episodis

Introducció i editorial sobre el 8M "No fem una vegada l'any el Dia de la Dona... La lluita ha de ser lenta però constant." • Reflexió contundent arran del 8 de març: reconeixement del paper de les dones i demanda de solucions reals (migració, igualtat salarial, paritat en la presa de decisions). • Crítica a decidir sobre temes de dones sense escoltar-les. Es remarca el risc d’infravalorar la força transformadora de les dones. • Missatge de complementarietat entre homes i dones: respecte mutu, paritat justa i reconeixement de capacitats (intel·ligència femenina, organització, sacrifici, atenció), sense menyspreu del rol masculí. • Idea clau: persistència i respecte mutu per avançar en una societat justa i digna. Agenda de març a Sant Just (homenatge a les dones) Activitats destacades • 12/03 – Biblioteca Joan Maragall: Presentació del conte “Les noves amigues de la Maria” amb Anna Gulló (per a infants a partir de 3 anys). • 12/03 – Cal Llibreter (21:30): Tast de poesia i vi amb la poetessa i cantant Odina Arqué. • 19/03 – Can Ginestar (Sala Isidor Consul i Giribert, 19:00): Conferència de Joana Biarnés, primera dona fotoperiodista en un món d’homes. • 22/03 – SEM La Bonaigua (11:30): Masterclass de defensa personal (metodologia divertida i respectuosa). Preu de taquilla inversa. • 24/03 – Can Ginestar (19:30): Conversa amb Bel Olid sobre feminisme, gènere i diversitat sexual. Conducció: Anna Gulló. Actes emmarcats en el mes de març en memòria de les treballadores que van morir defensant els seus drets. Cuina d’hivern: el card (cardo) El producte • El card és una verdura d’hivern tradicionalment més popular en temps antics i avui poc habitual. • Compostos com la sinarina (semblant a la carxofa) afavoreixen la funció hepàtica i biliar, ajuden a la digestió i poden prevenir malalties del fetge. • Baix en calories, ric en aigua: efecte diürètic i depuratiu. Receptes • Rap amb cards i salsa verda: bullir els cards, fer base d’all i pernil, enfarinar i marcar el rap, afegir vi blanc i julivert, incorporar els cards i aigua, coure breu i acabar amb ous durs trossejats. • Cards amb cloïsses i cervesa: coure els cards amb llimona i sal; sofregir all i ceba; afegir cervesa i aigua; incorporar les cloïsses (ben dessagnades) i els cards; lligar la salsa com un pil-pil; acabar amb julivert. • Maridatge: consens a favor del vi blanc (el cava també, si és bo); vi negre millor evitar-lo amb peix. Personatges de Barcelona Nina Bergonzi (s. XVIII) • Cantant i ballarina veneciana, resident a Barcelona (Fonda de Santa Maria). Amant del comte de Ricla; desterrada per pressió del bisbe Climent per comportament “indecorós”. • Relació amb Giacomo Casanova; gelosia del comte, empresonament i persecució del seductor. Desterrada el 1769 cap a València i Madrid, on tractà el comte d’Aranda. Antoni “Mallé” (probablement Antoni Amatller) i la xocolata • Nissaga xocolatera del s. XVIII–XIX, expansió industrial i innovació en publicitat: cartells d’autors com Ramon Casas, Apel·les Mestres i Alphonse Mucha; cromos i obsequis a les rajoles. • Casa del Passeig de Gràcia dins la Mançana de la Discòrdia (obra de Puig i Cadafalch), icona del modernisme. Història de la xocolata a Barcelona • Arribada del cacau (s. XVI) amb preus elevats i secretisme productiu; primers fabricants acumulen fortunes. • S. XVIII: la xocolata guanya prestigi social en tertúlies privades; beguda exòtica. • Final s. XIX: es valoren les qualitats alimentàries; entra a pastisseria i plats salats. • Inicis s. XIX: primers obradors que subministren xocolata a xocolateries i per consum domèstic. Marques històriques: Mallé/Amatller, Juncosa, Can Garriga, Can Fargues. Fins a 87 obradors i una vintena de molins (Portaferrissa, Hospital, Call, Montcada, Escudellers). • S. XX: irrupció de multinacionals (p. ex. Nestlé) que desplacen marques locals (es citen casos a Girona, Olot i Figueres). Perfil de Montserrat Roig: trajectòria i llegat Etapes i obres clau • 1976: Premi Sant Jordi per El temps de les cireres; projecció pública i crítica. • 1977: Els catalans als camps nazis (Premi Crítica Serra d’Or). • 1978: TVC – programa Personatges (presentadora i directora); gran impacte però incomoda per selecció d’entrevistats i preguntes; vetos i cancel·lació. • 1979: “Personatges 1 i 2” (llibres). Inicia a Madrid Encuentro en las letras: prohibit just abans d’emetre’s; interpel·lacions al Congrés i al Senat. • 1980: Reportatge a Leningrad → llibre L’agulla daurada. Publica també L’hora violeta (feminisme) i altres títols. • 1982–1987: Carnets de mujer, Líders (TV; premi Òmnium), La veu melodiosa, Barcelona a vol d’ocell. • 1988–1990: 100 pàgines triades per mi, Barceloneses/Barcel Dones, El cant de la joventut (obra de maduresa). Diagnosi de càncer de mama; activisme per mamografies preventives. • 1990–1991: Columna diària “Un pensament de sal, un pessic de pebre”; Digues que m’estimes encara que sigui mentida; teatre al Romea. Mor el 10/11/1991, amb 45 anys. “No va deixar mai la cita diària amb els lectors” (Isabel-Clara Simó), fins al 9 de novembre de 1991. • Llegat: demostrà que cultura i televisió poden connectar amb el gran públic; valentia davant la censura; veu central del feminisme i de la memòria històrica a Catalunya. Espai de salut: ossos forts i osteoporosi Què és i a qui afecta • Malaltia de desmineralització òssia: el teixit es descompon més ràpid del que es regenera → ossos fràgils i fractures (maluc, canell, columna). • Més freqüent en dones >50 (també en homes, sobretot >70). Prevenció i hàbits • Calci: 1.000–1.200 mg/dia (làctics, llegums, fruits secs, bròquil, col...). • Vitamina D: peix blau, bolets, ous, llet; imprescindible per absorbir calci/fòsfor. • Pes saludable i exercici adaptat a l’edat per mantenir massa muscular i metabolisme ossi. • Evitar sedentarisme, excés d’alcohol i tabac (afecten el metabolisme del calci i de la vitamina D). • Densitometria òssia periòdica: a partir dels 50 (dones) i 70 (homes). Música i tancament • Interludis musicals, incloent un fragment de la zarzuela Los Gavilanes. • Cloenda amb horaris de reemissió i identificació de l’emissora (Ràdio Desvern 98.1).

Panorama general Episodi coral de «Seixanta i més» amb un fil conductor clar: la mirada sobre les dones (8M) i la salut/benestar col·lectiu, combinada amb peces culturals i divulgatives: demonologia, memòria industrial de Barcelona, biografia de Clementina Arderiu, viatge pel Terraprim de l’Empordà, fitoteràpia (Grindelia) i canvi climàtic i salut. Temes destacats • 8M i corresponsabilitat: crida a la igualtat real i al reconeixement de les cures • Demonologia: repàs històric de la jerarquia de diables i els seus «pecats» associats • Barcelona fabril: de capital industrial a la necessitat de preservar el patrimoni • Agenda de Sant Just per al Dia Internacional de les Dones i activitats culturals • Clementina Arderiu: vida, obra i lectura d’un poema • Sarsuela: «El bateo», de Federico Chueca (gavota) • Fitoteràpia: Grindelia per a la tos productiva • Associació de la gent gran de Sant Just: activitats, coral i com fer-se soci/a • Viatge pel Terraprim: paisatge rural, pobles i essència del món pagès • Salut i clima: impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut pública Punts clau 8M i corresponsabilitat: es denuncia que la càrrega de les cures recau majoritàriament en les dones i es reivindica que a casa no es «col·labora», sinó que es comparteixen les tasques. «No es tracta de col·laborar; es tracta de compartir les tasques i les preocupacions diàries.» Demonologia: síntesi de tradicions cristianes i classificacions (Binsfeld/Michaelis) associant diables a pecats capitals i fins i tot a mesos de l’any (Lucifer, Satanàs, Belial, Leviatan, etc.). Barcelona, ciutat de fàbriques: record de la ciutat com a motor industrial (s. XVIII–XX), l’extens mosaic de tallers i naus, i el gir contemporani cap a la documentació i defensa del patrimoni industrial. Agenda 8M Sant Just: presentacions de llibres (Cent pioneres catalanes; Les noves amigues de la Maria), activitats familiars, poesia i vi, conferència sobre Joana Biarnés i conversa amb Bel Olid sobre feminisme i diversitat. Clementina Arderiu: poetessa clau de la tradició femenina catalana; obra expressiva i depurada, amb temes com l’amor, la maternitat i la feminitat; lectura del poema «Parla vexada». Fitoteràpia (Grindelia): les saponines ajuden a fluidificar la mucositat i tenen efectes antiinflamatoris; els terpens i polifenols aporten activitat antimicrobiana i antioxidant. L’EMA n’aprova l’ús tradicional per a tos de refredat i tos productiva. Associació de la gent gran (Sant Just): 262 socis/es, activitats culturals, coral Harmonia, quota anual 10 €, alta els dimarts al matí al Mil·lenari. Viatjant pel Terraprim de l’Empordà: itinerari per pobles com Vilert, Orfes, Galliners, Vilaür/Vila de Muls i Sant Esteve de Guialbes; calma rural, masies restaurades, essència preservada i paisatge ondulat entre camps i boscos. Canvi climàtic i salut: la contaminació de l’aire (partícules, NOx, COVs) empitjora asma, MPOC i al·lèrgies; a Espanya, més del 33% respira aire per sobre dels límits legals i provoca >33.000 morts prematures/any. Es reflexiona, amb ironia, sobre «embotellar aire pur» i els tractaments d’oxigen. Cites destacades «Tant se val: dona i home o home i dona; cadascú té el seu rol, igual d’important, i s’haurien de complementar.» «La lluita contra el canvi climàtic hauria de ser l’oportunitat més gran del nostre segle per salvaguardar la salut mundial.» Notes i termes clau Demonologia: classificacions històriques (Peter Binsfeld, Sebastián Michaelis) amb diables com Lucifer (orgull), Satanàs (ira), Belial (luxúria), Leviatan (enveja), Belfegor (desídia), Asmodeu (venjança/lascívia), Moloch (sacrificis). Fitoteràpia: saponines, terpens, polifenols de la Grindelia i aprovació EMA per a tos. Salut ambiental: partícules, NOx, COVs, asma, rinitis al·lèrgica, qualitat de l’aire i morts prematures.

