episodis

Resum del contingut Context i objectiu de l’espai Programa «La Salut al Dia» (Ràdio Desvern) amb professionals del CAP Sant Just per abordar l’obesitat mitjançant grups psicoeducatius amb enfoc multidisciplinari (psicologia + nutrició). "És una malaltia crònica i multifactorial" Què són i com funcionen els grups Inici: setembre de 2022; ja van per la 5a edició. Freqüència: 3 grups/any (febrer–març, maig–juny, octubre–novembre). Durada: 2 mesos; 8 sessions d’1h 30’ cadascuna; grups reduïts. Cost: gratuïts, però amb compromís d’assistència (consentiment informat) i grups tancats (si algú deixa la plaça, es perd). Avaluació: mesures pre i post (tests i indicadors), i seguiment de percepcions i hàbits. "No perquè sigui gratuït vol dir que sigui menys important o menys eficaç" Criteris d’accés IMC ≥ 30 (diagnòstic d’obesitat). Possible flexibilitat a IMC 28 si hi ha comorbiditats (p. ex. hipertensió, dislipèmia, DM2). Accés per derivació de medicina o infermeria del CAP. Continguts i metodologia Base d’educació nutricional per a una dieta equilibrada i canvi d’hàbits. Adaptació segons demandes del grup; fil conductor estructurat + espai de preguntes. Treball psicoemocional: relació amb el menjar, menjar emocional, límits, autoestima i empoderament. Fortaleses i beneficis clau Suport entre iguals: compartir vivències similars, vincles i motivació mútua. Creació (opcional) de grup de WhatsApp per a receptes, dubtes i continuïtat. Millora de socialització i adhesió als canvis d’hàbits. Entorn segur i no amenaçador on ningú és forçat a parlar. "Fer-lo acompanyat és més agradable i et sents més recolzat" Per què l’enfoc multidisciplinari és imprescindible L’obesitat no és només «calories»: intervé el context, la medicació, la gestió emocional, i l’activitat física. Coordinació amb infermeria i medicina per comorbiditats i seguiment. Després del grup, opció de marxa nòrdica (Ajuntament de Sant Just, Sílvia Granollers), que millora resultats. Relació amb el menjar i salut mental Des de petits associem menjar amb premi/càstig → relacions insanes amb el menjar. Menjar emocional: alleuja al moment però pot generar culpa i afectar l’autoestima. Treballar límits, autoestima i empoderament; promoure dieta mediterrània, que es vincula a millor estat d’ànim i menys ansietat/tristesa. M’aprimaré venint al grup? L’objectiu principal NO és el pes: és recuperar la salut i adherir-se a pautes sostenibles. La pèrdua de pes acostuma a arribar com a conseqüència. Canvis petits i progressius, evitant estrès i abandó. Implicar el nucli familiar per no duplicar feines i millorar l’adhesió. Acceptar que és un procés lent: constància i paciència. "Si t’adhereixes a les pautes, la baixada de pes arriba sola" Punts clau a emportar-se Obesitat = crònica i multifactorial → cal abordar-la des de diverses àrees. Gratuït però amb compromís; grups tancats i llista d’espera. 8 sessions en 2 mesos; 3 edicions/any; avaluació pre/post. Suport social i marxa nòrdica potencien els resultats. Focus en salut integral i hàbits duradors, no en la bàscula.

Resum de l’episodi Què és el Document de Voluntats Anticipades (DVA) El DVA permet que una persona manifesti els seus valors, preferències i límits sobre l’atenció mèdica en situacions de malaltia avançada o quan calgui prendre decisions vitals, sempre d’acord amb la legislació vigent. És conegut popularment com a testament vital, però el nom actual és document de voluntats anticipades. "La persona pugui manifestar els valors que té respecte a la salut i planificar l’atenció mèdica que vol." DVA vs eutanàsia: no és el mateix El DVA se centra en planificar i, si escau, rebutjar procediments o tractaments en determinades situacions. L’eutanàsia és un procés legalment regulat, amb requisits molt concrets, doble sol·licitud i validació per dos professionals. Diferència clau: DVA: sovint implica deixar d’actuar o no iniciar determinats suports. Eutanàsia: implica interrompre el procés vital en supòsits molt delimitats per la llei. "No és el mateix, és un procés regulat per la llei... i només es tindrà en compte en uns requisits molt concrets." Requisits per fer el DVA Ser major d’edat (18 anys). Estar en plenes facultats mentals i sense coaccions. En cas de malaltia, haver estat informada pel professional sanitari referent. On i com fer-lo A la sanitat pública (CAP) o amb notari. Al CAP: gratuït. Calen 3 testimonis (un pot ser parent), i DNIs originals de tots ells. El centre pot facilitar el formulari oficial. Amb notari: via alternativa i de pagament. Es pot descarregar el formulari de la web de la Generalitat de Catalunya o demanar-lo al CAP. Representant legal: recomanat (no obligatori) És la persona portaveu davant l’equip sanitari quan hi hagi dubtes d’interpretació. Si no n’hi ha designat, l’ordre consultiu acostuma a ser: parella, fills (tots per igual), pares —com en una successió. Tria algú que comparteixi els teus valors i que probablement hi pugui ser quan calgui. El representant no pot omplir el DVA per un altre, excepte si té poders legals vigents. Casos de demència i per què no cal esperar Es pot signar el DVA en fases inicials de demència si la persona comprèn allò que signa. En fases avançades, si ja no hi ha capacitat, no es pot formalitzar. Recomanació clau: fer-lo quan s’està bé de salut i sense pressa, perquè és modificable. "La paraula de la persona passa per sobre de qualsevol document escrit." Continguts recomanats al DVA Creences i expectatives (per exemple, consideracions religioses o personals que afectin decisions clíniques). Situacions concretes: p. ex., ús de respirador, reanimació, suports invasius, etc., sempre en context de malaltia irreversible sense expectatives raonables de millora. Rebuig de tractaments experimentals o no prou avaluats. Designació del representant legal (altament recomanable). Tràmit i inscripció Al CAP et donen el formulari (amb annex d’eutanàsia), l’omples i aportes DNIs originals dels 3 testimonis. Es programa una cita presencial curta (aprox. 15 minuts) per a la signatura i inscripció. El CAP digitalitza i puja el DVA al Registre de Voluntats Anticipades de la Generalitat. Et quedes amb tota la documentació original. "Els DNIs originals te’ls tornaran de seguida... estem parlant d’una visita d’un quart d’hora." En uns 15 dies hauria d’aparèixer a La Meva Salut (actualment pot trigar 1–1,5 mesos per alta demanda). Hospitals i centres sanitaris de Catalunya hi tenen accés. Annex d’eutanàsia i demanda creixent El model actual incorpora un annex específic d’eutanàsia (no obliga a res per si sol; només recull la voluntat per si es dona un supòsit legal com dolor incontrolable, patiment greu, malaltia irreversible o demència avançada). Hi ha hagut un augment notable de sol·licituds, també de persones que volen només afegir l’annex vinculat a eutanàsia. Missatge final Fer el DVA és un acte de planificació responsable i dona tranquil·litat a la persona i a la família. Es pot modificar en qualsevol moment; si la persona és conscient, la seva paraula preval. "Que s’ho pensin i qualsevol dubte, al CAP hi som."

