episodis

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Panorama general del programa Programa especial, llarg i molt coral, que combina el comiat de “Benvinguts, Benvolguts i Ben Trobats” amb converses a fons sobre Sant Just, política i xarxes socials, cultura vs esport, els 40 anys de l’emissora i l’impacte de la intel·ligència artificial a la ràdio. A la segona meitat, el cronista Josep firma una crònica viva de Barcelona amb curiositats històriques, i el tancament inclou un breu segment d’un altre espai dedicat al Primavera Sound. “Només faci allò que després creu que serà capaç de poder explicar i defensar amb convenciment.” — Consell de Joan Bassaganyes Sant Just, equip i trajectòries Ràdio municipal i feina d’equip • Presentació solemne del darrer programa i reivindicació de la ràdio com a tasca col·lectiva. • Héctor Surioli descriu la seva trajectòria (beques, Ràdio Sant Boi, RNE) i el paper com a cap de Comunicació i Participació a l’Ajuntament. L’alcalde, arrels i futur • Joan Bassaganyes explica l’itinerari vital de Sant Joan de les Abadesses a Sant Just: arrels familiars, cognom d’origen basc i vocació pública. • Futur personal: possible docència després de l’alcaldia i preferència per l’Administració pública. Vida de poble i canvi social • Carles Margarit reivindica Sant Just com a lloc acollidor i protector; debat sobre la vida al carrer d’abans i d’ara (cotxes, extraescolars, pors). Política, xarxes i valors Consells per a qui vol fer política • Joan: actuar només en allò que puguis explicar i defensar; ignorar la toxicitat a xarxes. • Exemples: líder verd alemany i Ada Colau, que s’allunyen de xarxes per millorar el criteri i la salut mental. Cultura vs esport, i Sant Just a Europa (hoquei) • Sant Just hoquei classifica per competicions europees amb pressupost baix; focus en valors: esforç, equip, superació. • Carles planteja l’equilibri: la música i les arts també necessiten impuls i espai educatiu. “Quan toques, el que sents de veritat ho treus fora; t’estàs despullant musicalment. L’art és refugi.” — Carles Margarit 40 anys de la ràdio i l’era digital Aniversari de Ràdio d’Esvern • Plans d’una trobada oberta al poble, actuacions vinculades a l’emissora i celebració de la Bona Sintonia. IA aplicada a la ràdio • Héctor explica un projecte per transcriure i indexar tots els podcasts per paraula clau: cerca directa dins l’àudio a internet. • Debat sobre futur del mitjà: la tecnologia amplia audiències; el directe i la creativitat no desapareixeran. “Podrem trobar declaracions d’un programa fent una cerca a internet… L’àudio quedarà indexat com un text.” — Héctor Surioli Qüestionari personal i vida Gustos i preferències • Mar o muntanya, menjar (truita de patates “amb ceba”), cantautors vs eclecticisme, cinema basat en fets reals. Filosofia quotidiana • “No fer res” com a salut; compartir, família, salut emocional. • Resiliència davant situacions dures; allò que relaxa: mar, muntanya, música, caminar en silenci. Barcelona amb el Josep: curiositats i mètode Corpus i arxius • Visita a l’Arxiu Municipal (Casa de l’Ardiaca) i l’“Ou com balla”; document bizantí de 1296 visible de ben a prop. • 1896: línia telefònica Barcelona–Madrid i l’absurd de prohibir el català per telèfon. Carrers, personatges i anècdotes • Carrer de l’Oblit i errades de rètols; carrers més estrets (Mosques, Creuet). • Cerdà, la filla no reconeguda (Esmeralda Cervantes) i Víctor Balaguer (nomenclàtor). • Figures populars (la Monyos, Noi de Tona) i espectacles (Buffalo Bill); Paral·lel i “barri Xino”. • Protocol del Corpus com a patró de cerimònies; anècdota familiar del dit de Colom (foneria La Paloma). Mètode del cronista • Evitar saturar amb dades; combinar fonts i verificació; ús d’hemeroteques i internet amb criteri. Comiat i mirada endavant • Balanç: 119 programes, 77 convidats i 167 versions de la sintonia; “ràdio tranquil·la i amable”. • Proposta de Museu per a Sant Just. Tancament amb la cita llatina d’August: “Acta est fabula”. Bonus final: avanç del Primavera Sound (segment d’un altre espai) • Debat distès sobre el cartell: IDLES, FKA twigs, electrònica (DigiRoom). Descoberta del grup Juli i escolta de “Flutter”. Idees clau • Caldrà planificar horaris i equilibrar l’energia per tres dies de festival. • Molta oferta simultània: l’elecció serà part de l’experiència.

Visió general Episodi llarg i coral amb tres blocs principals: astrologia i autoconeixement amb la "Bruxeta" Maria Helena Teixidó Vidal, una entrevista humana i professional al tècnic i meteoròleg Carles Rius, un dossier històric sobre les barraques de fira i els “freak shows” a Barcelona, i una part final amb entrevista a la periodista Núria García Alibau i prediccions per a Catalunya i Sant Just. El fitxatge musical el posa “What a Wonderful World” en diverses versions, i es tanca amb una tertúlia musical prèvia al Primavera Sound. "El ser humà és capaç de modificar el seu destí" "La justícia a Eñé no està cega; està cara al sol" "Tot es paga" Astrologia: ciència, creixement personal i cartes kàrmiques Astronomia vs astrologia • Diferència clau: objectivitat científica (astronomia) vs interpretació subjectiva (astrologia). • Debat obert sobre la base científica de l’astrologia; la convidada invoca la física quàntica i el món de vibracions com a marc conceptual. "Algun dia es podrà demostrar... De moment no és ciència." Lluna plena i conducta • La lluna plena accentua l’excitació i la reactivitat emocional de les persones (“ens tornem una mica exaltats”). Autoconeixement i cartes natals • L’astrologia com a eina d’autoconeixement i evolució: identificar capacitats, lliçons i punts de partida. • Enfoque pràctic: aportar eines, actituds i posicionaments; evitar la predicció determinista. • Exemple típic: orientar camins (p. ex., finances) d’acord amb la carta natal i les capacitats. Interpretació kàrmica • La carta kàrmica mira més enllà del present, buscant causes profundes de patrons repetits (p. ex., relacions de parella que es repeteixen). • Idees clau: cicles, símptomes inicials, lliçons i el principi que “tot es paga”, no sempre aquí i ara. Efemèrides (24 de maig) • Comunicació i tecnologia: Samuel Morse i el missatge inaugural en Morse entre Washington i Baltimore. • Infraestructura: Obertura del pont de Brooklyn (1883). • Pensament: Simone de Beauvoir i “El segon sexe”. • Catalunya: Estatut de Núria; cremallera de Núria. • Ciència: Fahrenheit (termo d’alcohol i de mercuri, escala Fahrenheit). • Cultura: Bob Dylan (naixement), Duke Ellington (òbit), Tina Turner (òbit). • Astronomia: Nicolau Copèrnic (òbit) i suport posterior de Galileu a l’heliocentrisme. Carles Rius: ràdio, meteorologia i vida Previsió vs predicció • Defensa el terme previsió (no “predicció”): integrar models i fonts sense pressions d’interessos externs. • Origen de l’afició: el futbol, la humitat de les pistes i la necessitat de “llegir” el temps. Trajectòria a la ràdio i com a DJ • 38 anys vinculat a la ràdio local; inici entre festes, música i tallers de ràdio. • Vida paral·lela com a DJ i tècnic de so i imatge. Qüestionari personal • Passions: futbol i música; cançons que l’emocionen (funk i soul: Sister Sledge, Jocelyn Brown, Earth, Wind & Fire). • Caràcter i pors: mar de nit, obligacions; valora l’equilibri emocional amb l’edat. • Valors: empatia, música com a motor i felicitat compartida; desinterès pels diners com a fi. • Records i consells: relació amb avis i tiets; aprendre a compartir espai (del camp petit al gran, també a la vida). Interludis musicals i perfils • Versions de “What a Wonderful World” (diversos talls). • Perfil de Janet Marie S. Battle i Marc Graham (producció benèfica, musicals). • Ako Miba (jazz japonesa) i versió del tema. Editorial cívic-política • “La justícia a Eñé no està cega; està cara al sol” i advertiment previ a eleccions europees: crida a la prudència. Dossier històric: barraques