episodis

Panorama general del programa Programa “Seixanta i més” de Ràdio d’Esvern (98.1 FM) amb diversos blocs temàtics. Des d’una editorial sobre l’emergència climàtica fins a un recorregut per les colònies tèxtils del Ter i Llobregat, passant per seccions de cultura popular i gastronomia, salut (colelitiasi), música (sarsuela), biografia (Lord Byron), consells d’immunitat infantil, polèmica del pessebre de Barcelona i ús responsable del mòbil. Editorial: emergència climàtica i responsabilitat • Missatge central: actuar amb responsabilitat individual per frenar l’escalfament global. • Propostes: menys il·luminació innecessària, calefacció moderada, reduir plàstics i desplaçaments en cotxe en solitari. • Idea clau: les petites accions multiplicades per tothom tenen gran impacte. “Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero.” Patrimoni industrial: colònies tèxtils del Ter i Llobregat Context històric • Les colònies sorgeixen en època de febre de l’or i modernisme, aprofitant la força hidràulica dels rius. • Transformen el món rural i creen comunitats industrials autosuficients (habitatge i serveis per a obrers). “Les colònies van néixer amb la febre de l’or i el modernisme... La força de l’aigua... omplint de fàbriques les ribes del riu.” (Pere Ball) Exemples destacats i museïtzació • Colònia de Tomàs Vila i Domiu (Gironella, 1868): nissaga industrial potent. • Museu de la Pell d’Igualada: mostra usos industrials de l’aigua del s. XVIII–XIX. • Colònia Vidal (museu): màquines amb turbina hidràulica i suport de vapor; procés d’ordissatge i telers. • Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló): paradigma i excepció (no usa l’aigua com a energia, sinó vapor). Joia modernista: Cripta de Gaudí. • Cal Marçal (Berguedà): model de conservació + activitat industrial actual. • Altres colònies: Cal Pons, Guixeró, Viladomiu Nou i Vell, Serra Mallera, Sedó, etc. Conjunt únic d’uns 75 assentaments, tots diferents. Evolució i declivi • A partir de 1920: hidroelèctriques pirinenques i electrificació industrial → concentració a l’àrea de Barcelona i declivi a l’interior. Tradicions, gastronomia i nit barcelonina (crònica oral) Fondes i cuines: “gat amb suc” i restaurants clàssics • Anècdotes de fondes antigues (Raval) i la cuina de “gat amb amanida”. • Història del Restaurant 7 Portes (1836) i Can Culleretes: clàssics barcelonins. La Criolla: cabaret i subcultura al port • De l’hostal per a treballadors a cabaret i espai de transformisme (anys 20). • Ambient de port: absenta, morfina, cocaïna i barreja d’intel·lectuals, polítics i submón. Exorcismes i Verdaguer • Relat d’exorcismes en oratori amb malalts i testimonis (segons Joan Amades i Verdaguer). Llegendes de la Barceloneta i l’Illa de Maians • Origen de la Barceloneta i la desaparició de l’Illa de Maians. • Llegenda de mossens ofegats que diuen missa a mitjanit i del fanalet dels enamorats amb els diables de la mar. Salut: colelitiasi (càlculs biliars) Què és i per què apareix • Dipòsits sòlids (sovint de colesterol) a la vesícula biliar o a les vies biliars. Símptomes i complicacions • Molts casos asimptomàtics; si obstrueixen conductes: còlic biliar (dolor intens part superior de l’abdomen), nàusees, digestió pesada. • Complicacions poc freqüents: peritonitis, íleus biliar. Factors de risc • Més freqüent en dones, obesitat, pèrdua de pes ràpida, antecedents familiars, trastorns digestius. Tractament i prevenció • Si no dona símptomes: normalment sense tractament. • Episodis recurrents: colecistectomia (sovint per laparoscòpia); la digestió es manté i el colèdoc actua com a reservori de bilis. • Prevenció: pes saludable, dieta baixa en greixos i rica en fibra i molta aigua. Música: El racó de la sarsuela • Audició d’un fragment de Rupert Chapí: “Nocturn del rei Kerrabió”, amb l’Orquestra Simfònica de RTV dirigida per Adrián Leaper. Biografia: Lord Byron (i Ada Lovelace) • George Gordon Byron (1788–1824): poeta romàntic, vida marcada per escàndols, viatges i ideal llibertari. • Èxits literaris: de la sàtira inicial a les Pelegrinacions de Childe Harold. • Exili a Itàlia; implicació amb la Carboneria i, després, amb la independència de Grècia (mor a Missolonghi). • Frase memorable: “Si és cert el que es comenta, jo no sóc digne d’aquest país. Però si és fals, aquest país no és digne de mi.” • La filla, Ada Lovelace, pionera de la programació amb Babbage; llenguatge Ada en el seu honor. Defenses infantils: alimentació i hàbits • Bases: dormir, exercici, dieta adequada; suplements com pròpolis, equinàcia o gelea reial a partir dels 3 anys. • Recomanacions: més cereals integrals, fruits secs, llagums, llavors; proteïnes (peix, tofu, seitan), iogurt per a la flora intestinal. • Reduir farines i sucres refinats, greixos saturats i trans; apostar per aliments ecològics. • Facilitar el trànsit intestinal i moderar carns i làctics. Pessebre de Barcelona 2019: proposta i polèmica • Disseny de Paula Bosch a Plaça Sant Jaume: concepte de caixes amb objectes i records nadalencs. • Objectiu: proposta universal i inclusiva. • Crítiques de part de l’oposició municipal a les xarxes; defensa com a obra artística/performance. Tecnologia: límits del mòbil i nomofòbia Per què enganxa? • Dopamina i recerca d’estímuls nous alimenten la curiositat i el cicle d’ús. Pautes per a l’equilibri • Silenciar notificacions, desinstal·lar apps que roben temps. • No usar el mòbil als àpats ni com a despertador; carregar-lo fora del dormitori. • Quan conversem, guardar-lo. Nomofòbia: símptomes • Ansietat sense telèfon, irritabilitat (síndrome d’abstinència), negació de l’addicció. • Temps excessiu al mòbil, pèrdua d’hores de son, evitar llocs sense cobertura. Tancament • Recordatori d’horaris d’emissió i comiat del programa.

Resum general Episodi polièdric amb tres eixos principals: salut (dermatitis atòpica), memòria històrica i gastronòmica de Barcelona ("sopars de duro", locals mítics, Paral·lel canalla i llegendes), i actualitat tecnològica en robòtica mèdica. Conversa àgil i didàctica, amb records personals i to divulgatiu. "Pica, però no rasquis" Salut: Dermatitis atòpica — “Pica, però no rasquis!” Què és i a qui afecta • Malaltia inflamatòria de la pell que pot afectar totes les edats, amb especial incidència en infants. • Prevalença a Espanya (2017): ~15%; en els darrers 30 anys, s’ha triplicat al món occidental. Prevenció i cures diàries • Hidratació diària amb cremes que continguin àcids grassos omega‑6 i licocalçó (ajuda a reforçar la barrera cutània). • Consultar sempre el/la farmacèutic/a per ajustar producte i pauta; derivació a especialista si cal. • Hàbits: - Teixits tous i transpirables (el cotó és ideal) - Gels de bany suau (especialment en infants), sense perfums i hipoal·lergènics - Dutxes curtes i amb temperatura moderada - Rentar la roba nova abans d’usar-la (per eliminar tints i químics) • Recordatori: no rascar per evitar l’efecte “cicle picor-rascat” que empitjora la lesió. Dia mundial i factors • 27 de novembre: Dia Mundial de la Dermatitis Atòpica — informació i conscienciació social. • Zones típiques en adults: escot, plecs dels colzes, cuixes, mans, peus, coll, cara i cuir cabellut. • Factors que afavoreixen brots: - Clima: fred i sec, i ciutats contaminades - Genètica: associació amb asma i rinitis al·lèrgica - Gènere: lleugerament més freqüent en dones - Altres: al·lèrgies alimentàries, tabaquisme, teixits abrasius, detergents, estrès i insomni Barcelona gustosa i canalla: “sopars de duro”, torrons i locals mítics “Sopar de duro” i Can Justen (Plaça Reial, 1861) • El luxós “Le Grand Restaurant de France” (conegut com Can Justen de Justín) oferia un sopar per un duro: d’aquí l’expressió popular “explicar un sopar de duro” (fanfarronada). • Impacte en la burgesia: entrada del gust francès i difusió de plats urbans com els canelons. Torró de crema cremada (origen barceloní) • Ingredients clau: ametlla mòlta, sucre, rovell d’ou, llimona, taronja i vainilla; base de massapà amb crosta de sucre cremat. • Origen: llegenda d’un accident pastisser (o aprofitament de rovells sobrers) a mitjans del segle XIX. L’“A l’ast” i l’Hotel Orient (la Rambla) • Fonda popular on s’hi deia que podien fer cent escudelles alhora i on un gos feia girar l’aparell per rostir els pollastres — anècdota tan cridanera com polèmica. • Evolució: esdevé el Gran Hotel Oriente, hotel de luxe. Restaurants mítics: Casa Leopoldo i 7 Portes • Casa Leopoldo: tradició d’artistes i toreros; 7 Portes: clàssic de Barcelona amb arròs celebrat (i preus alts). Local de “tapadillo”: Casa Angelita • Antiga lleteria que, abans de ser prostíbul, oferia “serveis” de dependentes del barri amb publicitat picant: “Badalletes… i us sentireu com un toro” La disbauxa del Paral·lel (c. 1900) • Explosió de cafès, teatres, cabarets i dancings (Casablanca, Arnau, Apolo, El Molino, etc.). • Ambient nocturn de totes les classes socials i competència per oferir els millors espectacles; semblances amb Broadway. Llegendes urbanes i misteris El cavaller i la dona-diable (Santa Caterina) • Un cavaller es casa amb una bella que, en nit de noces, es torna salvatge i peluda; només tolera la missa a Santa Caterina. • En tocar l’aigua beneïda, l’esposa fa un udol demoníac i fuig volant; els fills rebenten a la finestra i queden xaperduts. Moralina popular que associa, de forma crua, els xaperuts amb el diable. La botiga maleïda del carrer Elisabets • Lleteria amb fantasmes, un gos llop que mor misteriosament i una successió d’infortunis fins al tancament definitiu, moment en què cessen els fenòmens. Actualitat: Robòtica mèdica — “Les màquines també curen” Micro-robot intravascular (∼14 mm) • Robot de 14 mm que es mou per venes i artèries a ~9 mm/s: pot destapar artèries, administrar medicació dirigida i prendre biòpsies; s’introdueix per injecció. Logística hospitalària • Robots TUG: porten medicació, mostres i safates de menjar a UCIs i urgències, reduint errors i temps. Automatització farmacèutica • Sistema tipus IntelliFill IV: evita errors humans en medicació intravenosa i pot omplir fins a 600 xeringues/hora. Neuropròtesi i braços robòtics (MIT) • Control de braços robòtics integrant EEG (activitat cerebral) i EMG (senyals musculars) per a moviments fins. Camps clau de la robòtica en salut • Robots quirúrgics: precisió extrema, menys dany tissular i recuperació més ràpida; sempre sota control del cirurgià. • Robots assistencials: suport a persones malaltes o dependents per estalviar temps de cures. • Pròtesis robòtiques: controlades amb senyals mioelèctrics per moviments naturals. • Exoesquelets: suport extern per a mobilitat. • Robòtica terapèutica: ajuda a rehabilitació ràpida; ús també en entorns domèstics. • Simuladors de realitat virtual: entrenament mèdic per a cirurgia mínimament invasiva. Viu en primera persona • Comentaris sobre marcapassos i experiència endovascular; cas proper d’un cirurgià que opera amb robots. Tancament • Peça de sarsuela: “Pasacalle de La alegría de la huerta” (Federico Chueca) i comiat reiterat amb “Bona nit”.

