diplomàcia i mediació; defensa la rendició pactada de València (1238) i enforteix l’aliança amb Castella. • Constança de Sicília: protagonitza les Vespres Sicilianes (1282) i obre la projecció mediterrània; citada per Dante. • Sibil·la de Fortià: reina controvertida, promou el seu entorn; persecucions i rehabilitació posterior. • Violant de Bar: gran capacitat política; regència, orientació francòfila, suport als papes d’Avinyó. • Maria de Luna: regent i governant excel·lent i sàvia (segons Francesc Eiximenis); política interior i social activa. • Maria de Castella: governa Catalunya mentre Alfons el Magnànim roman a Nàpols; gestiona conflictes nobiliaris i finances; clau en la continuïtat dinàstica fins al Compromís de Casp. Barcelona oculta: Els canòdroms • Barcelona va arribar a tenir com a mínim 8 canòdroms: Sol de Baix (Corts-Sants), Kennel Club (Diagonal), Guinardó, Sarrià (Piscines i Esports), entre d’altres. • Anys 30: auge amb glamur (llebre elèctrica, filmació d’arribades, tribunes per milers d’espectadors); polivalència d’instal·lacions (motos, dirt track, beisbol, trotadors). • Postguerra: declivi per pressió immobiliària, canvi d’oci i condicions dels animals; reconversió d’espais (pistes de ball, complexos d’oci, camps esportius). Llengua i Nadal: 5 recordatoris útils • Nadal és singular: no "els Nadals". • El tió és el tronc; cagatió és l’acte de fer cagar el tió. • Nit de Nadal i Cap d’Any (no "nit bona" ni "nit vella"). • Dir Bon Any (Nou), no "Feliz Any"; i per les campanades, raïm (no raïms). • Reis d’Orient (no "Reis Mags"); i ja diem cavalcada de l’Epifania. Editorial • Crítica a la judicialització de la política (TC) com a risc per a la separació de poders i l’estat de dret. • Apunt sobre Qatar i drets humans, arran del mundial i el debat públic local. Cloenda • Repassa la trajectòria cultural de Josep Maria Porta (teatre, pastorets, associacionisme, guardons) i la seva pavordia a Vilanova. • Tanca amb desitjos de bones festes i Bon Any.

  • 1h 58min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 2/12/2022 — Humor amb límits i “explosiu”: història de la sàtira, transició i monarquia; de la TV i les xarxes a Interviú, viatges i l’Hotel Majestic

    Panorama general Podcast coral que tanca un cicle d’entrevistes amb Josep Hilari Font (editor i dissenyador de capçaleres clau de la Transició). Es recorren els grans eixos de l’humor i la sàtira a Espanya i Catalunya, els seus límits, els seus gèneres i protagonistes; la seva evolució cap a ràdio i televisió; els riscos a les xarxes socials; el llegat d’Interviú; un Q&A sobre personalitat d’humoristes i Charlie Hebdo; un gran bloc de viatges (Patagònia, L’Havana, Angkor, Mekong, Petra, Pamukkale i el Nil); i una peça històrica sobre l’Hotel Majestic i la fuga de dos ministres belgues el 1940. "L’humor té que ser explosiu… o ho és d’entrada o no ho és" "El primer és entretenir; si no, ja no entra la informació ni la formació" "No vulguis pels altres el que no vols per tu" (principi ètic resumit) 1) Límits i essència de l’humor Idees clau • L’humor té límits: el marc és l’educació i el respecte. • Diferència entre sàtira (finalitat crítica) i humor pur (finalitat lúdica). • L’humor “intel·ligent” no ha de ser necessàriament elitista: el criteri central és que sigui immediat i “explosiu”. • Preferència de Font per la sàtira fina davant l’“humor barruer” i escatològic (sense tancar portes a altres estils). Cites i punts forts • > "L’humor té que ser explosiu" • > "La ironia i el sarcasme poden ser agressius; la sàtira no necessàriament" 2) Història de la sàtira i l’humor (Catalunya i Espanya) De la poesia medieval a la Transició • Orígens medievals (Rector de Vallfogona, Joanot Martorell, etc.), premsa satírica del XIX (Un tros de paper, La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa), El Be Negre, i resistència durant dictadures (Primo de Rivera, Franco). • En castellà, referents com La Codorniz i Hermano Lobo; culminació a El Jueves. • Durant la Transició, explosió de capçaleres (El Papus, Por Favor, Barrabás, etc.), i posterior davallada abrupta a inicis dels 80. Autors i estils • Ninotaires i humoristes: El Perich, Forges, Òscar Nebreda, Ivà, entre d’altres; estils molt personals que reflecteixen caràcters diferents. • "Quan coneixes l’autor, sovint sorprèn com el seu humor no coincideix amb el seu tarannà privat" 3) Monarquia, transició i tabús • A la Transició, el rei era percebut “intocable” en la sàtira; debat sobre com canvien els tabús amb el temps. • Lectura històrica de la restauració monàrquica i el paper de Franco; tensions amb noves sensibilitats (feminisme, etc.). 4) De la premsa al prime time i a les xarxes • Trasllat de l’humor a ràdio i TV: Buenafuente, Polònia, Tricicle, La Cubana, etc. • Xarxes socials: identitat fingida, còpia massiva, escalada d’agressivitat i risc de degradació del debat públic. • Dilemes sobre autoria, context, i noves normatives socials (si és sí, feminisme, etc.). 5) Interviú: consentiment i mirada actual • Debat sobre consentiment, fotos venudes per agències i el marc legal de l’època; no sempre hi havia pagament, però hi havia casuístiques diverses i molta voluntat d’“apareixer” per projecció pública. • Relectura actual amb feminisme, drets d’imatge i nous estàndards. 6) Q&A: personalitat vs obra i el cas Charlie Hebdo • No sempre hi ha correlació directe entre la personalitat de l’humorista i la seva obra. • Charlie Hebdo: es defensa que va traspassar límits en un context francès multicultural tens; la religió és un límit vermell especialment sensible. • Respecte mutu interreligiós: "Si l’Islam respecta el cristianisme, per què el cristianisme no ha de respectar l’Islam?" 