Resum Idees clau Només hi ha uns 6 àpats realment festius entre el 24/12 i el 6/1; això deixa prop de 50 àpats per mantenir hàbits saludables. Evita comprar dolços amb antelació i limita varietats i quantitats; planifica per racions i convidats. Respecta la tradició catalana (escudella, canelons, tortell) i procura que la resta d’àpats siguin més lleugers. Si no tens gana després d’un àpat llarg, no cal sopar; prioritza l’equilibri al llarg dels dies. Després de festes, si has pujat 1–2 kg, calma: torna als hàbits, res de dietes extremes, i suma una mica més d’activitat física. Gestió dels dolços i compres No els compris abans d’hora: tenir torrons, polvorons, bombons o panettones a casa des de l’octubre allarga el consum fins al febrer. Limita varietats (p. ex. 3 tipus) i calcula racions: 1 porció/persona per varietat. Els torrons “sense sucre” porten edulcorants i eleven el nostre llindar de dolçor, fent que la fruita sembli sosa després. Atenció a la canalla: si els adults mengen dolços, ells també en voldran. "Allò que no es té a la despensa, no es menja." Menús i tradició catalana (24/12–6/1) 24/12 (nit de Nadal): a Catalunya no era tradicional; si se celebra, sopar lleuger (p. ex. peix al forn, crema de verdures). 25/12 (Nadal): escudella i carn d’olla (equilibrada si es desgreixa el brou); opcions com pollastre/gall dindi farcit o ànec rostit; postres: torrons, tronc, pinya. 26/12 (Sant Esteve): canelons de cuina d’aprofitament; postres: neules. 31/12 (Cap d’Any): sense plat típic; millor àpat festiu però lleuger i recorda el raïm. 1/1 (Any Nou): dinar festiu amb seny (prioritza verdures/peix); esmorzar suau si vens d’un sopar tard. 6/1 (Reis): postres amb tortell de Reis i tradició de la fava i la figureta. Estratègies durant els àpats Si la sobretaula s’allarga, pot ser normal no berenar; escolta la gana real. Esmorzar suau després d’un sopar fort per no arribar famolenc al dinar. Fora de casa: tria l’opció més saludable i redueix racions. Si convides a casa: dissenya el menú amb seny (primer de verdures/hortalisses, coccions al forn, postres controlades). Després de festes: què fer si has pujat 1–2 kg? Mantingues la calma: torna als teus hàbits saludables i en poques setmanes l’excés desapareixerà. No facis dietes depuratives, no saltis àpats ni facis protocols només líquids. Augmenta lleugerament l’activitat física abans que reduir en excés les calories. Si et preocupa l’IMC o l’augment de pes: consulta al CAP i valora els grups psicoeducatius per acompanyament professional. "No hem de fer dietes depuratives ni saltar àpats; l’ideal és tornar als nostres hàbits i moure’ns una mica més." Missatge final Gaudeix de les festes i de la tradició, però amb planificació, moderació i sentit comú. El secret és equilibrar i no allargar els excessos més enllà dels dies clau.