Panorama general de l’episodi "Any de neu, any de bé de Déu." Programa variat i amè amb un recorregut per temes de salut, tradició i història cultural, misteris barcelonins, ciència d’avantguarda, biografies musicals i actualitat del motor. Els punts més destacats: Salut bucal essencial: tècnica correcta de raspallat, neteja interdental i de la llengua, productes amb fluor, prevenció de càries, i afeccions com gingivitis, aftes i halitosi. Tradició dolça: la història i l’evolució de la Mona de Pasqua, amb etimologia, formes, mestres pastissers i debat sobre ornaments no comestibles; variants com el “pan quemao” valencià. Oci i crònica negra: els cafès-concerts a Barcelona i els crims de l’Eden Concert (1906); funcionament dels cafès de camareres del Raval i l’incendi de la Xicera (1917). Reobertura de La Paloma. Llegendes i esoterisme: el drac del Parc Güell i la sala de les 100 columnes; la llegenda de l’amant mort a la casa de les Ànimes de la Pena; i una anècdota paranormal a Sant Just. Ciència en marxa: què és l’enginyeria genètica, fites (Mendel, ADN 1953, 1973, 2003), el Projecte Genoma Humà i aplicacions: teràpia gènica, biotecnologia, agricultura transgènica i medicina forense. Biografia musical: Johann Strauss pare, impulsor del vals i autor de la Marxa de Radetzky. Motor i indústria: la fusió PSA–FCA (naixement del 4t fabricant mundial), implicacions i transició cap a l’elèctric, hidrogen i vehicles autònoms. Salut i benestar bucal Bones pràctiques imprescindibles • Regla del 3: raspallar-se 3 cops al dia • durant 3 minuts • canviar el raspall cada 3 mesos. • Tècnica de raspallat: pressió suau, també sobre genives; cara externa i interna de les dents, i superfícies mastegadores; seguir sempre el mateix ordre; raspall sec (no mullar abans). • Neteja interdental: el raspallat no arriba a tot. • Fil dental per espais estrets • raspalls interdentals per espais grans. Consultar el farmacèutic per triar mida i tipus. • Neteja de la llengua: el neteja-llengües redueix compostos sulfurats volàtils i prevé l’halitosi. Productes i prevenció • El farmacèutic, aliat clau: dentrífics amb diferents concentracions de fluor segons edat i risc; col·lutoris amb diferents principis actius, concentracions i temps d’ús. • Càries: causades per excés de dolços, falta d’higiene i susceptibilitat dental. Prevenció: reduir sucre, raspallar després dels àpats, col·lutoris fluorats (≥6 anys), i visita anual al dentista. • Afeccions: gingivitis (genives inflamades i sagnat: placa com a causa principal); aftes (origen incert; poden influir immunologia, estrès, tabac, dèficits vitamínics i herència); halitosi (sovint origen oral; mètodes mecànics i desodorants poden no ser suficients si hi ha causa de fons). Tradicions: la Mona de Pasqua i variants Origen i evolució • Documentada des del segle XV; possibles arrels en les moniquies gregues, festes pastorals romanes o Beltane cèltic. • Etimologies: de l’antic àrab munna (tribut en coques) → llatí monus (ofrena) i munda (paneres fornades plenes de coques i pastissos, ofrenades a Ceres). • Evolució de la forma: primer amb pasta de pa i en tortell, ous amb closca pintats (un per any del fillol); formes de ninot amb ou a la boca/ventre (culte a la fecunditat); a finals del segle XIX, base de pa de pessic, mantega i xocolata, amb plomalls i fruita confitada. • Mestres pastissers: Agustí Massana (figures caricaturesques “Sí, senyor”) i Medí Palet (“Pasta Cristiana”). Avui, autèntiques obres d’art de xocolata. Debats i variants territorials • Debat sobre ornaments no comestibles (plomes, figures plàstiques) vs. aposta per tot comestible i xocolata de qualitat. • A València: “pan quemao”, tipus pa de pessic rodó amb un ou al mig; consum de Segona Pasqua en algunes zones. Oci històric i crònica negra: cafès-concerts i Raval L’Eden Concert i els cafès-concerts • L’Eden Concert (obert el 1887) combinava luxe i llibertinatge, amb espectacles constants: còmics, copla, acrobàcia, màgia, restauració de nivell i clients il·lustres. Canvis de propietat, períodes com a cinema i tancament definitiu el 1935. Crims sonats (1906) • Rivalitat entre ballarines: Teresa Conessa i Zarina. Disputa per un client (Emili) acaba amb apunyalament mortal de Teresa (pels fets atribuïts al germà de Zarina) i, pocs dies després, un tiroteig al restaurant que causa la mort de Zarina. Cafès de camareres al Raval • Funcionaven com “societats recreatives” però transgredien normatives; freqüentats per estudiants, bohemis i curiosos. Barreja de taverna i bordell, amb balls d’alt contingut eròtic. La Xicera, un dels locals més mal reputats, destruït per incendi el 1917. La Paloma • Reobertura i renovació de la mítica sala del carrer del Tigre; records d’actes i desfilades. Emblema de l’oci clàssic barceloní. Llegendes i esoterisme barceloní El drac del Parc Güell i la sala de les 100 columnes • Conte simbòlic: un mag trasllada un drac adormit i un tresor a un turó vora el mar. Amb els anys, s’hi construeix el Parc Güell; sota la sala de les 100 columnes hi roman el tresor, vigilat pel drac que despertarà si algú en pren una peça. L’amant mort • Tragèdia romàntica: un jove assassinat visita l’estimada cada nit fins que un rector s’enfronta a l’esperit i el conjura a marxar. Ella es refà i es casa; la casa fou coneguda com la de les Ànimes de la Pena (c. Miralles amb Sombrerers). Anècdota a Sant Just • Testimonis independents diuen haver vist una figura espectral a una casa local. To entre sorneguer i seriós: “Senyors, els fantasmes… existeixen.” Música: racó de la sarsuela • Escolta del cor de barquilleros d’Agua, Azucarillos y Aguardiente de Federico Chueca, amb l’Orquestra Filharmonia dirigida per Pedro Osa. Ciència: enginyeria genètica Què és i d’on ve • L’enginyeria genètica manipula l’ADN per modificar, transferir o duplicar gens i conferir noves característiques. • Fites: • 1900 (reconeixement de Mendel) • 1953 (estructura de l’ADN, Watson i Crick) • 1973 (naixement de la eng. genètica amb transferència gènica) • 2003 (genoma humà desxifrat). • Projecte Genoma Humà (1990–2003): mapatge de gens, funcions i evolució de la seqüenciació. Aplicacions clau • Teràpia gènica: incorporació de material genètic per corregir funcions cel·lulars (de monogèniques a càncer). • Biotecnologia: ús de microorganismes per obtenir productes útils (salut, medi ambient). • Agricultura: plantes transgèniques més productives, resistents i nutritives (ex.: blat de moro modificat). • Medicina forense: empremta genètica (ADN) per identificar individus a partir de sang, cabell, semen o saliva. • Notícia: estudiants (un d’espanyol) desenvolupen un dispositiu per identificar bacteris i anticipar tractaments abans de la cirurgia. Biografia: Johann Strauss pare • Impulsor del vals a Europa; va internacionalitzar el gènere amb orquestres sòlides i gran carisma. Relació i rivalitat amb Joseph Lanner; ascens com a director dels valls de cort. • Capacitat d’autopromoció (publicitat, litografies) i repertori popular (valsos, polques, redowes). • Vida personal convulsa; competència amb el propi fill (Johann Strauss fill). Obra emblemàtica: Marxa de Radetzky (clàssic del Concert d’Any Nou). Motor: fusió PSA–FCA i transició del sector • Naixement del 4t fabricant mundial (≈8,7 M de vehicles/any, 170.000 M€ de facturació, 11.000 M€ de beneficis). Governança paritària (50/50), presidència de John Elkann i direcció de Carlos Tavares; seu als Països Baixos. • Context: globalització, regulacions mediambientals i transició cap a elèctric, hidrogen i vehicles autònoms obliguen a grans inversions i fusions. • Impacte a Espanya: plantes de PSA a Vigo, Madrid i Opel Saragossa; es confia en competitivitat i proximitat a l’Àfrica. • Dades globals: ~95 M de vehicles/any; el nou grup és <8% del total; lideratge a Àsia (Xina, Corea). Moviments paral·lels cap a motos elèctriques. Cloenda Programa tanca amb recordatoris d’emissió i falca musical de smooth jazz.

