Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

73-84 de 140

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/4/2023 — De Sant Jordi al Belfast del Divendres Sant: català, memòria, globalització i escriptura amb Vicenç Villatoro

    Resum general de l’episodi Un episodi extens i polièdric que, a partir de la proximitat de Sant Jordi, articula una conversa profunda amb l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro sobre la cultura catalana, la llengua i la memòria, i obre finestres a altres temes com la globalització musical, el Memorial Democràtic, el conflicte d’Irlanda del Nord i el paper de la intel·ligència artificial en la literatura. El tram final se centra en l’ofici d’escriure: la diferència entre periodisme i literatura, el procés creatiu i tres llibres recomanats per descobrir o redescobrir Villatoro. "La idea de progrés té a veure amb la idea de comunicació... no hi hauria progrés sense comunicació" — V. Villatoro Sant Jordi, la llengua i el valor de l’escriptura Context de la Diada: • Orígens del regal de la rosa i del llibre • Reconeguda per la UNESCO (23 d’abril, Dia Internacional del Llibre) Importància de l’escriptura com a tecnologia cultural: fixa memòria, transmet coneixement i sosté el progrés. Oralitat vs escriptura L’oralitat crea relació directa però es perd; l’escriptura roman i permet “acumular i transmetre” coneixement. Avui, els registres digitals minven l’efímer de l’oralitat. Normalització lingüística i Manifest Koiné: del coneixement a l’ús Villatoro situa el manifest com un crit d’alerta: el salt de “que la gent no sap català” a “la gent el sap però no el fa servir”. Factors clau: • Demografia i immigració d’orígens culturals més diversos • Insuficiència d’eines clàssiques (immersió + mitjans públics) per generalitzar l’ús • Necessitat de prestigi i utilitat social del català (feina, ascens social) Polèmica del manifest: oficialitat i debat entre obligar/prohibir vs usos i costums i incentius. Exemples il·lustratius: • Consum conscient (etiquetatge, cartes de restaurants) com a palanca d’oferta • Doblades i subtítols (majors americanes): el retorn depèn d’un públic que faci valdre el criteri lingüístic • La premsa en català: dobles edicions com a estratègia defensiva per no perdre lectors en un mercat en caiguda "Les llengües no les mata el BOE; les mata el parlant que deixa de parlar-les" — V. Villatoro Clau conceptual: prestigi (cultural i econòmic) i utilitat com a motors de l’ús, més enllà de l’estricta obligatorietat. Globalització musical i afinitats culturals A propòsit de la versió de “What a Wonderful World” (John Secada & Diana Fèria): circuits culturals transnacionals i referents compartits. Idea central: avui l’edat i els gustos uneixen més que el lloc d’origen; el lloc ha perdut pes en la definició d’identitats culturals. Memorial Democràtic: fer visibles totes les memòries Missió: conservar i visibilitzar la memòria democràtica (Guerra Civil, postguerra, repressió, exili, deportació), donant veu a memòries invisibilitzades (per ex., les de les dones). Criteri de fons: combatre l’esquematisme i assumir la complexitat dels fets i dels actors en context. Exemple pedagògic: les diverses “x e c a s” i usos repressius del mateix espai per actors diferents al llarg del temps. "Per poder jutjar, ho has de poder veure tot. No pots construir hipòtesis ocultant-ne una part" — V. Villatoro Efemèrides del 21 d’abril De la fundació de Roma a la consagració de Santiago de Compostela, independència de Texas, sufragi femení a França, Brasília, el matrimoni igualitari a Espanya i l’elecció de Zelensky. Irlanda del Nord 25 anys després del Divendres Sant Crònica de viatge a Belfast i lectura del Good Friday Agreement (1998): avenços (desmilitarització, reforma policial, drets lingüístics) i persistències (segregació escolar, identitària i de lleure; tensions polítiques; impacte del Brexit). Lectures i films recomanats: • No diguis res (Patrick Radden Keefe) • Belfast (Branagh) • Bloody Sunday (Greengrass) • En el nom del pare (Sheridan) • Hunger (McQueen) • Michael Collins (Jordan) • Five Minutes of Heaven (Hirschbiegel) Passeig per l’Eixample-Universitat: llibres, arquitectura i memòria urbana Llibreteria Públia i la figura de Joan Ballester i Canals: activisme cultural en català i mapes dels Països Catalans. Arquitectures en diàleg: • Antiga seu de Gas Lebon (avui Mútua General) i la cantonada Gran Via–Balmes • La bomba del Coliseu (1938): 4 tones de trilita, devastació i el posterior edifici de l’Institut Nacional de Previsió (estètica del règim) • Lluís Bonet i Garí: de Puig i Cadafalch i Gaudí a Codorníu i Sagrada Família; biografia d’un arquitecte versàtil • Universitat de Barcelona: jardins i paranimf; recomanada la visita (llista d’espera a la torre del rellotge) IA i literatura; periodisme vs literatura IA: capacitats creixents, incertesa de límits i reptes d’avaluació (docència). La humanitat tendeix a fer allò que pot fer: cal criteri i governança. Periodisme vs literatura: • Periodisme: motor extern (el món), temps i contingència; cal que estigui ben escrit però no és literatura • Literatura: motor intern (impulsos vitals), connexió amb la vida viscuda; procés més lent i condensat • Hàbits d’escriptura: llibretes i mà per a idees; ordinador per a projectes de novel·la; Villatoro no recull en volum els articles "Pots viure sense escriure, però escriure sense viure és bastant impossible" — V. Villatoro L’obra de Villatoro: premis i recomanacions Premis destacats: Sant Jordi (L’Evangelí gris), Sant Joan (País d’Itàlia), Ciutat de Barcelona, Prudenci Bertrana, entre d’altres. 3 llibres per començar: • El tren a Maratea — breu, sobre memòria i bellesa • La claror de juliol — el més “biogràficament compromès” de l’autor • L’Evangelí gris — el títol que el va situar amb només 23 anys Apunts d’actualitat i crítica mediàtica Comentari crític sobre la compareixença de Laporta (cas arbitratges) i el relat mediàtic. Crítica al rei emèrit per la seva conducta i cobertura mediàtica. "Qui controla el present controla el passat, i qui controla el passat controlarà el futur" — G. Orwell Idees clau Prestigi + utilitat com a vector de l’ús lingüístic. Complexitat i pluralitat de memòries com a vacuna contra simplificacions. Afinitats culturals que transcendeixen el lloc d’origen. L’ofici d’escriure com a manera de viure i de mirar el món.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/4/2023 — Transformisme, activisme i memòria: la vida de David Cano (Brigitte d’Amour), del cuplet al cinema, amb història de la màfia, Napoleó i les efemèrides del 14 d’abril

