Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats
Programa

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

·140 episodis
RSS

episodis

13-24 de 140

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 28/2/2025 — Conex i el valor del voluntariat sènior; anècdotes històriques i monuments de Barcelona; homenatge a Raimon; i bonus d’electrònica 2024 (Primavera Sound, Charli XCX)

    Resum general Programa llarg i polièdric que combina entrevista, divulgació cultural i música. La primera meitat se centra en Conex, una associació barcelonina de persones de més de 55 anys que promou el voluntariat i la socialització mitjançant cursos, tallers i projectes com Cangur Amic i Edicònex. La segona part ofereix anècdotes històriques (de Vercingetòrix a l’efímera República de l’Illa de les Roses), un ampli relat sobre la Sisena Flota a Barcelona i dos monuments poc coneguts de la ciutat. Es tanca tornant a Conex amb dades pràctiques (ubicació, costos i serveis). De propina, un nou programa entra en antena amb el “millor del 2024” en electrònica, el cartell del Primavera Sound 2025 i un mini-especial sobre Charli XCX. "A Conex no es fan coses per a la gent gran: la gent gran fa coses." 1) Conex: coneixement, experiència i voluntariat sènior Què és i per què existeix • Conex es defineix com una entitat de voluntariat on persones de més de 55 anys comparteixen el seu coneixement i la seva experiència a través de cursos i activitats. • Objectiu nuclear: sociabilització i teixir comunitat. Les classes són l’“excusa”; el teixit social és el fi. • Context vital: la jubilació exigeix rearticular rutines i vincles. Conex facilita espais de trobada entre iguals. Model de voluntariat i estructura • Junta renovable (mandats limitats) i dos grans rols: professorat voluntari i suport administratiu/manteniment. • Programa clau: Cangur Amic — visites setmanals a persones grans soles (a domicili o residència) per acompanyament i detecció d’incidències. • Ideari fundacional (Agustí Gómez Passoles, 1984): mantenir la il·lusió de viure intensament posant en joc creativitat, aprenentatge i realització. "Una persona a Conex fa el que la seva generositat li permeti." Activitats i cursos (panoràmica) • Àrees molt variades: idiomes (anglès, francès), història de l’art, música (llenguatge musical des de zero), informàtica i tecnologies, vi, pintura (inclosa sobre sorra) i tallers diversos. • Activitat física social: caminades de dificultat moderada (àrea metropolitana) i marxa nòrdica. • Espais culturals i de consum crític: xerrades i cinefòrum mensual (visió + debat guiat per un voluntari expert en cinema). Espai de lletres i Edicònex • Taller d’escriptura creativa (format reduït, treball d’obres pròpies amb feedback grupal). • Edicònex: servei de suport a l’autoedició (sense afany de lucre). De Word a llibre: maquetació, portada, pàgina a la web de Conex i presentació (sala pròpia i difusió). L’obra és 100% de l’autor (no fan distribució comercial). Ja han ajudat a editar 40-45 llibres. Serveis d’orientació i acompanyament • Sàmics: assessoria gratuïta i imparcial en temes com herències, testament vital o hipoteca inversa. Orienta però no tramita; deriva a la gestoria de confiança de l’usuari. Impacte psicosocial • Autoestima i pertinença: moltes persones hi troben motivació per arreglar-se, sortir de casa, fer xarxa i compartir-ne els fruits. • Tòpic del voluntariat confirmat: "reps més del que dones". Dades i condicions • Seu doble a Barcelona: Gran Via/Casanova i Travessera de Gràcia (Les Corts). • Inscripció a cursos: matrícula 30 € (cobreix múltiples cursos) + 35 € per curs (curso escolar, 1,5 h/setmana d’octubre a juny). • Base social: uns 70-80 socis amb dret a vot (estructura), ~950 usuaris/alumnes i ~80 professors (entre 120 i escaig voluntaris en total). L’associació es mou al voltant d’1.000 participants. • Comunicació: web (conex.cat), xarxes socials (Instagram, Facebook), grups de WhatsApp/Telegram per aula; treballen un pla estratègic de comunicació externa. • Participació per gènere: ~70% dones / 30% homes. Es fa una crida a més homes a sumar-s’hi. 2) Pauses i apunts musicals • Sintonies i interludis amb "What a Wonderful World". • Mini-bio d’Emily Claire Barlow (cantant canadenca de jazz; nominacions Juno; Vocalista Femenina de l’Any 2008 als National Jazz Awards), autora d’una versió destacada de la sintonia. • Homenatge a Raimon i la seva exposició a Xàtiva; escolta de “Xàtiva”. 3) Bloc d’anècdotes històriques i cultura • Vercingetòrix i l’imaginari d’Astèrix: record d’un líder gal i la seva resistència a Cèsar. • La República de l’Illa de les Roses** (1968): microestat creat sobre una plataforma a l’Adriàtic (esperanto com a idioma); desmantellada per l’estat italià. • Les guerres mèdiques: medes (regne iranià) i l’ús del terme a les fonts gregues. • Jack Johnson (primer campió mundial de boxa negre) i la seva etapa a Barcelona (combat a la Monumental, 1916) i a l’Havana. • Apunts d’actualitat: citacions i comentaris crítics sobre política espanyola. 4) Barcelona, la Sisena Flota i monuments oblidats • Context (anys 50-80): acords EUA-Espanya en plena Guerra Freda; Barcelona com a port d’esbarjo de la Sisena Flota. Impactes econòmics i socials (bars, música, prostitució, propines, “gavines” per a oficials, turisme incipient). • Tràgic accident de 1977: bolcada d’una barca de retorn al vaixell; 49 mariners morts. Memorial discret al Port de la Pau (embarcador de les Golondrines). • Monument del Duc de Medinaceli (Plaça del Duc de Medinaceli): origen, canvis de dedicatòria i focus final en Galceran Marquet (vicealmirall medieval). Crítiques d’escala, autoria, lectura simbòlica i estat de conservació (font eixuta per sequera, llegibilitat precària). • Apunt final de política econòmica: debat Telefònica vs Parlem en contractació pública catalana. 5) Tornada a Conex: informació pràctica i crida a l’acció • Ubicació: Gran Via/Casanova i Travessera de Gràcia (Les Corts, a prop del Camp Nou). • Com apuntar-s’hi: contactar via web i secretaria; triar cursos després de la matrícula; opcions per fer-se voluntari (docència, recepció, gestió, acompanyament). • Per què fer-se soci/voluntari? Per tu: satisfacció personal i sentit de realització. Per la comunitat: compartir coneixement i fer xarxa intergeneracional. Per salut: rutines, activitat cognitiva i social, motivació per sortir de casa. 6) Bonus final: un altre programa – electrònica 2024 i Primavera Sound • El relleu d’antena porta l’equip de Ràdio Desfer amb un programa més breu, fresc i musical: millores demanades pels oients (tracklist, crèdits, ritme) i temàtica del dia: “Millor del 2024” (Part 2) en electrònica. • Focus Primavera Sound 2025: abonaments i cartell. • Especial Charli XCX: l’àlbum "Brat" com a cruïlla pop-club, remescles col·laboratives (p.ex., Billie Eilish), i escolta/record del tema "365". Debat sobre si és mainstream i la seva potència dancefloor. Idees clau (en curt) • Conex: voluntariat sènior, socialització i aprenentatge actiu; programes Cangur Amic, Sàmics i Edicònex. • Activitats: cursos amplis (idiomes, art, música, tecnologia), caminades i marxa nòrdica; cinefòrum mensual. • Dades: matrícula 30 €, 35 € per curs; ~1.000 participants (70-80 socis amb veu i vot; ~950 usuaris; ~80 professors; >120 voluntaris). • Cultura i història: Raimon/Xàtiva; Vercingetòrix, Illa de les Roses, guerres mèdiques; Jack Johnson; Sisena Flota i monuments (Port de la Pau, Duc de Medinaceli/Galceran Marquet). • Bonus musical: electrònica 2024, Primavera Sound 2025, focus Charli XCX.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 21/2/2025 — Ètica empresarial, sinterització i globalització amb César Molins: de la serendipia a l’energia nuclear, la IA i la història del correu