Introducció i ambient • Inici distès amb comentaris de tardor: dies suaus de sol i nits fresques, «temps clàssic de tardor». • Agenda local: «Nit del Comerç» a Sant Just (esperant bon temps) i mencions personals (companys absents; un al Liceu per veure Doña Francisquita). Salut: MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) • Definició i evolució: la MPOC és una malaltia respiratòria progressiva i potencialment mortal que implica inflamació dels bronquis i destrucció dels alvèols; provoca ofec en activitats quotidianes. • Símptomes principals: - Tos amb expectoració, falta d’energia, xiulets en respirar. - Dispnea, pèrdua de pes i cames inflades (per insuficiència cardíaca associada). • Què fer per millorar: - Deixar de fumar (mesura clau per frenar l’evolució). - Evitar hores de màxima contaminació, mantenir-se actiu amb exercici progressiu. - Pes saludable, hidratació, vacunació anual de la grip, seguir tractament i revisions amb metge i pneumòleg. • Causes i factors de risc: tabaquisme (principal), exposicions laborals a pols (miners, metal·lúrgia), asma + tabac, infeccions com a agreujants, i component genètic. • Dades rellevants: 20 de novembre, Dia Mundial de la MPOC. L’OMS preveu que el 2030 sigui la 3a causa de mort. Fins al 50% dels fumadors poden desenvolupar MPOC. Missatge insistit: «No fum. No fum més.» Cultura i memòria de Barcelona: bacallaneries i cafès cantants Bacallaneries (història i gastronomia) • Tradició a Catalunya lligada als mercats (Ninot, Sant Antoni) des del segle XIX; el bacallà salat era menjar popular (com sardina, patata, llegums). • Cuina de calendari: - Final d’estiu, bacallà amb samfaina; tardor, amb olives; hivern, a la llauna (també amb mel, panses i pinyons); Quaresma, amb espinacs i cigrons; dijous, arròs de bacallà. • Talls i receptes: «morro, penca, cua, tripa i fetge» amb plats específics des del segle XVIII. «El bacallà és un peix que, un cop mort, ressuscita.» — Josep Pla • Clàssic barceloní: bacallà a la llauna (recepta senzilla però exigeix bon producte i respectar els temps dels ingredients). Cafès cantants (1880–inicis del XX) • Espais d’espectacle musical (sobretot flamenc) i joc; sovint amb reserves i ambient canalla. • Locals emblemàtics: El Sevillano, Edén Concert, Café del Puerto, Casa Macià, La Triana, Villa Rosa, La Taurina; ruta des del Portal de la Pau, Rambla, carrer Sant Pau fins al Paral·lel. • A finals de 1900: plens de pinxos, joc, borratxos i baralles; obrien de matinada quan la resta tancava. Esoterisme: l’esperitisme del XIX a Barcelona • Difusió d’Allan Kardec (pseudònim d’Hippolyte Léon Denizard Rivail): el 1861 el bisbe Palau i Termes confisca i crema a la Ciutadella uns 300 llibres kardecians, fet que encén el moviment local. • Figures clau: J. M. Fernández Colavida (primer traductor, revistes), capità Ramon Lejer (porta llibres des de Marsella), Anna Campos (una de les primeres mèdiums catalanes). • Com eren les sessions: llum difusa, taula rodona, mans esteses, trance del/de la mèdium, canvis de veu/gest; proliferació de mèdiums a finals del XIX. • Centre «El Profeta» (Sants, 1870): promogut per Narcís M. Unseti, famós per «curar» malalts; clausurat arran d’una crida messiànica. • Avís irònic de les locutores: fe sí, però butxaca ben tancada. Oci i viatges de tardor: Vall del Jerte, Sajazarra i Los Pedroches • La tardor convida a rutes entre castanyers, vinyes i alzinars; proposta d’escapades culturals i gastronòmiques. Vall del Jerte (Càceres) • Festival cromàtic (vermells, grocs, ocres) i programa “La Otoñada” (nov.-des.): degustacions, caminades, rutes en bici. • Rutes recomanades: Quatre Cascades o dels Nogales; visita a Cabezuela del Valle i festa de la Caiguda de la Fulla. Sajazarra (La Rioja) • Un dels «Pobles més bonics d’Espanya» (2017). Castell s. XV (privat), fortificació s. XII–XIII i entorn verd ideal per senderisme i ciclisme. • Vinya i vi de Rioja Alta: acidesa natural, envelliment excel·lent; patrimoni i paisatge vitivinícola. Los Pedroches (Andalusia) • Deveses d’alzines amb porc ibèric com a emblema gastronòmic; municipis com Villanueva de Córdoba i Pozoblanco. • Plats típics: duelos y quebrantos, caurueñas, xanfaina; debat culinari: pa, oli i (sense) tomàquet amb un bon pernil. Pausa musical • Sonoritat clàssica: Mocedades – “Amor de Hombre” (adaptació de «La leyenda del beso»). Biografia: Ali Bey el Abassí (Domènec Badia i Leblich) • Català (Barcelona, 1766 – prop de Damasc, 1818), viatger i escriptor disfressat de senyor moro per explorar el món islàmic (1803–1807). • Obra principal (en francès): Viatge d’Ali Bey a Àfrica i Àsia (París, 1814), clàssic d’observació de la realitat musulmana de l’època. • Tasca geopolítica: investigacions per a Manuel Godoy (Carles IV) sobre perspectives colonials al Marroc, Tripolitània, Xipre, Egipte, Palestina, Síria i Turquia. • Final de trajecte: serví als interessos napoleònics; mort controvertida (assassinat vs. dissenteria). Llegat: relat minuciós, culturalment valuós. Història: la dinastia Ming (1368–1644) • Apogeu xinès: període brillant en art, filosofia, literatura i administració; centralització del poder i exàmens d’estat que formen els mandarins. • Arts i tècnica: auge de la porcellana blanc-i-blau, esmalts (cloisonné) i cuina imperial; retorn a Confuci (gastronomia com a cultiu espiritual). • Navegació i diplomàcia: grans expedicions de Zheng He (eunuc musulmà) fins a l’Índic i costes africanes; debat intern i gir a l’aïllament (fi de les expedicions, Gran Muralla com a símbol). • Decadència: corrupció i lluites de poder entre mandarins i eunucs; entrada manxú (1644) i caiguda dels Ming. Salut visual: el daltonisme • Què és: alteració de la visió del color; habitualment genètica, però també pot ser adquirida (traumes, patologies vasculars/metabòliques; riscos: DMAE, Alzheimer, Parkinson, diabetis, glaucoma, anèmia falciforme, leucèmia). • Fisiologia: afectació dels cons (verds, vermells, blaus) de la retina; els bastons no perceben color però són molt sensibles a la llum. • Símptomes: - Dificultat per veure colors i la seva brillantor. - Confusió de tonalitats (sobretot verd–vermell; també blau–groc). • Qui en té més: homes (1/10 segons l’AAO), especialment caucàsics. • Tractament: no en té (en general); ajudes òptiques poden millorar la discriminació cromàtica. Recomanat: visita a l’oftalmòleg (prova d’Ishihara). Cloenda • Acomiadament amable i recordatori d’horaris: reemissió dissabte a les 11 h. Agraïments a l’equip i audiència.