    Resum general del programa Episodi coral que combina una entrevista vital i artística a David Cano (Brigitte d’Amour) amb seccions d’història i efemèrides. El fil conductor és el transformisme com a art, activisme i eina de visibilitat, entreteixit amb la resiliència personal, la cultura del cuplet i una mirada lúcida sobre mort, memòria i límits de l’humor. "La meva obligació és fer feliç a la gent i donar veu als que no en tenen." Punts clau Transformisme i activisme: Brigitte defensa un transformisme de proximitat ("de dia"), amb mirada social, pedagògica i intergeneracional (taller LGTBI per a gent gran). Biografia i resiliència: Infància dura, expulsió de casa d’adolescent i una trajectòria de supervivència fins construir família i xarxa (parella, amics, padrí) i carrera artística. Cultura i arrel: Reivindicació del cuplet català ("Remena, nena") i la tradició escènica del Paral·lel; Brigitte, estètica anys 40–50, humor fi i respecte al públic. Mort i rituals: Fascinació sana pel ritual funerari i crítica a la negació social de la mort; la consciència de finalitat com a motor de vida. Debat obert: Diferències entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag; percepcions socials canviants i límits de l’humor en temps de xarxes. Projectes i agenda: Producció pròpia d’espectacles (estrena al Casino de l’Aliança) i participació en cinema (en rodatge a l’Argentina). Temes principals de l’entrevista a David Cano / Brigitte d’Amour 1) Alter ego i llibertat creativa • La Brigitte com a via per fer allò que David no faria, amb humor, sensibilitat i activisme. • Transformisme entès com a autoexpressió, comèdia i denúncia de desigualtats. 2) Infància, ruptura i supervivència • Relat cru i honest d’una infància sense afecte i amb maltractament; expulsió de casa d’adolescent. • Barcelona, Càritas i xarxa comunitària fins trobar amics i un padrí de vida (Santi). • Gratitud i missió: ajudar qui ho necessita, sense perdre els peus a terra (teranyina afectiva amb el marit, Pere: “ell és terra, jo sóc aire”). 3) Carrer, oficis i taules d’escena • Feines variades (venda de llibres i carn) i habilitat comercial amb empatia i memòria. • De la casualitat neix la Brigitte, després consolidada a BTV (8 anys) i col·laboracions a TV3 i ràdios. 4) Transformisme, llenguatge i història • Distincions clares entre transformisme, transvestisme, transgènere i drag queen. • Recorregut històric (del teatre clàssic a Fregoli; del cross-dressing utilitari a casos actuals) i taller LGTBI per desfer confusions. 5) Cultura popular: el cuplet • Reivindicació del cuplet català i de figures com Guillermina Motta (arrel de la seva vocació). • Brigitte estrena “Jo soc Brigitte” (Òscar Constantí) i manté l’ADN del Paral·lel. 6) Mort, ritual i humor amb respecte • La mort com a part de la vida i rituals (tanatori, cementiris) com a espai cultural i d’aprenentatge. • Límits de l’humor: línia fina entre sàtira i ferir; importància del context i l’escolta. Altres seccions del programa Història i memòria (Joan Mateu) • La màfia siciliana i l’Operació Husky (WWII): pacte tàcit aliats–màfia (Lucky Luciano) i el desembarcament a Sicília. • Napoleó i Josefina: amor i política, propaganda i divorci d’estat per assegurar hereu. • Efemèrides del 14 d’abril i memòria històrica: homenatge al general republicà Antonio Escobar; reflexions sobre independentisme i tergiversacions. Agenda destacada de Brigitte d’Amour • 22 d’abril – Reobertura d’El Molino: actuació a les 21.00. • 13 de maig – Memorial de la Sida (Jardins d’Aclimatació, Montjuïc): cuplet amb convidades de luxe. • 30 de juny – Pregó a l’Espluga de Francolí (Orgull LGTBI en l’àmbit rural). • 14 de setembre – Estrena espectacle al Casino de l’Aliança del Poblenou. Idees força Visibilitat i normalització del transformisme en horari diürn i amb respecte. Cultura i memòria com a eines de cohesió i justícia. Humor sí, però amb responsabilitat empàtica i consciència del context.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 31/3/2023 — Reserva Wild Forest i la fauna cinegètica: porcs senglars, voluntariat i educació; amb històries de Buffalo Bill, Casanova i curiositats

    Resum general Episodi coral amb entrevista central a la Fundació Reserva Wild Forest i seccions d’història, llengua i cultura. El programa pivota sobre la conservació i benestar de la fauna cinegètica, la problemàtica del porc senglar en entorns urbans, i el paper clau del voluntariat i la concienciació ambiental. També inclou peces sobre filantropia musical, curiositats històriques i grans personatges. "Els animals no ens necessiten per a res; el que hem de fer és deixar de crear-los problemes" — Maria Figueroa Wild Forest: missió i pilars (conservació ex situ) Els 4 pilars operatius • Concienciació i divulgació: objectiu final que “deixin d’entrar animals” perquè no els calgui ajuda humana. • Investigació: mapar punts calents (atropells, abandonaments, captivitat), cooperar amb altres centres i donar llum a les espècies oblidades (fauna cinegètica) que dominen el bosc però reben poca atenció. • Rehabilitació física i mental: especialment per a animals maltractats o salvatges amb por a les persones; treball lent per recuperar confiança i benestar. • Rescat i derivació: atenció d’avisos a escala estatal i coordinació amb santuaris/centres propers quan cal. Conceptes clau: conservació ex situ, fauna cinegètica, benestar animal, semillibertat, reforç positiu. Porc senglar a la ciutat: causes, riscos i gestió Per què proliferen? • Omnívors oportunistes i “totterrenys” en ecosistemes de bord (bosc-ciutat). • Alimentació humana (directa o via brossa) trenca l’auto-regulació natural del sistema. • Absència de depredadors (disminució del llop i control de guineus) i canvi climàtic (hiverns suaus, més disponibilitat d’aliment). Bones pràctiques • No alimentar. • Segellar bé contenidors i brossa. • Evitar habituació (mantenir distància, espantar si cal per reforçar la seva por natural a l’humà). • Reintroducció del llop ibèric: debat necessari però complex (acceptació social i preparació d’hàbitat). "Cal estimar els animals, però cal estimar-los bé" — M. Figueroa Protocol amb cries salvatges (jabatos i altres) • Si veus una cria sola, el més probable és que la mare sigui a prop. • No tocar ni traslladar: el contacte humà altera el seu rastre olfactiu i pot provocar abandó. • Allunya’t, controla el gos i permet la reagrupació natural. Voluntariat i operativa diària Rutines i hàbitats • Semillibertat: el bosc vallat permet que trobin part del menjar i aigua de forma natural; estacionalitat en canvis d’hàbitat (p. ex. cérvids quan perden les cuernes —desmogue). • Esterilització: mascles vasectomitzats/castrats segons espècie; s’evita cria interna (excepte femelles rescatades ja gestants). • Entrenament amb reforç positiu: per gestionar moviments, cures recurrents i conflictes sense forçar (benestar i seguretat). Voluntariat “impagable” • Equip nucli de 5 treballadors multitask + xarxa de voluntaris setmanals i residents (present 365 dies). • Tasques reals: neteja, manteniment, alimentacions, cures, rescats, gestió digital i comunicació — molt més que “estar amb animals”. Costos, col·laboració i visites Cost econòmic i suport • Alimentació: ~4.000 € al mes (sense comptar rescats i veterinaris). • Valor de l’enriquiment ambiental: fruita/verdura/pa donats per botigues locals; clau per benestar i conducta natural de cerca. Com ajudar • Apadrinament: 10 €/mes per un animal (informe i seguiment); o Guardià: 6 €/mes per tota la reserva. • Teaming: 1 €/mes. • Botiga benèfica: roba, llibres i cuernes caigudes de manera natural (desmogue) per educar i finançar. Visites • Portes obertes (dissabtes al matí, dates al web). • Programa “Cuidador per un dia” (un divendres/mes): immersió guiada en tasques, alimentacions i formació. On són • Entorn d’Aguilar de Sagarra (frontera entre La Segarra/El Bages/La Noguera), a ~15’ de Manresa i prop d’Igualada. Animals i casos destacats • Fauna domèstica: porcs (vietnamites, de granja, ibèrics), ovelles, cabres, burros Mortadelo i Filemón, gallines, gats. • Fauna salvatge (focus cinegètic): daines, cérvols, cabirols, porcs senglars, guineus. • Casos emblemàtics: Mar i Valle, senglars ferits per trampa-llaç (il·legal); Tina, cérvola que vivia en 30 m²; Ofelia (guanaco) rescatat amb els burros. Altres seccions del programa Filantropia pop i sintonia • Shawn Mendes i Camila Cabello: col·laboracions amb ONG (Save the Children, campanyes solidàries, Concert for Ukraine, etc.). Secció d’història i curiositats • Relació home-gos a l’edat mitjana. • “Valer un Potosí”: riquesa colonial i Cervantes. • Teresa Cabarrús i el Termidor. • El papa Formós i el “Sínode del cadàver”. • Evolució de les transfusions i descobriment de grups sanguinis. • Alves dos Reis, la gran falsificació de Portugal. • Etimologies: “estar que trina”, “lavabo”. Personatges • Buffalo Bill a Barcelona: el seu “Far West” show (desfilades, bisons, rodeo, “Pony Express”, etc.). • Giacomo Casanova a Barcelona: amors, presó a la Ciutadella (Torre de Sant Joan), i retrat crític de l’Espanya del XVIII. Apunt d’actualitat • Clara Ponsatí: retorn, detenció i debat sobre immunitat (març 2023). Idees clau • La fauna cinegètica és el “gran oblidat” de la conservació: cal investigar, sensibilitzar i coordinar. • El porc senglar urbà és un problema creat per hàbits humans; la solució comença amb no alimentar i gestionar residus. • Voluntariat i xarxa local de donacions són essencials per a la sostenibilitat de la reserva. • L’educació ambiental pràctica (visites i “cuidador per un dia”) és una eina de canvi cultural.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/3/2023 — Astrologia, prediccions i eixos personals; l’esclavitud a Cuba i l’arribada de Buffalo Bill a Barcelona