de fira i “freak shows” a Barcelona De la fira medieval al circ modern • Entreteniments populars: juglars, bufons, saltimbanquis, malabaristes. • L’arribada dels “fenòmens” i l’explotació de malformacions i persones vulnerables. Barnum i la comercialització del morb • P. T. Barnum: mentides publicitàries, “sirena” híbrida, explotació d’una esclava vella, i el cas Tom Thumb (èxit i fortuna dins del sistema). Barcelona: itinerari i espais • De fora muralles a Rambla, Raval, plaça Catalunya i Paral·lel. • Museus anatòmics (n ≈ 30) i col·leccions de cera (n ≈ 60): malalties venèries, gestació, morbositat i pedagogia ambigua. • Museu Roca: figures anatòmiques, “estragos del barrio chino”, cartelleria i control sanitari. • Exhibicions ètniques (Aixanti, Turo Park, Tibidabo): colonialisme i exotització. Declivi i herències • Factors: guerres, canvi social, cinema i esports de masses. • Persistències recents: “llançament de nans” i polèmiques legals i ètiques. • Reflexió final: curiositat vs morbositat, explotació i responsabilitat col·lectiva. "Som éssers humans: quan rasques una mica, tots rebusnem." “Vence a tu signo y sé feliz” (Maria Helena Teixidó) • Tesi: reconèixer el teu signe i equilibrar-lo amb el seu pol complementari (p. ex., Bessons ↔ Sagitari) per viure amb més benestar. • Aplicació: detectar on “ens fem més nosa” i treballar el contrari per fluir i ser feliç. Núria García Alibau: ràdio, caràcter i felicitat • Inicis: del teatre a la ràdio (magazins, informació local), estudiant Ciències de la Informació. • Signe: Cranc (emocional, intuïtiva). Mar millor que muntanya; por als gats; estima els gossos. • Filosofia: carpe diem (Horaci) i cuidar la salut mental; valora sentir-se bé i l’empatia. • Rutines: metòdica, organitzada; gaudi de les vacances en família. Prediccions astrològiques: Catalunya i Sant Just Desvern • Catalunya: tendència pro-socialista en l’obertura de votacions; tensions d’ego i negociació in extremis per a governar. • Sant Just: mandat amb energia Verge (estructura, ordre). Població en general satisfeta, amb espurna creativa i possibles tensions ideològiques puntuals. Tertúlia musical: prèvia del Primavera Sound • Estat d’ànim: il·lusió i planificació d’energia per tres dies exigents. • Dijous, imprescindibles esmentats: IDLES, FKA twigs i electrònica a DigiRoom. • Descobriment destacat: Juli – “Flutter” (rock 90s/alt amb intensitat actual). Idees clau per al festival • Tria intel·ligent d’horaris; combinar ulls i oïdes amb cames. • Equilibri entre concertazos i descobertes en cartells paral·lels/off.

Resum executiu Episodi especial (nº 117) amb dues converses centrals sobre cultura i ofici: Ferran Mascarell repassa la seva trajectòria en la gestió cultural: els orígens editorials amb L’Avenç, la revista Saber, el naixement del CCCB, l’impuls a biblioteques, el paper dels festivals privats (Sónar, Primavera Sound), la relació públic–privat i el debat Hermitage. També entra en política comparant activisme vs política, valora alcaldes de Barcelona i denuncia el centralisme estatal (infraestructures, cultura, mitjans), explicant per què defensa un estat que «funcioni» per a Catalunya. Clara Segura comparteix el seu ofici d’actriu: mètode obert, la centralitat de l’emoció en escena, el ritual musical abans de sortir a escena, la conciliació amb la vida familiar i la mirada crítica sobre adolescents i tecnologia. Repasa inicis (TNC), referents (Fellini), records de Sant Just i l’Ateneu, amor pels musicals i pel teatre de proximitat (Perla 29). "Jo no vull la independència perquè sigui nacionalista; la vull perquè vull un estat que em funcioni." — Ferran Mascarell "El teatre va directe al fetge i al cor." — Clara Segura Temes principals 1) Ferran Mascarell — cultura, ciutat i política Orígens editorials i L’Avenç • Recupera i dirigeix L’Avenç: entrevista a Tarradellas (1976) i suport privat de Pere Durán-Farrell. • Defensa la qualitat i la professionalització editorial en un país «sempre estret de recursos». • Fricció amb l’administració: «no ets dels nostres» i creació d’una associació de revistes per negociar subvencions més justes. Revista Saber (arts, ciència i pensament) • Projecte ambiciós i transversal; finançat pignorant 20 peces d’art d’artistes com Tàpies. • Canvi de valoració bancària (de 20 M a 5 M de pessetes) que fa inviable la continuïtat — crítica al sistema financer i a la fragilitat dels projectes culturals. CCCB i grans equipaments • Disseny del CCCB inspirat en Pompidou (París) i Barbican (Londres): visió de centre de cultura contemporània com a eix de ciutat. • Projectes al MNAC (romànic) i MACBA (amb Meier); aposta per fer de l’administració pública un facilitador perquè el sector privat i associatiu desplegui idees (ex.: Sónar, Primavera Sound). Biblioteques com a política de ciutat • De 11 biblioteques (600–700k visites/any) a 52 biblioteques i 16 M de visites/any (1995–2015). • Combat la idea que «les biblioteques són del passat»: les defineix com a nucli cívic i cultural de barri. Governança cultural i Hermitage • Valora alcaldes (Serra, Maragall, Trias) i critica la manca de continuïtat dels últims anys. • Defensa l’Hermitage: col·lecció «extraordinària» i compatibilitat públic–privat. Rebuig per ideologisme. Centralisme i estat • Desplaçament de recursos i centres de decisió a Madrid (ARCO, cinema, TV, museus, AVE abans que corredor mediterrani). • Exemple de infraestructures: metro i rodalies a Madrid vs dèficits a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Conclusió: cal un estat just, representatiu i emprenedor; d’aquí el suport a una solució que faci funcionar les eines d’estat. 2) Clara Segura — ofici, emoció i vida Conciliació i salut • Rutines de matí per estudiar i treballar (6–7 h); alerta de burnout post-pandèmia i aprendre a dir no. • Suport de la productora Bet Orfila per gestionar calendaris i equilibris vitals. Tecnologia i adolescència • Mirada crítica al mòbil i a la mediació digital en relacions; defensa del tracte humà i del llenguatge corporal. Ofici i mètode • No és de “mètodes estrictes”: combina aprenentatges i escolta de la primera emoció en llegir un text. • Capacitat d’emocionar-se i fer plorar sense artifici; sintonia amb l’empatia del públic. • Referències: Flotats, Jouvet, Stanislavski; el teatre com a tècnica no totalment repetible. Ritual i música • "Sempre necessito música abans de sortir a escena": el seu bafle és companyia i eina d’ànim. • Experiència amb el monòleg Conillet i gires. Trajectòria i estima pel teatre • Inicis al TNC (Èxit amb Shakespeare), vincle amb Perla 29 (espai Biblioteca de Catalunya), passió per Fellini i Itàlia. • Records de Sant Just i l’Ateneu com a pedrera vital i cultural. • Amor pels musicals: defensa que el que importa és l’actor que comunica (no només cantar/ballar); reivindica el Paral·lel històric i experiències com "Quedate con la copla". Valors i pedagogia • Reivindica honestedat i noblesa (ser «legal»), la força de la família (àvia Catalina), i fer les paus amb el ridícul com a camí d’autenticitat. • Docència: treballar oxímorons (suavitat agressiva, seguretat vulnerable) per trobar la veritat escènica. Moments destacats i cites "Aquesta revista ho tens malament, perquè no ets dels nostres." — sobre subvencions a L’Avenç. "Les biblioteques són més futur que mai." — aposta de política pública cultural. "L’Hermitage es podia fer; el problema és l’ideologisme." — sobre iniciativa privada i ciutat. "El teatre és una màgia no totalment repetible; l’emoció guia el nostre ofici." — Clara Segura. "Hem vingut a fer el ridícul (per aprendre i ser autèntics)." — Clara Segura. Música i extres Pauses musicals amb Louis Armstrong – What a Wonderful World i perfil de Gilberto Gil (ministre de Cultura del Brasil, innovador i activista). Epíleg amb l’inici d’un altre programa (Bits 40.0) i tertúlia sobre Arcade Fire i les tensions artista–obra.