    Panorama general de l’episodi "Ens hem de llevar molt d’hora i treballar molt, molt, molt." — César Molins Programa extens i polièdric que combina entrevista en profunditat amb l’empresari i enginyer César Molins, seccions d’història i cultura, i tancament musical. Els eixos principals són l’ètica empresarial, la tecnologia de la sinterització, la globalització (amb focus a la Xina), la serendipia com a motor de descobertes, l’energia nuclear i la intel·ligència artificial, a més d’una ampla secció sobre la història del correu a Barcelona. Idees clau de l’entrevista amb César Molins Ètica, treball i competència • Treball i disciplina: el no fracàs empresarial s’associa a treball sistemàtic, exigència i constància. • Ètica com a avantatge competitiu: l’ètica empresarial genera confiança, atrau talent i sosté el creixement a llarg termini. • Competència global: el mercat és global; cal fer les coses molt ben fetes en finances, tecnologia i gestió de persones. Creixement i tecnologia: AMES i la sinterització • AMES: empresa industrial de peces mecàniques d’alta precisió, amb creixement de ~200 a ~1.300 persones al món. • Sinterització vs fundició: - Sinterització: compactació de pols metàl·lica i cocció en forn → alta precisió i excel·lent acabat superficial. - Fundició: metall fos en motlles (sovint de sorra) → menys precisió; útil però amb límits geomètrics. • Aliatges i materials: combinant metalls i ceràmiques en pols s’aconsegueixen propietats híbrides; l’acer (ferro + carboni) il·lustra com petits canvis multipliquen resistència. Serendipia i innovació • Serendipia: trobar una solució valuosa mentre se’n buscava una altra, però requereix sagacitat (no és només sort). • Exemples: penicil·lina, Viagra; a l’empresa, la recerca intensa sovint genera resultats inesperats. Globalització i la Xina: talent i governança • Cultura del treball a la Xina: alta dedicació, gran valor social del treball; ecosistema potent d’EFP (formació professional) i enginyeries. • EUA/UE vs Xina: - EUA: salaris alts i bretxa en perfils tècnics intermedis dificulten reindustrialitzar. - Catalunya/Europa: millor que EUA en EFP però amb dèficits; gran oportunitat laboral en FP. - Xina: xarxa educativa tècnica massiva, polígons amb escoles d’enginyeria integrades, disciplina reguladora. • Anecdota de governança: control ferm contra pràctiques irregulars i polítiques públiques anti-especulació del sòl industrial; els incentius fiscals es vinculen a producció real i impostos pagats. • Reflexió sobre sistemes polítics: dilemes entre democràcia, populisme i dictadura; valor d’una governança eficaç i ètica en la competitivitat. Energia i futur • Trajectòria nuclear: formació als EUA (màster i doctorat), recerca a Oak Ridge; experiència acadèmica oberta (PhD amb major, minor, idiomes, i matèries aliens —p.ex. submarinisme—). • Posicionament: l’energia nuclear com a opció neta i fiable per garantir progrés; l’estalvi és necessari però insuficient. • Intel·ligència Artificial: la IA serà un gran ajut que accelerarà processos; no és el final del treball humà, sinó un canvi d’oficis i productivitat. Història i cultura Miscel·lànies amb serendipia • Homenatge a Carles Sabater (“El tren de mitjanit”). • Històries impactants: - Soldat que sobreviu a una caiguda de 6.700 m i inspira millores en seients expulsables. - Segrest de Fangio a l’Havana (1958) amb rerefons polític i resolució sense violència. - Cas Puig Antich (1974) i el garrot vil; retrat del botxí i context final del franquisme. - Fortaleses esclavistes del Golf de Guinea (UNESCO): memòria de la porta del no retorn i crida a la memòria històrica. • Comentari d’actualitat: crítica a incompareixences polítiques, sentències polèmiques i cop d’estat judicial com a denúncia retòrica. Història del correu a Barcelona • Capella Marcús: nucli del correu medieval; confraria de troters i hostes de correus; dimensió social i de mútua. • Correus i cinema: l’edifici de Correus, escenari recurrent en films i sèries. • De paper i impremta a l’era digital: - Popularització del paper (Xàtiva) i la impremta (Gutenberg) → difusió d’ordres, lleis i encícliques. - Evolució del transport (ferrocarril, vaixell a vapor, automòbil, avió). - Del correu epistolar al paquet digital (e-commerce) i nous riscos (virus digitals vs desinfecció de cartes en epidèmies històriques). Efemèrides i tancament • Repàs de naixements, defuncions i fets del 23 de febrer: de Pau Casals a Einstein a Catalunya; el 23F; primers trasplantaments; Handel, Peter Fonda, Johnny Winter, Palau i Fabre, entre d’altres. • Santoral destacat amb Policarp d’Esmirna. Bonus final musical (programa “Bits”) • Avanç de cartell del Primavera Sound i focus en Charli XCX: pop+electrònica ballable, col·laboracions de primer nivell i impacte en pista. Punts més destacats • Ètica + excel·lència tècnica = avantatge competitiu sostingut. • Sinterització: precisió i complexitat geomètrica superiors a la fundició tradicional. • Talent tècnic (EFP) com a clau de reindustrialització. • Governança i incentius ben dissenyats multipliquen competitivitat industrial. • Nuclear i IA com a palanques per a un progrés energètic i productiu responsable.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 14/2/2025 — Girona i la cultura amb Guillem Terribas: Llibreria 22, cinema d’autor, memòria de presons i testadors, i un extra d’electrònica 2024

    Visió general del programa • Convidat central: Guillem Terribas, llibreter, activista cultural i ànima de la Llibreria 22 de Girona; impulsor del cinema d’autor a la ciutat i figura clau en l’ecosistema cultural gironí. • Temes principals: - Girona cultural i la trajectòria de Terribas (llibreria, ràdio, cinema i activisme). - Homenatge a Josep Maria Espinàs i anècdotes (escriptura, xocolata, Sant Just). - Cinema d’autor a Girona: naixement i gestió del cinema Trifó/Truffaut, programació en V.O., criteri i públic. - Seccions d’història: testadors de menjar (de l’antiguitat als presidents moderns) i presons de Barcelona (Model, Les Corts, el Cànem, etc.). - Llibres de capçalera de Terribas i la seva mirada lectora. - Extra final: música electrònica 2024 (Primavera Sound i Charli XCX). "Jo tinc una màquina d'escriure que és impresora al mateix temps: el que escrius ja surt imprès." — atribuït a Josep Maria Espinàs Girona i el convidat • Obertura amb una postal afectuosa de Girona: Devesa, Catedral, Barri Jueu, Temps de Flors, xuxos i gastronomia d’alta volada. • Presentació de Guillem Terribas: fundador i ànima de la Llibreria 22 (des de 1978), guardons com la Creu de Sant Jordi (2017) i el Premi Trajectòria (2018); activista, comunicador i observador incansable. • Identitat i valors: l’escoltisme com a universitat del carrer, arrelament al territori i vocació de servei cultural. Llibreria 22, activisme i fer comunitat • La 22 com a espai viu: vendre llibres per sostenir teatre, màgia, música i presentacions; convertir la llibreria en un punt de trobada cultural. • Equilibri creativitat vs. sostenibilitat: Terribas explica la necessitat de quadrar números per fer possible l’activitat cultural. • Anècdotes viscudes: Quim Monzó signant llibres de matinada a una discoteca; Sergi López i nits memorables; el valor de l’after de les presentacions per conèixer de veritat els autors. "No s’equivoca qui no fa coses." — màxima vital que guia l’activisme de Terribas Cinema d’autor a Girona (col·lectiu de crítics i Trifó/Truffaut) • Naixement del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona (any 1990) i l’origen del cinema Trifó/Truffaut com a projecte privat que després es fa públic per garantir programació estable en versió original. • Model de programació: criteri, diversitat d’opinions dins el col·lectiu i relació fluïda amb els exhibidors comercials per sumar públic al cinema, no per competir. • Experiència d’espectador: no s’hi menja, silenci i respecte a la projecció; creixement d’assistència (milers d’espectadors setmanals amb dues sales) i èxits recents (Suro, Living, films d’Albert Serra, Isaki Lacuesta). • Crítica a les multisales: dependència del bar i consumibles i programacions sense criteri curatorial. Ràdio i mitjans • Vocació radiofònica primerenca: Ràdio Cadena (Girona) i col·laboracions amb Ramon Rovira, Lluís Falgàs i Jaume Paret (Paral). • Activitat actual en ràdios municipals (Girona FM, reemissions a Ràdio Salt, Caldes i Sarrià). Homenatge a Josep Maria Espinàs • Perfil d’Espinàs: exigent, entranyable, bon comunicador i lector, amb rituals d’escriptura a màquina, sense esmenes. • Passió per la xocolata i vincle amb Sant Just; Terribas hi troba paral·lelismes vitals i de reconeixements. "Quan escric, ja sé el que escric." — Josep Maria Espinàs Seccions d’història i curiositats 1) Testadors de menjar i verins (Joan) • De Cleòpatra i Marc Antoni a Obama i Putin: la figura del testador travessa segles. Curiositats sobre Alexandre el Gran, emperadors romans, Claudis, Neró, i pràctiques amb cianur o cicuta. • El Castell de Sant Ferran (Figueres) i la gesta/destí del destructor USS William D. Porter. • Frase final d’Espinàs que clava el to: "No tinc més remei que morir-me; perdoneu les molèsties." 2) Presons de Barcelona (Pep) • Recorregut històric: presó del Raval (Reina Amàlia), la Model, Les Corts i el Cànem (Poblenou), superpoblació, garrot vil, afusellaments al Camp de la Bota i memòries urbanes (plaques, monuments, toponímia). • El panòptic de la Model, motins (p. ex. 1984 amb el Vaquilla), traspassos de competències i clausura. Llibres de capçalera de Guillem Terribas • Selecció destacada (entre 14 títols): - Cien años de soledad (G. García Márquez) — relectura que creix amb el temps. - Jo confesso (Jaume Cabré) — densitat literària que recompensa. - Incerta glòria (Joan Sales) — novel·la clau, i versió lliure d’Agustí Villaronga. - La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda) — clàssic de referència. - El vigilant en el camp de sègol (J.D. Salinger) — imprescindible de llibreria. - Anatomía de un instante (Javier Cercas) — i la versió teatral d’Àlex Rigola. - Intemperie (Jesús Carrasco) — ecos de Delibes i l’Espanya profunda. - Les Il·lusions / altres d’Paul Auster (amb menció a Les bogeries de Brooklyn i l’impacte del final). - El Petit Príncep (A. de Saint-Exupéry) — llibre de capçalera i regal recurrent. Extra: electrònica 2024 (Primavera Sound i Charli XCX) • Cloenda amb una peça nova: debat sobre el cartell del Primavera Sound 2025 i el boom del disc “brat” de Charli XCX. • Clau artística: la mescla entre pop i dancefloor i col·laboracions (p. ex. Billie Eilish); escolta comentada de "365" amb drop clubber. Idees clau • Cultura com a servei públic i comunitat: la llibreria i el cinema d’autor com a espais de trobada. • Criteri i curadoria davant la programació industrial. • La memòria històrica (presons, testadors) com a relat que encara ressona al present.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 7/2/2025 — Vicenç Villatoro: comunicació vital i literatura, memòria familiar i Guerra Civil; Sanz Briz i Perlasca; epidèmies a Barcelona; i debat final sobre Bad Bunny i rock actual