    Panorama general de l’episodi Capítol molt complet amb tres blocs principals: Entrevista central amb l’astròloga Maria Helena Teixidor: diferències entre astronomia i astrologia, unicitat de la carta natal, astromundial i cicles històrics, els seus llibres i els eixos amb “programacions errònies”, compatibilitats entre signes i debat sobre horòscops i pseudociència. Història: la travessia atlàntica i la vida als ingenios de Cuba, jerarquies, violències i resistències, i l’arribada d’esclaus xinesos al segle XIX. Cultura: la gira europea de Buffalo Bill i la seva estada a Barcelona (1889), entre llegenda i espectacle. Inclou interludis musicals i un breu apunt d’actualitat política. 1) Astrologia amb Maria Helena Teixidor Punts clau Astrologia vs. Astronomia: l’astronomia és ciència; l’astrologia, tot i considerada pseudociència, es presenta aquí com a eina d’interpretació simbòlica basada en càlculs astronòmics i matemàtics. Unicitat de la carta natal: no hi ha dues persones iguals. La “fotografia del cel” és única perquè depèn de dia, hora i lloc de naixement. “Els astres indiquen, però no obliguen” — lliure albir per sobre del determinisme. Astrologia mundial (astromundial): cicles com Saturn–Neptú (~35 anys) i la triple conjunció Júpiter–Saturn–Plutó (2019–2020) s’associen a moments de canvi col·lectiu. La triple conjunció s’interpreta com a crida a la introspecció i reordenació personal (confinament com a "mirar cap endins"). Compatibilitats i elements: Foc (acció), Terra (pragmatisme), Aire (ment), Aigua (emoció). Les afinitats tendeixen per element i pels eixos oposats que equilibren (p. ex., Taure–Escorpí). Horòscops vs. astrologia seriosa: els horòscops són genèrics; la pràctica rigorosa requereix carta natal i context. Debat científic: crítiques per manca de mecanismes causals; l’astròloga invoca la idea de vibració (física quàntica com a metàfora) i interdependència sistèmica. Llibres de l’autora Vence a tu signo y ser feliz. Los ejes astrológicos: enfoc en els eixos oposats per detectar “programacions errònies” (patrons inconscients) i transformar-les. Lector transversal (iniciació a interpretació). Superar el abismo del miedo. Astrología y Kábala. La danza de los planetas (Da’at–Neptú): treball més tècnic sobre planetes i cabalà per reconfigurar vibracions difícils de la carta. Programacions errònies (els 6 eixos) Àries–Balança: rebuig Taure–Escorpí: abandó Bessons–Sagitari: frustració Cranc–Capricorn: traïció Lleó–Aquari: fracàs / (no) acceptació del fracàs Verge–Peixos: pèrdua “La carta astral és com una gran partitura: hi ha notes precioses i d’altres dissonants; som nosaltres qui decidim com tocar-la.” Mirada a 5 anys i Era d’Aquari 2023–2024: encara canvis i reajustos; a partir de 2024 moviment diferent. 2026–2029: finestra de canvis rellevants (alineada, diu, amb càlculs astrològics i amb la hipòtesi cíclica d’Alexandre Deulofeu sobre Catalunya). Era d’Aquari: èmfasi en autonomia, xarxes i transformació profunda. 2) Història: esclavitud a Cuba De la travessia al camp de canya Travessia: amuntegament, malalties, morts diàries; alimentació forçada; arribada a ports cubans amb pèrdues elevades. Venda i registre: reanomenaments, batejos falsos i classificacions (edat, marques, origen). Ingenios (fincas de sucre): jornades de 10 h (fins a 16–20 en collita), dieta pobra, descans vigilat, control i càstigs. Jerarquia d’esclaus: del camp als oficis especialitzats; “mestres” amb mínims privilegis, sense accés real a la llibertat. Vies de manumissió: pagament, delació de conspiracions, o lesions greus acreditades. Dones esclavitzades: mateix treball, preu més baix, violència sexual recurrent. Resistència: sabotatge, fugues, revoltes i destrucció d’ingenios. Esclaus xinesos (1847–1874): 125.000 contractats en condicions semiesclaves, amb obligacions que perpetuaven la dependència. Recomanació: visitar un antic ingeni per testimoniar “el mal que ens podem fer entre nosaltres”. 3) Cultura: Buffalo Bill a Barcelona (1889) De mite de l’Oest a l’Eixample Buffalo Bill (William F. Cody): biografia vertiginosa (Quàquer, Pony Express, explorador, caçador de bisons, showman). Medalla d’honor retirada i restituïda pòstumament. L’espectacle “Wild West”: baralles “indi vs. vaquer”, dirigències, tir i punteria (Annie Oakley), reclutament d’indis en reserves. Gira europea: Londres (jubileu de la Reina Victòria), París (Expo Universal) i Barcelona (desembre de 1889) amb 400 persones i 300 animals. Muntatge: grades en U entre Montaner–Aribau–Còrsega–Rosselló; pluja, epidèmies i preus alts van frenar l’èxit. Picaresca i rumors: bitllets falsos, llegendes urbanes i notícies sensacionalistes. Continuarà: detalls de les 9 escenes en el proper capítol. Altres Interludis musicals: “What a Wonderful World” i peça de Keane; menció a Acoustic Guitar Revival. Apunt d’actualitat: editorial crític sobre la moció de censura (Tamames) i notícia judicial sobre Pablo Casado; cita amable de Ter Stegen sobre Catalunya. Idees força Autoconeixement com a propòsit pràctic de l’astrologia. Cicles històrics: veure la història com a seqüència de patrons que tornen amb variacions. Memòria històrica de l’esclavitud i economies colonials del sucre a Cuba. Cultura popular: quan la frontera entre història i llegenda (Buffalo Bill) alimenta l’entreteniment modern.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/3/2023 — Paradoxes de la vida i l’empresa: 20 “sopars de duro”, valors, lideratge i decisions; amb bat-bomba a la II Guerra Mundial i passeig per la Barcelona universitària

    Panorama general Programa extens amb tres blocs principals: Entrevista central sobre el llibre “20 sopars de duro” (paradoxes de persones i organitzacions), amb els autors Miquel Bonet, Joan Cuí i Josep Maria Ordunya. Peça històrica sorprenent sobre el projecte X-Ray (ratpenats amb napalm) a la II Guerra Mundial, i breu opinió del “cas Negreira”. Passeig urbà per l’entorn de la Universitat de Barcelona: parades de llibres de vell, Enric Granados i el Seminari Conciliar (història, museu i diagnosi actual), plus una nota d’actualitat internacional (viatge de Pere Aragonès). "És més fàcil dir-li a un que està equivocat, que saber per què creu que té raó." “20 sopars de duro”: persones, empreses i paradoxes Què és un “sopar de duro” i per què el llibre “Sopar de duro”: anècdota inflada (o cuento chino) que posa de manifest la paradoxa i el biaix en la lectura dels fets. Objectiu del llibre: “servei públic, avís per a navegants”; ajudar a navegar les cruïlles professionals i vitals amb preguntes, no receptes. Inspiracions: Quartet d’Alexandria (Durrell) per mostrar la multiperspectiva; i el banquet de Plató (estructura dialògica, ironia i maieutica socràtica). Metodologia i estil Llibre situacional: cada capítol parteix d’una situació real (el “sopar”) i tanca amb preguntes clau “al tovalló”. Defensa de l’enraonar (raonar i escoltar-se) davant la xerrameca i els mantres empresarials. To àgil i proper: metàfores, humor i diàleg entre personatges per fomentar l’empatia. Temes i paradoxes destacades Persones: actiu o passiu? Depèn del context (empresa en benefici vs crisi). Evitar el lema buit: “Les persones són l’actiu més important, sempre que…”. Decidir en la incertesa: por a equivocar-se, immediatesa i drets a elegir lliurement (contra el resultadisme i els miratges d’èxit aliè). Valors i coherència: de l’eslògan al comportament. Referent: Pare Manel (coherència sostinguda). Responsabilitat vs accountability: de culpables a causes (aprenentatge de la cultura japonesa orientada a l’arrel del problema). Ser vs tenir: aprendre per saber o per acumular; ser per sobre de tenir, però assumint l’elecció i les conseqüències. Empresa: diners curts vs riquesa compartida i propòsit a llarg termini (economia circular, sostenibilitat social). Treball en equip: no mantra, sinó selecció, rol clar, clima i propòsit (exemples: boxes de F1, orquestra simfònica, castells). Lideratge com eliminació de la incertesa. Promoció: oportunitat o maledicció; clau l’autoconeixement (no tothom vol o pot liderar; dir “no” també és decidir). Identitat i cooperació: cooperar millor que competir; de l’ego al projecte comú. Frases clau i idees-força “Les paradoxes incomoden, però són el motor del creixement.” “El líder elimina la incertesa.” “Si no saps on vas, pots acabar a qualsevol lloc.” Què aporta el llibre al lector Eines de pensament crític per disseccionar cruïlles i formular-te les teves preguntes. Ajuda a prendre consciència (propòsit, valors, pors) i a decidir en primera persona. Els autors i els escenaris Autors: Miquel Bonet, Joan Cuí, Josep Maria Ordunya; trajectòria llarga en dret, psicologia i recursos humans. Estructura visual: 20 restaurants com a escenari narratiu; il·lustracions originals (dibuixos) fetes pels autors per fixar ambient i to. Quatre conclusions finals dels autors • Si no saps on vas, acabaràs en qualsevol lloc. • Per ser feliç, has de ser tu (autoconeixement). • Sigues autor/a de la teva vida: decideix tu i responsabilitza’t. • Si no decideixes (segueixes el ramat), acabaràs menjant… merda. Peça històrica: Projecte X-Ray (II Guerra Mundial) Storytelling rigorós d’un projecte real: “bat-bomba” (ratpenats portadors d’unitats incendiàries amb napalm) per cremar habitatges de fusta i paper al Japó. Proves: un primer fracàs (escapada i incendis a la base) i una segona prova exitosa; cancel·lat pel pes del Projecte Manhattan i la nova estratègia de bombardejos massius. Reflexió implícita: entre innovació militar, ètica i devastació (març 1945: Tòquio, i després Hiroshima/Nagasaki). Passeig per la Barcelona universitària Parades de llibres i cultura popular De les parades de llibres de vell (Portal de Santa Madrona) al trasllat a Diputació (1967) i decadència; memòria col·lectiva de pornografia “tendra” i revistes d’època. Enric Granados i el carrer Perfil de Granados (pianista i compositor) i la memòria del carrer Enric Granados. Seminari Conciliar de Barcelona Fundació, trasllats històrics, setmanes tràgiques i Guerra Civil (usos diversos; víctimes martiritzades). Avui: Facultats (Teologia, Antoni Gaudí), Museu Geològic (70.000 fòssils) i biblioteca; crítica al rumbo conservador i a la pèrdua de vocacions. Actualitat i opinió “Cas Negreira”: crida a la transparència i explicació clara de contractes i imports (desprestigi per a club i país). Viatge de Pere Aragonès a Amèrica Llatina: lectura crítica del protocol i de la posada en escena institucional. Música i sintonia Peça sobre Jon Batiste (perfil i trajectòria) i la versió de la sintonia. Tancament Recordatori del valor d’enraonar i d’un museu per Sant Just d’Esvern. Invitació a seguir decidint amb criteri propi.

