Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

61-72 de 140
  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/11/2023 — Astronomia viva amb Antonio Bernal: trajectòria de Medellín a Catalunya, Egipte i Sirius, tallers amb coets d’aigua, rellotges de sol i l’asteroide AntBernal (+ pauses musicals i Woodstock)

    Panorama general Un episodi dedicat a l’astronomia amb l’enginyer i divulgador Antonio Bernal González. Es combina història i definició d’astronomia, el relat vital i professional d’Antonio, la seva tasca divulgadora amb nens, llibres i tallers (com el famós de farina i colacao i els coets d’aigua), i una immersió apassionant als rellotges de sol (incloent el raríssim cilíndric de Pingré). El programa també inclou pauses musicals amb versions de “What a Wonderful World” i una secció històrica sobre Woodstock. • Tema central: fer l’astronomia propera i divertida sense perdre rigor, mostrant com la curiositat pot transformar vides i vocacions. • Moments destacats: - Astronomia vs. astrologia i breu història de la disciplina. - Vocació: l’origen familiar de l’interès d’Antonio (“les respostes estan a dalt”). - Divulgació: visites massives d’escolars i mètodes pràctics per enganxar-los a la ciència. - Tallers: cràters amb farina i colacao; coets d’aigua basats en l’acció–reacció de Newton. - Rellotges de sol: del disseny monumental a la recreació d’un Pingré cilíndric únic. - Reconegut al cel: l’asteroide 195892 porta el nom “AntBernal”. “Les respostes estan a dalt.” “Per a mi això no és bulla; és simfonia.” “Jo no sóc científic… sóc un intèrpret.” Astronomia, definició i història Què és i què no és • L’astronomia estudia cossos i fenòmens celestes mitjançant matemàtiques, física i química; no s’ha de confondre amb l’astrologia (pseudociència). Pinzellades històriques • De l’observació primitiva del Sol, la Lluna i els planetes a calendaris agrícoles i rituals. • Egipte: sortida helíaca de Sirius per comptar els 365 dies. Antonio Bernal: vocació i trajectòria Orígens • Passió nascuda a la infantesa amb un pare metge apassionat per l’astronomia i nits sota cels foscos. De Medellín a Catalunya • Planetari de Medellín (docent i després director). Eclipsi total de Sol (1991) i connexió amb astrònoms catalans; invitació el 1992 i, finalment, Observatori Fabra. Divulgació, llibres i mètode Aula i més enllà • Sessions amb centenars de nens al dia: impacte vocacional real. • Llibres i articles pensats per a un lector concret: traduir complexitat a llenguatge pla. Tallers pràctics • Cràters amb farina i colacao: visualitzar l’origen impacte dels relleus lunars i planetaris. • Coets d’aigua: bottles + aigua + aire a pressió per demostrar acció–reacció, amb paracaigudes al punt àlgid. Rellotges de sol: ciència, art i història Obres i formats • Disseny i construcció per a ciutats i institucions (Popayán, Metro de Medellín → Univ. d’Antioquia, Castelldefels), i peces murals i escultòriques. El Pingré cilíndric • Recreació d’un rellotge cilíndric amb múltiples estilets concebut al segle XVIII per calibrar rellotges de butxaca a qualsevol hora (no només al migdia). Repte matemàtic i constructiu resolt. Vida amb un astrònom i un nom al firmament • Testimoni vital: viure “mirant amunt” i no tant amb els peus a terra. • Curiositat: asteroide 195892 AntBernal (descobert per José Manteca). Música i cultura • Versions de “What a Wonderful World” (The Moffats, Bobby Goldsboro). • Secció de Woodstock 1969: Hendrix, “Club dels 27”, logística i llegat del moviment hippie.

  • 2h 5min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/11/2023 — De Bruguera als cromos de Bimbo, la revista BOCATXO i la censura; i Clara Segura, molt més que teatre

    Resum general Doble episodi amb dues converses potents i complementàries: Josep Hilario Ifon recorre la seva etapa (1936–1976) com a editor i publicitari: entrada a Bruguera, innovació en publicitat i cromos (ColaCao, Bimbo), creació de revistes (Mundo Juvenil, Fans), l’aventura cultural de BOCATXO i el pols amb la censura franquista. Clara Segura desplega una mirada vital i artística “molt més que teatre”: formació musical, mètode interpretatiu basat en l’emoció i l’empatia, conciliació, tecnologia i adolescents, valor de la cultura, amor pels musicals i memòria de Sant Just i del Paral·lel. "La cultura ens fa més sòlids i menys manipulables." "El teatre va directe al fetge i al cor." Bloc 1: Josep Hilario Ifon — edició, publicitat i censura De l’aula a Bruguera • Estudis de periodisme (promoció de Vázquez Montalbán) i primer títol irònic de “llicenciat en premsa infantil”. • Entrada a Bruguera com a “cap de publicitat”, aprenentatge accelerat en una estructura editorial única i excèntrica. Publicitat que ven (i fa vendre) • Dilema estratègic: publicitar productes propis vs. portar anunciants a les revistes (Pulgarcito, DDT, El Mundo). • ColaCao i primeres aliances massives; tour per fàbriques, olors de cacau i relacions amb els fundadors. • Números que parlen: 7,5 milions de pessetes el primer any de publicitat captada. L’univers dels cromos: IBIS, safrà i… BIMBO • Se li encomana IBIS (cromos i calendaris). • Decisió valenta: deixar els mini-cromos del safrà —no compensava. • Desembarcament de Bimbo i naixement d’una relació creativa que arriba a 200 milions de cromos i 240.000 àlbums. • Tensions amb l’agència McCann Erickson: els cromos representaven el 80% del pressupost de Bimbo en publicitat. "Em va prometre un 5% de comissió… i no me’l va pagar." Revistes i cultura popular • Mundo Juvenil amb Marisol: quan Bruguera rebutja l’oportunitat, el competidor la fa grossa i Ifon acaba tancant acord amb la família Goyanes. • Fans: primera roda de premsa d’una revista a Barcelona (Hotel Presidente) i reflexió sobre el risc de les presentacions. BOCATXO, la Gauche Divine i el xoc amb la censura • BOCATXO (1968): revista glamurosa, pop i hedonista, mirant de reüll Playboy; públic jove, urbà, antifranquista. • Equip coral (Rosa Regàs, Joan Mercè; Vázquez Montalbán a internacional) i etapa amb Javier Godó, despatx a La Vanguardia, fotos de Xavier Miserachs. • L’episodi de la poma (pàg. 70): trucada del ministre Sánchez Bella, viatge a Madrid i censor personal assignat. • Estratègia “de xoc”: portar el censor a Bocaccio Madrid i saturar-lo d’imatges perquè la revista li semblés més “tèbia”. • Pacte final: tanca BOCATXO a canvi de llicències per importar i distribuir Filipacchi i autorització per editar 4 revistes. Apunts finals • Barrabàs (1972–77) neix d’una idea d’Ibáñez i Òscar; Godó s’hi queda, Ifon continua amb BOCATXO. • Valors i pràctiques de l’ofici: tècniques de barreja de cromos (sense “cromos impossibles”) per incentivar la completud; mirada crítica i afectuosa a Vázquez Montalbán (millor articulista que novel·lista, al seu parer). Bloc 2: Clara Segura — mètodes, vida i musicals Formació, disciplina i conciliació • Institut del Teatre i sòlida base musical (piano, solfeig, coral). • Rutina matinera per guanyar temps (6–7 h): disciplina heretada del piano. • Aprendre a dir “no” i planificar (amb Bet Orfila) després d’un pic d’estrès postpandèmia. Adolescència i pantalles: humanitat en joc • Conversa honesta sobre mòbils, tecnologia i relacions: ella defensa el contacte humà i alerta sobre la pèrdua de llenguatge corporal. • Sentir-se “carca” davant els fills forma part del xoc generacional. Mètode interpretatiu: emoció, escolta i ofici • Rebuig d’un mètode únic: aposta per una caixa d’eines eclèctica i viva. • La primera emoció en llegir un text és un tresor que guia la feina. • L’empatia com a cor del teatre: si l’actriu s’emociona, sovint el públic també. • Referències: Flotats (l’ofici no és repetible), Stanislavski (quintessència del sentiment). "Puc saber si són clínics d’encostipat o d’emoció." Arrels i cultura • Infantesa a Sant Just: piano, coral, esplai, caminar pel poble. • La cultura com a benestar i ciutadania crítica: cal educació artística (mirall de la cantera anglesa). • Vocació: tria Institut del Teatre davant Història de l’Art (pla nou 4 anys, dedicació total). • Primer gran èxit al TNC (1998) en plena transició d’etapa a l’equipament: de “taller” a temporada amb sold out. Perla 29, desitjos i memòria • Trajectòria i complicitat amb Oriol Broggi i l’Espai Biblioteca. • Desig de compartir escena amb Pere Arquillué (Roxana a Cyrano). • Record emocionat d’Anna Lizaran com a referent. Musicals i el Paral·lel: del mite a la realitat • Admiració per Chicago (Fosse): quan hi ha gran actriu/actor, tot quadra encara que la veu no sigui “perfecta”. • Estat del musical a Barcelona: falta d’impuls autoral, pes de franquícies, i decadència del Paral·lel. • Creació col·lectiva: “Quédate con la copla” (hemeroteca, cançó com a trama), amor per la memòria del Paral·lel i la seva època irrepetible. Música i procés • Necessita música al camerino (bafle) per modular estats d’ànim. • Complicitat vital i artística amb Florent (Blind Records, amb Santos): música al centre de la vida. Valors, clown i joc • Reivindica honestedat i noblesa (vincles que cuiden). • Homenatge a Catalina i Caterina (àvia i mare): alegria, coratge i humor com a llegat. • Pedagogia amb el ridícul i el clown com a camins a l’essència: • “Suavitat agressiva” • “Emoció estructurada” • “Tècnica improvisada” • “Seguretat vulnerable” • A La Trena (100+ funcions), la clau és el joc perillós cada nit. Idees clau • Innovació publicitària i de merchandising editorial (Bruguera → cromos) que marquen una època. • BOCATXO: cultura pop, Gauche Divine i el límit de la censura; negociació intel·ligent per obrir portes editorials. • L’actuació com a ofici viscut: emoció, escolta, ritme i contacte amb el públic. • Cultura com a política pública essencial: educar espectadors des de l’escola. • Musicals: quan prima la interpretació, l’efecte és demolidor; el Paral·lel demana un relleu creatiu propi. • Empatia i valors per viure i fer teatre en una era de pantalles.

