Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
Programa

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Dissabte · 18:00 - 19:00 ·Dimarts · 20:00 - 21:00 ·478 episodis
RSS

episodis

349-360 de 476

  • Cinema sense condicions del 12/5/2015 — De 'A cambio de nada' a 'Un prophète' i presons

    Introducció i rumb de l’episodi • Locutor i equip presenten el programa i el convidat, David Campo (educador social a Quatre Camins), amb la col·laboració de Carme Nabot (catedràtica de matemàtiques, jubilada, vinculada a La Model), Jaume Vidal i Francesc Aguilà. • Es defineix l’estructura: crítiques de pel·lícules, conversa amb el convidat sobre la realitat penitenciària, i debat coral final. "Intentem ser aquesta llum" — sobre el paper dels educadors i mentors en vides trencades. Crítiques de la setmana (tema comú: joventut i marges) “A cambio de nada” (Daniel Guzmán) • Retrat d’un adolescent a la perifèria (Madrid) en caiguda cap a la delinqüència pel conflicte familiar i entorn precari. • Escena clau: el judici on el noi s’ensorra i confessa; el jutge llegeix que és víctima més que botxí i aposta per ajuda i no càstig. • Personatge secundari potent: dona gran del rastre que actua com a “àngel orientador”. • Idees força: - Com comença una trajectòria que pot acabar a presó. - La importància d’una “llum” adulta (professor, entrenador, veïna) en trajectòries fràgils. "La família o els amics et poden fallar; de cop trobes algú que t’encaixa i t’aporta moltíssim." “Güeros” (Alonso Ruizpalacios) • Road movie urbana en blanc i negre per la Ciutat de Mèxic en vaga universitària: gran fotografía i ambient, però guió difús. • Retrata joves “sense nord”, humor subtil i silencis ben usats. Valor com a document de ciutat i generació, no tant com a trama. Tema central: la presó, una realitat per descobrir Marc general i model català vs. anglosaxó • Títol conceptual de la xerrada: “Una realitat per descobrir”. A Catalunya hi ha prop de 10.000 interns adults; molts han passat per sistema de menors abans. • Diferència clau: model català/europeu = reinserció; model anglosaxó = contenció. A Catalunya hi ha dotació d’equips de tractament (educadors, psicòlegs, mestres, sanitat), tot i que encara insuficient. "L’objectiu està molt clar: la reinserció." Vida quotidiana dins: rols, vigilància i conflictes • Percepció interna “bons vs. dolents”: bons (educadors, escola, metges, voluntaris), dolents (funcionaris d’uniforme). Realitat més complexa: tothom pot ser instrumentalitzat. • Hostilitat estructural: vigilància extrema, extorsions (fins i tot amb detalls menors com les bambes o la màquina de cafè). Les baralles solen amagar-se; se’n veuen les conseqüències. • Dany principal: la pèrdua de llibertat i la desesperança que creix amb el temps. "El més greu de tot és no tenir llibertat." Evolució institucional i tercer grau • Paral·lel històric amb desinstitucionalització psiquiàtrica: més obertura i garanties que fa dècades. • Tercer grau: més vida fora (treballar/estudiar i dormir a presó alguns dies). Progrés real, però l’acompanyament extern és sovint insuficient. Qualsevol incident públic pot fer retrocedir polítiques. Toxicomanies i el mòdul de Quatre Camins • David Campo treballa al mòdul 8 (toxicomanies) de Quatre Camins, 100 interns. Molts delictes deriven de dependències i del tràfic. • Hi ha tractaments, però les recaigudes generen sancions que poden allunyar de permisos i oportunitats. "L’ascensió a vegades ens treu oportunitats." Reinserció: estabilitat dins vs. xoc a fora • Paradoxa: dins, alguns troben estabilitat (feina, escola, salut, suport). Fora, arriba el xoc de realitat: exigències altes i menys acompanyament. • Institucionalització: persones amb molts anys tancades que prefereixen la presó perquè és l’entorn que dominen. • Exemples colpidors del desfasament amb l’exterior: sorprèn l’evolució dels cotxes, costa enfocar l’horitzó després d’anys mirant parets. Dignitat i detalls que compten • Treball d’habilitats socials i gestió emocional. Donar una clau perquè obrin ells o menjar amb coberts reals són milers que restitueixen autonomia i dignitat. • Clau transversal: el tracte. "La gran arma que tenim és el tracte." Cinema i presons: “Un prophète” (Audiard) Realisme de l’ambient i de les màfies • Retrat versemblant del pati, cuines, carros de menjar, màfies (corsos vs. àrabs) i circuit de droga a dins. Tècnica de dispersió per evitar focus de poder. El recorregut del protagonista • De la supervivència a la construcció d’un mafiós amb control i capital social. Malgrat aprendre a l’escola i adquirir competències, reorienta els aprenentatges cap al crim. • Crítica implícita: si no es treballa l’escala de valors, l’educació pot ser eina per fer el mateix millor. "Si no modifiquem valors, només dotem de més eines." Mirada final • Pel·lícula pessimista però honesta, que mostra una de les trajectòries possibles i la complexitat del tractament (l’intern també pot fingir ser ‘model’ per obtenir permisos). • Contrast amb “Cadena Perpètua”, molt estimada per públic (IMDB altíssima), però més tòpica i edulcorada segons alguns. Tancament • Idees clau: reinserció com a mandat, toxicomanies com a nucli, acompanyament clau al tercer grau, tracte digne i treball de valors. • Proper programa: formats cinematogràfics (de l’inici al digital) amb l’Andreu.

  • Cinema sense condicions del 5/5/2015 — Girlhood, Mandarines i McQueen: cinema i debats

    Panorama general Un programa que viatja del cinema francès contemporani a una joia antibel·licista d’Estònia i tanca amb una immersió en l’obra de Steve McQueen. Entre mig, apunt d’agenda sobre Orson Welles i un interludi de sèries. "Ni un segon de la pel·lícula és banal." Crítica 1: Girlhood (Céline Sciamma) i el mirall de Tomboy Context i tema • Banlieue de París: adolescència, identitat i bandes femenines. Valoració • Força visual i actuacions naturals (no professionals) amb to de fals documental. • Debilitat de guió: seguiment interessant però sense una història potent. • Comparació amb Tomboy: - • “Tomboy” és molt més sòlida narrativament i emotivament. - • Construcció del conflicte d’identitat infantil, molt ben travada. Crítica 2: La famille Bélier Punt de partida • Família pagesa on tots són sords menys la filla, que descobreix un do pel cant. Debat • Premissa enginyosa però tractament fals i edulcorat. • Dilema de to: o conte disparatat o realisme exigent; queda a terra de ningú. • Referències creuades: Intouchables, Les Choristes — sobre el límit entre emotivitat i versemblança. Agenda: Cicle Orson Welles a la Filmoteca • Inici amb Citizen Kane; recorregut ampli fins a finals de juny. • Discussió sobre la profunditat de camp i l’encaix d’innovacions tècniques dins una sola obra. • La relació entre densitat formal i recepció espectatorial. Crítica 3: Mandarines (Zaza Urushadze) Context • Producció estoniana ambientada a Geòrgia (conflicte 90s entre txetxens i georgians). Nucli dramàtic • Un avi fuster i el veí productor de mandarines acullen dos enemics ferits d’exèrcits oposats. Virtuts • Austera, precisa i antibel·licista; sense banalitats ni manipulacions. • Guió molt ben arrodonit i interpretacions coherents. • La guerra vista a través de la vida quotidiana i la transformació íntima. "La guerra fa mal a tothom, absolutament a tothom." Interludi de sèries i TV • The Best Exotic Marigold Hotel (inici): presentació coral amb ritme i carisma. • El Ministerio del Tiempo: divulgativa i entretinguda; joc de paradoxes temporals i recreació històrica (Lope de Vega, Lazarillo...). • Spartacus (sèrie): ascens d’un ludus; violència estilitzada i to èpic; sorprenentment fidel a fets. Tema central: Steve McQueen Orígens i curts d’avantguarda • Escultor i fotògraf; curts en B/N i muts, d’avantguarda i provocació. • Exemples: - • Drumroll: càmeres en un dipòsit rodant per Manhattan (triple projecció). - • Bear (1993): dos homes (ell mateix) nus, entre amenaça i flirteig. Llargmetratges i poètica • Hunger: cos com a camp de batalla; plans fixos prolongats (diàleg de 20’ amb un sacerdot). • Shame: obsessió sexual com a buit emocional i desarrelament. • 12 Years a Slave: la forma per sobre de la història; patiment i privació de llibertat com a experiència universal. Escenes i recursos clau • El penjament del protagonista (12YAS): coreografia del dolor, duració i mirada dels altres; cinema d’instal·lació traslladat al relat. • Temporalitat no lineal i imatges mentals que se superposen a la narració. Debat: fidelitat històrica vs estilització • Crítica als arquetips i al presentisme a 12YAS. • Comparació amb Tarantino (Django Unchained, Inglourious Basterds): estilització i joc metacinematogràfic vs la textura sensorial i la disciplina formal de McQueen. • Consens: 12YAS és potent, però alguns troben a faltar més risc autoral. Tancament • Avanç: proper programa amb David Campo sobre el món carcerari actual.