7) Viatges i cultura (bloc Joan) Destins destacats • Patagònia: Perito Moreno, Ushuaia i Antàrtida. • L’Havana: patrimoni colonial, paladars, Bodeguita i Floridita, empremta d’Hemingway. • Angkor (Cambodja) i delta del Mekong (Vietnam). • Petra (Jordània) i Pamukkale (Turquia). • Nil a Aswan (Egipte): illes, dunes i posta de sol. Apunts culturals • Interludi sobre Mika Nakashima i la versió de What a Wonderful World. • Crítica social: Qatar 2022 i reflexions sobre el GAL. 8) Hotel Majestic: història i gran anècdota (1940) L’hotel i la ciutat • De Gran Hotel d’Inglaterra a Majestic (passeig de Gràcia): icona burgesa, seu d’actes socials, estel Michelin, VIP per a mascotes, i episodi de guerra (Consulat soviètic i Comissariat de Propaganda). • Galeria de visitants il·lustres (Machado, Lorca, Miró, Hemingway, etc.). La fuga belga (Operació Hennig) • 1940: amb Himmler a l’horitzó, els ministres belgues Pierlot i Spaak fugen des del Majestic cap a Londres, amagats al doble fons d’una camioneta gràcies a Maurice Hennig i complicitats locals. • Passen la frontera portuguesa amb un cop de sort (funcionari conegut). Arriben a Londres i poden constituir el govern a l’exili. • Placa al Majestic (1988) que recorda l’episodi… sense esmentar Hennig: el podcast li ret homenatge. 9) Tancament del cicle • Connexió personal de Font amb el Majestic (pare fotògraf de l’hotel; debut del mateix Font com a ajudant). • Nota sobre el Disc de La Marató de TV3 (llengua i coherència). • Comiat del cicle amb agraïments als oients i música. Temes principals Límits de l’humor i sàtira vs humor: ètica, respecte i “explosió”. Història de la sàtira (Catalunya/Espanya) i protagonistes. Transició, monarquia i tabús. Migració de l’humor a ràdio/TV i riscos a xarxes. Interviú: consentiment, pagaments i relectura actual. Q&A: personalitat d’autors i Charlie Hebdo. Viatges i cròniques culturals. Hotel Majestic i fuga belga de 1940.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 25/11/2022 — Alfred López: curiositats, paraules en desús, ràdio vs televisió i autopublicació; la cara oculta de JFK i el calendari d’advent

    Context i convidats • Programa: La Justa (Ràdio d’Esvern) • Convidat principal: Alfred López i Saneuja — escriptor, divulgador i creador del blog “Ja està el listo que tot ho sap(e)” • Col·laborador: Joan — secció especial sobre John F. Kennedy (JFK) Temes principals de l’entrevista amb Alfred López Metodologia i rutina de treball • Organització flexible: treball diari a partir de notícies que encenen recerques de curiositats i etimologies. • Treball nocturn i “silenci productiu”: concilia vida personal i dedica hores nocturnes a redactar i investigar. • Capacitat de sorpresa: tot i milers de curiositats recopilades i 6 llibres, encara manté la “flama” de descobrir. "Encara sóc d’aquells que cada dia tenen sentiment de sorpresa al trobar coses noves." Col·laboracions als mitjans i abast internacional • Ràdio: des de 2007 a Ràdio Parets (programa propi de 45’), aparicions a RAC1, Catalunya Ràdio (L’Alguns dels Ignorants), COPE, Cadena SER, emissores d’Espanya i Llatinoamèrica. • Televisió: participació a Antena 3 (peces de 40’’ de curiositats temàtiques) i Canal 4 (secció quinzenal “Sense Control”). • Audiència global en espanyol: 60% Estat espanyol i 40% Amèrica; llibres venuts arreu via Amazon. Explica per què va abandonar la versió catalana del blog (massa poc retorn per l’esforç). Paraules en desús i noms de coses • Passió per les palabras viejunas i els noms “ocults” d’objectes quotidians. • Exemples: - “Antimacassar”: tapet per protegir el respatller dels sofàs de l’oli capil·lar “macassar” (s. XIX). - “Giste”: l’escuma de la cervesa. - “Luquete”: la rodanxa de llimona a la cola. • Llibre recent sobre “paraules i paraulotes”: 700 entrades, refranys i expressions (inclou “íngrimo”, ‘sol, sense companyia’). Ràdio vs. Televisió • Ràdio = màgia: ritme i paraula, millor per a narrar històries i etimologies; acompanya i imagines. • TV: impacte i projecció comercial ràpida (augment de vendes immediat), però temps més rígid (40’’) i atenció més volàtil. "La ràdio és màgia; la televisió dona projecció, però cal imatge i concisió." Autopublicació i Amazon: model i decisions • Recupera drets de llibres i opta per impressió sota demanda a Amazon (actualitzacions d’arxiu, control de costos, millor marge). • Explica per què el canal llibreria tradicional li resulta menys viable (comissions i logística). Xarxes socials i contingut viral • Estratègia: microvídeos (15’’–90’’) a TikTok i Instagram amb orígens de paraules i frases. • Creixement: TikTok > 250k seguidors; Instagram de 7k a 70k en 6 setmanes amb vídeos virals (p. ex. “gilipolles”, “echar un polvo”). • Reconixement públic i comunitat: feedback constant per orientar temes. Metodologia de recerca i fiabilitat • Internet com a punt de partida, però contrastant fonts primàries i llibres antics. • Best practice Viquipèdia: seguir les referències (els numerets de peu) i rastrejar cap a les fonts. "Busco caramels poc xupats: temes poc tractats o oblidats." Curiositats exprés • Felipe “l’Hermós” i el mite de beure aigua freda suat. • Origen del brindis xocant copes: garantia mútua contra l’enverinament. Secció especial del Joan: la cara oculta de JFK Punts clau • Salut fràgil (malaltia d’Addison), dossier mèdic ocult; perfils familiars exigents i competitius. • Màfia i eleccions 1960: pactes i suport a Illinois; Bay of Pigs (Cuba) i la persecució de Castro; encàrrecs d’“operacions” via CIA. • Crisi dels Míssils (1962): acord secret amb URSS (retirada de míssils Júpiter a Turquia) a canvi de Cuba; contrast entre relat públic i pacte real. • Vida privada: múltiples amants (inclosa Marilyn), riscos d’escàndols i espionatge; piscina de la Casa Blanca. • Vietnam: derrocament i assassinat de Ngô Đình Diệm (1963) com a punt d’ignició del conflicte. • Referències culturals: llibres (S. M. Hersh, Dalek, Bickerton; Profiles in Courage) i films (Oliver Stone, Thirteen Days, Jackie). "Si JFK no hagués mort tan jove, el balanç històric potser seria molt menys mític." Nadal: el calendari d’advent • Origen litúrgic: del llatí adventus (‘arribada’). Tradició d’encendre una espelma cada dia des de Sant Andreu fins al Nadal com a preparació espiritual. • Evolució comercial: al centre i nord d’Europa, caixetes amb xocolatines (brands com Lindt) i, avui, productes de cosmètica i variats. • Contrast significatiu: de “donar” (espelma) a “rebre” (regalet). Frases destacades "La ràdio és màgia… i la màgia és imaginació." "Una imatge pot vendre mil llibres —però mil paraules fan cultura duradora."