Resum general Programa magazine amb to festiu i divulgatiu que transita de la ressaca del Carnaval a l’inici de la Quaresma. Es repassen tradicions de Vilanova i la Geltrú (merenga, comparses i caramels), s’introdueixen figures i llegendes barcelonines (reines, bruixes i un regicida), es viatja per l’Alta Segarra (geografia, història i patrimoni), i s’inclouen dues seccions de salut: una sobre la vitamina D (en clau vegana) i una altra sobre la periodontitis. També hi ha un bloc d’actualitat sobre mobilitat i la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. Diverses peces musicals amenitzen el programa. Temes principals destacats • Carnaval vs. Quaresma: del balanç de la disbauxa a la reflexió i el recolliment. • Vilanova i la Geltrú: Dijous Gras (batalla de merenga), comparses i pluja de caramels, vestuari i costums; Dimecres de Cendra i acomiadament del Rei Carnestoltes. • Personatges i bruixeria a Barcelona: Sibila de Fortià, la Bordelleta, Joan de Canyamàs i la Seca, amb comentaris crítics sobre el tracte històric a les dones i la violència punitiva. • Viatjant per Catalunya: Alta Segarra — paisatge, frontera medieval, nissaga dels Cardona, pes del comerç a Calaf, mines de carbó i Aureà Figuerola (impulsor de la peseta moderna). • Salut (vitamina D vegana): funcions hormonals, immunitat, fonts (sol, bolets), diferències D2/D3 i valors analítics recomanats. • Mobilitat metropolitana: ZBE a Barcelona, efectes sobre trànsit i aparcament, i proposta de pàrquings dissuasius. • Salut bucodental: periodontitis — definició, tipus, factors de risc, símptomes i prevenció amb higiene bucal i revisions periòdiques. "Per Carnaval, tot s’hi val" — dita que obre el relat de Vilanova i la Geltrú, on la merenga i els caramels esdevenen protagonistes. "O fem un servei públic en condicions, o bé fem uns aparcaments gratuïts" — reclam sobre la mobilitat i la ZBE. Carnaval i Quaresma (introducció) • Punt de partida: ha passat el Carnaval i comença la Quaresma (Dimecres de Cendra), temps de calma i reflexió. • S’emfatitza el valor catàrtic de la disbauxa controlada per apaivagar el pes de l’actualitat. • Referència a les cercaviles a Sant Just: batucades, ball i alegria col·lectiva. Vilanova i la Geltrú: Dijous Gras, comparses i Dimecres de Cendra Dijous Gras i la batalla de merenga • Infants i joves (10–16 anys): merenga per tot arreu, castells llançats des de les pastisseries i "guerra" a la Plaça de la Vila. • Adults: sopars de xató i truites, amb merenga final; algunes entitats permeten la gresca blanca amb impermeable a postres. Comparses i caramels (diumenge de Carnaval) • Enigmes del visitant: tones de caramels en poques hores i col·leccionisme amb bosses. • Despesa dels comparsers: inscripció a entitats, vestuari (barretina/faixa; mantó de Manila per a les noies), 15–20 kg de caramels per parella, regals creuats i ball fins de matinada. • Itineraris: Rambla (més tranquil) vs. Plaça de la Vila (més intens). Esment del risc de bonys per llançaments forts. Dimecres de Cendra • A la Plaça de la Vila: arengada amb pa, lectura dels últims desitjos del Rei Carnestoltes i crema posterior. • Missatge final: no abandonar del tot l’esperit festiu, amb les conseqüències que comporti. Personatges i bruixeria a Barcelona (crònica històrica) Sibila de Fortià (reina consort de Pere el Cerimoniós) • De concubina a reina (1381), amb rendes assegurades pel rei; conflicte amb l’alta noblesa i el príncep Joan. • En morir el rei, acusacions de fetillera i intent d’enverinament; presó i condemna esquivada per pacte amb pressió papal. • Rehabilitació posterior i considerada reina vídua; mort el 1406. La Bordelleta (s. XV) • Cas sonat d’adulteri i crim familiar (enverinament i estrangulament); exemple del morbo judicial de l’època. Joan de Canyamàs • Pagès que intentà matar Ferran II; relat de càstig atroç i esquarterament, testimoni de la violència punitiva medieval. La Seca (reina de les bruixes) • Dirigia una suposada escola de bruixeria a Barcelona; llegendes sobre el tracte amb el diable. • Reflexió crítica: les "bruixes" sovint eren remeieres coneixedores de plantes, víctimes de persecucions; doble estàndard de gènere històric. Viatjant per Catalunya: Alta Segarra • Paisatge d’ondulacions càlides, terra de frontera (Ibèria–Roma, món cristià–musulmà; Catalunya Vella/Nova), amb torres de guaita, castells i priorats. • Cardona concentra patrimonis feudals; Calaf com a capital de la nissaga i centre comercial (mercat de cereals, traginers i carruatges). • Mines de carbó (fins a 18 explotacions) i ferrocarril (1861): integració a la modernitat. • Aureà Figuerola: impulsor de la peseta unificada (normalitza la "peça" catalana) i reformes econòmiques i culturals. Salut 1: Vitamina D (vegana) • Funcions: actua com a hormona; ossificació (calci/fòsfor), sistema immunitari, menys risc d’autoimmunes i protecció potencial contra càncer (mama). • Risc de dèficit: majors de 50 i nadons; factors: obesitat, latitud, color de pell (pell fosca necessita més exposició) i hivern (menys UVB). • Fonts: pocs aliments amb D; bolets exposats al sol (D2, ergocalciferol), animals amb D3; la pell sintetitza D3 (UVB) i dura el doble que la dietètica. • Mesura: analítica de 25-hidroxivitamina D; rang òptim orientatiu: 40–80 (segons el laboratori). Mobilitat: ZBE de Barcelona i aparcaments dissuasius • Prohibició d’entrada a vehicles antics sense etiqueta; períodes de gràcia per furgonetes i notificacions als turismes abans de multes. • Efectes inicials: −40.000 vehicles/dia (aprox.), però encara incompliments. • Efecte col·lateral: saturació d’aparcaments a municipis limítrofs (p. ex. Sant Just), perjudicant veïns. • Proposta: xarxa urgent de P+R gratuïts a estacions de tren, bus i tram; crítica que el focus només en cotxes obvia ports, avions i indústria. Salut 2: Periodontitis • Què és: malaltia progressiva que afecta genives, os i lligaments; sovint evoluciona d’una gingivitis no tractada i pot causar pèrdua dental. • Tipus: • Crònica: la més comuna; per placa i sarro (càlcul). Evolució lenta. • Agressiva: component genètic i pèrdua òssia ràpida. • Necrosant: en immunodeprimits (oncologia, VIH, etc.). • Factors de risc: mala higiene, tabaquisme/abús de substàncies, obesitat, dieta pobra, diabetis, artritis reumatoide, cardiovasculars. • Símptomes: halitosi, genives que sangnen, inflamació, sensibilitat, recessió gingival, dolor en mastegar, dents fluixes i espais entre dents/geniva. • Prevenció clau: • Higiene bucodental estricta (raspat i fil/irrigador), • Profilaxis professional regular (1/any, segons sarro), • Revisions periòdiques amb el dentista.