  • Cinema sense condicions del 28/4/2015 — De Màlaga a Novgorod: Palmarès del Festival de Màlaga, recomanació de Mandarines i dossier sobre Alexander Nevsky d’Eisenstein

    Visió general de l’episodi Episodi de Cinema sense condicions amb tres eixos principals: • Crònica del Festival de Màlaga (experiència sobre el terreny, palmarès i anècdotes de producció i premsa) • Recomanació destacada: Mandarines (Tangerines, 2013) — una joia estoniana intimista i humanista ambientada en un conflicte armat • Dossier clàssic: Alexander Nevsky (1938) de Serguei Eisenstein — context històric, lectura política, música de Prokófiev i la seva influència També s’escolta a l’inici el tràiler d’A cambio de nada (Daniel Guzmán), gran vencedora a Màlaga. Crònica del Festival de Màlaga Vivència al festival i logística periodística • Alba González relata una immersió intensa de pràctiques periodístiques: entrevistes notificades amb molt poca antelació, edició exprés, i la dificultat d’organitzar-se entre passis, rodes de premsa i continguts per a web/blog. • Contactes internacionals (inclosa una invitació a un festival a Polònia) i l’aprenentatge de camp: escriure en marxa, cercar dades sense connexió i resoldre sobre la marxa. Palmarès i noms propis • A cambio de nada (Daniel Guzmán): millor pel·lícula, millor director, entre d’altres. • Los exiliados románticos: Virnaga de Plata – Premi Especial del Jurat. • Interpretacions: Natalia de Molina (millor actriu) i Ernesto Alterio (millor actor). • Anècdota: error del jurat en atribuir inicialment una Viznaga a Nidia Bermejo en lloc d’Elsa Olivero; rectificat a temps. Altres títols i entrevistes • Interès per Piedras del desierto (òpera prima dels germans Olivier) sobre la lapidació d’una noia per un amor interreligiós; rodatge al Sàhara amb incidències i tensió local. • Focus en Cómo sobrevivir a una despedida (Manuela Moreno): film d’encàrrec però amb una cabecera/proemi troncal 100% autoral al començament; continuïtat de l’estil dels curtmetratges com Pipas. • Recordatori de Techo y comida i paper clau de Natalia de Molina a la temporada. "És una experiència increïble perquè aprens el periodisme de veritat: improvisar, verificar i publicar en condicions reals." Estrena recomanada: Mandarines (Tangerines, 2013) Per què val la pena • Pel·lícula estoniana (2013) que arriba tard als nostres cinemes per l’onada de premis i nominacions: Globus d’Or i Òscars (millor pel·lícula de parla no anglesa, finalista). • Guerra sense guerra: un relat intimista, poètic i profundament humà situat en un conflicte entre Geòrgia i una província secessionista; una casa, un camp de mandarines i un personatge central d’una força extraordinària. • Realització brillant i música excel·lent; interpretacions premiades arreu. Un film que parteix del conflicte per parlar de convivència, empatia i possibilitats de reconciliació. "Va de la guerra, però sense que hi hagi guerra." Dossier clàssic: Alexander Nevsky (1938), de Serguei Eisenstein Context històric i lectura política • Recrea la Batalla del Llac Glaçat (1242), on Aleksandr Nevski –príncep de Nóvgorod– venç els Cavallers Teutònics. • Film d’encàrrec en plena URSS estalinista (1938) amb funció propagandística: paral·lelisme directe entre els teutònics i l’amenaça alemanya contemporània (cascs evocant la I Guerra Mundial). • Tensions amb el règim: la centralitat del “poble” dilueix el lideratge únic; hi hagué retalls i parts perdudes. Retirada de cartellera després del Pacte Molotov–Ribbentrop (1939) i restituïda el 1941 amb la invasió nazi. Música de Prokófiev: columna vertebral del film • Prokófiev compon una cantata seminal; Eisenstein, fascinat, adapta el muntatge a la música (i no a l’inrevés). • L’ús d’instruments crea discurs: per als alemanys, timbals, trompes i corns; per als russos, corda càlida i popular. • Part coral en llatí per als teutònics (ressalta el caràcter creuat/religiós) i en rus per al poble. "Aixeca’t, poble rus… per defensar la nostra santa terra russa." "Qui marxi contra Rússia coneixerà la mort." Narrativa, tècnica i influències • Èpica que exalta el poble: artesans, forjadors, soldats rasos guanyen protagonisme sobre el líder. • Fotografia d’Eduard Tissé: extraordinària; coreografies de masses i batalla del llac glaçat modèlica. Rodada a l’estiu amb neu simulada i trencaments de gel resolts amb enginy d’efectes especials. • Influència: la planificació de la batalla final de Spartacus (Kubrick) beu d’Alexander Nevsky. Síntesi crítica • Un clàssic pamfletari però magistral: cinema al servei d’un relat nacional, sostingut per música i imatge d’un nivell canònic. • Clau per entendre com la URSS mobilitza narrativa històrica i nacionalisme com a eina cultural en temps de guerra. Tancament • Alba s’incorpora com a veu del programa en festivals. • Avanç del proper episodi: Francesc analitzarà la modernitat del cinema de Steve McQueen (director).