Panorama general Programa coral amb diverses seccions. Destaquen la conversa profunda amb Vicenç Villatoro sobre l’ofici d’escriure i la comunicació, un bloc d’història i pensament (Maquiavel vs Savonarola), un dossier rigorós sobre el genocidi de Rwanda (1994), una crònica històrica del transport públic de Barcelona, i, al tram final, una tertúlia musical (Bits 40.0) amb novetats d’Arcade Fire. "Crec en la paraula, en la capacitat que té de vehicular el pensament" — Vicenç Villatoro Conversa amb Vicenç Villatoro Escriptura i tecnologia • Escriptura a mà vs màquina d’escriure vs ordinador: Villatoro admet que l’ordinador ha guanyat per versatilitat, però reconeix virtuts de l’escriptura a mà (portabilitat, connexió amb l’entorn). • Defensa espais amb vida al voltant (bars, biblioteques) per escriure; l’escriptura no ha de ser reclusió. Ràdio vs televisió i el valor del to • La ràdio no és el paleolític de la TV: té agilitat, costos baixos i és compatible amb la vida (pots conduir o rentar plats escoltant-la). • La comunicació és multisensorial: to, gest, entonació. Per això, els missatges breus (WhatsApp) generen mals entesos: els emoticons substitueixen malament el to. Història i geografia per entendre el present (Pierre Vilar) • El present és incomprensible sense el passat i la geografia. Catalunya com a façana litoral, corredor del Vallès i Pirineus: un país de pas i de mestissatges. • La geografia modela no només la història sinó fins i tot caràcters i expectatives (rerepaís, rius, irrigació). Sant Jordi i hàbits de lectura; pont amb Eduardo Mendoza • Sant Jordi és una festa sobretot de regal: es llegeix molt, però sovint interpretem el gust aliè. • Paral·lelisme entre “La ciutat dels prodigis” (Mendoza) i “Urgell, la febre de l’aigua” (Villatoro): evolució social i memòria col·lectiva. Mendoza, llegit com a novel·la de gàngsters a Barcelona (arribistes, violència i ascens social). Urgell, la febre de l’aigua: canal, regadiu i caràcter • Epopeia tècnica i humana: portar aigua a una terra eixuta (l’Urgell) com a palanca de transformació social i econòmica. • Contrast secà vs regadiu: canvia la relació amb el futur (incertesa vs estabilitat). Anècdotes locals (Cervera vs Mollerussa) que il·lustren etoses econòmiques distintes. L’ofici d’escriure: gèneres com a pacte • Els gèneres són un contracte entre autor i lector: cal pactar claus des del principi (realista vs fantàstic; comèdia vs tragèdia) per no “trencar” el lector. • Decisions d’ofici: narrador (1a persona: càlida però limitada; 3a persona: informada però més freda). • L’escriptura és cuina: proporcions, ritmes i salts controlats. Novel·la com a metàfora de canvi • La gesta col·lectiva sovint neix d’esperança, sacrifici i contradiccions; la decepció inicial pot ser la llavor d’un canvi positiu a llarg termini. Efemèrides i llatinismes Sherry Ann Lins • Cantant i compositora nord-americana, parcialment sorda, que exemplifica la superació. Va enregistrar la sintonia del programa (2019). Tal dia com avui + Horaci • Records històrics: de Miquel Àngel a la Capella Sixtina a la crema de llibres nazi (1933) o estrenes teatrals (Terra Baixa). • Horaci: vida i llegat de llatinismes (p. ex. Carpe diem, credula postero). Valors de mesura, serenitat i raó. Maquiavel vs Savonarola (Florència, segles XV–XVI) • Maquiavel: primer pensament polític modern, descriptiu i pragmàtic, negociació i virtuts republicanes (amor a Florència). • Savonarola: fanatisme moral i teocràcia (la “República de Déu”); foguera de les vanitats (quadres, llibres). • Medici: brillantor i corrupció; el pèndol entre luxe i puritanisme. • Actualització conceptual: lawfare (ús d’accions legals per eliminar oponents). • Dicotomia mercader vs cavaller: pacte i transacció vs veritat revelada i imposició. "Les injustícies, totes alhora; els favors, a poc a poc" — atribuït a Maquiavel (consell d’eficàcia política) Dossier: Genocidi de Rwanda (1994) • Dades clau: 800.000 víctimes en ~100 dies; violència sexual massiva; 2 milions d’exiliats. • Testimoni en 1a persona (Juliet, supervivient de Murambi): la falsa seguretat d’escoles i esglésies; la violència dels Interahamwe i la identificació ètnica (carnets, fenotip). • Paper internacional: tardana operació francesa; Tribunal Penal Internacional (62 condemnes). • Fites jurídiques: reconeixement de la violència sexual com a genocidi; primera acceptació de culpabilitat per crims d’aquest tipus. • Definició d’ONU (Convenció, art. 2): intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós. • Banda sonora: Miriam Makeba (“Pata Pata”) com a memòria d’activisme africà. Història del transport públic de Barcelona • Tramvia (1872–): de tracció animal a elèctric (1899); xarxa extensa (125 km), estandardització d’ample. • Marquès de Foronda: de rivalitzar amb l’autobús a controlar companyies; innovacions d’operació (parades fixes, numeració, bitllets). • Autobús (1906–): competència i complementarietat amb el tramvia; tarifes i horaris. • Metro de Sarrià: segon més antic després de Londres (1863, vapor), urbanitzat el 1929. • Tramvia Blau (1901): patrimoni històric; projecte de rehabilitació aturat. • Vaga dels tramvies (1951): boicot ciutadà i primera gran protesta al franquisme a la ciutat. • Taxis: obligació del taxímetre (1924), codi de circulació, cromàtica (ratlles – origen del groc/negre); període de col·lectivització durant la Guerra Civil; gasogen per escassetat. Tancament i reflexió • Filosofia: en majúscula, disciplina de la raó; en minúscula, vida lliure i autònoma. • Crida a fer (acció) i a votar amb DNI i memòria (eleccions 12/05/2024). • Proposta de futurs paral·lelismes: Giordano Bruno vs Galileo (ciència, dogma i llibertat intel·lectual). Bits 40.0 — Tertúlia musical • Reapareix l’equip complet; to distès i novetats. • Arcade Fire: debat sobre Win Butler (acusacions i recepció), escolta de “Year of the Snake” (avançament) i opinions (menys èpica, so polit). • Reivindicació dels primers discos com a obres mestres; mencions a Primavera Sound i retorns de Tortoise. Idees clau • La paraula i el pacte (gèneres) com a eixos de la bona comunicació. • Geografia + història expliquen el present. • La memòria (Rwanda, fogueres, crema de llibres) com a antídot contra la repetició de la barbàrie. • La ciutat es transforma (i es recorda) a través del transport. • Cultura i música com a espai d’escolta crítica i plaer compartit.