Introducció i to del programa "Memento homo. Les estrelles han mort en una nit de carnaval." Tema d’obertura: Carnestoltes i la invitació a "desencorsetar-se": Primera idea: alliberar-se de complexos i pressions socials per unes hores. Segona idea: viure l’alegria sense fer mal a ningú, com a bàlsam per al benestar. Missatge clau: celebrar, jugar i ser un mateix per afrontar millor la quotidianitat. Escapades i gastronomia a la Comunitat Valenciana Propostes de cap de setmana llarg Parc Natural de l’Albufera (rutes, dunes, arrossars, llacuna, aus, barca, bici): Ruta recomanada: Port de Catarroja – Tancat de la Pipa (3,7 km; a peu, bici o cotxe). Morella: castell, torres de Sant Miquel (s. XIV), basílica gòtica i Palau del Governador. Guadalest: Castell de Sant Josep (origen s. XI) amb accés per túnel a la roca; plaça Sant Gregori, església, Ajuntament i casa Orduña. Sabors de la terra Arrossos variats, conill amb allioli, pebrots farcits, verdures, olleta de blat i anguiles. Postres: pastissos i dolços d’elaboració pròpia. Gastronomia barcelonina (del llibre de curiositats) Plats emblemàtics Primers i cassoles: macarrons al forn, canelons, escudella barrejada, arròs a la cassola. Verdures i clàssics: espinacs amb panses i pinyons, faves a la catalana, escalivada, esqueixada. Mar i muntanya i guisats: mar i muntanya (llagosta i pollastre de corral), fricandó, bacallà a la llauna, sarsuela, coques amb recapte i amb botifarra. Postres: crema cremada, braç de gitano, tortell de nata, pijama, mató de Pedralbes amb mel o crema. Beguda i tertúlia Nota irònica: "a Barcelona, l’aigua de l’aixeta és bona". Brindis: cava i vins D.O. del país. Debat: la subjectivitat del paladar i l’alcohol (grau vs. sensació a gola/estómac). Personatges i memòria històrica Apolònia maltractada Llegenda d’Apolònia, monja i esposa maltractada: lliçó moral sobre carregar la pròpia creu i el culte com a patrona contra el mal de queixal i de dones maltractades. Hasdai Cresques i el call Hasdai Cresques (Barcelona, 1340 – 1411): rabí i filòsof, amic de Bernat Metge; autor d’Or Adonai i d’una refutació dels dogmes cristians (cat./heb.). Context: pogrom de 1391, lideratge jueu a la Corona catalano-aragonesa i tasca de restauració material i espiritual del judaisme; encàrrecs reials (Pere el Cerimoniós, Joan I). Homes i dones del call de Barcelona Cognoms conservats pels censos; exilis i conversions forçoses. Relat dels fets de 5–8 d’agost de 1391: assalts, incendis, baptismes forçats (~3.000) i matança (~300); intents de convertir la sinagoga major en capella. Reflexió col·lectiva: la intolerància religiosa i els idealismes absurds com a motor de violència; crida al respecte de la diferència. Patrimoni: romànic de la Vall de Boí "Els campanars com agulles que fiten el territori..." Mirada d’Joan Albert Adell (arquitecte i restaurador): La simbiosi paisatge–arquitectura com a identitat de la vall. Conjunt excepcional que permet parlar d’un "estil de Boí". Esglésies i elements clau: Santa Maria i Sant Climent de Taüll (consagrada el 1123), Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Quirc de Durro. Estany de la Llebreta i porta d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. UNESCO: reconeixement del romànic de la vall al segle XXI. Història de la Renaixença i la protecció dels frescos (compres a l’estranger, intervenció de la Mancomunitat). Idea clau: el romànic no era auster per definició; era polícrom i ostentós dins els paràmetres de l’època; els campanars eren símbols majestuosos. Marc europeu segons George Duby: frontera i intercanvi cultural (contacte amb món islàmic) com a ferment d’innovació. Cloenda musical Fragment de l’opereta La viuda alegre (Franz Lehár), amb Plácido Domingo i Paloma San Basilio, Orquestra Simfònica de Miami. Idees força Carnestoltes com a espai de llibertat emocional i salut. Turisme de proximitat combinat amb patrimoni natural i històric. Cuina catalana: tradició, producte i memòria. Memòria del call: recordar per no repetir la intolerància. Vall de Boí: model de conservació, identitat i bellesa romànica.

Panorama general Programa variat amb homenatge, viatges, història, patrimoni i ciència. La taula de “Seixanta i més” alterna crònica humana, propostes d’escapades, curiositats gastronòmiques i memòria històrica, perfils de figures medievals, un reportatge extens sobre la vall del Bac, el Castell de Sant Ferran de Figueres, una mirada crítica a les piscifactories i una guia per entendre i gaudir de les aurores boreals. “Descansi en la pau del Senyor la gran dama, la senyora Diana Garrigosa.” Homenatge a Diana Garrigosa (Pasqual Maragall) Record emocionat de la seva figura i del seu paper decisiu com a suport de Pasqual Maragall i com a impulsora del patronat per a la investigació de l’Alzheimer. Punts clau: Personalitat ferma, discreta i abnegada. Impuls de recerca preventiva: tractar persones aparentment sanes 20 anys abans de la possible aparició de la malaltia. Llegat com a gran obra cívica al servei del bé comú. Viatges d’hivern: Pirineu, Espot i Granada Propostes de temporada Espot (Pallars Sobirà): accés privilegiat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Granada: patrimoni mundial (Alhambra, catedral, Capella Reial, Banys del segle XI), passeig per l’Albaicín i cultura de les tapes (mollejas, pescadito frito, cazón en adobo, rosques) i el Sacromonte. “Ja sobren ganes de sopar, eh?” Petits encants: Agres Carrerons rurals, fonts i el Santuari de la Verge del Castell (s. XV). Un poble per descobrir a pas tranquil. Gastronomia i memòria: Cacaolat i Menús de guerra La veritable història del Cacaolat Origen inspirat en una beguda de llet i cacau a Budapest (1931). Llançament a la Fira de Mostres (1933): èxit immediat. Innovació i aprofitament del xerigot (sèrum de la llet) en l’elaboració. Primer batut de cacau d’industrialització mundial. “Menús de guerra” i la “Batalla de l’ou” (1937) Joan Vila (Blanes): receptes senzilles, barates i calòriques per a temps de carestia (bacallà amb seques, magre amb ceba). Campanya de la Generalitat per autoproduir ous a cada llar (gallines, incubadores, pinso); idea avançada que no va reeixir del tot, però il·lustrativa de l’enginy social. Personatges històrics: Jaume I i Salomó ben Adret (Rashba) Jaume I, el Conqueridor (amb un to de “carinyós”) Infantesa marcada pels templers de Montsó; rei culte i políglot. Vida personal prolífica (matrimonis i amants), i descendència extensa; conquesta de València i Mallorca. Salomó ben Adret (Rashba) Gran rabí i talmudista barceloní, líder del judaisme català; rebí de Barcelona durant 40 anys. Context del Call de Barcelona i el Consell de Cent; fundació d’acadèmia talmúdica i autoritat jurídica del seu temps. Territori: la vall del Bac (Garrotxa) Vall solitària, verda i recòndita, entre Garrotxa i Ripollès, amb tresors romànics (Sant Andreu de Porreres, Sant Feliu del Bac, Santa Magdalena del Coll, Santa Maria de Llongarriu, Sant Miquel). Arquitectura sòbria: una sola nau i campanar d’espadanya; masies, molins i torre feudal de Sant Miquel (família Bac). Llegendes: Casa del Mariner, forn de calç i lloc de tornaveus. Demografia minvant (pèrdua de municipi el 1843), però reocupació recent de masies i reobertura d’hostals. Recomanació: recórrer la pista Sant Pau de Segúries – Castellfollit de la Roca i explorar a peu. Patrimoni: Castell de Sant Ferran (Figueres) Fortalesa pentagonal (1766), obra de l’enginyer Martín Cermeño; mirador de l’Empordà i la Badia de Roses; defensa històrica contra incursions franceses i setges napoleònics. Usos com a presó: consell de ministres (1904), trasllat de presos polítics (revolta cubana; Tomás Estrada Palma), tancament del penal (1933), presó militar i d’insubmisos (anys 70), residència d’oficials (anys 80) i hoste famós Tejero. “Pagant, Sant Pere canta i tots contents.” Societat i consum: Piscifactories Crítica a la piscicultura industrial: benestar animal, densitats altes i qualitat nutricional (menys omega-3 en alguns casos). Espècies: carpa, salmó, tilàpia, peix gat; sistemes en gàbies marines i embassaments. Impactes: riscos ambientals (escapaments, residus), i debat ètic sobre la producció massiva. Ciència i viatges: Aurores boreals Explicació: interacció del vent solar amb la magnetosfera i l’atmosfera (nitrogen/oxigen) que emet llum de diversos colors (verd, vermell, groc, rosa, blau, porpra). Curiositats: sons febles associats (estudis recents), aurora vermella a la península (25–26 gen 1938), i aurores a altres planetes (Júpiter, Saturn; observacions del Hubble). On i quan veure-les: Alaska, Canadà, Noruega, Finlàndia, Escòcia, Groenlàndia, Islàndia, Suècia; millor a hivern. Relat d’experiència directa del grup a Islàndia/Lapònia. Cloenda Comiat amb salutacions de dimecres i dissabte, i peça musical final.