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 18/11/2022 — Josep Maldonado: 54 països d’Àfrica, esport i solidaritat; de Tarradellas i Pujol a Junts; Mònaco, Grace Kelly i la Casa Marsans amb els nens polonesos

    Resum general del podcast Introducció i convidat • Presentació de Josep Maldonado i Gili: trajectòria pública extensa (Diputació, Parlament, Congrés, Senat, Delegat del Govern, Secretari General de l’Esport). • Tò de conversa proper i vitalista; Maldonado recalca que va deixar la política el 2015 i no la troba a faltar. "Ara vull ser amo del meu temps i dedicar-me al món solidari." Passions i viatges a l’Àfrica Viatjar sol: motius i aprenentatges • Viatja sol des de 1979 per connectar amb la gent i amb si mateix; atura el temps, reflexiona i es retroba en deserts i selves. • Defensa que viatjar sol evita condicionar-se per pors o avorriments d’altres i facilita el contacte autèntic amb la població local. Projecte vital: trepitjar els 54 països africans • 43 anys per completar-los (últim: Líbia, recentment). • Desconnexió total en ruta: sense mòbil, sense ordinador, només càmera i mapa. "Àfrica, sí, gràcies" — títol del llibre que escriurà a Rwanda per destil·lar observacions i vivències. Observacions antropològiques i una gran lliçó • Anècdota a Lubumbashi (Congo): un missioner rebutja mantes i matalassos per a nens del carrer per evitar “cronificar la indigència”: "Si els fas massa còmoda la vida al carrer, no tornaran a l’escola." • Respecte profund per l’Àfrica: Àfrica és dels africans; cal evitar el paternalisme. Esport i solidaritat Esport Solidari Internacional (ESI) • Fundació el 2003 com a confluència d’africanisme i passió per l’esport. • Objectiu: ajudar infants en contextos de pobresa; l’esport com a palanca d’escolarització. • Idea clau: pilota + samarreta (sovint del Barça) = incentiu per escolaritzar; l’esport és un “passaport” cap a l’escola. Barcelona ‘92: la torxa olímpica • Maldonado va entrar la torxa a Catalunya des del País Valencià; conserva la torxa com a record emotiu. Petites vs grans ONGs i el paper dels missioners • Totes són necessàries, però adverteix que algunes grans ONGs burocratitzen l’ajuda; defensa la proximitat de missioners i petites entitats. • Lliçó missionera: primer salvar el cos (menjar, educar), després, si escau, l’ànima. • Exemple de “missioner urbà”: Dr. Iván Mañero (Guinea-Bissau), cirurgia reconstructiva en períodes vacacionals. "La vida es divideix entre els qui cobreixen l’expedient i els qui hi posen el sentiment." Política: memòria, lideratges i present Tarradellas (1977) • Maldonado ajuda a fer el cordó de seguretat pel retorn i entrada al Palau de la Generalitat; en conserva testimoni videogràfic. Jordi Pujol i CDC • Inicis a la clandestinitat; el projecte transversal el convenç. Admiració per l’obra de país i socialització del sentiment català. De CDC a PDeCAT i Junts • Militància posterior a PDeCAT i Junts; avui allunyat de la praxis però manté respecte per Puigdemont i el seu paper internacional. Independentisme, transició i conflicte • Reivindica el paper de la transició en un context difícil. • Distingir entre ciutadania espanyola i classe política: critica que una part del discurs polític hagi enverinat l’anticatalanisme i judicialitzat la dissidència. Interludi musical contextual: “No era això” (Lluís Llach) per emmarcar el desencaix polític actual. Q&A breu • ONG d’Eto’o i referents esportius: útils per donar somnis i models d’ascensor social. • Futur de Junts: espera que no es trenqui; reclama evitar més fragmentació. • Reforma del delicte de sedició: preocupació per la criminalització de la protesta i vies d’extradició. Interludis musicals i cultura Matt Monro i What a Wonderful World • Biografia de Matt Monro (el “Frank Sinatra anglès”), èxits, Òscar i trajectòria; fragments de “What a Wonderful World”. Seccions històriques i culturals Principat de Mònaco: història i glamour • Origen dels Grimaldi (1297) i consolidació dinàstica; dependències històriques amb França; segle XX: tractes clau i centre financer. • Grand Prix de F1 (des de 1929) com a pal de paller d’imatge global. • Grace Kelly: impacte econòmic i mediàtic; renúncies personals i final tràgic. • “Maledicció dels Grimaldi”: turment sentimental al llarg del segle XX. Casa Marsans (Barcelona): joia neoàrabe amagada • Residència d’estiueig burgesa convertida en alberg juvenil (Mare de Déu de Montserrat). • Interior modernista i neoàrabe amb motius islàmics i llum zenital; reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Local. Nens polonesos a la Casa Marsans • Context: Lebensborn i nens arrencats per criteris racials nazis; rescatats pels aliats. • Acollida franquista (per rentar imatge internacional) i estada a Barcelona (1946–1956). • Figura clau: Wanda Morbitzer-Tosé (consulat polonès), que aconsegueix recursos, educació i memòria lingüística. • Reagrupaments familiars parcials; la resta, acollits per la diàspora polonesa a Buffalo (EUA). • Homenatge (2008) i reclam de memòria a la ciutat (placa/carrer per a Wanda). Editorial i tancament Mundial de Qatar 2022 • Posicionament crític: corrupció, condicions laborals, vulneracions de drets humans i LGTBI; aposta personal pel boicot. Cloenda • Fil conductor del programa: fundacions (d’un país—Mònaco, d’un partit—CDC, d’una ONG—ESI, d’un centre d’acollida—Casa Marsans). • Comiat musical i crèdits de Ràdio Desvern.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 11/11/2022 — Míriam Swanson: alter ego, punk-blues-jazz, escena cultural de Barcelona i projectes (Magnòlia, Flamingo Tours) + Pep: Taller Masriera, orientalismes i la Casa Marsans