    Resum general Episodi coral que combina una conversa en profunditat amb Vicenç Villatoro sobre comunicació, literatura i memòria familiar; una secció històrica sobre diplomàcia i salvament de jueus a Budapest (Sanz Briz i Perlasca); una panoràmica d’epidèmies històriques a Barcelona; una píndola editorial sobre justícia; i un tram final musical amb debat contemporani sobre Bad Bunny i Carolina Durante. "Escrivim i llegim per viure més." — Vicenç Villatoro Punts clau Comunicació i vitalisme: diferència entre ser vital (energia per actuar) i vitalista (creure en la força de la vida). La comunicació inclou paraula, gest i context. Ofici i estil: la literatura neix de la vida; la importància dels títols, començaments i finals com a "pacte" amb el lector/oient. Memòria familiar i Guerra Civil: la guerra com a punt d’inflexió; migració de Castro del Río a Terrassa; el dilema "anar-se’n o quedar-se" inspira la trilogia de Villatoro. Diplomàcia i Holocaust: Ángel Sanz Briz i Giorgio Perlasca, Justos entre les Nacions, salvant milers de jueus a Budapest; debat sobre memòria i reconeixement. Epidèmies a Barcelona: de la Pesta Negra a la febre groga i el tifus; impacte urbà i respostes sanitàries (Casa de l’Aigua, Hospital del Mar). Editorial: apunt crític sobre justícia (UE/exiliats, caixa B del PP) i ús pervers de les lleis. Música: Willie Nelson a la sintonia; "Fugir" (Villatoro + Ramon Montaner) com a co-creació; debat final sobre Bad Bunny (hibridació i mainstream) i Carolina Durante (escena de guitarres actual). Conversa amb Vicenç Villatoro Comunicació, vitalisme i literatura (164–873) • Diferència entre vital i vitalista: energia per actuar vs. fe en la vida. • La comunicació és arreu: paraules, gestos, roba, fotos; lectura del context i dels detalls. • La literatura sense vida és només "joc amb paraules"; amb vida, arriba al lector. "La literatura neix de la vida; sense la vida, és un mots encreuats." Ciències de la informació, lletres i com s’ensenya (874–1254) • Crítica al terme "ciències" aplicat a la comunicació: és ofici i coneixement experiencial, no ciència dura. • Defensa d’una cultura general mixta (ciències i lletres). • Diferència entre història de la literatura i aprendre a llegir literatura; analogia amb la història de l’art i la cronologia. Títols, començaments i finals (1296–1513) • Els començaments donen el “manual d’instruccions” (to, registre, pacte de lectura). • Els finals demanen signes de puntuació clars per tancar i permetre l’aplaudiment. Memòria familiar, Guerra Civil i migració Punt d’inflexió: la guerra (1547–1728) • La Guerra Civil i la postguerra reconfiguren la vida dels avis i dels pares; exili, presó, reconstrucció. "Anar-se’n o quedar-se"; Castro del Río–Terrassa (1731–2033) • L’anècdota del barber de Castro del Río inspira el mirall entre marxar i quedar-se. • Trilogia: els que se’n van, els que es queden, els que tornen; i eixos identitaris (sang, terra, cultura). "Anar-se’n és molt important, però quedar-se també." Tornada a l’avi i sociologies contrastades (2241–2521) • Emigració a 60 anys per donar futur al fill; blanc i negre a Castro del Río vs. grisos a Catalunya. • A Catalunya, els “grisos” faciliten ponts i reconstrucció social a la postguerra. Ponts, parròquies i memòria compartida (2521–3050) • Paper de mossèn Pere Ribot i xarxa parroquial; teixit social que teixeix complicitats. • Les vides dels avis no són excepcionals: són mirall d’una generació i permeten tractar temes universals. El pare: curiositat com a motor (3052–3540) • Mestre sense haver anat a escola; curiositat i autoaprenentatge com a ascensor social. • Fotografia, docència, comptabilitat: "fer un full d’assos amb les cartes rebudes". Històries de memòria i Holocaust (Joan + Villatoro) El Diluvi i feminisme; Sanz Briz i Perlasca (3560–4560) • Cançó "I tu sols tu" (El Diluvi) per tancar tema futbol femení/feminisme. • Ángel Sanz Briz (Espanya) i Giorgio Perlasca (Itàlia): salvament de milers de jueus a Budapest (cases protegides, documentació), Justos entre les Nacions. • Matís de Villatoro: decisions personals, no tant de règim; reconeixement desigual (Itàlia vs. Espanya). Silencis i transmissió del patiment (4564–5060) • El silenci generacional (vençuts, vencedors i supervivents) i la tardança a explicar. • Protegir els fills/nets del patiment; memòria retocada per poder viure amb el passat. Epidèmies a Barcelona (Pep) De la Pesta de Justinià a la Pesta Negra (5073–5369) • Gran mortalitat i rebrot durant segles; culpes infundades (jueus), processons que augmentaven contagis. • Fossa comuna a Sant Just i Pastor (s. XIV) amb ADN de Yersinia pestis. Febre groga, tifus i respostes modernes (5692–6363) • Febre groga (1821) i tifus (1914): impacte social i urbanístic. • Casa de l’Aigua (Trinitat) i Hospital del Mar: tractament d’aigües (cloració), quarantena, modernització sanitària. "Barcelona, sovint adobada per a les epidèmies, també va ser laboratori de solucions." Píndola editorial: justícia (6400–6460) • Contrapunt sobre la sentència del TJUE (exiliats catalans) i silenci sobre la caixa B del PP. "L’últim grau de perversitat és servir-se de les lleis per a la injustícia." — (Atribuït a) Voltaire Música: Willie Nelson, "Fugir" i procés creatiu Pausa musical i perfil (2033–2231) • "What a Wonderful World" i breu retrat de Willie Nelson: trajectòria, activisme, cinema i llibres. "Fugir" — co-creació Villatoro + Ramon Montaner (6460–6665) • Cançons concebudes juntament (idea, concepte, lletra i música en diàleg). "I jo estaré ben quiet a l’últim tren." — "Fugir" L’ofici d’escriure (6665–7130) • Article vs. novel·la: velocitat i termini vs. tria lenta de paraules. • Dietaris i poesia en etapes diferents; disciplina vs. son: escriure a hores no laborals. Debat final: reggaeton i rock actual (Bits) Bad Bunny i la hibridació mainstream (7287–7666) • Disc nou: barreja de gèneres (salsa, tradició), empaquetat global; debat sobre qualitat vs. màrqueting. • Mirada crítica a l’estètica, lletres i ús d’efectes; reconeixement de moments musicalment interessants dins el seu nínxol. Carolina Durante i l’escena de guitarres (7668–7706) • Bones produccions, maduresa i col·laboració amb Rosalía; el vibe de l’escena jove i el retorn d’un cert compromís social. Tancament • Reivindicació d’un museu per Sant Just, agraïments i compromís de continuïtat de la conversa amb Villatoro.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 31/1/2025 — De la calçotada a l'amor: segones oportunitats, felicitat i compromís (amb cites de Mae West)