  • 2h 6min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/10/2023 — Poesia amb Esomar Verge: veus, procés creatiu i recitals; CIA i Dulles, annexions de Barcelona i IA sota lupa

    Panorama general Un episodi coral amb tres poetesses del col·lectiu Esomar Verge —Sònia del Campo, Esther Fernández Espósito i Margarita Muñoz Liarte— que combinen definicions de poesia, trajectòries vitals, processos creatius i recitals en directe. El programa també inclou interludis musicals, una secció històrica sobre la CIA (germans Dulles) i la descolonització, un repàs a les annexions municipals de Barcelona i un debat crític sobre la intel·ligència artificial. "La poesía es un arma cargada de futuro" — Gabriel Celaya Poesia: definicions, veus i mirada Què és la poesia per a elles • «La poesia és l’expressió dels sentiments» (Margarita) • «És quan el meu cor parla… El habla de mi corazón» (Esther) • «És també una manera de reivindicar» (Sònia) • Punts clau: expressió emocional, reivindicació, llenguatge musical i passió. El col·lectiu Esomar Verge • Acrònim dels noms (Esther, Sònia, Margarita). Aclariment sobre la coincidència amb ESOMAR (organisme de màrqueting) i l’ortografia diferent. • Presentació amb un poema coral: > "Soy solo lo que ves" — carta de presentació feminista i d’autoafirmació. Trajectòries i publicacions • Margarita: vocació primerenca, fotografia + poesia, llibres bilingües (Voces Poétiques; Sentir és Viure). • Esther: teatre de jove, escriure en secret; primer poemari Siento, luego escribo. • Sònia: escriu des de petita; poemaris Tatuado en la piel, Esa delgada línea (sensual/eròtic), conte infantil La pirata; imminent Vides. Procés creatiu i estètica Metodologia i muses • Sense mètode rígid: inspiració-impuls que “posseeix” i cal treure a l’instant. • Escriure quan «ho demana» el cos (fins i tot de nit o al supermercat). Referència a Vivaldi com a anècdota d’inspiració sobtada. • Revisió posterior per donar musicalitat, rima i precisió lèxica. Temes i tons • Marga: amor en múltiples formes, tendència a finals positius. • Esther i Sònia: to més dur i realista, amb final obert però amb missatge. • Debat sobre romanticisme avui: sensibilitat ≠ romanticisme; consens en la importància del respecte i el compromís. Estil • Preferència compartida per musicalitat (amb o sense rima). La lectura ha de «cantar». • Diferències entre poetes homes i dones? Consens: no hi ha una frontera clara; aflora la part més «masculina» o «femenina» en qualsevol autor/a segons el poema. Recitals en directe (selecció) Poema coral • > "Soy solo lo que ves" — autoafirmació, igualtat i llibertat des de la mirada femenina. Poemes individuals • Margarita — "Mirades": trobada, pèrdua i retrobament en clau lírica. • Sònia — "Mujer": crida a la igualtat i al dret a ser; to reivindicatiu. • Esther — "Mujer": crítica a la mirada que confon feminisme amb «no ser dona»; lluita contra la culpa imposada. • Margarita — "En la cima": camí de superació fins al cim, celebrar la vitalitat. • Esther — peça sobre identitat de gènere: autoacceptació i transmutació cap a la dona que és. • Sònia — "Pertúrbame" (sensual): metàfores marines per a desig i trobada carnal. • Sònia — conte-poema "Piscina d’aigües verdes": denúncia de l’explotació i del dany irreparable (final tràgic). • Margarita — "Més forta que mai": sortir del pou, resiliència i primer pas cap a la llum. Música i referents Versions de "What a Wonderful World" • Dana Williams: cantautora i poetessa; influències (Louise Glück); 100M de reproduccions. • Joseph Vincent: paral·lelismes biogràfics amb Williams; èxits a YouTube. Cites i referents poètics • > "La poesía es un arma cargada de futuro" (Gabriel Celaya) • Record a Joan Margarit com a far poètic del país. Història i geopolítica: la CIA a l’ombra Germans Dulles i intervencions • Iran (1953): cop d’estat contra Mossadegh per la nacionalització del petroli. • Guatemala (1954): caiguda d’Arbenz per la pressió de United Fruit. • Congo (1961): assassinat de Patrice Lumumba; lluita per recursos. • Vietnam: balanç devastador de la guerra; helicòpter final a Saigon (1975). Pistes per aprofundir: Josep Fontana, "Por el bien del imperio"; Éric Vuillard, "Una sortida honrosa". Intel·ligència artificial: crítica i contrastos • Revisió d’un text generat per IA sobre Salvador Seguí amb múltiples errors factuals. • Reflexió: la IA depèn de la qualitat de les dades i pot hallucinar; útil com a joc o assistent si es guia bé, però no substitueix el criteri. • Dues peces breus contra la guerra (Samih al-Qasim; Max Aub) per contrapesar amb poesia. Història local: l’Eixample i les annexions de Barcelona • De la ciutat emmurallada a l’Eixample: derrocament de muralles, buit urbanístic, serveis, «Can Fanga» i ordre cerdanià. • Annexions 1897: Sants, Les Corts, Gràcia, Sant Gervasi, Sant Andreu, Sant Martí; Horta (1904) i Sarrià (1921) després. • Reorganització en districtes; ajustos territorials posteriors (zona franca, Bon Pastor, Baró de Viver…). • Mirada crítica a la política i a l’urbanisme com a gestió de poder i impostos. Joventut, educació i difusió poètica • Hi ha moviment jove (molt femení) i també adults; manca presència als plans d’estudi. • Proposta: portar poesia a escoles i casals; relacionar-la amb el rap i els poetry slams (concursos de 3 minuts, memòria i performance). Tancament • On trobar els llibres: llibreries (sota comanda), editorials, Amazon i compra directa per Instagram (amb dedicatòria). • Missatge final: la poesia permet veure el món d’una altra manera i fa de la paraula una eina per sentir, pensar i transformar.