Panorama general En aquest episodi de “Seixanta i més” es recorre un ampli ventall de temes d’actualitat, salut, història i cultura. Els moments més destacats són: Incidents aeris a Madrid amb final feliç Salut postural amb consells pràctics d’ergonomia i exercici Curiositats de Barcelona: esclat de llibres de cuina catalana i l’origen del nom “Costa Brava” Personatges medievals: Na Madrull i Almodis de la Marca Castells medievals de Catalunya: història, toponímia i rutes Pausa musical amb Plácido Domingo Diabetis: dades, prevenció i nous tractaments Brexit: impacte per al Regne Unit i la UE Nutrició: els efectes del sucre refinat i alternatives Ikebana: art floral japonès, filosofia i pràctica “Mentre el mundo sea mundo: poder i diners.” Obertura: incidents aeris amb final feliç Dron il·legal obliga a tancar temporalment l’aeroport de Madrid. Vol a Toronto retorna per danys en una roda i un motor; fa voltes per cremar combustible i aterra amb seguretat. Missatge de gratitud pel desenllaç feliç. Salut i benestar: guardar les bones formes (postura i ergonomia) Idees clau Una mala postura pot generar mals d’esquena i cervicals a llarg termini. Diferenciar postura estàtica (repòs) i dinàmica (moviment). Recomanacions pràctiques Drets, sense forçar; espatlles enrere; cap recte; braços relaxats. Seure amb genolls a nivell o per sobre dels malucs, peus una mica endavant. Canviar de posició sovint i evitar el sedentarisme. Ajustar colzes a 90º–120º i recolzament lumbar sense rigidesa. Activitat física amiga de l’esquena • Natació: descarrega columna i reforça core. • Ioga, tai-txí, pilates: estabilització + flexibilitat + respiració. • Caminar: cardiovascular i enfortiment d’esquena. • Bicicleta estàtica (amb suport d’esquena) millor que BTT (vibracions). Hàbits i entorn Pes saludable, revisar alçada de taules (ordinador, planxa, cuina). Sabates còmodes de taló baix per minimitzar alteracions de la marxa. Curiositats de Barcelona: llibres de cuina i la “Costa Brava” Esclat editorial culinari (anys 1920) “L’art del benmenjar” (1923), signat com Marta Sàlvia (Adriana i Sara Aldebert): índex ampli, receptes poc detallades, 15 receptes de bacallà. “La teca” (1924), Ignasi Domènech: receptes catalanes, mallorquines, espanyoles i franceses; consells d’economia domèstica; considerat bestseller i regal clàssic de casament. “El llibre de la cuina catalana” (1928), Ferran Agulló: defineix la cuina catalana com a cuina nacional a partir de la tradició popular. “Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, també té una cuina… i Catalunya la té.” Origen del nom “Costa Brava” Atribuït a Ferran Agulló; debat sobre si la “bravura” remet a la rocalla i l’orografia o al caràcter del mar. Personatges medievals: Na Madrull i Almodis de la Marca Na Madrull (Hermetruït): abadessa de Sant Pere de les Puel·les; llegenda de captivitat i rescat a Mallorca, retorn a Barcelona i restitució de privilegis del monestir. Almodis de la Marca: relació amb Ramon Berenguer; anul·lacions i política; col·laboració en els Usatges de Barcelona; final tràgic amb l’assassinat per part del fill Pere Ramon. Dossier: castells medievals de Catalunya Context històric i fonts De castellum romà a xarxa feudal: primeres mencions (Titus Livi), muralles romanes (Olèrdola, Tarragona, Barcelona) i consolidació amb la Reconquesta. Toponímia i expansió Proliferació de castells (Cardona, Torelló, Tona, etc.) i noms com Talaia, Guàrdia, Guardiola, Torregrossa, Torroella, Castelldefels. Episodis i exemples Montgrí i rèplica senyorial (Alfarràs, Vallcaire). Falset: bressol de futures reines. Miravet: muralla sobre l’Ebre amb funció de refugi. Montsoriu: inexpugnable i amb sistema hídrid de pluja (filtres, canals, cisterna). Evolució, terratremols (1448), guerres i romanticisme excursionista de recuperació. Pausa musical Volta a Plácido Domingo al “Coro de los Vareadores” de “La rosa del azafrán” (M. Guerrero), amb l’Orquestra Simfònica de Miami. Salut: diabetis avui Magnitud i causes Epidèmia creixent: podria assolir 736 milions d’adults globalment. Factors: estil de vida (dieta, sedentarisme) i genètica; inici silenciós fins i tot des de la infància o gestació. Símptomes i diagnòstic precoç Senyals: set exagerada, cansament, poliúria, sovint solapats. Crida a cribratge especialment amb antecedents familiars. Complicacions i prevenció Risc cardiovascular central; el bon control metabòlic i dels factors de risc prevé complicacions. Nous enfocaments terapèutics Nous fàrmacs que redueixen hemoglobina glicada i hiperglucèmia sense provocar hipoglucèmies; canvi de paradigma orientat a la prevenció de dany d’òrgans. Possibilitat de remissió en tipus 2 si s’actua molt precoçment (dieta + exercici + tractament). Al voltant d’un 14% controlat i un altre 14% en prediabetis sense detectar. Atenció a la diabetis gestacional (prova d’esforç pancreàtica), habitualment reversible post-part. Actualitat: Brexit i la UE Sortida formal del Regne Unit després de 47 anys d’adhesió; pèrdua de pes geopolític per a la UE. Recordatori del projecte europeu com a antídot de guerres (França–Alemanya) i del rol britànic (sense euro, però soci clau). Alertes sobre populismes i orgull nacionalista en fases de decadència imperial. El temps dirà si el RU guanya independència i prosperitat o si ha estat un mal negoci. Nutrició: sucre refinat i alternatives Què és i per què importa El sucre blanc és un producte refinat i desproveït de nutrients; el metabolisme “roba” vitamines B, calci, fòsfor, ferro d’altres teixits. Efectes adversos Descalcificació, càries, ungles i cabell debilitats, boira mental i oscil·lacions de glucosa que esgoten el sistema nerviós. Especial impacte en nens: hiperactivitat, més càries i infeccions. Alternatives Sucre integral (menys processat) i mel natural/ecològica (tractada <40ºC) en petites quantitats. Cultura i benestar: Ikebana Origen i filosofia Art d’arranjament floral japonès (segles XV–XVI) lligat al budisme i a l’“escola Ikenobō”. Premi a la consciència del temps, l’efímer i l’equilibri. Principis formals Tríada cel (ten) – home (jin) – terra (chi): tres línies mestres que donen energia i expressió a la composició. Pràctica en silenci, cura de les flors com a éssers vius i enfocament en el procés més que en el resultat. Flors d’hivern suggerides • Poinsettia, tulipa, narcís, mimosa/acàcia, hibisc, clavell, crisantem, dàlia.