  • Cinema sense condicions del 21/4/2015 — Màlaga: Hablar, Héroes del mal i Gett; Pasolini

    Resum executiu Episodi intens i polièdric de Cinema sense condicions centrat en el Festival de Màlaga i diversos eixos cinèfils i culturals. Es destaquen: Crònica de Màlaga amb l’anàlisi d’Hablar (Joaquín Oristrell) —un potent exercici en pla seqüència— i Los héroes del mal —adolescència, violència i influències cinèfiles—. Focus israelià: Gett: el divorci de Viviane Amsalem i una mirada a les contradiccions socials d’Israel (i el record de Nota a peu de pàgina). Pasolini segons Abel Ferrara: context històric, obra, i l’actualitat del seu pensament. Mecenatge i avantguardes: de la Villa Noailles a Séraphine; reflexions sobre com impulsar la creativitat avui. Crònica in situ d’Alba González sobre Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera) i l’ambient del festival. "A l’escola hi ha de tot... d’alguna manera, a l’escola comença tot." "No ens podem escapar dient que és un cas particular d’una situació marginal." Conceptes clau • Pla seqüència • mecenatge • bullying • tribunal religiós • realitat vs ficció • avantguardes • postguerra europea • microrevolucions culturals Seccions principals 1) Festival de Màlaga: Hablar i el teatre a peu de carrer Hablar (Joaquín Oristrell): film coral rodat en un únic pla seqüència (uns 78 min) que exigeix coordinació i coreografia mil·limètrica. Homenatge a actors, teatre i públic; final emotiu amb lectura que transita de la Bíblia a la poesia. Diàlegs i referents: evocació de Birdman (Iñárritu) pel dispositiu continu, però amb un enfoc diferent —el teatre surt al carrer— i ecos del costumisme profund de Miguel Albaladejo. 2) Los héroes del mal: adolescència i violència Thriller adolescent incòmode i colpidor, amb tres joves marginats que interioritzen rols socials quasi ineluctables. Referències: ressons d’Elephant (Gus Van Sant) i comparacions amb La taronja mecànica (música clàssica, posada en escena de la violència), més l’ombra d’Álex de la Iglesia en la producció i el pols incisiu. Connexió amb l’actualitat (violència escolar): la pel·lícula remou i interpel·la. 3) Comèdia juvenil amb segell d’autora Cómo sobrevivir a una despedida (Manuela Moreno): projecte comercial amb potencial mirada no frívola gràcies al bagatge de la directora (curt Pipas). Estrena propera i expectatives de to personal. 4) Gett: el divorci de Viviane Amsalem Drama judicial minimalista (espai quasi únic, estètica depurada) que radiografia el xoc entre llibertat individual i jurisdicció religiosa en el divorci. Trilogia sobre la independència (context): connecta amb To Take a Wife i 7 Days. Film recomanat per la seva riquesa de matisos i mirada a les contradiccions d’Israel. Record de Nota a peu de pàgina: crítica a les lògiques d’imatge vs rigor acadèmic; universalisme del conflicte. 5) Avantguardes i mecenatge: de Hyères a Séraphine Villa Noailles com a pol d’avantguarda (surrealisme, Buñuel): el valor d’ecosistemes que acullen i potencien creadors. Séraphine: biopic que exemplifica com la sensibilitat d’un valedor pot descobrir i protegir talent. Proposta: mecenatge contemporani (fundacions, scouting cultural) per detectar i nodrir creativitat més enllà del mercat. 6) Cinema, indústria i els relats que ens expliquem Diferències entre mecenatge d’arts individuals i el cinema (ofici col·lectiu). Exemples: Almeria i la roda d’Exodus (Ridley Scott). Història i ficció: qüestionament de relats canònics (israelites a Egipte) i la necessitat de distingir interpretació d’adoctrinament. 7) Pasolini segons Abel Ferrara: context, obra i llegat Context: postguerra, tensió ideològica i marginació; l’assassinat no s’hi presenta com a conspiració organitzada, sinó com a violència individual en un clima hostil (homofòbia). Obra i ambició cultural: d’Edipo Re a L’Evangeli segons Sant Mateu (lectura naturalista), passant per Il Decameron i Les mil i una nits: voluntat de reconnectar tradicions i renovar la mirada col·lectiva. Vigència: figura visionària; avui, més que un sol far, calen microrevolucions culturals distribuïdes. 8) Crònica d’Alba González des de Màlaga Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera): òpera prima fresca, amb to pintoresc i humor; Dolera brilla com a directora-guionista-protagonista i “domina” la premsa. Ambient de festival: passis de premsa, fotocols, festa i ritme frenètic de programació. 9) Tancament i avanç Proper episodi: l’excepcionalitat històrica d’Alexander Nevsky (Eisenstein): música, fotografia, influència política, a càrrec de Lluís Jordà.

  • Cinema sense condicions del 14/4/2015 — La casa del tejado rojo, Capital Humano i Kubrick

    Panorama general del programa Cinema sense condicions arrenca amb sintonies i una breu presentació: primera part amb crítiques de novetats, i segona part amb un monogràfic dedicat a Stanley Kubrick. També s’anuncia una connexió amb el Festival de Màlaga i una breu entrevista amb la directora Manuela Moreno. Crítiques i recomanacions La casa del tejado rojo (Yôji Yamada) • Valoració: molt recomanable; ritme calmat i elegant, no es fa llarga malgrat durar més de 2 h 15 min. • Estil: homenatge subtil a Yasujirō Ozu — molts plans fixos, composicions com de “quadre” i una càmera quieta que deixa fluir el relat. • Temes: la família com a eix central; insinuacions d’adulteri i un possible amor lèsbic tractats amb delicadesa; fort context històric (anys 30, guerra amb la Xina i prèludi de la II Guerra Mundial) que incideix en el destí dels personatges. • Estructura narrativa: tres capes temporals (mort de la protagonista i records; el nebot que revisa les memòries; i la història del passat a Tòquio). “El cineasta deixa que el relat flueixi lliurement, fent de l’espectador un observador discret.” Il capitale umano (Capital Humano) • Gènere: thriller de suspens amb mirada social; estructura coral amb capítols per personatge i un guió “molt ben travat”. • Temes: elit financera especulativa vs. classes desafavorides; retrat de famílies buidades pel diner. • Interpretacions: Valeria Bruni Tedeschi, “de 10”; presència solvent del repartiment. • Observacions: final ideològicament “una mica fàcil”, però el camí és sòlid i sorprèn; alguns “forats” menors. Mortdecai (pinzellada) • Impressió: no recomanada pels tertulians; barreja d’aires Wes Anderson que “no encaixa”. • Repartiment: Johnny Depp, Gwyneth Paltrow, Ewan McGregor… tot i així, “no hi ha per on agafar-la”. Monogràfic: Stanley Kubrick Perfil i mètode • Perfeccionista i control absolut: director, guionista i sovint productor; només 13 llargmetratges en tota la carrera. • Arrels: fotògraf a Look; gran orella musical (va fer jazz) i curadoria de música clàssica al cinema. • Influències clau: Max Ophüls (càmera) i Eisenstein (muntatge). Obres destacades i idees clau • 2001: A Space Odyssey (1968) — per al convidat, l’únic 10 de la seva vida: fotografia i música icòniques (Strauss, Ligeti). Substitueix una banda sonora original a última hora per peces preexistents que encaixen perfectament. Final metafísic sobre el “sentit de la vida”. • Barry Lyndon (1975) — ús revolucionari d’òptiques especials per rodar a la llum d’espelmes; evolució vital d’un personatge en clau pictòrica. • A Clockwork Orange (1971) — potència del muntatge musical (Rossini, Pompa i Circumstància, Beethoven) i imatges inesborrables; reflexions sobre violència i condicionament. • The Shining (1980) — intriga i atmosfera opressiva; l’hotel, la neu i la paranoia de Nicholson. • Full Metal Jacket (1987) — entrenament militar salvatge a la primera part; fort al·legat antibèl·lic a Vietnam. • Paths of Glory (1957) — clau antibel·lista; l’escena final amb la cançó emociona fins a les llàgrimes. • Dr. Strangelove (1964) — la seva gran sàtira; Peter Sellers en múltiples papers; final icònic de la bomba atòmica “muntada” com un cowboy. • Eyes Wide Shut (1999) — es debat la seva autoría final; es percep el seu perfeccionisme malgrat la mort durant la postproducció. “És l’única pel·lícula que li he donat el 10.” (sobre 2001) Composició, música i influència • La música com a motor emocional i rítmic; escenes concebudes “al servei” de la peça. • Profunda influència sobre cineastes posteriors i l’ús de música clàssica al cinema. Festival de Màlaga i entrevista Tràiler i introducció: Cómo sobrevivir a una despedida • Presentació del tràiler i context: comèdia generacional amb Úrsula Corberó; projecte comercial apadrinat per Nostromo Pictures. • El to és més lleuger i juvenil, no necessàriament representatiu del potencial autoral de Moreno. Entrevista a Manuela Moreno • Projectes: presenta la primera pel·lícula a Màlaga i confirma Rumbos (agost) amb la productora Arcadia. • Aclariment: la nova pel·lícula “no és una continuació de Pipas”; comparteix univers femení però és un altre tipus de comèdia. • Mirada personal: valora el component artístic i la “química” per damunt del mer material. “No hace falta un anillo ni flores, hace falta química y una magia que no sabes por qué.” Tancament • Comiat del programa i anunci: la setmana vinent, Jaume parlarà de Pier Paolo Pasolini.