Introducció i to del programa • Benvinguda i presentació de "Seixanta i més". L’equip avui és reduït, però amb ganes de compartir temes variats. • Enhorabona a Cervera i als germans Márquez: Àlex Márquez, nou campió del món, s’afegeix al palmarès del seu germà Marc. "Esperem que trobeu els temes força interessants" Espai de Salut: Resistència als antibiòtics (AMR) "Antibiòtics més a prop de la fi" • Tema central: la resistència antimicrobiana (AMR) és un problema sanitari global que requereix acció coordinada entre països. • Dades clau a Espanya: - 2.500 morts/any i 150 milions d’euros de despesa sanitària addicional. - Si no s’actua, el 2050 es preveuen fins a 40.000 morts/any per infeccions abans curables. • Per què creix l’AMR? - Ús incorrecte: antibiòtics per a virus (refredats, grip), automedicació, no completar tractaments, salts de dosis. - Ramaderia i agricultura: ús massiu a baixes dosis, profilaxi, zoonosi i contaminació ambiental (aigües residuals, depuradores). - Entorns sanitaris: hospitals, UCIs i residències com a focus d’aparició i introducció de bacteris resistents. • Impacte en altres tractaments: risc per a quimioteràpia, trasplantaments i cirurgia. • Millores recents (Pla Nacional): - En salut humana: −7,2% en consum inadequat d’antibiòtics. - En veterinària: −32,4% en vendes d’antibiòtics. • Què podem fer? - Només amb prescripció mèdica i seguir-la amb precisió. - Completar els tractaments (no guardar ni compartir sobrants). - Recordar: no són analgèsics ni antitèrmics; no curen virus. - En mascotes: tractament sempre indicat pel veterinari (evitar automedicació). Barcelona d’abans: cuina, fondes i nit El Beco del Recó i la Fonda Falcón (segles XIX) • El Beco del Recó (Plaça Nova, Sagristans), cuiner Giovanni Antonio Ardizzi (“senyor Antonet Obeco”). Plats: guisat de llebre, escudella, fricandó. • A la Rambla, Fonda Falcón (nº 32), famosa pel llom de porc amb mongetes. Cambrer carismàtic “Batista”. • Hostal Quatre Nacions (França, Anglaterra, Itàlia i Portugal). Allotjà Stendhal (1837). • Les "fondes de sisos": menús casolans assequibles (sis rals la nit, dos rals l’àpat) i nomenclatura humorística de plats: - Ou ferrat = “una criatura” o “un sastre coix”; dos ous = “una bicicleta”. - Peus de porc = “peus de senyor ministre”. - Pebrot escalivat = “un alcalde”. - Cap i pota = “una esquena de gos”. - Trinxat de col i patata amb arengada = “un pagès amb barretina”. Món canalla: mueblers i la guia nocturna “La Luna” • Muebler = hotels amb habitacions per hores. Primer a BCN: la Casita Blanca (data esmentada al programa com 1212). • Guia nocturna “La Luna” (any 20): adreces de fondes, bars, cabarets, cinemes, toros, sales de ball, cafès de cambreres, i anuncis de bordells classificats. Barcelona fosca: execucions i llegendes • Execucions públiques: - Plaça del Rei (nobles), Pla de Palau, Creu Coberta, Turó de Finestrelles/Trinitat (pobres). - La “Quinta Forca”: exposicions per escarment. • Llegendes urbanes: - L’home del sac: diferents versions (traginer enganyat; seginer que adorm infants amb cançoneta; el peladits amb sac d’eines de tall). - La vampira del Raval: mites al voltant de la sang de criatures i els tísics; es remarca el caràcter llegendari i dubtes sobre la veracitat/practicitat. • “Sopar amb una calavera”: anècdota macabra al fossar dels penjats (placeta de Sant Felip Neri), amb final espectral. Tardor a taula: castanyes i receptes • Les castanyes (fruit del temps, parentiu nutricional amb els cereals): - Aporten vitamines B, fòsfor, calci i magnesi; són sacients (fibra + hidrats). • Receptes destacades: - Rellom rostit amb puré de castanyes: bullir, pelar i coure les castanyes amb llet; marcar i enfornar el relom; servir amb el puré. - Col llombarda amb castanyes: saltejar col, estofar amb brou; afegir all, ceba, gingebre, castanyes, soja, sèsam, pebre i sucre. - Arròs amb bolets i castanyes: sofregit suau, desglasar amb vi blanc, afegir rovellons i castanyes, anar mullant amb brou, acabar amb nata i parmesà. Bolets: consells, llistes i cuina • Imprescindible per “caçar” bolets: roba/calçat de muntanya, navalla i cistell (les espores cauen i ajuden a repoblar el bosc). • Llistes (selecció): - Comestibles: rovelló, cep, reig, camagroc, trompeta de la mort, gírgola, camperol, rossinyol, múrgola, cama-sec, tòfona negra, etc. - Tòxics: amanita phalloides, amanita muscaria, amanita virosa, galerina marginata, cortinarius (orellanus), boletus satanas, omphalotus olearius, clitocybe, tricholoma pardinum, entoloma, giromitra esculenta, etc. - Avís: compte amb les amanites (confusions perilloses). • Tècnica: tallar o arrencar? - Debat obert: tallar per preservar el miceli vs. arrencar amb cura i tapar el forat amb fulles; en tots els casos, neteja in situ i respecte del bosc. • Cuina: truita de bolets, a la planxa amb all i julivert, fricandó… Interludi musical: Racó de la sarsuela • Havanera “Canta y no llores” de la sarsuela “don Gilde Alcalá” (segons el programa), amb l’Orquestra de corda Filharmonia i els Cors Cantors de Madrid. "¡Cantai, no llores, por todas llores hay!" Biografia: El Bosco, pintor dels inferns medievals • Context: mentre Leonardo i Miquel Àngel brillen a Itàlia, El Bosco (Jerónim/Jheronimus van Aken, 1450–1516) crea un univers inclassificable, proper al surrealisme. • Entorn espiritual: la Devotio Moderna (cristianisme íntim i auster) a ‘s‑Hertogenbosch. • Obra i temes: llibertat tècnica i criatures fantàstiques; obres moralitzants com El jardí de les delícies, El judici final i El carro de fenc. • Recepció i mecenatge: del poble a les corts; encàrrec per Felip el Formós (1504) i admiració de Felip II (col·lecció de pintures). Llegir per viure millor: beneficis i eines • Beneficis per a tothom: - Empatia i comprensió de realitats diverses. - Vocabulari i competències comunicatives (també en adults). - Concentració, imaginació i cervell actiu. - Reducció de l’estrès: estudiar a la Univ. de Sussex indica fins a −68% amb només 6 minuts de lectura. - Higiene del son: deixar el mòbil i llegir abans de dormir. • Eines digitals: - Goodreads: recomanacions, puntuacions i ressenyes. - Wattpad: biblioteca il·limitada i comunitat; llegir offline, seguir autors, concursos. - Concursos literaris: app per a creadors per estar al dia de convocatòries. • Infants i hàbits lectors: - Fer de la lectura un moment d’oci diari; llibres a l’abast i segons gustos; demanar orientació a escola, biblioteques o llibreries. - Recordatori pràctic: algunes dificultats lectores en infants/adolescents poden deure’s a problemes d’acomodació visual (no confondre automàticament amb dislèxia); convé valorar-ho. • Consell final: "Deixem el mòbil i agafem un llibre"

Panorama general Programa magazine amb múltiples blocs: història, urbanisme i ciutat, viatges, música, salut i nutrició i productivitat laboral. Un itinerari amè pensat per a oients curiosos que volen aprendre i gaudir. "Seixanta i més" ens acompanya amb cultura, salut i bones idees per al dia a dia. Biografia d’Alexandre el Gran Figura llegendària: regna prop de 13 anys i mor amb 33. Educat per Aristòtil, combina cultura i disciplina militar. Estratègia i conquestes: campanyes decisives (Grànic, Issos) contra Darios III; presa de Babilònia, Susa i Persèpolis; avança fins a Samarcanda. Govern i llegat: es proclama successor aquemènida, impulsa rituals, arts i esport; sospites de verí en la mort i funerals espectaculars. Barcelona: la Rambla de Catalunya Origen: antiga riera (Riera d’en Malla) coberta el 1887; esdevé boulevard entre Plaça Catalunya i Diagonal. Passeig i vida urbana: ombra generosa, terrasses i comerç de qualitat; fites: Toro assegut/Meditació i Girafa coqueta (Josep Graner). Festes: Fira de les Palmes i Sant Jordi. Arquitectura destacada: Can Serra (Puig i Cadafalch) i annex modern (Correa & Milà); Casa Pia (número 17) (Josep Vilaseca); Farmàcia Bolós (Antoni de Falguera) en edifici de Domènech i Estapà; Casa Fargas (Enric Sagnier); Casa Llorenç Armagol (Adolf Ruiz i Casamitjana); edifici de Josep Massó amb tribunes i vitralls; Casa de Dolors Vidal (Enric Sagnier). Patrimoni traslladat: l’església gòtica i claustre de la Mare de Déu de Montsió (avui parròquia de Sant Ramon de Penyafort). Escapades: Toscana, Kotor i Berlín Toscana (Vall d’Orcia) Paisatge UNESCO amb xiprers, camps i masies de pedra; girassols a la Vall d’Era i vinyes de Montalcino. Kotor (Montenegro) Vila emmurallada: portes medievals, plaça d’Armes, catedral de Sant Trifó i església de Sant Lluc. Pujada al castell de Sant Joan i fiord amb excursions en vaixell. Berlín Cultura i memòria: Porta de Brandenburg, Unter den Linden, Mur de Berlín (art urbà), Alexanderplatz i catedral. Gastronomia: menjar de carrer (strudel, salsitxes) i plats típics com el codillo. Ciutat de grans distàncies: millor bici o transport públic. Racó musical Òpera catalana «Marina» (Emilio Arrieta): famosa habanera per a baríton. Tancament amb la melodia «Summertime». Salut: hidratació cutània Diferència clau: pell seca (manca de lípids; tipus de pell) vs pell deshidratada (manca d’aigua; estat temporal, fins i tot en pells mixtes o grasses). Graus: de seca a xerosi. Factors: medi ambient, estacions, tensioactius agressius. Cures: neteja amb pH suau i sense fregar; hidratants amb ceramides, àcid hialurònic, pantenol; fotoprotecció. Hàbits: 1,5 L d’aigua/dia, evitar tabac, alcohol i excés de sol/vent/fred. Nutrició: la força dels llagums Beneficis: fibra, proteïna vegetal, control de colesterol i glucosa, vitamines i minerals. Varietats: mongetes, soja (fitoestrogens), azuki, fesols, cigrons, fenigrec, llenties, pèsols i faves. Econòmics i versàtils. Benestar de tardor Canvi d’hora: propicia activitats a casa (lectura, ràdio), fruita de temporada i fruits secs amb mesura; opció km 0. Gent gran: vacuna de la grip i passeig diari segons possibilitats. Feina: pauses i productivitat 5 minuts de descans per cada hora davant de pantalles, sense altres pantalles durant la pausa. Pauses actives (10-15’): estiraments, respiració i mobilitat. Beneficis: milloren l’ànim, relacions, creativitat i productivitat; redueixen estrès, fatiga i lesions. Millor moment: mig matí; afegeix micropauses cada hora. Alternatives: conversar, música, caminada breu. Comiat Salutació final i desig d’una bona jornada segons franja d’emissió.