Tema central: Arqueologia i arqueologia subaquàtica a Catalunya Què és l’arqueologia i per què importa • L’arqueologia, del grec arqueos (antic) i logos (ciència), estudia les societats humanes a través de la cultura material. • Comparteix objectiu amb la història, però té mètodes propis (sobretot l’excavació), recolzant-se en datacions com el radiocarboni, tècniques geològiques i estudis d’ictiofauna o paleobotànica. "No som bussos arqueòlegs, sinó arqueòlegs que bussegen." El CASC: missió, història i estructura • El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) és una unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya. • Funcions: inventariar, protegir, estudiar, conservar i difondre el patrimoni submergit (mar, llacs, rius i nivells freàtics). • Orígens: espoli massiu amb la popularització del submarinisme (anys 60) → consciència i legislació (anys 80) → primera plaça d’arqueòleg subaquàtic (Xavier Nieto) i creació del CASC (1992). • Infraestructura: laboratoris i magatzem a Girona; vaixell Tètis (port base a Roses) com a plataforma de treball a l’estiu. Pioners i canvi de paradigma • Primeres excavacions referents: Cala Culip (Cap de Creus) – equip d’arqueòlegs aplicant metodologia científica sota l’aigua. • Canvi clau (George Bass): "És més fàcil ensenyar un arqueòleg a bussejar que un bus a ser arqueòleg." El derelicte Formigues 2: descobriment, contingut i significat Descobriment i estat de conservació • Localitzat a les Illes Formigues (Baix Empordà). Declarat per Jaume Soler (2012); redescobert i verificat pel CASC el 2016. • Profunditat: ~50 m. Molt ben preservat per estar tan fondo; malgrat espoli parcial, conserva fusta de buc i un gran carregament d’ànfores. • Vaixell romà del segle I aC; estimació d’eslora 20–22 m; dues capes d’ànfores (possiblement tres, una espoliada). Càrrega i anàlisi pluridisciplinària • 240 àmfores identificades i etiquetades in situ; el total transportat podria ser molt superior. • Tipologies i continguts: - Peix en salaó (espècies atlàntiques com bis, sorell i bonítol atlàntic). - Salses de peix (probable gàrum, pendent de confirmació analítica). • Evidències orgàniques excepcionals: resines impermeabilitzants, restes vegetals (raïm, olives). Estudi amb especialistes en ictiofauna, paleobotànica i materials ceràmics. Espoli: evidències i impacte • Grau d’espoli relatiu i menor que altres jaciments, per la profunditat. • Senyals d’espoli: buit d’ànfores a la bodega i eina moderna (escarpa d’acer inoxidable) trobada al jaciment; marques de repicat a les àmfores. • Valor econòmic: és patrimoni i la seva comercialització és il·legal; la valoració ha de ser històrica. Derelictes i biòtops: definicions i exemples • Derelicte: restes d’un artefacte o nau humana enfonsada (accident, catàstrofe, abandonament o enfonsament intencional). Inclou vaixells, avions, submarins i vehicles. • Com a biòtops: els derelictes creen hàbitats i fomenten biodiversitat; exemples a Catalunya: Boreas (Palamós) i Regio Messina (costa del Montgrí) enfonsats expressament; Dragonera (Tarragona) com a reserva. • Ecologia i profunditat: menys llum i temperatura més baixa a partir de 50–60 m → menys varietat; corall a fondàries majors; posidònia necessita llum i no viu profund. Metodologia, seguretat i campanyes • Treball a grans profunditats: immersions curtes amb descompressions llargues; aire a fons i oxigen pur a descompressió; risc de narcòsi per nitrogen controlat. • Avantatges del medi subaquàtic: conservació de matèria orgànica, documentació aèria amb càmera en flotació; no es trepitgen restes. • Com funciona una campanya: permisos, preparació del vaixell Tètis, briefing, excavació i documentació, retorn a port; postcampanya: anàlisi, informes i publicació. Protecció, conservació i difusió • Resposta a alertes (temporal/aflorament) i Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya: >855 jaciments inventariats; 85–90% espoliats. • Laboratori de Girona: especialitzat en materials subaquàtics (orgànics); equipament de liofilització. Protocol clau: "Si trobes una peça, deixa-la in situ i avisa l’administració." • Difusió: publicacions, xerrades, visites escolars al laboratori i al vaixell; grans exposicions. • Exemples: - Sorres 10 (vaixell medieval): excavat als 90; museïtzat al Museu Marítim de Barcelona (2018). - Exposició: “Naufragis. Història submergida” (MAC Barcelona). Quatre àmbits: exploradors del mar; vaixells i mariners; excavar sota l’aigua; conservació i casos d’estudi (Culip IV, Deltebre I, Formigues II). Recursos immersius, 3D i escape room. Formació i recorreguts professionals • Ara existeix el grau d’Arqueologia i màsters en arqueologia subaquàtica (UB, Càdiz, Marsella, Regne Unit, etc.). • Titulacions de busseig recreatiu (fins 3 estrelles) i busseig professional; també titulacions nàutiques (mariners/patrons) per operar el Tètis. Mirada endavant • La tecnologia és essencial (seguretat, accés, mètode), però l’objectiu és fer història i socialitzar el coneixement. Altres seccions del programa Pausa musical i apunts • “What a Wonderful World” (versió Deep River Quartet) i breu repàs a la trajectòria del grup coral holandès. Columna de Joan: Sexe, política i poder • Casos històrics on vida íntima i esfera pública col·lideixen: - Thomas Jefferson i Sally Hemings; JFK i Marilyn; Bill Clinton i Mónica Lewinsky (impeachment 1998–99). - Gary Hart, Ted Kennedy. - Eduard VIII i Wallis Simpson; Lluís I de Baviera i Lola Montes; Carles II de Romania i Elena Lupescu. - Cas Profumo (Regne Unit) i Jeremy Thorpe. - François Mitterrand i filla reconeguda tardanament. - Referències a Berlusconi. • Recomanacions de cine/sèries: “Scandal” (1989), “Primary Colors” (1998), “A Very English Scandal” (2018), “Loro/Silvio” (2018), “The Front Runner” (2018). Secció de Pep: Dites, etimologies i ciutat • Peus de plom, la mordida (campana de Cadaqués i el pagament de bussejadors), toca ferro vs toca madera, endavant les atxes, en roda el món i torna al Born. • Barcelona i l’Eixample: Can Fanga, armar-se la de Cal Déu, l’origen de la quinta forca. • Estar en capella, menjar com un condemnat, treure el Sant Cristo gros (confraries i rituals d’execució), campanes i campaners (tocs civils/religiosos, rellotges i polèmiques modernes). Bits 40.0: tertúlia musical • Taula sobre novetats i Arcade Fire: escolta de “Year of the Snake” i debat sobre l’èpica musical, el cas Win Butler i context d’acusacions; mirada a Primavera Sound i sensacions en directe. Idees clau • CASC: referent a la península en arqueologia subaquàtica; labor i recerca sostinguda. • Formigues 2: cas excepcional per volum, conservació i potencial científic (càrrega, fusta, orgànics). • Espoli: passat molt dur; millora de sensibilització i legislació, però cal persistir. • Conservació: deixar in situ i activar protocols professionals; el laboratori i la liofilització són decisius. • Difusió: exposicions immersives, visites, publicacions i catàlegs per retornar el coneixement a la societat.