Resum general Programa variat de “Seixanta i més” amb una obertura editorial sobre la seguretat dels patinets, un debat extens sobre electromobilitat i cotxes elèctrics, una secció gastronòmica dedicada a canelons Rossini i fricandó, una pinzellada històrica sobre Gala Placídia, un recorregut per la Tàrraco romana, un moment musical de sarsuela, un homenatge a Isabel-Clara Simó i una secció de medicina natural centrada en all, carxofa, pinya i maduixa. Seguretat viària: accidents de patinet • Punt de partida: el darrer any s’han multiplicat per quatre els accidents de patinet, molts amb conseqüències greus. • Idea clau: és un mitjà molt perillós si no es regula estrictament. • Testimoni: anècdota impactant d’un patinet amb dos adolescents circulant a alta velocitat i fent eslàlom a la rotonda d’un hospital. “Si no es posen regles molt severes per a aquest transport tan guai, continuarem augmentant els accidents.” Electromobilitat i cotxes elèctrics Context i propostes • Referència a la jornada sobre electromobilitat i canvi climàtic (ANFAC) i la urgència d’impulsar la mobilitat sense emissions. • Mesures suggerides: IVA reduït, xarxa de càrrega ràpida i fàcil d’usar, i plans d’ajuda estables. • Dades d’indústria: Nissan apunta que - els elèctrics costen uns 5.000 € més d’entrada, - però permeten estalviar prop de 2.500 €/any en ús. Barreres i reptes • Percepció pública: preu inicial, ajudes discontínues i infraestructura encara insuficient. • Infra energia: Espanya té una bona xarxa de distribució, però cal coordinació entre administracions, fabricants i energètiques. Debat al programa: realisme i prudència • Mercat petit: vendes encara baixes (comparació 7–8 mil vs 1,2 M totals). • Bateries: coll d’ampolla de subministrament. • Objectius d’emissions i tecnologia: es critica la pressa regulatòria; es recorda l’escàndol de “software” per complir CO₂ (casos d’“engany” en proves) i la necessitat d’objectius assolibles. • Alternatives: es menciona el motor d’hidrogen i el debat sobre l’origen de l’electricitat (si no és renovable, es desplaça la contaminació). Gastronomia catalana: canelons Rossini i fricandó Canelons Rossini • Origen italià amb gran arrelament a Barcelona (s. XIX–XX); plat estrella de Sant Esteve. • 1911: l’empresa de pastes El Pavo popularitza la pasta de canelons i facilita l’entrada a totes les llars. • Rossini: denominació atribuïda a Ignaci Domènech, en honor al compositor Gioachino Rossini, gran gurmet. • Tècnica: incorporació de la beixamel d’influència francesa; farciment de carns rostides i sofregit (variants amb o sense tomàquet). Fricandó (tradició barcelonina) • Base: vedella enfarinada, marcada a la cassola, i molta ceba confitada fins a desfer. • Bolets: moixernons remullats; picada final per lligar la salsa. • Herbes: debat sobre el llorer (molt aromàtic; millor ús moderat). • Referència literària: “L’auca del senyor Esteve” de Santiago Rusiñol descriu el fricandó “autèntic”. Trucs i curiositats culinàries • Musclos al vapor: evitar afegir aigua; versions amb llimona, alls, julivert i oli o amb vinagre i pebre; consell popular de comprar-los en lluna plena. • Caça (llebre, senglar): marinades i coccions llargues i suaus per garantir melositat. Personatge: Gala Placídia • Filla de l’emperador Teodosi, germanastra d’Honori i Arcadi. • Presa hostatge pels visigots després del saqueig de Roma (410); es casa amb Ataülf i viuen a Barcelona; el fill Teodosi mor petit. • Retorn a Ravenna; com a regent de Valentinià III, governa amb mà implacable i restringeix sectes i oficis a jueus i astròlegs. • L’afer d’Honòria i Atila precipita tensions; darrer acte: evita l’execució de la seva filla (opta per exili). • Mor a Roma (450); mausoleu a Ravenna, Patrimoni de la Humanitat (1996). A Barcelona, plaça de Gala Placídia. Ciutats amb Història: Tàrraco romana • Orígens: campament militar a finals del s. II aC; ubicació clau per mar i terra. • Muralles monumentals i Torre de Minerva (relleu de la deessa), símbols de poder i propaganda. • Impuls imperial: Juli Cèsar la fa colònia; August la tria per convalescer i la converteix en capital de la Hispània Citerior/Tarraconensis; Vespasià estèn el dret llatí. • Urbanisme: el gran fòrum provincial en tres terrasses: - Terrassa superior: espai sagrat amb el Temple d’August (restes sota la catedral actual). - Terrassa intermèdia: gran plaça de representació i via processional (equivalent al carrer Major), amb estàtues de notables i voltes conservades (Pretori, Tecleta, etc.). - Terrassa inferior: el circ. • Llegat: restes visibles al passeig arqueològic, places i edificis; Tàrraco, un referent del poder romà a Hispània. Música • Sarsuela: “El chaleco blanco” de Federico Chueca — cor de les lavanderes, interpretat per l’Orquesta y Coro de RTVE (dir. Enrique García Asensio). Homenatge: Isabel-Clara Simó • Escriptora nascuda a Alcoi; professora a Figueres (1967); autora prolífica i referent de la literatura catalana. • Premis destacats: Sant Jordi, Víctor Català, Serra d’Or (en diverses ocasions), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017), Creu de Sant Jordi (1999). • Obra diversa: novel·la, narrativa breu i juvenil, teatre, poesia, guions i assaig; direcció de la revista Canigó i articulista al Punt Avui. “La primera vegada que vaig posar els peus a Figueres... anava a exercir la meva funció com a professora de filosofia...” (d’“Els racons de la memòria”). • Record emotiu arran de la seva mort (13 de gener); reconeixement a la seva trajectòria i impacte cultural. Medicina natural: all, carxofa, pinya i maduixa • All: al·licina amb efectes antimicrobians i hipotensors; es perd amb cocció — millor cru o en pols criomòlta. • Carxofa: fulles amb esterols i minerals; regula la secreció biliar, ajuda en digestió de greixos, regenera la cèl·lula hepàtica i redueix colesterol. • Pinya: bromelaïna (sobretot a la tija); ajuda la digestió, té efecte antiinflamatori i col·labora en la reabsorció d’edemes. • Maduixa: rica en ferro i vitamina C; efecte remineralitzant i millora de la pell; es ressalten també els beneficis dels fruits vermells. • Nota pràctica: una dieta rica en aquestes fruites i hortalisses pot ajudar a reduir medicació en problemes lleus (sempre amb criteri mèdic). • Anècdota: l’olor d’all cru pot interferir en consultes mèdiques properes (cas d’oftalmologia) — prudència abans d’exàmens o intervencions. Cloenda • Acomiadament del programa amb invitació a tornar a escoltar l’edició de dissabte i recordatori del fil conductor del dia: “més fruita i menys pastilles”.

Resum general de l’episodi "60 i més" combina salut, cultura popular, drets i protecció de la gent gran, propostes de viatge, natura i una biografia literària. Un programa coral, àgil i ple d’anècdotes. Punts clau • Fisioteràpia esportiva i hàbits saludables: beneficis, prevenció de lesions i pautes d’activitat per edats. • Tradició i gastronomia: Castanyada i castanyeres, diferències entre sarsuela i suquet i debat sobre menjar preparat. • Història barcelonina: la llegenda i el culte a Santa Madrona, patrona de Barcelona. • Drets de la gent gran i prevenció del maltractament: consciència, informació i eines legals (testament vital, poder preventiu, autotutela, etc.). • Rutes d’hivern: propostes a Conca, Santillana del Mar i Chinchón. • Natura: el tord comú (Turdus philomelos), migracions, confusions amb l’estornell i causes de declivi. • Biografia: Miguel de Unamuno: vida, obra, compromís cívic i el famós enfrontament a Salamanca. Introducció i context meteorològic Llevantada i clima • Relat d’una forta llevantada amb vent, pluja, neu i boira fora de la normalitat de gener. • Pregunta oberta sobre el canvi climàtic i la possible repetició d’aquests episodis. Salut i moviment: fisioteràpia esportiva Què és i per a què serveix • La fisioteràpia esportiva aborda lesions d’esportistes (amateurs i professionals) i ofereix consells per una pràctica segura. • Beneficis principals: - Alleuja el dolor (massatge i estiraments). - Escurça la recuperació enfortint músculs, tendons i lligaments. - Prevé lesions futures per l’enfortiment muscular i la recuperació correcta. Recomanacions d’activitat per edats • Nens i joves: 60 min diaris d’activitat principalment aeròbica (més temps, més beneficis). • Adults: 150 min/setmana d’activitat moderada o 75 min/setmana d’intensa. Idealment, fins a 300 min moderada o 150 min intensa per més beneficis. • Persones grans: 150 min/setmana (moderada) o 75 min/intensa. Si hi ha mobilitat reduïda, treball d’equilibri 3 dies/setmana per prevenir caigudes. Bones pràctiques per evitar lesions • Escalfament i estiraments sempre, i execució tècnica correcta dels moviments. • Evitar entrenar en dejú o just després de menjar. • Abans de començar, consultar un professional per adaptar l’esport al propi cos i fer proves prèvies. Tradicions i gastronomia Castanyada i castanyeres • Rememoració històrica: campaners, castanyes i aparició de les castanyeres (moltes d’origen gallec) a finals del XIX i inicis del XX. • Diferència entre Tots Sants (1 de novembre) i Dia dels Difunts (2 de novembre); influència celta inicial del dia 2. • Anècdotes urbanes antigues sobre bretolades a les paradetes de castanyeres; reprovació clara d’aquestes conductes. Sarsuela vs suquet de peix • La sarsuela (de peix i marisc) es popularitza a la Barcelona modernista; quan és més refinada, s’anomena “d’òpera”. • El suquet de peix té origen mariner, fet amb peix menys vistós a bord, cocció en cassola baixa o paella (mai fonda) per col·locar els ingredients plans. • Debat sobre menjar preparat: solucions pràctiques, qualitat digna i bona relació cost-temps per a qui disposa de poc temps. Personatges i devocions de Barcelona Santa Madrona • Orígens a Montjuïc; martiri a Tessalònica. Trasllat del cos, tempestes que impedeixen