Resum general del programa 60 i més presenta un magazine variat amb temes de proximitat i divulgació: des de la recollida selectiva de residus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona fins a un recorregut per la Gran Via de les Corts Catalanes, un tast de illes remotes del planeta, el projecte comunitari “Ambici Sense Edat” a Sant Just, i peces de divulgació sobre automoció, habitatge (lofts) i ciència marina. Punts clau • Reciclatge: dades actualitzades, objectiu 55% per al 2025, i instruccions clares per separar bé a casa. • Gran Via: història, urbanisme i places icòniques (Espanya, Universitat, Tetuan, Europa) i debat sobre Glòries. • Viatges: illes extremadament remotes i singulars (Tristan da Cunha, Sentinel del Nord, Tokelau 100% solar). • Comunitat: el projecte Ambici Sense Edat apropa la natura a la gent gran amb tricicles elèctrics i voluntariat. • Motor: reptes de la indústria i consells pràctics per triar motor segons l’ús. • Habitatge: què és un loft, orígens i claus de disseny industrial i minimalista. • Ciència: definició i tipus de corrents marins; per què s’originen i com afecten el clima. “Una sola bossa fora de lloc i amb residus barrejats pot anul·lar la feina ben feta per la resta del veïnat.” Introducció i actualitat local Benvinguda i avisos • Equip reduït avui (Lina fora i Montse amb molèsties). • Per llevantada, s’ajorna la “Nit de Tapes” i les “Nits del carrer” fins al novembre. Residus i reciclatge a l’AMB (tema central de proximitat) Dades clau i objectius • El 2018 la recollida selectiva va ser del 35,5%; objectiu 55% el 2025 (estalvi potencial d’uns 20 M€ en tractament). • Cada habitant genera 460 kg/any, en separa correctament 164 kg; queden 296 kg a millorar. Separació correcta (contenidors) • Verd: vidre. • Blau: paper i cartró. • Groc: envasos de plàstic i cartró. • Gris: rebuig. • Orgànica: restes de menjar, marro de cafè, taps de suro, tovallons de paper no cel·lulosa, a l’envàs específic (sol·licitable a l’ajuntament). • Focus de millora: la fracció orgànica i el fet que fins a un 90% del que es diposita al gris podria reciclar-se amb més cura. Cost i gestió • Recollida: a càrrec del municipi; la ciutadania la paga via taxa o pressupost municipal si no hi ha taxa. • Tractament (AMB): es paga amb la taxa metropolitana a la factura de l’aigua. • Cost mitjà anual: 60 € per llar (mitjana), activitats econòmiques 34 €; la resta via pressupostos de l’AMB. Sant Just, un referent • Sant Just Desvern: entre els municipis que millor separen i menys residus per càpita generen; ben posicionat per assolir el 55% el 2025. Urbanisme: Gran Via de les Corts Catalanes Dades, nom i caràcter • >12 km de recorregut, 50 m d’amplada i 689 portals; un eix logístic que travessa Barcelona de banda a banda. • Evolució del nom: del Pla Cerdà (N-11) a Corts (1900), Avinguda de les Corts Catalanes (1931), José Antonio Primo de Rivera (dictadura) i l’actual Gran Via de les Corts Catalanes (democràcia). • Contrast amb Passeig de Gràcia: la Gran Via és menys “lloc d’estada” i més corredor de mobilitat. Trams i places • Trams: central consolidat (entre Plaça Espanya i Glòries), sud-est cap a Plaça Europa (L’Hospitalet), i tram 22@ fins al Besòs. • Places icòniques: - Plaça Espanya: torres venecianes (R. Reventós), font de J.M. Jujol; avui revifa amb el CC Arenas (R. Rogers, Premi Pritzker 2007). - Plaça Universitat: edifici de L. Domènech i Montaner? (al programa s’atribueix a Elies Rogent) de 1882; llindar entre Ciutat Vella i Eixample. - Plaça Tetuan: cruïlla amb Passeig Sant Joan; actualment acull la Font de la Sardana (F. Marès) i el monument al Dr. Robert. - Plaça Europa: “parc d’arquitectures d’autor” (Toyo Ito, Moneo, Nouvel, etc.) dins el districte econòmic de l’Hospitalet. Edificis i indrets • Teatre Coliseum (inspirat en l’Òpera de París) i Casa Golferichs (1901, modernista). El cas de Glòries • Cerdà la va concebre com a centre on conflueixen Diagonal, Gran Via i Meridiana. “En definitiva, un error urbanístic d’enormes dimensions... tinc la impressió que les Glòries és un espai maleït.” Viatges: illes remotes i singulars Tristan da Cunha (Atlàntic sud) • Considerada la comunitat habitada més remota del món (a ~2.810 km de Ciutat del Cap). Accés només en vaixell (6 dies amb mar calma). Orografia abrupte amb penya-segats >600 m. Sentinel del Nord (Illes Andaman) • Illa petita administrada per l’Índia; els pobladors nadius rebutgen el contacte extern. Es desconeix nombre exacte d’habitants i llengua; viuen de caça, recol·lecció i pesca. Tokelau (Pacífic; territori dependent de NZ) • Sense aeroport; accés en vaixell de càrrega. Pioners en energia 100% solar per a l’electricitat: unes 4.000 plaques per a ~1.500 habitants. Comunitat: projecte “Ambici Sense Edat” (Sant Just Solidari) Què és • Passejades per a gent gran o amb mobilitat reduïda en tricicles amb assistència elèctrica (tipus rickshaw) conduïts per voluntariat. Objectius i beneficis • “El dret a sentir el vent als cabells”: benestar, connexió amb la comunitat i ponts intergeneracionals. Origen i expansió • Neix a Copenhaguen (2012) amb Ole Kassow i creix com a Cycling Without Age: present a >42 països, >1.500 localitats, >1.000 tricicles i >6.000 pilots. Implementació a Sant Just • Ajuntament i entitat local interessats i impulsant el projecte. Es busquen persones voluntàries (formació prèvia de conducció i normativa) amb disponibilitat flexible. Música: El racó de la sarsuela • Escolta del “Coro de Barquilleros” de “Agua, azucarillos y aguardiente” (F. Chueca), per l’Orquesta Filarmonía (dir. P. Osa). Economia i mobilitat: indústria de l’automòbil i consells de compra Reptes del sector • Competència asiàtica i transició tecnològica (elèctrics, híbrids, pila d’hidrogen), amb grans inversions i regulació desigual per països. Com triar motor segons l’ús • >15.000 km/any: dièsel de nova generació pot ser més rendible. • Ús urbà i trajectes <250 km: gasolina moderna, elèctric o híbrid. • Recomanació final: canvi automàtic per confort i seguretat passiva. Habitatge: què és un loft Definició i característiques • Habitatge d’espai obert (pocs envans), grans finestrals i elements vistos (ducts, canonades, estructures), d’estètica industrial i minimalista. • Materials i colors: ciment, maó, metall, plàstic; paleta os, beix, terra, blanc, negre, blau, gris. Origen i ús de l’espai • Fills de la desindustrialització (NYC: SoHo, Tribeca, West Side). Primer artistes; després botigues, restaurants i galeries. • Zonificació amb panells (p. ex. vidre) que no arriben al sostre, plantes, llibreries o sofàs; sovint altell per a dormitori o treball. Ciència: corrents marins Què són i per què s’originen • Moviments d’aigua dins els oceans, com “rius dins del mar”. Causats per: - Diferències de temperatura i densitat (aigua freda/fonda vs. càlida/superficial). - Rotació i traslació de la Terra (efecte coriolis) i vents. Tipologies • Marea (atracció lunar), onatge (vents/tormentes), deriva litoral (incidència a la costa), densitat (contacte de masses diferents). • Segons profunditat: superfície (afecten clima/temperatures, girs i espirals) i profunditat (>100 m; compensen moviments superficials). Extres i talls • Falques de comiat, publicitat i un tall d’esports amb ambient i alineacions del Barça a la Champions des de Praga.