  • 2h 7min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/10/2023 — Bàsquet d’elit i cuina honesta: Rafel Jofresa, Nacho Prats i la història del Passeig de Gràcia

    Resum general Episodi coral on es creuen tres eixos principals: Bàsquet d’elit amb Rafel Jofresa: infantesa, família esportiva, carrera a la Penya i rècords ACB, la final europea del 1994 i la visió del joc actual. Gastronomia i gestió amb Nacho Prats: del vi i el cava a la restauració, filosofia de producte i servei, i els seus restaurants (Pepa Tomate i Paella a la Boqueria). Història urbana amb Pep: un viatge extens i amè pels orígens i l’evolució del Passeig de Gràcia (jardins, teatres, transport, enllumenat i fanals modernistes). També hi ha dos interludis musicals (André Rieu i BB King) i petites peces d’actualitat i efemèrides. Bàsquet: de la base a Europa Infantesa, amistat i família Jofresa • Rafel i Nacho es coneixen a l’“Escola Espies” del carrer Diputació; una amistat de 50 anys que marca vides i trajectòries. • A casa Jofresa, el bàsquet és un fil conductor: pares esportistes, cinc germans vinculats al joc i dos fills de Rafel professionals. "L’esport ha estat una forma de viure i una gran escola de formació." Inicis a la Penya i reconversió de posició • Fitxa pel Joventut aconsellat pel pare; reconversió a base amb 15 anys. • Records de dorsals (5 i 10) i anècdotes compartides amb Nacho. Carrera, retirada i no ser entrenador • Debuta a l’elit amb 17 anys; es retira als 38, físicament bé però amb menys minuts. • No fa el pas a les banquetes per manca de vocació: “un entrenador ha de tenir paciència i passió per ensenyar”. • Impulsa un campus (Cartaya i després La Rioja). El bàsquet d’avui: edat, estrangers i físic • Plantilles més veteranes (cas del Barça) i auge de jugadors estrangers (fins al 71% a l’ACB). • Evolució física i mèdica: parquet, sabatilles, nutrició, recuperadors; s’executa més ràpid i fort. "Els esportistes, en certa manera, ens jubilem dues vegades." NBA vs Europa i tàctica • Europa ha igualat ritmes i exigència física; més 1c1 i 2c2 dins d’esquemes àgils. • Valor a la preparació dels entrenadors en finals ajustades: entrenar també és anticipar escenaris. Rècords i memòries • Rafel va ser el jugador amb més partits ACB (758) fins a Felipe Reyes. • Culminació: Copa d’Europa 1994 amb la Penya a Tel Aviv, amb Obradović a la banqueta. Gastronomia: del producte al servei Els inicis de Nacho Prats • De família amb cultura culinària (mare cuinera, pare gourmet) entra al món del cava i el vi i salta a la restauració. Filosofia culinària • Defensa una cuina honesta: tot fet a casa (croquetes, salses, estofats, xup-xup), producte de proximitat i temporada. • Equilibri entre bona cuina, servei, ambient i preu raonable. "Les 2B: fer-ho bo i fer-ho bé (cuina i servei)." Restaurants • Pepa Tomate (Gràcia – Plaça Revolució, i Parlament) i Paella (Boqueria); carta similar als Pepa amb suggeriments de mercat. • Sincera sobre límits de preu/producte: no tot quadra amb el tiquet mitjà, però sí propostes saboroses i cuidant la matèria. Evolució de la cuina i Ferran Adrià • Ferran Adrià com a referent transformador (tècniques, utensilis, vessant artística) sense oblidar els fonaments clàssics (fonds, sofregits, estofats). • Avui hi ha millor tecnologia i un nivell mitjà de cuina superior; el repte és recuperar l’excel·lència del producte de temporada. "És l’únic plaer que podem fer tres vegades al dia des que naixem fins que morim." Barcelona i el sector • Multiplicació de restaurants a la ciutat des dels anys 50; turisme i mercats (Boqueria) com a motors. • Dificultats actuals: sequera, costos i manca de personal. Història: Passeig de Gràcia (Pep) Dels jardins i teatres al saló urbà • Del camí romà secundari al passeig urbà: jardins (Criadero, Tívoli, Camps d’Elisis), cafès cantants i parcs d’atraccions al segle XIX. • Teatres d’estiu, cafès, sales de ball, primers hivernacles i il·luminació de gas i elèctrica. Transport i urbanisme • De tartanes i tramvies de sang als tramvies elèctrics (1899); ampliació de calçades i substitució d’arbres (plàtans). • Fanals modernistes de Pere Falqués amb bancs de trencadís; l’encreuament dels Cinc d’Ors i la confusió popular. De l’esbarjo a l’avinguda burgesa • El Passeig es consolida com a aparador burgès; desaparició progressiva dels jardins i construcció d’edificis senyorials (pis principal, tribunes, sostres decorats). Interludis i apunts Música • André Rieu i l’expansió de la seva orquestra Johann Strauss; versió de la sintonia del programa. • BB King: la guitarra “Lucille” i l’epopeia del foc; més de 15.000 concerts i influència transversal. Efemèrides i actualitat • 20 d’octubre: de Willy Brandt (Nobel) a la inauguració de l’Òpera de Sydney i la Masia del Barça; cessament d’ETA, etc. • Breu apunt d’actualitat internacional (alliberaments a Gaza i conflictes actuals). Destacats Copa d’Europa 1994 de la Penya, fita irrepetida per a Badalona. Rècord ACB de presències de Rafel (superat el 2018 per Reyes). Cuina honesta i de temporada com a eix de Pepa Tomate i Paella. Passeig de Gràcia: dels jardins i teatres als fanals modernistes i l’avinguda burgesa. Cites que queden "Un entrenador ho ha de tenir per vocació." — R. Jofresa "Fer-ho bo i fer-ho bé: cuina i servei." — N. Prats "Ens jubilem dues vegades." — R. Jofresa