sortir de Barcelona i culte consolidat a l’ermita (passa a dir-se Santa Madrona). • Patrona de la ciutat (amb Santa Eulàlia; al XVIII s’hi afegeix la Mercè). L’ermita i trasllats pateixen destruccions reiterades; temple al Poble-sec (1871). • Processons del 15 de març i en cas de sequera (amb l’arca de relíquies a la mar). Component social creixent en la vestimenta de pelegrines. Drets de la gent gran i prevenció del maltractament Informació i autonomia • Les persones grans han de ser protagonistes de la seva defensa; cal informació sobre drets i recursos per reforçar l’autonomia i reduir la vulnerabilitat. • Des del 15 de juny de 2006: Dia Mundial de la Prevenció del Maltractament a la Gent Gran per sensibilitzar la societat. Eines legals clau • Testament vital (document de voluntats anticipades): instruccions mèdiques futures i designació de representant. • Poder preventiu: gestió dels béns si no es poden prendre decisions. • Autotutela: escollir tutor i excloure persones, deixant criteris de tutela per al futur. • Hipoteca inversa: renda mensual amb l’immoble de garantia, sense deixar d’habitar-lo (avís: poc desenvolupada al mercat actual). • Contracte vitalici: venda amb dret d’ús de per vida a canvi de quantitats inicials i mensuals. • Acollida i convivència d’ajut mutu: contractes per regular i protegir convivències. • Incapacitat i tutela: protecció judicial, funcions del tutor (atenció personal, administració de béns, representació) i control judicial. Notes pràctiques • Necessitat de controls i transparència en cures domèstiques per evitar pèrdua de béns o abusos. Rutes d’hivern: cultura i patrimoni Conca (Cuenca) i la Ciutat Encantada • Nucli històric entre els rius Xúquer i Huécar; cases penjades, catedral amb barreja d’estils (gòtic, plateresc, barroc). • A prop, Ciutat Encantada: formacions càrstiques modelades per aigua, vent i gel. Santillana del Mar (Cantàbria) • La “vila de les tres mentides” (ni santa, ni plana, ni té mar), prop de Santander; col·legiata de Santa Juliana i accés al Museu d’Altamira (rèplica visitable de les coves). Chinchón (Madrid) • Plaça Major medieval, arquitectura amb 230 balcons i usos festius; anís de Chinchón, gastronomia castellana (xai, cabrit, plats de cullera) i patrimoni (castell, parròquia, torre del rellotge, convent de Sant Agustí). Natura: el tord comú i els estornells Identificació i hàbits • El tord comú (família túrdids, ordre passeriformes) migra cap al Mediterrani, on troba olives. • No confondre amb l’estornell (més gros, fosc i gregari en grans estols). Impactes i conservació • Declivi en algunes zones per fitosanitaris, pressió cinegètica (caça recreativa i furtiva) i, històricament, contaminació (ex. Txernòbil i restriccions temporals de consum i caça). • Debat tradicional sobre consum gastronòmic i riscos antics del plom en municions. Biografia: Miguel de Unamuno Vida i obra • Nascut a Bilbao (1864), catedràtic de grec a Salamanca, rector molt jove, escriptor polifacètic (novel·la filosòfica –ex. Niebla, La tía Tula–, poesia, assaig, epistolar, adaptacions teatrals). • Trajecte polític complex: crítiques a reis, república i dictadures; desterrat per Primo de Rivera; torna amb la II República i se’n distancia. L’enfrontament a Salamanca (1936) • Davant el general Millán-Astray, Unamuno replica: "Venceréis, porque tenéis la fuerza bruta, pero no convenceréis. Para convencer se ha de persuadir, y para persuadir necesitaréis aquello que os falta: la razón y el derecho." • Destituït i sotmès a arrest domiciliari; mor poc després (72 anys). Tancament • Comiat amb horaris d’emissió i invitació a la propera audició.

Panorama general de l’episodi Episodi molt complet amb blocs culturals, històrics, de salut i de territori. Destaquen l’homenatge a Isabel-Clara Simó, la descoberta dels badius de Badalona, un recorregut per bodegues i curiositats gastronòmiques barcelonines, la Ruta del Ter amb clau paisatgística i literària, l’actualitat sanitària sobre el vapeig als EUA, una guia d’envelliment saludable i un capítol didàctic sobre el sistema immunitari i el pròpolis. "Cada dona és un individu i cap dona no és espècie." Punts clau • Cultura i memòria: record emocionat d’Isabel-Clara Simó, repàs d’obres i guardons, i la seva empremta en les lletres catalanes i el feminisme. • Patrimoni urbà: els badius badalonins com a illes verdes privades d’origen històric romà, amb gran biodiversitat i microclimes. • Gastronomia i tradició: l’esperit de les bodegues de barri, l’origen del braç de gitano, els pets de monja i el mític Los Caracoles (conill a la brasa i allioli). • Ruta del Ter: itinerari cicloturista i senderista entre Pirineu i Costa Brava, amb paisatges, patrimoni industrial i fluvial, rutes literàries i memòria d’inundacions històriques. • Actualitat salut pública: als EUA s’eleva a 21 anys l’edat per comprar tabac i cigarrets electrònics; preocupació per lesions pulmonars i addicció juvenil. • Envelliment saludable: pautes pràctiques per a moviment, socialització, alimentació, higiene del son i gestió emocional. • Sistema immunitari: explicació clara de limfòcits B i T, fagòcits i sistema complement. Esment del pròpolis com a suport complementari. Homenatge a Isabel-Clara Simó L’escriptora i el seu llegat • Doctora en filologia romànica, autora prolífica en poesia, assaig, novel·la, biografia i teatre. • Guardons destacats: Víctor Català (1978), Crítica del País Valencià (1986), Sant Jordi (1993), Serra d’Or, entre d’altres. • Obres remarcables: Dones (17 relats), Júlia, Una ombra fosca com un núvol de tempesta, T’imagines la vida sense ell?, El gust amarg de la cervesa, semblances sobre Mossèn Cinto i Montserrat Roig. • Compromisos: drets de les dones, llibertat d’expressió i defensa de les lletres catalanes. Ciutat i natura: els badius de Badalona Què són i d’on venen • Patis posteriors de les cases del nucli antic, hereus del peristil romà i dels claustres medievals. • Tipologies diverses (asilvestrats, romàntics, minimalistes) i materials variats (terra, gespa, rajola). Biodiversitat i microclimes • Aigua com a clau de biodiversitat (pous, dipòsits, cascades, estanys, papirs, nenúfars, peixos que mengen larves de mosquits). • Heterogeneïtat de cada badiu i orientacions que creen microclimes; en 10 m pot haver-hi diferències com entre solana i obaga. Barcelona sabor i memòria Bodegues de barri • Espais de vermut, vins a granel, terra hidràulica, botes i mármols atrotinats; llocs de trobada i conversa. Curiositats gastronòmiques • Braç de gitano: reciclatge de retalls de pa de pessic enrotllats pels calderers gitanos; el nom s’imposa per l’ús. • Pets de monja: de l’italià “Peto di monaca” (forma de pit) a l’evolució lingüística popular. • “Rabbit amb allioli” i Los Caracoles: tradició de conill a la brasa; carta en anglès ja a l’Exposició del 1920; memòria viva del local. Història en veu alta: Luci Minici Natal • Retrat del romà Luci Minici Natal Quadrò Ver (Barcino), vinculat a termes públiques i a l’olimpisme (curses de quàdrigues, Tarraco com a plataforma cap a Grècia). Ruta del Ter: del naixement a la mar Itinerari i paisatges • Des d’Ull de Ter (Pirineu) fins a la gola del Ter (l’Estartit). • Trams: Pirineus (Ripollès), Meandres d’Osona, Embassaments de Sau i Susqueda, Plana urbana de Girona, Baix Ter i Illes Medes. Patrimoni i memòria • Colònies industrials, ponts, molins i rescloses: el riu com a motor d’industrialització (amb el Llobregat). • Ruta literària (Verdaguer, Maragall, Pla, S. Rusiñol, Martí i Pol…). • Inundacions històriques (especialment octubre 1940): aprendre del passat per adaptar-nos al futur. • Debat sobre l’aigua com a recurs escàs i potencial conflicte: "El Ter és nostre" Actualitat de salut pública: vapeig als EUA • El Congrés eleva a 21 anys l’edat per comprar tabac i e-cigarrets (a l’espera de la signatura presidencial; 19 estats i 500 ciutats ja ho aplicaven). • Motiu: augment d’ús en adolescents, lesions pulmonars i morts associades al vapeig; la nicotina afecta el cervell adolescent. • Estudis: el 90% dels fumadors adults van iniciar abans dels 19 anys; pujar l’edat pot reduir el consum un 12% (impacte major en 15–17 anys). Envelliment saludable: guia pràctica Hàbits i estil de vida • Moure’s cada dia: caminar amb mesura, exercici adaptat i regular; evitar sedentarisme. • Alimentació equilibrada: controlar pes i dolços; prioritzar fruita i verdura. • Descans: rutina d’hores de son i cura d’higiene personal; “arreglar-se” suma benestar i integració social. Ment, relacions i actitud • Estar informats i conversar (amics, família, clubs de lectura); polèmiques cordials que activen la ment. • Conservar il·lusions i curiositat, acceptar canvis socials sense tancar-se. • Ajudar sense imposar: oferir suport quan es demana; evitar convertir-se en una dificultat addicional. • Bon humor i gestió emocional: respiracions profundes, parlar obertament, evitar “ploriconades”. Sistema immunitari: manual exprés Conceptes clau • Xarxa de cèl·lules, teixits i òrgans que protegeixen de virus, bacteris i cèl·lules tumorals. • Limfòcits B (immunoglobulines/anticossos), limfòcits T (col·laboradors, destructors, reguladors), fagòcits i sistema complement (18 proteïnes) com a unitats de defensa. Enfortir les defenses • Son: 7–8 h/nit. • Dieta saludable: proteïnes, hidrats i greixos de qualitat; aliments antioxidants. • Activitat física regular. • Gestió de l’estrès: minimitzar-lo per preservar vitamines/minerals. Complement natural • Pròpolis: substància d’abelles a partir de plantes; propietats antifúngiques, antivirals, antiparasitàries, antioxidants i potencial immunomodulador. Idea final • Reivindicació del patrimoni proper, la memòria cultural, els bons hàbits i la ciència per viure millor. Un episodi que uneix arrels, salut i curiositat pel territori i la història.