    Resum general de l’episodi "Jo em vull morir a l’escenari... la culminació del camí és el moment del directe on et trobes amb el públic." Episodi coral que combina una conversa profunda i vivíssima amb la cantant i compositora Míriam Swanson —sobre identitat artística, blues, jazz, energia escènica, formació i política cultural— amb una secció final d’arquitectura del Pep dedicada al Taller Masriera, els edificis orientalistes i la Casa Marsans a Barcelona. Identitat artística i alter ego Nom artístic i joc escènic: la Míriam explica per què va crear l’alter ego “Míriam Swanson” per separar la vida civil de l’escènica, i com el nom pot ser part de l’obra i del viatge de l’audiència. Llengua i arrels musicals: naturalitat amb l’anglès com a llengua vehicular del folk i la música nord-americana; flexibilitat per cantar en català o castellà segons el que cal comunicar. Ritual i transformació: el vestuari i el “vestit de diumenge” com a gest d’humilitat i entrega; l’escenari com a espai sacralitzat. Cita clau "Quan nombres una cosa d’una forma bonica i artística, no la fas més important: la fas més evocadora." Inicis, dol i influències Impacte vital: la mort del pare als 12 anys encén una energia rebel que canalitza en punk i alhora en blues (Robert Johnson, Bessie Smith) —outsiders i underground com a mirall. Primers projectes: banda argentina “La nova amenaça per la pau mundial” (punk amb barreja d’estils, esperit a l’estil Zappa). Connexions clau: Dani Nel·lo, gènesi de Mambo Jambo com a banda del cabaret burlesc a l’Apolo; gires amb Ojos de Brujo. Filosofia escènica i llibertat Energia i natura: infància lliure a Can Caralleu, animals, horts —la natura com a motor d’imaginació. L’objectiu: "morir-se a l’escenari" molt vella, a l’estil Omara Portuondo; el directe com a estat de llibertat i canal (no d’ego). El jazz: Nova Orleans com a cuna; el jazz com a llibertat d’interpretar i llenguatge viu que canvia amb qui interpreta i amb el moment. Formació, treball i ofici Autodidacta ≠ no estudiar: Taller de Músics, Llicenciatura en Humanitats; defensa que l’autodidactisme és també estudi i pràctica. Talent vs feina: el talent ajuda, però no hi ha atajos; cal molta feina, repetició i escenari per consolidar l’ofici. Cita clau "Quan un vol ser molt bo, ha de treballar molt i estudiar molt." Cultura, públic i política cultural Crítica punyent a la precarietat i a la programació pública: cal xarxa cultural estable, programar artistes d’aquí, i no convertir els equipaments públics en una cursa per la rendibilitat. Dignitat professional: el respecte als cachés i a l’experiència, i regular el sector perquè sigui viable. Barcelona vs Madrid: percepció d’una Barcelona culturalment més avorrida i minvada en oferta escènica; reclam d’un ecosistema més viu. Comparacions gastronòmiques (música popular) Rock’n’roll = paella i jazz = bullabessa: totes dues barreges riques, una més assequible, l’altra més complexa en composició; totes han estat mainstream en el seu temps. Referents vocals i gustos actuals Clàssiques: Billie Holiday (comparada físicament i d’imaginari amb la Míriam), Ella Fitzgerald, Etta James, Sarah Vaughan, Anita O’Day, Rosemary Clooney. Brasil: Elis Regina, record a Gal Costa. Altres: Nina Hagen (potent i polaritzadora). Actuals i grups: Nick Waterhouse, The Black Keys, JD McPherson, The Hives. Escena local (apunts): Susana Sheiman, Safi Wells, Sílvia Pérez Cruz, entre d’altres. Projectes i alteritats de la Míriam Magnòlia: jazz & blues 30s–50s, elegància vintage; dos discos (últim, 2019). Plans de nou disc amb aire de hot club i estètica cinematogràfica. Flamingo Tours: cara més salvatge (R&B, soul profund, surf, rockabilly). Disc temàtic sobre assassins en sèrie (humor negre). Formació actual: Santos Puertas (guitarra), Artem Zhulyev (saxo/tecles), Joan Vigo (baix), Salva Suau (bateria). The Rhythm Treasures: rhythm & blues clàssic 50s (mix d’integrants de projectes anteriors; amb Artem, Paco Huet, Salva, Walter Bordoi...). Liberty Stable Jazz Band: repertori de Nova Orleans (dir. Artem Zhulyev); col·laboracions amb músics com David Pastor; també amb la Barcelona Big Blues Band. Taboo Burlesc (Apolo, 2009–2011): varieté contemporani sense “vedet” franquista; freak-show, humor, habilitats i veu com a número del show. Projecte icònic de l’escena canalla de Barcelona. DJ i selectora: sessions eclèctiques; predilecció per joies 1952–1965 (Marula, Apolo...), i també electrònica. Podcast “La Pistolera”: magazín cultural de crims, rock’n’roll i “deliris nocturns”. Tagline: música “per gourmets”. Llocs i escena Clubs: Jamboree, Milano, (Harlem, amb crítiques), Marula, Apolo... Diagnòstic: pocs clubs i massa precarietat; dificultats de sonorització (Heliogàbal com a exemple de traves); cal replantejar l’estatus de l’artista i la programació pública. Secció Pep: Arquitectura i patrimoni Taller Masriera (c. Bailèn 70) Temple neoclàssic (1892) amb 6 columnes corínties, obra de Josep Vilaseca i Casanovas, per als germans joiers i artistes Masriera. Usos: taller, museu privat, i teatre (Sala Estudion). El 1935, Federico García Lorca hi llegeix per primer cop “Doña Rosita la Soltera”. Peripècies: requisat a la guerra, cedit a comunitat religiosa als 50; tancat més de 10 anys. Intent de rehabilitació negociat amb l’Ajuntament; plataforma veïnal per convertir-lo en centre de gestió cívica. Orientalismes a Barcelona Casa Bruno Cuadros (Rambla): japonisme i drac icònic. Casa Xina (Consell de Cent/Muntaner): fantasia oriental (1929, Joan Guardiola). Laberint d’Horta: jardí japonista. Casa Vicens (Gaudí): neomudèjar + japonisme. Neomudèjar: Paranimf UB, Arenes, Casa Marsans... Casa Marsans (Vallcarca) Promotor: Josep Marsans i Roff (banquer i fundador de Viatges Marsans). Arquitecte: Juli Marial i Tey. Estil: barreja de castell historicista amb jardí i porta monumentals; peça singular del llegat d’un industrial i financer clau en la Barcelona moderna. Tancament Interludi musical: fragments de “What a Wonderful World”. Clima i ironia: peça final sobre el “veronyo” (estiu de tardor) com a símptoma de la cinquena estació climàtica. Comiat: invitació a no perdre’s la Míriam en directe —sap cantar, sap comunicar— i a seguir alimentant la xarxa cultural.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 4/11/2022 — Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona