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/10/2023 — Montserrat i escola catalana; Àngel Casas entre ràdio, rock, TV, fotografia i "L’agonia de Bakunin"

    Panorama general Podcast llarg amb dues converses principals i fils conductors culturals i socials: - Montserrat, vida monacal i renovació eclesial (Ramon Moragas) i el pas cap a l’escola catalana i la cooperativa Abacus (amb la mestra Rosa Maria Pujador). - Trajectòria d’Àngel Casas a la ràdio i la televisió, la cultura musical (rock, Nova Cançó), la fotografia (amb Francesc Fàbregas) i el festival Formentera Fotogràfica; tanca amb el seu llibre L’agonia de Bakunin. "Ajornamento significa posar-se al dia" (record del Vaticà II i la renovació proposada des de Montserrat) 1) Conversa amb Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador Història i context de Montserrat Repàs històric complet: dels orígens (s. IX–XI), dependències amb Ripoll i Valladolid, santuari i pelegrinatge, esclaustració (1835), restauració, i paper durant el franquisme (nucli catalanista i resistència). Situació present: caiguda de vocacions, impacte econòmic de la pandèmia, i preparatius del mil·lenari 2025. Vida monacal i renovació Ramon Moragas explica els 26–27 anys de vida monacal: formació filosòfica-teològica, ordenació i música (escola de cant gregorià, solista i clarinet a l’orquestra interna). Debat sobre l’abat Aureli M. Escarré: carisma, obertura intel·lectual i tensions; irrupció del Vaticà II i de l’ajornamento. El grup renovador de monjos és enviat a Sant Miquel de Cuixà i, després de resistències, molts acaben marxant de l’orde. Del claustre a l’educació i el cooperativisme Sortida del monestir (1967), entrevista amb Jordi Pujol (que el renya), i aterratge a Rosa Sensat (via Marta Mata). Naixement d’Abacus**: cooperativa de material per a escoles; selecció pedagògica de producte, logística i creixement. Fundació Artur Martorell: diversificació de finançament cultural (amb complicitats de Tàpies, Miró, etc.). Rosa Maria Pujador: escola catalana i resistència cultural Vocació de mestra: experiència a l’Escola Talitha (Sarrià). En ple franquisme, pràctiques de supervivència pedagògica: • Doble pissarra (català/castellà) i claus visuals per a inspeccions. • Coeducació encoberta i reconfiguració de classes quan venia l’inspector. • Avantsala de la immersió lingüística: consens famílies–escola a Cornellà. Defensa d’una religió com a vivència (catequesi fora de l’aula) i escola amb equips exigents, psicologia, música i observació sistemàtica. 2) Conversa amb Àngel Casas (amb Francesc Fàbregas) Inicis de periodista i ràdio Dels textos publicitaris al Telestel (amb Sempronio) i a Ràdio Joventut / Ràdio Barcelona: • "Barcelona Internacional", col·laboracions amb Escamilla i el Celler de la Cançó. • Trotadiscos: programa diari, finestra a la música internacional (rock, pop), premis i sessions en directe a l’estudi Toreski. • Ecosistema musical: Nova Cançó, anècdotes amb Tino Romero i el descobriment primerenc de Bruce Springsteen. De la ràdio a la televisió Ràdio 4 i la clau en català; a TVE: Popgrama (1977) i Musical Express (1980–83). A TV3: "Àngel Casas Show" i altres formats; reflexió crítica sobre la burocratització a TVE/TV3 i el paper de productores. Fotografia i premsa musical (amb Francesc Fàbregas) Vibraciones: revista musical referent; després, Rock Especial i Rockdelux. Canet Rock i fotografia de concerts; portades per a discogràfiques (Ariola, RCA, EMI) i crònica visual de l’escena. Formentera Fotogràfica Festival (10a ed.) amb diversitat d’estils (retrat, natura, nocturnes, fotoperiodisme). Taules destacades: Ernesto Valverde + David Trueba; Judit Prat i Anna Surinyach; Emilio Morenatti (Pulitzer) i Santi Palacios (fake news i riscos del fotoperiodisme). Homenatges: Ramon Masats (en vida) i centenari de Francesc Català-Roca. Exposició de carrer: "50 fotografías con historia". Llibre: L’agonia de Bakunin (Àngel Casas) Relats curts: to sarcastic i d’humor negre amb càrrega social. Temes: • Església i celibat (proposta lògica vs. pederàstia com a patologia social), • Burgesia i 3%, • Conflicte ocupes–burgeses, • El gos pataner, i d’altres. Lectura "d’estiu": àgil, transgressora i punyent. Idees clau Montserrat com a far cultural, religiós i cívic; Vaticà II i tensions al si de l’orde. Escola catalana: innovació, llengua i resiliència sota el franquisme; naixement d’Abacus i xarxes cooperatives. Ràdio i TV catalanes com a motors culturals: de Trotadiscos a Musical Express i TV3. Fotografia i memòria musical (Vibraciones, Canet Rock) fins a Formentera Fotogràfica. Literatura i mirada crítica d’Àngel Casas amb "L’agonia de Bakunin".

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 6/10/2023 — Mercè Martí: de la Volta al Món i el Dakar a la història del Passeig de Gràcia

    Visió general Una conversa vibrant amb Mercè Martí Inglada —pilota, emprenedora i competidora— que recorre una vida d’avenços: de la seva formació als EUA i la victòria a la Volta al Món (1994) amb tres rècords, a l’expedició Discovery Fly per l’Àfrica (1998), la fundació d’Infinit Air (2000), l’impacte de l’11-S en les curses, el Vol del Centenari (2003) i l’homenatge a les primeres aviadores catalanes. També explica el seu comiat de la competició aèria amb la Fórmula 1 d’avions a Reno (2018) i el salt a l’automobilisme: Porsche Classic Series i el Projecte Andreia amb equip 100% femení al Dakar 2022. El programa es completa amb un bloc cultural (Tony Bennett, Gloria Estefan) i una secció d’història local amb el Pep sobre el Passeig de Gràcia. "Agafar riscos és una gran aventura, i la vida hauria d’estar plena d’aventures." Punts clau Formació i inici • Estudis a Sant Just; any sabàtic als EUA que es converteix en 3-4 anys; obté llicències (privat, comercial, instrumental, multimotor, instructora) i cofundadora de l’escola d’aviació Cardinal Wings a Kentucky. • Retorn a Espanya, convalidacions, primers vols de càrrega i pas a Spanair. Competició aèria • Descobreix les air races als EUA. L’any 1994 guanya la Volta al Món (12 etapes en 22 dies) i estableix 3 rècords de velocitat; primer cop d’una persona espanyola amb aquestes característiques. • 1996: subcampiona a la Race of the Americas amb equip íntegrament femení (Silver Bullet), consolidant la seva trajectòria. • Piper Twin Comanche: punt d’inflexió vital i origen d’Infinit Air. Projectes i expedicions • Discovery Fly (1998): expedició per l’Àfrica amb un avió de 1945 reconstruït, seguint la ruta dels pioners (Latécoère, Saint-Exupéry). Documental de TVE i cobertura de National Geographic. • Infinit Air (2000): de vols turístics i màrqueting (campanya icònica amb el Tibidabo) a serveis tècnics: fotografia aèria en alta definició, topografia, vigilància i informació viària. • 11-S (2001): canvia la seguretat, l’operativa i restringeix grans travesses competitives. • Vol del Centenari (2003): recupera una Bücker i el relat de les aviadores catalanes (M. Pepa Colomer, Dolors Vives) amb suport d’EADS/Airbus. Tecnologia i rècords • Els rècords depenen menys del motor i més de l’aerodinàmica, la planificació, els vents i els sistemes de navegació. Del cel a l’asfalt • Fórmula 1 d’avions (Reno): primera dona no americana a competir-hi; fita personal per tancar l’etapa a l’aire. • Porsche Classic Series: progressió 4a→2a→2a→campiona; líder el 2023 abans de la final a Montmeló. • Projecte Andreia (Dakar): primer equip íntegrament femení al Dakar 2022 (T3) amb Mercè i Margot Llobera; top-12 teòric frustrat per una penalització (acaben amb Dakar Experience). El 2023, accident i retirada; aprenentatges i nous objectius. • Ral·li del Marroc: prova exigent i escola ideal per preparar el Dakar; recomanada per la varietat de terrenys i logística. Bloc cultural i ciutat • Interludis musicals amb Tony Bennett i Gloria Estefan; lectura i significat de la lletra de What a Wonderful World. • Secció del Pep: història del Passeig de Gràcia des de la via romana al bulevard modernista; urbanització, arbrat, fonts, usos socials i transformacions fins a l’Eixample. Idees força Coratge i constància: trajectòria teixida amb disciplina, recerca d’oportunitats i capacitat d’organitzar equips i patrocinis. Referents femenins: rescatar i visibilitzar aviadores pioneres; crear equips de dones com a motor de canvi. Innovació aplicada: de la competició a la tecnologia aèria al servei públic i privat. Frases destacades "L’èxit d’un projecte radica en un 75% de preparació." "Quan vaig arribar a l’objectiu (línies comercials), el que havia fet abans m’omplia més." Vies per aprofundir • Cercar el documental de la Discovery Fly (TVE) i els articles de National Geographic. • Investigar la Bücker i la història d’EADS/Airbus a Espanya. • Llegir sobre Amelia Earhart i les The 99s (club de dones pilots).