Resum general L’episodi consisteix exclusivament en la repetició de la frase “Bona nit” al llarg de tota la durada, aproximadament cada 30 segons. No hi ha temes diferenciats, diàlegs, entrevistes ni transicions. El format és extremadament minimalista i podríem interpretar-lo com un paisatge sonor repetitiu. Observacions clau • Cap tema desenvolupat més enllà de la salutació. • Sense convidats ni canvis de veu; només un locutor. • Repetició regular: la salutació apareix de manera periòdica (aprox. cada 30 s). "Bona nit" Temes principals Encara que no hi ha temes “discutits” en sentit convencional, es poden identificar idees meta-relacionades amb el contingut: • Repetició i ritme: estructura cíclica que reforça la regularitat temporal. • Minimalisme sonor: absència d’elements narratius, informatius o musicals. • Ambient/funcionalitat: podria servir com a fons sonor, ASMR o peça per a relaxació. Estructura i ritme • Inici immediat del contingut: no hi ha introducció-resum prèvia; la repetició comença des del segon 0. • Cadència: salutació cada ~30 segons (marques: 0 s, 30 s, 60 s, …, fins ~7678 s). • Continuïtat: no s’observen blocs temàtics ni canvis de secció. Possibles usos i interpretacions • ASMR o suport per a la relaxació/son: la repetició pot induir calma en alguns oients. • Mindfulness o mantra: l’element repetitiu pot facilitar la concentració. • Prova de so/entorn: patró estable útil per ajustar volums o comprovar equip. • Peça conceptual: exercici de minimalisme i monotonia com a expressió artística. Cites rellevants "Bona nit" Repetida de manera regular al llarg de tot l’episodi. Conclusió • Episodi no convencional centrat en una única frase. • Sense temes, convidats ni debat; només la salutació com a element constant. • La segmentació per temes no aplica; el contingut és un únic bloc uniforme de principi a fi.

Visió general de l’episodi Un episodi polièdric que enllaça literatura, història, música i actualitat: Conversa central amb Vicenç Villatoro a propòsit del seu llibre “Urgell. La febre de l’aigua” i del paper del Canal d’Urgell com a metàfora d’esperança, decepció i redempció amb el pas del temps. Fil conductor “Sapere Aude” (Horaci): atrevir-se a saber per mirar el passat amb ulleres del present i entendre el futur. Capsules històriques: Sant Vicent Ferrer (i la distinció amb Sant Vicent Màrtir), Ramsès II i la Batalla de Kadesh (hitites), i una crònica urbana sobre la Vila Amèlia/Vila Cecília i la nissaga Girona (canals, banca, industrialització). Interludis musicals: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia, Byron Stripling) i Paco Ibáñez cantant Alberti. Tram final amb un segon programa (“Bits 40.0”): Primavera a la Ciutat/Primavera Sound, escena electrònica de Nairobi i novetat de Men I Trust. "viuré escrivint i escriuré vivint" (lema vital de Vicenç Villatoro) "Sapere Aude" — Atreveix-te a saber 1) Literatura, història i el Canal d’Urgell (Vicenç Villatoro) Clau de lectura Novel·la històrica contemporània: s’escriu des del present, amb ulleres actuals que busquen paral·lelismes (Miller a “Les bruixes de Salem” vs. McCarthyisme). El Canal d’Urgell (segles XIX–XX) com a relat de: • Somni il·lustrat (ciència, tècnica, raó) i optimisme del XIX. • Cost humà i decepció immediata (errors, presidiaris, mina sota la serra de Montclar, acabats precaris per la pressa de la concessió). • Efecte retardat: el que ahir semblava fracàs, un segle després transforma la plana (mapa verd/marró literal al costat del traçat del canal). • Provisionalitat del judici històric: el que avui descartem demà pot revalorar-se. "Esperança dins de la decepció: hi ha coses que no funcionen l’endemà de fer-se i, tanmateix, acaben funcionant (no sempre, però de vegades sí)." Aprofundiment Text i context: per entendre el S. XIX cal el marc econòmic (demanda urbana, mercats, tècnica disponible). I per entendre el XIV–XV (Sant Vicent Ferrer), cal la pestilència, apocalipsi i demografia. XIX vs XX: del canvi tecnològic com a promesa (canals, trens, ponts) a la descreença (Auschwitz, bombes atòmiques, trens com a símbol de deportació): el XX esdevé un segle escèptic que avui —amb el canvi climàtic— posa el fre de mà: “parem, quins efectes té?” Comparativa: Canal de Castella (navegable) vs Canal d’Urgell (regadiu). Amb l’arribada del tren, el primer queda desplaçat; l’Urgell perviu perquè és perpendicular al tren i impulsa nodes com Mollerussa. Transformació social: de safareigs a aigua de boca, de bestiar a ramaderia intensiva (panís/farratge). El benefici supera la comarca: és del país. Governança: de concessió privada a Comunitat General de Regants (1964/1991), 21 col·lectivitats (zones alta, mitjana, baixa). Conflicte estructural: qui porta l’aigua vs qui la paga. I nova tensió per sequeres i escassetat. Metodologia de l’autor 3,5 anys d’escriptura, 5–6 versions i documentació rigorosa: cap topònim sense ser visitat. Mirada emocional del novel·lista (no jurídica ni d’enginyeria): • Paraules clau: esperança, decepció, esperança decebuda. • El canal com a western a la plana: presidi, caserna, barraques, carretons… iconografia potent. 2) Sapere Aude: Sant Vicent Ferrer i Horaci Sant Vicent Ferrer (i no confondre amb Sant Vicent Màrtir) Dominic valencià (S. XIV–XV), predicador en català (valencià), influent al Compromís de Casp i en la crisi d’Occident; venerat en diverses confessions. Patró del País Valencià, diferent de Sant Vicent Màrtir (patró de la ciutat de València). Nota sociolingüística: la intel·ligibilitat del català en oralitat; esment del Manifest Koiné. Horaci i el “Sapere Aude” Quintus Horatius Flaccus: poeta llatí, protegit per Mecenes; el Renaixement el llegeix com a clàssic de mesura i perfecció formal. El lema "Sapere Aude" guia l’episodi: atrevir-se a saber i a contextualitzar. 3) Història en càpsules: Ramsès II i la nissaga Girona Ramsès II, “l’excessiu” Rei llarguíssim (≈77 anys de regnat), més de 150 fills, grans obres (Abu Simbel) i propaganda (Poema de Pentaur). Batalla de Kadesh (S. XIII aC): • Hitites (poble indoeuropeu d’Anatòlia, forja del ferro); carros de combat avançats. • Resultat ambigü i posterior tractat de pau (germen del dret internacional); aliança (matrimoni amb princesa hitita). Iconografia: mòmia (cabell rogenc), estatura alta, cult a la pròpia imatge; gran activitat constructora. Barcelona burgesa: Vila Amèlia, Vila Cecília i la família Girona Biografies creuades (Amèlia de Vilanova i Nadal, Cecília Gómez, Ignasi i Manuel Girona). Nissaga Girona: primer grup inversor del país al XIX (més de 70 empreses: banca, ferrocarril, metal·lúrgia, canals, ciment). • Canal d’Urgell (capital barceloní), Castell del Remei, Banc de Barcelona, Via Laietana, forges del Poblenou. • Aclariment historiogràfic: industrialització catalana no necessàriament finançada per tràfic d’esclaus en aquest cas. Urbanisme: Vila Amèlia i Vila Cecília (Sant Gervasi-Sarrià), evolució a parcs i equipaments; memòria local preservada. 4) Música i cultura Interludi: What a Wonderful World (Orquestra Filharmònica de Malàisia) amb Byron Stripling (trompeta i veu). Homenatge a Paco Ibáñez cantant “A galopar” (poema de Rafael Alberti): veu de resistència i memòria cultural. 5) Apèndix final: Bits 40.0 (música, novetats i festivals) Presentació del programa “Bits 40.0”: baixes i convidat Ede Helquist (relat de l’escena electrònica de Nairobi). Primavera a la Ciutat/Primavera Sound: • Format i logística d’entrades (prioritats VIP/abonats, sales petites – Apolo, etc.). • Valor de les propostes paral·leles i descobertes. Novetats: Men I Trust (Quebec; guitarreria vaporosa i veu afònica), guiños a Papa Wemba i Orchestra Baobab. Idees-força (takeaways) No hi ha història sense context: explicar els fets requereix entendre’n la circumstància. El progrés és meandriforme: la línia entre fracàs i encert es pot invertir amb el temps. L’aigua, bé emocional i estratègic: del regadiu a l’era de l’escassetat i el canvi climàtic. Sapere Aude: cal atrevir-se a saber, a matisar i a mirar el passat sense anacronismes.