    Panorama del programa "La revista más audaz para el lector más inteligente" Programa miscel·lani amb tres eixos principals: Història i pràctica de la sàtira i l’humor gràfic a Espanya: de La Codorniz a El Jueves, passant per Hermano Lobo, Por Favor i El Papus, amb la mirada privilegiada de Josep Hilario Ifon. Història contemporània: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (context, propaganda, declivi i memòria), conduïda per en Joan, amb interludis musicals (Faccetta Nera i l’himne partisan “Bella Ciao”). Arquitectura i ciutat: gratacels i projectes no construïts de Barcelona, del primer Urquinaona a les torres del 2000, i els gratacels “que podien haver estat” a Plaça Catalunya (1918 i 1955). També hi ha interludis musicals que accentuen els temes (Louis Armstrong “What a Wonderful World” i “Smile” de Chaplin) i una peça de cultura pop: la sorprenent trajectòria de la família musical The Kelly Family. 1) Sàtira, humor gràfic i revistes a Espanya Filosofia de la sàtira Sàtira ≠ humiliar: tot i l’aspiració a “fer gràcia sense humiliar”, la sàtira és, per definició, aguda, picant i mordaç; pot fer mal segons a qui interpel·la. Rebuda diversa: la mateixa broma pot ser entesa de formes radicalment diferents. El dibuix és menys ambigu que la paraula: el text té segones lectures que desplacen el sentit. La Codorniz: llegenda, estil i censura Revista (1941–1978), surrealisme i humor abstracte; va esdevenir institució cultural durant el franquisme. Censura i protecció: malgrat suspensions i avisos, va navegar el límit amb habilitat. Segons Ifon, també beneficiada per un cert estatus/proximitat de la seva redacció a Madrid. Llegendes urbanes: portades “famoses” que mai es van publicar, mites que apuntalen la seva aura (“la revista más audaz…”). Hermano Lobo i els setanta efervescents Hermano Lobo (1972–1976) com a “generació jove” de La Codorniz: va anar més lluny en el to i en el risc amb la censura. Els 70: període més fèrtil de l’humor gràfic a Espanya: La Codorniz, Hermano Lobo, Por Favor, El Papus i El Jueves convivint i dialogant. Territoris i escoles d’humor Madrid vs. Barcelona: diferències d’ecosistema i recepció. Forges com a paradigmàtic “humor madrileny”. Bruguera i l’escola catalana: Vázquez (germinador de personatges), Ibáñez (Mortadelo y Filemón), Penyarroya… L’ofici de crear personatges com a nucli. El Jueves: naixement, línia i evolució Fundat el 7 de maig de 1977: “El Jueves, la revista que surt el divendres”. Primer número: “Espanya va de cul”. Viratge popular: renúncia deliberada a l’elitisme intel·lectual per tocar “el carrer”. Innovacions meta (crèdits humorístics). Canvis i polèmiques: sortida d’Ifon (1978), mort del Gin, noves direccions; crítica a una deriva més grullera però comercialment efectiva. Ecosistema: El Víbora i la línia antisistema, adaptacions al cinema (“Makoki”, “Històries de la puta mili”), i la compra per part dels autors. Panorama internacional de l’humor satíric França: Charlie Hebdo com a sàtira política dura, excel·lència gràfica; límits en temes com la religió i la immigració. Itàlia: humor més d’opereta, mediterrani i directe. Anglaterra i EUA: del Punch clàssic a l’humor sense paraules (Chaplin, Mr. Bean, Tati). Saturday Night Live com a matró del “humor d’actualitat” (el gag “Franco sigue vivo” com a iconografia global). “Con la Iglesia hemos topado”: línies vermelles històriques de la sàtira a Espanya. 2) Interludis culturals i pop The Kelly Family (fenomen europeu) Fenomen de supervendes als 90 (origen als 70), 20+ milions de discos a Europa. Clan familiar itinerant (EUA, Espanya, Irlanda, Alemanya), educació a casa, vida en vaixell i posterior conquista d’Alemanya (macroconcerts a Dortmund). Música que il·lumina temes “What a Wonderful World” (L. Armstrong): pausa evocadora entre blocs. “Smile” (Chaplin) — versió Sidonie: pont cap a la reflexió sobre l’humor sense paraules i la cultura del gag visual. 3) Història: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (Joan) Del mite a la propaganda 28 d’octubre de 1922: “Marxa sobre Roma” — milers de camises negres pressionen el rei Vittorio Emanuele III, que evita l’estat d’excepció i obre la porta a Mussolini. Propaganda: moltes imatges icòniques són, en realitat, de la “marxa” del 1923, ja escenificada. Mussolini, l’oportunista: de socialista i anticlerical a pactista amb monarquia, Església i empresariat. Context i genealogia del feixisme Traumes de postguerra (Caporetto, atur, “victòria mutilada”), veterans i classes mitjanes radicalitzades. Gabriele D’Annunzio i l’epopeia de Fiume (1919–1920): preludi estètic i polític del feixisme. Caiguda i epíleg 1943: destitució; rescat de Gran Sasso (Skorzeny); RSI (República Social Italiana) titella dels nazis. 1945: captura i execució de Mussolini a Milà. Responsabilitats: repressió, guerres colonials (Líbia, Etiòpia), suport a Franco, persecució de jueus. Memòria i política: genealogies del MSI i connexions amb l’actualitat (referència a Meloni). “Giovinezza… per Benito Mussolini!” — l’himne com a engranatge de mobilització i culte al líder. Tancament amb “Bella Ciao” com a coda antifexista i referents culturals: Llibre recomanat: M. Mussolini. El fill del Segle (A. Scurati). Pel·lícules: de “Una giornata particolare” a “Salò” (Pasolini) i “Sono Tornato” (joc ucrònic amb el retorn del dictador). 4) Arquitectura i ciutat: gratacels (i no-gratacels) de Barcelona Què és un gratacels? Debat obert (alçada, pisos, ús): edificis habitats i que destaquen en l’skyline. Antenes i torres de comunicacions, fora. Cronologia essencial Primer “gran” a BCN: Edifici Urquinaona/Fàbregas (1944, 15 pisos). Banco Vitalicio (Passeig de Gràcia/Gran Via): anys 50. Porcioles (1957–1973): permissivitat de “remuntes” i edificis singulars — skyline més dens i discutible. Segona onada (70s–2000s): Torre Colom, Torre Tarragona, Hotel Arts i Torre Mapfre; Torre Mare Nostrum (Gas Natural) (Miralles-Tagliabue) — considerada pel MoMA; casos de “síndrome d’edifici malalt” ja resolts. Desplaçament cap a Diagonal Mar, Fòrum i Fira/L’Hospitalet: reequilibri territorial del vertical. Els gratacels que podien haver estat 1918 (Plaça Catalunya, solar avui Triangle/Fnac): projecte Howells & Rogers (130 m, 30 plantes). Hauria estat el primer gran gratacels d’Europa. Va quedar en paper (context econòmic i resistències). 