  • 2h

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/3/2023 — Ceguesa i inclusió: Sandra Jiménez, “S’ha de veure”, tecnologia assistiva, ONCE i accessibilitat urbana

    Resum del programa Converses amb la Sandra Jiménez i en Paulí Castelló al voltant de la ceguesa i la inclusió: desmunten mites, comparteixen la trajectòria vital i professional de la Sandra, expliquen com la tecnologia assistiva fa possible l’autonomia, detallen la tasca de voluntariat a l’ONCE, debaten sobre accessibilitat urbana i reivindiquen l’educació i la sensibilització a les escoles. També hi ha espai per a les aficions (lectura, senderisme, música, ceràmica) i per aclarir conceptes tècnics sobre discapacitat visual. Punts clau • Dades i mites: definició de ceguesa, xifres de l’OMS i desmuntatge de creences (p. ex. “oïda més desenvolupada”). • Vida de la Sandra: glaucoma congènit, pèrdua total de visió als 6 anys, adaptació i vida autònoma. • Treball i tecnologia: 31 anys en empresa; ús de lector de pantalla i línia braille; Office i PDFs accessibles. • Sensibilització: programa de ràdio “S’ha de veure” (Ràdio Gavà) i tallers a instituts. • Voluntariat ONCE: barra direccional, esport a la muntanya, Camí de Santiago, acompanyament a gestions. • Accessibilitat urbana: crítiques a la Ciutat de la Justícia (ascensors tàctils) i al model de nivell zero a Barcelona; necessitat d’equips multidisciplinaris en arquitectura. • Música i mites sensorials: no hi ha “privilegi musical” per ser cec; exemples de músics. • Aficions: lectura, senderisme, natació, piano, i ceràmica (explicació de tècnica i mostra d’un gerro). • Conceptes tècnics: agudesa visual, camp visual, retinosi pigmentària (visió en túnel). • Quotidianitat i drets: gimnàs i acompanyants, targetes i descomptes, jubilació anticipada per discapacitat. Cites destacades "La més meravellosa de les músiques, el silenci." "La ràdio té molta similitud amb les persones amb deficiència visual: qui escolta s’imagina." "Quan les coses es fan bé, s’han de dir: l’ONCE és pionera arreu del món." Detall per temes Introducció: definicions, xifres i mites • Definició de ceguesa i dades de l’OMS (persones amb visió disminuïda i ceguesa al món). • Mites històrics (profetes, savis) i actuals (sentits “més desenvolupats”, “habilitats musicals”). Es remarca que no hi ha evidència general d’un augment de capacitats sensorials ni musicals. La Sandra: diagnòstic, pèrdua de visió i actitud • Glaucoma congènit agressiu; als 6 anys, pèrdua total de visió. • Recorda els colors i formes prèvies i com això ajuda a imaginar (p. ex. el color vermell). • Missatge vital: viure el moment, adaptar-se i avançar. Tecnologia assistiva i carrera professional • 31 anys a empresa: de telefonista a gestió de serveis i flota. • Ús de lector de pantalla (veu sintetitzada) i línia braille; treball amb Office i PDFs accessibles (quan són text). • Autonomia per coordinar tasques complexes (plànols d’oficina, trasllats, telefonia, flotes). “S’ha de veure” i sensibilització a escoles • Objectiu del programa: visibilitzar la discapacitat visual i malalties poc conegudes. • Tallers a ESO i batxillerat: educació per a la inclusió i trencar estereotips. ONCE, voluntariat i esport adaptat • El Paulí es fa voluntari el 2009: barra direccional (B1, B2 i guia) per caminar/córrer a la muntanya. • Experiències: Camí de Santiago, acompanyaments (metge, jutjat), ser “els ulls” en entorns no accessibles. • Reconeixement a la tasca de l’ONCE i al voluntariat com a diferencial del país. Accessibilitat urbana i arquitectura • Crítica a la Ciutat de la Justícia: ascensors amb teclat tàctil i assignació d’ascensor per lletra —no és accessible. • Debat sobre nivell zero a Barcelona (p. ex. Passeig de Gràcia): pot ser perillós per a persones cegues; cal senyalització tàctil clara. • Proposta: equips multidisciplinaris (discapacitat visual, auditiva, mobilitat reduïda, gent gran) en el disseny urbà. Música i mites sensorials • Desmuntatge del tòpic “els cecs tenen més oïda o talent musical”. • Exemples de músics cecs (p. ex. pianistes com Ignasi Terraza; bateria com David Vinyolas); el talent és individual, no inherent a la ceguesa. Aficions i ceràmica • Lectura, senderisme, natació, cor, piano (fins a 4t de mig), ciclisme en tàndem, equitació. • Ceràmica: tècnica amb engobe i monococció; relleu amb eina de fusta; presentació d’un gerro pensat per al Paulí. • Debat sobre percepció de colors en art quan s’ha tingut resta visual prèvia. Conceptes tècnics i llenguatge • Agudesa visual i camp visual; retinosi pigmentària: visió en túnel. • Canvis socials i mèdics: més tractaments i persones amb resta visual que no porten bastó. • Llenguatge: preferències entre “cec” i “invident” —respecte a l’autoidentificació. Quotidianitat, drets i jubilació • Gimnàs: barreres d’accés sense acompanyant; solucions municipals (acompanyant exempt de pagament). • Jubilació anticipada al 100% (discapacitat reconeguda amb suficients anys cotitzats).