Resum general Programa magazín amb continguts culturals, científics i de salut. Es destaquen les Festes de Tardor (50 anys), una explicació clara de l’efecte hivernacle i els seus impactes, consells per a mascotes a la tardor, un recorregut per històries de Barcelona (de la xocolata i les vaqueries al llegendari bordell Madame Petite i les bruixes), la visita cultural a Gerri de la Sal, una peça de sarsuela, i l’“Espai de la salut” sobre col·làgen i problemes del son. Es tanca amb agenda de gent gran i una innovació sanitària: un coixí intel·ligent per prevenir úlceres per pressió. Temes principals Canvi climàtic i efecte hivernacle Com funciona: la Terra rep radiació solar, n’absorbeix i en reemet en infraroig; els gasos atrapen part d’aquesta energia. Intensificació per l’acció humana: sobretot per l’augment de CO₂ (combustibles fòssils), però també CH₄, N₂O, HFC/PFC, CFC i SF₆. Conseqüències: • Desgel polar • Pujada del nivell del mar • Augment de temperatures i sequeres • Més radiació i pitjor qualitat de vida. Causes clau: • Industrialització i digitalització (ús de fòssils) • Agricultura (emissions de refrigerants i aerosols) • Demografia i consum de recursos. Què podem fer: • Reciclar i reduir envasos i plàstics • Aïllar la llar • Eficiència energètica (electrònica i llums LED) • Estalvi d’aigua responsable. Nota de to: debat sobre el “punt de no retorn” i la necessitat d’actuar. "Estem en el punt de no retorn." Mascotes i tardor: salut i cures Canvis de llum i de fisiologia: afecten comportament, muda i zel (gosses: tardor i primavera; gates: períodes a estacions lluminoses). Prevenció: • Intensificar el raspallat (evitar boles de pèl en gats) • Mantenir vacunes/desparasitacions • Vigilar la leishmaniosi (test sanguini si cal). Riscos estacionals: • Catarros (tos de la gossera) per canvis bruscos de temperatura • Artrosi agreujada pel fred i la humitat (evitar que es mullin; assecar bé; abrics si cal). Missatge ètic: tenir mascota és responsabilitat i cal cuidar-la amb estima i constància. Històries de Barcelona: de la xocolata a les bruixes Cultura gastronòmica: Can Culleretes i les lleteries (xocolata desfeta com a beguda popular abans del cafè). Evolució de cafès i vaqueries (problemes d’higiene i regulació, tancament progressiu al s. XX). Madame Petite: Bordell famós (higiene i opulència insòlites per l’època; clients diversos). Reflexió social sobre hipocresia i explotació a la prostitució. Bruixes i supersticions: Persecucions (s. XVII), proves absurdes i confusió amb remeieres/llevadores. Liceu “maleït” (incendis, atemptat, esfondrament) i la Casa de la Por (Palau Güell) amb exorcismes. Ruta cultural: Gerri de la Sal Monestir de Santa Maria i domini de salins: la sal com a bé estratègic medieval per conservar aliments i nodrir ramats. Patrimoni: església romànica, pont, Casa de la Sal (Reial Alfolí), museïtzació. Economia de la sal: produccions massives, transport amb animals de càrrega i conflictes fiscals (els “Angelets de la Terra”). Apunt etimològic: salarium argentum (d’aquí “salari”). Espai de la salut Col·làgen: Proteïna estructural clau de cartílag, tendons i lligaments; es produeix a la nit i minva amb l’edat (fins a -35% entre 35-65 anys). Factors que en redueixen la síntesi: sol, tabac, menopausa. Estratègia: dieta amb antioxidants i vitamina C (kiwi, taronja, maduixa, pebrot, bròquil, espinacs), proteïnes d’alt valor (carn, lactis, ous) i, si escau, col·lagen hidrolitzat amb magnesi i calci. Problemes del son (entrevista al Dr. Estivill): El son és un “taller de reparació i memorització”. Hores segons edat: 11 (5 anys), 9 (adolescència), 8 (adults), 6 (majors de 65). Dormir poc/malament implica baix rendiment, irritabilitat, somnolència i efectes sobre immunitat i endocrí. Causa principal: estrès; cal “preparar” el cervell (unes 2 h). Fàrmacs: poden causar dependència i “efecte ressaca”; millor productes naturals avalats i bons hàbits d’higiene del son. "El son és com un taller de reparació i restauració." Innovació sanitària: coixí intel·ligent Novolo Desenvolupat arran de l’experiència d’Isidre Esteve (lesió medul·lar) per prevenir úlceres per pressió en persones amb mobilitat reduïda. Impacte: millora qualitat de vida i pot reduir costos sanitaris elevats (55.000–120.000 € per cas). Agenda i cultura Festes de Tardor: poesia (Joan Margarit i Luis García Montero), teatre (“Invasió subtil i altres contes”, “Excalibur i altres històries”). Gent Gran Sant Just d’Esvern: recital poètic, dinar de germanor, cantada de Tots Sants i crida a nous socis. Racó de la sarsuela: “Fiel Espada Triunfadora” (Jacinto Guerrero), amb Javier Agulló i Orquestra Filarmonía. Conceptes clau Efecte hivernacle, radiació infraroja, gasos d’efecte hivernacle (CO₂, CH₄, N₂O, HFC/PFC, CFC, SF₆), leishmaniosi, tos de la gossera, artrosi, salarium, col·lagen hidrolitzat, higiene del son, úlceres per pressió.

Panorama de l’episodi Punts clau en 30 segons • Cura bucodental: tècnica correcta de raspallat, fil dental, col·lutori i revisió anual amb l’odontòleg. • Impressió 3D en salut: de pròtesis i audífons a dents, ossos i recerca en teixits; grans reptes en vascularització i complexitat cel·lular. • Cultura i societat: història de la xocolata a Barcelona (Petritxol, gremis, vapor); crònica de les “querides” a la burgesia; llegendes i bruixeria a Montjuïc (forat del diable, Santa Madrona). • Casa i jardí: plantes i feines de tardor per a terrasses i petits jardins. • Música: sarsuela “Doña Francisquita” d’Amadeu Vives. "10 grams de xocolata negra cada dia és un tonificant que va molt bé per tothom" — recomanació citada al programa. Salut Higiene bucodental (bones pràctiques) • Raspallar dents i llengua després de cada àpat per eliminar restes i evitar la placa. • Mantenir el raspall: esbandir i assecar cada ús; canviar-lo cada 3 mesos. • Espai interdental: usar seda/cinta dental o palets (triar material i duresa segons necessitat) per eliminar residus entre dents. • Atenció a les genives: si sagnen en usar fil dental, anar a l’especialista. • Col·lutori: solució aquosa amb principis actius que arriba a zones amagades; escollir fórmula per enfortir l’esmalt o reduir bacteris. • Odontòleg: revisió anual i higiene professional per prevenir molèsties i despeses futures. Impressió 3D aplicada a la salut • Com funciona: superposició de capes de materials (plàstics, metalls, fibra de carboni, fins i tot menjar) per crear objectes físics. • Aplicacions destacades: - Pròtesis personalitzades (extremitats, fragments d’os) i ortopèdia amb costos més baixos. - Audífons: el 96% dels actuals es fabriquen amb 3D; línies productives ràpides. - Odontologia: agilitat i qualitat en pròtesis dentals. - Recerca: ossos en 3D, impressió de cèl·lules mare, vasos sanguinis i biopell per reduir rebuig immunitari. • Reptes i limitacions: - Dificultat per controlar el creixement i la maduració del teixit viu. - Encara no es poden reproduir patrons cel·lulars molt complexos. - Gran obstacle en la vascularització: subministrar nutrients i oxigen a teixits gruixuts. Cultura i societat Xocolata a Barcelona: de beguda exòtica a indústria • Arribada al s. XVI-XVII com a beguda de prestigi; expansió quan l’Església la considera líquid i no trenca el dejuni. • Primera xocolateria (1700) i evolució de receptes: més dolça i calenta a Catalunya; al s. XVIII: cacau, sucre i canyella; al s. XIX: vainilla. • Industrialització: obradors i molins de vapor; rellevància dels gremis (droguers, sucres i confiters) i marques històriques (Amatller, Juncosa...). • Barcelona Vella “feia olor de cacau”; proliferació de molins i xocolateries (Petritxol com a icona popular). "De 70 per amunt, no te mojes la barriga" — broma sobre el percentatge de cacau de la xocolata negra. La “querida” a la Barcelona antiga • Fenomen burgés: mantenir una querida com a signe d’estatus i ostentació. • Geografia social: a Madrid, pisos a Fleming; a Barcelona, sovint botigues al Passeig de Gràcia (les “mantingudes”). • Rituals socials: comparatives de vestuari entre esposes (a llotja) i “querides” (a platea) al Liceu; pactes tàcits dins la família. Llegendes i bruixeria de Montjuïc • Cridavents i defensors de núvols: mags que convoquen i redrecen vents i tempestes amb sortilegis. • Espia dimonis: llegenda que associa les libèl·lules a diables convocats. • Forat del diable a Montjuïc: túnel per ensorrar Barcelona, frustrat per la intercessió de Santa Madrona; vincle amb la Font del Gat i aplecs de bruixes. Casa i jardí Jardineria de tardor (plantes i tasques) • Plantes ornamentals per a espais petits: Acer palmatum (coloracions porpres a la tardor), colls ornamentals, abèlia, Cotoneaster (bales vermelles). • Flors recomanades: sines (varis colors), d’alietes, hortènsies, margarites, crisantems (molt típics de tardor). • Feines clau: - Poda de tancats i coníferes (forma cònica: estret a dalt, ample a baix) per salut i humitat. - Gespa: neteja i sembra per afavorir el rebrot a la primavera. - Plantabandes: preparar-les i sembrar bulbs/llavors de floració primaveral. - Neteja de flors i fulles seques per evitar plagues i millorar l’aspecte. Música Sarsuela • “Doña Francisquita” d’Amadeu Vives: introducció al fandango, amb l’Orquestra de RTV dirigida per Enrique García Asensio. Dedicatòria • Obertura amb salutació a Marc Márquez (26 anys, 8 mundials), ressaltant la seva joventut, disciplina i humilitat.