    Tema central Un episodi íntim i vitalista sobre les segones oportunitats en l’amor i com enfocar-les amb honestedat, compromís i il·lusió. La Marta Marín i en Nacho Prats, que s’han conegut fa pocs dies en una calçotada (amb el mític “amor a primera carxofa”), expliquen com conjuguen el batec del cor i la prudència del cap, què han après de relacions passades i com volen construir una nova parella basada en honestedat i fidelitat. El presentador hi aporta marc filosòfic i cultural: la idea del Dalai Lama que el propòsit de la vida és ser feliç i un cabàs d’aforismes de Mae West per debatre sobre matrimoni, desig i llibertat. Moments destacats • “Amor a primera carxofa”: l’anècdota divertida de com es van conèixer a una calçotada i la química immediata. • Nacho defensa viure i estimar “a tope”: passió, acció i zero fre de mà; el cor com a brúixola. • Marta reivindica el creixement personal i la felicitat en solitud abans de compartir camí: “primer jo, després el nosaltres”. • Debat sobre matrimoni i compromís: per ells, molt més que una signatura —és projecte, prioritats i constància. • Marc filosòfic: felicitat com a propòsit (Dalai Lama) i el contrapunt agut i irònic de Mae West. • El “duel” cap vs cor en els primers dies: papallones, cauteles i el deixar-se fluir. Frases clau "El propòsit de les nostres vides és ser feliços." "Amor a primera carxofa." "Jo no sé anar amb el fre posat; hi vaig a tope." — Nacho "Volia ser feliç sola abans de compartir." — Marta "Quan sóc bona, sóc molt bona. Quan sóc dolenta, sóc millor." — Mae West Interlocutors i rols • Ferran — Locutor i conductor del debat, aporta marc cultural i preguntes. • Marta Marín — Convidada; mare de tres; creixement personal, serenitat i obertura a una nova relació. • Nacho Prats — Convidat; apassionat, empàtic, partidari d’anar “a tope” en l’amor i la vida. • Joan i Josep — Col·laboradors/amics esmentats a l’inici. Temes principals • Segones oportunitats i reparació. • Felicitat com a propòsit vital i com s’assoleix (acció vs reflexió). • Cap vs cor: ritmes, prudència i passió. • Compromís, honestedat i fidelitat com a fonaments de parella. • Matrimoni: institució vs projecte vital. • Aprenentatge de relacions passades i maduresa emocional. • Identitat personal: hiperactivitat, empatia, reinvenció, interessos vitals (art, coaching, Reiki). Nota de producció • Inici amb falques publicitàries i sintonies; la conversa arrenca realment cap al segon ~175. • Tancament llarg amb repeticions de “Bona nit” (loop) sense contingut nou.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 24/1/2025 — Clara Segura: ofici i emoció, conciliació i tecnologia; musicals i Paral·lel; futbol femení i Plaça Universitat

    Resum general Episodi coral amb la presència destacada de la Clara Segura, on es combina una conversa en profunditat sobre el seu ofici d'actriu, la conciliació profesional-familiar i l'impacte de la tecnologia en adolescents i relacions humanes; a més d’un recorregut per referents artístics (Fellini), musicals i la memòria del Paral·lel. El programa s’amplia amb dos blocs temàtics: futbol femení (història i desigualtats) i història urbana de la Plaça Universitat. "El teatre va directe al fetge i al cor" Punts clau Conciliació i salut: disciplina de matinada (6–7 h), dificultat per dir que no i un toc d’alerta d’estrès que obliga a reorganitzar l’agenda (amb el suport de Bet Orfila). Adolescència i tecnologia: debat crític sobre mòbils, relacions humanes i entrenament del llenguatge corporal; defensa del contacte humà com a nutrient emocional i social. Ofici i mètode: més que un mètode únic, una recopilació viva d’aprenentatges; empatia amb el públic, escolta de la respiració de la sala i importància de la primera emoció en la lectura d’un text. Musicals i interpretació: l’actor/actriu com a comunicador integral (interpretació > tècnica pura de cant/ball). Records de "Chicago" i estat del musical a Catalunya. Memòria escènica: La Perla 29, Broggi, desig de coincidir amb Pere Arquillué (Roxana/Cyrano) i el referent d’Anna Lizaran. Vocació i formació: pas de Història de l’Art a l’Institut del Teatre; debut i èxit al TNC; complicitats generacionals (Àngel Llàcer, etc.). L’art com a vitamina social: l’art ens fa més sòlids i menys manipulables; necessitat d’educació artística a escoles (model britànic). Blocs editorials convidats: Futbol femení: història, prohibicions i bretxa salarial/mediàtica; avenços recents i reptes. Història urbana: Plaça Universitat, Doctor Robert i el tancament de caixes. Detalls destacats de la conversa amb Clara Segura Conciliació, disciplina i límits • Matins productius (6–7 h) com a estratègia de focus i silenci. • Dificultat per dir que no → cost en salut i necessitat de replanificar l’agenda. • Prioritzar temps per gaudir del procés creatiu i de la família. Adolescents, mòbils i relació humana • Canvi generacional accelerat; sensació de "carca" davant del mòbil però defensa d’un equilibri. • El perill de substituir la relació presencial per mediacions digitals. • Reivindicació de l’empatia i l’entrenament del llenguatge corporal. Ofici d’actriu i contacte amb el públic • Sense un mètode rígid: la clau és observació, escolta i pràctica. • Lectura emocional del públic: respiració, palpitar silenciós i ritme de la sala. • La primera emoció en llegir una obra és el tresor que activa el compromís creatiu. "La primera emoció que experimentis quan llegeixis una obra és el tresor que t’activarà per després comprometre’t amb ella" Vocació, formació i inici de carrera • Tria entre Història de l’Art i Institut del Teatre: aposta per la interpretació. • Debut i èxit inesperat al TNC; complicitat amb Àngel Llàcer ("El més petit"). • Vincles amb La Perla 29 (Broggi) i reverència per Anna Lizaran. Musicals, el Paral·lel i la música a escena • El musical, quan és bon teatre, posa l’actor al centre: explicar una història per sobre de l’exhibició tècnica. • Experiència d’espectadora a "Chicago" (Fosse): impacte místic-sensorial. • Memòria del Paral·lel i el projecte "Quédate con la copla". • Ritual musical personal: bafle al camerino per sintonitzar estats d’ànim abans de funció; record de "Conillet". Valors i arrels • Les "Catalines" (àvia Catalina i mare Caterina): humor, valentia i alegria com a llegat vital. • Defensa de l’honestedat i la noblesa com a valors no passatistes. Pedagogia i joc escènic • A les classes: perdre la por al ridícul i treballar amb oposicions (suavitat agressiva, seguretat vulnerable...). • Teatre preferit: sense quarta paret, comèdia interactiva i dramèdia; anècdotes d’impro amb Bruno Oro. Blocs editorials Futbol femení: història i desigualtats • Bretxes salarials i de traspassos/arbitratge; traves històriques (prohibicions FA 1921 i rèpliques a altres països). • Emergència moderna: copas i mundials no oficials, reconeixements recents i rècords d’assistència (Barça femení). • Reivindicació de la igualtat de gènere i suport estructural. Plaça Universitat i el Doctor Robert • Crònica urbana: comerços emblemàtics, galeries Universitat, i el Tostadero. • Doctor Robert: alcalde, tancament de caixes i catalanisme polític; monument i avatar històric. Frases i idees per emmarcar "Vull gaudir també del que faig: si hi ha massa canya, no ho gaudeixes tant" "Som éssers empàtics: si jo m’emociono, sovint s’emociona l’espectador" "L’art ens fa més sòlids i menys manipulables"