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 23/6/2023 — La Ràdio de Sant Just — Smooth Jazz Club, balades i versions: “Every Time You Go Away” i “Has vist ploure?”

    Visió general Programa amb fort component d’identificatius i falques de l’emissora, amb focus musical en tres trams destacats: promo i bloc “Smooth Jazz Club”, balada romàntica en castellà, i dues peces en anglès i en català (incloent la clàssica “Every Time You Go Away” i una versió que evoca “Has vist ploure?”). Al llarg de l’àudio hi ha nombrosos talls de separació amb la falca “Fins demà!”, que actuen com a cortinetes o farciments entre peces. Punts clau Identitat d’emissora molt present: obertura i llargs bucles d’“indicatius” i “Fins demà!”. Smooth Jazz Club: promos breus i un bloc central amb ambientació instrumental. Balada en castellà: tema romàntic amb lletres sobre dependència i llum/guia vital. Pop vuitanter: interpretació de “Every Time You Go Away”, amb l’estribillo reconeixible. Versió en català: lletra que remet a “Has vist ploure?” combinant esperança i cicles del temps. Temes principals 1) Obertura i indicatius de l’emissora • Repetició de “La Ràdio de Sant Just / La Ràdio de Sant…”, establint la marca del programa. 2) “Smooth Jazz Club” (promos i bloc) • Diverses falques “Smooth Jazz Club”, una breu promo i un bloc llarg amb ambient instrumental. 3) Balada romàntica (castellà) • Lletres d’amor i dependència emocional: “No puedo imaginar vivir sin ti… Tú eres la luz que alumbra mi destino”. 4) Pop/funk breu (anglès) • Interludi curt d’estil blues/funk: “I had the blues, but I shook them loose!”. 5) Clàssic pop 80s (anglès) • Versió/interpretació de “Every Time You Go Away” amb el seu estribillo icònic. 6) Versió en català (evoca “Has vist ploure?”) • Imagineria meteorològica i cicles vitals: el sol torna, la pluja persisteix, el món gira. Cites destacades "That was the day the sun exploded." (fragment aïllat i cridaner) "No puedo imaginar vivir sin ti... Tú eres la luz que alumbra mi destino." (balada en castellà) Notes de producció Àudio amb moltes cortinetes “Fins demà!”, que funcionen com separadors o proves d’emissió. Les marques de temps següents apunten a l’inici del contingut real (no a resums previs), com demanat.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 26/5/2023 — De Balaguer a Sant Just: saga Pujades Ferrer, celiaquia i ciència, París 75, IA, Lluçanès i el Corpus de Barcelona