Visió general de l’episodi Magazine variat amb cuina i salut, memòria històrica i cultural, biografia d’una icona de Hollywood, propostes de viatge, opinió científica-social i una guia pràctica de convivència. Un capítol ric en continguts que alterna to didàctic, crític i entretingut. Cuina i salut Gaspatxo de síndria (estiu tardà i recepta saludable) • La síndria (95% aigua) és refrescant i baixa en calories; ideal per lleugeresa i hidratació. • Recepta de gaspatxo de síndria: • Síndria, tomàquet, all i pebrot a la batedora/líquadora. • Afegir pa remullat (200 ml d’aigua). • Emulsionar a màxima potència incorporant oli a poc a poc. • Ajustar consistència amb aigua; sal i pebre al gust. • Donar un punt d’àcid amb vinagre (pot ser de Mòdena) o llimona. Inflamació crònica i dieta antiinflamatòria • La inflamació és útil en fase aguda; crònica esdevé nociua i s’associa a cardiopatia, Alzheimer, artritis, diabetis tipus 2, obesitat i càncer. • Factors proinflamatoris: • Excés de proteïna animal (↑ interleucines i IGF‑1). • Colesterol i greixos saturats/trans (predominants d’origen animal). • Sucres afegits i hidrats refinats (pa blanc, sucre blanc). • Patró protectiu: • Dieta basada en aliments integrals d’origen vegetal (cereals integrals, llegums, fruites, verdures, algues, llavors i fruita seca). • Compostos antiinflamatoris naturals: polifenols, flavonoides, crucíferes, fruits vermells, fulla verda, te/cafè, cúrcuma i gingebre. "No mengem pel gust: hauríem de menjar per les necessitats que té el cos." Seguretat viària i política pública Alcolock i cinturons a l’escolar • Petició (2018) aprovada per unanimitat al Congrés: instal·lar dispositius d’alcoholímetre d’engegada (alcolock) en autobusos de >9 places per impedir la marxa si el conductor supera la taxa. • A França ja operatiu; a Espanya, manca d’implementació efectiva segons el comentari editorial. • Retenció infantil homologada (cadiretes/cinturons) en autobusos escolars: estudis apunten a una reducció del 90% de lesions mortals en bolcades o frontals. "Fer política efectiva és utilitzar els recursos adequadament… i per això paguem impostos." Història i cultura Fondes de Barcelona • Primera fonda (1571), Fonda de Santa Maria (prop de Santa Maria del Mar), oberta per Zanotti (italià). Origen popular del nom "botiga fonda" pel nivell sota carrer. • Clients il·lustres: Nina Bengozzi i Giacomo Casanova. Les fondes consolidaren una cuina senzilla i de qualitat (macarrons, mongetes amb botifarra, bacallà a la llauna, peixos i l’arròs dels dijous). Casino de la Rabassada (lleure i ombres) • Complex luxós (hotel, casino i parc d’atraccions) inaugurat el 1911 a la Rabassada (no Tibidabo), amb accés per funicular i tramvia exprés. • Atraccions icòniques i serveis d’alta gamma; s’hi cita fins i tot una morbosa "habitació pels suïcides" per a jugadors arruïnats. • Prohibició del joc (1921 i definitiva el 1928) ⇒ fallida i ruïnes actuals. "…fins i tot, una habitació pels suïcides." La Inquisició a Barcelona • A partir de finals del s. XV, la Inquisició passa a control reial (Reis Catòlics) amb Torquemada com a Inquisidor General. • Seu del tribunal al Palau Reial Major; processos per heretgia, delacions, incomunicació, tortura i actes de fe a la plaça del Rei. • 1487–1505: >1.000 processats; la meitat fugits; només 25 absolts. Biografia Katharine Hepburn: una dona al seu aire • Nascuda a Hartford (1906); educada en igualtat (pare metge, mare feminista). Estil i vida independent: cabell curt, pantalons quan eren tabú, esportista. • Vida personal: matrimoni breu; decisió de viure soltera; relació de 27 anys amb Spencer Tracy (depressió i alcoholisme; no es va divorciar). Ella el va cuidar fins al final i no assistí al funeral per respecte a la vídua. • Carrera: estel de la MGM; films destacats: "La fiera de mi niña", "Sense amor", "La reina d’Àfrica", "El lleó a l’hivern", "Endevina qui ve a sopar", "L’estany daurat" i "La boja de Chaillot". "Si he de ser sincera… mai de la vida l’hauria abandonat." "Homes i dones haurien de viure separats i veure’s de tant en tant; així serien més feliços." Música Racó de la Lírica • Audició de l’Intermedi de "Bohemios" (Amadeu Vives), per l’Orquestra Simfònica de RTVE dirigida per Enrique García Asensio. Viatges Ordesa i Monte Perdido (Pirineu) • Un dels parcs més antics d’Espanya, Patrimoni Mundial UNESCO; massís calcari de les Tres Sorores. Opció d’ascens amb 4x4 i activitats divulgatives. Bardenas Reales i Tudela (Navarra) • Paisatge semidesèrtic (guix, argila, marès) amb singles i altiplans (El Plano, Bàrdena Blanca i Negra). Visita cultural a Tudela i la seva gastronomia hortolana (espàrrecs, capdells, borratja, carxofes… i carns locals). Llac de Sanàbria (Zamora) • Origen glacial; el llac natural més gran de la península (369 ha). Creuer en catamarà ecològic amb energia eòlica-solar i càmera subaquàtica. Opinió i ciència "Estem perdent el nord?" • Diferència entre nord geogràfic (fix) i nord magnètic (variable). Dades de Nature i ESA: desplaçament anual de 50–60 km cap a Sibèria. • Impacts: cal reajustar sistemes de navegació i geolocalització (GPS, mapes digitals) i pot afectar sistemes d’armes. En sentit figurat, crítica a polítics "desnortats". "Que Déu ens ajudi a tots." Guia de convivència en pisos compartits • Pactar espais a cuina i bany; demanar abans d’agafar res. • Expressar molèsties a temps; practicar amabilitat i respecte a les manies. • Neteja i ordre: calendari de tasques i complir-lo; deixar la cuina com s’ha trobat. • Respectar descans: evitar sorolls; auriculars per música/pelis. • Visites i festes: consens previ, horaris i deixar-ho net. • Habitació = espai privat inviolable. • Conflictes típics a evitar: • Brutícia/desordre, manca de privacitat, música a tot volum. • Malgastar recursos comuns; agafar menjar aliè; ocupar zones comunes sense avisar. • Invasió d’espais personals o de parelles; entrada de gent aliena sense consens. Objectiu: transformar el pis en una llar amb normes clares i bona voluntat.