  • Cinema sense condicions del 7/4/2015 — Ànimes negres, La teoria del tot i Puro vicio: homenatge a Manoel de Oliveira, Good Will Hunting i el debat èxit/fracàs

    Visió general Episodi de "Cinema sense condicions" (Ràdio Sant Just 98.1) amb una taula que combina crítiques, homenatges i debats. Es comenten pel·lícules recents i de catàleg, s’homenatja Manoel de Oliveira i s’obre una reflexió social sobre l’èxit i el fracàs. "Aquesta pel·lícula no va de física. Va de mort." Temes principals i idees clau 1) Carmina y amén (Paco León) • Comèdia costumista amb rerefons social: obre amb la mort sobtada del marit i evoluciona entre humor i drama quotidià. • Carmina com a “antiheroïna” carismàtica: rival femení de Torrente però amb més dignitat i menys barruerisme. • Independent de la primera part: es pot veure sense haver vist Carmina o revienta. • To: divertida, humana i amb lectura social (bromes puntuals—el lloro “Bárcenas”—sense abús). 2) La teoria del tot (The Theory of Everything) • Biopic centrat en la relació de parella i la resistència davant la malaltia, més que no pas en la ciència. • Valoració: una mica “ensucrada” i prudent amb el melodrama; detalls subtils que descriuen la convivència. • Divulgació en directe: diferència entre física clàssica (Newton) i la física actual (relativitat general vs mecànica quàntica), i el rol dels models en ciència. • Malaltia: explicació de l’ELA (degenerativa amb preservació de la capacitat cognitiva). • Cinema i ciència: “Gravity” com a expressió “newtoniana” i “Interstellar” com a intent d’acostar-se a relativitat/quàntica. 3) Good Will Hunting (Gus Van Sant) • Grandíssima recepció: guió original (Damon/Affleck), Robin Williams com a psicòleg exemplar. • Útil pedagògicament: experiència a l’aula amb gran debat posterior. • Mirada humanista a la psicoteràpia: “vestir la psiquiatria amb vestit llarg”. 4) Ferran Sunyer i Balaguer (documental) • Matemàtic català amb severa discapacitat motriu; autodidacte geni reconegut a Europa, infra-reconegut a Espanya. • Reflexió sobre la tradició científica local i les traves administratives/titulacions. 5) Ànimes negres (Anime nere, Francesco Munzi) • Món de la ’Ndrangheta calabresa: realista, fosc, europeu, rodat in situ; contrasta amb l’òptica operística d’El Padrí. • La família com a columna vertebral i alhora contradicció moral del sistema mafiós. • Contrast visual i social: Calàbria fosca vs Milà lluminós; dualitat del món global. • Comparacions: Scorsese (Uno de los nuestros, Casino) i "Gomorra" com a complement. "De fet és una pel·lícula de fracàs." 6) Debat: èxit, fracàs i “elit extractiva” • Crítica a la cultura americana de “winners vs losers”; èxit com a aspiració humana però amb costos morals. • Cas “Searching for Sugar Man”: el “perdedor” pot ser vencedor en la seva pròpia òptica vital. • Anècdota personal: riquesa econòmica vs soledat i misèria humana. • “Elit extractiva” i infraestructures ineficients: aeroports buits, AVEs deficitaris; el sistema que “fabrica monstres”. 7) Puro vicio (Inherent Vice, Paul Thomas Anderson) • Neo-noir lisèrgic, atrevit i desorientador, amb detectiu sempre al límit de la drogodependència. • Comparació amb "Chinatown": encara més dur, personatges sense enlluernament moral. • Valoració: difícil de pair, demana temps; pot créixer amb els anys. 8) Homenatge a Manoel de Oliveira • Record a la figura del mestre portuguès (mort als 106 anys): profunditat literària, filosòfica i política. • "Um filme falado": creuer mediterrani multilingüe com a metàfora d’Europa; observació calma i “teatralitat” del diàleg. • "A Angélica": observador distant; enquadraments pensats, estàtics però narrativament vertiginosos. • Comparacions amb Hitchcock: diferent mirada de l’observació (vertigen vs finestra indiscreta) i del misteri. "Un parla en francès, l’altre en grec, l’altre en anglès i l’altre en portuguès i s’entenen perfectament. És Europa." 9) Recomanacions breus i agenda • "Salmon Fishing in the Yemen": comèdia dramàtica eficaç; sorpresa agradable. • "La torre de Suso": retrat de descomposició familiar i social a la conca minera asturiana. • Proper programa: especial Stanley Kubrick amb Gabriel San Pedro; proposta d’un especial Pasolini.

  • Cinema sense condicions del 31/3/2015 — Del virus FIFA a Snowden: seleccions, privacitat digital i 'Ndrangheta; els perdedors al cinema de Cool Hand Luke a The Big Lebowski