    Resum general del programa "La història és la narració dels fets passats i dignes de memòria." Programa coral que transforma la saga familiar en ràdio: Romà Pujades i Carme Ferrer comparteixen trajectòries vitals i intel·lectuals, amb parades clau en la geografia i l’ordenació del territori, la bioquímica clínica i la recerca en celiàquia. El relat s’eixampla amb crònica vital de París 1975-76 i la Transició, una peça divulgativa sobre intel·ligència artificial i AGI, propostes culturals pel Lluçanès, i una immersió històrica al Corpus barceloní. El programa es tanca amb la integració comunitària a Sant Just, cultura de proximitat (coral, llibres) i efemèrides. Punts clau Saga Pujades Ferrer: migració de Lleida a Sant Just (1980), integració exemplar i producció cultural (universitat, recerca, llibres, coral). Celiàquia (Carme Ferrer): malaltia autoimmune, controlable amb dieta estricta sense gluten; diagnòstic basat en clínica, anticossos específics i, sovint, biòpsia intestinal; prevalença global ~1%. París 1975-76 (Romà): testimoni de les protestes contra els afusellaments, mort de Franco, i colònia catalana a la Cité; retorn a Madrid postfranquista. Ordenació del territori: diferència d’escala amb l’urbanisme; criteris per organitzar usos (indústria, agricultura, habitatge) a escala de país; docència i manuals. IA i AGI: potencial i riscos (desinformació, concentració de poder); qüestions ètiques i necessitat de governança. Lluçanès: rutes romàniques, bandolers i bruixeria; patrimoni i miradors. Corpus de Barcelona: del cerimonial a la cultura popular; entremesos, gegants, Casa dels Entremesos i protocol històric. Família Pujades Ferrer: trajectòries i cultura Romà Pujades: del taller de sastres a la universitat Origen familiar a Balaguer; saga de sastres des del segle XIX. Estudis d’enginyeria i economia; etapa laboral en informàtica, estada a París (1975-76) i pas per Madrid. Transició a la universitat (Geografia i Història) com a professor d’ordenació del territori; 40 anys de docència, defensa de la llibertat acadèmica. Carme Ferrer: bioquímica clínica i celiàquia Doctora en Ciències Químiques i especialista en bioquímica clínica. Referent en celiàquia pediàtrica; publicacions i divulgació (llibre “La malaltia celíaca pas a pas”). Cultura i comunitat Trasllat a Sant Just (1980), cooperació veïnal (festa major, xarxa de famílies de Ponent). Cor Pont de Flors i vida associativa. Producció literària: “La Dormi” (conte infantil) i Irene Pujadas (premis literaris, “Els desperfectes”). Celiàquia: què sabem i què falta Què és i com es controla Malaltia autoimmune desencadenada pel gluten (proteïna del blat i cereals relacionats). El gluten és poc nutritiu i parcialment indigerible; aporta textura (pa esponjós), no nutrients essencials. La lesió intestinal redueix la superfície d’absorció (de “camp de futbol” a “porteria”). Tractament: dieta estricta sense gluten de per vida. No “cura”, però reverteix la lesió i normalitza l’estat clínic. Diagnòstic Combinació de: • Clínica (pèrdua de pes, distensió abdominal, etc.) • Anticossos específics (alta especificitat) • Biòpsia intestinal amb alteració histològica característica Hi ha formes asimptomàtiques i variabilitat d’expressió. Prevalença mundial estimada: ~1%. Controvèrsies i matisos Diferències de diagnòstic per països (mestressa: a Xile, més diagnòstic en adults; a casa nostra, pediàtric). “Intolerància al gluten no celíaca” (SGNC): quadres empírics sense marcadors ni lesió; si sense gluten es troben bé, mantenir dieta, però no és celiaquia basada en evidència. Reptes pendents Mecanismes bàsics: per què uns individus desenvolupen l’autoimmunitat i d’altres no? Model animal inexistent: recerca principalment en humans. Accés econòmic a productes sense gluten: cal equitat dietètica. París 1975-76 i Transició Mobilitzacions a França contra els afusellaments a Espanya; tensió davant l’ambaixada a París. Mort de Franco: celebració amb xampany; percepcions diverses de la colònia espanyola. Madrid postfranquista: contrastos socials i polítics; ambient de canvi i també violència d’extrema dreta. Ordenació del territori (OT) La OT és “cosina germana” de l’urbanisme, però a escala regional/nacional. Objectiu: distribuir usos i infraestructures (indústria, agricultura, habitatge, serveis) per eficiència i equitat territorial. Docència: criteri visual i analític (“obrir la finestra” i valorar territoris ben/mal organitzats); manuals i diagnosi comarcal. Recerca aplicada: economies comarcals (Segarra, Garrigues, Solsonès, Noguera, Pla d’Urgell) i ponts del riu Segre (cartografia i treball de camp de 109 ponts). Intel·ligència Artificial i AGI De la web 2.0 al machine learning i la IA generativa. AGI: sistema capaç d’afrontar qualsevol tasca humana i generar coneixement; potencial punt d’inflexió històric. Riscos: • Desinformació massiva i deepfakes • Ciberseguretat i erosió democràtica • Concentració de poder i riquesa en pocs agents Preguntes ètiques: dades amb biaixos, privacitat, veritat, moratòries i governança global. Recordatori: “Penso, doncs existeixo” versus ser humà (pensar i sentir). Lluçanès: ruta cultural Patrimoni romànic: Santa Maria de Lluçà (claustre irregular antisismes), capella circular de Lluçà, cripta d’Oristà. Bandolers i bruixeria: Serrallonga, Perot Rocaguinarda (al Quixot), Centre d’Interpretació de la Bruixeria a Sant Feliu Sasserra. Miradors i formacions: Cadira d’en Galceran, Pedra Dreta, Roc Foradat. Rutes agroalimentàries: del pa, de la coca i la llonganissa. El Corpus a Barcelona: història viva Cerimònia i processó amb entremesos, bestiaris, gegants, diables i ministrils. Institucionalització i Casa dels Entremesos (segle XV; seu actual a la plaça de les Beates). Protocols, invitacions, decoració urbana (domassos, ginesta), recorreguts i veneració de la custòdia. Evolució (Vaticà II, represa moderna) i figures (trampes, àliga, drac), amb funció cívica i cultural. Tancament Efemèrides (John Williams, jazz, John Wayne, etc.) i final de temporada. Sant Just com a exemple d’integració, xarxes veïnals i vida cultural que arrelà la família Pujades Ferrer.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 19/5/2023 — Antecedents de la ràdio: de la pila voltaica d’Alessandro Volta a la telefonia de Graham Bell, amb interludis musicals

    Visió general Aquest episodi aprofundeix en els antecedents històrics de la ràdio, amb dues píndoles divulgatives sobre la pila voltaica d’Alessandro Volta i la telefonia de Graham Bell, entrellaçades amb interludis musicals i llargues transicions de comiat. Temes principals • La pila voltaica (Alessandro Volta): origen de fonts elèctriques contínues capaces de generar camps elèctrics, punt de partida per a futures aplicacions en telecomunicacions. • La telefonia (Graham Bell, 1875): evolució respecte del telègraf; transmissió de la veu humana per cables mitjançant impulsos elèctrics, pas clau cap a la comunicació a distància que alimentaria el desenvolupament radiofònic. Estructura de l’episodi • Obertura amb agraïments i sintonía (0–67) • Benvinguda i recordatori de l’episodi anterior (68–89) • Antecedents: pila voltaica d’Alessandro Volta (278–292) • Interludi musical: lletra sobre “radio/stereo” (293–391) • Transició/identificacions: “Bona nit” en bucle (392–753) • Antecedents: telefonia de Graham Bell (754–790) • Bloc musical llarg (794–993) • Cloenda prolongada: “Bona nit” repetit (1023–7201) Idees clau • La ràdio neix de l’encaix entre electricitat i telefonia. • Volta aporta la font elèctrica; Bell, la transmissió de la veu per cable, preparant el terreny per a la radiocomunicació. • L’episodi combina divulgació breu i música, amb llargs trams de transició. Cites i moments "What a wonderful world" "I think I'm in love with my radio"

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 12/5/2023 — Sentir vs escoltar i els orígens de la ràdio: definicions, exemples i pioners (Maxwell, Hertz, Popov, Tesla)

    Tema 1 — Diferència entre sentir i escoltar Essència de la distinció • Sentir: percebre sons de manera involuntària (simplement perquè hi sentim). • Escoltar: acció voluntària de posar atenció als sons o al missatge. "Està bé que ens sentin, però no serveix de res si no ens escolten." Exemples clau • Correcte: Els veïns van sentir l’aldarull i van trucar a la policia. • Incorrecte: Els veïns van escoltar l’aldarull… (no hi ha voluntat d’atendre un missatge). • Correcte: Escoltem atentament les declaracions de la directora. • Incorrecte: Sentim atentament les declaracions… (contradicció entre atenció i involuntarietat). Matís gramatical • Sentir (transitiu): percebre amb l’oïda alguna cosa concreta (CD). Ex.: "Va sentir crits a la nit". • Sentir-hi (intransitiu): capacitat o no de l’oïda (sense CD). Ex.: "No hi sent". Resum operatiu • Voluntarietat → escoltar. • Involuntarietat → sentir. "La qüestió de la voluntarietat, escoltar. La involuntarietat, sentir." Acepció addicional • Sentir també significa “experimentar un sentiment”: el sentir del cor. Tema 2 — Històries de la ràdio (inici de sèrie) Introducció i marc • El tema lingüístic fa de pròleg a una nova sèrie sobre la història de la ràdio, des dels orígens fins avui. • El programa intercala interludis musicals i cortinetes. Pioners i fites • James Clerk Maxwell (c. 1865): formula teòrica de les ones electromagnètiques que es propaguen a velocitat de la llum. • Heinrich Hertz (1888): demostra experimentalment l’existència d’aquestes ones; base de telègraf i ràdio sense fils. • Primeres transmissions (1896): enviament de paraules via codi Morse. • Rivalitat i reconeixement: Alexander Popov (reconegut a l’Europa Oriental) vs Nikola Tesla (més emblemàtic a Occident) com a figures clau de la invenció. Notes de format • Diversos interludis musicals (temes en castellà i anglès) entre blocs informatius. • Tancament extens amb la muletilla “Bona nit” repetida, que funciona com a cortineta de comiat. Idees principals per endur-se • En llengua: no són sinònims — usa “escoltar” per a atenció activa i “sentir” per percepció involuntària o per parlar de sentiments. • En història de la ràdio: trajecte de la teoria (Maxwell) a la prova (Hertz) i a les primeres transmissions (Morse), amb el debat d’autoria entre Popov i Tesla.