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 17/1/2025 — Carles Rexach: VAR, evolució del futbol i els místers del Barça (Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham i Michels) al capicua 101

    Resum general En aquest episodi capicua número 101, el convidat és Carles Rexach, llegenda del Barça, que repassa l’evolució del futbol (camps, botes, pilotes), opina sobre el VAR i l’arbitratge modern, i fa un recorregut per els entrenadors que el van marcar: Sassot, Olsen, Artigas, Buckingham (amb Seguer) i Michels. El to és proper, ple d’anècdotes i comparatives entre els anys 60-70 i el futbol actual. "O arbitra l’àrbitre o arbitra el VAR. I això encara no s’ha definit." Temes principals • Trajectòria de Rexach: debut amb 18 anys (1965), 665 partits i 211 gols; Pitxitxi 70-71 amb 17 gols en una lliga de 30 partits. • Evolució del joc: de camps irregulars i pilotes de cuiro pesants a gespes impecables i material lleuger; canvis que han multiplicat els gols i l’espectacularitat. • El VAR: Rexach n’és favorable en essència, però critica la manca de criteri unificat, especialment amb la mà dins l’àrea i qui té l’última paraula. • Cultura i modes: entrenadors hiperactius a la banda i celebracions ostentoses; Rexach defensa una visió més sòbria del joc. • Entrenadors: de l’ascensor al primer equip amb Vicenç Sassot, la duresa d’Olsen, la proximitat d’Artigas, el canvi de mentalitat optimista amb Vic Buckingham (i el pont de Josep Seguer), i el mètode quadriculat i tàctic de Rinus Michels amb el futbol total. Evolució del joc: camps, botes i pilotes • Abans: camps molt diferents (nord enfangat, sud dur com pedra), canvi de tacs cada setmana amb els sotillers, i pilotes de cuiro que s’empapaven i pesaven "una tonelada". • Ara: gespes perfectes, pilotes lleugeres; serveis de porteria arriben a tres quarts de camp i córners que abans pocs s’atrevien a xutar. • Impacte: joc més net, més gols i més penals; l’exigència física és diferent (menys brusquedat generalitzada). El VAR i l’arbitratge • Positiu per evitar greuges flagrants (mà de Maradona, gols il·legals), però… • Problema clau: la norma de la mà s’ha hiper-regulat (intenció, rebot, posició del braç, mà de suport) i ha generat interpretacions contradictòries. • Autoritat difusa: qui decideix, l’àrbitre de camp o la sala VAR? "Si el de camp no va a la pantalla i li ho diuen de fora… qui és l’àrbitre?" Entrenadors i estil (lliçons d’una carrera) Vicenç Sassot (debut i confiança en la casa) • Salt al primer equip després d’Europa juvenil; convocatòria fulminant per jugar a Santander; aprendre a tractar els veterans (el "tu" i el "vostè"). • Context de club amb Enric Llaudet de president i el cas Silva (brasilè sense permís competitiu, jugant amistosos): xoc cultural i de metodologies. Roque Olsen (“Mister Tigre”) • Duresa i disciplina sense grans cossos tècnics: estil militar per governar un vestidor ple de figures. Salvador Artigas (proximitat i resistència) • Diàleg i motivació, èmfasi en la resistència (córrer Collserola). Rexach defensa que un davanter necessita xispa (parar-arrencar), no només trote continu. • Anècdota amb Martí Filosia abans d’un derbi: briefing tan elogiós del marcador rival que desmotiva. "Tal com ho està explicant, no la tocaré… per què collons m’hi posa?" Vic Buckingham (amb Josep Seguer) • Canvi de mentalitat: del pessimisme a la confiança i gaudi del joc. Focalitzat en el partit següent: "Això ja és història". • Anècdota a Sabadell: el tècnic marxa al descans amb 0-2 a favor; indicació d’“attack, attack, attack”; l’equip perd 3-2. • Temporada amb Copa guanyada i lliga perduda per detalls; pressió fora, joc més suelto. Rinus Michels (futbol total, primera etapa) • Metòdic i repetitiu: posicions, automatismes, estratègia, i anàlisi detallada del rival (punts forts, girs, tendències). • Arribada de Cruyff, Sotil i Neeskens; lliga i copa; xoc inicial amb la brusquedat del futbol espanyol. Anècdotes i detalls que destaquen • Pilota de cuiro: rematar de cap feia mal i els córners no arribaven a l’àrea. • Sassot: del juvenil a titular en dies, viatge llarg en tren; etiqueta dins el vestidor. • Silva: corredor descalç a voltes, només amistosos per falta de permís. • Buckingham: mantra "only attack, attack, attack" • Artigas: “córrer més que ningú”, però el davanter necessita xispa.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 10/1/2025 — Supercopa a l’Aràbia i drets humans, crisi institucional al Barça, prèvies Girona/Espanyol, gran victòria del Barça de bàsquet, Dakar amb Edgar Canet, entrevista a la traductora Dolors Odina i investidura de Maduro a Veneçuela