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/3/2023 — Barcelona nocturna: Up&Down, Regine’s, Oliver Hardy i La Vaqueria; i el Carrer Aribau entre cinemes i pornografia psicalíptica

    Resum general de l’episodi "Jo als llocs que tinc, és casa meva, i hi faig una festa cada dia. El que vull és que no hi hagi problemes i que la gent es diverteixi molt." Aquest episodi té dues parts principals: Bloc 1 – Història viva de l’oci nocturn de Barcelona (anys 70–2010s) amb el testimoni d’Ignasi Ribó Masó: de l’auge d’Up&Down a la direcció de Regine’s (Hotel Sofía), la creació d’Oliver Hardy, la mítica La Vaqueria, El Mató de Pedralbes i l’etapa recent al Fanzibar. Bloc 2 – Passeig pel carrer Aribau: memòria urbana amb l’Orxateria La Valenciana, els cinemes Aribau i Central, i un repàs sorprenent a l’origen i difusió de la pornografia psicalíptica a Barcelona. Bloc 1 — La nit barcelonina amb Ignasi Ribó Perfil i fil conductor Ignasi Ribó Masó: empresari i dissenyador d’oci nocturn, conegut per unir discoteca i restauració amb un segell d’elit, cura del detall i tracte proper. Filosofia de vida i d’ofici: Recordar el bo, arxivar el dolent. L’èxit com a treball d’equip (màquina i vagons). La restauració com a diversió: fer-ho bo i fer-ho bé. Up&Down (1981–1996): records, codis i celebritats Records d’Up&Down: • Ambient espontani i selecte sense sobreprogramar • Equip inicial de 6 (Ignasi, l’únic supervivent de la comissió) Dues plantes, dues ànimes: • “Down” més cosmopolita • “Up” més elitista amb dress code (americana) i armari de jaquetes per no frustrar la nit. Passarel·la de famosos: Julio Iglesias, Maradona, Kevin Costner, Ronaldinho, Pedro Almodóvar, Amenábar, Sara Montiel, Tita Cervera, entre molts altres. Context final: suspensió de pagaments (1996), embargaments i tancament (2008), ja sense Ignasi. Oriol Regàs i les arrels (Bocaccio) i l’intent del Tropical Oriol Regàs: gran organitzador i observador d’idees (Bocaccio, 1967); complementarietat amb Ignasi (ell, menys nocturn i menys de tracte directe). Tropical Platja (Gavà): projecte rebatut dues vegades per la comissió d’Up&Down; Regàs s’hi aboca en un moment emocional baix (fracàs de “Piscines i Esports”). Resultat: aventura arriscada i gairebé ruïnosa. Regine’s (Hotel Sofía, 1986–1989) Fitxatge via Joan Gaspart i Antoni Asensio (Grup Z); direcció general (no accionista). Obertura la vigília de la final de Sevilla (1986) amb un pla per exhibir la Copa d’Europa en pista: simbolisme i timing. Paper clau de la decoradora Estrella Salietti (parella d’Ignasi en aquell moment). Oliver Hardy (1989–1993): club anglès i piano-bar Projecte en un edifici de Núñez i Navarro; entrada de Gaspart amb majoria (Gamo Investment). Doble restaurant (un amb terrassa), piano-bar en directe i estil “club anglès”. Músics destacats: Luqui Guri (caràcter exigent; continuador de Tete Montoliu), Francesc Burrull, Horacio Fumero; festivals de jazz amb visites internacionals. La Vaqueria (1989–2013): el lloc canalla i estimat Barret de públics: canalla + pijos + fumadors + ducs… barreja sense conflicte. Privacitat i premsa controlada: confiança VIP (ex. Rocío Jurado i Ortega Cano, sense paparazzi). Política de fum: campana a les 15:00 i 23:00 per encendre puros (dinar/sopar sense fum, després sí). Vida social intensa: Joan Barril, Joan Ollé, Pedro Ruiz, etc. Partides de dominó i ambient festiu. El Mató de Pedralbes (2013–2015) Crida per reflotar el local; redisseny d’Estrella Salietti, espai de bar esportiu amb butacots i grans pantalles. Sortida per discrepàncies econòmiques: “fer X” a “doble X”. Fanzibar (2020–…): l’última aventura Obert just abans de la pandèmia; cocteleria i mossegades (cuina limitada, però amb xef salsero de confiança des de fa 30 anys). Mirada endavant: projectes artístics (fer de marxant), col·laboracions prèvies (Pescadito de Val, Vaqueria Loreto). Bloc 2 — El carrer Aribau: cinemes, orxates i psicalíptica Fites urbanes Orxateria La Valenciana (des de 1910): del núm. 1 (trasllat al 16 cap al 2000) a marca icònica de orxates, fruits secs, pastisseria i xocolata (Severino Cortés). Cinemes: Aribau Multifines (ant. Cine Royal, 1912; danys 1938; reobertura com Central el 1939; reconfigurat com a multisales el 1993 amb Balanyà i la Universitat). Cinema Aribau (1962): inaugurat amb West Side Story, 95 setmanes en cartell i reestrenes (1971, 1982, 2012). Sala gran, cortina lateral i carisma d’estrena. Ecos de grans sales: Coliseum, Waldorf, l’Ocell… i les matinals de 25 pessetes. Llibreries de vell i fruiteries “d’alta gamma” (record nostàlgic d’aparadors de delícies de temporada). Barcelona i la pornografia “psicalíptica” Pionera al XIX en material eròtic importat per França: postals, baralles de cartes, papers de fumar i caixes de llumins amb imatges “pujades de to”. Moral de l’època: veure el turmell al tramvia ja excitava; el mercat eròtic creix amb publicacions locals (cap a 1890) i coplets. Termini clau: psicalíptic/psicalíptica (de “psico” – full de figuera, i “líptic” – fregar/untar): • S’usa per a “acudit verd”/obscè • Acceptat per la RAE (no per l’IEC) Alfons XIII: finança (i guionitza) films porno dels germans Baños; tres bobines mudes trobades al cap d’un segle en un convent de València (restaurades per la Filmoteca): “El confesor”, “Consultorio de señoritas” i “El ministro”. Redades i censura (primer terç del XX): milers de llibres confiscats, multes a llibreries; però la indústria editorial i cinematogràfica barcelonina persisteix. Idees clau Oci nocturn com a art d’acollir: codis, ambient, música i gastronomia integrats. Equip i timing: el carisma personal i l’equip fan rodar la “locomotora”; el moment emocional/urbanístic pot decidir un projecte (Tropical, piscines i esports). Memòria urbana: Aribau condensa cinema, comerç tradicional i cultura popular; Barcelona ha estat capdavantera fins i tot en allò “psicalíptic”. Moments destacats Dress code d’Up&Down amb armari de jaquetes per salvar nits. Angel Casas Show: convidats internacionals acabant la nit a Up&Down. La campana dels puros a La Vaqueria. West Side Story: 95 setmanes a l’Aribau; George Chakiris visitant Barcelona. Temes citats i noms propis Persones: Oriol Regàs, Joan Gaspart, Antoni Asensio, Estrella Salietti, Luqui Guri, Francesc Burrull, Rocío Jurado, Joan Barril, Joan Ollé, etc. Locals: Up&Down, Regine’s (Hotel Sofía), Oliver Hardy, La Vaqueria, El Mató, Fanzibar. Llocs/entitats: Carrer Aribau, Orxateria La Valenciana, Cinemes Aribau i Central, Balanyà, Universitat de Barcelona. Conclusió Un viatge per la Barcelona nocturna de les darreres dècades i per la memòria urbana d’Aribau mostra com la ciutat combina glamur, espontaneïtat i cultura popular —des de la pista de ball fins al pati de butaques i els papers de fumar “psicalíptics”.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/2/2023 — Conex: voluntariat i socialització de la gent gran — cursos, Edicònex, caminades i anècdotes de Barcelona (6a Flota i monuments)