    Resum general Un episodi amb dos blocs diferenciats i complementaris: Bloc esportiu: repàs ràpid a l’actualitat de seleccions i al temut “virus FIFA” que afecta Barça i Espanyol. Bloc de cinema (“Cinema sense condicions”): un viatge per temes de fons i pel·lícules, de la privacitat digital i el periodisme d’investigació a l’anàlisi de la ’Ndrangheta a Calabria, i un llarg debat sobre els “perdedors” al cinema. Bloc 1 — Actualitat esportiva Lesions i dubtes: Jordi Alba cau pel “virus FIFA” i hi ha dubtes sobre l’estat de Leo Messi. Partits clau: • Espanya–Holanda (Amsterdam, 20:45) amb Piqué i Pedro, i el català Cesc Fàbregas. • De matinada (03:00): Argentina–Equador (sense Messi, amb Mascherano i Caicedo), Mèxic–Paraguai (amb Héctor Moreno). Retorn al treball al Barça: Neymar, Claudio Bravo, Ter Stegen i sub-21 espanyols s’exerciten a Barcelona. Bloc 2 — Cinema sense condicions Periodisme, espionatge i privacitat: de State of Play a Citizenfour Connexió entre la ficció de State of Play (conglomerats privats intentant absorbir funcions de la NSA) i el documental Citizenfour (Edward Snowden) sobre la vigilància massiva. Distinció clau que subratllen al programa: "Hi ha dues maneres de controlar la informació: les metadades (qui, quan, on) i el contingut (què dius)." Idees força: • Es fan totes dues coses (metadades i contingut), amb impacte en drets i llibertats. • Emergeix l’autocensura: saber-se observat canvia el llenguatge i el comportament. • La novetat històrica: capacitat sense precedents per emmagatzemar i analitzar comunicacions globals. • Referències: la pel·lícula catalana 10.000 km i la visualització de centres de dades. Consum, publicitat i “vida sense condicions” Cas Samsung Smart TV: micròfon actiu, gravació de veus i enviament a servidors per “optimitzar” el servei. Debat sobre publicitat segmentada i manipulació del consum. Proposta vital: reduir dependències tecnològiques, replantejar necessitats reals i hàbits; aparició de botigues solidàries municipals com a resposta social a la crisi. Anime nere i les màfies: família, honor i Itàlia d’avui Crítica de Calabria (Anime nere): retrat de la ’Ndrangheta actual i del pes de la família i l’honor per damunt de la llei. Ecos cinematogràfics: El padrí III (família-poder-església, crisi Andreotti), la sèrie/film Gomorra (Camorra napolitana). Connexió local: el llibre de Joan Queralt sobre la “camorra catalana” i la presència de clans i trames econòmiques a Catalunya. Idees clau: • La violència com a llenguatge de resolució de conflictes d’honor. • La màfia italiana com a referent icònic i la seva versió contemporània al territori. Els “perdedors” al cinema: mapatge de personatges i temes Concepte: “perdedor” com a idea molt americana (guanyador vs perdedor), no sempre sinònim de marginalitat; també pot ser autoexigència inabastable o principis contra el sistema. Tipologies i pel·lícules: • Penitenciaris i resistència: Cool Hand Luke (La leyenda del indomable); The Shawshank Redemption (Cadena perpètua); Bronson; Starred Up (Convicto). Temes: violència institucional, manca de rehabilitació, dignitat, plans d’evasió com a afirmació de la llibertat. • Pandilles juvenils: The Outsiders (romàntica, esperança fràgil), Rumble Fish (més fosca, consciència de la derrota). • Crítica social i ètica: American Beauty (somni americà en qüestió), The Verdict (perdedor amb principis que resisteix). • Comèdia i antiherois: The Apartment (ascens a costa de la dignitat); The Big Lebowski (passotisme com a supervivència); Sideways (inseguretats creatives); Chaplin (empatia pels humils). • Ambició i moral: Fargo (codícia que degrada); En busca de la felicidad (defensa del sistema meritocràtic i la constància). Per què empatitzem? • Perquè els perdedors reflecteixen la majoria social, la precarietat i la lluita quotidiana. • Perquè encarnen principis, vulnerabilitat i humor davant l’adversitat. "Entre la realitat i el desig s’hi juga la felicitat… i la derrota." Reflexions finals Dialèctica entre realitat i desig: el risc de viure en quimeres (ex. Capità Ahab a Moby Dick) i caure en la derrota permanent. Pregunta oberta: “Els rics miren pel·lícules?” Si el cinema parla del perdedor, potser ells el prefereixen produir-lo més que veure’l.

  • Cinema sense condicions del 24/3/2015 — Terra privilegiada, Interstellar i Eastwood

    Panorama general Episodi coral amb tertúlia de cinema i un monogràfic científic sobre la Terra com a planeta privilegiat a càrrec de Miquel Soler. Es combinen recomanacions i crítiques de pel·lícules amb una anàlisi divulgativa d’astronomia i sostenibilitat. "Perquè vivim nosaltres." — Resposta inicial de Miquel Soler a per què la Terra és privilegiada Destaquen • La Terra és única per la combinació de factors: distància al Sol, presència de la Lluna, i els gegants Júpiter i Saturn com a escuts gravitacionals; a més, l’interior calent sosté la dinàmica tectònica i la vida. • Interstellar (Nolan), amb assessorament de Kip Thorne, s’elogia pel seu rigor científic visual (forat negre) i per divulgar conceptes com dilatació espai-temps i tesseracte; es compara amb 2001: A Space Odyssey (Kubrick), més mística i oberta. • Tertúlia sobre Clint Eastwood: reevaluació d’«Els ponts de Madison» i debat ideològic i narratiu a «El franctirador». • Recomanacions: «La història de Marie Heurtin» (Jean-Pierre Améris) com a estrena destacada; connexions amb films sobre discapacitat i integració com «L’home elefant». • «Pasolini» (Abel Ferrara): mirada provocadora al context creatiu i a les hipòtesis de la seva mort; ressonàncies amb «Hannah Arendt» i Dreyer. • Bloc de sostenibilitat i riscos planetaris: recursos, canvi climàtic, glaciacions, meteorits i el potencial de l’energia geotèrmica; es denuncia la inèrcia d’interessos econòmics. Debats de cinema Clint Eastwood: revisió crítica • Els ponts de Madison: defensada com una de les seves obres més sòlides i humanes. • El franctirador: apreciada la posada en escena i el retrat d’una mentalitat concreta; crítica a una escena manipuladora que decanta el punt de vista. • Altres cites: «Gran Torino», «L’intercanvi», «Banderes dels nostres pares» i «Cartes d’Iwo Jima». Estrena francesa: «La història de Marie Heurtin» (Jean-Pierre Améris) • Basada en fets reals (s. XIX): nena cega, sorda i muda i l’educació afectiva i gestual amb una religiosa. • Destaquen la delicadesa, la fotografia i les interpretacions d’Isabelle Carré i la jove protagonista. • Vinculada a clàssics: «El miracle d’Anna Sullivan», «El petit salvatge», «L’enigma de Kaspar Hauser». Discapacitat i empatia a pantalla • L’home elefant (David Lynch): icònica sobre dignitat i reconeixement social. «Pasolini» (Abel Ferrara) • Retrat del darrer dia del cineasta i del seu impuls creatiu; la causa de la mort queda en segon pla en favor del context moral i polític. • Esment del documental de Xavier Juncosa sobre les hipòtesis del cas. • Ressonàncies: «Hannah Arendt», Dreyer (Ordet); record de Pasolini i els Taviani. Monogràfic científic: La Terra, un planeta privilegiat Condicions astronòmiques clau • Distància òptima al Sol (estel de tipus mitjà) que permet aigua líquida i climes viables. • Lluna: estabilitza l’eix i regula marees i ritmes naturals. • Júpiter i Saturn: actuen com a escuts gravitacionals, desviant cometes i asteroides del cinturó de Kuiper. • Interior calent del planeta: motor de les plaques tectòniques, vulcanisme i cicles essencials per a la vida. Orígens i escales de temps • Formació del sistema solar per acreció; possible origen de la Lluna per impacte gegant (Theia). • Vida humana: Homo sapiens ~70.000 anys; dinosaures ~165 milions d’anys. • Dies primitius més curts (rotació més ràpida). "Un miracle científic" — sobre la conjunció de factors que han permès la vida Ciència i cinema: Interstellar i 2001 Interstellar (Christopher i Jonathan Nolan) • Assessorament del físic teòric Kip Thorne; recreació del forat negre coherent amb les equacions i la relativitat. • Conceptes clau: dilatació espai-temps, hipercub/tesseracte, singularitat. • Final originalment més dur (mort del protagonista dins el forat negre) que es va consensuar cap a una resolució més oberta i emocional. 2001: A Space Odyssey (Kubrick) – l’herència • To més místic i final obert; idea del monòlit i l’evolució. • Comparativa: Interstellar com a divulgació moderna rigorosa; 2001 com a al·legoria visionària. Sostenibilitat, riscos i energia Recursos i riscos • La Terra té recursos vastos a l’escorça i el mantell, però molts són inaccessibles per calor i condicions extremes. • Risc de meteorits: monitoratge de NASA i xarxes; debat realista sobre com desviar-los (més enllà de la fantasia d’«Armageddon»). Canvi climàtic i cicles naturals • Record de glaciacions i migracions humanes; advertiment sobre CO₂, desgel i pujada del nivell del mar. • Vida subterrània: microorganismes en condicions extremes (fossa de les Marianes, mines profundes). Energia i política • Potencial de l’energia geotèrmica com a alternativa neta i sostinguda. • Crítica a les inèrcies econòmiques que frenen innovacions i una transició energètica urgent. Recomanacions i tancament Ciència i ciència-ficció • Gravity (realista a òrbita baixa), Ultimàtum a la Terra (1951; avís ètic i tecnològic), El planeta dels simis (distopia i evolució). Avanç del proper episodi • Tema: La importància dels perdedors; proposta: «Vides rebels» (John Huston).