Visió general Episodi centrat en el consum d’alcohol: d’on ve, per què bevem, com mesurar el consum amb la unitat de beguda estàndard (V), què és baix risc, risc i perjudicial, l’impacte en adolescents i adults, les conseqüències en salut pública, els principals mites i els recursos per avaluar-se i demanar ajuda. "L’únic consum segur és el no consum." Orígens i motius del consum d’alcohol • Origen evolutiu: capacitat de metabolitzar l’alcohol ja als primats aportant energia extra; evidències de consum voluntari des de fa uns 10.000 anys (hidromel a la Xina). • Motius de consum actuals (4 grans): - Socialitzar: desinhibició lleu i integració social. - Aprovació del grup: beure per encaixar encara que no vingui de gust. - Recerca de risc/sensacions (especialment adolescents i joves adults): vinculada a personalitat impulsiva i a altres conductes de risc. - Afrontar problemes o símptomes mentals (ansietat, depressió): patró més prevalent en dones i potencialment perillós. Magnitud del problema i per què cal intervenir • 5% de la població de Catalunya fa consum de risc (Enquesta de Salut 2021). • A Espanya, 15.500 morts/any relacionades amb l’alcohol (≥15 anys). • Preocupació pels adolescents: alta accessibilitat percebuda, inici precoç i baixa percepció de risc. • Setmana de cribatge i conscienciació: oportunitat per detectar i informar. Com mesurar el consum: unitat de beguda estàndard (V) Definició i equivalències • 1 V = 10 g d’alcohol pur (aprox. mitja copa de vi de 125 ml, una canya de cervesa o un xupito). • Una "copa" de vi habitual sovint equival a 2 V; un "cubata" ≈ 2 V (depèn de la mescla i volum). Nivells de consum • Abstinència (ideal): no beure o consum molt esporàdic. • Baix risc (no vol dir segur): - Homes: ≤ 2 V/dia. - Dones: ≤ 1 V/dia. • Consum de risc: - Homes: > 28 V/setmana (≈ ≥4 cerveses/dia). - Dones: > 17 V/setmana (≈ 2–3 cerveses/dia). • Consum perjudicial: hi ha dany físic o mental atribuïble a l’alcohol (p. ex., inflamació hepàtica, trastorn depressiu/ansietat). Situacions amb consum sempre desaconsellat • Embaràs i lactància; <16 anys; conducció; ús de maquinària perillosa; malalties/medicacions on estigui contraindicat; persones cuidadores (per la reducció de l’atenció). Eina d’autoavaluació • Calculadora de la GenCat: «Veus el que veus» (anònima i fàcil) per estimar el teu patró de consum. Patrons de cap de setmana i binge drinking • Patró freqüent en joves: no beure entre setmana i concentrar molta ingesta en 4–6 hores. • Llindars orientatius de risc en una sola sessió: - Homes: ≥ 3 cubates. - Dones: ≥ 2 cubates. • Aquest patró augmenta el risc d’accidents, baralles i altres conseqüències encara que el total setmanal sembli modest. Adolescents: dany i dades clau • Dany al desenvolupament: fetge, pàncrees i especialment cervell (evidència d’alteracions cerebrals). • Efectes socials: més accidents de trànsit, violència, ITS (desinhibició i menor protecció) i major risc de dependència com més d’hora s’inicia el consum. • Dades (2021, 14–18 anys): - 70% va beure l’últim any; 50% consum setmanal. - Edat d’inici ~14 anys; consum habitual cap als 15,2 anys. - 30% practica binge drinking. - 41% de menors declara poder comprar alcohol directament; presència de botellons i controls irregulars. • Conseqüències d’una «borratxera»: més baralles/violència, ressaca intensa i 33% relacions sexuals sense protecció. Adults i impacte en salut pública • L’alcohol danya a qualsevol edat: malaltia hepàtica (inclosa cirrosi), digestiva, neurològica i càncers (boca, mama, etc.). • Pes en indicadors poblacionals: - 20% dels suïcidis amb alcohol implicat. - 27% dels accidents de trànsit. - 20% de violència domèstica. - 50% de cirrosis hepàtiques. - 1/4 dels càncers de boca; 5% de càncer de mama relacionats amb alcohol. • Missatge clau: conèixer els riscos per decidir informadament. Mites i realitats • «Redueix l’estrès»: alleuja momentàniament però té efecte rebot que empitjora l’ansietat. • «Barrejar begudes emborratxa més»: el que importa és la quantitat total d’alcohol; barrejar pot irritar l’estómac, no canvia l’etanol total. • «El vi fa sang / el vi negre és saludable»: fals. • «Tinc tolerància i puc conduir»: la tolerància no evita la pèrdua d’alerta i reflexos; no es pot conduir amb alcohol. • «És afrodisíac»: pot desinhibir, però empitjora la funció sexual (p. ex., disfunció erèctil en homes). Recursos i crida a l’acció • Fes la calculadora «Veus el que veus» (GenCat) i quantifica el teu consum. • Si superes el baix risc o tens dificultats, consulta al CAP: hi ha tractaments farmacològics i suport conductual efectius. • L’alcohol és una droga: demanar ajuda és una decisió de salut, no d’estètica o judici moral.

Resum estructurat Context i objectiu Programa mensual “La Salut al Dia” de Ràdio d’Esvern dedicat a la salut mental (arran del Dia Mundial, 10 d’octubre), amb la participació de la Noemi Morcillo, referent de benestar emocional comunitari del CAP Sant Just. Tema central: les emocions. Què són les emocions i com funcionen? Les emocions són un estat mental intens i curt del sistema nerviós que desencadena respostes adaptatives o desadaptatives. Diferència clau: Emoció: curta i intensa (ex.: soroll fort d’una porta → por immediata). Sentiment: més durador i vinculat al pensament (ex.: “les portes són perilloses”). "Totes les emocions són vàlides i no es poden desconnectar ni evitar." Tipus d’emocions Primàries (bàsiques, universals i innates): garanteixen la supervivència. Exemples: tristesa, por, alegria, sorpresa (discutida), ira, fàstic. Referència cultural recomanada: la pel·lícula “Del Revés/Intensament”. Secundàries (apreses, socials, dependents de l’entorn i la cultura): combinacions de primàries; apareixen cap als 2-3 anys. Exemples: vergonya, culpa, gelosia, plaer, orgull, decepció, frustració. Classificació per valència: No hi ha “bones” o “dolentes”. Hi ha agradables (ex.: alegria, orgull) i desagradables (ex.: ira, tristesa, fàstic). "No hi ha emocions bones o dolentes, sinó agradables o desagradables." Control o gestió? No podem controlar què sentim. Sí podem decidir què fem amb allò que sentim (conducta més adaptativa o desadaptativa). Exemple: porta que es tanca de cop → por. Opcions: cridar i marxar o parar, interpretar i continuar l’activitat. Eines pràctiques per a la gestió emocional Consciència i etiquetatge: identificar l’emoció (no és igual gestionar tristesa que ira). Parlar-ne: amb persones de confiança o amb un/a professional. Tècniques de relaxació: Jacobson, meditació, mindfulness, ioga. Activitat física: natació, gimnàs, zumba, caminar per la natura; ajuda a regular l’estat d’ànim amb efectes neuroquímics beneficiosos. Música i autoregulació: escoltar música, observar què ens ajuda i què no. Clau final: no hi ha una única recepta; cada persona ha de trobar estratègies adaptatives que s’ajustin al seu perfil i context. El rol del referent de benestar emocional comunitari (RBEC) al CAP Figura creada el 2021-2022 amb focalització comunitària (fora de consulta). Funcions principals: Organitzar grups i activitats al CAP Sant Just (sovint amb la nutricionista Belén) per fomentar aprenentatge mutu i xarxa comunitària. Participar en formacions, projectes d’investigació i esdeveniments de salut (ex.: caminades de la Setmana del Cor). Perfil: la Noemi és psicòloga comunitària; complementa, no substitueix, l’atenció individual assistencial. Idees clau Les emocions són inevitables i universals; la clau és la gestió. Primàries vs. secundàries: supervivència vs. funció social/apresa. Agradables vs. desagradables no implica bo/dolent. Eines diverses: consciència, diàleg, relaxació, activitat física, música i autoconeixement. La comunitat importa: programes grupals i xarxa social milloren el benestar emocional.