Panorama general de l’episodi Programa variat de 60 i més amb continguts pràctics i culturals. S’hi tracten temes d’economia domèstica (ús eficient del rentaplats), salut i benestar (hàbits matinals i estimulants), història i curiositats de Barcelona, una biografia singular (Anita Delgado), sarsuela, nutrició i estat d’ànim, un espai d’humor i una peça sobre el smart working. "Barcelona era una ciutat que es drogava a base de bé" (sobre els usos de morfina i cocaïna a finals del XIX i primers del XX) Economia domèstica: rentaplats eficient i estalvi Avantatges clau: desinfecció a 50–65 °C i estalvi d’aigua (10–16 L per cicle vs. fins a 11 L per minut a mà). Què no rentar a màquina: peces pintades a mà, amb metall, vidre bufat, plàstics no aptes, estris de fusta, llauna, alumini i ferro colat. Detergent: millor en pastilles per dosis controlada; sempre detergent específic de rentavaixelles (evitar el de rentat a mà, fa escuma i pot espatllar l’aparell). Preparació: retirar sòlids, però no cal esbandir prèviament. Incrustacions: l’aparell renta, però no desincrusta; raspallar abans. Manteniment: netejar el filtre regularment; amb aigua i sabó, vinagre blanc o productes específics. Aigua dura (Sant Just): usar sal regenerant per evitar taques i brillantador per millorar l’assecat i la lluentor. Carrega: no sobrecarregar ni fer-lo anar mig buit; deixar espai perquè circuli l’aigua i evitar trencaments. "No cal esbandir prèviament els plats abans de ficar-los a la màquina." Salut i benestar: hàbits matinals i estimulants Rutines per començar el dia Hidratació: un got d’aigua (opcional amb llimona). Estiraments de 15 s de peus a coll. Música motivadora; aixecar-se “sense pressa però sense pausa”. Exercici: activa les endorfines i la vitalitat. Estimulants i precaucions Taurina: aminoàcid que regula contraccions musculars i batec cardíac. Inositol: del “complex B”, afavoreix la transmissió de missatges entre cèl·lules. Guaranà: molt ric en cafeïna; per fatiga i dolor. Ginkgo biloba: millora la memòria. Ginseng: augmenta l’energia; en excés pot provocar nerviosisme. Consell clau: sempre consultar amb el/la farmacèutic/a. Ús sense orientació pot causar insomni, ansietat i alteracions del ritme cardíac. Barcelona curiosa: gastronomia, drogues i supersticions Gastronomia medieval i salses Els segles XIV–XV: espinacs i cols molt presents, inclosos en banquets funeraris. La picada: salsa emblemàtica catalana; repertori medieval riquíssim (alioli, almandrò, salsa blanca, pebrada, etc.). Crònica francesa (1603): sorpresa per plats servits calents, entrants de temporada, ús d’espècies i servei individualitzat. Morfina, cocaïna i ambients del Raval Farmàcies venien pastilles de cocaïna amb mentol per la gola i mal de queixal. Clubs de cocaïnòmans al carrer Robadors; tràfic en cafès, cabarets i per enllustradors. Origen popular del terme “camell” (droga amagada a l’esquena com un gep). Teatres del Paral·lel amb obres sobre la cocaïna; paper de prostitutes en el tràfic. Supersticions i “misses negres” Pogrom de 1391: memòria al “carrer dels ossos trencats”. Llegendes de misses negres a Santa Caterina i Sant Pau del Camp (bruixeria, calaveres, orgies) com a part del folklore obscur barceloní. Biografia: Anita Delgado, la maharaní de Kapurthala Jove malaguenya de 16 anys descoberta al Cursal de Madrid (1906) pel marajà Jagatjit Singh de Kapurthala. Matrimoni (1908) i vida de palau; autora del llibre “Impressions dels meus viatges per les Índies”. Contacte amb Gandhi i postura contra costums retrògrades (matrimonis infantils, crema de vídues). Xoc cultural i separació; vida posterior a París amb el fill. Mor el 1962. Música i cultura: racó de la sarsuela Introducció al gènere i audiació de l’obertura de “Cançó d’Amor i de Guerra” (Martínez Valls). Nutrició i estat d’ànim: ansietat, estrès i dieta Clau: la dieta influeix en l’ànim via sistema nerviós i immunitari (endorfines). Evitar sucres ràpids (sucre blanc, refinats, brioixeria); optar per integrals. Làctics i blat (excessos): poden augmentar permeabilitat intestinal i provocar apatia i lentitud. Compte amb dietes extremes: poden generar dèficits i mal humor. Ferments i varietat de verdures/fruites de temporada: suport al benestar. Fetge: no saturar-lo; prioritzar vegetals (fulla verda) i cítrics. Enemics: alcohol, carn vermella en excés, greixos de mala qualitat, sucre i cafè. Humor Carta absurda al jutge: encreuament de vincles familiars fins a “ser avi d’un mateix”. Treball: smart working i setmana de 4 dies Smart working = treball flexible basat en eines digitals (núvol, col·laboració en línia), horaris lliures i mobilitat. Beneficis: conciliació, motivació, eficiència i estalvi de recursos per a l’empresa. Experiències: prova a Nova Zelanda amb 4 dies laborals sense baixar sous → puja productivitat i creativitat; casos similars a Suècia, França i Alemanya (amb reptes de costos). Tancament musical i comiat Cançó final “It’s Wonderful” i comiat amb agraïments a l’audiència.

Panorama general de l’episodi (final de temporada) • Programa coral amb to de comiat i mirant a l’estiu: reflexions sobre l’estrès i com gestionar-lo, una mirada a l’origen del cinema a Barcelona, història de les gelateries i de Frigo, perfil del Dr. Antoni Puigvert, música clàssica popular (“La Paloma”), consells nutricionals sobre fruita dessecada, dades demogràfiques i debat sobre la Renda Bàsica, i una ruta pel patrimoni prehistòric del Moianès. “El treball, lliurement acceptat o triat, ennobleix l’individu i l’ajuda a realitzar-se.” Estrès, ansietat i ‘Dieta espiritual’ (Francesc Miralles) Idees clau • L’estrès és qualificat per Nacions Unides com “l’epidèmia del nostre temps”. • Recordatori de recerca clàssica (Bruce McEwen, 1993) sobre com l’estrès sostingut impacta el sistema immunitari i s’associa a complicacions cardiovasculars, metabòliques i respiratòries. • Marc psicològic (Goleman): l’ansietat era adaptativa davant perills reals; avui sovint és desproporcionada. Pla pràctic setmanal per domar l’estrès • Identificar situacions que activen l’estrès i classificar-les en eustrès (positiu) i distrès (negatiu). • Quan s’activi el distrès, desviar l’atenció cap a un focus diferent (reencuadre). • Fer una pausa conscient de 2 minuts amb respiració lenta i pausada per recuperar la calma. “De mica en mica anirem dominant aquella sensació ofegant que semblava que no ens deixava respirar.” Tertúlia amb humor • Descompressió amb bromes sobre “Harvard”, la migranya i el “gin-tònic a la marina”, posant un contrapunt lleuger al tema de l’estrès. Història del cinema a Barcelona: Fructuós Gelabert Fites principals • Impacte fundacional del cinematògraf Lumière a Barcelona (1896) sobre un jove Fructuós Gelabert. • Primeres filmacions documentals conjuntes (amb S. Biosca): “Salida de los trabajadores…” i “Salida del público…”. • Primera pel·lícula espanyola amb argument: “Rinya en un café”. • Innovació industrial: primers estudis al país i concepció del cinema com a indústria. • Projecció exterior: “Visita de Doña Cristina y Don Alfonso XIII a Barcelona”. • Trucatges pioners: “Choque de Trasatlánticos” (miniatures navals). • Adversitats: guerres, negoci fallit i final en l’oblit; part de l’obra es conserva al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa). Gelats a Barcelona i la marca Frigo De l’artesania a la indústria • Gelats tradicionals des del segle XIX (La Mallorquina, Los Valencianos, Tionelo) i venedors ambulants. • Pes de Xixona (gelats i orxates) i arribada de mestres gelaters italians. • Aparició i expansió de Frigo S.A. (1927): cambres frigorífiques, publicitat massiva i productes icònics. Cultura popular i marques • Esdevenen comunes expressions com “vull un Frigo”. • Gamma mítica: • Cornetto • Magnum • Frigodedo • Calippo • Esquimal • Popeye • Mulato • Pompadour... • Tancament de la fàbrica el 2008 i continuïtat industrial amb Farggi, mantenint llocs de treball i producció. Perfil del Dr. Antoni Puigvert (urologia) • Metge format a Barcelona (1928), referent internacional en urologia, docent, director de servei i formador de generacions de cirurgians. • Vida hiperactiva: pacients d’arreu, congressos, publicacions, afició per l’equitació. • Mecenatge: oferta de donació d’una col·lecció pictòrica per ampliar el pavelló d’Urologia Experimental (no prospera per manca de visió institucional). • 60.000 pacients atesos (fins 1979), meitat operats; consultats per reis, presidents i també gent del poble. • Gira cap a la filantropia: ven la clínica (1950) i crea una fundació benèfica que porta el seu nom. • Defensa del llegat mèdic català (de Miquel Servet al Dr. Robert, Pedro i Pons, etc.). Aforisme recordat: “El treball, lliurement acceptat o triat, ennobleix l’individu i l’ajuda a realitzar-se.” Música per Gaudí: La Paloma • Presentació de la vanera cubana “La Paloma” d’Iradier, una peça universal que va perdurar en repertoris internacionals. • Escolta en la veu del tenor Beniamino Gigli. Nutrició: fruites dessecades com a postres • Reivindicació de les fruites dessecades (figues, orellanes, prunes, panses, dàtils…) com a alternativa ocasional als postres ensucrats i greixosos. • Aporten fibra, antioxidants i minerals (ferro, calci, potassi) i alliberen sucres més lentament. • Idees pràctiques: barrejar amb fruits secs; afegir a farinetes, batuts o iogurts; adaptar textura per a nadons i gent gran. • Higiene dental: beure aigua després d’aliments dolços o àcids i raspallar-se dues vegades al dia. Demografia i Renda Bàsica Dades recents • Per primer cop, més defuncions que naixements a Espanya; flux migratori legal 532.482 (augment vs 2016). Debat sobre la Renda Bàsica (Guy Standing) • Context: precarització, automatització i creixents desigualtats alimenten l’interès per una renda bàsica universal. • Suports i objeccions: des de l’esquerra fins a Silicon Valley; dubtes sobre incentius laborals, salaris, inflació, immigració i estat del benestar. • Viabilitat: reassignació de transferències i simplificació administrativa poden finançar una RB significativa; és sobretot una qüestió política. Ruta pel Moianès prehistòric • Territori ric en coves, dòlmens i cromlecs, ben conservat per menor transformació històrica. • Cova del Toll: formació càrstica amb 180 m visitables; tresor del quaternari europeu (os de les cavernes gairebé sencer, restes humanes antigues i ceràmiques). • Museu de Moià: conserva macrofauna (llops, hienes, hipopòtams, rinoceronts, etc.) i aixovars funeraris. • Balma del Gai: ocupació de caçadors-recol·lectors (12.000–8.000 anys), dieta amb conills i cargols. • Balma de l’Espluga: paisatge espectacular amb salt d’aigua després de pluges. • Apunt comparatiu: megàlits del Moianès i Stonehenge. Reflexió: “Idealitzar” • Advertiment sobre el perill d’idealitzar persones o situacions: projectem virtuts i, en topar amb la realitat, arriba la decepció. • Madurar és acceptar l’altre tal com és, “sense afegir ni treure-li res”. “No ploris si has perdut el sol; potser les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.” Cloenda • Comiat i bons desitjos d’estiu; retorn al setembre amb nous temes i continuació d’algunes seccions.