1955 (Plaça Catalunya): projecte Josep M. Bosch i Aymerich (140 m, 40 plantes, usos mixtos, heliport). Guanya concurs i té suports, però litigis de propietat i oposició ciutadana l’aturen (sentència del Suprem, 1968). Altres “fantasmes” il·lustres: Font monumental de Gaudí a Plaça Catalunya; Plaça de les Glòries inacabable; “Vel de la Núvia” (Zaha Hadid) a la Sagrera; Propostes d’hotel flotant i barri penjat a Montjuïc (Bosch i Aymerich). Clau de lectura Barcelona protegeix el centre: aposta per concentrar l’alçada a perifèries recents per mantenir el caràcter mediterrani del nucli històric. Política, mercat i litigis han estat decisius per al skyline tant com l’enginyeria. “Com més treballo, més sort tinc” (Bosch i Aymerich) — el mèrit no sempre és suficient davant la fricció urbana. Idees força La sàtira és lectura contextual: depèn de qui mira, d’on es publica i del clima polític-cultural. La memòria del feixisme és també memòria de la propaganda: desmuntar mites (Marxa sobre Roma) és clau per entendre’n la pervivència. L’skyline de Barcelona és fruit d’equilibris: creativitat i límit, centre i perifèria, projecte i realitat.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/10/2022 — Santos Puertas i el blues de Texas: Austin vs Dallas, Suitcase Brothers i "La pluja" | Viatge per la Gran Bretanya | Barcelona no apareguda | Llengua catalana

    Resum general Episodi polièdric que combina una conversa profunda i propera amb el músic santjustenc Santos Puertas sobre el blues de Texas (vida a Austin i Dallas, el duet Suitcase Brothers, ofici i cultura), amb una segona part de viatge cultural per la Gran Bretanya, una secció d’història urbana sobre la “Barcelona no apareguda” (projectes no construïts) i un tast de llengua catalana amb falsos amics i expressions. "Si a la música moderna no hi ha el blues, no hi ha l’essència ni l’emoció" (parafrasejant Wynton Marsalis) "El rock explica poques coses amb moltes notes i el blues explica moltes coses amb poques notes" (Jerry Portnoy) 1) Entrevista amb Santos Puertas: el blues, l’ofici i la cultura Origen del nom i trajecte als EUA • De Pere/Pedro/Peter a Santos: un nom artístic pensat per ser entenedor i recordable als EUA, batejat amistosament per Dani Nel·lo. • Arribada a Austin (2000): xoc cultural, humilitat i aprenentatge fora de la zona de confort. Austin, capital musical oberta i eclèctica. • Trasllat a Dallas: descobriment d’una escena blues molt arrelada (Elm Street, KNON), acollida comunitària i sentiment d’integració. Per què el blues? Essència i estils • Aha moment adolescent (Hendrix, clàssica, Mozart) i descobriment del moll de l’os: el blues com a base de la música moderna americana (jazz, r&b, rock & roll). • Debat estilístic: tècnica dels overblows a l’armònica vs. to, fraseig i toanitat; anècdota de Jerry Portnoy per il·lustrar el valor de dir molt amb poques notes. • El rock & roll com a variació accelerada del blues. Família, instruments i Suitcase Brothers • Tria d’instruments: guitarra per accessibilitat; el germà Víctor s’enamora de l’armònica (influència de Gary Primich) i esdevé un intèrpret mimètic de referents com Sonny Boy Williamson. • Naixement de Suitcase Brothers: estètica minimalista, maleta com a bombo, caràcter escènic complementari. L’ofici i la cultura com a teixit • L’ofici de músic: comparativa entre EUA (fiscalitat clara, circuits estables) i casa nostra (traves administratives); defensa del músic propera a l’ofici. • Reciprocitat amb el públic: l’artista com a canal d’energia; importància de la cultura de proximitat com a comunió social. • Crida a “aixecar el cul del sofà” i generar cultura des de baix: cicles com el de Palau Tordera (Lucia Fumero, Andreu Zaragoza & convidada, Christian Dossler...). Projectes i actuacions • Actuacions en directe: cançó dedicada a Sant Just (“Sant Just d’Esvern”) i “La pluja” (tema trilingüe inspirat en la filla i la pluja texana). • Projectes actius: Flamingo Tours (amb Miriam Swanson), Suitcase Brothers (homenatge a Sonny Terry & Brownie McGhee), Triple Santos (format banda amb Joan Urpinell i Miguel Ballester). • Sintonies del programa: Sawyer Fredericks (versió de “What a Wonderful World”); Santos es compromet a fer-ne una versió pròpia en directe. 2) Debat musical: ahir i avui • Pregunta: "La música dels 70-80 no es farà mai més?" • Resposta matisada: cada època té innovadors (ex. Billie Eilish); el hip-hop/rap com a evolució del blues; cal revisar el prisma i el context. 3) Ruta per la Gran Bretanya (viatge cultural) Parades clau • Castell de Windsor: història, incendi (1992), annus horribilis, dinastia Windsor. • Chester: llegat romà i medieval, arquitectura black-and-white (Chester Rows). • Penzance i Land’s End: pirates, clima suau (corrents del Golf), St. Michael’s Mount. • Illa de Wight: paradís hippie 70s, la Reina Victòria i Osborne House. • Catedral de Canterbury: assassinat de Thomas Becket, vidrieres i Chaucer. • Bath: termes romanes, esplendor georgià, Royal Crescent i Pump Room (cerimònia del te). • Stratford-upon-Avon: Shakespeare, teatre i patrimoni. • Queen Elizabeth 2 i Queen Mary 2: del transatlàntic clàssic al creuer modern; amor britànic pels vaixells. • Afternoon tea al Ritz: ritual, scones i clotted cream. 4) Barcelona no apareguda (projectes no construïts) • Monument a Francesc Macià (Plaça Catalunya, 1983): projecte làser guanyador per vot popular que no es va executar; polèmiques institucionals; solució final (1991) de J. M. Subirachs. • Torres per l’Exposició de 1888: - Torre Lapierre (fusta, 200 m, ascensors, miradors) – no prospera. - Torre Comtal de Pere Falqués (ferro, pedra i mosaic) – tampoc. - Torre Carbonell (350 m en 3 mesos) – inversemblant. • I si Barcelona hagués alçat gratacels al XIX? Impacte urbanístic, llum i alçades a l’Eixample (Sardà), comparatives (Campanar del Pi, Colom), límit simbòlic de la Sagrada Família (172,5 m) i decisions posteriors (Porcioles: àtics/sobreàtics, Vila Olímpica i “quatre barres”). • Curiositat: globus captiu a 200 m durant l’Exposició del 1888. 5) Llengua catalana: falsos amics i expressions • Falsos amics: terrific (anglès) = fantàstic; alt (alemany) = vell. • Pròxim/pròxims vs. proïsme (semblants); bitxo (guindilla) vs. bitxo (cast. “bicho”). • Fer un torcebràs (echar un pulso); en sentit figurat, estira-i-arronsa. • Camada en català (pasta) vs. castellà (ventrada). Cites i moments destacats • «Jo em vaig quedar al “moll de l’os” del blues.» • «El músic com a ofici i la cultura com a comunitat.» • «Hem d’aixecar el cul del sofà i generar cultura des dels barris.» Temes principals Blues de Texas, trajectes vitals (Austin/Dallas) i Suitcase Brothers. L’ofici i la cultura de proximitat com a motor social. Viatge per la Gran Bretanya: història, patrimoni i rituals. Barcelona no apareguda: projectes no construïts i ucronies urbanes. Llengua catalana: paraules, falsos amics i bones pràctiques.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/10/2022 — Alzheimer, musicoteràpia i murs: ciència i cures, cuidadors i serveis; The Wall i el Mur de Berlín; sants i dimonis de Barcelona, llengua i Ucraïna