Resum Context Espai mensual “La Salut al Dia” a Ràdio d’Esvern (La Rambla) amb el Dr. Muniesa (CAP de Sant Just), coincidint amb la Setmana del Cor. Es reforça que les malalties cardiovasculars continuen essent una de les principals causes de mortalitat. "les malalties cardíaques... [són] una de les primeres causes de mortalitat" Factors de risc cardiovascular (modificables) Obesitat: augmenta el risc i s’associa sovint a hipertensió i diabetis. Hipertensió arterial: cal conèixer-la i tenir-la controlada. Diabetis mellitus: el bon control (sucre en sang) redueix complicacions. Colesterol: diferenciar HDL (bo) i LDL (dolent); el LDL alt afavoreix l’aterosclerosi. Tabac: factor de risc clar. Deixar de fumar redueix progressivament el risc; aproximadament als 5 anys s’apropa al d’un no fumador, si no hi ha dany previ rellevant. "és sí o no: o fumes o no fumes" Factor no modificable: edat (el risc creix amb els anys). Com es poden modificar/controlar Dieta i exercici: eixos clau per a obesitat, diabetis, colesterol i també beneficis en hipertensió. Control mèdic periòdic: prendre la pressió, analítiques (sucre i lípids), seguiment al CAP. Tractaments individualitzats: Hipertensió: fàrmacs segons necessitat, objectiu = pressió ben controlada. Diabetis: des de dieta/exercici fins a pastilles o insulina. Colesterol: dieta/exercici i, en risc elevat, medicació. Cessació tabàquica: suport des del CAP per deixar de fumar. Qui té més risc Persones amb combinació de factors (obesitat, HTA, diabetis, LDL alt, tabac). Edat avançada: el sistema arterial es deteriora amb el temps (embussament de coronàries). Activitats de la Setmana del Cor a Sant Just Data: Dijous 5 d’octubre (commemora el Dia Mundial del Cor del 29/09). Activitats: caminada popular (tres rutes: 4 km, 2,5 km i 1,5 km), sessió de zumba i sorteigs. Organització: CAP Sant Just amb col·laboració de l’Ajuntament. Inscripcions: al CAP; si no, el mateix dia a les 10 h a l’esplanada davant del centre (zona del casal de joves). "l’exercici físic participa d’una manera positiva en tots [els factors]" Consciència i tractaments actuals Més conscienciació ciutadana, especialment amb l’edat. AVENÇOS en cardiologia (p. ex. stents) han millorat el pronòstic, però la malaltia cardiovascular segueix molt prevalent. Component hereditari Hipercolesterolèmia familiar: causa genètica de colesterol molt alt i precoç, amb risc cardíac a edats joves. Cal detecció i cribratge familiar. Missatge clau Controlar els factors modificables (dieta, exercici, pressió, sucre, colesterol i tabac) és essencial per reduir el risc cardiovascular i tenir un cor més sa.

Panorama general Capítol dedicat a la prevenció de caigudes en persones grans, amb consells pràctics per reduir riscos a casa i al carrer, i recomanacions sobre exercici físic, control de la tensió, medicació i enfortiment ossi. A la part final, pautes específiques per a avis i àvies que passen temps amb els nets. "Més val prevenir que curar" i "el que es tracta és de ser el màxim d’autònoms el màxim de temps possible". Per què augmenta el risc de caigudes amb l’edat Pèrdua progressiva d’equilibri, força i flexibilitat si no es treballen de forma activa. Necessitat de prendre la prevenció com una profilaxi més, al nivell d’altres hàbits de salut (ex. controlar la tensió, el sucre, etc.). Importància de reconèixer les pròpies limitacions: qui s’adapta i usa ajudes manté millor l’autonomia. Exercici i programes recomanats Treballar diàriament: • articulacions (mobilitat) • equilibri • força muscular. Activitats útils: ioga, pilates, gimnàstica suau, marxa nòrdica. Es pot fer a casa i/o en grups (benefici físic i social/emocional). Riscos i prevenció a casa Espais crítics: bany (humitat, espai reduït) i cuina (oli/aliments al terra, perill d’agafar-se a la paella o al tovalloler). Calçat: sabata còmoda, sola antilliscant, subjecta al peu i sense taló. Caigudes típiques: Pujar a l’escala per agafar objectes voluminosos (edredó). • Solució: esperar ajuda o fer-ho amb algú al costat. Aixecar-se de cop (timbre o mòbil) → hipotensió ortostàtica i mareig, sobretot a l’estiu. • Solució: aixecar-se a poc a poc, beure aigua amb rutina i controlar la tensió amb tensiòmetre. Factors mèdics Deshidratació estival → baixa tensió i mareig. Medicació: ansiolítics i pastilles per dormir poden deixar efecte residual (somnolència/inestabilitat). • Parlar amb el metge per ajustar dosis. Seguretat al carrer i mobiliari urbà Creuar per passos de vianants, evitar diagonals i no forçar semàfors quan canvien. Revisió de vista (ulleres actualitzades, cataractes) i oïda (audiòfons calibrats) per detectar perills. Ajudes tècniques: normalitzar l’ús de bastó, caminador o cadira de rodes com a eina d’autonomia. Fer servir bancs per descansar i aprofitar zones d’ombra i refugis climàtics; comunicar mancances a l’Ajuntament. Ossos forts i fractures Caigudes poden causar fractures de maluc, fèmur o aplastaments vertebrals. A partir dels 60–65 (sobretot >75): fer densitometria òssia per valorar osteoporosi. Si cal, suplementar amb vitamina D i calci; vigilar tractaments amb corticoides (debilen l’os) i compensar-los. Activitat física segura i beneficiosa Millor diària i en petites estones (30–60 min) que no pas sessions esporàdiques. Beneficis: millora ànim, energia, perspectiva i té efecte antidepressiu. Opcions locals (Sant Just Desvern): marxa nòrdica des del CAP, centres cívics i entorns naturals propers. Medicació i condicions cròniques a considerar Ansiolítics/hipnòtics: incrementen risc d’inestabilitat. • Minimitzar i buscar alternatives amb el metge. Corticoides: augmenten la pèrdua òssia → reforçar amb vitamina D/calci i seguiment. Diürètics a l’estiu: poden afavorir deshidratació i hipotensió. • Reforçar hidratació i revisar tractament si cal. Avis i nets: jugar amb seguretat Evitar càrregues brusques i agafar els nets des d’una posició doblada (risc d’aplastament vertebral). Estratègies: • ajupir-se o asseure’s per estar a la seva alçada • col·locar el nen a la falda • pensar el moviment abans de fer-lo. Adaptar el joc a la pròpia forma física: l’objectiu és compartir temps amb seguretat. Idees clau No córrer més del que el cos permet (timbre, mòbil, urgència per anar al lavabo). Usar ajudes i adaptar l’entorn (baranes, bastó, mobiliari urbà). Hidratació, control de tensió i revisió de medicació són claus. La prevenció és, en gran part, sentit comú i es tradueix en més autonomia i millor qualitat de vida.