  • Cinema sense condicions del 17/3/2015 — Camí de l’Escola, Puro Vicio i debat clàssic/modern

    Introducció i canvi de plans Imprevist d’última hora: l’Andreu Ferran està malalt i no pot presentar el tema del dia (“La importància dels perdedors”). L’equip improvisa continguts i reestructura el programa. Música inicial i referència a Paul Thomas Anderson i la banda sonora d’Inherent Vice (Johnny Greenwood). Estrenes i agenda Capa caída: superheroi “km 0”, molt lligat a la realitat social. Estrena als Cinemes Girona (divendres, 22:00) amb equip present. • To proper i d’esdeveniment de proximitat. Documental destacat: Camí de l’Escola Premi César al millor documental. Direcció de Pascal Plisson. Quatre històries reals d’infants (6-12 anys) que recorren llargs trajectes diaris per anar-hi. Eix temàtic: l’educació com a única via d’ascens en contextos adversos. Les 4 rutes que emocionen Jackson (10, Kènia): • 15 km per la sabana amb la germana, esquivant elefants. Ritme “de marató”. Samuel (11, Índia): • 4 km en 1h15 amb cadira de rodes, per camins de fang i pedres. Discapacitat i resiliència familiar. Zahira (12, Marroc, Atles): • 22 km (4 h) dilluns matí fins a l’internat; torna divendres. • Somni: ser metgessa, malgrat el context tradicional que desincentiva l’estudi de les noies. Carlos (11, Argentina, Pampa): • 15 km a cavall portant la germana. • Aprenentatge i autonomia com a fita. Per què impacta Imatges de gran bellesa que contrasten amb la duresa del trajecte. Sense narrador: només diàlegs reals; autenticitat i intimitat. Missatge potent per a infants del primer món: > "l’escola per ells és un honor, no un càstig". Curtmetratges socials Amunt (Berta Oliveras Page) Documental sobre eufòria bipolar i salut mental. • Testimoni vital de la directora i 9 veus més. • Publicat a Vimeo amb bona factura tècnica. 10-3.000 entrepans (Jordi Oriola, Transforma Films) Curt de 10’ sobre bullying; to desacomplexat i crític. • Metàfora del deute sobirà (arrenca amb notícies econòmiques). • Distribuït via Observatori del Deute en la Globalització. Revisió d’un clàssic: El Dorado (Howard Hawks) Western amb John Wayne i Robert Mitchum. • Construcció d’espais humans i ritmes (nit, ronda, xèrifs) com a motor narratiu. • Música i crèdits que ja defineixen el to. Valoració: el clàssic sedueix pel domini dels elements cinematogràfics i l’equilibri entre ambientació i personatges. Clàssic vs modern: tendències i autors Crítica negativa de Focus (estrena imminent): bona foto i actors, però guió feble. Elogi del cinema negre clàssic 40s per coherència i solidesa. Autors contemporanis que imposen una altra volada artística: Steve McQueen: Hunger, Shame, 12 anys d’esclavitud. • Pausa, profunditat psicològica i magnetisme. Nicolas Winding Refn: Bleeder, Bronson, Drive. • Estètica potent, personatges ambigua moral i thriller minimalista. Discussió d’encaix: films contemporanis no busquen l’enlluernament clàssic, sinó l’estranyament i la lectura social/filosòfica; requereixen esforç de l’espectador. Inherent Vice (Puro Vicio): opinions enfrontades Paul Thomas Anderson adapta Thomas Pynchon. Recepció polaritzada: de l’obra mestra a l’avorriment. A favor: síntesi de l’excés pynchonià; melancolia i romanticisme; retrat del final d’una època (contracultura, por i paranoia). • Valor d’“escenes aïllades”: química Phoenix–Owen Wilson, atmosfera i fotografia al·lucinada. En contra: trama enrevessada i difusa que indueix a la desconnexió; diàlegs que es perden en subtrames; contradiccions narratives. Cita crítica contundent (Carlos Boyero): > "El tormento dura dos horas y media y crees que no se acabará nunca". Meta: crítica, gustos i política Debat sobre la subjectivitat i els “absoluts” (ni tot Godard és meravella, ni tot PTA és buit). El pes del temps com a jutge de l’“obra mestra”. Referències creuades: Nightcrawler (guió sòlid), Birdman, The Artist, Blancanieves i Angelopoulos. Conclusió: més anàlisi i menys dogma; distingir obertura/experimentació vs tancament/clàssic; reconèixer biaixos ideològics i d’expectativa. Tancament i proper programa Tema ajornat: La importància dels perdedors amb “The Misfits (Vides rebels)” de John Huston, per a quan torni l’Andreu. Avanç: Astrofísica, astronomia i cinema amb convidat (economista i aficionat estudiós). Pel·lícules: Ultimàtum a la Terra (1951 i remake), Planeta Roig, etc. • Tema: La Terra, planeta privilegiat dins l’univers.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 10/3/2015 — Israel, identitat i Nightcrawler; Hollywood fosc