Panorama de l’episodi Seixanta i més obre l’any amb un programa variat i molt amè: escapades d’hivern per Catalunya, un recorregut per la Barcelona gastronòmica (d’on surten l’arròs Parellada i el postre pijama), memòria dels bars de mercat i dels xiringuitos de la Barceloneta, un bloc d’espiritisme i fenòmens paranormals històrics, una reflexió demogràfica amb debat sobre globalització, migracions i despoblament, una guia pràctica de dieta mediterrània (amb dues receptes), propòsits d’any nou de civisme quotidià, 10 falsos mites sobre perdre pes, interludis musicals i llegendes de Cervera sobre bruixes documentades. "Any nou, vida nova" — i, sobretot, no vulguis per ningú el que tu no vols per a tu. Contingut detallat Escapades d’hivern per Catalunya Montseny: propostes d’esport amb BTT per downhill i tracks de l’epic Enduro Montseny; debat simpàtic sobre els anglicismes al llenguatge. Allotjaments: cases de turisme rural per sentir-se “com a casa” i informació a turismemontseny.com. Delta de l’Ebre: natura amb la canalla; zones humides més grans de Catalunya, gran biodiversitat (≈50 espècies de peixos i >360 d’ocells), arròs local de gran qualitat i centre “MónNatura Delta” amb activitats i visites. Vall d’Aran: paisatge alpí, arquitectura tradicional (pedra, fusta, pissarra), gran estació d’esquí, banys termals i gastronomia aranesa: senglar al civet, olla aranesa, bolets, truites, embotits i licors del bosc (cassis, seranyons/prunellons, “aigua de nous”). Barcelona gastronòmica i memòria urbana Arròs Parellada: origen al Cafè Restaurant Suís (Rambla i Plaça Reial). El senyor Parellada demana un arròs sense espines ni ossos; el cambrer crida “Un arròs, Parellada!” i queda batejat. Postre “Pijama”: adaptació als anys 40 al restaurant 7 Portes de la petició de mariners americans; combinació de flam, nata, pinya en almívar, gelat, fruita confitada i caramel líquid. Bars de mercat: esmorzars de forquilla (cap i pota, bacallà a la llauna, botifarra) i vida social als mercats (exemple: Santa Caterina). Xiringuitos de la Barceloneta: orígens a finals del s. XIX, auge a la postguerra; enderroc el 1994 per la Llei de Costes; trasllats al Port Vell i Joan de Borbó però “ja no era el mateix”. Notes sobre preus i condicions sanitàries d’aleshores. Espiritisme a Barcelona i fenòmens paranormals Arrelament històric: connexions entre anarquistes i espiritistes; Congrés Espiritista Internacional (1934, Montjuïc) amb suport institucional. Postguerra: repressió, execucions, il·legalització de la Federació Espiritista i confiscació de biblioteques (Arxiu de Salamanca). Pràctiques clandestines fins i tot a la Model. Cas “cops a la paret” (Gràcia, 1935): sorolls, objectes que “volen” i granissada insòlita; cobertura periodística i conjectures mundanes (p. ex., interessos de lloguers). Reflexió demogràfica i debat global Lectura d’un text (1999) per comparar amb el 2020: envelliment poblacional, baixa natalitat i conseqüències socioeconòmiques; propostes de polítiques familiars (llars d’infants, parcialitat protegida, ajuts, conciliació). Debat obert: • Globalització i sostenibilitat: duplicació de població mundial en 50 anys i límits de recursos. • Despoblament de grans àrees de l’Espanya interior vs. sobrecàrrega a la cornisa mediterrània. • Immigració: reptes d’acollida i integració a mig–llarg termini. • Notes crítiques sobre urbanització accelerada, qualitat de vida i desigualtats. Dieta mediterrània: salut, cultura i pràctica Model alimentari amb evidència científica: abundància de pa, pasta, verdures, llegums, fruita, fruits secs; oli d’oliva com a greix principal; peix, ous i làctics moderats; carns vermelles limitades; aigua com a beguda principal; vi moderat als àpats. SlowMed i herència cultural mediterrània: producte fresc, local i de temporada; transmissió intergeneracional i identitat compartida. Recomanacions d’estil de vida: • Activitat física moderada. • Son profund (≈8 h) per a l’equilibri corporal. • Hidratació: 1,5–2 litres/dia, segons necessitats. 2 receptes ràpides (per a 2 persones) Mongetes verdes amb ametlles • 200 g de mongetes, un grapat d’ametlles, 2 grans d’all, sal, 2 cullerades d’oli d’oliva. • Coure les mongetes al vapor; sofregir all i ametlles en oli calent; barrejar amb les mongetes 1–2 minuts i servir. Arròs amb espinacs i pits de pollastre • 120 g d’arròs, 200 g d’espinacs frescos, 2 pits de pollastre ecològic, 1 ceba petita, oli i sal. • Bullir espinacs i arròs (al dente). Sofregir ceba, daurar el pollastre; afegir arròs i espinacs, sal, barrejar breument i servir (no sobrecoure l’arròs). Propòsits d’any nou: civisme i coherència No dir mentides i ser puntual: respecte pel temps aliè. Amabilitat i escolta activa; neteja i pulcritud. Autoexamen honest de conductes i coherència amb allò que exigim als altres. 10 falsos mites sobre perdre pes • “Estar prim és més sa” — Fals: importa l’IMC i el context individual (IMC saludable ≈19–24). • “Hi ha aliments bons i dolents” — Fals: cal equilibri i proporcions. • “Carbohidrats engreixen” — Fals: els complexos han d’aportar 50–60% de l’energia. • “Les grasses són dolentes” — Fals: 30–35% d’energia; prioritzar greixos saludables (oli d’oliva, fruits secs, llavors…). • “Cal menjar sobretot proteïnes” — Fals: 12–15% de l’energia diària. • “Les vitamines són les més importants” — Fals: són micronutrients; dèficit i excés poden ser nocius. En dieta vegana, suplement de B12. • “L’aigua amb els àpats engreixa” — Fals: 0 kcal; hidratar-se bé. • “Saltar àpats aprima” — Fals: desregula l’organisme; millor 5 àpats i evitar picar sense control. • “Les dietes d’aprimament no són perilloses” — Fals: poden desencadenar TCA i desequilibris. • “Les purgues controlen el pes” — Fals: el pes es regula amb dieta equilibrada i exercici. Interludis musicals “Tango-milonga” de l’òpera lírica Los Gavilanes (Jacinto Guerrero), per la Banda Simfònica Municipal, dir. Enrique García Asensio. Llegendes de Cervera Sis bruixes documentades a l’arxiu comarcal; una condemnada a mort i executada. Mostra del ric patrimoni llegendari de la ciutat. Idees clau Turisme de proximitat per aprofitar l’hivern i reforçar l’economia local. La memòria gastronòmica explica d’on venim i com vivim la ciutat. L’espiritisme té una història real a Barcelona, amb moments d’oficialitat i de repressió. La dieta mediterrània és més que menjar: és cultura, territori i salut. En salut i pes, més evidència i menys mites.