Context i objectiu de l’episodi Espai mensual “La salut al dia” a Ràdio d’Esvern, amb la dietista-nutricionista Belén Gil i l’infermera d’adults Asun (Sun) Rodríguez del CAP de Sant Just. L’episodi se centra en com afrontar la calor d’estiu amb bones pautes d’hidratació, alimentació adequada, mesures per refrescar la llar i el carrer, i prevenció/actuació davant del cop de calor. “Suar és un mecanisme compensatori: alliberem calor en forma de suor, i perdem líquids que cal reposar.” Hidratació i alimentació a l’estiu (Belén Gil) Per què és clau hidratar-se? • L’organisme adult és ~60% aigua; amb la calor i les onades de calor augmenta la pèrdua per suor. • En adults sans, el millor indicador és la sensació de set; però a l’estiu convé ser proactius i no esperar sempre a tenir-ne. • L’alcohol deshidrata i les begudes amb cafeïna són diürètiques: no són bones estratègies d’hidratació. “L’alcohol fa l’efecte contrari: deshidrata.” Necessitats d’aigua orientatives (total diària, aliments inclosos) • Nadons 0–6 mesos: ~0,7 L (cobert amb lactància materna; si fórmula, aigua de baixa mineralització i proporcions correctes). • 6–12 mesos: ~0,8 L (lactància + alimentació complementària + aigua en petites quantitats). • 1–3 anys: ~1,3 L total (aprox. 0,9 L d’aigua de beguda). • 4–8 anys: ~1,7 L total (aprox. 1,2 L d’aigua de beguda). • Adults sans: variar segons set, activitat i temperatura; no hi ha un “número fix” universal. Fonts d’hidratació i què prioritzar • Prioritzar aigua. Complementar amb infusions fredes sense sucre i sucs naturals (esporàdicament). • Aprofitar aliments rics en aigua: fruites, verdures, hortalisses, però també làctics, peix i carn, llegums cuits, etc. Consells pràctics per beure més • Tenir aigua a la vista i a mà (a casa i a la feina), i endolls visuals (gots/ampolles a taula). • Beure entre àpats i també a l’hora de menjar (sense omplir-se en excés). • Fora de casa, portar ampolla i planificar punts d’aigua (fonts, equipaments). Poblacions vulnerables: infants i gent gran • Infants: - Lactància materna cobreix les necessitats al principi; vigilar bolquers mullats cada ~5 h com a indicador. - A partir dels 2 anys, evitar begudes ensucrades per no associar la set a refrescos. • Gent gran: - Es redueix la sensació de set; oferir aigua sovint, observar orina (com més clara, millor) i mucoses. - L’inconvenient per incontinència no ha d’impedir una bona hidratació: limitar diürètics (cafeïna/alcohol), ajustar ingesta al vespre i planificar accessos a lavabos. Viure amb la calor: casa, carrer i feina (Asun Rodríguez) A casa: com mantenir la llar fresca • Si no hi ha aire condicionat, utilitzar refugis climàtics municipals (centres cívics, biblioteca, equipaments com el Mil·lenari, etc.). • Baixar persianes quan hi toca el sol; ventilar a primera hora o al vespre. • Cortines clares, tendals i estances més baixes del pis. • Ventilador: mou l’aire però no refreda; l’aire condicionat, estable a ~26 °C. • Ventall, dutxes freqüents (millor tèbies), retirar catifes i coixins que retenen calor. • Electrodomèstics (forn, rentadora) a última hora; bombetes LED (menys calor: ~2% vs ~25% en baix consum); plantes per refrescar ambient. Al carrer i dutxes • Evitar el sol directe entre 12:00 i 16:00; ombra, parasol a la platja. • Roba lleugera i ampla, de cotó i colors clars; gorra/barret. • Dutxa tèbia per evitar el “rebot” de calor després de l’aigua molt freda. Vehicles i cotxets infantils • Mai deixar nens, persones fràgils o mascotes dins del cotxe. • No cobrir el cotxet amb mocadors: atrapa calor i augmenta molt la temperatura. “Un cotxet cobert pot passar de 22 °C a 34 °C en 30 minuts, i a 37 °C en 1 hora.” Feina i activitat física • Feines a l’aire lliure: reduir exposició, hidratar-se sovint, crema solar, descans adequat i seguir prevenció de riscos. • Esport: limitar intensitat i horaris (a primera/última hora), portar aigua, gorra, ulleres i protecció solar. • Hidratar per dins i refrescar per fora (dutxes, tovalloles mullades, piscines municipals). Grups de risc i símptomes d’alerta Qui necessita més vigilància • Gent >75–80 anys; nadons i nens petits. • Persones amb discapacitat o malalties cròniques (i tractaments com diürètics). • Persones que viuen soles o en situació de pobresa; qui treballa a l’aire lliure o amb fonts de calor (forns, cuines). Símptomes d’alerta per calor/deshidratació • Cansament, cefalea, mareig, somnolència, rampes, nàusees/vòmits. • Pell calenta/envermellida, sovint seca. Quan és cop de calor? • Trastorn greu: el cos ja no regula la temperatura; freqüència cardíaca i respiració elevades, confusió/irritabilitat, possible alteració de consciència. Què fer davant d’un cop de calor • Retirar la persona de la font de calor i refrescar-la (obrir finestres, retirar roba). • Si hi ha alteració de consciència, no donar líquids (risc d’ennuegament). • Trucar al 112 o 061 per valoració urgent. • Si perd la consciència: posició lateral de seguretat per evitar ennuegaments.