Panorama del programa "Intentem fer un programa intemporal." Un episodi coral que combina memòria personal, debat educatiu, patrimoni musical i cultural, i crònica històrica. Convidats: Ramon Moragas i Badia (98 anys), exmonjo de Montserrat, pedagog i impulsor de cooperatives culturals; Rosa Maria Pujador i Polo, mestra, pedagoga i narradora de contes. Eixos del programa: Trajectòria de Ramon a l’administració educativa i el Conservatori, i la seva jubilació amb el reconeixement de la cotització com a monjo. Debat educatiu a Catalunya: reformes, vaga, calendari, recursos, inclusió, i la llengua i cultura catalanes a l’escola. Formació musical de Ramon i la vigència del cant gregorià, amb el relat del naixement del grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just. Ruta per llocs misteriosos de Catalunya (Peguera, Vulpellac, Peratallada, Montclús, la Mussara, Tivissa). Vaticà i geopolítica: Joan Pau II, Reagan i la denominada Santa Aliança contra el comunisme. 1) Trajectòria pública de Ramon Moragas Moments clau • Passa de Rosa Sensat a impulsar la cooperativa Bacus i, després, a sostenir el moviment pedagògic via Fundació Artur Martorell. • A la Generalitat crea el sistema del Registre de Centres (recollida de dades per a control i sobretot per a l’ajuda als centres). • S’incorpora al Conservatori de Música (Ajuntament de Barcelona) per ordenar dades i sistemes d’informació. • Es retira als 65 anys, amb la pensió consolidada també pels 24 anys com a monjo (tasques com a sacristà i docència musical a Montserrat, entre d’altres). Idees destacades • La feina de Ramon al sector públic va ser estructuradora: posar ordre, sistemes i dades al servei de l’ajuda als centres. • La cotització monàstica va requerir acreditar feines concretes; finalment li permet una jubilació digna. 2) Debat educatiu: reformes, vaga, calendari i llengua Diagnosi de Rosa Maria Pujador • L’escola necessita renovació amb estabilitat temporal: períodes llargs per provar, avaluar i ajustar (exemple d’Islàndia: 10 anys per cicle de reforma). • Procés i governança: han faltat consulta i temps (consell escolar, sindicats). El ritme i l’estratègia han generat tensió i vaga. • Calendari i plantilles: avançar el curs sense tenir docents nomenats amb temps dificulta la planificació pedagògica d’equip. • Juliol no és només vacances: és formació i tasques del centre. • Inclusió i pressió: aules d’acollida, refugiats d’Ucraïna, alumnat amb necessitats diverses; manca de personal suficient i especialitzat. Llengua i cultura • El debat del 25% i el nivell C de català per al professorat: importància de garantir competència lingüística i cultura catalana a l’escola. • Reivindica la literatura infantil (sovint optativa) i un repertori bàsic de contes i cançons per cohesionar llengua i cultura. Frases clau "L’escola necessitaria, jo diria, tranquil·litat per acabar el curs." "Crec que el camí [de la reforma] no ha anat prou bé." 3) Formació musical i el cant gregorià Records d’estudi i mestres • Orígens en una escola amb bons professors i cor; primers repertoris bàsics catalans. • Figura clau: Mons. Higini Anglès, musicòleg, que dirigeix l’escola on Ramon cursa musicologia a Roma. • Connexió amb Solesmes: professorat d’alta volada i mètode d’anàlisi del gregorià (melodia, neumes, paraula i música). Claus del cant gregorià • Cant monòdic, a capella, en llatí (excepció: “Kyrie eleison” en grec), escrit inicialment en tetragrama. • El gregorià inicia la tradició escrita del cant occidental i evoluciona cap a la polifonia. 4) El grup de Can Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Naixement i trajecte • Fundat a inicis de 1983 (inspirat arran de les Festes de Tardor del 82/83) amb 6 veus, creix fins a la vintena. • Més de 200 actuacions (Catalunya, Andorra, Mallorca, País Basc), presència en TV, concerts especials al Petit Palau i al Foyer del Liceu. • Qualitat interpretativa basada en el coneixement de variants de misses i repertoris diversos; evolució constant del programa. • Ramon es retira per esgotament; el grup hi posa punt final amb homenatge. "Se m’estaven acabant l’esforç..." —Ramon 5) Goliards, vigència i influències del gregorià Goliards i secularització • Els goliards, exmonjos culte, desacralitzen i popularitzen la música (ex. Carmina Burana), separant-la de la funció litúrgica. Vigència avui • Relleu difícil: el llatí i l’estètica allunyen part del públic actual. • Malgrat això, el gregorià manté influència perdurable i inspira noves propostes. "Ho veig difícil [que torni fort], però en surten grups que el recuperen." Adaptacions modernes • Exemple: Agnus Dei sobre l’Adagio for Strings de Samuel Barber (Flemish Radio Choir) — mostra com la sonoritat sacra pot transitar a nous contextos. 6) Llocs misteriosos de Catalunya (segment de Joan) • Peguera (Berguedà): antic poble miner, festa d’antics veïns (28/04); bressol del maqui Ramon Vila “Caracremada”. • Vulpellac i Peratallada (Empordanet): castell-palau de Vulpellac (llegenda d’en Miquel de los Serrièra); Peratallada, recinte medieval fortificat excepcional. • Montclús (Noguera): “Sodoma i Gomorra” catalana; terratrèmol (1373) i ermita de Sant Urbà dempeus. • La Mussara (Baix Camp): poble fantasma, boires, llegendes de portes dimensionals i fenòmens paranormals. • Tivissa (Ribera d’Ebre): relats d’OVNIs, església de Sant Jaume (temple dins temple), ermita de Sant Blai (efectes lluminosos) i el valuós jaciment ibèric del Castellet de Banyoles. 7) Llengua i política: pacte i Vaticà Pacte unitari pel català a l’escola • Signatura recent d’un pacte pel català: recepció amb incertesa sobre si serà salvació o retrocés de la llengua a l’escola. "Què serà? La salvació o la defunció de la nostra llengua?" Vaticà i geopolítica (Joan Pau II) • Elecció d’un papa no italià (Karol Wojtyła, 1978): projecció mediàtica i gir conservador. • Aliança amb Reagan (“Santa Aliança”, 1982) per erosionar el comunisme a l’Est d’Europa i frenar l’esquerra a Llatinoamèrica (contra la teologia de l’alliberament). • Suport a Solidaritat (Polònia) amb fons i logística; anècdota de les fotocopiadores arribant en massa a Gdansk. • Es descriu la benedicció tàcita a dictadures (Pinochet, Junta Argentina) i la Contra a Nicaragua, amb paper clau del nunci Pio Baki. 8) Tancament • Acomiadament amb agraïment als convidats i als oients. • Es prometen futurs programes per aprofundir en llengua i història vaticana (màfies i finances).