    Visió general Programa dedicat a l’associació Conex (CONeixement + EXperiència), una entitat de voluntariat de Barcelona amb gairebé 40 anys d’història que promou la socialització de la gent gran a través del coneixement compartit. El capítol combina la conversa amb els responsables de Conex amb seccions culturals i històriques. "No és un centre on es fan coses per la gent gran; és un centre on la gent gran fa coses." Conex: missió i model Què és Conex i per què existeix • Associació de voluntariat gestionada íntegrament per persones voluntàries. • Objectiu central: socialitzar persones de més de 55 anys mitjançant cursos, tallers i trobades, posant en valor el binomi coneixement + experiència. • Conex neix de la idea fundacional d’Agustí Comas Passola: mantenir il·lusió, creativitat i aprenentatge després de la jubilació. • Postpandèmia: rebrot d’activitat i reforç de la comunitat. Filosofia i diferència clau • No és assistencialisme: les persones grans són protagonistes i generadores d’activitat. • Les classes són un mitjà; la xarxa relacional és el fi principal. "Reps més del que dones" — tòpic del voluntariat que es confirma a Conex. Estructura de voluntariat • Junta renovable per mandats (per evitar enquistaments i garantir relleu). • Dues grans columnes: • Voluntariat docent (professorat de matèries molt diverses). • Voluntariat de suport (recepció, gestió, manteniment, comunicació). • Projecte social destacat: Cangur Amic (visites setmanals a persones grans soles a domicili o residència; servei gratuït i vocacional). Activitats i cursos destacats Oferta variada i viva • Àrees: tecnologia (ordinadors, alfabetització digital), idiomes (anglès, francès), història de l’art, música (llenguatge musical), enologia, arts plàstiques (pintura sobre sorra) i més. • Criteri: actualització constant segons interessos dels usuaris. Activitat física i sortides • Caminades setmanals (10 km aprox., dificultat moderada) per Barcelona i AMB (Collserola, litoral fins a Montgat, Sitges–Vilanova…). • Marxa nòrdica incorporada recentment; públic sovint diferent del de caminades (més enfoc d’“exercici”). • Visites culturals guiades i sortides temàtiques. Espai de lletres i Edicònex Taller d’escriptura creativa • Conduit per Josep Lluís Benet i Vidal (psicòleg, pintor i escriptor). Grup reduït, treball d’escriptura amb feedback col·lectiu. • Des de 2016, múltiples “promocions” d’autors i autores. Naixement d’Edicònex • Servei (no editorial comercial) de suport a l’autoedició per a persones grans: de manuscrit (Word) a llibre. • Sense lucre, amb propietat 100% de l’autor i suport en presentacions i difusió bàsica (web i xarxes); la distribució queda a mans de l’autor. • Xifra aproximada: 40–45 llibres acompanyats. Serveis de suport i comunicació Sàmics • Assessoria gratuïta i imparcial en temes clau per a la maduresa (herències, testament vital, hipoteca inversa, fiscalitat bàsica…). • No tramita; orienta i deriva a la gestoria/administració pertinent. També ofereix xerrades (p. ex. sobre inflació i productes d’inversió). Fira Gran i Cinefòrum • Participació amb estand a Fira Gran. • Cinefòrum mensual (primer dimarts): projecció + debat per compartir mirades (molt bona acollida). Comunicació • Interna: grups de WhatsApp/Telegram per a logística i avisos; web corporativa. • Externa: impuls d’estratègia de comunicació i presència a xarxes (Instagram, Facebook) i mitjans locals. Dades clau de l’associació • Usuaris (alumnes): ~950 • Voluntaris totals: ~120+ (dels quals uns ~80 són professors) • Socis amb dret a veu i vot: 70–80 (aprox.) • Perfil de participació: majoritàriament dones (70/30); es promou més presència masculina. • Seus: Gran Via/Casanova i Travessera de Gràcia (zona Collblanc). • Matrícula anual: 30 € (serveix per a múltiples cursos). Cost per curs anual: 35 € (1h30/setmana, d’octubre a juny). Motivacions i impacte del voluntariat • Benefici personal: sentit de propòsit i benestar emocional en compartir coneixement i construir comunitat. • Benefici col·lectiu: teixit social que combat la soledat i fomenta noves amistats en la maduresa. "Sigui feliç… i ara què?" Conex ofereix l’alternativa organitzada a la rutina postjubilació. Seccions culturals del programa Joan Mateu — Homenatges i anècdotes • Homenatge a Raimon i l’exposició a Xàtiva. • Anècdotes històriques divulgatives: Vercingetòrix, la República de l’Illa de les Roses (1968), les guerres mèdiques (medes i perses) i Jack Johnson (combat a Barcelona, 1916). Pep — Barcelona, 6a Flota i monuments • Context històric: 6a Flota nord-americana a Barcelona (anys 50–80): impacte econòmic, oci i contradiccions socials. • Accident de 1977 (49 mariners morts) i monument al Port (golondrines — Port de la Pau). • Monument a Galceran Marquet (Pl. Duc de Medinaceli): història, atribucions i crítica patrimonial. Tancament • Crida oberta a futurs voluntaris professors i participants: a Conex, el que compta és el temps generós i el desig de compartir experiències i coneixement.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/2/2023 — Flandes a fons: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk — art (Van Eyck, Rubens), diamants, carillons, gastronomia i bici, amb apunts lingüístics i interludis culturals

    Visió general del capítol Una conversa àgil i informada amb Àngels/Ángeles Alonso (Turisme de Flandes i Brussel·les) que recorre la regió de Flandes: geografia, llengües, mobilitat, i una ruta urbana per ciutats clau: Anvers, Bruges, Gant, Leuven, Mechelen i Kortrijk. El capítol s’enriqueix amb context artístic (Van Eyck, Rubens, primitius flamencs), històric (diamants d’Anvers, beateris) i gastronòmic (cervesa, waterzoi, croquetes de gamba), més un bloc de sociolingüística belga i interludis musicals/culturals. A la segona part, una secció de curiositats històriques i retrats de personatges barcelonins icònics. "Els belgues diuen que tenen quatre estacions en un sol dia" — sobre el clima canviant de Flandes Flandes: on és, com s’hi parla i com moure’s • Situació: nord de Bèlgica, litoral al Mar del Nord, fronteres amb Països Baixos i França; al sud, Valònia. • Estructura federal: 3 regions (Flandes, Valònia, Brussel·les Capital) i 3 llengües oficials a nivell estatal, però cada regió té la seva pròpia llengua oficial: – Flandes: flamenc/neerlandès (oficial únic). – Valònia: francès (i zona germanòfona a l’est: alemany). – Brussel·les: bilingüe (francès i flamenc). • Mobilitat: trens molt freqüents i ràpids entre ciutats (distàncies ~50 km). Des de l’aeroport de Brussel·les hi ha estació ferroviària integrada. Bicicleta omnipresent, xarxes segures i paisatge planer. • Clima: canviant i humit, amb pluja intermitent; bons interiors acollidors (cafès, restaurants) quan no acompanya. Ruta urbana per ciutats de Flandes Anvers (Antwerpen) • Arribada impactant per la seva “catedral d’estació”. • Llegenda del nom: el soldat Brabo talla i llença la mà del gegant (símbol present arreu). • Gran port fluvial al riu Escalda i capital mundial del diamant (tall d’Anvers com a segell de qualitat; ~80% del comerç global hi passa). • Art i moda: ciutat de Rubens i Van Dyck; Museu de Belles Arts reformat; Plantin-Moretus (imprenta històrica, Patrimoni UNESCO); museu de la moda i districtes creatius al port. Bruges (Brugge) • Postals de canals, llambordes i cases esglaonades; centre compacte i harmoniós. • Recomanat: més enllà dels tòpics, endinsar-se als antics molls (Espanyols, Italians), antics consolats i la Borsa primigènia. • Art: Museu Groeninge (tresor dels primitus flamencs). Beateri amb casetes blanques i vida recollida. Gant (Gent) • Núcli monumental i viu (universitat): Gravensteen (castell dels Comtes), Patershol, Korenlei i Graslei vora el riu i el Pont de Sant Miquel amb la vista de les tres torres. • Imperdible: Catedral de Sant Bavó i el retaule de la “Adoració de l’Anyell Místic” (germans Van Eyck), experiència de visita amb realitat augmentada. • Dijous: “dia vegetarià” oficial (oferta àmplia en restaurants i cantines). Leuven (Lovaina) • Ciutat universitària (KUL, fundada el 1400) disseminada per la ciutat; ambient jove i bicicletes. • Beateri reconvertit (avui, entorn universitari); Ajuntament gòtic espectacular; mercats i vida de barri. Mechelen (Malines) • Antiga capital borgonyona; educació de Carles V. • Catedral de Sant Rombaud i ascens a la torre (carilló i vistes fins a l’Atòmiom en dies clars). Escola internacional de carilló (referent mundial). • Passeig “sobre l’aigua”; ciutat familiar amb Museu de la joguina; tradició de tapissos. Kortrijk (Courtrai) • Caràcter medieval i energia jove al barri illa Buda (nucli creatiu); tradició tèxtil (museu del lli), esglésies amb grans obres. Art, patrimoni i cultura • Pictòrics: Van Eyck, Bruegel, Rubens, Van Dyck. Itineraris per seguir les seves petjades i obres in situ (museus i esglésies). • Beateris i veguines: vida comunitària femenina medieval amb regles pròpies; recintes plàcids i fotogènics. • Música i carillons: tradició del carilló (Mechelen com a escola internacional). Apunt local: el carilló de la Generalitat toca a BCN a les 12 i a les 18 h (dl.-dv.). Gastronomia i cervesa • Producte i receptes: mar del Nord (gamba grisa, tomàquet farcit de gamba, croquetes de gamba), patates fregides d’institució, i el waterzoi (guisat tradicional de Gant, de peix de riu o pollastre). • Cervesa: cultura cervesera belga (Patrimoni UNESCO); de grans cerveseres a micro/fàbriques artesanes; cuina amb cervesa i copa adient a cada ocasió. A Leuven, branca de zitologia (estudis de cervesa). • Alta cuina i proximitat: gran densitat de restaurants amb estrella i molt bona oferta casual i assequible. Llengües i vida quotidiana • A Flandes es parla flamenc/neerlandès al carrer; el francès s’estudia però s’usa menys; anglès molt estès. • Brussel·les, bilingüe; senyalètica en dues llengües. A Flandes i Valònia, senyalització només en la llengua de la regió. Mobilitat ciclista i pavés • Pavés i ciclisme: el pavés belga és icònic i exigent (pensa en la Volta a Flandes). Xarxes de rutes temàtiques per cicloturisme tranquil o esportiu. Interludis musicals i culturals • "What a Wonderful World" i homenatge a Toots Thielemans (harmònica i jazz; figura clau belga). • "Hallelujah" (record a les víctimes del terratrèmol a Turquia i Síria) i bloc de curiositats històriques: Livingston & Stanley a l’Àfrica, l’Hotel Lutetia a l’ocupació nazi, i els castrati a l’òpera. Apotheosi barcelonina: personatges de ciutat • La Monyos: icona popular de la Rambla i el Raval; vida marcada per la tragèdia i la llegenda. • Ramon Julibert, l’home del metro: tenor aficionat del Passeig de Gràcia, protagonista del documental “L’home del metro”. • El Noi de Tona: orador ambulant amb memòria prodigiosa; presència al quadre “La càrrega” de Ramon Casas. Idees clau per planificar el viatge • Baseu-vos en el tren per saltar entre ciutats (curtes distàncies). • Combineu art (Van Eyck a Gant, Rubens a Anvers, primitius flamencs a Bruges) amb ambients urbans actuals (ports, barris creatius) i gastronomia. • Reserveu temps per a beateris, carillons i cerveses locals. • Si és dijous, aprofiteu el “dia vegetarià” a Gant.