Panorama general En aquest episodi de “La Salut al Dia”, Sílvia Granollers, infermera del CAP Sant Just, aborda en profunditat el fenomen del tabaquisme: des de l’addicció a la nicotina i la seva dependència física, social i conductual, fins a la prevenció en joves, els nous formats com el vapeig, i els tractaments efectius per deixar de fumar. També es repassen polítiques públiques que funcionen i les accions locals de Sant Just. "Deixar de fumar sempre guanyes" Per què enganxa el tabac? Nicotina amb alt poder addictiu: tot i les més de 8.000 substàncies del tabac, la nicotina és la clau de l’addicció física i pot generar tolerància en ~2 anys, especialment si l’inici és precoç. Joves i referents: el consum sovint comença per pressió social i models de referència; sentir-se “gran” o “igual als altres” és un motor inicial. Mesura de la dependència Test de Fagerström: s’ha usat molt; però el millor indicador pràctic és a quina hora fumes la primera cigarreta. Si és “en aixecar-se”, indica alta dependència. Tipus de dependència Física: tractable amb fàrmacs segurs (ajuden a reduir el malestar de l’abstinència). Social: fumar en contextos amb altres (terrasses, festes). Conductual: hàbits associats (després d’una tasca, baixar de l’autobús, “fer un descans”). És la més transversal i requereix estratègies d’hàbit. "Aixecar-se del llit i encendre una cigarreta ja t’està dient que aquesta persona la necessita" Inici precoç i prevenció en joves Programes escolars: “Classe sense fum” (compromís de classe a no fumar, amb suport del grup i premis finals). Objectiu central: retardar l’edat d’inici del consum. Nous formats: vapeig, IQOS i catximbes Considerats productes de tabac o vinculats; no són una opció saludable. Poden contenir nicotina (fins i tot quan es declara que no), i altres substàncies lesives. Màrqueting juvenil: colors, sabors i elements “amables” que enmascaren el risc. Resposta: societats científiques treballen per contrarestar la desinformació i el dany. Deixar de fumar: com i amb quina ajuda És possible; requereix preparació i combinar: • Tractament farmacològic (segur i, sovint, finançat) per la dependència física. • Treball conductual per desvincular el fumar de rutines i espais. Recomanació pràctica: si fumes, fes-ho aïllat i amb plena consciència (mindfulness), en un “raconet”, sense associar-ho a plaers o tasques. Això ajuda a desaprendre l’hàbit a la resta del dia. Beneficis immediats de deixar-ho Als 20 minuts: millora l’oxigenació. Als 3 mesos: pujada “espectacular” dels nivells de salut, en múltiples àmbits. Què fa el tabac al cos (ràpid i global) En 7 segons la nicotina arriba al cervell i desencadena canvis: • més peristaltisme, • més secreció gàstrica, • vasoconstricció i estrès cardiovascular. El monòxid de carboni desplaça l’oxigen: per cada part d’oxigen, poden entrar fins a 240 parts de monòxid de carboni, provocant hipòxia generalitzada. Impacte en tots els òrgans: cap teixit “vol” viure amb menys oxigen. Temps, recaigudes i receptors El tabaquisme és una malaltia crònica: sovint calen diversos intents. Després de 2-3 setmanes sense fumar, els receptors nicotínics s’inactiven; però una sola cigarreta pot reactivar-los i elevar el risc de recaiguda. Polítiques que funcionen i marc local Preu del tabac: pujar-lo és la mesura més efectiva. "Encareixes el preu del tabac un 10% i el consum cau un 4%" Espais lliures de fum: terrasses i platges; alta acceptació social i ajuda al compliment. Campanya local (1999): “Sant Just encara fuma” per posar de moda no fumar i facilitar l’accés al CAP per deixar-ho. Suport del CAP Sant Just Circuit d’ajuda: demanar cita amb la infermera de capçalera; valoració, prescripció si cal, i seguiment d’un any (visites/trucades) per acompanyar el procés. Setmana Sense Fum i activitats El 31 de maig és el Dia Mundial Sense Tabac; a Catalunya es fa la Setmana Sense Fum. Tema anual esmentat: “Millor el moviment que el fum i el vapeig”. Activitat a Sant Just: caminada popular (1 de juny, 9:30 h), rutes curta i llarga, sessió de zumba, aigua i fruita. Inscripció recomanada però no obligatòria. Idees clau La nicotina és la base de l’addicció; l’hàbit es reforça per la conducta i el context social. Vapeig i nous dispositius no són innocus i poden perpetuar dependències. Deixar de fumar és possible i té beneficis ràpids i contundents. L’ajuda professional del CAP i les polítiques públiques (preus alts, espais sense fum) multipliquen les probabilitats d’èxit.