    Resum general Episodi coral i temàtic que combina una extensa conversa sobre l’Alzheimer (ciència, símptomes, diagnòstic, prevenció, tractaments, musicoteràpia i suport a cuidadors) amb seccions culturals i històriques: The Wall i el Mur de Berlín, llegendes de sants i dimonis de Barcelona, curiositats de llengua catalana i una pinzellada d’actualitat sobre Ucraïna. 1) Alzheimer: ciència, símptomes, diagnòstic i cures Què és i a qui afecta • Demència més freqüent: entre el 60–70% de les demències; a Catalunya uns 100.000 casos, a Espanya ~700.000, al món >50 M. • No és contagiosa; és progressiva i irreversible (a dia d’avui). • Tipus i etiologia: Alzheimer (plaques beta-amiloide i proteïna tau); altres demències (vascular, cossos de Lewy, frontotemporals) i formes mixtes (p. ex. Alzheimer + vascular). • Diferència clau: demència ≠ malaltia mental; també hi ha demències secundàries (tumors, alcohol, drogues, infeccions). Símptomes inicials i senyals d’alerta • Oblits recents, desorientació en el temps i l’espai, canvis d’ànim i dificultats de llenguatge (paraules a la “punta de la llengua”). • Detecció subjectiva i per l’entorn: sovint hi ha nosoagnòsia (manca de consciència de malaltia), per això l’entorn és clau per detectar canvis. • Quan consultar: - Suma de símptomes i canvi sostingut respecte fa 1–2 anys. - Rendiment laboral o funcional que decau; més temps per tasques habituals. - Despistes repetits (no casos aïllats) i desorientació. "No és qüestió d’un oblit esporàdic; cal mirar el canvi de patró i la combinació de símptomes." Diagnòstic • Cribratge inicial a metge de capçalera (p. ex. Mini-Mental), però el diagnòstic requereix: - Valoració neuropsicològica completa (mapatge de funcions cognitives). - Analítica i neuroimatge (i altres proves mèdiques). - La biòpsia cerebral només dona certesa absoluta, però no és viable en vida. Factors de risc i prevenció • Principal factor de risc: edat (des dels 65 anys; creixen els casos d’inici precoç <65, ~9%). • Herència: el 99% dels casos no són hereditaris; ~1% per mutacions genètiques (proves genètiques només en famílies amb forma genètica confirmada). • Estil de vida protector: - Alimentació saludable i exercici regular (benefici circulatori). - Control de tensió, colesterol i patologies de base. - Entrenament cognitiu i, sobretot, relacions socials. • Reserva cognitiva: estudis i activitat mental/social poden retardar l’expressió clínica (mecanismes compensatoris). Tractaments • Farmacològics: Donepezil, Rivastigmina, Galantamina. No curen, però poden ralentir la progressió o estabilitzar símptomes durant un temps. • No farmacològics: estimulació cognitiva, musicoteràpia, reminiscència, teràpies assistides amb animals, treball emocional i psicosocial. Musicoteràpia: evidència i exemples • La música és un llenguatge universal que activa circuits emocionals i de memòria. • Beneficis observats: - Millora de la comunicació i del benestar. - Reducció de trastorns de conducta i d’ansietat. - Reconnexió amb records vitals (p. ex. una exballarina que reprodueix la coreografia del Llac dels Cignes; casos amb “Bésame mucho”, etc.). "Aquí estoy yo... no te olvides, no estás solo" — la cançó com a himne d’acompanyament i cura. Cuidadors i serveis de suport • El cuidador principal pateix estrès i pot mostrar oblits per sobrecàrrega: cal acompanyar l’acompanyant. • La Fundació Alzheimer Catalunya ofereix: - Assessorament social, jurídic i psicològic; grups de suport; tallers; formació a professionals i famílies; valoracions neuropsicològiques orientatives. - Àrea d’Ajuda i Protegir (antiga tutela legal) per defensar drets i preferències. - Contacte i activitats a: alzheimercatalunya.org 2) Història: “The Wall” i el Mur de Berlín • Context (1961): Operació Rosa; en 6 hores, alambrades, talls de carrers i estacions. Emigració massiva prèvia (3 milions) i fugues immediates. • Episodis clau: - Hans Conrad Schumann: el policia que salta l’alambrada (foto icònica) i la onada de desercions. - Peter Fechter (1962): ferit mortalment a la franja de la mort sense auxili efectiu. • Caiguda: 9 de novembre de 1989, anunci sobtat de Günter Schabowski i obertura de passos. • Llegat: “murs al cap” (diferències persistents Est/Oest) i paral·lels actuals (fronteres físiques i mentals). "Cap intenció de construir cap mur" — Walter Ulbricht (1961), a dos mesos de començar-lo. 3) Cultura popular: sants i dimonis de Barcelona • Sant Pere “fumador” (tradició popular) i creences associades al passatge al Cel. • Santa Madrona: copatrona barcelonina amb llegendes de protecció (Montjuïc, Forat del Diable, origen llegendari del Teatre Grec). • Casa del Dimoni (Gràcia): iconografia demoníaca i pactes amb el diable a la tradició. • Exorcismes i història (Verdaguer, normativa eclesiàstica): distingint dimoni folklòric vs. doctrina. 4) Llengua: catalanismes i curiositats • “Cap d’any”, “caps de setmana” (dos dies) i l’ús mariner de cap. • Capicua i alioli: catalanismes en castellà; altres (bajel < vaixell, manjar < menjar...). • Quijote prové de cuixot (peça de l’armadura que cobreix la cuixa). 5) Actualitat: Ucraïna (240 dies d’invasió) • ~5 M de refugiats; >6.000 civils morts (≥400 infants) i >9.000 ferits (estimacions en el moment del programa). • >100.000 baixes militars sumades (dades del Pentàgon, esmentades al programa). • Crida a la unitat internacional i a posar fi a la guerra.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/10/2022 — C de Convivència i Càncer: ONG i acció humanitària, ACNUR i refugiats; Centres Kàlida i arquitectura de cura; Bòsnia postguerra; cementiris de Barcelona