    Resum executiu Episodi coral amb focus esportiu i d’actualitat: arrenca amb la polèmica de la Supercopa a l’Aràbia Saudita i els incidents contra aficionats del Mallorca, continua amb el debat sobre la governança del Barça (dimissió de Juli Guiu, cas Ansu Fati) i prèvies de Girona i Espanyol. En bàsquet, triomf majúscul del Barça a la pista del Mònaco i càlculs per entrar a la Copa. Des de l’Aràbia, el Dakar fa balanç de la primera setmana amb el jove líder de Rally2 Edgar Canet. Al tram cultural, entrevista extensa a la traductora Dolors Odina. Clou amb l’actualitat internacional: Nicolás Maduro és investit per a un tercer mandat a Veneçuela mentre Edmundo González Urrutia no hi viatja per seguretat. Punts clau • Supercopa a l’Aràbia: crítiques per la seu i pels drets humans; es reclama una disculpa de la RFEF pels incidents amb seguidors del Mallorca. • Barça, a examen: - Ansu Fati, fora de la convocatòria i «última opció» per a Flick; el seu futur, condicionat per la fitxa alta. - Dimissió de Juli Guiu (màrqueting): tensió amb Laporta per la renegociació amb Nike i el paper del mediador «de Rendein». S’evidencia pèrdua de pes executiu al club. • Real Madrid (David Sánchez): soroll per inscripcions i relació Florentino–LaLiga–RFEF; requisits gairebé inassolibles per presidir el club; pronòstic del Clàssic: 50-50. • Girona: torna Sigankov; objectiu Europa. • Espanyol: partit clau amb el Leganés, millor entrada prevista; «competir com animals». • Bàsquet – Eurolliga: Mònaco 84–98 Barça; s’apunta a un punt d’inflexió i s’obre la porta a Fats Russell (Pinar Karsiyaka). Copa ACB: el Barça necessita sumar i fer números; la Penya ja és dins. • Dakar: jornada de descans; Edgar Canet (19 anys) lidera Rally2 i és top-10; destaca la duresa de l’etapa de 48 hores i l’aprenentatge al bivac amb Loeb i Sainz. • Atletisme (Sabadell): rècords per a Josué Canales (CAT) i Marta Mitjans (sub20/sub23), i victòria de Bernat Erta als 400m. • Cultura – Dolors Odina (traductora): aprèn anglès als 30 i esdevé una referent (Woolf, Munro, Tolkien). Reflexiona sobre invisibilitat del traductor, llengua literària i separar obra i autor arran del cas Alice Munro. • Veneçuela: Maduro jura el càrrec davant el rebuig d’UE i EUA; Edmundo González no entra al país per risc. Maria Corina Machado parla de «cop d’estat». "Decidimos que no es conveniente que el día de hoy Edmundo ingrese a Venezuela" — Maria Corina Machado Esports Supercopa a l’Aràbia i incidents • Denúncia d’assetjament a aficionats i familiars del Mallorca. • Es reclama un comunicat de disculpes de la RFEF. • Crítica de fons: contracte fins al 2029 i drets humans a l’Aràbia (execucions, situació de les dones i del col·lectiu LGTBI). Real Madrid – Panorama i Clàssic • Polèmica per inscripcions i paper de Florentino amb LaLiga i RFEF. • Eleccions: requisits (20 anys de soci, 170 M€ de patrimoni) que limiten candidats; especulació amb Rafa Nadal. • Pronòstic Clàssic: 50-50. Barça – Ansu Fati i governança • Ansu Fati: desànim, ritme competitiu insuficient; ha canviat rutines; possible sortida dificultada per la fitxa. • Juli Guiu dimiteix: discrepàncies amb Laporta en l’acord amb Nike i el rol del mediador «de Rendein». • Radiografia crítica: sortides de directius clau, absència de DG, pèrdua de contrapoders. Prèvies – Girona i Espanyol • Girona: torna Sigankov; baixes Portu, Mijovski, Esprilla; Míchel fixa Europa com a objectiu. • Espanyol: millor entrada de la temporada; Manolo González demana intensitat màxima: «treballar, córrer i competir com animals». Bàsquet – Eurolliga i Copa ACB • Triomf de prestigi: Mònaco–Barça (84–98). • Clau: defensa, repartiment de punts (≥5 jugadors amb 11+), rol de Brizuela. • Mercat: interès avançat per Fats Russell (Pinar Karsiyaka). • Copa: el Barça ha de guanyar i esperar; el Manresa se la juga a Saragossa; la Penya, ja classificada. Motor – Dakar • Descans i avís: segona setmana molt llarga (etapes >800 km, 606 cronometrats). • Edgar Canet (19) lidera Rally2: prioritat acabar i aprendre; recorda l’etapa de 48h com «duríssima». • Vivències al bivac amb Loeb, Sainz, Roma; consciència dels riscos (navegació, tauletes, etc.). Atletisme • Míting Internacional Catalunya (Sabadell): - Josué Canales: rècord de Catalunya als 800 m (a dues dècimes del rècord d’Espanya). - Marta Mitjans: rècords CAT sub20/sub23 i rècord d’Espanya sub20 als 800 m. - Bernat Erta: victòria als 400 m. Cultura – Entrevista a Dolors Odina • Inici tardà a l’anglès (30 anys) i trajecte fins a referent de la traducció (Woolf, Alice Munro, Austen, Coetzee, Tolkien). • Oficis del traductor: solitud, humilitat i orgull; la importància del llenguatge natural en català (allunyat del to encarcarat). • Sobre Alice Munro: defensa separar obra i autor i llegir-la per la seva capacitat de disssecció moral. • Vida personal i oficis creatius: convivència amb un poeta (Toni Clapés), rutina de treball intens i desig de traduir cartes de Virginia Woolf. Internacional – Veneçuela • Maduro jura el càrrec per a un tercer mandat, amb Cuba i Nicaragua com a aliats visibles a l’acte. • UE/EUA no el reconeixen; l’oposició parla de «cop d’estat». • Edmundo González no entra al país per seguretat (activació defensa antiaèria). • Maria Corina Machado assegura que la transició és a prop.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 3/1/2025 — Bona nit repetida: minimalisme sonor, ritme i calma nocturna

    Visió general Aquest episodi és una peça extremadament minimalista en què la frase "Bona nit" es repeteix de manera regular al llarg de tot l’àudio. No hi ha conversa ni desenvolupament temàtic tradicional: el contingut és la repetició mateixa, utilitzada com a recurs per induir calma, jugar amb el temps i explorar el buit informatiu com a forma. "Bona nit" Què hi trobaràs • Un únic missatge reiterat: "Bona nit". • Ritme quasi constant (intervals propers als 30 segons) amb variacions subtils en alguns trams. • Efecte hipnòtic i de mantra, que pot recordar pràctiques d’ASMR o meditació guiada molt minimalista. • Absència de context: no hi ha notícies, entrevistes ni comentaris; el sentit emergeix de l’acte repetitiu. Temes principals Repetició com a dispositiu • La repetició és el nucli semàntic i formal: transforma una salutació quotidiana en motiu sonor. • Construeix un bucle que invita a l’escolta contemplativa i a la percepció del pas del temps. Ritme, silenci i espai • El temps entre cada "Bona nit" crea espais de silenci que estructuren l’episodi. • Les petites desviacions temporals introdueixen micro-variacions que eviten la completa mecanicitat. Funció i efecte • Pot operar com a peça per preparar el descans o com a experiment sonor. • La simplicitat extrema obre la porta a una lectura poètica: un comiat nocturn estirat en el temps. Estil i to • Sobrietat i regularitat com a principis. • To amable i contenció expressiva: cap pujada emocional ni discurs explicatiu. • Caràcter performatiu: l’episodi és la seva pròpia acció — dir bona nit, reiteradament. Moments i estructura A continuació, una lectura estructural de l’episodi per trams (vegeu la taula de seccions per als temps exactes): • Arrencada i establiment del patró: la repetició s’instaura des del segon 0, marcant el motiu central. • Loop constant: el bucle es consolida i el cervell s’adapta al ritme. • Tram central hipnòtic: l’efecte mantra és més marcat; el temps es percep dilatat. • Variacions subtils: petites desviacions d’interval que re-humanitzen el patró. • Fase de resistència: persistència del motiu, endurance i consistència rítmica. • Cloenda: últimes salutacions, tancament suau sense coda discursiva. Cites destacades "Bona nit" Conclusió Una peça ultraminimalista que explora la força de la repetició i del silenci com a matèria narrativa. Ideal per qui cerqui calma, regularitat sonora i una experiència auditiva contemplativa sense informació ni relat tradicionals.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 27/12/2024 — Lamine Yamal i la crisi del City, noves tarifes del transport, el “partit impossible” de Sarral, Oriol Vidal al ciclisme i la mirada d’Isabel de Riquer