Context Programa 4 de la secció La Salut al dia (Ràdio d’Esvern), conduïda per Sílvia Granollers (infermera del CAP Sant Just), amb la participació d’Assun Rodríguez (infermera de família). Tema: com promoure hàbits i estils de vida saludables per guanyar anys de vida i, sobretot, anys de vida amb salut. "Un estil de vida saludable són conductes quotidianes que beneficien la salut, allarguen la vida i incrementen els anys lliures de malalties cròniques." Punts clau Activitat física regular i evitar el sedentarisme. Alimentació saludable basada en patrons mediterranis. No fumar i suport a la cessació tabàquica (fàrmac + canvi conductual). Alcohol: zero consum segur; conèixer les UV per mesurar el risc. Son de qualitat i higiene del son. Prevenció: onades de calor, caigudes, higiene personal i bucodental. Recursos locals: tast de marxa nòrdica i tallers de dislipèmies i DM2 al CAP. Activitat física: què, com i per què Beneficis a qualsevol edat i condició: qualsevol cosa és millor que res. Compten sessions breus: blocs de 10 minuts sumen al total diari. Objectiu orientatiu: 30 min/dia, però adaptable. Evitar períodes llargs asseguts: aixecar-se cada 60–90 minuts (estiraments, caminar pel passadís). Treball d’oficina: programar pauses actives de 2 minuts. "El cos és una màquina que necessita moure’s." Alimentació saludable (patró mediterrani) Greix culinari: oli d’oliva per cuinar i amanir. Prioritzar aliments vegetals: verdures, hortalisses, fruita i fruits secs. Llegums freqüents; cereals integrals (reduir refinats). Peix i carns blanques amb moderació; reduir carns vermelles i processats (sal/sucre afegits). Fruita sencera millor que sucs (fibra). Hidratació: aigua, infusions. Tabac i cessació Suport a deixar de fumar des del CAP: combinació de fàrmacs i intervenció conductual. Indicació de fàrmac quan hi ha dependència a la nicotina (símptomes d’abstinència, necessitat de fumar en despertar, etc.). El fàrmac redueix símptomes; el canvi d’hàbits és clau per l’èxit. "Si tens ganes i tens ajuda farmacològica, ho pots fer." Alcohol: riscos i unitats (UV) OMS: no existeix consum saludable d’alcohol. Situacions de consum zero: menors, embaràs, conducció/transport. Mesura estàndard: 1 UV = 10 g d’alcohol. Exemples de 1 UV: copa de vi (100–125 ml), canya de cervesa, copa de cava, cigaló/xarrup. Llindars de risc diari: homes ≥ 4 UV, dones ≥ 2 UV. "No recomanem començar a beure a qui no beu." Son i descans (higiene del son) Importa la qualitat tant com les hores: llevar-se descansat/ada. Beneficis: millor memòria, concentració, estat d’ànim i protecció cardiovascular. Pautes: Horaris regulars (anar a dormir i aixecar-se, també caps de setmana). Dormitori per dormir: evitar pantalles i feina al llit. Activitat física per afavorir el descans. Evitar migdiades si hi ha insomni, estimulants a la tarda, i sopes copioses. Vetllar per temperatura, llum, soroll, matalàs i coixí. Onades de calor i prevenció en gent gran Grups sensibles: infants i gent gran (menys sensació de set). Recomanacions: Hidratar-se sovint i tenir ampolla a mà. Evitar franja 12–16 h; cercar ombra, portar gorra, usar para-sol. A casa: ventiladors/aire condicionat o corrents d’aire. Incorporacions a poc a poc per evitar hipotensions i caigudes. Higiene personal i bucodental Higiene diària i revisions dentals periòdiques. En persones dependents: fraccionar tasques i supervisió familiar quan calgui. Recursos i tallers al CAP Sant Just Tast de marxa nòrdica (caminar amb bastons de propulsió, treball de tronc superior i inferior): Dates: 6 de maig (dissabte) i 21 de maig (diumenge), 9.30–11.30 h. Lloc: Parc de la Bonaigua (ruta cap a Collserola). Requisits: inscripció prèvia al CAP (per reservar bastons), calçat còmode i motxilla/rionyonera. Tallers de dislipèmies: primer dimarts de cada mes (nutricionista Belén). Per a persones amb diagnòstic. Tallers de diabetis mellitus tipus 2: últim dimarts de cada mes, 45 minuts, a la Vagoneta. Inscripció prèvia.

Resum general Episodi dedicat a la importància del moviment per a la salut, amb focus en la prescripció d’exercici, la diferència entre activitat física, exercici i esport, i l’ecosistema comunitari (CAP Sant Just) que ho impulsa. Per què moure’ns? • No és una moda: genèticament estem dissenyats per moure’ns; el sedentarisme modern és un factor clau de malaltia. • El múscul és un òrgan actiu (ple de mitocòndries), produeix energia i es comunica amb la resta d’òrgans; el múscul s’alimenta de moviment. • El moviment és una eina terapèutica no farmacològica que complementa alimentació i tractaments, i s’aplica al llarg de tota la vida. Recomanacions clau • Mínim setmanal: 150 minuts d’activitat moderada + 2 dies d’activitat vigorosa (~70’ totals de treball de força/resistència). • Objectiu pràctic: millor apuntar a 200 min/setmana (o el lema "30’ al dia") per compensar la tendència a la mandra. • Personalització: en cas de malaltia, cal prescripció i seguiment professional (metge de l’esport, fisioterapeuta, infermeria, etc.). Límits i riscos d’excés • El màxim no és clar; l’alta exigència pot ser segura en esportistes controlats per equips multidisciplinaris. • En població general amb feina/família, augmenta el risc si es forcen volums sense avaluació, bona alimentació i recuperació. • Abans de reptes (marató/ultra), test preparticipatiu: prova d’esforç, ECG i valoració mèdica. Conceptes diferenciats • Activitat física: qualsevol moviment amb despesa energètica. • Exercici físic: activitat amb objectius (força, flexibilitat, coordinació…). • Esport: exercici amb reglamentació (sovint competició); córrer sense competir seria exercici, estrictament. Enllitament i recuperació • Enllitament = desastre: pèrdua ràpida de massa muscular i sensació de debilitat. • Mobilització precoç: treballar el que es pugui (encara