  • 1h 58min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 5/5/2023 — Escriptura tardana, mort i renaixement: Josep Soler, el calvari COVID d’Alfredo, somnis, prehistòria a l’Arièja i el Barri Xino de Barcelona

    Panorama general del programa Dos convidats, dues vides transformades: el doctor en Química i escriptor Josep Soler i Lladó descobreix la literatura als 70+, mentre Alfredo Martini Garrigós relata com va sobreviure a la Covid-19 després de mesos a l’UCI. Tot plegat, travessat per la idea de la percepció i una metàfora constant amb la química com a ciència del canvi. "A la meva edat, la por de la mort penetra com un intrús indesitjable, però alhora em fa gaudir de cada instant de la vida." Josep Soler: escriptura, mètode i temes Arribar als 80 i el sentit de l’“útil” • Entre la por i la il·lusió: encara es pot ser útil als 80. • Referència clau: Nuccio Ordine i “La utilitat de l’inútil”. Inici tardà com a escriptor (catarsi i plaer) • Comença als 70 una “autobiografia” que és més catàrtica que cronològica: despullar-se davant del lector, amb moments de plaer i dolor. • Defensa la cultura del plaer (per petit que sigui) per damunt de la retòrica de l’esforç. Mètode i ofici • Procés científic: guió previ de 2-3 pàgines (personatges, escenes) i maduració d’idees; la redacció flueix quan el guió és sòlid. • Escriure com a gimnàstica mental i sense pretensions comercials. • Debat honest: escriure “per un mateix” vs. pensar en el lector i fer-hi concessions quan cal. Llengua i identitat • Publica en castellà per biografia generacional i comoditat; defensa que la llengua és cultura i comunicació, no tria política. Apunta a la IA com a futura aliada per editar en català. Forma conte i poètica • Prefereix el conte per la seva densitat: sentit únic, simplicitat, economia de recursos i precisió. • Contes com a espai d’experimentació: faules, ciència-ficció, espies i retrats generacionals (p. ex., “Los amigos”). La mort com a fil conductor • La mort és tema universal i també una manera de parlar de la vida. Els contes no són tristos; busquen interès, reflexió, entreteniment i, si es pot, emoció. Alfredo: del coma als somnis i la rehabilitació El calvari del COVID-19 • Ingrés a Can Ruti; tres mesos d’UCI en coma. No percep la mort en temps real, però després li expliquen que va tenir “un peu a l’altre món”. • Somnis intensos i surrealistes: entrevista amb el diable, Rafa Nadal contra un pop amb raquetes a cada tentacle, drames familiars imaginats… Tornada a la vida • Passa per taules verticals amb corretges, angoixa i peticions d’ajuda que ningú “sentia”. • A planta: companys de llit molt greus (un sense llar que “menjava lo seu i lo teu”). • L’ovació del veïnat en arribar a casa en cadira de rodes; mesos de rehabilitació (Gutmann), suport constant dels fills. Secueles actuals: dits d’una mà i un peu encartonats; seguiment mèdic recurrent, amb molts interrogants sobre seqüeles de llarga durada. Literatura aplicada: recursos i processos Somnis i temps verbals • Els somnis com a recurs literari per donar profunditat i fantasia; han de dialogar amb la vida real del personatge. • Joc de temps verbals (present/passats) per intensificar el focus i acostar el lector al nucli del personatge. Protagonisme femení i finals • Assumir la veu femenina com a repte (p. ex., “La dona del barber” i “Un ángel en la playa”). • Finals parcialment oberts: allà on cal, tancar una mica per no perdre el lector. L’ofici i el temps • De la idea al llibre: setmanes per trobar l’espurna, un guió treballat i moltes revisions. Un volum de 10 contes pot demanar 15 mesos de feina. Música i veu Pausa musical • “What a Wonderful World” per respirar i re-situar el to. Donna Burke • Perfil d’aquesta cantant i empresària australiana establerta al Japó: ràdio, videojocs, Shinkansen, gires sinfòniques (Metal Gear) i la seva veu com a sintonia del programa. Viatge i història Joan: Arièja i cromanyons • Proposta de viatge a Tarascó i Foix: Parc de la Prehistòria, tallers de foc, pintura i llança, rèpliques de pintures rupestres, i megafauna (mamut, bisó, megacérvol). • Pistes de lectura i connexions amb els càtars. Barcelona: Barri Xino • Delimitació (Raval baix) i origen del nom; bordells medievals, carasses com a senyal i normativa (Quaresma, toc de queda, etc.). • De muralles, casernes i soldats, a fàbriques, pensions i llits calents; La Criolla, cabaret mític (destruït el 1938). • Drogues (morfina, cocaïna des de la I Guerra Mundial), buit legal i primera batuda el 1924. • Curiositats: el Bar Marsella i l’absenta; la primera central elèctrica d’Espanya (1882) al carrer del Cid. Ofici i indústria del llibre • Cursar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ajuda a pujar el nivell. • Autoedició per tenir el llibre “a la mà”: tirada típica (≈300 ex.) i costos orientatius (~1.200–1.300€ impressió + correcció 400–500€). Segells d’autoedició i editorials híbrides. Ponts culturals i recomanacions • Iran: experiència professional enriquidora, trenca prejudicis; cal distingir gent i règim. Treballar-hi (no només turisme) obre finestres reals. • Lectura recomanada: Nuccio Ordine (“La utilitat de l’inútil”) i antologies per orientar lectures essencials. Idees-força • Escriure pot ser plaer, ofici i higiene mental. • La mort com a mirall de la vida. • El COVID com a prova límit i el somni com a memòria emocional. • La història urbana explica els baixos fons i també la cultura popular. • Viatjar i treballar fora: antídot contra els prejudicis.

  • 1h 59min

    Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/4/2023 — Arqueologia subaquàtica a Catalunya: CASC, el derelicte Formigues II i l’espoli; més “Sexe, política i poder” i l’origen de dites populars