  • 2h

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/2/2023 — Girona i la Llibreria 22 amb Guillem Terribas: activisme cultural, homenatge a Espinàs, teatre i fe

    Panorama Converses amb el llibreter i activista cultural gironí Guillem Terribas al voltant de Girona, la fundació i el llegat de la Llibreria 22, el paper de l’escoltisme en la seva formació, l’ecosistema cultural de la ciutat, l’equilibri entre empresa i cultura, i un homenatge sentit a Josep Maria Espinàs. L’episodi combina anècdotes vivíssimes (Quim Monzó, Sergi López) amb reflexions sobre la pèrdua de fe i el valor d’“estar al carrer” perquè passin coses. Temes principals 1) Girona i presentació del convidat • Elogi de Girona com a ciutat de referència cultural i gastronòmica, amb mencions a la Devesa, els Call Jueus, els Temps de Flors i el naixement dels xuxus. • Introducció del convidat: llibreter, escriptor, crític de cinema, promotor del Premi Just Manuel Casero, gestor del Cinema Truffaut, col·laborador a RAC1 i guardonat amb la Creu de Sant Jordi. 2) Homenatge a Josep Maria Espinàs • Record emocionat i retratat humà d’Espinàs: exigent i entranyable, enamorat de la xocolata, fidel a la màquina d’escriure (“escrius i ja surt imprès”). • Arrels a Sant Just i connexions literàries i artístiques del seu entorn. • Paral·lelismes amb Terribas: reconeixements compartits i una manera d’entendre la cultura amb ofici i proximitat. 3) “Demà serà un altre dia” i el joc de coincidències • La màxima vital de Terribas —“Demà serà un altre dia”— com a brúixola d’ànim i perseverança. • Joc simpàtic amb Nostradamus (aniversari compartit) i la força de les frases que perduren. 4) Naixement i model de la Llibreria 22 • Ubicació mítica: carrer de les Hortes, 22 (1978). De lloc de venda a centre viu: presentacions, teatre, màgia, música. • Model híbrid: botiga professional que ven llibres per finançar activitat cultural. La tensió entre creativitat i sostenibilitat (el somiat 80/20 vs la realitat inversa). • Idees exportables: “el que fem a la 22 ho pot fer qualsevol botiga” si hi ha ganes i comunitat. 5) L’escoltisme com a universitat de vida • L’escoltisme dona a Terribas valors (terra, amistat, solidaritat), identitat (de “Guillermo” a “Guillem”) i camins creatius (teatre, llengua, pintura, cinema). • Treballs primerencs (diaris, hostaleria) i batxillerat com a fita clau per obrir portes. 6) Girona cultural i xarxa d’iniciatives • Presència de Terribas en moments clau: El Tallaret de Salt, ADAG (Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona), entre d’altres. • Filosofia de carrer: “passen coses si hi ets”. Agenda activa amb presentacions recents i implicació constant. 7) Anècdotes d’autor i de nit • Quim Monzó signant llibres a la una de la matinada en un bar amb un gintònic a la mà; persecucions de fans i escenes “de pel·lícula”. • Nits llargues amb Sergi López i la cara “teatral” de la vida cultural. 8) Espiritualitat: del compromís a la pèrdua de fe • Joventut lligada a parròquia i missa (lectures, monitors) i una pèrdua de fe gradual i respectuosa: quan tot es resol amb “acte de fe” o “misteri”, decideix viure igual sense creure i mantenir bones relacions. Cites destacades “Demà serà un altre dia.” “El que faig ho poden fer les carnisseries.” “Jo passo per allà i passen coses.” Conclusió • Un retrat de vida cultural activa on llibres, cinema i teatre es barregen amb comunitat, amistat i ofici. • La Llibreria 22 s’erigeix com a model d’espai cultural obert i autosostingut, i Terribas com a connector que transforma presentacions en experiències i ciutat en escena.

  • 1h 57min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/2/2023 — Comunicació vitalista, memòria familiar i societat civil: Vicenç Villatoro entre la guerra i la migració, l’ofici d’escriure, Sanz Briz/Perlasca i les epidèmies de Barcelona