que una part estigui immobilitzada), sempre amb guia professional i protocols individualitzats. Fisioteràpia comunitària al CAP Sant Just • Nova figura orientada a la comunitat i grups: educació postural, exercicis, rutes i ús de parcs biosaludables. • Accés: derivació via infermeria/medicina després de valoració; no és (encara) per “treure contractures” individuals. • Patologies mecàniques prevalents: espatlla, lumbars, genoll, cervicals; enfocament educatiu i d’autogestió. Dia Mundial de l’Activitat Física (Sant Just) • Celebració traslladada al dijous 13 d’abril: caminada (curta i llarga), repartiment de fruita i aigua, classe de zumba. • Marxa nòrdica: taller (11 d’abril) i TAS el 6 (dissabte) i 21 (diumenge) de maig; inscripció al CAP; instructor titulat (Vandora, Pep Barberà). Rutes a Collserola. Dades i postpandèmia • Després de la pandèmia, augment històric de participació malgrat poca difusió: el missatge ha penetrat. • Importància de registrar activitats: els indicadors permeten avaluar i millorar les iniciatives comunitàries. Cites clau "El moviment és vida." "Querer no es poder" — cal realisme i avaluació abans de grans reptes. Recomanacions pràctiques • Apunta a 200 min/setmana i incorpora 2 dies de treball vigorós/de força. • Si tens malalties o tornes d’una lesió/operació, consulta professionals i segueix protocols. • Abans d’un repte important, fes prova d’esforç + ECG i planifica entrenament, alimentació i recuperació. • Si estàs enllitat o lesionat, mou el que puguis (amb seguretat) per preservar múscul. • Participa en activitats comunitàries (caminades, marxa nòrdica, parcs de salut) per mantenir l’hàbit. Conceptes clau • Mitocòndries, activitat vigorosa, prova d’esforç, mobilització precoç, fisioteràpia comunitària, indicadors de salut. Context local (Sant Just) • Xarxa d’Atenció Primària orientada a la comunitat i col·laboració amb l’Ajuntament. • Iniciatives com Bici sense edat, zumba comunitària, i rutes a Collserola per fomentar l’activitat física per a tothom.

Context i participants • Programa: La Salut al Dia (Ràdio d’Esvern) — emissió dedicada a l’obesitat. • Participants: Belén Gil (nutricionista) i Noemi Morcillo (referent de benestar emocional i comunitari) del CAP Sant Just. "No són obesos, són persones amb obesitat." L’obesitat com a malaltia multifactorial Factors biològics i hormonals • Malaltia multifactorial: no és només “menjar massa”; intervenen l’edat (metabolisme més lent), el sedentarisme i els canvis hormonals. • Sexe femení: embaràs, lactància i condicions com el síndrome d’ovari poliquístic poden augmentar el risc. • Raça: s’observen taxes més altes en població afroamericana i hispana. Medicació i factors socioculturals • Medicació: alguns antidepressius i ansiolítics poden alterar el metabolisme dels greixos i afavorir acumulació abdominal. • Desigualtats: menor nivell educatiu i econòmic dificulta l’accés a aliments de qualitat i afavoreix l’ús d’ultraprocessats. • Mites de cost: menjar bé no ha de ser car; cal educació nutricional per derruir el “menjar saludable és car”. Organització i hàbits • Ritme de vida: manca de temps per cuinar; proposta de batch cooking (planificació setmanal, tàpers, congelador i etiquetes). • Hàbits de risc: alcohol, tabac i ultraprocessats empitjoren el perfil metabòlic. Classificació i riscos (IMC i comorbiditats) IMC segons OMS • Normopès: 18,5–24,9. • Sobrepès: 25–29,9 — moment clau per prevenir. • Obesitat: ≥30. Tipus 1: 30–34,9 Tipus 2: 35–39,9 Tipus 3 o mòrbida: ≥40 • El càlcul de l’IMC: pes (kg) / alçada² (m²). Comorbiditats • L’obesitat comporta hipertensió, hipercolesterolèmia i diabetis tipus 2, entre d’altres. • Objectiu principal: recuperar salut, no només baixar pes. Obesitat infantil: percentils i enfoc familiar • S’utilitzen percentils (no IMC com a adults). A partir de P85: sobrepès (ja cal vigilar). Per sobre de P95: obesitat infantil. • EnfoC: no “dietes”, sinó aprenendre a menjar bé i hàbits saludables amb canvis petits i constants. • El modelatge familiar és clau: canvia l’entorn, no només el nen. • Genètica vs hàbits: ~30% genètica i ~70% hàbits i ambient; la predisposició es pot modular amb l’estil de vida. Factors psicològics i socials Relació amb el menjar i menjar emocional • El menjar s’utilitza com a premi o per paliar emocions desagradables; activa neurotransmissors que donen alleujament temporal. • Celebracions i socialització sovint giren al voltant de menjar energètic. "No hi ha aliments prohibits; hi ha aliments de consum ocasional." Autoestima, estigma i pressió estètica • Estigma i culpa (“no s’esforça”, “menja molt”) danyen l’autoestima i dificulten el canvi. • Pressió estètica i xarxes socials imposen cossos “normatius” que generen vergonya i insatisfacció corporal. Canvi d’hàbits i assertivitat • El canvi requereix temps, constància i acceptar errors sense “llençar la tovallola”. • Assertivitat: aprendre a dir no a plans centrats en menjar i proposar alternatives actives (ex. caminar). Recursos i programes al CAP Sant Just • Grups d’intervenció (8 sessions, cíclics): Part de nutrició (Belén Gil) i part de gestió emocional (Noemi Morcillo). Treballen motivació pel canvi, gestió d’emocions, adherència d’hàbits i habilitats socials. • Actualment enfocats a persones amb obesitat; es plantegen grups per a sobrepès (prevenció), tot i que costa captar conscienciació. • Horaris sobretot de tarda; opció de matins si hi ha demanda. Idees clau • L’obesitat és una malaltia; evita etiquetes estigmatitzants. • Intervenen múltiples factors: biològics, psicològics, socials i ambientals. • Actuar aviat en el sobrepès facilita el retorn a la salut. • No hi ha aliments prohibits; treballa la relació amb el menjar i l’assertivitat social. • Suport grupal i educació nutricional milloren l’adherència i els resultats.