    Panorama general "És més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg." — atribuït a George Bass Episodi amb dues grans ànimes: • Un bloc central dedicat a l’arqueologia subaquàtica a Catalunya amb la participació de la Ruth Geli i el Guillem Mauri (CASC): història, mètode, lluita contra l’espoli, el vaixell científic Tetis i el projecte emblemàtic del derelicte Formigues II (s. I aC), amb àmfores abètiques i continguts de peix en salaó. • Un segon tram de magazine cultural: la secció “Sexe, política i poder” (grans escàndols polítics del s. XX) i una ruta pels orígens de dites i refranys catalans (de tocar ferro a Sant Cristo gros, Can Fanga o la de Cal Déu). Arqueologia (què és i com treballa) De la definició al mètode • L’arqueologia comparteix l’objectiu de la història: reconstruir el passat a partir de cultura material. • Mètode clau: l’excavació i l’anàlisi de restes (habitatges, tombes, objectes, eines, deixalles, etc.). • Treball pluridisciplinari: datacions per radiocarboni (C14), geologia, paleontologia, estudis de fauna (ictiofauna), palinologia, etc. Arqueologia subaquàtica a Catalunya (CASC) Què és el CASC i per què neix • El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del MAC que inventaria, protegeix, estudia, conserva i difon el patrimoni submergit (mar, rius, llacs i nivells freàtics). • Origen: anys 60-80, boom del submarinisme i espoli massiu a la Mediterrània → anys 80-90 s’articula legislació, consciència social i el CASC (1992) amb vocació nacional. Del “bus arqueòleg” a l’“arqueòleg que busseja” • Canvi de paradigma: aplicar metodologia científica sota l’aigua (no extraccions sense context). • Cas pioner: excavació del vaixell de Cala Colip 4 (Cap de Creus), s. I dC, amb carrega variada (àmfores d’oli, terra sigillata, vasos de parets fines, llànties) i conclusions sobre comerç, ports principals i secundaris. El derelicte Formigues II (segles I aC – projecte clau) Descobriment i singularitat • 2012: el bussejador Jaume Soler declara la troballa (ja coneguda per coral·lers). • 2016: el CASC accedeix al jaciment, a ~50 m de fondària, amb conservació excepcional: estructura de fusta i carrega d’àmfores abètiques. • Importància: primer vaixell antic “a casa” amb contenidor i contingut** preservats malgrat espolis parcials. Què transportava • Almenys 4 tipologies d’àmfores. Tres ben estudiades contenen peix en salaó (espècies atlàntiques com bis/barat, sorell, bonito atlàntic). • Una tipologia podria dur salsa filtrada (possiblement garum), pendent de confirmació analítica. • Conservació d’elements orgànics: resines impermeabilitzants, restes vegetals (raïm, olives) per donar gust, clau per a estudis palinològics i paleobotànics. Dimensions i quantitats • Eslora estimada del vaixell: 20–22 m; àmfores en 2 capes (potser una tercera espoliada). • 240 àmfores identificades i etiquetades, però la càrrega original seria molt superior (centenars). Espoli i evidències • Espoli comparativament reduït (la fondària hi ajuda), però present: buit d’ànfores incoherent a bodega, eina d’espoli trobada (escarpa d’acer inoxidable), i marques de repicat a la concreció calcària. • Valoració de mercat: comercialització prohibida; col·laboració amb cossos de seguretat; quan cal, s’emet informe d’expertització (autenticitat, cronologia, tipologia, possible origen). Biòtops, biodiversitat i profunditat Derelictes com a “esculls artificials” • Boreas (remolcador alemany) a Palamós i Regio Messina (ferri de trens) al Montgrí, enfonsats expressament per crear biòtops i punts d’immersió. • Altres exemples: “Dragonera” (Tarragona) i “cementiris de vaixells” (Badia de Roses). • Ecologia: fomenten criança i reproducció de peixos; restriccions de pesca en reserves. Profunditat i vida • A partir de 50–60 m: menys llum, menys flora (p. ex. posidònia fins ~10 m), menys varietat d’espècies; coral vermell avui molt escàs i més fondo. Metodologia, seguretat i logística Treballar a 50 m: curt sota, llarg sobre • Immersions curtes i descompressions llargues; operativa amb aire i descompressió amb O2. • Control de narcosi de nitrogen, protocols estrictes i entrenament progressiu (25–33 m abans d’afrontar els 50 m a Formigues II). • Avantatges subaquàtics: no trepitjar restes, “fotografia aèria” natural, excel·lent preservació orgànica (p. ex. taps de suro de 2.000 anys). Campanyes i laboratori • Vaixell científic Tetis (port base Roses) com a plataforma de treball: fondejos, briefings, excavació, documentació, extracció, retorn a port. • Fora de campanya: permís i paperassa, inventari, registre i anàlisis pluridisciplinàries, memòries i publicacions. • Laboratori del CASC (Girona): conservació i restauració de materials subaquàtics, inclosa matèria orgànica amb liofilitzador (un dels pocs a la península). “Si trobes patrimoni sota l’aigua, deixa’l in situ i avisa: treure’l sense conservació immediata pot destruir-lo.” Projectes i cartografia del patrimoni Projectes en curs i aliances • Formigues II (liderat pel CASC). • Ports d’Empúries (grec i romà; zona de la Clota/Recs – amb Empúries). • La Draga (neolític, Estany de Banyoles; UAB, MAC, CSIC, Museu Comarcal, etc.). • Ullastret (illa d’en Reixac; nivell freàtic; paleopaisatge i navegació interior). Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya • Inventari viu amb 855+ jaciments; entre 85–90% espoliats. • Tasques de detecció, protecció, documentació i difusió contínues. Difusió: exposició i museus “Naufragis. Història submergida” (MAC Barcelona) • Exposició gran format (1.000 m²) amb 4 àmbits: - Exploradors del mar (de la recuperació d’objectes a l’arqueologia subaquàtica). - De vaixells i mariners (cultura marinera a través de jaciments catalans). - Excavar sota l’aigua (mètode amb imatge subaquàtica i 3D). - Patrimoni a protegir i conservació (restauració, in situ i laboratori). • Estudis de cas: Colip 4, Deltebre 1 (vaixell anglès a l’Ebre), Formigues II. • Disseny immersiu i audiovisuals; peces úniques: politxes, taps de suro mil·lenaris, pals de cabana de 7.000 anys, àmfores, monedes, eines, etc. • Activitats: visites guiades, sessions amb especialistes/comissaris, escape room temàtic. • Museu Marítim (Drassanes): vaixell medieval “Sorres 10” museïtzat. Secció històrica: “Sexe, política i poder” • Recull de casos icònics on la vida íntima impacta la política: - EUA: Thomas Jefferson i Sally Hemings; JFK i Marilyn; Clinton–Lewinsky (impeachment); Gary Hart; Edward Kennedy (cas Chappaquiddick); John Profumo (cas Christine Keeler) i Jeremy Thorpe (Norman Scott). - Europa: Eduard VIII i Wallis Simpson; Carles II de Romania i Elena Lupescu; François Mitterrand; Silvio Berlusconi. • Debat obert sobre ètica pública vs. vida privada i el pes mediàtic dels escàndols. Secció de llengua i cultura: dites i refranys • Orígens de frases fetes i topònims populars: - La mordida: pagament en monedes a la boca dels bussejadors a la campana d’immersió de Cadaqués (1654) per recuperar tresors. - Peus de plom: taló de plom per evitar guspires a la Santa Bàrbara (polvorí) d’un vaixell (cas Deltebre 1, 1814). - Tocar ferro / tocar fusta: protecció contra perills o mala sort (interpretacions catalanes i europees). - Sant Cristo gros: processons per a execucions múltiples (confraria de la Puríssima Sang, Barcelona). - Quinta Forca: emplaçaments històrics de forques a BCN. - Can Fanga: fang de l’Eixample barceloní en obres; - La de Cal Déu: família Déu (elaboradors d’anissos i vins generosos a Les Corts). • Altres: net com una patena, plorar com una Magdalena, rentar-se les mans com Pons Pilat, Barcelona és bona si la bossa sona, etc. Idees força • Preservació: “In situ” és la primera opció; la retirada exigeix conservació immediata i recursos especialitzats. • Ciència aplicada: l’arqueologia subaquàtica és història amb mètode i tecnologia, no col·leccionisme. • Sensibilització social i zero espoli com a objectiu. • Catalunya, pionera a la península en recerca, conservació i difusió del patrimoni submergit.