    Panorama general Converses profundes i amables amb Vicenç Villatoro sobre la comunicació (com a ofici i com a mirada), el vitalisme i la literatura, la memòria familiar marcada per guerra, exili i migració, i el paper de la societat civil catalana. El programa incorpora també una secció històrica sobre Sanz Briz i Perlasca a Budapest, una mirada a les epidèmies a Barcelona i un tast de música i del procés creatiu de Villatoro. "Escrivim i llegim per viure més." — V. Villatoro Idees clau de l’entrevista a Vicenç Villatoro Vitalisme, literatura i comunicació • Diferència entre vital (energia per viure/actuar) i vitalista (creença en la força de la vida): Villatoro s’identifica sobretot com a vitalista. • La literatura neix de la vida: sense vida, la literatura és “un joc de paraules”. • L’“ofici de mirar”: el periodista i l’escriptor observen el món per trobar-hi la vida que volen viure; no és passiu, és una contemplació activa. • Comunicar és també gest, postura i energia: la gestualitat acompanya i reforça la paraula; parlar sense text escrit, només amb notes, obliga a concentració i vitalitat per retenir l’atenció. • La comunicació és a tot arreu: triar una camisa o fer una selfie és un acte comunicatiu; lectura crítica de les fotografies (de posar vs. instantànies), i del desplaçament cap al jo a l’era del mòbil i TikTok. "L’atenció del públic no l’obtens només pel que dius, sinó també per com ho dius." Educar i llegir: ciències i lletres, i el pes de la història • Crítica a la “disfressa científica” d’algunes disciplines humanístiques; alhora, defensa d’una cultura general mixta: ciències i lletres s’han de complementar. • Ensenyem sobretot història de la literatura i història de l’art, no pas a llegir ni a mirar; la cronologia importa a l’historiador, però qui gaudeix l’art pot prioritzar la qualitat per davant del “qui ho va fer primer”. Començaments i finals: el pacte amb el públic • Els començaments donen el manual d’instruccions (to, registre, clau de lectura); són un pacte amb el lector/oient. • Els finals requereixen “signes de puntuació” (baixar llums, corals, etc.) per indicar que s’ha acabat; qui parla en públic ha de pensar el final per evitar divagar. "Les primeres tres frases estableixen les regles del joc." Memòria familiar, guerra i migració • La Guerra Civil és el gran punt i a part familiar i col·lectiu del s. XX: canvia vides, obliga a exili i reconstruccions. • Dilema existencial i universal: anar-se’n o quedar-se. La visita al barber de Castro del Río inspira l’altra cara de la migració: quedar-se també és una decisió vital. • Contrast Castro del Río (polarització “blanc/negre”) vs Terrassa (més grisos i ponts de postguerra), amb figures com Mn. Pere Ribot que faciliten trobades entre excombatents de bàndols diferents. • La trilogia de Villatoro (Els que se’n van, els que es queden, els que tornen) busca el general en el personal: vides “normals” com a mirall universal. El pare: curiositat com a motor • El pare, autodidacte, mestre sense haver anat a escola, i fotògraf; la curiositat com a motor de realització personal fins i tot en contextos adversos. "La primera vegada que vaig entrar a una escola va ser per fer-hi de professor." L’ofici d’escriure • Periodisme vs literatura: el primer exigeix ritme i termini; la segona altres tempos i tria de paraules. Durant anys, articles a màquina i novel·les a mà per sincronitzar ritmes. • El dietari alterna amb la poesia; la novel·la avança més constantment. Societat civil catalana • Sense estat propi (o amb l’estat en contra), la societat civil ha creat hospitals, ateneus, clubs, cultura (Palau de la Música, Sant Pau, etc.). Ha estat clau de supervivència i progrés; cal preguntar-se si avui en manté la força i si serveix amb les regles actuals. Altres seccions del programa Història i memòria (Budapest, 1944–45) • Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca salven milers de jueus amb proteccions i cases espanyoles; Perlasca es fa passar d’ambaixador; Sanz Briz opera amb creativitat legal i riscos personals. • Debat sobre memòria: reconeixement desigual (Itàlia vs Espanya), Justos entre les Nacions, i el silenci dels supervivents (por, protecció del patiment, incredulitat de l’entorn). "Els que han patit volen tancar el patiment i no transmetre’l." Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra al tifus (1914) • Recorregut per grans pandèmies (Pesta de Justinià, Pesta Negra, febre groga, tifus). Impacte social i respostes (processons que agreugen contagis, quarantenes, lazzarets). • Naixement d’infraestructures clau: Casa de l’Aigua (Trinitat Vella/Nova), cloració, i Hospital del Mar com a eix de salut pública (de la Guerra Civil a la sida i la Covid). Editorial i música • Apunt crític sobre Justícia a Espanya (TJUE i exiliats vs caixa B del PP). • Música: “What a Wonderful World”; perfil de Willie Nelson; i cançons de Villatoro amb Ramon Montaner (àlbum “Fugida”). "Marxaran les paraules… i jo estaré ben quiet a l’últim tren." (lletra de Villatoro) Temes principals • Comunicació: gest, energia i pacte amb el públic • Vitalisme i literatura: vida com a font i finalitat • Memòria familiar: guerra, exili, migració (anar-se’n/quedar-se) • Societat civil catalana: institucions i modernitat • Història i memòria: Sanz Briz, Perlasca i l’Holocaust • Salut pública: epidèmies i infraestructures a Barcelona • Procés creatiu: periodisme vs literatura; cançó i dietari

  • 2h

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/1/2023 — Bridge, Mindfulness i Ciència amb Dragan Markovic: de la guerra dels Balcans a la filosofia de vida, i el Paral·lel de Barcelona

    Visió general de l’episodi Convidat: Dragan Markovic (jugador i professor de bridge, matemàtic, coach i divulgador de mindfulness i ioga). Episodi amb converses profundes sobre guerra i mitjans, bridge (regles, filosofia i educació), mindfulness i ioga, ciència i salut, filosofia i mort, i una extensa crònica històrica sobre l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona. També inclou un bloc d’actualitat política i un interludi musical amb Michael Bublé. Convidat i context personal Dragan narra la seva sortida de Sèrbia durant la Guerra dels Balcans, la ruta via Hongria i l’arribada a Catalunya. El mar esdevé un símbol vital: • "Libertat, força, ilimitació, infinit." • Viu molt a prop del mar; ha buscat consciència i estabilitat al costat de l’aigua. "y llega un momento en el que ese quedarse un rato puede ser convertido en treinta y pico de años." Guerra i mitjans de comunicació Dragan desvincula el conflicte de la religió i el situa en interessos polítics i econòmics. Critica el paper dels mitjans de comunicació en l’escalada: • Amplificació de diferències i propaganda. • Canvi de percepció: de pensar que impedirien guerres a veure que hi poden contribuir. "la guerra ha sido impuesta... y esto ha sido... gracias a los medios de comunicación." Bridge: regles, origen i valor humà Introducció al joc El bridge combina subhasta i carteig. L’objectiu és complir el contracte de bases acordat; si no, puntua la parella rival. Origen modern: Harold S. Vanderbilt (1925) i la Federació Mundial del Bridge. Humilitat i aprenentatge Dragan subratlla que el bridge ensenya humilitat: aprendre contínuament i revisar creences. Joc finit però amb un espai de situacions tan gran que una vida humana n’abasta una part mínima. "El bridge me enseña la humildad... siempre que pienso que sé algo, la vida y el bridge me demuestran lo equivocado que estoy." Competir vs superar-se Debat viu: competència externa (guanyar) vs superació personal (donar el màxim propi). Pont entre el joc i la vida: gestionar l’ego, la comunicació en parella i la responsabilitat compartida. Mindfulness i Ioga Mindfulness Definició operativa: atenció plena al present, sense judici. Pràctica com a “mirall intern” per observar relacions, ambicions i hàbits. Paradoxa del temps: • "Si tens 10-20 minuts, medita 10-20 minuts; si no tens temps, medita 1-2 hores." Ioga Ioga com a pràctica espiritual orientada al treball interior; la flexibilitat i la respiració són beneficis secundaris. Sinergia amb la meditació: preparar el cos (columna, òrgans) per estar en quietud sense molèsties. Ciència, salut i límits del coneixement Defensa de la matemàtica com a nucli metodològic (model d’objectivitat), però reconeixement de límits quan s’estudien éssers vius: variabilitat, factors mentals/emocionals i dependència d’estadística. Debat amb el presentador sobre medicació i sistema immunitari: • Dragan alerta de possibles dependències i d’inhibir l’autoregulació. • El presentador defensa el paper decisiu de la medicina per salvar vides i millorar la qualitat de vida. "Seamos conscientes de que estas demostraciones no son cien por cien... son los resultados con nuestros conocimientos hasta ahora." Filosofia i la mort La filosofia com a pensament crític i qüestionament de valors imposats. La mort com a part natural que dóna sentit a la vida; educar-se per a la mort redueix la por i permet viure plenament. "Una vez nos liberemos del miedo de la muerte, es cuando realmente podemos empezar a vivir plenamente." Crònica històrica: l’Avinguda del Paral·lel (Barcelona) Secció de Josep: origen urbanístic i social del Paral·lel. Pla Cerdà, meridianes i paral·lels, i la Llei de Porxos (1882) amb tres tipologies de porxada que van generar conflictes, especulació i lentitud administrativa. Desmuntatge d’un mite: la taverna “Paral·lel” de la cuinera de Comas i Solà (fake històric). Del projecte de via residencial a eix lúdic: circs, teatres, cafès, cabarets i el Molino; concentració d’espectacles (fins al 73% de façana el 1934). Impacte social: barreja de classes, tertúlies, anarquistes, espionatge d’entreguerres; canvi d’hàbits amb l’arribada del 600. Actualitat política Editorial sobre la manifestació de Cibeles (21/01/2023) i la dreta espanyola. Eixos: lluita pel control institucional, retòrica sobre la ruptura d’Espanya, comparacions europees (CDU i conservadors britànics). Ensenyament i bridge com a eina educativa A l’escola (ex. Col·legi Bethlem): treball d’equips, estratègia, concentració, gestió de la frustració i objectius comuns. En adults: gimnàstica mental, memòria, deducció lògica i habilitats socials. "Per molt complicat que sembli l’objectiu, cal lluitar fins a l’última carta." Cites destacades "No, no tenía nada que ver con la religión." (sobre la guerra) "Gracias a los medios de comunicación nos han involucrado a todos en otro conflicto." "El bridge me enseña la humildad." "Si no tienes tiempo, medita una o dos horas al día." "La muerte... es natural y da sentido a nuestras vidas." Interludi musical i notes Interludi: "What a Wonderful World" (versió de Michael Bublé). Notes: dades de Bublé i el seu concert al Palau Sant Jordi (entrades i trajectòria).