Introducció i to festiu • El programa s’obre amb una breu salutació nadalenca i una nadala. • Missatge clau: bones festes amb moderació (torrons, neules, cava) per gaudir-les més. "Gaudiu-vos-ho, però, d'una manera mesurada." Salut i son: malsons induïts per medicació Què són i quan preocupen • Es descriuen els malsons com una parasòmnia associada a la fase REM (moviments oculars ràpids). • Es considera trastorn del son quan la freqüència/intensitat interfereix en la vida diària. Medicació i mecanisme neuroquímic • Diversos fàrmacs poden suprimir o alterar la fase REM, afavorint malsons per desequilibri de neurotransmissors (serotonina, dopamina, catecolamines, acetilcolina). • Estudis citats: Universitat de Colorado (revista Human Psychopharmacology) i Vall d’Hebron (dades diferenciades per infants i adults). Principals fàrmacs implicats • Antiparkinsonians, antidepressius, ansiolítics, alguns antibiòtics. • També: antiàcids, tractaments de hipertensió i cardiopatia isquèmica, antiinflamatoris i analgèsics. • Infants: antiasmàtics i antibiòtics; Adults: ansiolítics i hipnòtics. Consells clau • No interrompre bruscament la medicació: risc de fenomen de rebot amb més malsons. • Revisar la pauta amb el metge per ajustar tractaments i millorar el son. "No es pot deixar de pressa... s'ha de deixar de mica en mica." Cultura popular: les «fontades» barcelonines Origen i pràctica social • Tradició de segles: romiatges a ermites i jornades de lleure a les fonts fora muralla. • Les fonts esdevenen merenderos amb xarops, orxates i balls; espai d’oci de la classe treballadora (segle XIX – primer terç del XX). Fonts destacades i anècdotes • Font del Canari (zona Casp–Pl. Catalunya), Font de Jesús (Provença–Pg. de Gràcia), Sant Gervasi, Bonanova (fama d’aigua lliure de còlera), Vallcarca (Font del Remei), Montjuïc: Font del Gat (llegendes de «bruixes»), d’en Passetes, Trobada, Tres Pins… • Gastronomia típica: costellades, botifarrades amb allioli, arrossos, truites, peix fregit i «més vi que aigua». Barcelona de Noche: nit, cabaret i crònica Obertura i ambient • Any 1936, carrer de les Tàpies: el cabaret Barcelona de Noche, impulsat per José Márquez («Pepe de la Criolla»). • Local funcional: gran sala, orquestra en tarima, decoració tropical i focus naval; públic divers (incloent col·lectius LGTBI+). El crim de Pepe de la Criolla • Un mes després d’obrir (29/04/1936), Márquez és assassinat a la porteria de casa; la seva esposa, Cayetana Ibrahim (Ibranjín), continua el negoci. Crònica negra: l’apotecari i el doctor, assassins Trama d’enverinaments per herències • Un metge i un apotecari endeutats conspiren: receptes dirigides i fórmules letals «preparades a la vista»; l’hereu cobrava i ells es quedaven una part. • La desmesura els delata quan volen enverinar una esposa el dia del casament; la família sospita i els denuncia. "Diuen que l’avarícia rompe el saco." Societat i estil de vida: nòmades del segle XXI Perfil i habilitats • Persones actives, creatives, adaptables i empàtiques; aprofiten la tecnologia per treballar a distància. • Solitud relativa: menys relacions fixes; sorgeixen comunitats i espais de co-working per suport mutu. Tipologies de nomadisme • Nòmada desconnectat: feines sobre la marxa, més precari però amb gran llibertat. • Nòmada amb recursos: molta llibertat de moviments, però pot diluir-se el repte vital. • Nòmada a mitges: cicles d’estada fixa per estalviar i planificar el viatge. • Nòmada digital: la tecnologia és la base del treball, sense dependència d’ubicació. • Nòmada espiritual: recerca de sentit i creixement de la consciència. Mirada personal i generacional • Tertúlia sobre l’arrelament i el confort de la llar en contraposició a la mobilitat. • Diferències generacionals i condicions econòmiques com a factors decisoris. Tancament musical: Racó de la Sarsuela • Interludi extens dedicat a «Pinto Guerrero», dins el segment musical del programa.

Introducció i editorial • El programa s’obre amb una editorial sobre la setmana d’esdeveniments i un homenatge a la figura de Greta Thunberg i l’activisme climàtic. "Quien la sigue, la consigue." — Es fa una crida a perseverar en la defensa del planeta malgrat les crítiques. Salut: pressió arterial i hàbits Conceptes bàsics • El cor batega aproximadament 60–80 bpm i impulsa oxigen i nutrients. • La pressió arterial depèn de la força del cor i de l’elasticitat vascular. Riscos i prevenció • Vigilar la hipertensió (i la hipotensió/inestabilitat), sovint asimptomàtica. • Mesurar-se la pressió de forma regular amb un tensiòmetre fiable i assessorament del farmacèutic. • Hàbits saludables: activitat física regular, reduir alcohol, greixos i sal, pes saludable i deixar de fumar. Grups de risc • Embarassades, majors de 40 anys i persones amb malalties cardiovasculars han de controlar-se. Bones pràctiques de mesura • Fer la presa assegut/da, relaxat/da, en silenci, a hores similars. • Possibilitat de fer-ho a farmàcia i interpretar la lectura amb el professional. Evitar l’obsessió • Es desaconsella capficar-se i caure en hipocondria: hi ha variabilitat normal (efecte bata blanca, estrès, cansament, etc.). "En medicina hem de deixar que el nostre cos ens parli." Gastronomia i història Barcelona per triar i remenar (ahir i avui) • Repassat d’antics establiments i plats populars de Barcelona. Llibre clàssic: “La cuinera catalana” (1835) • Obra de referència amb 4 quaderns: cuina de base, neteja/ordre i aprofitament, normes a taula i religió, i rebosteria. • Curiositat: no hi figuren encara pa amb tomàquet ni patates. L’orxateria del Tio Nelo i els bunyols • Història d’un establiment valencià (1836) amb bunyols a la vista i xocolata desfeta. • Recepta resumida dels bunyols: barreja de llet, farina i llimona, repòs; clares a punt de neu; fregit en oli abundant i sucre al final. Barcelona de nit i transformisme (1930s) • El cabaret Casa Sagristà es renova com a “Wuling Chan” (1934) amb decoració oriental i plataforma mecànica. • S’hi especialitza el transformisme (artista Mirko). Prohibit el 1936; el local bombardejat el 1938. Llegendes i tradicions “Rentar eternament” (bugaderes d’Horta) • Dues germanes que renten la vigília de Corpus malgrat la dita; una tempesta les arrossega al mar. A la nit, als safareigs, se sent com renten eternament. Nit de Tots Sants • Costum de reservar llit i plat amb castanyes i panellets per als difunts recentment traspassats. • Per evitar visites: tres castanyes sota el coixí. Ànimes que volen fins a l’estiu i deixen senyals als familiars. Alcohol i salut: anècdotes • Conversa distesa sobre “un ditet de whisky” com a vasodilatador i casos populars amb ginebra/vermuts; s’emmarca com opinions i anècdotes, no com a protocol mèdic. Biografia: Isabel I d’Anglaterra De princesa menystinguda a reina • Naix. 1533 (filla d’Anna Bolena i Enric VIII). Context de bastardies i successió canviant. • Episodi Tomàs Seymour i reclut de la cort; maduresa política primerenca. El regnat (1558–1603) • No es casa: preserva independència i estabilitat dinàstica. “Estic unida ja a un espòs: al regne d’Anglaterra... vegeu l’anell de la coronació.” • Impuls a l’economia i a la flota corsària (Drake, Raleigh), amb riqueses cap a la corona. • Gestió de la rivalitat amb Maria Estuard (empresonada i executada); successió a Jacobo I. • Regnat llarg i fructífer de 45 anys, amb èxits i decepcions; mort el 1603. ZBE Barcelona: normativa i debat La mesura • La ZBE Rondes de Barcelona entra en vigor l’1/1/2020 (laborables 7–20 h; sancions des de 1/4/2020). • Àmbit: Barcelona, Sant Adrià, L’Hospitalet, part d’Esplugues i Cornellà (excepcions: Zona Franca industrial, Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes). Qui pot circular • Prohibits: vehicles sense distintiu ambiental DGT. Autoritzacions diàries (fins a 10/any) i registre via zbe.barcelona. • Exempcions: mobilitat reduïda, emergències i serveis essencials (amb registre previ fins a renovació del vehicle). Moratòria 2020 per furgonetes, camions i autobusos sense distintiu. • Matrícula estrangera: registre obligatori i comprovació d’equivalència; si no, autoritzacions diàries. Objectius i alternatives • Reduccions previstes: −15% NO2 i −6% CO2. Impacte en salut (asma infantil, càncer de pulmó, ictus, morts prematures). • Alternatives: transport públic metropolità i T-Verda (fins a 3 anys gratuïts si es desballesta el vehicle i no se’n compra cap de nou). Debat a l’estudi • Es planteja si l’esforç recau massa en particulars mentre altres focus (ports, vaixells, indústries, aeroport, calefaccions) aporten gran part de la contaminació. “La contaminació de l’aire no es veu, però es respira.” Racó de la Sarsuela • Audiència de “La revoltosa” (R. Chapí) amb Plácido Domingo i Paloma San Basilio. Consum i comerç nadalenc • Reflexió sobre Black Friday i noves onades de descomptes amb noms en anglès. • Canvi d’era: e-commerce creix a ritmes de doble dígit; cal professionalitzar-se, adoptar tecnologies i centrar-se en servei excel·lent. • El consumidor és el gran beneficiari de la competència. Tancament • Despedida amb desitjos nadalencs (Reis, arbre de Nadal) i to jovial de l’equip.