    Panorama general del programa • Episodi amb quatre blocs principals: descoberta d’un film israelià sobre identitat àrab, crítica de Maps to the Stars (Cronenberg), anàlisi profunda de Nightcrawler (Dan Gilroy) i debat sobre patriotisme i autoconsciència a Hollywood. • Tancament amb recomanacions i anuncis de properes temàtiques. Tema 1 — A Borrowed Identity (Mis Hijos / Dancing Arabs) De què va i per què importa • Film d’Eran Riklis basat en la primera novel·la, en bona part autobiogràfica, de Sayed Kashua (àraboisraelià que escriu en hebreu). • Trama: un noi palestí de Tira, superdotat, és acceptat en un internat prestigiós de Jerusalem i queda atrapat entre dues identitats (àrabs/jueus). • Sorpresa destacada: producció israeliana que aborda amb matisos la vida àrab dins Israel, un angle poc habitual. Clau creativa • Kashua és descrit com un dels autors hebreus vius més reconeguts, tot i ser àrab; també creador de la sèrie de gran èxit a Israel, Arab Labor (subtitulada en hebreu quan els personatges parlen àrab). • El valor del film rau en un guió humanista i ambiciós que explora la dicotomia identitària i la pressió d’assimilació. Lectura i debat d’un testimoni "20 anys d’escriure en hebreu i res no ha canviat... He de trobar un altre llenguatge per escriure el que penso, i els meus fills han de trobar un altre idioma per viure." • Es comparteixen passatges de l’article de Kashua a The Guardian (2014) sobre la seva decisió d’emigrar als EUA per por, desengany i assetjament. • El grup reflexiona sobre el paper de l’art, la literatura i el cinema per canviar realitats i sobre els límits d’aquesta fe quan la realitat política es torna asfixiant. Idees clau • La pel·lícula i el testimoni de Kashua obren un debat sobre: - Identitat i llengua com a espais de resistència i dolor. - Ètica de la convivència i viure com a minoria dins d’un Estat que no et reconeix plenament. - La potència i la fragilitat de l’art com a eina de transformació social. Tema 2 — Maps to the Stars (David Cronenberg) El millor • Retrat ferotge de l’ecosistema de Hollywood: competitivitat, narcisisme, neurosi i buit moral sota aparadors llampants. • Interpretacions excel·lents: Julianne Moore (una actriu en envelliment), Mia Wasikowska (ambigua, pertorbadora), John Cusack (coach/guru d’autoajuda). El més fluix • El “secret” de la trama es percep poc consistent. • Cronenberg prioritza, com sovint, la perversió de la ment i l’atmosfera sobre una trama clàssica robusta (filmo: Crash, A Dangerous Method, etc.). Tema 3 — Nightcrawler (Dan Gilroy) Context i recepció • Pel·lícula considerada massa incòmoda i crítica per a part de Hollywood: reconeixement limitat als premis (eclipsada per Birdman), tot i un guió molt intel·ligent i una interpretació superlativa de Jake Gyllenhaal. • Nota cinèfila: Gyllenhaal té gossos anomenats “Atticus” i “Boo Radley” (referència a To Kill a Mockingbird), senyal d’una cultura cinematogràfica/literària arrelada. De què va • Un ambiciós solitari sense escrúpols descobreix negoci filmant accidents i crims nocturns per vendre’ls a televisions que busquen morbo immediat. • El personatge manipula policies, editors i col·laboradors: obsessió per escalar com a empresa personal, sense empatia ni límits. Temes clau i comparacions • Crítica als incentius estructurals dels mitjans: “si el morbo ven, es programa”, i la frontera ètica es desplaça. • Debat sobre si és un psicòpata o un producte d’un ecosistema que premia la deshumanització. • Contrast amb arquetips nocturns: - Taxi Driver (Scorsese): solitari amb una moral primària; - Drive (N. W. Refn): criminal amb espurnes d’humanitat; - A Nightcrawler, el protagonista és tota ombra. Idees en debat • Responsabilitat individual vs. responsabilitat sistèmica (editors, audiència, competència televisiva). • El film funciona com a metàfora social extrapolable: la “llei de la selva” corporativa i mediàtica. Tema 4 — Patriotisme, guerra i autoconsciència a Hollywood • Discussió sobre American Sniper (Clint Eastwood): recepció massiva als EUA i lectura com a film conservador/patriòtic; contraposició amb obres que practiquen autocrítica. • Recordatori de Coppola i Gardens of Stone com a exemple de com el cinema pot oscilar entre denúncia i cerimònia patriòtica. • Idea central: la indústria nord-americana és capaç del doble gest: exhibir els seus monstres i, alhora, celebrar mites nacionals. Tancament i pròximes cites • Refs ràpids a Steve McQueen i a les primeres obres de Nicolas Winding Refn (interès per personatges i formes postmodernes). • Temes anunciats: postmodernisme, la importància dels perdedors, i Astronomia i Cinema en el proper tram.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 3/3/2015 — Bollywood, Lagaan i la indústria índia; “Red Army” i Steve McQueen: esport, política i cinema

    Panorama de l’episodi Episodi amb tres blocs principals: • Documental “Red Army” i la Guerra Freda a través de l’hoquei sobre gel. • Focus en Steve McQueen: Hunger, Shame i 12 anys d’esclavitud. • Gran monogràfic del cinema de l’Índia: indústria, trets de Bollywood, clàssics, autors de la diàspora, música (A. R. Rahman), estrelles i l’anàlisi de “Lagaan”. “Som els millors en hoquei perquè el sistema comunista és el millor del món” — lema que sintetitza l’ús polític de l’esport a “Red Army”. “Red Army”: esport com a geopolítica • Documental àgil i potent sobre l’equip soviètic d’hoquei i el capità Slava Fetisov; ofereix un retrat de 40 anys d’història soviètica (anys 70–80, Perestroika, fins a l’era Putin). • Temes clau: amistat i perseverança, propaganda, control estatal (KGB), disciplina extrema, i com l’esport serveix de vitrina ideològica. • Comparacions reveladores: el joc coral dels soviètics amb el Barça de Guardiola; paral·lelismes amb l’ecosistema d’elit dels escacs soviètics (equips d’entrenadors, psicòlegs, mètode). • Influències estètiques en els entrenaments: balet rus i escacs (coreografia i estratègia traslladades al gel). • Arc de Fetisov: marginat als EUA per estil “no violent”, recuperat al Canadà amb els “cinc russos”, i finalment ministre d’Esports el 2002. • Mirada percebuda com crítica però equilibrada, amb ric material d’arxiu i entrevistes. Idees potents • L’esport com a propaganda durant la Guerra Freda (espai, medaller, hoquei). • Tensions entre talent individual, estil d’equip i instrumentalisme polític. • Efecte anestèsic del triomf esportiu en societats diverses (paral·lelismes amb seleccions i clubs occidentals). Steve McQueen: cos, trauma i ètica a càmera fixa • “Hunger” (2008): retrat immersiu de la vaga de fam dels presos de l’IRA; escena central de 20 minuts de diàleg fix presoner-capellà que condensa la filosofia i la moral de l’acció. • “Shame” (2011): addicció al sexe tractada amb una sensibilitat extrema; mateix actor protagonista que a “Hunger” (Michael Fassbender). • “12 Years a Slave” (2013): la consagració; estil visual sobri que contrasta violència i intimitat. Claus estètiques i temàtiques • Plans llargs, austeritat formal, focus en el cos i els límits (físics i morals). • Cinema que interpel·la l’espectador més per la posada en escena que no per l’excés narratiu. La indústria del cinema de l’Índia: magnitud i diversitat Dades clau • L’Índia és el primer productor mundial: ~1.000 pel·lícules/any, amb unes ~400 de Bollywood (hindí). • 14.000 sales i un mercat intern que absorbeix la producció; baix pes del cinema USA. • 16 idiomes principals: cada zona té la seva indústria (p. ex. Tollywood — bengalí, Mollywood — malaiàlam). Trets de Bollywood • Música i dansa al centre: números musicals poden ocupar fins a una quarta part del metratge; ús habitual de playback i doblatge posterior per adaptar idiomes. • Gènere masala: barreja d’espècies narratives (romanç, melodrama, comèdia, crim) en una sola pel·lícula. • Durada llarga (sovint >3 hores), to relativament conservador (pocs petons o sexe explícit) i final feliç freqüent. • Funció social: cohesió en un país sovint a la vora de la tensió; convivència representada a pantalla (hindús, musulmans, sikhs, intocables). Música com a motor industrial • Influència del musical britànic (tradició teatral). • A. R. Rahman com a figura clau: “Lagaan”, “Slumdog Millionaire”, “Water”… • Estratègia de llançament: bandes sonores publicades abans de l’estrena per crear expectatives i, sovint, finançar part del film. Clàssics i títols destacats (recomanats) Clàssic absolut • “Mother India” (1957, Mehboob Khan): drama èpic d’una mare camperola que sosté la família enmig d’adversitats i deutes; música integrada i ritme sostingut. Bollywood clàssic i d’autor • Raj Kapoor — “Awaara” (1951): icònic (Chaplin indi), selecció Cannes. • Guru Dutt — “Pyaasa” (1957): sovint qualificat com l’“Orson Welles” indi. • Yash Chopra i escola: melodrames i romanç modern. Èxits moderns i estrelles • “Devdas” (2002, Sanjay Leela Bhansali): amors impossibles, castes i matrimonis pactats; gran desplegament musical i visual. • “My Name Is Khan” (2010): romanç i identitat en context global. • “Dilwale Dulhania Le Jayenge (DDLJ)” — “El valent s’emportarà la nòvia” (1995): fenomen cultural. • “3 Idiots” (2009): comèdia sobre el sistema educatiu i les pressions socials. • Estrelles: Shah Rukh Khan, Aamir Khan, Amitabh Bachchan; actrius com Kajol i Aishwarya Rai. Diàspora i cinema independent • Parallel Cinema i autors NRI (Indian Non-Residents): Deepa Mehta (“Water”, “Fire”), Mira Nair, Gurinder Chadha; temes sovint vetats a Bollywood (p. ex. homosexualitat) tractats amb sensibilitat. Remakes i “plagis” • L’endemesa local i el tancament del mercat van facilitar versions no oficials: “Scarface”, “The Godfather”, “Léon”, “Mar adentro”, i fins i tot “Carne trémula”. • Motiu al·ludit: ritmes de producció molt alts i necessitat de guions “a punt”. Anàlisi de “Lagaan” (2001) Trama i context • Poble hindú sotmès a l’impost agrari (lagaan) en època colonial britànica. • Repte central: partit de cricket entre pagesos novells i soldats experts; si guanyen, s’eximeix l’impost durant anys. Allò més destacat • Fotografia i posada en escena excel·lents; ús de grans conjunts, color i exteriors. • Números musicals que il·lustren estats emocionals i, a estones, fan avançar el relat. • Guió clàssic i accessible, pensat per arribar a públic intergeneracional. Capes socials i polítiques • Castes i inclusió: el personatge “intocable” admesa a l’equip simbolitza un gest d’igualtat. • Cinema com a cohesió nacional: equip mixt (hindús, musulmans, intocables) jugant junts; missatge de convivència. • Mirada al colonialisme: el cricket com a camp de batalla simbòlic contra l’abusiva fiscalitat i el poder britànic. Tancament • Comentari final sobre la duresa de “Slumdog Millionaire” com a retrat social. • Avanç del pròxim programa: “Nightcrawler” com a pel·lícula del mes.