Panorama general de l’episodi Episodi extens i polièdric que combina una entrevista en profunditat amb Ignasi García‑Clavel sobre el model penitenciari català, un bloc sobre afers religiosos i diàleg interreligiós, una secció de memòria històrica barcelonina (el cas d’El Siglo i Cecília Gómez de l’Olmo), interludis musicals emblemàtics i un tram final amb efemèrides i reconeixements. El darrer bloc obre un segon programa (“Bits 40.0”) amb novetats d’indie rock i prèvies de festival. "Les penes privatives de llibertat han d’anar orientades... a la rehabilitació" — record del marc legal (art. 25.2 CE) que inspira el model català. 1) Crisi i model penitenciari a Catalunya (amb Ignasi García‑Clavel) Punts clau Cas Mas d’Enric/CIRE: aclariment que el CIRE és una empresa pública de treball penitenciari (no una presó) i que el succés és d’extrema gravetat. Seguretat i diàleg: crítica a l’“enrocament” sindical per condicionar el diàleg a dimissions; defensa de millores i revisió de procediments, assumint que la seguretat mai no és del 100%. Dades i context: comparativa de població reclusa a EUA, Espanya i Catalunya; Catalunya té una taxa inferior i aposta pel model rehabilitador. Salut mental: increment de casos i proposta d’una “tercera via” assistencial per a perfils no adequats ni per a frenopàtic ni per a règim ordinari. Cultura de servei: debat sobre torns i dimensionament: cal organització i reforçar el concepte de servei públic. “Bonisme” i “boquisme”: defensa d’un model humanista i garantista, amb disciplina i sanció, però ponderat pels drets humans. Alertes sobre el punitivisme populista. Inseguretat percebuda: diferència entre sensació i dades; proposta d’ajustar el Codi Penal per als multireincidents. Frases destacades "La seguretat no la donen només les manilles i els escuts… la dona el bon tracte i la població ocupada positivament". "Presons, negoci? Mai, mai" — rebuig frontal a la privatització o externalitzacions que converteixin la presó en negoci. 2) Música i patrimoni cultural Interpretació coral global de What a Wonderful World (Playing for Change) i homenatge a Grandpa Elliott, icona de carrer de Nova Orleans. Fitxa de Ruben and the Dark i la seva versió per a la pel·lícula Dolittle. Clàssic Sittin’ on the Dock of the Bay d’Otis Redding (context i impacte pòstum). 3) Afers religiosos i diàleg interreligiós Naixement de la Direcció General d’Afers Religiosos i cartografia de confessions. Creació del GTER (Grup de Treball Estable de Religions): treball conjunt més que només diàleg. Islam a Catalunya: matís entre pràctiques locals i corrents més radicals d’altres països; necessitat d’una mesquita “com cal” i vigilància davant radicalitzacions. Consell Islàmic: esforç d’inclusió de sensibilitats diverses. Mirada a l’Església catòlica: aprenentatges en la gestió d’abusos (assumir responsabilitats i no repetir errors del passat). 4) Memòria de Barcelona: Cecília Gómez de l’Olmo i El Siglo Història de Cecília Gómez de l’Olmo (Casa Bona), el seu marit Eduardo Conde i els Grandes Almacenes El Siglo: expansió, modernitat, incendis (1932 i 1979), i transformació urbana (obertura del carrer Pintor Fortuny, hotel Manila, etc.). Crònica del funeral multitudinari de Cecília (estampa social de l’època) i llegat urbanístic/comercial. 5) Efemèrides i reconeixements 22 de març: del cremallera de Núria a l’Auditori de Barcelona, del primer film dels Lumière al debut dels Beatles, fins al nanosatèl·lit Enxaneta. Naixements: de Pere Bosch i Gimpera a Andrew Lloyd Webber i George Benson. Defuncions: Goethe, Lev Yashin, William Hanna, Bebo Valdés. Dia Mundial de l’Aigua: recordatori d’un bé escàs a protegir. Catalunya Religió: portal cofundat per García‑Clavel (2009) per a una actualitat religiosa moderna. Creu de Sant Jordi (2023) a Ignasi García‑Clavel: reconeixement a una trajectòria de diàleg i convivència. 6) Idees finals i una cita Convivència: viure el dia a dia amb honradesa, posar pau i combatre la desigualtat; confiança en les noves generacions. "Mentre visquis, segueix aprenent a viure" — Sèneca. 7) Bonus: inici del programa “Bits 40.0” Presentació i to distès; prèvies de Primavera Sound. Novetats: MOMMA (indie‑rock de guitarres i melodies), Youth Lagoon (Trevor Powers) i el seu nou disc "Rarely Do I Dream".

Panorama general • Episodi que combina la biografia de Santa Joaquima de Badruna (1783–1854) —fundadora de les Germanes Carmelites de la Caritat (Badrunes)— amb l’evolució i el sentit de l’actual xarxa educativa Badruna a Catalunya i al món. • Inclou el context històric (guerres, exilis, consolidació canònica), el culte (beatificació, canonització, festes) i una entrevista amb Àngel Maurell, docent i directiu, sobre pedagogia, diversitat cultural i lingüística, i l’adaptació de les escoles al segle XXI. Biografia i fundació de l’Institut Orígens i vocació primerenca • Naixement a Barcelona (1783) i mort (1854). Vida familiar nombrosa al carrer Hospital. • Vocació religiosa des de jove; l’ingrés al monestir s’ajorna per edat. Matrimonio, família i trasbalsos • Casament amb Teodor de Mas i Solà (1799) i nou fills. • Etapa marcada per: rebuig inicial familiar, Guerra del Francès (1808–1814) i mort de tres fills. • Mort de Teodor el 1816; Joaquima, vídua amb 33 anys i 6 fills, es trasllada al Mas Escorial (Vic). El gir decisiu i la fundació (1826) • Trobada amb fra Esteve d’Olot (1819) i orientació a un institut dedicat a malalts i educació de noies humils. • Aprovació del bisbe de Vic i vinculació al Carme. • El 6 de gener de 1826, Joaquima professa vots (obediència, pobresa i castedat) i inicia la comunitat; el 26 de febrer de 1826 es constitueix oficialment l’institut. "Tenia 42 anys" — i renuncia als béns per lliurar-se plenament a l’obra. Persecucions, exili i consolidació Primera Guerra Carlina (1833–1839) • Persecució ideològica i política; detenció i empresonament (1837). Exilis i clausura del noviciat a Vic (1840). Retorn i impuls canònic • Retorn a Vic (1843) i reobertura del noviciat; concessió de l’hàbit carmelità definitiu. • Col·laboració del pare Claret en la formació i en la redacció de constitucions (1845), pas clau per a la consolidació canònica. Últims anys, relíquies i culte Malaltia, mort i trasllats • Primer atac d’apoplexia (1849) i retir a la Casa de la Caritat (Barcelona). • Mort per còlera el 28 d’agost de 1854; enterrada al cementiri vell del Poblenou. • Trasllat de les relíquies (1983) a l’oratori del Mas Escorial de Vic; urna visible i culte estable. Beatificació, canonització i festes • Beatificada (1940, Pius XII) com a model d’esposa, mare, vídua, religiosa i educadora. • Canonitzada (1959, Joan XXIII). Festa del Carmel: 22 de maig; memòria al martirologi: 28 d’agost. • Placa commemorativa (1959) al carrer Hospital, 139 (Barcelona). La xarxa educativa Badruna • Vic, bressol de la institució; el Mas Escorial dona nom a l’escola més antiga vinculada a l’obra. • Xarxa amb presència a Catalunya i altres països; avui, 37 escoles a Catalunya, moltes centenàries, amb >20.000 alumnes i >2.000 professionals. • Filosofia compartida: servei a la cultura i al país, estil pedagògic propi i compromís social. Entrevista a Àngel Maurell: trajectòria i pedagogia De la pagesia al magisteri • Vocació per l’educació i el tracte amb infants i joves. Estudis a Barcelona i retorn a la Cerdanya per fer de mestre i després de directiu a Puigcerdà i Ripoll. Mestre vs professor: l’acompanyament • Diferència clau: el professor “transmet i avalua”; el mestre “acompanya i ajuda”. "Els nostres alumnes no ens recorden perquè els hem ensenyat; ens recorden per com els hem tractat." "Nosaltres estem per servir la societat… no per avaluar-la i adoctrinar-la." • Èmfasi en la vocació i el servei: educació com a treball amb i per a persones. Diversitat, llengua i contextos (Ripoll vs Puigcerdà) • Diferències de procedència migratòria (Magrib vs. Sud-amèrica) i impacte lingüístic. • La pedagogia manté el fons, però s’adapta al barri/poble: l’escola respon a les necessitats locals, no a l’inrevés. Cas Badruna Àngels (Raval, BCN) i resultats • Escola amb prop de 28 nacionalitats que ha assolit bons resultats en llengua catalana i competències bàsiques (relacionables amb l’informe PISA), convertint la diversitat en riquesa. Missió i identitat • Escoles de poble i de país, no elitistes; obertes a tothom, amb especial atenció a la vulnerabilitat. • Continuïtat del carisma fundacional: educar, cuidar i servir amb arrel comunitària.