    Visió general del programa "Convivència, Compartir, Compromís" — tres C que s’entrellacen amb una altra C central: càncer. El programa teixeix un diàleg entre salut, societat i llenguatge, i obre el focus a la cooperació, l’acció humanitària, els refugiats, l’arquitectura com a cura, i fins i tot la memòria col·lectiva a través dels cementiris. • Convidat principal: Joan Rabantós i Rovira, sociòleg i especialista en comunicació i gestió d’ONG, ex Oxfam/Intermón i ACNUR, director de Fundació Kàlida (centres inspirats en els Maggie’s Centres). • Eixos del programa: - Diferenciar amb claredat entre cooperació i acció humanitària (i evitar les sobrepromeses). - Entendre el mandat d’ACNUR i el dret d’asil, en contraposició a la migració econòmica. - Descobrir Kàlida: arquitectura per tenir cura, suport psicosocial gratuït i llenguatge no bèl·lic sobre el càncer. - Mirada a Bòsnia i Hercegovina: ferides de la guerra, segregació educativa i senyals d’esperança. - Crònica cultural i històrica dels cementiris de Barcelona, rituals, llengua i evolució dels serveis funeraris. De les ONG a l’acció humanitària Trajectòria i màrqueting social • Rabantós explica com el màrqueting social (inspirat per Philip Kotler) el porta a orientar la comunicació i la gestió cap a causes socials. Oxfam/Intermón: cooperació, límits i aprenentatges • Diferència entre projectes de cooperació (desenvolupament, ajuda, incidència política) i el seu impacte real. • Crítica a les sobrepromeses: «no estem canviant el món»; s’ajuda a persones concretes, i això ja és molt. • Exemple d’Etiòpia: pous no utilitzats per factors culturals (l’anada al riu era també espai de convivència). Clau: dissenyar amb participació i respecte a la cultura local. Acció humanitària vs cooperació • L’acció humanitària és un «deure de rescat» (salvar vides en emergència); la cooperació entra després amb canvis estructurals. • Metàfora clau: «Si algú cau al mar i saps nedar, tens l’obligació d’ajudar». ACNUR i el dret d’asil Mandat i operativa • ACNUR (agència de l’ONU) garanteix la protecció internacional a persones forçades a fugir per guerra, persecució política, religiosa o per pertinença a un grup social. • Xifra d’impacte: prop de 100 milions de desplaçats forçosos al món; el 80% en països veïns en desenvolupament. • En camps de refugiats, ACNUR coordina i licita serveis (amb el Programa Mundial d’Aliments i ONG especialitzades) sota un «paraigua» legal i logístic. Refugiats vs migrants al Mediterrani • En arribar a Lampedusa o altres ports, una persona pot demanar asil si demostra persecució o fugida d’un conflicte reconegut. • Distinció crucial: no és el mateix procedir d’un país en guerra que ser un migrant econòmic; els camins legals divergeixen completament. Kàlida: arquitectura de cura i suport psicosocial Origen Maggie’s i aterratge a Barcelona • Inspiració en Maggie’s Centres (Maggie Keswick i Charles Jencks): espais dissenyats per arquitectes de prestigi al costat d’hospitals per oferir acollida i suport psicosocial. • Kàlida Sant Pau (2019, Benedetta Tagliabue): obert a qualsevol persona amb càncer (no només Sant Pau), amb suport psicològic, infermeria oncològica, treball social, i tallers (nutrició, fisioteràpia, etc.), tot gratuït. Llenguatge, adherència i benestar • En procés oncològic, exercici suau, alimentació i gestió emocional milloren l’adherència als tractaments (evidència científica). • Llenguatge: evitar el relat bèl·lic («lluitar contra el càncer») perquè pot ser contraproduent; posar la persona al centre. • A Kàlida, no es parla de «pacients» dins el centre, sinó de persones que conviuen amb càncer. Dades clau del càncer i prevenció • Estat espanyol: ~280.000 nous diagnòstics/any; >40.000 a Catalunya. • Supervivència a 5 anys: ~54% (gran variabilitat per tipus de càncer). • Factors clau de progrés: prevenció, recerca i diagnòstic precoç. Model, expansió i finançament • Gratuïtat 100% per als usuaris. • Finançament principalment privat (fundacions, empreses, donatius individuals), amb origen en patrons fundadors (Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Nous Cims) i suport creixent propi. • Primícia: preparació de dos nous centres Kàlida a Catalunya (en fase d’aprovació i finançament). • Equip: 8 persones (5 assistencials) + voluntariat i col·laboradors; espai en clau de clúster per a entitats (ex. PICAM: perruques i mocadors). Bòsnia i Hercegovina: ferides i esperança • Postguerra amb segregació educativa (model «Two schools under one roof»): dos currículums sota el mateix sostre, identitats i relats divergents de la guerra. • Acords de Dayton (1995): estructura en entitats que manté fractures (Republika Srpska, Federació de B&H, Districte de Brčko). • Senyals d’obertura: avenços de partits multietnis en alguns territoris; la joventut com a vector d’esperança. Cementiris de Barcelona: història, rituals i llengua • De l’enterrament intramurs (esglésies i claustres) a cementiris extramurs per motius d’higiene (ex. Poblenou 1775; Montjuïc 1883; Collserola, etc.). • Rituals: de les cortines de dol als balcons a l’arribada dels tanatoris (Sancho d’Àvila, 1968) i crematoris; noves pràctiques (columbaris, urnes biodegradables). • Negoci funerari: de la dispersió de funeràries al servei municipalitzat (Pompes Fúnebres de Barcelona, 1956). • Apunts lingüístics: les afores (no «els afores»), camamilla (no «manzanilla» si ens referim a la infusió), i alternatives a «fulano, mengano…». Debat obert sobre ONG i sector públic • Dilema: hi ha tasques que les administracions haurien d’assumir, però les entitats socials aporten especialització, proximitat i eficiència en certs àmbits. • Transparència i licitacions: en contextos fràgils hi ha riscos, però grans organitzacions i organismes com ACNUR han reforçat controls i auditories; la credibilitat depèn de la gestió rigorosa. Idees força • Evitar sobrepromeses: millor impacte real i mesurable que titulars grandiloqüents. • Disseny centrat en cultura, participació i dignitat de les persones. • El llenguatge importa: configura experiències i expectatives.