  • 59'

    Cinema sense condicions del 24/2/2015 — American Sniper, Xauixa i el gir neobarroc: guerra, misteri i mitjans en el cinema contemporani

    Panorama general del programa Cinema Sense Condicions obre amb música (Ennio Morricone i Chaplin) i entra ràpidament en una tertúlia on es combinen crítica d’estrena, reflexió estètica i tendències actuals. • Eix 1: American Sniper (Clint Eastwood) — anàlisi d’estil, ètica i un detall “manipulatiu”. • Eix 2: Xauixa (Lisandro Alonso) i l’article d’Àngel Quintana — de l’ascetisme minimalista al misteri neobarroc. • Eix 3: Nightcrawler — el paper dels mitjans i la manipulació de la realitat com a mercaderia. • Derives: Nebraska, Birdman, Terrence Malick, postmodernisme, Drive, Relatos salvajes. American Sniper: estil, ètica i decisions de posada en escena Punts forts i un “detall” que descompensa • Cinema d’Eastwood: sòlid, seriós, sense por al conflicte i als matisos. • Escenes de telèfon: tensió i eficàcia molt notables, integrades amb delicadesa en el relat. • Crítica al “detall” d’un somriure d’un personatge — percebut com a excés de simplificació/manipulació que trenca l’ambigüitat moral construïda. Duels, caos i final • La guerra s’articula com un duel entre franctiradors: impuls individual, romanticisme del repte i límits de la disciplina militar. • Representació del caos bèl·lic (boira visual, desorientació): encert formal que comunica l’absurd de la guerra. • Tractament de la família: percebut com un pèl “tou” però útil com a contrapunt. • Final filmat amb fredor clàssica, sense subratllats — deixa espai a la lectura crítica de l’espectador. "...no m’empenedeixo... i estic disposat a defensar davant Déu totes i cada una de les morts." • La frase clau sintetitza la coherència interna del personatge: fe, pàtria i responsabilitat moral. Xauixa i el gir neobarroc: del minimalisme al misteri De l’ascetisme a la poetització • Context: Xauixa com a terra mítica (tipus El Dorado), relat a la Patagònia del XIX amb Viggo Mortensen. • Primera meitat: minimalisme d’Alonso (silencis, figures, paisatge extrem, cromatisme contingut). • Viratge central: pèrdua de la filla i recerca del pare — abandó de la racionalitat narrativa cap a la poetització de la imatge i el misteri. Tendència crítica • L’article d’Àngel Quintana sosté que, després de 15 anys de cinema substractiu/minimalista, s’imposa un retorçament del llenguatge: present fragmentat, de vegades oníric i sovint barroc. • Percepció també al Festival de Rotterdam: la imatge muta per seguir sent mirall del present, però ja no “realista” a la Stendhal. Nightcrawler: la mercantilització del xoc i la fabricació de la notícia Mirar és “disparar” • Paronomàsia de “shoot”: disparar i filmar comparteixen arrel — la càmera com a arma. • Diferències amb Eastwood: retrat més asèptic i directe, amb menys “preguntes” implícites. De documentar a provocar els fets • El protagonista descobreix que pot governar l’esdevenir: de perseguir accidents a preparar/accelerar situacions per obtenir imatges més venibles. • Comparació amb Minority Report (sense precognició): aquí hi ha enginyeria d’oportunitats i explotació dels buits del sistema. • Diagnòstic social: hàbits de consum que premien la morbositat; els mitjans responen i retroalimenten la demanda. Responsabilitat distribuïda • Culpabilitat compartida: productor d’imatges, redaccions, audiència i, a dalt de tot, estructures de poder. • Hi ha estudis psicològics i tècniques per induir hàbits i maximitzar l’addicció als continguts d’impacte. Realisme contemporani: Nebraska i el retrat del desencant • De les formes clàssiques (Steinbeck/Ford, «Les raïms de la ira») a un realisme que evita el pamflet i mostra un teixit social esgotat i rutines inamovibles. • Nebraska aposta per una imatge clara i seca, sense “preguntes” formals: constatació d’un estat de coses (valors conjunts, masclisme, feixisme latent, impotència). Oscars i Birdman: temps, pla seqüència i puresa formal • Reconeixement a Birdman (millor pel·lícula, director i guió): aposta per una forma gairebé de pla seqüència que remet a Rope (Hitchcock). • Reflexió sobre el temps (dia/nit) com a mesura i experiència — ecos amb Interstellar. • L’estil d’Iñárritu condensa pulsions místico-màgiques d’etapes anteriors en una execució implacable i sense concessions. Neobarroc i postmodernitat: estat de la qüestió • El neobarroc actual comparteix terreny amb el postmodernisme: fractura, inestabilitat, barreges de registres i prioritat del misteri sobre l’explicació. • Exemples: Xauixa i, com a contrapunt, The Drop (L’entrega) — focus intens en un fragment de realitat, dubte entre veritat “exacta” i mirada somiada/tòpica. Altres fils: Drive i Relatos salvajes • Drive: estilisme i fatalitat — en revisió, un final percebüt com a més decebedor, però coherent amb la idea que “la vida t’atrapa”. • Relatos salvajes: catarsi de pulsions bestials que el contracte social reprimeix — humor negre per exposar la desmesura. Cloenda i proper programa • Crida a continuar llegint Caimán i l’article de Quintana; reflexió crítica per evitar la manipulació i madurar com a espectadors. • Avanç: Joan Segué i especial Bollywood amb recomanació de veure Lagaan. • Reescolta al blog del programa.