Resum general Programa coral amb tres grans blocs: Cònex (associació +55 a Barcelona): missió, valor social i model 100% voluntari; activitats (cursos, caminades, marxa nòrdica, música, idiomes…), serveis com Cangur Amic, Edicònex (autoedició) i Sàmex (assessoria), dades, ubicació i com participar. Bloc cultural i històric: homenatge a Raimon i un seguit d’anècdotes rigoroses (Vercingetòrix, la República de l’Illa de les Roses, guerres mèdiques) i memòria barcelonina (Jack Johnson a BCN, la Sisena Flota i el seu impacte, el monument als mariners del 1977, i el monument a Galceran Marquet a la plaça del Duc de Medinaceli). Tancament musical (Bits 40.0): novetats indie/rock i dream-pop; anticip de Primavera Sound (Moma) i nova referència de Youth Lagoon (Trevor Powers). Cònex: què és i per a què serveix "Conex volem fer possible que quan les persones s’assoleixin la jubilació no perdin la il·lusió de continuar vivint intensament, fent servir les seves dots de creativitat, d’aprenentatge i de realització." — Ideari fundacional (1984) Objectiu i valor social Entitat de voluntariat (Barcelona) per a persones majors de 55 anys: espai de sociabilització i aprenentatge mutu. Model únic: la gent gran fa coses per la gent gran (no a l’inrevés). Compartir coneixement i experiència vital és el centre. 40 anys de trajectòria (rebrot després de la pandèmia) en una societat cada cop més individualitzada. Organització i serveis clau Voluntaris en dos grans rols: • Professors/monitors (cursos i tallers) • Suport administratiu i manteniment Junta directiva renovable; foment del relleu generacional intern. Cangur Amic: visitadors amb sensibilitat especial que acompanyen persones grans soles (a casa o residència). Servei gratuït i vocacional. Edicònex: servei sense afany de lucre de suport a l’autoedició per a gent gran. De manuscrit (Word) a llibre: maquetació, portada, assessorament i presentació (prop de 40-45 títols ajudats). L’autor conserva el 100% dels drets i la distribució. Sàmex: assessoria gratuïta i imparcial (fiscalitat personal, herències, hipoteca inversa, testament vital, etc.). Orienta el tràmit però no assumeix gestoria. Activitats destacades Cursos i tallers (molt variats i en constant actualització): • Tecnologia (ordinadors i alfabetització digital) • Història de l’art, música (llenguatge musical amb gran èxit), idiomes (anglès, francès) • Enocultura (curs de vins), natura (ornitologia), escriptura creativa • Caminades (10 km aprox., baixa dificultat, àrea metropolitana, rutes preparades) • Marxa nòrdica (nova, amb molta demanda) • Visites guiades d’interès cultural Cinefòrum mensual (primer dimarts): projecció i debat sobre l’essència de la pel·lícula. Presència a Fira Gran i activitats de difusió. Dades i logística Seu: dues ubicacions a Barcelona • Gran Via / Casanova • Travessera de Gràcia (Les Corts, prop Collblanc) Inscripció: matrícula 30 € (anual) i 35 € per curs (tot l’any lectiu, 1,5 h/setmana, d’octubre a juny). Comunitat (aprox.): • 70–80 socis (veu i vot en assemblea) • 950 usuaris/alumnes • 120+ voluntaris (dels quals ~80 professors) Comunicació: web, xarxes (Instagram, Facebook) i WhatsApp per a grups de curs; treball en un pla de comunicació externa (podcasts i mitjans locals). Per què fer-se soci/voluntari Benefici personal i social: • Compartir el que saps i estimes (reps més del que dones) • Fer xarxa i crear amics a qualsevol edat • Mantenir-se actiu i realitzat després de la vida laboral Participació: majoritàriament dones (~70/30); crida a més homes a sumar-s’hi. Bloc cultural i històric Homenatge Raimon a Xàtiva: menció de nova exposició (amb aspiració a ser permanent) i interpretació de “Al carrer Blanc”. Anècdotes històriques (selecció) Vercingetòrix: del relat clàssic al seu ressò cultural en Astèrix. República de l’Illa de les Roses (1968): plataforma en aigües internacionals, bandera i segell propi; desmuntada per autoritats italianes. Guerres mèdiques: origen del terme i paper dels medes dins l’imperi persa. Jack Johnson a Barcelona (1916): combat a La Monumental i polèmica; trajecte vital, rumors i conseqüències. Memòria de Barcelona: Sisena Flota i monuments Sisena Flota (anys 50–80): impacte econòmic i social (oci, prostitució, jazz, tablaus, Coca-Cola, “self-service” pioners…); ambivalències i conflictes. Tragèdia del 17/01/1977: bolcada d’una barca de retorn al vaixell; 49 mariners morts. • Monument als mariners: Port de la Pau (embarcador de les Golondrines). Monòlit amb noms, placa i agraïments. • Protestes posteriors (Crida, 1986) i progressiva fi de les escales de la flota. Plaça del Duc de Medinaceli: història de l’espai i del monument a Galceran Marquet (columna de ferro colat del s. XIX), amb debat sobre autoria, dedicatària exacta i recepció crítica. Tornem a Cònex: logística i serveis (2a part) Ubicació, matrícula i preus (confirmació) i detall de Sàmex (xerrades d’actualitat econòmica, p. ex. inflació i productes d’inversió) i Cinefòrum. Edicònex: suport integral fins a la presentació pública; pàgina a la web per a cada autor/a; exemple de llibre sobre cartes de la Guerra Civil. Crida final: “Renovar-se o morir” — adaptar matèries a interessos actuals del jove jubilat de 65 anys. Bits 40.0 — novetats musicals Inici amb absència del Pierluigi (menció humorística) i plans d’especials. Primavera Sound: entusiasme per Moma (indie rock guitarrer; veus melòdiques). Youth Lagoon (Trevor Powers): nou àlbum “Rarely Do I Dream” (2024), etiquetat com a dream‑pop. "Quan et trobes amb la gent, al final fas un grup. No és només coneixement: és relació personal." — Testimoni d’un responsable d’activitats de Cònex