    Panorama general • Programa llarg amb blocs d’esports, actualitat i cultura. Els eixos principals: entrevista i anàlisi de Lamine Yamal, crisi del Manchester City, pujada de tarifes del transport públic a Catalunya, la gesta de Serral 1975 i el projecte solidari s50.es, el gir professional d’Oriol Vidal del Dakar al ciclisme, i una conversa de fons amb la medievalista Isabel de Riquer. "Res, coses que passen i mala sort" — Lamine Yamal sobre la seva lesió al turmell "El meu llenguatge corporal era positiu... hem estat brillants a la primera part" — Pep Guardiola, tot i la mala ratxa del City Esports FC Barcelona i Lamine Yamal (552–1146) • Estat físic: la lesió actual del turmell no és una recaiguda de la primera. Confiança per tornar millor i amb més ganes. • Objectius: vol millorar els registres golejadors i consolidar-se a la dreta amb llibertat sota Hansi Flick. • Gest tècnic clau: la passada amb l’exterior (cama esquerra) li surt natural des de categoria nave/infantil; confia més en l’esquerra que en la dreta. • Debat: potencial golejador a curt/mitjà termini i gestió de la maduresa (17 anys) dins del vestidor. Premier League: la crisi del Manchester City (1157–1497) • Ratxa negativa: 1 victòria en els últims 13 partits, 15 gols a favor i 28 en contra. Sense Rodri: 7V-4E-9D. • Classificació: 7è, empatat a 28 punts amb Fulham i Aston Villa; a 14 punts del líder (Liverpool) i ara mateix fora de llocs de Champions. • Lectura de partit: bon joc a trams, però errors puntuals i penals fallats (Pickford atura a Haaland). • Explicacions possibles: component mental/dinàmic i sospita d’alguna situació interna que afecta el rendiment. Bàsquet i futsal • ACB: Joventut 89–72 Força Lleida (trencada final verda-i-negra). • Eurolliga: Barça–Estrella Roja en joc durant l’emissió. • Futsal: Indústria Santa Coloma cau 3–4; Xota 2–1 Barça a l’equador del primer temps (després en joc). Bàsquet femení: Marta Canella (Uni Girona) (2533–2837) • Millor arrencada de temporada que l’anterior: estabilitat d’staff i plantilla, menys lesions. • Objectiu: tornar a Eurolliga; lliga molt ajustada amb València i Perfumerías Avenida. • Rival proper: Joventut (equip recent ascendit, temporada molt seriosa). • Espina esportiva: no ser a París amb el 3x3 d’Espanya, però focus al club. Actualitat Noves tarifes del transport públic (99–266 i 7201–7695) • Increment del 3% el 2025; es mantenen bonificacions: T-usual i T-jove al 50% tot l’any; T-16 gratuïta. • Exemple Barcelona (zona 1): T-usual 22 €, T-casual 12,55 €, bitllet senzill 2,65 €. • Implementació: nous preus a partir del 15 de gener (cal temps tècnic per als operadors); títols comprats abans, vàlids fins al 28/2 (o 30/4 en abonaments 90 dies). • Targetes: el suport de cartró passa de 0,50 € a 1 €; moneder virtual (mòbil) també 1 €. • Debat digital: a BCN s’ha buscat evitar el peatge d’Apple pel sistema tancat; cautelar de la CE obliga Apple a obrir l’NFC, però ara validar amb mòbil no és tan fluid com amb rellotge/toc directe. • Resta del país: pujades moderades a Tarragona, Girona i Lleida (detalls a la part final amb Catalunya Nit). Altres temes d’interès (noticiari) • Cas Hockey (269–286): detinguda i en llibertat amb càrrecs una portera per gravar companyes a la dutxa (Sant Jordi Desvalls). • Arrodoniment solidari (291–339): una start-up canalitza donacions a ONG; es poden desgravar (procés a vegades feixuc). • Dia dels Innocents (346–448): tradició, context religiós i reculada d’innocentades als mitjans per por a confondre en temps de fake news. Històries i entrevistes El “partit impossible” de Serral (1514–2147) • 1975: la selecció espanyola juga un partit a Serral (Conca de Barberà) en homenatge a Ladislao Kubala; no hi van els del Madrid; partit a 10 per banda i 30’ per part; unes 3.000 persones. • Documentació: filmacions en Super-8 digitalitzades; documental local. • 2025: l’Albert Esteller impulsa s50.es per repetir la gesta i donar visibilitat a la malaltia de Huntington. "No fem un castell a l’aire; tenim precedent. Com més siguem, més riurem" — Albert Esteller De copilot del Dakar a ciclista professional: Oriol Vidal (3031–3507) • Lesió: discopatia degenerativa i dues hèrnies; al cotxe rep impactes continus que li provoquen vertigen, migranyes i pèrdues de sensibilitat; en bici té zero símptomes. • Oportunitat: es classifica al Mundial de Gravel, amistat amb un pro del FAPEL i el patrocinador obre una plaça extra. • Repte 2025: adaptar-se al pilot, gestionar finals i donar continuïtat a la carrera. Cultura: Isabel de Riquer a “Les dones i els dies” (3976–7155) • Trajecte vital i acadèmic: medievalista, filòloga, professora UB; mirada sobre dones i universitat als 60–70. • Temes clau: amor cortès, trobadors i trobaïritz, lectura crítica del cànon i paper de les autores. • Vida i cultura: família, música, lectura i el títol de comtessa (caràcter simbòlic avui). Idees clau • Lamine Yamal busca créixer en gol i defensa l’ús de l’exterior com a recurs natural. • El City viu una crisi de resultats desconcertant: el joc no és dolent, però li passen coses (gols rebuts, penals fallats, bucle mental). • Transport públic: puja el preu, però es manté l’esforç de bonificacions; el pagament mòbil és un debat obert (tecnologia i costos). • Serral 1975 inspira una campanya solidària de memòria i esport. • Transició pro d’Oriol Vidal: bona mostra de resiliència i de com redirigir una carrera davant d’una lesió. • Isabel de Riquer reivindica el llegat medieval amb ull femení i la necessitat de revisar mirades i cànon.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 20/12/2024 — Pessebres i Escola de Barcelona; Reines medievals catalanes; Canòdroms de Barcelona; Llengua de Nadal; i el retorn de Bits 40.0

    Resum general del programa 1) Pessebres i pessebrisme (entrevista a Josep Maria Porta i Saborit) • Context i història: orígens medievals (Sant Francesc a Greccio fa 800 anys) i primeres representacions; a Catalunya, notícies des del 1300 i impuls popular via la Fira de Santa Llúcia. • Catalunya i Napols: Carles III introdueix el model napolità a la cort, però a Catalunya el pessebre arrela com a tradició popular. Neix l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1863) i es consoliden tècniques i estils. • De casolà a artístic: evolució del pessebre amb el guix (aportació d’Antoni Moliner) i la perspectiva aplicada als diorames. Naixement de l’Escola de Barcelona i reconeixement internacional (Llombardia). • Figures i escultors: Ramon Amadeu com a gran referent (realisme costumista, influència napolitana); també Talarn, Vallmitjana, Fortuny i, a l’Estat, Salzillo. • Cultura viva i global: variants a Sud-amèrica (colors vius, clima d’estiu; llamas al pessebre peruà), Japó (figures amb kimono), Canadà (creativitat amb materials locals). • Institucions i exposicions: pessebres al Museu Marès (pessebre tradicional de Barcelona), Monestir de Pedralbes, Seu del carrer Lledó i enguany Sagrada Família. Recomanació del Museu de Mollina (Antequera). • Present i futur: l’entrevistat defineix el pessebre com art efímer i situa l’actualitat en una “edat d’or” (més afició, més recursos i materials, però defensa l’esperit interpretatiu per sobre del mecatisme). “El pessebre no és una maqueta; és una interpretació idíl·lica d’un espai.” • Oficis i indústria: panorama actual de figuraires (Montserrat Ribes, Castells, Bertran, etc.), auge del caganer com a fenomen popular (versions polítiques i culturals) i anècdotes d’encàrrecs singulars. • Patrimoni i memòria: trajectòria de Fr. Gilbert (Poblet–Solius) i els seus diorames; premis i reconeixements del convidat. 2) Reines medievals catalanes (secció del Joan) • Maria de Montpeller: clau per a la presència catalana a Occitània; mare de Jaume I enmig de conflictes dinàstics. • Violant d’Hongria: diplomàcia i conquesta de València per acord; mediació en pactes territorials. • Constança de Sicília: vesperes sicilianes (1282), legitimitat dinàstica i equilibri entre Corona d’Aragó i papat. • Sibil·la de Fortià: tercera esposa de Pere el Cerimoniós; tensions cortesanes i promoció de la baixa noblesa. • Violant de Bar: govern activa, polítiques francòfiles i suport als papes d’Avinyó; substitueix el rei a corts. • Maria de Luna: regència sòlida, pactisme i intervenció social (pagesia de remença); fi de la Casa de Barcelona i Compromís de Casp. • Maria de Castella: govern de Catalunya mentre Alfons el Magnànim és a Nàpols; gran gestora i promotora d’acords; preludi a Joana Enríquez. 3) Canòdroms de Barcelona (secció del Pep) • Orígens internacionals: curses de gossos a la Gran Bretanya i EUA (llebre mecànica) per substituir pràctiques cruentes. • Barcelona, anys 30–50: fins a 8 canòdroms. Destaquen: Parc d’Esports del Sol de Baix, Kennel de la Diagonal (Real Club de Polo), Canòdrom del Canyardó (prop de Sant Pau), Kennel de Sarrià vinculat a Piscines i Esports. • Transformacions urbanes: usos durant guerra civil i franquista; reconversions en camps esportius, complexos d’oci i finalment cinemes (Diagonal). Persistència de masies com Can Balasc. • Debat final: per què tants canòdroms i cap gran hipòdrom a Barcelona? Model d’“hipòdrom de butxaca”, costos i canvis socials. 4) Llengua i Nadal (consells de bon ús) • Nadal és singular (no “els Nadals” en català formal). • És el tió; “cagatió” només per l’acte de fer-lo cagar. • Diguem nit de Nadal i nit de Cap d’Any (no “nit bona”/“nit vella”). • Felicitacions: bon any (nou), no “Feliç any”. A les campanades, raïm (no “raïms”). • Reis d’Orient (no “Reis mags”); i cavalcada (no “cabalgata”). 5) Música i sintonia • Versions de “What a Wonderful World” (piano i violoncel) i Nadala moderna “M’agrada el Nadal” (Dàmaris Gelabert). 6) Retorn de Bits 40.0 • Reapareix programa de música i cultura pop: equip Mike Devil, Lutxo Bonaro, S1 Belzeblur i Rubén Garanties. • To deliberadament desimbolt i irònic; format mensual; compartiran descobertes musicals i debat obert (amb interacció d’audiència). • Primera recomanació: Lloyd East (àlies de Huerco S), línia ambient/experimental.

  • Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats del 13/12/2024 — Sequera a Catalunya: tecnologies d’aigua de boira, neu amb minerals i models climàtics. Del MIT als Pirineus, gel, porins i COP28

    Ideas clau del programa Sequera i vulnerabilitat mediterrània: Catalunya pateix pluges irregulars i alta concentració de població a conques amb pocs recursos. Situació d’“emergència” per la combinació de canvi climàtic i augment de la demanda. Aigua com a “petroli del futur”: creix la dimensió geopolítica i econòmica dels recursos hídrics. Ciència aplicada a l’aigua i el gel: des de captadors de boira inspirats en la natura fins a una nova manera de fabricar neu i gel amb menor despesa energètica. Núvols, aerosols i incertesa: els models climàtics preveuen bé la temperatura però encara no la pluja; les partícules en suspensió (pols sahariana, pol·len, bacteris) determinen la nucleació del gel als núvols i, per tant, la precipitació. Del laboratori al territori: proves pilot al Laboratori de la Neu (La Molina) amb minerals de faldespat per millorar l’eficiència dels canons de neu i ampliar la finestra operativa. Circularitat i energia: aplicacions derivades per fer gel a menor cost i per depurar porins (crioconcentració) aprofitant l’hivern. Debat sobre “fer ploure”: el cloud seeding (iodur de plata i alternatives) té eficàcia variable i dilemes ètics i polítics. Política climàtica (COP28): es reconeix avanç lent però sostingut: “Festina lente” per pressionar, coordinar i escalar. “L’important és avançar i fer coses: augmentar la resiliència amb tecnologia i gestió, mentre esperem i aprofitem millor cada gota.” 1) Sequera, aigua i context català Què és la sequera i per què afecta més Catalunya • Períodes llargs amb precipitació per sota de la mitjana → desequilibri entre disponibilitat natural i consum. • Clima mediterrani: alternança de llargs períodes secs i episodis torrencials. • Conques internes: >80% de població amb ~40% de l’aigua disponible → alta vulnerabilitat. Aigua: propietats bàsiques rellevants • H2O, dissolvent universal, rarament pura a la natura (conté sals, minerals, partícules…) • Canvia d’estat: líquid (aigua), sòlid (gel), gas (vapor). Fusió 0 °C; ebullició 100 °C (1.013 hPa). 2) Consum d’aigua i gestió • Consum mitjà domèstic a Catalunya ~117 L/persona/dia; requisit vital (beure/cuinar) ~3 L. • La xifra global inclou industrial, agrícola i recreatiu: no és només consum domèstic. • Barcelona és de les ciutats europees que menys aigua gasten per habitant (abans de restriccions). • Cal “estrènyer el cinturó” i implementar noves tecnologies i polítiques davant canvis sobtats. 3) Captació d’aigua de boira i humitat (MIT + CSIC) Inspiració bio: del cactus a les xarxes • “Xarxes de pescador” metàl·liques que capturen microgotes de boira/nuvolositat i les condueixen a col·lectors. • Proves a l’Atacama (lloc més sec del planeta) i en zones rurals; subministrament per aigua de boca i petits cultius (aloe vera). • Avantatge: un cop instal·lades, no requereixen energia; manteniment senzill. Repte i solució • Problema d’embrutiment biològic (insectes, matèria orgànica) que obstrueix les malles. • Nou recobriment amb material basat en titani (fotocatalític): s’auto-neteja amb el sol → millora la viabilitat. • Rendiments reportats a torres: 3–12 L/dia·m² en condicions favorables (p. ex. Illes Canàries). • Útil per llocs remots amb humitat persistent; no resol la sequera global però desbloqueja necessitats locals. 4) Fonts d’aigua i límits • Tot ve del cicle: mar, atmosfera, rius, aqüífers. No “inventarem” aigua nova. • Dessalinització: subministrament gairebé “il·limitat” però amb alt cost energètic i vulnerabilitats (ex.: Dubai, reservori de 3–4 dies). • Geopolítica: “l’aigua és el petroli del futur”; qui tingui recursos hídrics tindrà avantatge econòmic i polític. 5) Núvols, aerosols i predicció de pluja • Models climàtics: fiables en temperatura, incerts en pluja i núvols. • Els aerosols (pols del Sàhara, faldespats, pol·len, bacteris…) canvien la microfísica del núvol i la seva radiació (gotetes d’aigua = refreden; cristalls de gel = deixen passar més radiació). • No totes les partícules congelen igual: la nucleació del gel depèn del tipus mineral i la seva nanoporositat. • Recerca actual (CSIC, UB, MIT…): entendre quines partícules indueixen gel i com integrar-ho en models i aplicacions. 6) Fer ploure a voluntat? “Cloud seeding” • Tècnica clàssica amb iodur de plata i altres (sofre, gel sec, fins i tot cristalls de colesterol). • Resultats irregulars; informe (EUA, 2004): de vegades funciona, de vegades no; dependència d’on i com s’injecta. • Dilemes: toxicitat (AgI), “robatori de pluja” entre regions → potencial conflicte polític. • Alternatives “naturals”: ús de minerals inocus (p. ex. faldespats); camp encara en estudi. 7) Laboratori de la Neu (La Molina) Reproduir el núvol… dins el canó de neu • Aigua d’alta muntanya és massa pura (pocs nucleants). Afegint microquantitats de faldespat (remineralització), es crea un “nucli” per congelar millor les gotes → neu més “natural”. • El faldespat conté nanoporositat on l’aigua “prefereix” ser gel, facilitant la nucleació. Impacte • Conversió aigua→neu: puja d’un ~75% a ~95% (més volum i qualitat). • -30% a -40% de despesa energètica (menys aire comprimit). • Finestra operativa ampliada (temperatura/humitat): més hores útils per temporada. • Escenari 2050 (Pirineu, +1,6 °C): sense ajuda es perdrien hores crítiques; amb minerals, es mantindria ~el 20% d’hores eficients actuals. • Fase actual: viabilitat tècnica i econòmica (3 anys de proves pilot). “No és ‘fer neu a qualsevol preu’, sinó apropar-se al procés natural amb menys energia i més eficiència.” 8) Aplicacions derivades: gel i porins Fabricació de gel eficient • Modificar les superfícies fredes de les geladores amb materials nucleants per congelar a -5 °C (en comptes de -10/-15 °C). • Estalvi estimat 30–50% d’energia i més resiliència a onades de calor (aigua d’entrada més calenta).^ Depuració de porins (crioconcentració) • Congelar lentament per separar un gel d’aigua ~95% neta i concentrar el residu (més fàcil de transportar i valoritzar com a adob on calgui). • Nova via: amb materials nucleants, el procés funciona a -1,5 / -2 °C → aprofitar l’hivern (plana de Vic) sense cost energètic. 9) Política i transferència: de la ciència al mercat • Tendència global a orientar R+D cap a reptes ambientals (MIT, propera dècada). • “Quarta Revolució Industrial”: co-creació entre ciència, enginyeria, empresa i administració (ex.: suport Generalitat; patrocinadors privats). • Clau: retorn social de la recerca finançada amb diners públics. 10) COP28 i mirada de futur • Percepció d’avenç lent però real (“Festina lente”): més consciència, més renovables, més polítiques que fa 20 anys. • Contradiccions (p. ex. seu a Dubai) poden forçar converses incòmodes però necessàries. • Realisme científic: encara que aturéssim CO₂ avui, l’inèrcia climàtica continuarà; cal resiliència + mitigació. “La natura seguirà; el repte és mantenir una vida bona per a nosaltres.” 11) Notes culturals i històriques (interludis) • Música: “What a Wonderful World” i “Don’t Cry for Me Argentina”. • Perfil de la cantant Kina Grannis (influències folk/pop; USC). • “Evita”: recorregut del cadàver embalsamat d’Eva Perón (1952–1976) entre Argentina, Itàlia i Madrid; context polític i cultural. • Història urbana: residències a Barcelona (íbers, romans, visigots), Palau Reial Major, Saló del Tinell, Montjuïc. • Cita de Ramon Muntaner i el proverbi llatí “Festina lente”.